Pren decisions que honren a Déu
«El prudent sospesa bé tots els seus passos.» (PR 14:15 TNM)
1, 2. a) En què hauríem de pensar quan prenem decisions? b) Quines preguntes analitzarem a continuació?
SEGURAMENT prenem moltes cada dia. Algunes tenen poca importància, mentres que altres poden tindre un gran impacte en les nostres vides. De què estem parlant? De les decisions. En totes les decisions que prenem, siguen grans o xicotetes, el que més ens ha d’importar és donar honra a Déu (llig 1 Corintis 10:31).
2 Et resulta fàcil prendre decisions, o per a tu és tot un repte? Si volem progressar per a arribar a ser cristians madurs, hem d’aprendre a distingir el que està bé del que està malament i prendre decisions d’acord amb les nostres conviccions, no amb les d’una altra persona (Rm 12:1, 2; He 5:14). Quines altres bones raons tenim per a saber prendre bones decisions? I per què a voltes és tan difícil fer-ho? Quins passos podem fer per a assegurar-nos que les nostres decisions honren a Déu?
Per què prendre decisions?
3. Què no hauria d’interferir a l’hora de prendre decisions?
3 Si som indecisos quan hi ha principis bíblics en joc, els nostres companys de classe o de faena podrien pensar que no estem realment convençuts de les nostres creences, i per tant, que som influenciables. Potser mentisquen, facen trampes o roben, i després intenten persuadir-nos per a que fem el mateix o per a que els cobrim (Ex 23:2). No obstant, la persona que sap prendre decisions que honren a Déu no permetrà que la por o el desig de ser acceptats facen que es comporte de manera que vaja en contra de la seua consciència entrenada per la Bíblia (Rm 13:5).
4. Per què pot ser que altres vulguen prendre decisions per nosaltres?
4 No tots els qui volen prendre decisions per nosaltres volen perjudicar-nos. Amics benintencionats podrien insistir per a que seguim els seus consells. I si vivim lluny de casa, els nostres familiars segurament es preocupen pel nostre benestar i poden sentir-se impulsats a involucrar-se en les nostres decisions importants. Per exemple, pensa en els tractaments mèdics. La Bíblia condemna clarament l’ús inapropiat de la sang (Fets 15:28, 29). No obstant, altres assumpts relacionats amb la salut no estan tan clars i requerixen que cadascun de nosaltres prenga una decisió personal respecte a quin tractament acceptarà o rebutjarà.a Pot ser que els nostres sers volguts tinguen opinions fermes sobre estos assumpts. No obstant, a l’hora de decidir, cada cristià batejat ha de ser responsable de les seues decisions (Ga 6:4, 5). El més important per a nosaltres és mantindre una bona consciència davant de Déu, no dels hòmens (1Tm 1:5).
5. Com podem evitar que la nostra fe naufrague?
5 La indecisió pot ser molt perillosa. El deixeble Jaume va escriure que la persona indecisa és «inconstant en tot el que emprén» (Jm 1:8). Igual que un home en una barca sense timó enmig d’una tempestat, es deixarà emportar per les opinions poc fiables i canviants dels humans. Que fàcil seria per a una persona aixina sofrir un naufragi de la seua fe i després culpar als altres per la seua situació! (1Tm 1:19). Com podem evitar acabar aixina? Hem de tindre una fe sòlida (llig Colossencs 2:6, 7). Per a tindre una fe sòlida hem de saber prendre decisions que demostren la nostra fe en la paraula inspirada per Déu (2Tm 3:14-17). Però, què podria obstaculitzar la nostra capacitat de prendre bones decisions?
Per què prendre decisions pot ser difícil?
6. Com pot afectar-nos la por?
6 La por podria paralitzar-nos; com la por a prendre una decisió equivocada, al fracàs o a fer el ridícul davant dels altres. Eixes preocupacions són comprensibles. Ningú vol prendre una mala decisió, una que cause problemes i possiblement vergonya. Tot i això, l’amor a Déu i a la seua Paraula poden ajudar-nos a superar les nostres pors. De quines maneres? L’amor a Déu ens motivarà a consultar sempre la seua Paraula i publicacions basades en la Bíblia abans de prendre decisions importants. Aixina reduirem els errors que cometem. Per què? Perquè la Bíblia pot «proporcionar sagacitat als inexperts, als jóvens, coneixement i prudència» (Pr 1:4).
7. Què aprenem de l’exemple de David?
7 No sempre prendrem les decisions correctes, tots cometem errors (Rm 3:23). El rei David, per exemple, era un home savi i fidel. Aixina i tot, a voltes va prendre males decisions que li van causar sofriment a ell i a altres (2Sa 12:9-12). No obstant, David no va deixar que els seus errors afectaren de manera negativa a la seua habilitat per a prendre decisions que Déu aprovava (1Re 15:4, 5). Podem ser decidits a pesar dels nostres errors del passat si fem com David i recordem que Jehovà passarà per alt els nostres errors i perdonarà els nostres pecats. Sempre ajudarà els qui l’estimen i l’obeïxen (Sl 51:3-6 [vv. 1-4 TNM], 9-12 [vv. 7-10 TNM]).
8. Què aprenem del que va dir l’apòstol Pau sobre el matrimoni?
8 Com podem reduir l’ansietat a l’hora de prendre decisions? Pensant que a voltes hi ha més d’una opció correcta per a elegir. Pensa com va raonar Pau sobre el tema del matrimoni. Ell va escriure per inspiració divina: «Si algú creu que, endut per la passió, es comporta de manera inconvenient amb la seua promesa i que s’hi hauria de casar, que faça el que desitja. No fa res mal fet: que es casen. Però el qui ha pres una ferma resolució i, sense cap classe de coacció, sinó amb ple domini de la seua voluntat, ha decidit de respectar la virginitat de la seua promesa, farà bé» (1Co 7:36-38). Pau va recomanar quedar-se fadrí, però no era l’única opció correcta.
9. Hauria de preocupar-nos com veuen els altres les nostres decisions? Explica-ho.
9 Ens hauria de preocupar com veuen els altres les decisions que prenem? Fins a cert punt, sí. Fixa’t en el que va dir Pau sobre menjar aliments que podrien haver sigut sacrificats per als ídols. Ell va reconéixer que la decisió podria no estar malament, però que podria perjudicar a algú amb una consciència dèbil. Què estava decidit a fer? Ell va escriure: «Si un menjar ha de fer caure en pecat un germà meu, no tastaré mai més carn, per no fer pecar el meu germà» (1Co 8:4-13). Hem de pensar en com afectaran les nostres decisions a les consciències dels altres. El més important per a nosaltres és l’efecte que les nostres decisions tindran en la nostra amistat amb Jehovà (llig Romans 14:1-4). Quins principis bíblics ens ajudaran a prendre decisions que honren a Déu?
Sis passos per a prendre bones decisions
10, 11. a) Com podem evitar ser arrogants en la família? b) Què haurien de recordar els ancians a l’hora de prendre decisions que afecten la congregació?
10 Evita ser arrogant. Abans de decidir què fer, hem de preguntar-nos: «Tinc autoritat per a prendre esta decisió?». El rei Salomó va escriure: «L’arrogància provoca menyspreu; la saviesa es troba en la humilitat» (Pr 11:2).
11 Per exemple, els pares poden donar al seu fill la llibertat de prendre certes decisions, però això no li dona el dret a pensar que és lliure de fer el que vullga (Col 3:20). Les esposes i mares tenen certa autoritat en la família, però fan bé de reconéixer l’autoritat dels seus marits (Pr 1:8; 31:10-18; Ef 5:23). Igualment, els marits reconeixen que la seua autoritat és limitada i que estan subjectes a Crist (1Co 11:3). Els ancians prenen decisions que afecten la congregació, però s’asseguren de no anar més enllà del «que està escrit» en la Paraula de Déu (1Co 4:6). També seguixen atentament la direcció del servent fidel i sensat (Mt 24:45-47). Podem evitar causar molta ansietat i dolor si som modestos i prenem decisions només quan tenim l’autoritat per a fer-ho.
12. a) Per que hauríem d’investigar? b) Explica què podria incloure esta investigació.
12 Investiga. Salomó va escriure: «Els projectes del diligent porten guanys; els de l’impacient, només pèrdues» (Pr 21:5). Per exemple, t’han fet una proposta de negocis? No et deixes emportar per les emocions. Analitza tota la informació que puga ser necessària, demana consell a persones que tinguen coneixements sobre el tema i determina quins principis bíblics són aplicables a esta situació (Pr 20:18). Per a organitzar la investigació prepara dos llistes, una detallant els beneficis i una altra amb els inconvenients. Abans de prendre una decisió, calcula «les despeses» (Lc 14:28). Analitza l’impacte que tindrà la teua elecció no sols en la teua salut financera, sinó també en la teua salut espiritual. Tota esta investigació requerix temps i esforç, però fent-ho evitaràs precipitar-te i t’estalviaràs problemes i ansietat.
13. a) Quina garantia trobem en Jaume 1:5? b) Com pot ajudar-nos demanar saviesa en oració?
13 Demana saviesa en oració. Per a que les nostres decisions honren a Déu, hem de demanar-li ajuda. Jaume va escriure: «Si a algun de vosaltres li falta saviesa, que la demane a Déu, i Déu, que dóna generosament a tots, sense retraure res, li la concedirà» (Jm 1:5). No hi ha res de roín en admetre que necessitem la saviesa divina per a prendre decisions (Pr 3:5, 6). Després de tot, confiar únicament en nosaltres mateixos podria portar-nos fàcilment per un camí equivocat. Quan demanem saviesa en oració i busquem la direcció de Déu en la seua Paraula, estem deixant que l’esperit sant ens ajude a descobrir quina és la motivació que fa que preferim una opció a una altra (He 4:12; llig Jaume 1:22-25).
14. Per què hem d’evitar perdre el temps?
14 Pren la decisió. No tingues pressa, abans cal investigar i demanar saviesa. Una persona sàvia «sospesa bé tots els seus passos» (Pr 14:15 TNM). A més, no és bo perdre el temps. Si som indecisos, podríem inventar-nos excuses per a no prendre acció (Pr 22:13). Però aixina només aconseguirem que altres controlen la nostra vida.
15, 16. Què cal fer per a posar en pràctica una decisió?
15 Posa en pràctica el que has decidit. L’esforç que fem a l’hora de prendre una bona decisió es podria tirar a perdre si no la implementem amb determinació. Salomó va escriure que tot el que férem ho férem amb totes les nostres forces (Ecle 9:10). Per a tindre èxit, hem d’utilitzar tots els recursos que estiguen al nostre abast per a poder dur a terme les nostres decisions. Per exemple, un publicador de congregació podria decidir ser precursor. Tindrà èxit? Sí, si no permet que el seu treball i els moments d’oci li furten la seua energia i el temps que necessita per a cuidar del seu ministeri.
16 Sovint les millors decisions són les més difícils de posar en pràctica. Per què? Perquè «el món sencer està sotmés al Maligne» (1Jn 5:19). Hem de lluitar «contra els qui dominen aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que són a les regions celestials» (Ef 6:12). Com van indicar Pau i Judes, tots els qui estan decidits a honrar a Déu tenen davant d’ells una lluita (1Tm 6:12; Jud 3).
17. Què espera Jehovà de nosaltres a l’hora de prendre decisions?
17 Revisa la teua decisió i fes els canvis necessaris. No totes les decisions que prenem ixen com voldríem. «A tots els arriba el temps i el contratemps» (Ecle 9:11). Tot i això, Jehovà espera que ens esforcem per complir amb les nostres decisions sense importar la dificultat que enfrontem. Per exemple, els vots que fem al dedicar-nos a Jehovà i al casar-nos no són negociables. Déu espera que visquem d’acord amb les nostres decisions (llig Salm 15:1, 2, 4). La majoria de les decisions no són de tanta importància. Una persona sàvia revisarà de tant en tant les decisions que ha pres. No deixarà que el seu orgull o tossudesa li impedisquen fer els ajustos necessaris o inclús canviar d’opinió si fora necessari (Proverbis 16:18). El més important és assegurar-se que la seua vida continua honrant a Déu.
Ensenya a altres a prendre decisions que honren a Déu
18. Com poden els pares ensenyar els seus fills a prendre bones decisions?
18 Els pares poden fer molt per ajudar els seus fills a prendre decisions que honren a Déu. Una de les millors maneres que aprenguen és donant-los un bon exemple (Lc 6:40). Els pares poden explicar als seus fills quins passos van donar per a prendre una determinada decisió. També poden permetre que prenguen algunes decisions per ells mateixos i encomiar-los quan són bones decisions. Però, i si un fill s’equivoca? La primera reacció dels pares podria ser protegir-lo de les conseqüències, però açò podria no ser el millor per al xiquet. Per exemple, un pare pot permetre que el seu fill es traga el carnet de conduir. Imaginem que el xiquet incomplix una norma de trànsit i rep una multa. El pare podria pagar la multa. No obstant, si el xiquet ha de treballar per a pagar-la, és més probable que aprenga a responsabilitzar-se de les seues accions (Rm 13:4).
19. Com podríem ensenyar als nostres estudiants de la Bíblia, i quina és la millor manera de fer-ho?
19 Jesús va dir als seus seguidors que ensenyaren als altres (Mt 28:20). Una de les lliçons més importants que podem ensenyar als estudiants de la Bíblia és com prendre bones decisions. Per a aconseguir-ho, hem de resistir l’impuls de dir-los què han de fer. És molt millor ensenyar-los a raonar amb els principis bíblics per a que puguen decidir per ells mateixos com actuar. Després de tot, «cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix» (Rm 14:12). Tots nosaltres tenim raons de pes per a prendre decisions que honren a Déu.
[Nota]
a Per a analitzar este tema, consulta el suplement «¿Qué opino de las fracciones sanguíneas y de los procedimientos médicos que impliquen el uso de mi sangre?» publicat en El ministeri del Regne de Novembre de 2006, pàgines 3-6.
Què respondries?
• Per què hem de saber prendre decisions?
• Com ens pot afectar la por, i com podem superar-la?
• Quins sis passos podem donar per a que les nostres decisions sempre honren a Déu?
[Quadro/Crèdits]
Passos per a prendre bones decisions
1 Evita ser arrogant
2 Investiga
3 Demana saviesa en oració
4 Pren la decisió
5 Posa en pràctica el que has decidit
6 Revisa la teua decisió i fes els canvis necessaris
[Crèdits]
Una persona indecisa és com una barca sense timó enmig d’una tempestat