CÀNTIC 161
Vull fer la teua voluntat
(Salm 40:8)
1. Del Jordà, el teu Fill va nàixer;
li donares l’aprovació.
A servir-te es va resoldre
commogut pel teu amor.
El teu nom, amb zel, va defendre
rebutjant les temptacions.
Va complir amb el teu propòsit,
i jo vull fer lo mateix!
(TORNADA)
Vull fer la teua voluntat;
és un plaer, oh Déu Jehovà!
Em fa feliç, és un orgull,
fer brillar la teua llum.
Vull fer la teua voluntat.
Veig un futur clar i brillant!
El teu amor és tan real...
Alabar-te, per a mi,
és un plaer!
2. Al conéixer el teu propòsit,
he trobat la felicitat.
Jo seré el teu testimoni
proclamant la veritat.
No hi‿ha res millor que servir-te
junt amb tots els meus germans.
Venceré les proves que vinguen;
t’honraré gran Déu Jehovà!
(TORNADA)
Vull fer la teua voluntat;
és un plaer, oh Déu Jehovà!
Em fa feliç, és un orgull,
fer brillar la teua llum.
Vull fer la teua voluntat.
Veig un futur clar i brillant!
El teu amor és tan real...
Alabar-te, per a mi,
és un plaer!
Servir-te‿és un plaer.
(Consulta també Sal. 40:3, 10.)