Preguntes dels lectors
Parlant del qui és «just», Proverbis 24:16 diu: «Ni que caiguera set vegades, s’alçaria. Els malvats, en canvi, s’afonen en el mal». ¿Es referix a algú que, per moltes voltes que peque, rep sempre el perdó de Déu?
En realitat, eixe no és el significat d’este versicle. Més bé, es referix a algú que cau en el sentit d’afrontar repetidament problemes o adversitats, i que es torna a alçar perquè és capaç de recuperar-se.
Analitzem este versicle en el seu context: «Malvat, no espies el recer del just, no destruïsques el seu jaç: ni que caiguera set vegades, s’alçaria. Els malvats, en canvi, s’afonen en el mal. No t’alegres quan cau el teu enemic; si entropessa, no ho celebres» (Pr 24:15-17, cursives i negretes nostres).
Alguns han pensat que el versicle 16 aplica a una persona que cau en el pecat, però es penedix i recupera la seua relació amb Déu. Per exemple, dos sacerdots anglesos van escriure que «predicadors del passat i del present han explicat este text d’esta manera». I van afegir que eixe punt de vista significa que «un bon home pot caure en pecats greus, però no perd el seu amor per Déu i s’alça en cada ocasió perquè se’n penedix». Esta opinió podria atraure algú que no vol resistir-se al pecat. Podria pensar que, encara que peque repetidament, Déu sempre el perdonarà.
Però, això no és el que vol dir el versicle 16.
La paraula hebrea que en els versicles 16 i 17 es traduïx com «caiguera» i «cau» pot usar-se de diferents maneres. Pot tindre un significat literal, per exemple: un bou que cau en el camí, algú que cau del terrat o un arbre que cau a terra (Dt 22:4, 8; Ecle 11:3). També pot gastar-se de forma figurada, com en este cas: «El Senyor guia els passos de l’home, el manté ferm i vetla el seu camí; si mai cau, no queda estés a terra, perquè el Senyor li dóna la mà» (Sl 37:23, 24; Pr 11:5; 13:17; 17:20).
No obstant, fixem-nos en el matís que va afegir el Professor Edward H. Plumptre: «La paraula hebrea [caure] mai s’utilitza per a indicar que algú cau en el pecat». Per això, un altre erudit explica el versicle 16 d’esta manera: «Seria inútil i contraproduent maltractar els servents de Déu, perquè ells sobreviuen i els malvats no».
Per tant, en comptes de parlar de «caure» en el sentit moral de caure en el pecat, Proverbis 24:16 es referix a experimentar problemes o dificultats inclús repetidament. En este món malvat, una persona justa pot fer front a problemes de salut o d’una altra classe, fins i tot podria patir persecució intensa per part dels governs. Però confia en l’ajuda de Déu i sap que, gràcies a Ell, podrà aguantar. I ¿veritat que a sovint les coses els van bé als servents de Déu? Per què? Perquè estem segurs que «el Senyor sosté els qui estan a punt de caure; els qui han entropessat, ell els redreça» (Salm 41:2-4 [vv. 1-3 NM]; 145:14-19).
El «just» no s’alegra quan els altres tenen problemes. Al contrari, se sent reconfortat de saber que «els qui reverencien Déu seran feliços, perquè el respecten» (Ecle 8:11-13; Jb 31:3-6; Sl 27:5, 6).