Per què ha de respectar una dona el principi d’autoritat?
«L’home és cap de la dona» (1CO 11:3).
1, 2. a) Què va escriure l’apòstol Pau sobre el principi d’autoritat establit per Jehovà? b) Quines preguntes analitzarem en este article?
JEHOVÀ és qui va establir el principi d’autoritat que l’apòstol Pau va mencionar quan va escriure que «tot home té Crist per cap» i que «Déu és cap de Crist» (1Co 11:3). En l’article anterior, vam vore que Jesús considerava tot un honor i un plaer estar en subjecció al seu Cap, Jehovà Déu. També vérem que el cap de tot home cristià és Crist i que, tal com ell era amable, compassiu i altruista al tractar amb la gent, els hòmens de la congregació també ho han de ser amb els altres, especialment amb les seues dones.
2 Però, què podem dir de les dones? Qui és el seu cap? L’apòstol Pau va escriure: «L’home és cap de la dona». Com haurien de vore les dones estes paraules inspirades? Aplica este principi encara que el marit no servisca a Jehovà? Dona a entendre que la dona no té ni veu ni vot a l’hora de prendre decisions dins del matrimoni? I, què ha de fer l’esposa per a guanyar-se l’alabança?
«Li faré una ajuda que li faça costat»
3, 4. Per què és beneficiós seguir el principi d’autoritat en el matrimoni?
3 Com hem vist, és Déu qui va establir el principi d’autoritat. Després que Adam fora creat, Déu va dir: «No és bo que l’home estiga sol. Li faré una ajuda que li faça costat». Quan Eva va ser creada, Adam estava tan content de tindre una companya que l’ajudara que va dir: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meua carn!» (Gn 2:18-24). Adam i Eva tenien per davant la meravellosa perspectiva de convertir-se en els pares de tota la humanitat perfecta, que viuria feliç per sempre en la terra feta un paradís.
4 Ara bé, per culpa de la rebel·lió dels nostres primers pares, es perderen les condicions perfectes que hi havia en l’Edén (llig Romans 5:12). Però el principi d’autoritat es va mantindre intacte. Quan el matrimoni seguix este principi, obté molts beneficis i felicitat. La seua felicitat es pot comparar amb la de Jesús, qui en la seua existència prehumana se «sentia feliç» de mantindre’s subjecte a Jehovà, el seu Cap (Pr 8:30 TNM). És de veres que, degut a la imperfecció, els hòmens ja no poden ser caps de família perfectes ni les dones poden demostrar subjecció perfecta, però quan s’esforcen al màxim per complir el principi d’autoritat, aconseguixen ser lo més feliços que poden ser hui en dia.
5. Per què haurien de tindre present els cònjuges el consell que trobem en Romans 12:10?
5 Per a que un matrimoni siga feliç és essencial que els cònjuges seguisquen este consell bíblic dirigit a tots els cristians: «Estimeu-vos afectuosament com a germans, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres» (Rm 12:10). I també haurien d’esforçar-se per aplicar este manament: «Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos» (Ef 4:32).
Quan el cònjuge no servix a Jehovà
6, 7. Quin podria ser el resultat si una esposa cristiana es manté en subjecció al seu marit no creient?
6 I si el teu cònjuge no servix a Jehovà? A sovint, és el marit el no-creient. En este cas, com hauria de tractar-lo la dona? La Bíblia ens dona la resposta al dir: «Vosaltres, mullers, estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per la vostra manera de viure, quan es fixen en el vostre comportament respectuós i cast» (1Pe 3:1, 2).
7 Per tant, la Paraula de Déu diu que la dona ha de mantindre una actitud submisa cap al seu espòs incrèdul. La seua bona conducta pot fer que ell s’interesse en saber què la motiva a comportar-se d’eixa manera tan respectuosa. Com a resultat, el marit podria començar a investigar les creences de la seua dona i, amb el temps, acceptar la veritat.
8, 9. Què pot fer una esposa cristiana si el seu marit no creient no respon favorablement a la seua bona conducta?
8 Però, què passa si el marit no creient no respon favorablement? Les Escriptures animen l’esposa creient a desplegar qualitats cristianes en tot moment, sense importar lo difícil que açò puga ser. Per exemple, en 1 Corintis 13:4 llegim que «el qui estima és pacient». Per tant, l’esposa cristiana fa bé si continua tractant el seu home «amb tota humilitat i dolcesa, amb paciència» i amor (Ef 4:2). Amb l’ajuda de l’esperit sant de Déu, és possible mantindre les qualitats cristianes inclús en circumstàncies molt difícils.
9 L’apòstol Pau va escriure: «Em veig capaç de tot gràcies a aquell que em fa fort» (Fl 4:13). L’esperit de Déu permet que el cònjuge cristià faça moltes coses que d’altra manera no podria fer. Per exemple, si algú no rep un bon tracte de part del seu cònjuge, podria costar-li molt resistir la temptació de prendre represàlies. No obstant això, la Bíblia ens diu: «No torneu a ningú mal per mal; [...] tal com diu l’Escriptura: “A mi em toca passar comptes, jo donaré la paga. Ho dic jo, el Senyor”» (Rm 12:17-19). De la mateixa manera, 1 Tessalonicencs 5:15 ens aconsella: «Mireu que ningú no torne a un altre mal per mal, sinó procureu de fer el bé als germans i a tots els hòmens». Amb el suport de l’esperit sant de Jehovà, és possible aconseguir el que seria impossible amb les nostres pròpies forces. Per això és tan important que li’l demanem a Déu.
10. Com va respondre Jesús a les paraules i accions cruels dels altres?
10 Jesús va donar un bon exemple al tractar amb aquells que li deien o feien coses desagradables. 1 Pere 2:23 diu d’ell que, «quan l’insultaven, no tornava l’insult; quan el turmentaven, no responia amb amenaces, sinó que confiava la seua causa al qui judica amb justícia». A nosaltres se’ns anima a fer lo mateix, a no sentir-nos provocats pel mal comportament dels altres. I a més, a tots els cristians se’ns aconsella: «Sigueu afectuosos i humils; no torneu mal per mal, ni injúria per injúria» (1Pe 3:8, 9).
És només una companya sense veu ni vot?
11. Quin gran privilegi rebran algunes dones cristianes?
11 Implica el principi d’autoritat que les dones no tenen ni veu ni vot en assumpts familiars o en altres temes? Ni pensar-ho! Jehovà dona molts privilegis tant a les dones com als hòmens. Un bon exemple d’això és que ha inclòs dones entre les 144.000 persones que tindran el gran privilegi de ser reis i sacerdots en el cel amb Jesucrist quan governe la terra (Ga 3:26-29). És evident que Jehovà ha donat a les dones un paper important en el compliment del Seu propòsit.
12, 13. Posa un exemple que demostre que les dones profetitzaven.
12 Un altre exemple és que en temps bíblics les dones profetitzaven. De fet, Jehovà va predir per mitjà del profeta Joel: «Després d’això, abocaré el meu esperit sobre tots: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran [...]. Aquells dies, abocaré el meu esperit fins i tot sobre els servents i les serventes» (Joel 3:1, 2 [2:28, 29 TNM]).
13 En el Pentecostés de l’any 33, quan un grup d’uns 120 deixebles de Jesús format per hòmens i dones estava reunit en la sala de dalt d’una casa de Jerusalem, Jehovà va derramar el seu esperit sobre el grup sencer. Llavors, Pere va poder citar les paraules que Jehovà havia predit i aplicar-les tant a hòmens com a dones dient: «Ja ho havia anunciat el profeta Joel: “Els darrers dies —és Déu qui ho afirma— abocaré el meu Esperit sobre tots: els vostres fills i les vostres filles profetitzaran [...]. Aquells dies abocaré el meu Esperit sobre els meus servents i les meues serventes, i profetitzaran”» (Fets 2:16-18).
14. Quina participació tingueren les dones en l’expansió del cristianisme?
14 En el segle I, les dones tingueren una participació significativa en l’expansió del cristianisme. Donaren a conéixer el Regne de Déu i feren moltes coses relacionades amb l’obra de predicar (Lc 8:1-3). Per exemple, l’apòstol Pau va dir que Febe treballava «al servei de la comunitat de Cencrees». I quan va enviar salutacions als seus col·laboradors, va mencionar diferents dones fidels, entre elles «a Trifena i a Trifosa» i també a «l’estimada Persis», dones que treballaven molt en el Senyor (Rm 16:1, 12 NT).
15. Quina participació tenen les dones en l’expansió del cristianisme hui en dia?
15 En l’actualitat, una gran part dels més de set milions de persones que prediquen les bones notícies del Regne de Déu per tota la terra són dones de totes les edats (Mt 24:14). Moltes d’elles són precursores, missioneres o membres de les famílies Betel. De fet, el salmiste David va cantar: «El Senyor pronuncia un oracle: “Estols de missatgeres anuncien la victòria”» (Sl 68:12 [v. 11 TNM]). En efecte, les dones que anuncien les bones notícies són un gran exèrcit! Jehovà valora molt el treball que fan per a complir el seu propòsit. Queda clar que per a les dones el principi d’autoritat no significa que no tinguen ni veu ni vot.
Dos dones que no es mantingueren en silenci
16, 17. Com demostra l’exemple de Sara que les dones sí que tenen veu i vot en el matrimoni?
16 Si Jehovà els ha donat tants privilegis a les dones, no haurien els marits de consultar amb les seues mullers abans de prendre una decisió important? Seria molt savi de la seua part fer-ho. Les Escriptures mencionen diferents ocasions en què les dones parlaren o actuaren sense que el seu marit els haguera demanat l’opinió. Analitzem-ne dos.
17 Sara, l’esposa del patriarca Abraham, li insistia al seu home que traguera de casa la seua segona muller i el fill d’esta perquè estaven mostrant falta de respecte. «Aquestes paraules van disgustar molt Abraham», però no a Jehovà. Per això, Déu li va dir a Abraham: «No et disgustes pel teu fill Ismael ni per la teua esclava. Fes cas del que et diu Sara» (Gn 21:8-12). Abraham va obeir a Jehovà, va escoltar a Sara i va fer el que ella li havia demanat.
18. Què va fer Abigail per pròpia iniciativa?
18 Pensem també en l’exemple d’Abigail, la dona de Nabal. Quan David vivia com a fugitiu per culpa del rei Saül, va passar un temps acampat a prop dels ramats de Nabal. En comptes d’aprofitar-se’n de les moltes possessions que tenia este home, David i els seus hòmens protegiren els seus béns. A pesar d’això, Nabal «era un home dur i mal educat» i els va tractar «molt malament». Era «tan poca-substància», o tan inútil, que no se li podia fer entendre res. Quan els hòmens de David li demanaren a Nabal respectuosament algunes provisions, ell es va negar. Com va reaccionar Abigail quan es va enterar del que havia passat? Sense dir-li res a Nabal, «s’afanyà a prendre dos-cents pans, dos bots de vi, cinc corders ja preparats, cinc mesures de gra torrat, cent raïms de panses i dos-cents pans de figues seques» i els ho va dur a David i als seus hòmens. Va actuar Abigail de manera correcta? La Bíblia confirma que sí, perquè Jehovà «li va enviar una feridura» a Nabal, qui va morir, i després d’això, David es va casar amb Abigail (1Sa 25:3, 14-19, 23-25, 38-42).
«La dona que [...] mereix de ser alabada»
19, 20. Què fa que una dona siga digna d’alabança?
19 La Bíblia encomia les dones que fan les coses a la manera de Jehovà. El llibre bíblic de Proverbis alaba la «dona forta», o competent, dient: «És més preciosa que les perles. El seu marit confia en ella: no enyorarà cap més tresor; en rebrà benestar i no malestar tots els dies de la vida». I afig: «Parla amb sensatesa, els seus llavis instrueixen dolçament. Vetla per la marxa de la casa, no menja el pa sense guanyar-se’l. Els fills van a felicitar-la, el marit en canta les alabances» (Pr 31:10-12, 26-28).
20 Què fa que una dona siga digna d’alabança? Proverbis 31:30 ens dona la resposta al dir: «L’encís és enganyós, la bellesa s’esvaeix; la dona que venera el Senyor mereix de ser alabada». Per tant, la clau està en venerar a Jehovà. Això implica obeir de bona gana el principi d’autoritat establit per ell, és a dir, que «l’home és cap de la dona», que «tot home té Crist per cap» i que «Déu és cap de Crist» (1Co 11:3).
Agraïm el do que hem rebut de Déu
21, 22. a) Quines raons tenen els cristians casats per a agrair-li a Déu el do del matrimoni? b) Per què hauríem de respectar el principi d’autoritat establit per Jehovà? (Consulta el quadro de la pàgina 17.)
21 Els cristians casats tenen moltes raons per a estar agraïts a Jehovà pel meravellós do del matrimoni. Una d’elles és ser feliços un al costat de l’altre. Però la raó més important per a estar agraïts és poder servir a Jehovà junts (Rt 1:9; Mi 6:8). Ell, com a Originador del matrimoni, sap exactament el que necessiten els cònjuges per a ser feliços. Si vos esforceu per fer les coses a la manera de Jehovà, inclús en este món problemàtic, podeu estar segurs que «la joia que ve del Senyor és la vostra força» (Ne 8:10).
22 El marit cristià que estima la seua dona com a ell mateix exercirà la seua autoritat amb tendresa i consideració. Per la seua part, l’esposa cristiana li donarà el seu suport i respecte. I lo més important és que un matrimoni exemplar li donarà honra al nostre Déu Jehovà.
Te’n recordes?
• Quin és el principi d’autoritat establit per Jehovà?
• Per què haurien d’honrar-se els cònjuges l’un a l’altre?
• Com hauria de tractar una esposa cristiana al seu home no creient?
• Per què hauria de consultar el marit amb la seua dona abans de prendre una decisió important?
[Quadro]
Per què hauríem de respectar l’autoritat?
Jehovà ha establit un principi d’autoritat per a totes les criatures intel·ligents. Esta disposició és beneficiosa tant per als sers espirituals com per als humans, ja que els permet exercir la seua llibertat de decisió i honrar a Déu servint-lo de manera unida i harmoniosa (Sl 133:1).
La congregació de cristians ungits accepta l’autoritat de Jesucrist (Ef 1:22, 23). I per la seua part, en reconeixement de l’autoritat de Jehovà, finalment «el Fill mateix se sotmetrà al qui li ho haurà sotmés tot. Així Déu serà tot en tots» (1Co 15:27, 28). Per eixa raó, que apropiat és que els humans dedicats a Déu cooperem amb el principi d’autoritat dins de la congregació i en la família! (1Co 11:3; He 13:17) Si ho fem, rebrem l’aprovació i la benedicció de Jehovà (Is 48:17).
[Il·lustració]
L’oració pot ajudar l’esposa cristiana a desplegar bones qualitats
[Il·lustració]
Jehovà valora el que fan les dones per fomentar els interessos del Regne