Jehovà, un Déu «ric en misericòrdia»

1. Què ens pot vindre a la ment quan pensem en una persona misericordiosa?

QUAN pensem en una persona misericordiosa, probablement ens ve a la ment algú amable, tendre, compassiu i generós. Potser també pensem en la paràbola de Jesús sobre el bon samarità. Quan aquell home d’una altra nació va vore que un jueu havia caigut presa dels lladres, «va tindre d’ell misericòrdia». Al vore les seues ferides, «es va commoure» i va fer que el curaren (Lc 10:29-37 QE, graf. act.). Este exemple destaca una meravellosa qualitat del nostre Déu: la misericòrdia. Esta característica de la personalitat de Jehovà és una faceta del seu amor, i ell la mostra cada dia al tractar amb nosaltres.

2. De quina altra manera es pot mostrar misericòrdia?

² La misericòrdia també es pot mostrar d’una altra manera. Una persona misericordiosa podria decidir no castigar algú encara que s’ho meresca. En eixe sentit, és evident que Jehovà ens ha mostrat misericòrdia. De fet, el salmiste va dir que Déu «no ens castiga els pecats com mereixem» (Sl 103:10). No obstant, en altres ocasions, Jehovà sí que podria disciplinar fermament algú que ha pecat.

3. Quines preguntes analitzarem?

³ En este article, analitzarem tres preguntes: Per què mostra Jehovà misericòrdia? Està renyida la disciplina ferma amb la misericòrdia? I, què ens pot ajudar a mostrar misericòrdia? Vegem com respon estes preguntes la Paraula de Déu.

PER QUÈ JEHOVÀ MOSTRA MISERICÒRDIA

4. Per què mostra Jehovà misericòrdia?

⁴ Jehovà mostra misericòrdia per amor. L’apòstol Pau va escriure per inspiració que Déu és «ric en misericòrdia». El context d’estes paraules mostra que Déu és misericordiós perquè dona als seus servents ungits imperfectes l’esperança de viure en el cel (Ef 2:4-7). Però la seua misericòrdia va més enllà. El salmiste David va escriure: «Jehovà és bo amb tots, i la seua misericòrdia es veu en totes les seues obres» (Sl 145:9 TNM). Com Jehovà estima les persones, mostra misericòrdia sempre que troba raons per a fer-ho.

5. Com va arribar a saber Jesús que Jehovà és misericordiós?

⁵ Jesús sap millor que ningú lo molt que li agrada a Jehovà mostrar misericòrdia. Pare i Fill van estar junts en el cel durant milers d’anys abans que Jesús vinguera a la terra (Pr 8:30, 31). En moltes ocasions, Jesús va vore com Jehovà mostrava misericòrdia a humans pecadors (Sl 78:37-42). I, a sovint, destacava esta bonica qualitat de son Pare a l’ensenyar.

6. Com va descriure Jesús la misericòrdia de son Pare?

⁶ Com es va mencionar en l’article anterior, Jesús va usar la paràbola del fill perdut per a ajudar-nos a entendre amb tendresa lo molt que Jehovà disfruta de mostrar misericòrdia. Aquell fill se’n va anar de casa i «dilapidà la seua fortuna portant una vida dissoluta» (Lc 15:13). Temps després, es va penedir de la seua conducta immoral, es va humiliar i va tornar a casa. Com va reaccionar son pare? El jove no va haver d’esperar massa per a descobrir-ho. Jesús va dir que, mentres el fill «encara era lluny, [...] el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà». El pare no va humiliar el seu fill, sinó que el va perdonar misericordiosament i el va acollir de nou en la família. A pesar que el fill havia pecat tan greument, son pare el va perdonar perquè estava penedit. El pare misericordiós d’esta paràbola representa a Jehovà. D’esta manera tan tendra, Jesús va il·lustrar la disposició de son Pare a perdonar els pecadors que s’han penedit sincerament (Lc 15:17-24).

7. Com es relaciona la saviesa de Jehovà amb la seua misericòrdia?

⁷ Jehovà mostra misericòrdia perquè la seua saviesa és incomparable. La saviesa de Jehovà no és una qualitat gelada ni merament intel·lectual. Més bé, la Bíblia diu que «la saviesa que ve de dalt» està «plena de misericòrdia i de bons fruits» (Jm 3:17). Com un pare amorós, Jehovà sap que la seua misericòrdia beneficia els seus fills (Sl 103:13; Is 49:15). Per exemple, encara que són imperfectes, la misericòrdia divina els dona esperança. Així que la saviesa infinita de Jehovà el mou a desplegar misericòrdia quan veu que hi ha base per a fer-ho. Ara bé, Jehovà també sap quan no ha de mostrar esta qualitat, ja que la seua saviesa mai li permet travessar la línia entre la misericòrdia i la permissivitat.

8. Quina acció és necessària a voltes, i per què?

⁸ Suposem que un servent de Déu decidix practicar el pecat deliberadament. Què hauríem de fer? Pau va escriure per inspiració que havíem de deixar de tindre tractes amb eixa persona (1Co 5:11). Els pecadors que no es penedixen són expulsats de la congregació. Eixa acció és necessària per a protegir els germans i germanes fidels i per a defendre les normes de Jehovà. A pesar d’això, a alguns se’ls fa difícil vore l’expulsió com una expressió de la misericòrdia divina. És realment aixina? Vegem-ho.

ÉS MISERICORDIÓS EXPULSAR ALGÚ?

9, 10. En harmonia amb Hebreus 12:5, 6, per què podem dir que l’expulsió és una provisió misericordiosa? Il·lustra-ho.

⁹ És molt trist escoltar en una reunió l’anunci que algú que coneixem i estimem «ja no és testimoni de Jehovà». És possible que ens preguntem si feia falta que se l’expulsara. És l’expulsió realment una expressió de misericòrdia? Sí que ho és. De fet, retindre la disciplina d’algú que la necessita no és savi, misericordiós ni amorós (Pr 13:24). Però, pot l’expulsió ajudar un pecador impenitent a canviar el seu derroter? Per descomptat! Molts dels qui havien estat practicant pecats greus es van adonar que l’acció ferma que van prendre els ancians era just el que necessitaven per a recuperar el bon juí, canviar el seu estil de vida i tornar als braços protectors de Jehovà (llig Hebreus 12:5, 6).

¹⁰ Pensem en el següent exemple. Un pastor s’adona que una de les seues ovelles està malalta. Sap que per a tractar esta malaltia en particular ha d’aïllar eixa ovella de la resta del ramat. No obstant, a les ovelles no els agrada estar a soles; preferixen estar amb el ramat i poden inquietar-se quan se les aparta. Però, vol dir açò que el pastor està sent dur o cruel a l’aïllar-la? Està clar que no. Ell sap que si permet que l’ovella malalta es relacione amb la resta del ramat, la malaltia s’escamparà. El fet d’aïllar-la protegix el ramat sencer. (Compara-ho amb Levític 13:3, 4.)

11. a) En quin sentit és una persona expulsada com una ovella malalta? b) Què poden fer els expulsats, i quina ajuda poden obtindre?

¹¹ Podríem comparar un germà que ha sigut expulsat amb una ovella que està malalta, ja que està malalt en sentit espiritual (Jm 5:14). Igual que algunes malalties físiques, la malaltia espiritual pot ser molt contagiosa. Així que, en alguns casos, és necessari aïllar de la congregació el pecador. Esta disciplina és una expressió de l’amor que Jehovà sent pels membres fidels del seu ramat. A més, pot tocar el cor del pecador i motivar-lo a penedir-se. Mentres està expulsat, pot assistir a les reunions, on pot rebre aliment espiritual i enfortir de nou la seua fe. També pot rebre publicacions bíbliques per al seu ús personal i vore JW Broadcasting^®. I a mesura que els ancians vegen el seu progrés, poden oferir-li de tant en tant consell i guia per a ajudar-lo a recobrar la seua salut espiritual i aixina puga tornar a ser testimoni de Jehovà.b

12. Què és lo més amorós i misericordiós que els ancians poden fer per un pecador que no s’ha penedit?

¹² És important recordar que únicament s’expulsa els pecadors que no es penedixen. Els ancians saben que este és un tema seriós i que no poden prendre-se’l a la lleugera. A més, saben que Jehovà disciplina «amb mesura» (Jr 30:11). Estimen els seus germans i no volen fer res que els perjudique espiritualment. A pesar d’això, a voltes, lo més amorós i misericordiós és expulsar el pecador de la congregació durant un temps.

13. Per què va ser necessari expulsar un cristià de Corint?

¹³ Considerem com va tractar l’apòstol Pau, en el segle I, el cas d’un pecador que no s’havia penedit. Un cristià de Corint estava vivint de forma il·legítima amb la dona de son pare. Que repugnant! Pau sabia que Jehovà havia dit als israelites de l’antiguitat: «Si algú es gita amb una de les dones de son pare, deshonrant així el seu propi pare, tots dos seran condemnats a mort» (Lv 20:11). Per descomptat, l’apòstol no podia sentenciar a mort aquell home, però va manar als corintis que l’expulsaren. Aquella conducta immoral estava afectant altres germans de la congregació, alguns dels quals no estaven escandalitzats pel comportament inacceptable d’aquell pecador (1Co 5:1, 2, 13).

14. Com va mostrar Pau misericòrdia a l’home de Corint que havia sigut expulsat, i per què? (2 Corintis 2:5-8, 11)

¹⁴ Temps després, Pau es va enterar que l’home havia fet grans canvis i que estava realment penedit. A pesar de la vergonya que aquell home havia causat a la congregació, Pau va dir als ancians que no volia exagerar i ser massa dur. Per això, els va dir: «El que heu de fer és perdonar-lo i consolar-lo». I va afegir la raó: «No fóra cas que una tristesa excessiva el consumira». Pau va sentir llàstima per eixe home penedit. L’apòstol no volia vore’l tan consumit per la tristesa, tan afonat pel que havia fet, que es donara per vençut i no buscara el perdó (llig 2 Corintis 2:5-8, 11).

15. Com poden els ancians ser ferms i misericordiosos alhora?

¹⁵ Igual que Jehovà, els ancians desitgen mostrar misericòrdia. Disciplinen amb fermesa quan és necessari, però mostren misericòrdia quan és possible. Si els ancians no impartiren ninguna disciplina, no estarien sent misericordiosos sinó permissius. Ara bé, són els ancians els únics que han de mostrar misericòrdia?

QUÈ ENS POT AJUDAR A TOTS A MOSTRAR MISERICÒRDIA?

16. D’acord amb Proverbis 21:13, què fa Jehovà amb els qui no mostren misericòrdia?

¹⁶ Tots els cristians ens esforcem per imitar la misericòrdia de Jehovà, entre altres raons, perquè ell no escolta els qui no són misericordiosos amb els altres (llig Proverbis 21:13). A ningú ens agradaria que Jehovà es negara a escoltar les nostres oracions. Per això, anem amb compte per a que el nostre cor no es faça insensible. En lloc de fer-nos els sords davant del patiment d’un germà, hem d’estar sempre dispostos a escoltar «el clam del pobre», o del necessitat. I també ens prenem seriosament estes paraules inspirades: «En el juí, no hi haurà misericòrdia per a aquells que no hauran tingut misericòrdia» (Jm 2:13). Estarem més dispostos a mostrar misericòrdia si recordem humilment lo molt que la necessitem nosaltres també. Però sobretot, volem desplegar esta qualitat quan un pecador que s’ha penedit torna a la congregació.

17. Com va mostrar el rei David misericòrdia sincera?

¹⁷ Els exemples bíblics poden ajudar-nos a mostrar misericòrdia i a evitar ser severs. Un d’ells és el del rei David, qui va mostrar misericòrdia sincera moltes voltes, com en totes les ocasions que Saül va intentar matar-lo. David no es va venjar mai d’ell, sinó que va ser misericordiós amb el rei ungit de Déu (1Sa 24:10-13, 19, 20 [vv. 9-12, 18, 19 TNM]).

18, 19. En quines ocasions va mostrar David falta de misericòrdia?

¹⁸ No obstant, David no sempre va ser misericordiós. Per exemple, quan Nabal —un home violent per naturalesa— va parlar amb falta de respecte a David i als seus hòmens i es va negar a donar-los menjar, David es va enrabiar i va decidir matar-lo a ell i als seus hòmens. Però la dona de Nabal, Abigail —qui destacava per la seua amabilitat i paciència—, va actuar ràpidament i va impedir que David es fera culpable de derramar sang (1Sa 25:9-22, 32-35).

¹⁹ En una altra ocasió, el profeta Natan li va contar a David que un home ric li havia furtat a un veí pobre la seua estimada ovelleta. Tot indignat, David li va respondre: «Ho jure per la vida del Senyor: l’home que ha fet això mereix la mort!» (2Sa 12:1-6). Ara bé, David coneixia la llei mosaica. Sabia que si un lladre furtava una ovella, havia de compensar quatre voltes el seu valor (Ex 21:37 [22:1 TNM]). Però, condemnar-lo a mort? Això era una sentència molt severa! En realitat, Natan només estava utilitzant un cas hipotètic per a ajudar a David a comprendre que ell mateix havia comés crims molt pitjors. Sense dubte, Jehovà va demostrar ser molt més misericordiós amb David del que David hauria sigut amb el lladre de la il·lustració de Natan (2Sa 12:7-13).

20. Què aprenem de l’exemple de David?

²⁰ Notem que, quan David es va deixar endur per la ràbia, va decidir que Nabal i els seus hòmens mereixien morir. I més avant, també es va afanyar a sentenciar a mort l’home de la il·lustració de Natan. En este segon cas, podríem preguntar-nos per què un home normalment tan bondadós pronunciaria una sentència tan dura. Cal tindre en compte que, en aquell temps, a David li molestava la consciència. La tendència a jutjar amb duresa és senyal de mala salut espiritual. De fet, Jesús va advertir amb fermesa als seus seguidors: «No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats» (Mt 7:1, 2). Per tant, mantinguem-nos alerta per a no ser massa durs i esforcem-nos per imitar el nostre Déu, qui és «ric en misericòrdia».

21, 22. De quines maneres pràctiques podem mostrar misericòrdia?

²¹ La misericòrdia és més que simplement un sentiment, ja que implica prendre acció. Per esta raó, estiguem atents a les necessitats de la nostra família, de la nostra congregació i de la gent que ens envolta per a buscar oportunitats de mostrar misericòrdia. Veiem que algú necessita consol? Podem oferir ajuda pràctica a algú, potser preparant-li algun menjar o fent alguna cosa considerada per ell? Podria algú que ha sigut restablit necessitar consol i companyia edificant? Podríem compartir el missatge animador de les bones notícies amb els altres? Esta última és una de les millors maneres de ser misericordiosos amb tots els qui ens trobem (Jb 29:12, 13; Rm 10:14, 15; Jm 1:27).

²² Si estem atents a estes necessitats, vorem que hi ha moltes oportunitats de mostrar misericòrdia. Que content ha de sentir-se el nostre Pare celestial, el Déu «ric en misericòrdia», quan ens veu mostrar esta qualitat!