Com arribar al cor dels familiar no creients

Jesús li va dir a un home que volia ser el seu seguidor: «Vés a ta casa, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu». Probablement estaven prop de la ciutat de Gadara, al sud-est del mar de Galilea. Estes paraules mostren que Jesús comprenia una característica bàsica del ser humà: el desig de compartir amb els familiars les coses que ens importen (Mc 5:19).

Encara que en algunes cultures és més evident que en altres, continuem veient esta característica hui en dia. Per això, quan una persona comença a servir a Jehovà, normalment vol compartir la seua fe amb els seus familiars. Però, com hauria de fer-ho? Com pot arribar al cor dels seus familiars que tenen una altra religió o que no creuen en Déu? La Bíblia dona consells molt pràctics.

«HEM TROBAT EL MESSIES»

En el segle I, Andreu va ser un dels primers en identificar a Jesús com al Messies. I a qui li ho va contar immediatament? «Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué: “Hem trobat el Messies” —que vol dir ‘ungit’». Després el va portar on estava Jesús. D’esta manera, li va donar l’oportunitat a Pere de ser un deixeble de Jesús (Jn 1:35-42).

Uns sis anys després, Pere, que estava en Jafa, va rebre la invitació de viatjar cap al nord, a Cesarea, a casa d’un centurió romà anomenat Corneli. A qui es va trobar Pere quan va arribar? Corneli «havia convocat els seus parents i els amics més íntims». D’esta manera, Corneli els va donar l’oportunitat als seus familiars d’escoltar a Pere i prendre la seua pròpia decisió (Fets 10:22-33).

Què podem aprendre de la manera com Andreu i Corneli tractaren els seus familiars?

Ni Andreu ni Corneli deixaren les coses a la casualitat. Andreu li va presentar Jesús a Pere, i Corneli va fer els arreglaments necessaris per a que els seus familiars escoltaren el que Pere volia dir. Però Andreu i Corneli no els pressionaren ni intentaren manipular-los per a que es feren deixebles de Crist. Quina és la lliçó? Podem imitar el seu exemple compartint algunes idees amb els nostres familiars i creant oportunitats per a que coneguen les veritats de la Bíblia i a altres Testimonis. Clar, hem de respectar la seua llibertat d’elecció i evitar pressionar-los o incomodar-los. Per a entendre com podem ajudar els nostres familiars, analitzem l’exemple de Jürgen i Petra, un matrimoni d’Alemanya.

Petra va estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà i es va batejar. El seu marit, Jürgen, era un oficial de l’exèrcit. Al principi, a Jürgen no li feia gràcia la decisió de la seua dona. Però, amb el temps, es va adonar que els Testimonis prediquen el que realment diu la Bíblia, i també va dedicar la seua vida a Jehovà. Hui en dia és ancià en una congregació. Quina és la recomanació de Jürgen per a arribar al cor d’un familiar que té una altra religió?

Ell diu: «No intentes forçar la situació ni ofegar-los amb temes espirituals. Això només farà que ho rebutgen encara més. A la llarga, és millor deixar caure algunes gotetes de la veritat de tant en tant. També pot ajudar-los que els presentem germans de la seua edat o amb aficions i gustos similars. D’esta manera, és possible que, a poquet a poquet, s’acosten a la veritat».

L’apòstol Pere i els familiars de Corneli van reaccionar en seguida al missatge de la Bíblia. En canvi, altres persones del segle I, necessitaren més temps per a prendre una decisió.

ELS GERMANS DE JESÚS

Alguns germans de Jesús van posar fe en ell durant el seu ministeri. Per exemple, és possible que els apòstols Jaume i Joan foren cosins de Jesús, i que la mare d’ells, Salomé, fora sa tia. Ella podria haver sigut una de les dones que acompanyaven a Jesús i als seus apòstols i «que els proveïen amb els seus béns» (Lc 8:1-3).

Ara bé, altres familiars de Jesús no posaren fe en ell immediatament. Per exemple, un any després del seu baptisme, una multitud es va reunir en una casa per escoltar-lo. Però, «quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se’l, perquè deien: “Ha perdut l’enteniment!”». Algun temps després, quan els mig germans de Jesús li preguntaren si tenia planejat anar-se’n, Jesús no els va contestar directament. Per què no? Perquè «els seus germans no creien en ell» (Mc 3:21; Jn 7:5).

Què aprenem de com va tractar Jesús els seus familiars? Ell no es va ofendre quan alguns li digueren que havia perdut el juí. Després de la seua mort i resurrecció, Jesús va continuar animant els seus familiars quan es va aparéixer al seu mig germà Jaume. Tot pareix indicar que esta aparició no només va convéncer a Jaume que Jesús era realment el Messies, sinó també als altres mig germans de Jesús. De fet, ells van estar amb els apòstols i altres deixebles en una sala superior en Jerusalem i, evidentment, també van rebre l’esperit sant. Amb el temps, a Jaume i a Judes, un altre dels mig germans de Jesús, se’ls va confiar responsabilitats importants (Fets 1:12-14; 2:1-4; 1Co 15:7).

ALGUNS NECESSITEN MÉS TEMPS

Igual que en el segle I, hui en dia alguns familiars necessiten més temps abans de decidir-se a seguir el camí que porta a la vida. Posem el cas de Roswitha, qui era una catòlica acèrrima, quan el seu marit es va fer testimoni de Jehovà en 1978. Com estava tan convençuda de les seues creences, es va oposar al seu marit. Però amb els anys, la seua actitud es va suavitzar. A poquet a poquet, es va adonar que els Testimonis ensenyen la veritat. I en 2003 es va batejar. Què va motivar el seu canvi? El marit de Roswitha, en comptes d’ofendre’s per com el tractava al principi, era pacient amb ella i això la va ajudar a canviar d’opinió. Quina és la recomanació de Roswitha? «Es pot aconseguir molt amb paciència, paciència i més paciència».

Monika es va batejar en 1974 i els seus dos fills es van fer Testimonis uns 10 anys després. Encara que Hans, el seu marit, mai es va oposar, no es va batejar fins al 2006. En retrospectiva, quina és la seua recomanació? «Mantín-te lleial a Jehovà, i no cedisques quan es tracta de la teua fe». Una cosa que també va ajudar a Hans va ser que la seua família li demostrava constantment que l’estimava. I mai van perdre l’esperança que algun dia acceptara la veritat.

LES AIGÜES REFRESCANTS DE LA VERITAT

Jesús una volta va comparar el missatge de la veritat amb aigua que dona vida eterna (Jn 4:13, 14). Tots volem que els nostres familiars beguen de les aigües netes i refrescants de la veritat. Però no volem ofegar-los obligant-los a beure massa aigua de colp. La manera com els expliquem la nostra fe pot marcar la diferència entre que se senten ofegats o refrescats. La Bíblia diu que «el just s’ho pensa abans de respondre» i que el «prudent, abans de parlar, pensa, i allò que diu convenç més». Com podem aplicar estos consells bíblics? (Pr 15:28; 16:23)

Una dona que li vol explicar al seu home la seua fe pensa «abans de respondre», és a dir, tria amb deteniment les seues paraules i no s’afanya a parlar. No donarà la impressió que es considera superior o més justa que ell. Els seus comentaris ben pensats seran refrescants i promouran la pau. Per a parlar i actuar amb prudència podria fer-se estes preguntes: «En quin moment està el meu marit més relaxat per a poder parlar amb ell? De quins temes li agrada parlar o llegir? Li interessa la ciència, la política o els deports? Com puc despertar la seua curiositat en la Bíblia i al mateix temps respectar els seus sentiments i opinions?».

Per a arribar al cor d’un familiar que encara no és Testimoni, fa falta més que explicar la nostra fe en xicotetes dosis. Les nostres paraules han d’anar acompanyades d’una bona conducta.

L’EFECTE D’UNA BONA CONDUCTA

«Sigues coherent i aplica els principis bíblics en el dia a dia. Esta és una manera molt bona de fer que el teu familiar no creient reconega la realitat, encara que no ho faça obertament», explica Jürgen, mencionat adés. Hans, qui es va batejar 30 anys després que la seua dona, opina lo mateix: «Mantindre una bona conducta és importantíssim. Aixina, el familiar no creient, vorà el bon efecte de la veritat en la nostra vida». La nostra família ha de ser capaç de vore que la nostra fe ens fa diferents dels altres, però no de manera negativa o desagradable, sinó per a bé.

L’apòstol Pere va donar els següents consells a les dones que tenien marits no creients: «Estigueu sotmeses als vostres marits. Així, fins i tot si alguns refusen de creure en la Paraula, seran guanyats, sense paraules, per la vostra manera de viure, quan es fixen en el vostre comportament respectuós i cast. No busqueu d’adornar-vos per fora amb pentinats complicats, joies d’or i vestits elegants; busqueu més bé aquella disposició amagada en el cor que és l’ornament incorruptible d’un esperit dolç i seré. Això sí que té valor als ulls de Déu» (1Pe 3:1-4).

Pere va dir que una dona podria guanyar-se el seu marit amb la seua bona conducta. Tenint en compte este consell inspirat, una germana a qui li diuen Christa s’ha estat esforçant per arribar al cor del seu marit des que ella es va batejar en 1972. El seu home havia estudiat una volta amb els Testimonis, però encara no havia fet seua la veritat. Ell assistix a algunes reunions de la congregació i té bona relació amb els germans, els quals per la seua part, respecten el seu dret a triar. Com intenta Christa arribar al seu cor?

«Estic decidida a anar pel camí que Jehovà vol que seguisca. Al mateix temps, intente guanyar-me al meu marit sense paraules, amb la meua conducta. Quan no n’hi ha ningun principi bíblic en joc, faig tot el que puc per complaure’l. I, clar, respecte la seua llibertat d’elecció, i deixe les coses en mans de Jehovà.»

El cas de Christa il·lustra la importància de ser flexibles. Encara que es manté ocupada en activitats espirituals, com assistir a les reunions i predicar, és comprensiva amb el seu marit. Christa reconeix que ell té dret a esperar que ella li demostre el seu afecte i li dedique temps i atenció. Tots hem de ser flexibles i comprensius amb els nostres familiars no creients. La Bíblia diu que «tot té el seu moment», i això inclou el temps que passem amb els familiars no creients, especialment el nostre cònjuge. Passar temps junts promou la comunicació. L’experiència demostra que la bona comunicació evita que se senten a soles, exclosos o zelosos (Ecle 3:1).

MAI PERDES L’ESPERANÇA

«És essencial que orem pel nostre familiar i que li demostrem que l’estimem», diu Holger, el pare del qual es va batejar 20 anys després que altres membres de la seua família. Per altra part, Christa assegura: «Mai perdré l’esperança que el meu marit algun dia accepte la veritat i es pose de part de Jehovà». La nostra actitud cap als nostres familiars no creients ha de ser sempre positiva, mai hem de donar-nos per vençuts.

El nostre objectiu és mantindre una bona relació amb els nostres familiars, donar-los l’oportunitat de conéixer la veritat i arribar al seu cor amb el missatge de la Bíblia. Per a aconseguir-ho, hem de fer-ho sempre «suaument i amb respecte» (1Pe 3:16 [v. 15 TNM]).