Pots confiar en Jehovà passe el que passe

1, 2. Quins reptes afrontaren els jueus que tornaren a Jerusalem que són pareguts als que afrontem hui en dia? (Consulta el quadro «Els dies d’Ageu, Zacaries i Esdres».)

ESTÀS preocupat pel futur? Potser has perdut la faena i no saps com mantindre la teua família. O potser et preocupa la seguretat dels teus degut a la inestabilitat política, la persecució o les restriccions en la nostra predicació. Estàs patint algun d’estos problemes? Si és aixina, et beneficiarà analitzar com Jehovà va ajudar els israelites quan afrontaren problemes similars.

² Els jueus, que havien viscut tota la vida en Babilònia, van necessitar fe per a abandonar un estil de vida confortable i viatjar a un país del qual la majoria sabia molt poc. Quan arribaren, no tardaren en patir les conseqüències de la inestabilitat política i econòmica, així com de l’oposició. Per això, a alguns els va costar centrar-se en la reconstrucció del temple de Jehovà. Així que en l’any 520 abans de la nostra era, Jehovà va enviar dos profetes, Ageu i Zacaries, per a reviscolar el zel del poble (Ageu 1:1; Zac. 1:1). Tal com vorem, l’ànim que donaren estos profetes va ser molt efectiu. No obstant això, uns 50 anys després, els qui havien tornat a Jerusalem necessitaren de nou que se’ls animara. Llavors, Esdres, un hàbil copiste de la Llei, va vindre de Babilònia a Jerusalem per a animar el poble de Déu a donar prioritat a l’adoració verdadera (Esd. 7:1, 6).

3. Quines preguntes analitzarem? (Proverbis 22:19)

³ Tal com les profecies d’Ageu i Zacaries ajudaren el poble de Déu en el passat a continuar confiant en Jehovà durant l’oposició, també poden ajudar-nos a nosaltres hui en dia a confiar en l’ajuda de Jehovà a pesar de les dificultats de la vida (llig Proverbis 22:19 TNM). A mesura que analitzem el missatge de Déu que Ageu i Zacaries van donar, i examinem l’exemple d’Esdres, donarem resposta a estes preguntes: Com van afectar les dificultats de la vida als jueus que havien tornat de Babilònia? Per què hauríem de continuar fent la voluntat de Déu quan afrontem adversitats? I com podem enfortir la nostra confiança en Jehovà en temps difícils?

COM AFECTAREN LES DIFICULTATS ALS JUEUS QUE TORNAREN

4, 5. Què podria haver causat que s’esvaïra l’entusiasme per la reconstrucció del temple?

⁴ Quan els jueus arribaren a Jerusalem, tenien molta faena per fer. Ràpidament, reconstruïren l’altar de Jehovà i col·locaren els fonaments del temple (Esd. 3:1-3, 10). Però aquell entusiasme inicial prompte es va esvair. Per què? Perquè a més de treballar en el temple, havien de construir cases per a ells, cultivar els camps i alimentar les seues famílies (Esd. 2:68, 70). També afrontaren l’oposició dels seus enemics, que havien tramat parar els treballs de reconstrucció del temple (Esd. 4:1-5).

⁵ La inestabilitat econòmica i política també va afectar els exiliats que havien tornat. El seu país ara formava part de l’Imperi persa. Després que el rei persa Cir II morira en l’any 530, el seu successor, Cambises II, es va embarcar en una campanya militar per a conquistar Egipte. De camí, probablement els soldats exigiren menjar, aigua i alberg als israelites, posant-los les coses encara més difícils. I el principi del regnat del successor de Cambises, Darius I, va estar marcat per les revoltes i la inestabilitat política. Sense dubte, totes estes condicions farien que els exiliats es preocuparen per com mantindre les seues famílies. Per culpa de tot açò, alguns jueus pensaven que no era el millor moment per a reconstruir el temple de Jehovà (Ageu 1:2).

6. Quines altres dificultats afrontaren els jueus, i què els va assegurar Zacaries? (Zacaries 4:6, 7)

⁶ Llig Zacaries 4:6, 7 TNM. A més d’afrontar dificultats econòmiques i inestabilitat política, els jueus hagueren d’aguantar persecució. En l’any 522, els seus enemics persuadiren el govern persa per a que parara la reconstrucció del temple de Jehovà. Però Zacaries va assegurar als jueus que Jehovà, a través del Seu poderós esperit, els ajudaria a continuar la reconstrucció a pesar de les dificultats. En l’any 520, el rei Darius va alçar la restricció per a que pogueren continuar la reconstrucció del temple. A més, els va donar diners i va demanar als governadors locals que els ajudaren (Esd. 6:1, 6-10).

7. Quines benediccions reberen els jueus repatriats per donar prioritat a fer la voluntat de Déu?

⁷ Per mitjà d’Ageu i de Zacaries, Jehovà va prometre al seu poble que tindrien el Seu suport si li donaven prioritat a la reconstrucció del temple (Ageu 1:8, 13, 14; Zac. 1:3, 16). Animats pels profetes, els jueus repatriats reprengueren els treballs del temple l’any 520 i acabaren la reconstrucció en menys de cinc anys. Com els jueus van donar prioritat a fer la voluntat de Déu a pesar de les dificultats, reberen de part de Jehovà, no només ajuda material, sinó també espiritual. Com a resultat, van poder adorar a Jehovà amb alegria (Esd. 6:14-16, 22).

MANTÍN-TE CENTRAT EN FER LA VOLUNTAD DE DÉU

8. Com poden les paraules d’Ageu 2:4 ajudar-nos a mantindre’ns centrats en fer la voluntat de Déu? (Consulta també la nota.)

⁸ A mesura que la gran tribulació s’acosta, ens adonem més que mai que és urgent obeir el manament de predicar les bones notícies (Marc 13:10). No obstant això, podria costar-nos estar centrats en la predicació si hem patit un revés econòmic o si estem afrontant oposició. Què pot ajudar-nos a posar els interessos del Regne en primer lloc? No oblidar que «Jehovà dels exèrcits»b està amb nosaltres. Ell ens ajudarà si continuem posant la seua voluntat per damunt de la nostra, així que no hem de tindre por de res (llig Ageu 2:4 TNM).

9, 10. Com va experimentar un matrimoni la veracitat de les paraules de Jesús registrades en Mateu 6:33?

⁹ Vegem l’exemple d’Oleg i Irina,c un matrimoni que servix com a precursors. Després de mudar-se per ajudar en una congregació d’una altra zona, van perdre la seua font d’ingressos perquè les condicions econòmiques del país havien empitjorat. Encara que durant un any no van tindre un treball estable, sentiren constantment el suport amorós de Jehovà i, de tant en tant, rebien l’ajuda dels germans i les germanes. Què més els va ajudar a aguantar esta situació? Oleg, qui al principi se sentia deprimit, diu: «Mantindre’ns ocupats en la predicació ens va ajudar a centrar-nos en el que és més important en la vida». Encara que ell i la seua dona continuaren buscant faena, no permeteren que esta situació els distraguera de fer la voluntat de Jehovà.

¹⁰ Un dia, al tornar de predicar, es trobaren dos bosses de menjar que un bon amic, que vivia a 160 quilòmetres, els havia deixat en la porta. Oleg diu: «De nou, vam experimentar fins a quin punt ens cuida Jehovà i la congregació. Estem convençuts que Jehovà mai oblida els seus servents, no importa lo desesperada que puga semblar la situació» (Mat. 6:33).

11. Què podem esperar si ens mantenim centrats en fer la voluntat de Déu?

¹¹ Jehovà vol que ens centrem en fer deixebles per a que més persones puguen salvar-se. Com hem vist en el paràgraf 7, Ageu va exhortar el poble de Jehovà a donar un nou començament al seu servici sagrat. Era com si tornaren a col·locar els fonaments del temple. Si ho feien, Jehovà els va prometre que els beneiria (Ageu 2:18, 19). Nosaltres també podem estar segurs que Jehovà beneirà els nostres esforços si li donem prioritat a la labor que ens ha encomanat.

COM AUGMENTAR LA NOSTRA CONFIANÇA EN JEHOVÀ

12. Per què necessitaven una fe forta Esdres i el grup que l’acompanyava?

¹² En l’any 468, Esdres va viatjar de Babilònia a Jerusalem amb un segon grup de jueus. Per a mamprendre el viatge, Esdres i este grup necessitaven una fe forta. Haurien de transitar camins perillosos carregats d’una gran quantitat d’or i plata que s’havia donat per al temple. Açò els convertia en un blanc perfecte per als lladres (Esd. 7:12-16; 8:31). A més, prompte s’adonaren que Jerusalem tampoc era segura. La ciutat estava despoblada, i les muralles i les portes necessitaven reparacions. Com ens ensenya l’exemple d’Esdres a tindre més confiança en Jehovà?

13. Com es va enfortir la confiança d’Esdres en Jehovà? (Consulta també la nota.)

¹³ Esdres havia vist com Jehovà donava suport al seu poble en moments difícils. Anys arrere, Esdres probablement vivia en Babilònia quan en el 484 el rei Xerxes I va decretar l’extermini dels jueus per tot l’Imperi persa (Est. 3:7, 13-15). Per tant, la vida d’Esdres corria perill. En resposta a esta amenaça, en «cada província», els jueus dejunaven i es lamentaven demanant la guia de Jehovà en oració (Est. 4:3). Imagina’t com es van sentir Esdres i els jueus en general quan la situació es va invertir i els qui havien planejat matar-los foren exterminats (Est. 9:1, 2). Estes vivències segurament prepararen a Esdres per a les proves futures i enfortiren la seua confiança en el poder que té Jehovà de protegir el seu poble.d

14. Quina lliçó va aprendre una germana al vore com Jehovà la cuidava en temps difícils?

¹⁴ Quan experimentem la protecció de Jehovà en temps difícils, la nostra confiança en ell es fa més forta. Considerem l’exemple d’Anastasia, qui viu en Europa de l’Est. Ella va renunciar al seu treball perquè posava en perill la seua neutralitat, i explica: «Mai m’havia vist sense diners». Ella afig: «Vaig deixar l’assumpt en mans de Jehovà i vaig vore el carinyo amb el qual em va cuidar. Si em torne a quedar sense faena, no tindré por. Sé que si el meu Pare celestial em cuida hui, també ho farà demà».

15. Què va ajudar a Esdres a mantindre la confiança en Jehovà? (Esdres 7:27, 28)

¹⁵ Esdres va percebre la mà de Jehovà en la seua vida. De segur que reflexionar en les voltes que Jehovà l’havia ajudat va fer que continuara confiant en ell. Fixem-nos com ho expressa en Esdres 7:27, 28 TNM (llig-lo). L’expressió «la mà de Jehovà, el meu Déu, estava amb mi» o expressions paregudes apareixen cinc voltes més en el llibre que porta el seu nom (Esd. 7:6, 9; 8:18, 22, 31).

16. En quines situacions podríem vore més clarament la mà de Jehovà en la nostra vida? (Mira també la il·lustració.)

¹⁶ Jehovà pot ajudar-nos quan afrontem una situació difícil. Per exemple, quan li demanem al nostre patró dies lliures per a poder anar a l’assemblea regional o quan li demanem un canvi en l’horari laboral per a poder assistir a les reunions, creem l’oportunitat de vore la mà de Jehovà en la nostra vida. Probablement, el resultat siga millor del que ens esperem, i la nostra confiança en Jehovà s’enfortirà.

17. Com va mostrar Esdres humiltat en moments d’angoixa? (Mira la il·lustració de la portada.)

¹⁷ Esdres li demanava humilment ajuda a Jehovà en oració. Cada volta que se sentia desbordat per les seues responsabilitats, Esdres orava a Jehovà (Esd. 8:21-23; 9:3-5). La seua actitud humil va motivar els qui l’envoltaven a donar-li suport i a imitar la seua fe (Esd. 10:1-4). Hem de dirigir-nos a Jehovà en oració amb total confiança quan ens sobrepasse la preocupació per alimentar i protegir la nostra família.

18. Què pot ajudar-nos a augmentar la nostra confiança en Jehovà?

¹⁸ Si busquem l’ajuda de Jehovà amb humiltat i acceptem el suport dels nostres germans, la nostra confiança en Déu augmentarà. Èrika, mare de tres fills, va mantindre la seua confiança en Jehovà quan va patir dos pèrdues devastadores. En poc temps, se li va morir una xiqueta abans de nàixer i el seu estimat marit. En retrospectiva, ella diu: «No podem ni imaginar-nos com ens ajudarà Jehovà. L’ajuda pot arribar de maneres sorprenents. He vist que moltes de les meues oracions han sigut contestades a través de les paraules i les accions dels meus amics. Si els conte el que m’està passant, poden ajudar-me més fàcilment».

CONFIA EN JEHOVÀ FINS AL FINAL

19, 20. Què podem aprendre dels jueus que no pogueren tornar a Jerusalem?

¹⁹ Nosaltres també podem aprendre una lliçó valuosa dels jueus de Babilònia que no pogueren tornar a Jerusalem. Alguns no tornaren perquè eren molt majors, estaven malalts o perquè la seua situació familiar no els ho permetia. Aixina i tot, contribuïren per al temple amb moltes coses (Esd. 1:5, 6). Sembla que uns 19 anys després que arribara el primer grup d’exiliats a Jerusalem, els qui s’havien quedat en Babilònia encara els enviaven donacions voluntàries (Zac. 6:10).

²⁰ En el nostre cas, inclús si no podem fer tot el que volem per Jehovà, podem estar segurs que ell veu tot el que fem de cor. Com ho sabem? Perquè en els dies de Zacaries, Jehovà li va demanar al seu profeta que fera una corona amb l’or i la plata que havien enviat els exiliats en Babilònia (Zac. 6:11). Esta magnífica «corona» servia com a «memorial» de les seues generoses contribucions (Zac. 6:14). Per esta raó, podem estar segurs que Jehovà mai oblidarà els nostres esforços sincers per servir-lo en temps difícils (Heb. 6:10).

21. Què ens ajudarà a afrontar el futur amb confiança?

²¹ No hi ha dubte que afrontarem dificultats en estos últims dies, i que les condicions empitjoraran en el futur (2 Tim. 3:1, 13). No obstant això, no ens hem de preocupar massa. Més bé, recordem les paraules que Jehovà va dir al seu poble en els dies d’Ageu: «Jo estic amb vosaltres [...]. No tingueu por». (Ageu 2:4, 5). Nosaltres també podem estar segurs que Jehovà estarà amb nosaltres si ens esforcem per fer la seua voluntat. A l’aplicar les lliçons que hem aprés de les profecies d’Ageu i Zacaries, i de l’exemple d’Esdres, mantindrem la nostra confiança en Jehovà siguen quines siguen les dificultats que puguem experimentar en el futur.