Imitem la manera de pensar de Jehovà i de Jesús

1, 2. Què implica estimar a Jehovà, i com ho va demostrar Jesús?

«ESTIMA a Jehovà el teu Déu amb tot el teu cor, amb tota la teua ànima, amb tota la teua ment i amb totes les teues forces» (Marc 12:30). Amb estes paraules, Jesús va deixar clar que este era el manament més important de la Llei mosaica. Fixem-nos que el nostre amor per Jehovà ha de nàixer del cor, cosa que inclou els nostres desitjos, sentiments i emocions. També implica que hem de servir-lo amb tota la nostra ànima i amb totes les nostres forces. A més de tot açò, hem d’estimar a Déu amb la nostra ment, cosa que inclou la nostra manera de pensar. És de veres que no arribarem a comprendre mai del tot la manera de pensar de Jehovà, però podem comprendre-la millor si estudiem «la ment de Crist», ja que ell va reflectir a la perfecció la manera de pensar de son Pare (1 Cor. 2:16 i la nota de estudio «nosotros sí tenemos la mente de Cristo»).

² Jesús estimava a Jehovà amb tota la seua ment. Sabia quina era la voluntat de Déu per a ell i estava decidit a complir-la encara que haguera de patir. A l’estar centrat en complir la voluntat de son Pare, Jesús no va permetre que res el distraguera del seu objectiu.

3. Què va aprendre l’apòstol Pere sobre Jesús, i què va animar a fer als cristians? (1 Pere 4:1)

³ Pere i els seus companys apòstols van tindre el privilegi de passar temps amb Jesús i saber quina era la seua manera de pensar. Quan Pere va escriure la seua primera carta inspirada, va animar els cristians a tindre la mateixa actitud mental que Crist (llig 1 Pere 4:1).a En l’idioma original, quan Pere va escriure «armeu-vos» estava utilitzant una expressió militar que descrivia com els soldats es preparaven per a la batalla. Per tant, si els cristians imiten la manera de pensar de Jesús, estaran equipats amb una arma poderosa per a lluitar contra les tendències pecaminoses i contra el món governat per Satanàs (2 Cor. 10:3-5; Efe. 6:12).

4. Com ens ajudarà este article a seguir el consell de Pere?

⁴ En este article, examinarem la manera de pensar de Jesús i vorem com podem imitar-la. Aprendrem 1) a imitar la manera de pensar de Jehovà, 2) a ser humils i 3) a tindre bon juí.

IMITEM LA MANERA DE PENSAR DE JEHOVÀ

5. Com va demostrar Pere en una ocasió que no estava imitant la manera de pensar de Jehovà?

⁵ Analitzem una ocasió en què Pere no va imitar la manera de pensar de Jehovà. Jesús els va dir als apòstols que havia d’anar a Jerusalem on els líders religiosos l’arrestarien, el torturarien i l’executarien (Mat. 16:21). Potser a Pere li va costar acceptar que Jehovà permetera que executaren a Jesús, qui era el Messies promés que salvaria el poble de Déu (Mat. 16:16). Aixina que Pere el va agarrar per banda i li va dir: «Senyor, no sigues tan dur amb tu mateix. Això mai et passarà a tu» (Mat. 16:22). Jesús i Pere no van estar d’acord en este assumpt, perquè l’apòstol no estava imitant la manera de pensar de Jehovà.

6. Com va demostrar Jesús que la seua manera de pensar estava en harmonia amb la de Jehovà?

⁶ La manera de pensar de Jesús estava en harmonia amb la de son Pare. Per això li va dir a Pere: «Posa’t darrere de mi, Satanàs! Eres un obstacle en el meu camí, perquè no penses com Déu, sinó com els hòmens» (Mat. 16:23). És possible que Pere tinguera bones intencions, però Jesús va rebutjar de ple el seu consell. Què ens ensenya açò? Que Jesús sabia que per a complir la voluntat de Jehovà havia de patir i morir. Aixina que en eixa ocasió, Pere va aprendre que havia de pensar com Jehovà.

7. Amb el temps, com va demostrar Pere que volia imitar la manera de pensar de Jehovà? (Mira la il·lustració.)

⁷ Amb el temps, Pere va demostrar que volia imitar la manera de pensar de Jehovà. Havia arribat el moment per a que els gentils formaren part del poble de Déu. Jehovà li va dir a Pere que li predicara a Corneli, qui seria un dels primers gentils en fer-se cristià. Òbviament, Pere necessitava ajustar la seua manera de pensar per a dur a terme esta assignació, ja que els jueus normalment evitaven el contacte amb els gentils. Però quan va comprendre el punt de vista de Déu en este assumpt, va ajustar la seua manera de pensar. Com a resultat, va complir amb el que Jehovà li havia demanat «sense posar pegues» (Fets 10:28, 29). Finalment, li va predicar a Corneli i als de sa casa, i tots es batejaren (Fets 10:21-23, 34, 35, 44-48).

8. Segons 1 Pere 3:8, com podem demostrar que la nostra manera de pensar està en harmonia amb la de Jehovà?

⁸ Anys després, Pere va dir als cristians que tingueren «la mateixa manera de pensar» (llig 1 Pere 3:8 TNM). Nosaltres també podem tindre la mateixa actitud mental que els nostres germans i germanes si imitem la manera de pensar de Jehovà, la qual podem aprendre en la seua Paraula. Per exemple, Jesús va animar els seus seguidors a posar els interessos del Regne en primer lloc en la vida (Mat. 6:33). Amb això en ment, un publicador de la teua congregació podria decidir participar en alguna faceta del servici a temps complet. En comptes de suggerir-li que no es complique la vida, hauríem de parlar positivament sobre la seua meta i oferir-nos a ajudar-lo.

SIGUEM HUMILS

9, 10. Com va demostrar Jesús una gran humiltat?

⁹ La nit abans de morir, Jesús va ensenyar a Pere i als altres apòstols una gran lliçó d’humiltat. Feia poc, havia enviat a Pere i a Joan a preparar les coses per a l’últim sopar que faria amb ells. Entre altres, havien d’assegurar-se que hi haguera una safa i tovalles per a que els convidats pogueren tindre els peus nets abans de sopar. Però, qui s’encarregaria de fer esta faena tan humil?

¹⁰ Jesús va prendre la iniciativa en fer esta faena sense pensar-s’ho dos voltes i, d’esta manera, va demostrar que era molt humil. Imaginem-nos la cara que se’ls quedaria als apòstols quan el van vore fer una faena que normalment faria un servent. Jesús es va llevar la peça de roba exterior, es va lligar a la cintura una tovalla, va abocar aigua en una safa i els va llavar els peus als 12 apòstols, inclús a Judes, qui acabaria traint-lo (Jn. 13:4, 5). Però Jesús humilment va acabar la faena. Llavors, els va explicar pacientment: «Enteneu el que vos he fet? Vosaltres em dieu Mestre i Senyor, i teniu raó, perquè ho soc. Per tant, si jo, que soc el Senyor i el Mestre, vos he llavat els peus, vosaltres també vos heu de llavar els peus els uns als altres» (Jn. 13:12-14).

11. Com va demostrar Pere que havia aprés a ser humil? (1 Pere 5:5; mira també la il·lustració.)

¹¹ Segur que el que va fer Jesús se li va quedar gravat a Pere. Després que el seu Mestre tornara al cel, l’apòstol va curar miraculosament a un home que era coixo de naixement (Fets 1:8, 9; 3:2, 6-8). Per descomptat, açò va atraure l’atenció de moltes persones que es van quedar meravellades (Fets 3:11). Se li’n pujaria tot açò al cap a Pere, tenint en compte que venia d’una cultura on se li donava molta importància a la prominència? No, Pere humilment li va donar el mèrit a Jehovà i a Jesús dient: «És per mitjà del nom de Jesús i de la nostra fe en el seu nom que este home, a qui veieu i coneixeu, ha rebut les forces per a caminar» (Fets 3:12-16). Temps després, Pere va escriure als cristians sobre la necessitat de ser humils. Va utilitzar una expressió que en l’idioma original donava la idea de posar-se la humiltat com si fora una peça de roba. Açò ens recorda a quan Jesús es va posar una tovalla a la cintura per a llavar-los els peus als seus apòstols (llig 1 Pere 5:5).

12. Igual que Pere, com podem seguir cultivant humiltat?

¹² Podem seguir l’exemple de Pere aprenent a ser humils. Recordem que la verdadera humiltat no només es demostra amb paraules. El terme que Pere utilitza per a humiltat implica els nostres pensaments més íntims. Per tant, quan fem coses pels altres, les fem perquè estimem a Jehovà i a les persones, no perquè volem que ens alaben. Si fem tot el que podem per servir a Jehovà i als nostres germans amb alegria, encara que ningú es fixe en els nostres esforços, demostrarem que som humils (Mat. 6:1-4).

TINGUEM «BON JUÍ»

13. Què implica tindre «bon juí»? Explica-ho.

¹³ Què implica tindre «bon juí»? (1 Pe. 4:7 TNM) Implica esforçar-se per prendre bones decisions que reflectisquen la manera de pensar de Jehovà. Un cristià que fa açò sap que no hi ha res en la vida més important que la seua relació amb Jehovà. A més, té un punt de vista equilibrat d’ell mateix i reconeix que no ho sap tot. També demostra que confia en Jehovà acudint a ell humilment en oració.b

14. En una ocasió, com va demostrar Pere falta de confiança?

¹⁴ La nit abans de morir, Jesús va advertir als seus deixebles: «Esta nit, tots fallareu per causa meua». Però Pere va respondre confiat: «Encara que tots els altres fallen per causa teua, jo no fallaré mai». Més tard aquella nit, Jesús va aconsellar als seus deixebles: «Mantingueu-vos alerta i oreu contínuament» (Mat. 26:31, 33, 41). Si Pere haguera fet cas d’aquell consell, probablement hauria tingut el valor de reconéixer que era deixeble de Jesús. En comptes d’això, Pere va dir que no el coneixia i, més tard, la consciència li va molestar i va plorar desconsoladament (Mat. 26:69-75).

15. Com va demostrar Jesús bon juí la nit abans de morir?

¹⁵ Jesús confiava per complet en Jehovà. Encara que era perfecte, orava contínuament. Això li va donar el valor per a complir la voluntat de Jehovà (Mat. 26:39, 42, 44; Jn. 18:4, 5). Segur que Pere no va oblidar mai el fet que Jesús acudira tantes voltes a Jehovà la nit abans de morir.

16. Com va demostrar Pere que tenia bon juí? (1 Pere 4:7)

¹⁶ Amb el temps, Pere va arribar a confiar més en Jehovà acudint a ell en oració. Després de ressuscitar, Jesús va assegurar a Pere i als altres apòstols que rebrien esperit sant per a que pogueren complir la seua comissió de predicar. No obstant això, Jesús els va demanar que esperaren en Jerusalem fins que això passara (Lluc 24:49; Fets 1:4, 5). Què va fer Pere mentres esperaven? El registre bíblic diu que tan ell com els seus companys cristians «continuaven orant» (Fets 1:13, 14). Més tard, en la seua primera carta, Pere va animar els cristians a tindre bon juí i a confiar en Jehovà acudint a ell en oració (llig 1 Pere 4:7). Pere va aprendre a confiar en Jehovà i es va convertir en un pilar en la congregació (Gàl. 2:9).

17. Encara que hi hagen coses que ens resulten fàcils de fer, què hauríem de continuar demanant? (Mira també la il·lustració.)

¹⁷ Per a tindre bon juí, hem d’orar a sovint a Jehovà. Hem de demanar la seua guia inclús per a les coses de poca importància. Aixina, quan hagem de prendre decisions importants, li demanarem ajuda a Jehovà confiant que ell sap què és lo millor per a nosaltres.

18. Què estem decidits a fer?

¹⁸ Que agraïts estem que Jehovà ens haja creat amb la capacitat d’imitar les seues qualitats! (Gèn. 1:26) Per descomptat, no podem fer-ho a la perfecció (Isa. 55:9). Però, igual que Pere, volem imitar la manera de pensar de Jehovà, ser humils i tindre bon juí.