Déu respecta i valora les dones

MENTRES Jesús va estar en la terra, va reflectir a la perfecció la personalitat i la manera d’actuar del seu Pare celestial. Va dir: «No faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m’ha ensenyat». I va afegir: «Sempre faig allò que li plau» (Joan 8:28, 29; Colossencs 1:15). Així doncs, si volem fer-nos una idea del que Déu pensa de les dones i de com desitja que les tractem, no hi ha res millor que analitzar l’exemple de Jesús.

Basant-se en els relats dels Evangelis, diversos erudits bíblics han arribat a la conclusió que l’actitud de Jesús cap a les dones és, com a mínim, innovadora. En quin sentit? I més important encara, ¿és possible que les seues ensenyances tinguen algun efecte alliberador en les dones de l’actualitat?

Com va tractar Jesús a les dones?

Jesús no les considerava objectes sexuals. Per a molts líders religiosos jueus, les dones eren una perillosa font de temptacions, i qualsevol contacte amb elles podia portar a la luxúria. Per este motiu, prohibiren que les dones parlaren amb hòmens en públic o eixiren sense cobrir-se el cap. No obstant això, Jesús mai va insinuar que havien de ser apartades de la vida social. Més bé, va ensenyar que els hòmens havien de controlar els seus desitjos carnals i tractar-les amb respecte (Mateu 5:28).

En una altra ocasió va dir: «El qui es divorcia de la seua dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera» (Marc 10:11, 12, cursives nostres). Òbviament, Jesús no estava d’acord amb la idea tan estesa entre els jueus que els hòmens podien divorciar-se «per qualsevol motiu» (Mateu 19:3, 9). La majoria dels jueus tenien un concepte equivocat de cometre adulteri contra la seua dona. No creien que un home fora adúlter per gitar-se amb una dona que no fora la seua esposa. Segons els rabins, només les dones eren infidels; els hòmens, mai. Com explica un comentari bíblic, «Jesús, al posar a l’espòs davall de les mateixes obligacions morals que la seua esposa, va elevar la posició social i la dignitat de la dona».

Els beneficis de la seua ensenyança en l’actualitat: En les congregacions dels testimonis de Jehovà, les dones es relacionen lliurement amb els hòmens, amb la tranquil·litat que no les miraran de manera inapropiada ni les tractaran amb excessiva familiaritat. Els hòmens cristians s’esforcen per tractar «les dones majors com a mares, les jóvens com a germanes, amb tota integritat», és a dir, amb castedat (1 Timoteu 5:2, cursives nostres).

Jesús va dedicar temps per a instruir-les. Els rabins d’aquella època volien mantindre a les dones en la ignorància. En contrast, Jesús va dedicar temps a ensenyar-les la veritat i les va animar a expressar el que pensaven. Quan una volta no li va negar a Maria l’oportunitat d’aprendre, va demostrar que el lloc de les dones no es limita a les faenes domèstiques (Lluc 10:38-42). I les respostes ben pensades que Marta —la germana de Maria— va donar a Jesús després de la mort de Llàtzer revelen que ella també va traure profit de les ensenyances cristianes (Joan 11:21-27).

A Jesús li interessava saber el que pensaven les dones. En aquella època, la majoria de les jueves donava molt de valor a tindre un fill que es convertira en algú important, sobretot en un profeta. Per això, quan una dona li va dir: «Felices les entranyes que et van dur», ell va aprofitar per a ensenyar-li que és més valuós ser obedients a Déu (Lluc 11:27, 28). D’esta manera, Jesús li va destacar la idea que l’espiritualitat és més important i va més enllà del paper tradicional assignat a les dones (Joan 8:32).

Els beneficis de la seua ensenyança en l’actualitat: En la congregació cristiana, els mestres valoren molt els comentaris que les dones fan en les reunions. També respecten les dones cristianes que són espiritualment madures, «que ensenyen a fer el bé» tant en privat com amb el seu exemple (Titus 2:3). També compten amb elles per a anunciar les bones notícies sobre el Regne de Déu (Salm 68:12 [v. 11 TNM]; consulta el quadro de la pàgina 9 «Va prohibir l’apòstol Pau que les dones parlaren?»).

Jesús valorava les dones. En temps bíblics es valorava més als xiquets que a les xiquetes. El mateix Talmud diu: «Feliç és aquell qui té fills, i desgraciat aquell qui té filles». Una filla era una pesada càrrega per a alguns pares: havien de trobar-li cònjuge i pagar el dot, i no podien comptar amb ella per a que els cuidara quan es feren majors.

En canvi, Jesús valorava la vida d’una xiqueta igual que la d’un xiquet. Tal com va ressuscitar el fill de la viuda de Naïm, també va ressuscitar la filla de Jaire (Marc 5:35, 41, 42; Lluc 7:11-15). En una altra ocasió, va curar una dona «que des de feia divuit anys tenia una malaltia produïda per un esperit». Fins i tot es va dirigir a ella com a «filla d’Abraham», una expressió quasi desconeguda en els escrits judaics (Lluc 13:10-16). Amb este apel·latiu digne i afectuós va demostrar que, a més de reconéixer-la com a part integrada de la societat, valorava la seua profunda fe (Lluc 19:9; Gàlates 3:7).

Els beneficis de la seua ensenyança en l’actualitat: Segons un proverbi asiàtic, «criar una filla és com regar el jardí del veí». Però, els pares cristians no es deixen portar per esta manera de pensar. Al contrari, cuiden bé de tots els seus fills, siguen xiquets o xiquetes, i s’asseguren que reben l’educació i l’atenció mèdica apropiada.

Jesús confiava en les dones. En els tribunals jueus, el testimoniatge d’una dona valia tan poc com el d’un esclau. De fet, l’historiador del segle I Flavi Josep va dir: «No valdrà el testimoniatge de les dones per la frivolitat i temeritat pròpies del seu gènere».

Que diferent va ser Jesús! Ell va triar a dones perquè anunciaren la seua resurrecció (Mateu 28:1, 8-10). És interessant que, encara que elles havien presenciat l’execució i l’enterrament del seu Senyor, fins i tot als apòstols els costava creure el que deien estes dones fidels (Mateu 27:55, 56, 61; Lluc 24:10, 11). Però Jesús, a l’aparéixer-se primer a dones després d’haver ressuscitat, va demostrar que les considerava tan dignes de ser testimonis seus com qualsevol altre deixeble (Fets 1:8, 14).

Els beneficis de la seua ensenyança en l’actualitat: Els hòmens que tenen responsabilitats en la congregació cristiana mostren la seua consideració a les dones tenint en compte el seu punt de vista. Els esposos, per la seua part, tracten les seues esposes «amb respecte» escoltant-les amb atenció (1 Pere 3:7; Gènesi 21:12).

Els principis bíblics contribuïxen a la felicitat de la dona

Quan els hòmens imiten a Crist, les dones reben el respecte i la llibertat que Déu s’havia proposat per a elles des d’un principi (Gènesi 1:27, 28). Els esposos cristians no promouen actituds masclistes. Més bé, es guien per principis bíblics que contribuïxen a la felicitat de les seues esposes (Efesis 5:28, 29).

Quan Yelena va començar a estudiar la Bíblia, patia en silenci el tracte dur i insensible del seu espòs. Ell s’havia criat en un entorn violent, on raptar la dona amb qui et vols casar i el maltractament físic eren pràctiques habituals. Ella explica: «La Bíblia em va donar forces. Em va ensenyar que hi havia algú que m’estimava de veritat, que em valorava i que es preocupava per mi. Em vaig adonar que el meu espòs podia canviar si ell també estudiava la Bíblia». El seu somni per fi es va fer realitat quan, amb el temps, el seu espòs va començar a estudiar la Bíblia i es va batejar com a testimoni de Jehovà. Yelena diu: «Es va convertir en un exemple d’autocontrol. I els dos vam aprendre a perdonar». Ella reconeix: «Els principis bíblics m’han ajudat a sentir-me més volguda i protegida en el meu matrimoni» (Colossencs 3:13, 18, 19).

El cas de Yelena no és una excepció. Hi ha milions de cristianes com ella que són felices perquè, juntament amb els seus esposos, s’esforcen per aplicar els principis bíblics en el seu matrimoni. A més, se senten respectades, reconfortades i lliures quan es relacionen amb els seus companys cristians (Joan 13:34, 35).

Tots els cristians —tant hòmens com dones— reconeixen que són imperfectes i pecadors, i que formen part de l’univers «sotmés al fracàs». No obstant això, tenen l’esperança de ser alliberats «de l’esclavatge de la corrupció» i d’obtindre «la llibertat i la glòria dels fills de Déu» si s’acosten al seu amorós Déu i Pare, Jehovà. Quina meravellosa perspectiva per als hòmens i dones que estan davall de la protecció de Déu! (Romans 8:20, 21)