ARTICLE D’ESTUDI 8
Busquem la pau fugint de l’enveja
«Busquem, per tant, allò que porta la pau i que edifica.» (RM 14:19)
CÀNTIC 113 La pau del poble de Déu
INTRODUCCIÓa
1. Quin efecte va tindre l’enveja en la família de Josep?
JACOB estimava tots els seus fills, però sentia un carinyo especial per Josep, qui tenia 17 anys. Quin efecte va tindre açò en els seus germans? Li tenien enveja i començaren a odiar-lo. Josep no havia fet res per a meréixer l’odi dels seus germans. A pesar d’això, el van vendre com a esclau i van mentir a son pare dient-li que un animal salvatge l’havia mort. Per culpa de l’enveja, acabaren amb la pau de la família i entristiren el cor de son pare (Gn 37:3, 4, 27-34).
2. D’acord amb Gàlates 5:19-21, per què és tan perillosa l’enveja?
2 En les Escriptures, l’envejab es menciona entre els «desigs terrenals» que impedixen que una persona herete el Regne de Déu i, per tant, la porten a la mort (llig Gàlates 5:19-21). L’enveja a sovint és l’arrel d’enemistats, conflictes i atacs d’ira.
3. Què analitzarem en este article?
3 L’exemple dels germans de Josep ens mostra com l’enveja pot destruir les relacions personals i pertorbar la pau en la família. I, encara que mai faríem lo mateix que ells van fer, tots tenim un cor traïdor i imperfecte (Jr 17:9). Per este motiu, a voltes ens podem deixar dur per sentiments d’enveja. Analitzem a continuació alguns exemples bíblics amonestadors que ens ajudaran a saber què podria provocar que l’enveja arrelara en el nostre cor. En acabant, considerarem maneres pràctiques de fugir de l’enveja i promoure la pau.
QUÈ POT PROVOCAR ENVEJA?
4. Per què envejaven els filisteus a Isaac?
4 La prosperitat econòmica. Isaac era un home ric, per això els filisteus l’envejaven (Gn 26:12-14). Li tenien tants zels que van cegar els pous que ell utilitzava per a donar aigua als seus ramats (Gn 26:15, 16, 27). Tal com els filisteus, hui en dia, alguns senten enveja d’altres persones que tenen més en sentit material. No només volen tindre les coses que els altres tenen, sinó també volen que estos deixen de tindre-les.
5. Per què envejaven els líders religiosos a Jesús?
5 L’apreci dels altres. Els líders religiosos envejaven a Jesús perquè el poble l’apreciava molt (Mt 7:28, 29). Encara que Jesús era el representant de Déu i ensenyava la veritat, estos líders religiosos escamparen mentires i calúmnies per a tacar la seua bona reputació (Mc 15:10; Jn 11:47, 48; 12:12, 13, 19). Quina lliçó podem aprendre d’açò? Que hem de lluitar contra la tendència d’envejar els qui s’han guanyat el carinyo de la congregació per les seues bones qualitats. En comptes d’envejar-los, deuríem tractar d’imitar-los (1Co 11:1; 3Jn 11).
6. Com va demostrar Diòtrefes que tenia enveja?
6 Els privilegis espirituals. En el segle I, Diòtrefes va començar a sentir enveja dels qui portaven la davantera en la congregació. Com volia ocupar «el primer lloc» entre els germans, va escampar mentires sobre l’apòstol Joan i altres responsables per a desacreditar-los (3Jn 9, 10). Tot i que nosaltres no arribaríem tan lluny com Diòtrefes, sí que podríem començar a sentir enveja d’algú de la congregació que rebera un privilegi de servici que nosaltres esperàvem rebre. Sobretot, si pensem que podem fer-ho igual o millor que ell.
El nostre cor és com la terra, i les bones qualitats són com flors de gran bellesa. Però l’enveja és com una herba verinosa. L’enveja pot impedir el creixement de qualitats com l’amor, la compassió i la bondat (Consulta el paràgraf 7)
7. Quin efecte pot tindre en nosaltres l’enveja?
7 L’enveja és com una herba verinosa. Una volta la seua llavor comença a arrelar en el nostre cor, pot ser molt difícil d’erradicar. L’enveja s’alimenta d’altres sentiments negatius, com ara els zels, l’orgull i l’egoisme. Al mateix temps, pot ofegar el creixement de bones qualitats com l’amor, la compassió i la bondat. Per això, tan prompte com notem que l’enveja comença a brotar en el nostre cor, hem d’arrancar-la de soca-rel. Què podem fer per a aconseguir-ho?
CULTIVA LA HUMILTAT I ESTIGUES CONTENT AMB EL QUE TENS
Com podem erradicar l’enveja? Tal com faríem amb la mala herba, l’esperit sant de Déu pot ajudar-nos a arrancar-la de soca-rel i reemplaçar-la per la humiltat i l’acontentament (Consulta els paràgrafs 8, 9)
8. Què ens pot ajudar a fugir de l’enveja?
8 Podem fugir de l’enveja si ens esforcem per cultivar la humiltat i estem contents amb el que tenim. Si omplim el nostre cor d’estes virtuts, l’enveja no tindrà espai per a créixer. La humiltat ens ajudarà a no tindre un concepte massa elevat de nosaltres mateixos, ja que la persona humil no pensa que mereix més que els altres (Ga 6:3, 4). Qui s’acontenta amb el que té se sent satisfet i no es compara amb ningú (1Tm 6:7, 8). Quan una persona és humil i està contenta amb el que té, s’alegra quan veu que un altre rep un privilegi.
9. D’acord amb Gàlates 5:16 i Filipencs 2:3, 4, què ens ajudarà a fer l’esperit sant?
9 Per a no deixar-nos dur per l’enveja, necessitem l’esperit sant de Déu, ja que ens motiva a cultivar la humiltat i l’acontentament (llig Gàlates 5:16; Filipencs 2:3, 4). L’esperit sant també ens ajuda a examinar les nostres motivacions i sentiments més profunds. Gràcies a l’ajuda de Jehovà, podem reemplaçar els pensaments i sentiments perjudicials per uns altres edificants i positius (Sl 26:2; 51:12 [v. 10 NM]). Examinem els exemples de Moisés i Pau, dos hòmens que no es van deixar portar per l’enveja.
Un jove israelita corre per a informar a Moisés i Josué que dos hòmens del campament estan actuant com a profetes. Josué li demana a Moisés que no ho permeta, però ell no els ho impedix. Més bé, s’alegra molt perquè Jehovà també els ha donat a eixos dos hòmens el seu esperit (Consulta el paràgraf 10)
10. Quina situació podria haver sigut una prova per a Moisés? (Mira la imatge de portada.)
10 Moisés tenia molta autoritat en el poble de Déu, però no va impedir que altres també en tingueren. En una ocasió, Jehovà va prendre una part de l’esperit sant que li havia donat a Moisés per a donar-li-la a un grup d’ancians israelites que estaven entorn de la tenda del trobament. Poc després, Moisés va sentir que dos ancians que no havien anat a la tenda també havien rebut l’esperit sant i s’havien posat a profetitzar. Com va reaccionar quan Josué li va demanar que ho impedira? Moisés no va sentir enveja perquè aquells dos ancians també hagueren rebut l’esperit de Jehovà. Més bé, va mostrar humiltat i es va alegrar per ells (Nm 11:24-29). Què aprenem de l’exemple de Moisés?
Com imiten els responsables de congregació la humiltat de Moisés? (Consulta els paràgrafs 11, 12)c
11. Com poden els ancians imitar a Moisés?
11 T’han demanat alguna volta, com a responsable de congregació, que capacites un altre germà per a encarregar-se d’un privilegi que t’estimes molt? Per exemple, pot ser t’agrada conduir l’estudi setmanal de La Talaia. Però, i si et demanen que prepares un altre ancià per a que, amb el temps, siga ell qui s’encarregue? Si eres humil com Moisés, no et sentiràs amenaçat, més bé, et sentiràs molt feliç de poder entrenar el germà.
12. Com demostren que són humils i que se senten satisfets molts cristians hui en dia?
12 Imagina’t ara una altra situació que molts ancians estan experimentant. Durant dècades, han servit com a coordinadors de la junta de responsables. Però, quan arriben als 80 anys, han de deixar voluntàriament este privilegi. Els responsables itinerants, quan fan 70 anys, també deixen humilment la seua assignació i accepten ser reassignats a altres facetes del servici. I, en els últims anys, molts membres de la família Betel de tot el món han rebut noves assignacions fora de la Sucursal. Estos germans i germanes fidels no estan ressentits perquè ara altres estiguen atenent les responsabilitats que ells atenien.
13. Per què podia Pau haver-se vist temptat a envejar els 12 apòstols?
13 L’apòstol Pau també va ser humil i estava content amb el que tenia. No va permetre que l’enveja cresquera en ell. Encara que s’esforçava molt en la predicació, humilment va reconéixer: «Sóc el menor dels apòstols i ni tan sols meresc que em diguen apòstol» (1Co 15:9, 10). Els Dotze van acompanyar a Jesús durant el seu ministeri en la terra. Però Pau es va fer cristià temps després de la mort i resurrecció de Jesús. Tot i que finalment va ser nomenat apòstol a les nacions, no va formar part dels Dotze (Rm 11:13; Fets 1:21-26). En comptes d’envejar la relació especial que els apòstols havien disfrutat amb Jesús, Pau se sentia satisfet amb el que tenia.
14. Què farem si som humils i estem contents amb el que tenim?
14 Si estem contents amb el que tenim i som humils, serem com Pau i mostrarem respecte per aquells a qui Jehovà ha donat autoritat (Fets 21:20-26). Jehovà ha disposat que ancians nomenats dirigisquen la congregació cristiana. A pesar de ser imperfectes, els considera com regals, o «dons als hòmens» (Ef 4:8, 11). Quan respectem estos hòmens nomenats i seguim amb humiltat les seues instruccions, ens mantenim a prop de Jehovà i disfrutem de pau amb els nostres germans.
BUSQUEM ALLÒ QUE PORTA LA PAU
15. Què és molt important que fem?
15 Si deixem créixer l’enveja, la pau acabarà desapareixent. Per això, l’hem d’arrancar del nostre cor i evitar que brote en el dels altres. És molt important seguir estos passos si volem obeir el manament de Jehovà de buscar «allò que porta la pau i que edifica» la congregació (Rm 14:19). Què podem fer per a ajudar els altres a fugir de l’enveja, i com podem fomentar la pau?
16. Com podem ajudar els altres a fugir de l’enveja?
16 La nostra actitud i comportament poden influir molt en els altres. El món vol que caiguem en les «ostentacions», és a dir, que presumim d’allò que posseïm, però eixa actitud promou l’enveja (1Jn 2:16). Si ens resolguem a no estar sempre parlant de les coses que tenim o pensem comprar, evitarem alimentar l’enveja en els altres. Una altra manera d’evitar-ho és sent modestos quan tenim responsabilitats en la congregació. Si només fem que parlar dels nostres privilegis, crearem un terreny fèrtil on l’enveja podrà créixer fàcilment. Per contra, quan mostrem interés sincer pels altres i tenim present totes les coses bones que fan, els ajudarem a sentir-se satisfets i fomentarem la pau i la unitat en la congregació.
17. Què van poder fer els germans de Josep, i per què?
17 És possible erradicar per complet l’enveja! Recordes l’exemple dels germans de Josep? Anys després d’haver maltractat el seu germà, es van retrobar amb ell en Egipte. Però, abans que Josep els diguera qui era en realitat, els va posar a prova per a vore si havien canviat. Va preparar un banquet on van servir a Benjamí, el més jove de tots, unes racions de menjar més grans (Gn 43:33, 34). No obstant això, res indica que els seus germans li tingueren enveja. Tot al contrari, poc després van demostrar molta preocupació pel benestar de Benjamí i de son pare, Jacob (Gn 44:30-34). Els germans de Josep van poder restablir la pau en la seua família perquè deixaren de ser envejosos (Gn 45:4, 15). De la mateixa manera, si arranquem qualsevol sentiment d’enveja que puguem tindre, ajudarem a mantindre la pau en la nostra família i en la congregació.
18. D’acord amb Jaume 3:17, 18, què passarà si contribuïm a crear un ambient pacífic?
18 Jehovà vol que fugim de l’enveja i busquem la pau. Per aconseguir-ho, hem de treballar de valent. Tal com hem vist en este article, com a humans imperfectes, tendim a ser envejosos (Jm 4:5 NM). A més, el món que ens envolta fomenta l’enveja. Però, si cultivem la humiltat, estem contents amb el que tenim i apreciem el que fan els altres, no deixarem espai en el nostre cor per a que l’enveja puga arrelar. En lloc d’això, contribuirem a crear un ambient pacífic on podrà créixer el fruit de la justícia (llig Jaume 3:17, 18).
CÀNTIC 130 Siguem perdonadors
a L’organització de Jehovà és pacífica. Però esta pau es pot vore alterada si deixem créixer sentiments d’enveja en el nostre interior. En este article, vorem què pot causar eixe sentiment tan perjudicial. També analitzarem com podem fugir de l’enveja alhora que busquem la pau.
b SIGNIFICAT DE L’EXPRESSIÓ: En la Bíblia, l’enveja no es referix només al sentiment de desitjar el que un altre té, sinó també al sentiment de voler que deixe de tindre-ho.
c DESCRIPCIÓ DE LA IL·LUSTRACIÓ: En una reunió de la junta de responsables, li demanen a l’ancià que dirigix l’estudi de La Talaia que capacite a un ancià més jove per a que atenga este privilegi. Encara que el germà major aprecia molt el seu privilegi, accepta de bona gana la decisió de la junta i ho demostra donant-li al jove consells pràctics i encomiant-lo.