Torneu “al vostre pastor”

TINGUES la seguretat que, a mesura que tornes, Jehovà estarà al teu costat. Ell t’ajudarà a afrontar les inquietuds, a sanar els sentiments ferits i a trobar la pau interior que ve de tindre una consciència neta. Llavors, de segur que et tornaràs a sentir motivat a servir Jehovà al costat dels altres germans. La teua situació serà igual a la dels cristians del segle I, als qui l’apòstol Pau va dir: “Tots anàveu extraviats com ovelles disperses, però ara heu tornat al vostre pastor” (1 Pere 2:25).

Tornar a Jehovà és el millor que pots fer, ja que això alegrarà el seu cor (Proverbis 27:11). Com bé saps, Jehovà té sentiments; per tant, les nostres accions l’afecten. Per descomptat, Jehovà no ens obliga a voler-lo ni a obeir-lo (Deuteronomi 30:19, 20). Un erudit bíblic va dir al respecte: “La porta del cor no té pom. S’ha d’obrir des de dins”. Quan servim Jehovà amb el cor ple d’amor, acceptem obrir eixa porta i, al fer-ho, li regalem una cosa preciosa: la nostra integritat. Això el fa molt feliç! No hi ha res comparable a la felicitat que sentim quan donem a Jehovà l’adoració que es mereix (Fets 20:35; Apocalipsi 4:11).

A més, quan tornes a anar a les reunions i a predicar se satisfarà la teua necessitat espiritual (Lluc 11:28). De quina manera? Per tot el món, la gent es pregunta: “Quin sentit té la vida?”. Estan ansiosos per saber-ne la resposta. Les persones tenim eixa necessitat perquè Jehovà ens ha creat aixina. Ens ha fet amb la capacitat de sentir-nos satisfets quan el servim. Per tant, no podem trobar major sentit a la vida que adorar Jehovà de tot cor (Salm 63:2-6 [63:1-5 en altres bíblies]).

Jehovà vol que tornes! Com pots estar-ne segur? Pensa en açò: després de moltes oracions, este fullet s’ha preparat tenint presents molts factors. Segurament te l’ha recomanat un responsable de la congregació o un altre germà. Aleshores, t’hauràs sentit motivat a llegir-lo i a actuar d’acord amb el seu missatge. Tot açò demostra que Jehovà no t’ha oblidat. Tot el contrari, amorosament t’està atraient cap a ell (Joan 6:44).

Quin descans saber que Jehovà mai ens oblida! D’això se’n va adonar una germana que li diuen Donna. Ella va dir: “Poc a poc em vaig distanciar de la veritat, però sovint em veia reflectida en les paraules del Salm 139:23, 24, que diu: ‘Déu meu, penetra els meus secrets i coneix el meu cor, examina’m per conéixer què desitge. Mira si vaig per camins d’idolatria i guia’m per camins eterns’. Sabia que no formava part del món; mai hi vaig encaixar. L’organització de Jehovà era el lloc on volia estar. Vaig escomençar a vore que Jehovà mai m’havia deixat. Només feia falta trobar el camí per a tornar a ell. Estic tan feliç d’haver-ho fet!”.

Orem de tot cor perquè tornes a sentir la felicitat que ve de Jehovà (Nehemies 8:10). Si tornes a Jehovà, mai te’n penediràs!