Com pots assegurar-te que Déu escoltarà les teues oracions?

ORA A JEHOVÀ EN EL NOM DE JESÚS

«Qualsevol cosa que li demaneu al Pare, ell vos la donarà en el meu nom» (Joan 16:23).

Les paraules de Jesús mostren clarament que Jehovà vol que li orem a ell en el nom de Jesucrist, i no a través d’imatges, sants, àngels o familiars que han mort. Quan orem a Déu en el nom de Jesús, reconeixem que Déu escolta les nostres oracions gràcies al que Jesús ha fet per nosaltres. Jesús va dir: «Ningú pot arribar al Pare si no és per mi» (Joan 14:6).

OBRI-LI EL TEU COR

«Esplaieu davant d’ell el vostre cor» (Salm 62:9 [v. 8 TNM]).

Quan orem a Jehovà li hauríem de parlar com ho faríem amb un pare a qui estimem molt. En comptes de llegir un llibre en veu alta o recitar frases memoritzades, hauríem de parlar-li amb respecte i des del cor.

ORA EN HARMONIA AMB LA VOLUNTAT DE DÉU

«Sempre que li demanem alguna cosa d’acord amb la seua voluntat, ell ens escolta» (1 Joan 5:14).

En la Bíblia, Jehovà Déu ens diu el que farà per nosaltres i el que vol que nosaltres fem per ell. Per a que Déu accepte les nostres oracions, hem d’orar «d’acord amb la seua voluntat». Per a fer açò, necessitem estudiar la Bíblia i conéixer-lo millor. Si ho fem, les nostres oracions li agradaran.

PER QUINES COSES HAURÍEM D’ORAR?

Ora per les teues necessitats. Podem orar a Déu per les nostres necessitats diàries com el menjar, la roba o un lloc per a viure. També podríem orar per a que ens done saviesa per a prendre bones decisions i forces per a afrontar els nostres problemes. A més, podem demanar-li fe, que perdone els nostres errors i que ens ajude (Lluc 11:3, 4, 13; Jaume 1:5, 17).

Ora pels altres. Els pares que estimen els seus fills, estan contents quan els seus xiquets es demostren carinyo els uns als altres. Nosaltres som els fills de Jehovà, i ell vol que ens demostrem interés i ens cuidem els uns als altres. Per això, és apropiat que orem pel nostre cònjuge, els nostres fills, els nostres familiars i els nostres amics. Per esta raó, el deixeble Jaume va dir: «Pregueu els uns pels altres» (Jaume 5:16).

Dona-li les gràcies. Déu és el nostre Creador i la Bíblia descriu les coses bones que ha fet per nosaltres: «Vos va donar pluges del cel i collites abundants. També vos va donar menjar per a que quedàreu satisfets i vos va omplir el cor d’alegria» (Fets 14:17). Quan pensem en tot el que Déu ha fet per nosaltres, ens sentim motivats a donar-li les gràcies en oració. Per descomptat, també demostrem que estem agraïts a Déu quan l’obeïm (Colossencs 3:15).

SIGUES PACIENT I NO DEIXES D’ORAR

A voltes ens podem sentir tristos perquè no tenim una resposta immediata quan fem oracions sinceres. Vol dir això que Déu no s’interessa per nosaltres? Clar que no! A continuació vegem algunes experiències que mostren que a voltes sols hem de continuar orant.

Steve, mencionat en articles anteriors admet: «Si no haguera seguit orant, probablement hauria perdut l’esperança de tornar a ser feliç». Què el va fer canviar? Va començar a estudiar la Bíblia i va aprendre què es necessita per a orar i no deixar de fer-ho. Steve diu: «Li ore a Déu per a donar-li les gràcies per tot el suport que amb tant de carinyo m’han demostrat els meus amics. Mai he sigut tan feliç com ara».

Jenny, qui no se sentia digna que Déu l’escoltara, diu: «Quan ja no podia més li vaig suplicar a Déu que m’ajudara a entendre per què sentia que no valia per a res». Com la va ajudar fer açò? «Parlar amb Déu m’ha ajudat a vore’m de la manera que ell em veu. A vore que, encara que el cor em jutge malament, ell no ho fa. També m’ha ajudat a no donar-me per vençuda i a seguir avant». Quin ha sigut el resultat? Jenny diu: «L’oració m’ha ajudat a vore a Jehovà com un Déu real, amorós i que es preocupa per mi. També m’ha ajudat a vore’l com a un pare i un amic que sempre està ahí per a mi mentres continue fent les coses que a ell li agraden».

Vegem ara l’experiència d’Isabel. Quan es va quedar embarassada, els metges li van dir que el seu fill naixeria amb una discapacitat molt greu. Esta notícia la va deixar feta pols. Alguns li van aconsellar que avortara. «Sentia que anava a morir-me de l’angoixa que tenia». Què va fer en eixe moment? Ella diu: «No parava de demanar-li ajuda a Déu». Al cap del temps va tindre el seu fill, Gerard, qui tenia una discapacitat física. Pensa Isabel que Déu li va contestar les seues oracions? Sí! Però, de quina manera? Isabel diu: «Quan veig el meu fill, que ara té 14 anys, disfrutant de la vida a pesar de la seua discapacitat, m’adone que ell és la millor resposta a les meues oracions. Ell és la benedicció més gran que Jehovà em podia donar».

Estes afirmacions tan sinceres ens fan pensar en les paraules del salmiste: «Tu escoltaràs la súplica dels mansos, oh Jehovà. Faràs ferm el seu cor i estaràs molt pendent d’ells» (Salm 10:17 TNM). Quins motius tan bonics per a continuar orant!

En la Bíblia trobem moltes oracions de Jesús. I la més coneguda és la que ell va ensenyar als seus deixebles. Què podem aprendre d’eixa oració?