CÀNTIC 159
Tu et mereixes la glòria!
(Salm 96:8)
1. Qui és com tu, Déu Altíssim?
És tan gloriós el teu tron!
Jo no soc res i m’escoltes,
t’ho vullc agrair de tot cor.
El firmament em fascina,
soc tan insignificant!
Com puc, Senyor, agrair-te
l’honor de la teua‿amistat?
(TORNADA)
Senyor Jehovà, Rei de l’eternitat,
t’oferisc tot el meu ser.
Vullc proclamar la teua majestat,
el teu nom alabaré.
T’ho mereixes, Déu Suprem!
2. La meua vida és teua,
com no te l’he de donar?
Vullc ser fidel i defendre’t,
parlar de la teua bondat.
Fer-te feliç i servir-te
és un plaer per a mi.
Tu eres la meua força,
la llum que m’ajuda‿a seguir.
(TORNADA)
Senyor Jehovà, Rei de l’eternitat,
t’oferisc tot el meu ser.
Vullc proclamar la teua majestat,
el teu nom alabaré.
T’ho mereixes, Déu Suprem!
3. Valls, oceans i muntanyes,
astres i constel·lacions...
tot està ple de bellesa,
saviesa, justícia i‿amor.
Quantes són les teues obres!
No les podria comptar!
Tu et mereixes la glòria
per ser el gran Déu Sobirà.
(TORNADA)
Senyor Jehovà, Rei de l’eternitat,
t’oferisc tot el meu ser.
Vullc proclamar la teua majestat,
el teu nom alabaré.
T’ho mereixes, Déu Suprem!
(Consulta també Sal. 96:1-10; 148:3, 7)