El sofriment: És un castic de Déu?

LUZIA COIXEJA DE LA SEUA CAMA ESQUERRA. Quan era xicoteta es va contagiar de poliomielitis, una malaltia infecciosa que ataca el sistema nerviós del cos. Quan tenia 16 anys, una dona per a la que Luzia treballava li va dir: «Déu t’ha castigat amb paràlisi perquè vas ser desobedient i no et vas portar bé amb ta mare». Anys després, Luzia encara recorda el dolor que li van provocar estes paraules.

QUAN A DÀMARIS LI VAN DIAGNOSTICAR CÀNCER CEREBRAL, son pare li va dir: «Què has fet per a que açò et passe a tu? Has d’haver fet alguna cosa molt roín i per això Déu està castigant-te». Estes paraules li van trencar el cor.

Les persones han cregut durant milers d’anys que les malalties són un castic de part de Déu. Per exemple, el llibre Manners and Customs of Bible Lands (‘Usos i costums de temps bíblics’) diu que molta gent del temps de Jesús pensava que les malalties eren un castic pels pecats del malalt o d’algun conegut seu. El llibre Medieval Medicine and the Plague (‘Medicina medieval i la pesta’) també coincidix amb esta idea al dir que en l‘edat mitjana «algunes persones creien que Déu els castigava amb pestes pels seus pecats». Aixina que, quan milions de persones van morir a Europa per la pesta en el segle XIV, ¿estava Déu castigant-les per portar-se malament? O va ser degut a una malaltia d’origen bacterià com han determinat els investigadors mèdics? Potser alguns es pregunten: De veres utilitza Déu les malalties per castigar a les persones pels seus pecats?a

PENSA EN AÇÒ: Si les malalties són castics de part de Déu, per què Jesús curava als que estaven malalts? No estaria posant en dubte la justícia de Déu? (Mateu 4:23, 24). Jesús mai contradiria les accions de Déu. Ell va dir: «Sempre faig el que a ell li agrada» i «faig exactament el que el Pare m’ha manat» (Joan 8:29; 14:31).

La Bíblia és clara quan diu que el comportament de Déu «és sempre just» (Deuteronomi 32:4). Per exemple, Déu mai causaria un accident aeri que matara a centenars de persones innocents sols perquè volguera castigar a algú que viatja en eixe avió. En harmonia amb la justícia de Déu, Abraham, un servent fidel seu, va dir: «És impossible que faces això, que mates el just amb el malvat!» (Gènesi 18:23, 25 TNM). La Bíblia també diu que Déu no és injust i que no actua amb maldat (Job 34:10-12).

EL QUE LA BÍBLIA ENS ENSENYA SOBRE EL SOFRIMENT

Quan patim no és perquè Déu ens estiga castigant. Jesús va deixar clar este assumpt quan ell i els seus deixebles van vore a un home que era cego de naixement. Ells li van preguntar: «Rabí, qui va pecar per a que este home nasquera cego? Ell o els seus pares?». I Jesús els va respondre: «No van pecar ni ell ni els seus pares. Açò ha passat per a que es vegen clarament en ell les obres de Déu» (Joan 9:1-3).

En vista de les idees errònies d’aquell temps, els deixebles de Jesús es quedarien sorpresos quan els va dir que ni els errors d’este home ni els dels seus pares havien provocat esta desgràcia. Al curar a este home cego, Jesús va demostrar que el sofriment no és un castic de Déu (Joan 9:6, 7). Les persones que patixen problemes greus de salut hui en dia poden trobar consol al saber que Déu no és el causant de la seua malaltia.

La Bíblia ens assegura

• «Amb coses roïns, ningú pot posar a prova a Déu, i ell tampoc posa a prova a ningú» (JAUME 1:13). De fet, totes les «coses roïns» que han fet sofrir a la humanitat durant segles com les malalties, el dolor i la mort prompte seran eliminades.

• Jesús «curava tots els que estaven patint» (MATEU 8:16). Al curar a tots els que s’acostaven a ell va demostrar el que aconseguirà el Regne de Déu a escala mundial.

• Déu «els torcarà totes les llàgrimes dels ulls, i la mort ja no existirà. I ja no hi haurà més tristesa ni plors ni dolor. Les coses del passat han desaparegut» (APOCALIPSI 21:3-5).

QUI ÉS EL RESPONSABLE DEL NOSTRE PATIMENT?

Per què la humanitat ha experimentat tant de patiment i dolor? Les persones han reflexionat sobre esta pregunta per segles. Si Déu no és el culpable, qui és? Les respostes a estes preguntes s’analitzaran en el següent article.