Acostar-nos als nostres germans és bo per a nosaltres

1, 2. Quina és una de les coses més importants per a Jehovà, i què vol que fem?

PER A Jehovà és molt important la manera com tractem la gent, i Jesús ens va ensenyar a estimar els altres com a nosaltres mateixos (Mat. 22:37-39). Això implica ser bondadosos inclús amb aquells que no compartixen les nostres creences. Quan mostrem eixa bondat, estem imitant a Jehovà, qui «fa eixir el sol sobre bons i roïns, i fa ploure sobre justos i injustos» (Mat. 5:45).

² Encara que Jehovà estima a tota la humanitat, sent un carinyo especial per aquells que l’obeïxen (Jn. 14:21). Ell vol que l’imitem i ens anima a sentir «amor intens» i «carinyo molt tendre» pels nostres germans i germanes (1 Pe. 4:8; Rom. 12:10). Estos sentiments són pareguts als que tenim per un familiar o un bon amic.

3. Què hem de fer per a que el nostre amor cresca?

³ Igual que hem de cuidar una planta per a que cresca, també hem d’esforçar-nos per fer créixer el nostre amor pels altres. Per esta raó, l’apòstol Pau va aconsellar als cristians: «No deixeu d’estimar-vos com a germans» (Heb. 13:1). Jehovà vol que continuem cultivant el nostre amor pels altres. Tenint açò present, este article analitzarà per què hauríem d’acostar-nos més als nostres germans i com podem continuar fent-ho.

PER QUÈ HAURÍEM D’ACOSTAR-NOS MÉS ALS NOSTRES GERMANS?

4. Com podem continuar valorant la unitat de la nostra germandat que es menciona en Salm 133:1? (Mira també les il·lustracions.)

⁴ Llig Salm 133:1. Estem d’acord amb estes paraules del salmiste. Ser amics dels qui estimen a Jehovà és «bo» i «agradable». Però, igual que una persona podria passar per alt un arbre majestuós que veu tots els dies, nosaltres també podríem donar per fet la meravellosa unitat cristiana. Com podem mantindre el nostre apreci pels germans i les germanes que veiem quasi tots els dies? El nostre amor per ells creixerà si apartem temps per a reflexionar en lo valuós que és cada un d’ells per a la congregació i per a nosaltres.

5. Quin efecte causa l’amor de la nostra germandat en els altres?

⁵ A alguns dels qui assistixen per primera volta a una de les nostres reunions els impressiona el carinyo que ens demostrem els uns als altres. El nostre amor cristià fa que molts arriben a la conclusió que han trobat la veritat. De fet, Jesús va dir: «Tots sabran que sou els meus deixebles si vos estimeu els uns als altres» (Jn. 13:35). Vegem l’experiència de Chaithra, una universitària que estava estudiant amb els testimonis de Jehovà. Un dia, la seua mestra de la Bíblia la va convidar a una assemblea regional i, a l’acabar el primer dia, Chaithra li va dir: «Els meus pares no m’han abraçat mai en la vida, però només en un dia d’assemblea ja m’han abraçat 52 persones! He sentit l’amor de Jehovà gràcies al vostre carinyo. Vullc formar part d’esta família». Chaithra va continuar progressant i es va batejar en 2024. Aixina és, quan la gent veu les nostres bones obres i l’amor que ens demostrem els uns als altres, se senten motivades a servir a Jehovà (Mat. 5:16).

6. Per què és una protecció acostar-nos als nostres germans?

⁶ Acostar-nos als nostres germans també ens servix de protecció. De fet, Pau va animar els cristians amb estes paraules: «Exhorteu-vos els uns als altres dia rere dia perquè la seducció del pecat no endurisca ningú» (Heb. 3:13). Si se’ns fa difícil continuar fent el que és correcte, Jehovà podria fer que un germà ens done l’ajuda que necessitem (Sal. 73:2, 17, 23) Que bo és poder comptar amb el suport dels nostres germans!

7. Segons Colossencs 3:13, 14, quina relació hi ha entre l’amor i la unitat?

⁷ Formem part d’un grup de persones que s’esforcen per mostrar-se amor, i per això disfrutem de moltes benediccions (1 Jn. 4:11). Per exemple, l’amor ens motiva a continuar suportant-nos «els uns als altres», i això contribuïx a la nostra unitat cristiana (llig Colossencs 3:13, 14; Efe. 4:2-6). Per esta raó, en les nostres reunions disfrutem d’un bon ambient que no trobem en cap altre grup del món.

MOSTREM-NOS HONRA ELS UNS ALS ALTRES

8. Com ens ajuda Jehovà a estar units als nostres germans i germanes?

⁸ La unitat que disfrutem per tot el món és un milacre. Jehovà la fa possible a pesar de les nostres imperfeccions (1 Cor. 12:25). De fet, la Bíblia diu: «És Déu qui vos ensenya a estimar-vos els uns als altres» (1 Tes. 4:9). En altres paraules, a través de les Escriptures, Jehovà ens diu exactament el que hem de fer per a estar més units. Quan examinem amb atenció els seus consells i els apliquem, ens estem deixant ensenyar per Déu (Heb. 4:12; Jau. 1:25). I això és exactament el que ens esforcem per fer els testimonis de Jehovà.

9. Què aprenem en Romans 12:9-13 sobre mostrar-nos honra els uns als altres?

⁹ Com ens ensenya la Paraula de Déu a acostar-nos més els uns als altres? Analitzem el que va dir Pau sobre este assumpt en Romans 12:9-13 (llig-lo). D’este text, podríem destacar les paraules «preneu la iniciativa en honrar-vos els uns als altres». Això vol dir que hem de ser els primers en mostrar «tendresa» sent, entre altres coses, perdonadors, hospitalaris i generosos (Efe. 4:32). No hem d’esperar fins que els nostres germans s’acosten a nosaltres, sinó prendre «la iniciativa» en fer-ho. Açò ens permetrà comprovar lo certes que són les paraules de Jesús quan va dir: «Fa més feliç donar que rebre» (Fets 20:35).

10. Com podem demostrar que som diligents a l’hora de mostrar-nos honra «els uns als altres»? (Mira també la il·lustració.)

¹⁰ És interessant que després de dir-nos que prenguem la iniciativa en mostrar-nos honra els uns als altres, Pau ens anime a ser «treballadors, no ganduls». Una persona treballadora fa la seua faena amb entusiasme i diligència. Proverbis 3:27, 28 ens aconsella: «No negues un favor a qui el necessita si és a la teua mà de fer-lo». Segons estes paraules, quan veiem algú en necessitat, fem tot el que podem per ajudar-lo. No ho deixem per a més avant ni donem per fet que una altra persona l’ajudarà (1 Jn. 3:17, 18).

11. Què ens ajudarà a acostar-nos als nostres germans?

¹¹ Una altra manera com podem mostrar-nos honra és estant dispostos a perdonar quan ens ofenen. Efesis 4:26 diu: «No deixeu que el sol es ponga mentres encara estigueu enfadats». Per què se’ns dona este consell? El versicle 27 explica que si no ho férem, estaríem donant-li una «oportunitat al Diable». En la seua Paraula, Jehovà ens diu una volta darrere d’una altra que siguem perdonadors. De fet, en Colossencs 3:13 es repetix esta mateixa idea: «Continueu [...] perdonant-vos amb generositat». Perdonar els errors dels altres és una de les millors maneres d’acostar-nos a ells. Quan ho fem, contribuïm a «mantindre la unitat de l’esperit per mitjà del vincle de la pau» (Efe. 4:3). En resum, perdonar promou la unitat i la pau.

12. Com ens ajuda Jehovà a ser perdonadors?

¹² És de veres que perdonar els qui ens han ofés pot ser difícil, però podem conseguir-ho amb l’ajuda de l’esperit de Déu. Després d’animar-nos a mostrar «un carinyo molt tendre» i a ser «treballadors», la Bíblia diu: «Fulgureu amb l’esperit». Una persona que fulgura deixa que l’esperit sant l’òmpliga d’entusiasme (consulta la nota de estudio de Romans 12:11, nota). Aixina que l’esperit de Déu ens pot ajudar a mostrar-nos un carinyo molt tendre i a perdonar-nos generosament. Per esta raó, li supliquem a Jehovà que ens done esperit sant (Lluc 11:13).

«QUE NO HI HAJA DIVISIONS ENTRE» NOSALTRES

13. Quines coses podrien crear divisions entre nosaltres?

¹³ La congregació està formada per «tota classe de persones» amb diferents cultures (1 Tim. 2:3, 4 TNM). Si no anem amb compte, estes diferències podrien crear divisions en assumpts de gust personal com la manera de vestir-se i arreglar-se, la salut o l’entreteniment (Rom. 14:4; 1 Cor. 1:10). Com Déu ens ha ensenyat a estimar-nos els uns als altres, hem d’anar amb compte de no imposar les nostres opinions personals com si foren millors que les dels altres (Fili. 2:3).

14. Quines qualitats hauríem d’esforçar-nos per demostrar sempre, i per què?

¹⁴ També podem evitar divisions en la congregació si sempre ens esforcem per ser edificants i animadors (1 Tes. 5:11). Recentment, han tornat al poble de Déu moltes persones que eren inactives o que havien sigut tretes de la congregació, i les hem rebut amb els braços oberts (2 Cor. 2:8). Fixem-nos què li va passar a una germana que va assistir a una reunió després d’haver estat inactiva durant deu anys. Ella va dir: «Tot el món em somreia i venia a saludar-me» (Fets 3:19). Quin efecte van tindre en ella estes mostres de carinyo? Ella contesta: «Em van fer sentir que Jehovà m’estava ajudant a tornar a ser feliç». Si som edificants amb tots, Crist ens pot utilitzar per a animar els qui estan «cansats i sobrecarregats» (Mat. 11:28, 29).

15. De quina altra manera podem promoure la unitat? (Mira també la il·lustració.)

¹⁵ Una altra manera de promoure la unitat és amb les coses que diem. Job 12:11 diu: «L’oïda distingeix paraules, com el paladar un bon plat». Igual que un bon cuiner s’assegura que el seu menjar estiga bo tastant-lo abans de servir-lo, nosaltres també hauríem de pensar abans de parlar (Sal. 141:3). El nostre objectiu hauria de ser assegurar-nos sempre que el que estem a punt de dir siga edificant, animador i beneficiós (Efe. 4:29).

16. En especial, qui hauria d’esforçar-se per ser edificant?

¹⁶ En especial els marits i els pares haurien d’esforçar-se per parlar de manera edificant (Col. 3:19, 21; Tit. 2:4). Els ancians, com a pastors del ramat de Jehovà, també haurien de ser una font d’estímul i consol (Isa. 32:1, 2; Gàl. 6:1). De fet, un proverbi de la Bíblia ens recorda: «Que bona és la paraula que es diu en el moment oportú!» (Prov. 15:23 TNM).

ESTIMEM «AMB FETS I DE VERITAT»

17. Com podem assegurar-nos que el nostre amor pels germans siga de veritat?

¹⁷ L’apòstol Joan ens diu que «no estimem amb frases i paraules, sinó amb fets i de veritat» (1 Jn. 3:18). Volem que el nostre amor pels germans i les germanes nasca del cor. Com podem conseguir-ho? Quant més temps passem amb els nostres germans, més units ens sentirem a ells i més ens voldrem. Aixina que busquem oportunitats per a passar temps amb ells, com per exemple en les reunions i en la predicació, i també dediquem temps a visitar-los. Quan ho fem, demostrem que és Déu qui ens ensenya a estimar-nos els uns als altres (1 Tes. 4:9). Aixina és, si continuem fent tot açò, tots i cada un de nosaltres podrem dir: «Que bo i que agradable és que els germans visquen junts en unitat!» (Sal. 133:1).