Busquem la ciutat que durarà per sempre

1. Què va predir Jesús que passaria en Jerusalem en el segle I?

UNS dies abans de la seua mort, Jesús va donar detalls d’una profecia que tindria el seu primer compliment amb la destrucció de Jerusalem i el seu temple. En ella, va advertir que la ciutat arribaria a estar «rodejada d’exèrcits acampats» (Lluc 21:20). També va dir als seus deixebles que tan prompte veieren eixos exèrcits, que resultaren ser les tropes romanes, pegaren a fugir immediatament (Lluc 21:21, 22).

2. Quin consell va donar l’apòstol Pau als cristians que vivien en Jerusalem i Judea?

² L’apòstol Pau va escriure una carta amb un missatge molt important uns pocs anys abans que els exèrcits romans rodejaren Jerusalem. Hui en dia, coneixem eixa carta com el llibre bíblic d’Hebreus. Allí, Pau va donar als cristians de Judea i Jerusalem consells vitals que els ajudarien a preparar-se per al que estava a punt de vindre: Jerusalem seria destruïda. Per tant, si aquells cristians volien sobreviure, haurien d’estar preparats per a abandonar les seues cases i els seus negocis. Aixina que, respecte a la ciutat de Jerusalem, Pau va escriure: «No tenim una ciutat que siga permanent, sinó que busquem amb insistència la que ha de vindre» (Heb. 13:14).

3. Què és la ciutat «que ha de vindre», i per què l’hem de buscar?

³ Els cristians que van decidir fugir de Jerusalem i de Judea probablement van haver d’aguantar crítiques i burles, però aquella decisió els va salvar la vida. Hui en dia, també es burlen de nosaltres perquè no busquem les comoditats ni la seguretat que oferix este món ni tampoc confiem que els humans puguen resoldre els problemes actuals. Ara bé, per què ho fem? Perquè sabem que este món malvat és temporal. Nosaltres busquem «la ciutat que té fonaments verdaders», és a dir, «la que ha de vindre», el Regne de Déu (Heb. 11:10; Mat. 6:33).a En vista d’açò, en este article analitzarem 1) com el consell inspirat de Pau va ajudar els cristians del segle I a continuar buscant la ciutat «que ha de vindre», 2) com Pau els va preparar per al que estava a punt de passar i 3) com el seu consell també ens ajuda hui en dia.

CONFIEM EN AQUELL QUE MAI ENS ABANDONARÀ

4. Què tenia d’especial Jerusalem?

⁴ La ciutat de Jerusalem era molt important per als germans del segle I, perquè la congregació cristiana es va establir allí en l’any 33 i també era on vivien els membres de la junta directiva. A més, molts cristians tenien cases i altres possessions en aquella ciutat. Però Jesús havia advertit als seus seguidors que haurien de fugir de Jerusalem i, fins i tot, de Judea (Mat. 24:16).

5. Com va preparar Pau als cristians per al que estava a punt de vindre?

⁵ Per a preparar als cristians per al que estava a punt de vindre, Pau els va ajudar a comprendre el punt de vista que tenia Jehovà sobre la ciutat de Jerusalem. A més, els va recordar que el temple, el sacerdoci i els sacrificis que s’oferien allí ja no eren sagrats per a Jehovà (Heb. 8:13). De fet, la majoria dels habitants de Jerusalem havia rebutjat al Messies. Com el temple i la ciutat ja no eren el centre de l’adoració pura de Jehovà, serien destruïts (Lluc 13:34, 35).

6. Per què va ser tan oportú per als cristians el recordatori de Pau que trobem en Hebreus 13:5, 6?

⁶ Quan Pau va escriure als hebreus, Jerusalem era una ciutat espectacular. De fet, un autor romà de l’època va dir que «era amb diferència la ciutat més famosa d’Orient».b Jueus de moltes parts del món anaven cada any a celebrar les festes i es gastaven molts diners allí, cosa que beneficiava una barbaritat l’economia. És probable que alguns cristians també feren l’agost. Potser per això, Pau els va dir: «Que la vostra manera de viure estiga lliure de l’amor als diners, i estigueu contents amb el que teniu». Llavors, va citar un text on Jehovà assegura a cada un dels seus servents: «Mai et deixaré i mai t’abandonaré» (llig Hebreus 13:5, 6; Deut. 31:6; Sal. 118:6). Els cristians de Jerusalem i Judea necessitaven recordar esta promesa, perquè poc després de rebre esta carta, es van vore obligats a deixar arrere les seues cases, els seus negocis i la majoria de les seues possessions. Ara, haurien de començar una nova vida en un altre lloc, i això no seria fàcil.

7. Per què hauríem d’enfortir la nostra confiança en Jehovà ara?

⁷ Què aprenem? Que d’ací poc, la fi d’este sistema començarà amb la «gran tribulació» (Mat. 24:21). Igual que els cristians del segle I, hem d’estar alerta i preparats (Lluc 21:34-36). Durant la gran tribulació, potser haurem de deixar arrere algunes o totes les nostres possessions i confiar per complet que Jehovà no abandonarà mai el seu poble. Inclús ara, abans que comence la gran tribulació, tenim l’oportunitat de demostrar en qui confiem. Pregunta’t: «Demostren les meues decisions i metes que confie en Jehovà i no en les riqueses?» (1 Tim. 6:17). Per descomptat, encara que podem aprendre bones lliçons del que va passar en el segle I, la futura «gran tribulació» no tindrà ni punt de comparació. Ara bé, com sabrem exactament el que hem de fer quan comence?

OBEÏM ELS QUI PORTEN LA DAVANTERA

8. Quines instruccions havia donat Jesús als seus deixebles?

⁸ Anys després de rebre la carta que Pau va escriure als Hebreus, els cristians van vore com els exèrcits romans rodejaven la ciutat de Jerusalem. Eixe era el senyal per a que abandonaren la ciutat, ja que seria destruïda (Mat. 24:3; Lluc 21:20, 24). Sabrien cap a on tirar? Jesús simplement havia dit: «Els que estiguen en Judea, que fugen a les muntanyes» (Lluc 21:21). Però hi havien moltes muntanyes en la regió, en quina direcció fugirien?

9. Per què els cristians podrien haver-se preguntat a on fugir? (Consulta també el mapa.)

⁹ A quines muntanyes podrien haver fugit els cristians? Podrien haver sigut les de Samària, les de Galilea, les del Líban, les que hi havien al llarg del riu Jordà o la muntanya de l’Hermon (consulta el mapa). Algunes de les ciutats d’aquelles regions, podrien haver-los paregut llocs segurs. Per exemple, la ciutat de Gamala estava situada en una muntanya alta i era molt difícil accedir allí. I per esta raó, alguns jueus pensaven que era el lloc ideal on refugiar-se. No obstant això, Gamala es va convertir en el centre d’una batalla molt violenta entre els jueus i els romans, i molts dels seus habitants van morir.c

10, 11. a) A través de qui va guiar Jehovà el seu poble? (Hebreus 13:7, 17) b) Com es van beneficiar els cristians d’obeir els qui portaven la davantera? (Mira també la il·lustració.)

¹⁰ Pareix que Jehovà va guiar els cristians a través dels qui portaven la davantera en la congregació. Temps després, l’historiador Eusebi va escriure: «Els membres de la congregació de Jerusalem, per providència divina, van rebre una revelació a través dels hòmens que portaven la davantera; se’ls va dir [...] que se n’anaren de la ciutat abans que començara la guerra i s’establiren en certa ciutat de Perea anomenada Pel·la».d Esta ciutat era la millor opció, ja que no estava massa llunt de Jerusalem i era relativament fàcil d’accedir. Era una ciutat majoritàriament gentil, aixina que els seus habitants no s’oposaven a Roma (consulta el mapa).

¹¹ Els cristians que van fugir a les muntanyes van posar en pràctica este consell de Pau: «Sigueu obedients [...] als que vos dirigixen» en la congregació (llig Hebreus 13:7, 17). Com a resultat, el poble de Déu va sobreviure, i la història demostra que Jehovà no va abandonar els qui esperaven «la ciutat que té fonaments verdaders» (Heb. 11:10).

12, 13. Com ha guiat Jehovà el seu poble en temps difícils?

¹² Què aprenem? Que Jehovà utilitza els qui porten la davantera per a guiar el seu poble. En les Escriptures, hi han molts exemples que mostren com Jehovà va nomenar pastors per a guiar el seu poble durant temps difícils (Deut. 31:23; Sal. 77:21 [v. 20 TNM]). I hui en dia, tenim moltes proves que demostren que Jehovà continua utilitzant als qui porten la davantera.

¹³ Per exemple, quan va començar la pandèmia de la COVID-19, els qui porten la davantera ens van donar instruccions. Els ancians les reberen per a poder atendre les necessitats espirituals dels germans i les germanes de la congregació. Mesos després, vam celebrar una assemblea històrica en més de 500 idiomes via internet, televisió i ràdio, i vam continuar rebent l’aliment espiritual. Com a resultat, ens vam mantindre units. Podem estar segurs que, sense importar les proves que afrontem en el futur, Jehovà continuarà ajudant els qui porten la davantera a prendre bones decisions. A part de confiar en Jehovà i obeir les seues normes, què més ens ajudarà a preparar-nos per a la gran tribulació i actuar sàviament durant eixe període de temps tan difícil?

MOSTREU AMOR FRATERNAL I HOSPITALITAT

14. Segons Hebreus 13:1-3, quines qualitats van haver de demostrar els cristians en els anys previs a la fi del sistema jueu?

¹⁴ Quan comence la gran tribulació, haurem de mostrar-nos amor els uns als altres més que mai. En eixe moment, haurem de seguir l’exemple dels cristians que vivien en Jerusalem i Judea, els quals sempre s’havien mostrat amor entre ells (Heb. 10:32-34). Però en els anys previs a la fi del sistema jueu, van haver de mostrar-se encara més «amor fraternal» i «hospitalitat» (llig Hebreus 13:1-3).e Lo mateix haurem de fer nosaltres quan este sistema arribe a la fi.

15. Per què els cristians hebreus van haver de mostrar-se amor fraternal i hospitalitat després de fugir a les muntanyes?

¹⁵ Quan els exèrcits romans van rodejar Jerusalem i després es van retirar de repent, els cristians van pegar a fugir amb lo justetet (Mat. 24:17, 18). Van haver d’ajudar-se els uns als altres mentres anaven cap a les muntanyes i quan començaren de zero una nova vida. Sense dubte, hi havien casos de necessitat urgent, i això els donaria l’oportunitat de mostrar-se verdader amor fraternal i hospitalitat ajudant-se els uns als altres i compartint el que tenien (Tit. 3:14).

16. Com podem mostrar amor als nostres germans necessitats? (Mira també la il·lustració.)

¹⁶ Què aprenem? Que l’amor ens motiva a ajudar els nostres germans quan ho necessiten. En el poble de Déu, molts han estat dispostos a cuidar de les necessitats espirituals i materials dels seus germans desplaçats per culpa d’una guerra o d’un desastre natural. Una germana ucraïnesa que va haver de fugir de sa casa per culpa de la guerra, va dir: «Hem vist la mà de Jehovà guiant-nos i ajudant-nos a través dels nostres germans. Ells ens han acollit i ens han donat suport tant en Ucraïna com en Hongria, i ara ací en Alemanya». Tal com mostra esta experiència, els qui són hospitalaris amb els seus germans i cuiden de les seues necessitats són ferramentes en les mans de Jehovà (Prov. 19:17; 2 Cor. 1:3, 4).

17. Per què és imprescindible que cultivem ara amor fraternal i hospitalitat?

¹⁷ Està clar que durant la gran tribulació haurem d’ajudar-nos els uns als altres més que mai (Hab. 3:16-18). Hui en dia, Jehovà ens està ensenyant a cultivar amor fraternal i hospitalitat, qualitats que seran absolutament imprescindibles en eixe moment.

QUÈ PASSARÀ EN EL FUTUR?

18. Com podem imitar els cristians hebreus del segle I?

¹⁸ La història confirma que els cristians que van fugir a les muntanyes van poder evitar el desastre que va caure sobre Jerusalem. Van abandonar la ciutat, però Jehovà mai els va abandonar a ells. Què podem aprendre del seu exemple? És cert que no sabem tots els detalls del que passarà en el futur, però Jesús ens va advertir que estiguérem preparats (Lluc 12:40). A més, tenim l’exhortació que Pau va donar en la seua carta als Hebreus, consell que aplicava als cristians del segle I i que també ens aplica a nosaltres hui en dia. I per descomptat, Jehovà ens ha promés que mai ens deixarà ni ens abandonarà (Heb. 13:5, 6). Aixina que, continuem buscant la ciutat que durarà per sempre, és a dir, el Regne de Déu. D’esta manera, disfrutarem de les meravelloses benediccions que portarà (Mat. 25:34).