ARTICLE D’ESTUDI 22
CÀNTIC 15 Glòria al Primogènit!
Com va santificar i vindicar Jesús el nom de Jehovà
«Els he donat a conéixer el teu nom i seguiré donant-lo a conéixer» (JN. 17:26).
QUÈ VOREM
Com Jesús va donar a conéixer el nom de Jehovà i també com el va santificar i vindicar.
1, 2. a) Què va fer Jesús la nit abans de ser executat? b) Quines preguntes analitzarem en este article?
EL DIJOUS 14 de nissan de l’any 33 a poqueta nit, Jesús estava a punt de ser traït, jutjat, condemnat, torturat i executat. Acabava de celebrar un sopar especial amb els seus apòstols fidels. En acabant, Jesús els va dir unes últimes paraules d’ànim. I poc abans d’anar-se’n, va fer una oració molt important. L’apòstol Joan va registrar eixa oració, que trobem en el capítol 17 del seu Evangeli.
2 En este article, analitzarem alguns detalls d’esta oració de Jesús i també la resposta a estes preguntes: Què és el que més li preocupava a Jesús abans de morir? I, què va ser lo més important per a ell mentres estava ací en la terra?
«ELS HE DONAT A CONÉIXER EL TEU NOM»
3. Què va dir Jesús sobre el nom de Jehovà, i a què s’estava referint? (Joan 17:6, 26)
3 En esta oració, Jesús va dir: «Els he donat a conéixer el teu nom». Sabem que açò era important per a ell, perquè ho va mencionar dos voltes (llig Joan 17:6, 26). Què va voler dir? És que els seus deixebles no sabien que el nom de Déu és Jehovà? Clar que sí! Com eren jueus, coneixien eixe nom perquè apareix milers de voltes en les Escriptures Hebrees. Aixina que Jesús no s’estava referint al nom personal de Jehovà, sinó a la classe de Déu que és. Això inclou el seu propòsit per a la terra, el que ha fet, el que farà i les qualitats que té. Esta informació només podia donar-la Jesús, perquè és qui millor coneix a Jehovà.
4, 5. a) Amb quin exemple podríem il·lustrar el que significa conéixer el nom d’una persona? b) Com van arribar a conéixer els deixebles de Jesús el nom de Jehovà?
4 Per a poder-ho entendre bé, imagina’t que en la teua congregació hi ha un ancià que és cirurgià i li diuen David. El coneixes des de fa molts anys, però un dia tens una urgència mèdica. Te’n vas corrents a l’hospital a on treballa, i ell et salva la vida. Veritat que ara quan escoltes el seu nom no pots evitar pensar en el que ha fet per tu? Ara, David ja no és només l’ancià que coneixes, sinó el cirurgià que t’ha salvat la vida.
5 De manera pareguda, els deixebles de Jesús ja sabien el nom de Déu. Però eixe nom va cobrar més significat quan Jesús els va ajudar a conéixer a Jehovà. Per què diem açò? Perquè en tot el que va dir i va fer, Jesús va reflectir a la perfecció la personalitat de son Pare. Aixina que els apòstols van arribar a «conéixer» millor a Jehovà a l’observar la manera d’ensenyar de Jesús i com tractava la gent (Jn. 14:9; 17:3).
«EL TEU NOM, EL QUE TU M’HAS DONAT»
6. En quin sentit li va donar Jehovà el seu nom a Jesús? (Joan 17:11, 12)
6 En esta oració, Jesús li va demanar a Jehovà pels seus deixebles dient: «Cuida’ls per causa del teu nom, el que tu m’has donat» (llig Joan 17:11, 12). Vol dir això que a partir d’eixe moment a Jesús també se’l coneixeria amb el nom Jehovà? Clar que no! Fixem-nos que en l’oració, Jesús es va referir al nom de Jehovà com «el teu nom». Aixina que el nom de Jehovà no es va convertir en el nom personal de Jesús. Llavors, què va voler dir amb l’expressió «el teu nom, el que tu m’has donat»? Que Jesús era el representant i portaveu de Jehovà i, per això, va fer milacres en el seu nom (Jn. 5:43; 10:25). A més, el nom de Jesús significa ‘Jehovà és salvació’. Aixina que, el nom de Déu està íntimament relacionat amb el de Jesús.
7. Explica com podia Jesús parlar en nom de Jehovà.
7 Per a entendre per què Jesús podia parlar en nom de Jehovà pensa en este exemple: Un governant pot enviar un ambaixador per a que parle en nom seu. Aixina que les paraules de l’ambaixador tenen el mateix pes que les del governant que l’ha enviat. De manera pareguda, Jesús representava a Jehovà i parlava a les persones en nom d’ell (Mat. 21:9; Lluc 13:35).
8. Per què va dir Jehovà que el seu nom estava «en» Jesús inclús abans de vindre a la terra? (Èxode 23:20, 21)
8 La Bíblia anomena a Jesús la Paraula, perquè Jehovà el va utilitzar per a comunicar als àngels i als humans les seues instruccions (Jn. 1:1-3). Probablement, Jesús era l’àngel que Jehovà va enviar per a cuidar dels israelites durant l’Èxode. Quan Jehovà els va demanar que obeïren aquell àngel, els va explicar per què ho havien de fer: «Perquè [...] el meu nom està en ell» (llig Èxode 23:20, 21 TNM).a Jehovà va dir açò perquè Jesús parlava «en» nom seu, i era el principal encarregat de defendre’l i santificar-lo.
«PARE, GLORIFICA EL TEU NOM»
9. Quina importància tenia per a Jesús el nom de Jehovà? Explica-ho.
9 Tal com acabem de vore, inclús abans de vindre a la terra, el nom de Jehovà ja era lo més important per a Jesús. No ens sorprén que tot el que va fer ací estiguera relacionat amb el nom de Jehovà. De fet, cap al final del seu ministeri, li va demanar: «Pare, glorifica el teu nom». I, immediatament, va escoltar una veu des del cel que li responia dient: «L’he glorificat i el tornaré a glorificar» (Jn. 12:28).
10, 11. a) Com va glorificar Jesús el nom de Jehovà? (Mira també la il·lustració.) b) Per què s’havia de santificar i vindicar el nom de Jehovà?
10 Jesús també va glorificar el nom de son Pare. Com ho va fer? Donant a conéixer les meravelloses qualitats de Jehovà i les coses extraordinàries que fa. Però s’havia de fer molt més: s’havia de santificar el nom de Jehovà i vindicar la seua reputació.b Jesús va demostrar la importància que tenia això quan va ensenyar als seus seguidors a orar. En l’oració model, ell va dir: «Pare nostre que estàs en el cel, que el teu nom siga santificat» (Mat. 6:9).
11 Per què és necessari santificar i vindicar el nom de Jehovà? Perquè en el jardí de l’Edén, Satanàs va calumniar a Jehovà afirmant que era un mentirós i el va acusar de privar a Adam i Eva de coses bones (Gèn. 3:1-5). També va donar a entendre que la manera de governar de Jehovà no era la correcta. Estes acusacions falses atacaven directament la reputació, o bon nom, de Jehovà. Temps després, en els dies de Job, Satanàs va afirmar que els qui servixen a Jehovà ho fan només per interés. Eixe mentirós també va dir que les persones deixarien de servir a Jehovà quan passaren per dificultats, perquè no el volien realment (Job 1:9-11; 2:4). Aixina que feia falta temps per a demostrar qui era el mentirós: Jehovà o Satanàs.
Jesús va ensenyar als seus seguidors la importància de santificar el nom de Déu (Consulta el paràgraf 10)
«ENTREGUE LA MEUA VIDA»
12. Què va estar dispost a fer Jesús per amor al nom de Jehovà?
12 Com Jesús vol tant a Jehovà, va fer tot el que va poder per a santificar i vindicar el Seu nom, fins al punt d’entregar la seua vida (Jn. 10:17, 18).c Que diferents van ser Adam i Eva! A pesar de ser perfectes, li van girar l’esquena a Jehovà i es van posar de part de Satanàs. Per contra, Jesús va estar dispost a vindre a la terra com a humà perfecte per a demostrar el seu amor per Jehovà obeint-lo en tot el que va fer i va dir (Heb. 4:15; 5:7-10). Va mantindre la seua integritat fins a la mort en un pal de turment (Heb. 12:2). D’esta manera, va demostrar el seu amor per Jehovà i pel seu nom.
13. Per què era Jesús la persona més indicada per a demostrar que Satanàs era un mentirós? (Mira també la il·lustració.)
13 Amb la seua manera de viure, Jesús va demostrar sense cap dubte que el mentirós és Satanàs, no Jehovà (Jn. 8:44). Jesús coneixia a son Pare millor que ningú. Aixina que, si fora certa alguna de les acusacions de Satanàs en contra de Jehovà, Jesús ho hauria sabut. Però eixe no va ser el cas. Per esta raó, Jesús va estar decidit a defendre la reputació de son Pare. Inclús quan pareixia que Jehovà l’havia abandonat, va estar dispost a morir abans que girar-li l’esquena (Mat. 27:46).d
Quan va estar en la terra, Jesús va demostrar sense cap dubte que el mentirós és Satanàs, no Jehovà (Consulta el paràgraf 13)
«T’HE GLORIFICAT [...] ACABANT LA FAENA QUE M’HAVIES ENCARREGAT»
14. Com va recompensar Jehovà la fidelitat de Jesús?
14 En l’oració que Jesús va fer la nit abans de morir, va poder dir a son Pare: «T’he glorificat [...] acabant la faena que m’havies encarregat». Ell estava segur que Jehovà el recompensaria per la seua fidelitat (Jn. 17:4, 5). I son Pare no el va decepcionar, perquè no va permetre que es quedara en la tomba (Fets 2:23, 24). Més bé, el va ressuscitar i li va donar una posició superior en el cel (Fili. 2:8, 9). Amb el temps, Jesús va començar a regnar com a Rei del Regne de Déu. Què conseguiria eixe Regne? La segona part de l’oració model ens ho diu: «Que es faça la teua voluntat [la de Jehovà], com en el cel, també en la terra» (Mat. 6:10).
15. Què més farà Jesús?
15 Molt prompte, Jesús lluitarà contra els enemics de Déu i destruirà els malvats en Harmagedon (Apoc. 16:14, 16; 19:11-16). Poc després, llançarà a Satanàs a «l’abisme», on estarà empresonat i no podrà fer res (Apoc. 20:1-3). Llavors, durant el Regnat de Mil Anys, Jesús restaurarà la pau i la perfecció a la humanitat, ressuscitarà els morts i convertirà tota la terra en un paradís. Per fi el propòsit de Jehovà s’haurà complit! (Apoc. 21:1-4)
16. Com serà la vida després del Regnat de Mil Anys?
16 Com serà la vida després del Regnat de Mil Anys? El pecat i la imperfecció hauran desaparegut. La humanitat ja no necessitarà demanar perdó pels pecats en el nom de Jesús ni tampoc necessitarà un mediador o un sacerdot. A més, «l’últim enemic, la mort [adàmica], serà destruït». Les tombes estaran buides, perquè els morts hauran tornat a la vida, i tots els humans seran perfectes (1 Cor. 15:25, 26).
17, 18. a) Què passarà al final del Regnat de Mil Anys? b) Segons 1 Corintis 15:24, 28, què farà Jesús quan la seua governació acabe? (Mira també la il·lustració.)
17 Què més passarà al final del Regnat de Mil Anys? Arribats a eixe punt, passarà una cosa molt especial: la qüestió de la santificació del nom de Déu s’haurà resolt. De quina manera? Des que Satanàs va afirmar que Jehovà era un mentirós i un mal governant, els qui honren i respecten a Jehovà han estat santificant el seu nom una volta darrere d’una altra. Per tant, al final del Regnat de Mil Anys, la reputació de Jehovà haurà sigut vindicada per complet. Aixina és, Jehovà haurà demostrat sense cap dubte que és un Pare amorós.
18 Al final del Regnat de Mil Anys, tot el món sabrà que el que Satanàs va dir sobre Jehovà era mentira. Què passarà amb la governació de Jesús en eixe moment? ¿Es rebel·larà contra Jehovà igual que va fer Satanàs? Ni pensar-ho! (Llig 1 Corintis 15:24, 28.) Jesús li entregarà el Regne a son Pare i se sotmetrà a la seua autoritat. A diferència de Satanàs, Jesús farà tot açò per amor a Jehovà.
Jesús li torna de bona gana el Regne a Jehovà després del Regnat de Mil Anys (Consulta el paràgraf 18)
19. Quina importància té el nom de Jehovà per a Jesús?
19 No ens sorprén que Jehovà li donara el seu nom a Jesús, és a dir, que l’escollira per a que fora el seu representant. Jesús va complir amb eixe paper d’una manera perfecta. Aixina que, quina importància té el nom de Jehovà per a Jesús? Per a ell, ho és tot. De fet, va estar dispost a morir per eixe nom i estarà dispost a entregar-li el Regne a Jehovà després dels Mil Anys. Ara bé, com podem imitar l’exemple de Jesús? Analitzarem la resposta a esta pregunta en el següent article.
CÀNTIC 16 Glòria a Déu pel seu Fill ungit
a En algunes ocasions, els àngels també van representar a Jehovà a l’hora de comunicar missatges de part d’ell. Per això, a voltes en la Bíblia es diu que Jehovà estava parlant quan en realitat era un àngel qui ho feia per ell (Gèn. 18:1-33). Per exemple, encara que les Escriptures diuen que Moisés va rebre la Llei de part de Déu, en altres versicles es mostra que Jehovà la va transmetre a través dels àngels (Lev. 27:34; Fets 7:38, 53; Gàl. 3:19; Heb. 2:2-4).
b SIGNIFICAT DE L’EXPRESSIÓ: El verb «santificar» significa ‘honrar’, ‘considerar sagrat’ o ‘respectar profundament’. El verb «vindicar» significa ‘netejar la reputació d’algú’, ‘exonerar-lo d’acusacions falses o calumnies’ o ‘demostrar la seua innocència’.
c La mort de Jesús també va obrir el camí per a que la humanitat poguera viure eternament.
d Consulta l’article «Preguntes dels lectors» de La Talaia d’abril de 2021, pàgs. 30, 31.