Jehovà és el Déu de tot consol

1. Descriu la situació dels jueus exiliats.

IMAGINA’T com degueren sentir-se els jueus exiliats en Babilònia. Havien vist destruït el seu país. Degut als seus pecats i als dels seus antepassats, havien sigut enduts captius a una terra estrangera (2 Crón. 36:15, 16, 20, 21). És veritat que els exiliats en Babilònia tenien certa llibertat per a fer les seues activitats quotidianes (Jer. 29:4-7). Aixina i tot, la vida no era fàcil i està clar que no era la que havien triat. Com els feia sentir eixa situació? Fixem-nos què va dir un d’ells: «Vora els rius de Babilònia ens asséiem i ploràvem d’enyorança de Sió» (Sal. 137:1). Ara bé, qui consolaria estos exiliats?

2, 3. a) Què va fer Jehovà pels jueus exiliats? b) Què analitzarem en este article?

² Jehovà és amor i «el Déu de tot consol», per això li agrada consolar els qui s’acosten a ell (2 Cor. 1:3). Sabia que alguns dels exiliats acceptarien la disciplina i tornarien a ell, aixina que 100 anys abans de l’exili, va inspirar a Isaïes per a que escriguera una sèrie de profecies (Isa. 59:20). Amb quin propòsit? Isaïes ho explica: «“Consoleu, consoleu el meu poble”, diu el vostre Déu» (Isa. 40:1). Sí, a través dels escrits del profeta, Jehovà va donar el consol que els jueus exiliats necessitarien.

³ Igual que els jueus exiliats, nosaltres també necessitem consol de tant en tant. En este article, analitzarem tres maneres com Jehovà va consolar els exiliats: 1) fent la promesa de perdonar els penedits, 2) donant esperança al seu poble i 3) calmant les seues pors. A l’analitzar estos punts, fixem-nos com podem beneficiar-nos del consol de Jehovà.

JEHOVÀ ENS PERDONA AMB MISERICÒRDIA

4. Com va demostrar Jehovà que és un Déu misericordiós? (Isaïes 55:7)

⁴ Jehovà és «el Pare de tendres misericòrdies» (2 Cor. 1:3). Va demostrar esta qualitat quan va prometre que perdonaria els jueus exiliats penedits (llig Isaïes 55:7). Va dir: «Amb un etern amor lleial et tindré misericòrdia» (Isa. 54:8 TNM). Com demostraria Jehovà la seua misericòrdia? Encara que els jueus com a poble haurien de sofrir les conseqüències per les seues accions, Jehovà els va prometre que no sempre estarien en Babilònia, sinó que només ho estarien durant un temps limitat (Isa. 40:2). Estes paraules degueren ser molt consoladores per als jueus que s’havien penedit i volien agradar a Jehovà.

5. Per què tenim moltes més raons que els jueus exiliats per a confiar en la misericòrdia de Jehovà?

⁵ Quina és la lliçó? Que Jehovà està dispost a perdonar completament els seus servents. En l’actualitat, tenim moltes més raons que els jueus captius per a confiar en este fet. A què ens referim? Al fet que sabem sobre quina base perdona Jehovà. Centenars d’anys després de la profecia d’Isaïes, Jehovà va enviar el seu estimat Fill a la terra per a pagar el rescat a favor de tots els pecadors penedits. Este sacrifici establix la base per a que els nostres pecats «siguen borrats» per complet (Fets 3:19; Isa. 1:18; Efe. 1:7). Xe, quin Déu més misericordiós servim!

6. Com ens beneficia reflexionar en la misericòrdia de Jehovà? (Mira també la il·lustració.)

⁶ Si ens consumixen els sentiments de culpa, les paraules inspirades de Jehovà que trobem en Isaïes 55:7 poden consolar-nos. Alguns de nosaltres potser continuem sentint-nos culpables per errors que hagem comés en el passat inclús després d’haver-nos penedit, especialment si encara estem patint les conseqüències. Però si hem confessat els nostres pecats i hem deixat de fer el que està malament, podem estar segurs que Jehovà ens ha perdonat. I quan Jehovà perdona, decidix no recordar més el nostre pecat (compara-ho amb Jeremies 31:34). Aixina que si Jehovà ja no té en compte els nostres pecats del passat, nosaltres tampoc hauríem de fer-ho. A Jehovà li importa el que estem fent ara, no els errors que hagem comés en el passat (Eze. 33:14-16). I molt prompte, en el nou món, el nostre Pare de tendres misericòrdies ens alliberarà per sempre de les conseqüències dels nostres errors.

7. Què ens motivarà a parlar amb els ancians si hem comés un pecat greu?

⁷ Què hauríem de fer si ens molesta la consciència per haver comés un pecat greu i estar amagant-lo? Encara que pot ser que ens coste contar el que hem fet, la Bíblia ens anima a demanar ajuda als ancians (Jau. 5:14, 15). Ara bé, si estem penedits i recordem que Jehovà i estos hòmens nomenats ens ajudaran amorosament i ens mostraran misericòrdia, ens sentirem motivats a parlar amb ells. Analitzem com la misericòrdia de Jehovà va consolar un germà a qui li diuen Arthur,a que se sentia molt culpable pel que havia fet. Ell diu: «Durant un any vaig estar veient pornografia. Però després d’escoltar un discurs sobre la consciència, vaig confessar el meu pecat a la meua dona i als ancians. Després d’això, em vaig sentir més tranquil, però encara em sentia culpable pel que havia fet. Els ancians em van recordar que Jehovà volia seguir sent el meu amic i que ens disciplina perquè ens estima. Les seues paraules amoroses em van arribar al cor i em van ajudar a canviar la meua manera de pensar». En l’actualitat, Arthur servix com a precursor i servent ministerial. Que consolador és saber que Jehovà ens mostra misericòrdia si ens penedim!

JEHOVÀ ENS DONA ESPERANÇA

8. a) Quina esperança va donar Jehovà als exiliats? b) Segons Isaïes 40:29-31, quin efecte tindria esta esperança en els jueus penedits?

⁸ Des d’un punt de vista humà, la situació dels jueus no tenia solució, perquè l’imperi babiloni no solia alliberar els seus captius (Isa. 14:17). No obstant això, Jehovà li havia donat esperança al seu poble, els havia promés que els alliberaria i que no hi hauria res que li ho impedira (Isa. 44:26; 55:12). Als ulls de Jehovà, Babilònia era com una capeta de pols que desapareix amb un bufit (Isa. 40:15). Quin efecte tindria esta esperança en els exiliats? Segur que els consolaria, però encara faria més. Isaïes va escriure: «Els qui posen la seua esperança en Jehovà recobraran les forces» (llig Isaïes 40:29-31 TNM). Aixina és, l’esperança els donaria forces, de fet, alçarien «el vol com si tingueren ales d’àguila».

9. Per què tenien els exiliats un bon motiu per a confiar en les promeses de Jehovà?

⁹ Jehovà també els va donar als exiliats un bon motiu per a confiar en les seues promeses: les profecies que ja s’havien complit. Ells sabien que Assíria havia conquistat el Regne de deu tribus d’Israel i s’havia emportat els seus habitants a l’exili (Isa. 8:4). També van vore com els babilonis destruïen Jerusalem i s’emportaven captius els seus habitants (Isa. 39:5-7). A més, veieren com deixaven cego al rei Sedecies i el deportaven a Babilònia (Jer. 39:7; Eze. 12:12, 13). Tot el que Jehovà va predir es va complir (Isa. 42:9; 46:10). Açò degué enfortir la seua fe en la promesa de Jehovà d’alliberar-los.

10. Què ens ajudarà a mantindre viva l’esperança durant estos últims dies?

¹⁰ Quina és la lliçó? Que quan estem desanimats, l’esperança ens pot consolar i ens pot ajudar a recobrar les forces. Vivim en temps crítics i ens enfrontem a poderosos enemics, però no ens hem de desesperar. Jehovà ens ha donat una esperança meravellosa: vida eterna en pau i seguretat. Ens hem d’esforçar per mantindre-la viva en el nostre cor i ment, perquè si no, la nostra esperança seria com vore un paisatge preciós a través d’una finestra bruta. Però, com podem mantindre net el vidre, és a dir, mantindre viva la nostra esperança? Ho conseguirem si apartem temps regularment per a imaginar-nos lo meravellosa que serà la nostra vida en el nou món. Podem llegir articles, vore vídeos i escoltar cançons que parlen de la nostra esperança. I també podem parlar amb Jehovà de les promeses que tant desitgem vore complides.

11. Què ajuda a Joy a recobrar les forces?

¹¹ Analitzem com l’esperança ha consolat i enfortit a una germana anomenada Joy, que té problemes greus de salut. Ella diu: «Quan em superen els sentiments negatius, li conte a Jehovà com em sent, perquè sé que ell em comprén perfectament. En resposta, Jehovà em dona “el poder que va més allà del que és normal” (2 Cor. 4:7). Joy també s’imagina en el nou món, on «ningun habitant dirà: “Estic malalt”» (Isa. 33:24 TNM). Si nosaltres també li aboquem a Jehovà les nostres preocupacions i reflexionem en la nostra esperança, podrem recobrar les forces.

12. Quins motius tenim per a confiar en les promeses de Jehovà? (Mira també la il·lustració.)

¹² Igual que va fer amb els exiliats, Jehovà també ens ha donat motius per a confiar en les seues promeses: les profecies que estem veient complir-se. Per exemple, estem veient com l’última potència mundial és en part forta i en part fràgil, també que hi han «en un lloc darrere d’un altre [...] terratrèmols» i que s’està predicant en «totes les nacions» (Dan. 2:42, 43; Mat. 24:7, 14). Estes profecies i moltes altres enfortixen la nostra fe en el compliment de les promeses consoladores de Jehovà.

JEHOVÀ CALMA LES NOSTRES PORS

13. a) Quins reptes afrontarien els jueus quan els alliberaren? b) Tal com descriu Isaïes 41:10-13, com va consolar Jehovà els exiliats?

¹³ Encara que Jehovà va consolar els exiliats amb una esperança meravellosa, sabia que afrontarien reptes quan els alliberaren. Jehovà havia predit que cap al final de l’exili jueu, un conquistador amenaçaria Babilònia i destruiria les nacions veïnes (Isa. 41:2-5). Tenien motius els jueus per a preocupar-se? Amb antelació, Jehovà els havia consolat dient: «No tingues por, perquè estic amb tu. No t’angoixes, perquè jo soc el teu Déu» (llig Isaïes 41:10-13 TNM). Què va voler dir amb l’expressió «soc el teu Déu»? Òbviament, no els estava recordant que l’adoraren, això ja ho sabien. Més bé, els estava recordant que ell encara estava al seu costat (Sal. 118:6).

14. Què més va fer Jehovà per a calmar la por dels exiliats?

¹⁴ Jehovà també va calmar la por dels exiliats recordant-los que el seu poder i coneixement són il·limitats. Els va dir que miraren les estreles del cel i els va recordar que no només les havia creat, sinó que també les coneixia a totes per nom (Isa. 40:25-28). Amb molta més raó coneixerà a cada un dels seus servents pel seu nom! I si Jehovà té el poder de crear les estreles, està clar que també té el poder d’ajudar el seu poble. Sí, els jueus no tenien cap raó per a tindre por.

15. Quines instruccions va donar Jehovà als jueus exiliats?

¹⁵ Jehovà també estava preparant el seu poble per al que passaria abans de ser alliberat. Al principi del llibre d’Isaïes, Déu va dir a la nació: «Entra en els teus quartos interiors i tanca les portes darrere teu. Amaga’t un momentet fins que la fúria haja passat de llarg» (Isa. 26:20 TNM). Este passatge va tindre un compliment inicial quan el rei Cir va conquistar Babilònia. Un historiador grec de l’antiguitat diu que quan Cir va entrar en Babilònia, «va ordenar [als seus soldats] que mataren a tots els qui trobaren pel carrer».b Imaginem-nos la por que degueren sentir els habitants de Babilònia! Però els jueus exiliats probablement es van salvar perquè obeïren les instruccions de Jehovà.

16. Per què no hauríem de preocupar-nos massa pel futur? (Mira també la il·lustració.)

¹⁶ Quina és la lliçó? Que prompte afrontarem la tribulació més gran de la història. Quan comence, les persones en general estaran confoses i mortes de por, però el poble de Jehovà no, perquè sabem que ell és el nostre Déu. Nosaltres alçarem el cap amb confiança sabent que la nostra «alliberació s’acosta» (Lluc 21:28). Inclús ens mantindrem ferms quan una coalició de nacions ens ataque. Jehovà utilitzarà els àngels per a protegir-nos i ens donarà instruccions que ens salvaran la vida. Com ens les donarà? Encara no ho sabem. No obstant això, molt probablement les rebrem a través de les congregacions que, per dir-ho aixina, són els «quartos interiors» on trobarem seguretat. Com podem preparar-nos per al que està a punt de passar? Mantenint-nos a prop dels nostres germans i germanes, i obeint de bona gana les instruccions de l’organització convençuts que és Jehovà qui l’està dirigint (Heb. 10:24, 25; 13:17).

17. Què hem de fer per a rebre el consol de Jehovà?

¹⁷ Encara que els exiliats jueus estaven en una situació difícil, Jehovà els va donar el consol que necessitaven, i farà lo mateix per nosaltres. Aixina que continuem acudint a Jehovà en busca de consol, confiem en la seua gran misericòrdia i mantinguem viva la nostra esperança. Recordem: amb Jehovà de la nostra part, no hem de tindre por de res!