La Bíblia m’ha canviat la vida
COM li va trobar verdader sentit a la vida una jove que va tindre una infància tràgica? Què va convertir a un violent rebel polític en un pacífic ministre religiós? Deixem que ells mateixos ens ho conten.
«Anhelava amor i afecte» (INNA LEZHNINA)
ANY DE NAIXEMENT: 1981
PAÍS D’ORIGEN: RÚSSIA
ANTECEDENTS: UNA INFÀNCIA TRÀGICA
EL MEU PASSAT: Els meus pares eren sords i jo també vaig nàixer sorda. Els primers 6 anys de la meua vida foren feliços, però després els meus pares es divorciaren. Encara que era molt xicoteta, entenia el que això significava, i em va afectar molt. Després del divorç, mon pare i el meu germà major es quedaren en Troitsk i ma mare se m’endugué amb ella a Txeliàbinsk. Amb el temps, es va tornar a casar. El meu padrastre era alcohòlic i a sovint ens pegava a les dos.
En 1993, el meu estimat germà major va morir ofegat. Eixe va ser un colp molt dur per a tota la família. Ma mare va començar a beure i a maltractar-me com el meu padrastre. Somiava amb una vida millor, anhelava amor i afecte. Vaig buscar consol en diferents esglésies, però ninguna me’l va donar.
COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Quan tenia 13 anys, una companya de classe que era testimoni de Jehovà em va contar algunes històries de la Bíblia. Disfrutava d’aprende de personatges bíblics com Noé i Job, que serviren a Déu a pesar de tindre circumstàncies difícils. Poc temps després, ja estudiava la Bíblia amb els Testimonis i assistia a les seues reunions.
Estudiar la Bíblia em va obrir els ulls i vaig descobrir veritats molt boniques. Em va commoure saber que Déu té un nom (Salm 83:18 TNM). Em va impressionar l’exactitud de la Bíblia al predir les condicions que existirien en «els darrers dies» (2 Timoteu 3:1-5). I també em va emocionar l’esperança de la resurrecció. Imagina’t: tornaré a vore el meu germà! (Joan 5:28, 29)
Aixina i tot, no tots compartien la meua alegria. Ma mare i el meu padrastre s’oposaven als testimonis de Jehovà i em pressionaven per a que deixara d’estudiar la Bíblia. Però a mi m’encantava tot el que estava aprenent i no pensava donar-me per vençuda.
No va ser fàcil aguantar l’oposició de la meua família. Vam patir una altra tragèdia quan el meu germà menut, que m’havia acompanyat a les reunions dels testimonis de Jehovà, també es va ofegar. Però els Testimonis estigueren al meu costat. Entre ells vaig trobar l’amor i l’afecte que havia estat buscant durant tota la meua vida. Estava tan convençuda que eren la religió verdadera que em vaig batejar com a testimoni de Jehovà en 1996.
COM M’HE BENEFICIAT: Ja porte sis anys casada amb Dmitri, un home meravellós. Els dos treballem en la sucursal dels testimonis de Jehovà de Sant Petersburg. Amb el temps, els meus pares suavitzaren la seua actitud de cara a les meues creences.
Servir a Jehovà li ha donat verdader sentit a la meua vida. Què agraïda estic d’haver-lo conegut!
«Tenia moltes preguntes que m’inquietaven» (RAUDEL RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ)
ANY DE NAIXEMENT: 1959
PAÍS D’ORIGEN: CUBA
ANTECEDENTS: REBEL POLÍTIC
EL MEU PASSAT: Vaig nàixer a l’Havana (Cuba) i em vaig criar en un barri pobre on les baralles de carrer eren habituals. De jove em vaig aficionar al judo i a altres esports de combat.
Com era bon estudiant, els meus pares em van animar a anar a la universitat. Allí vaig començar a creure que el sistema polític del meu país havia de canviar i em vaig rebel·lar contra les autoritats. Un company de classe i jo atacàrem un policia per a robar-li l’arma i li provocàrem ferides molt greus al cap. Com a resultat, ens empresonaren i ens sentenciaren a morir afusellats. A penes tenia 20 anys, i ja estava a punt de morir!
En la soledat de la meua cel·la vaig assajar què faria davant de l’escamot d’afusellament, perquè no volia mostrar gens de por. Però al mateix temps tenia moltes preguntes que m’inquietaven, com per exemple: Per què hi ha tanta injustícia en el món? És esta vida tot el que hi ha?
COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Amb el temps ens commutaren la pena de mort per una condemna de 30 anys de presó. Va ser en eixe moment quan vaig conéixer a uns testimonis de Jehovà que estaven empresonats per les seues creences religioses. Em va impressionar la seua valentia i, alhora, la seua serenitat. Encara que se’ls havia condemnat injustament, no estaven enfadats ni amargats.
Els Testimonis m’explicaren que Déu té un propòsit per a la humanitat. Em mostraren amb la Bíblia que ell transformarà el nostre planeta en un paradís sense delictes ni injustícies, ple de persones bones que tindran l’oportunitat de viure per sempre en condicions perfectes (Salm 37:29).
M’agradava el que m’ensenyaven, però la meua personalitat no es pareixia en res a la d’ells. Pensava que no podria ser neutral en qüestions polítiques o que posar l’altra galta seria una cosa impossible per a mi, així que vaig decidir llegir la Bíblia pel meu compte. Quan la vaig acabar, vaig comprendre que els testimonis de Jehovà eren les úniques persones que es comportaven com els primers cristians.
L’estudi de la Bíblia em va fer vore que havia de fer molts canvis. Havia de canviar el meu vocabulari, perquè constantment gastava paraulotes. També havia de deixar de fumar i mantindre’m al marge dels assumpts polítics. No va ser fàcil, però amb l’ajuda de Jehovà, a poc a poc ho vaig aconseguir.
Una altra cosa que m’ha costat molt és dominar el meu mal geni. De fet, encara li demane a Déu que m’ajude a controlar-me. M’han sigut molt útils versicles com Proverbis 16:32, que diu: «Val més ser pacient que valent, dominar-se, més que conquerir ciutats».
En 1991, estant en la presó, em vaig batejar com a testimoni de Jehovà en un barril d’aigua. A l’any següent, alguns presoners vam ser alliberats i enviats a Espanya, perquè teníem familiars allí. Quan vaig arribar, vaig començar a assistir a les reunions dels testimonis de Jehovà. Ells em donaren la benvinguda com si em conegueren de tota la vida i m’ajudaren a començar una vida nova.
COM M’HE BENEFICIAT: Ara soc un home feliç i servisc a Déu amb la meua dona i les meues filles. Tinc el privilegi de dedicar la major part del meu temps a ensenyar les veritats bíbliques a altres persones. A vegades, mirant arrere, pense en aquell jove que va estar a les portes de la mort i done gràcies per tot el que he guanyat des d’aquell moment. No només estic viu, sinó que tinc una esperança. Anhele que arribe el Paradís que promet Déu, on triomfarà la justícia i «no existirà més la mort» (Apocalipsi 21:3, 4).
[Comentari]
«Em va commoure saber que Déu té un nom»
[Il·lustració]
El meu home i jo disfrutem de compartir publicacions en llengua de signes amb les persones sordes