Demanem ajuda als ancians

1. Com ha demostrat Jehovà que s’estima molt les seues ovelletes?

JEHOVÀ s’estima molt les seues ovelletes. De fet, les va comprar amb la sang de Jesús i va nomenar ancians de congregació per a que cuidaren d’elles (Fets 20:28). Déu vol que tracten les seues ovelletes amb carinyo. Els ancians seguixen la direcció de Jesús i ajuden les ovelles a mantindre una amistat estreta amb Jehovà (Isa. 32:1, 2).

2. Segons Ezequiel 34:15, 16, per qui es preocupa especialment Jehovà?

² Jehovà es preocupa molt per totes les seues ovelles, però en especial per aquelles que estan patint. Quan este sofriment està causat per errors que han comés, ell les ajuda a través dels ancians (llig Ezequiel 34:15, 16). Però Jehovà vol que busquem ajuda quan la necessitem i espera que, a més d’orar-li, acudim als «pastors i mestres» de la congregació (Efe. 4:11, 12).

3. Com ens beneficia analitzar el paper dels ancians?

³ En este article analitzarem com Jehovà utilitza els ancians per a ajudar a aquells que s’han debilitat en la fe. A més, contestarem estes preguntes: Quan hauríem de demanar ajuda als ancians? Per què hauríem de fer-ho? I, com ens ajuden? Inclús si ara no estem passant per cap problema, la resposta a estes preguntes farà que agraïm encara més la manera com Jehovà utilitza els ancians i també ens ajudarà a saber què fer quan els necessitem.

QUAN HAURÍEM DE DEMANAR AJUDA ALS ANCIANS?

4. Per què sabem que Jaume 5:14-16, 19, 20 es referix a estar malalts en sentit espiritual? (Mira també les il·lustracions.)

⁴ El deixeble Jaume explica com Jehovà utilitza els ancians per a ajudar-nos. Ell va escriure: «Hi ha entre vosaltres algú que estiga malalt? Que cride els ancians de la congregació» (llig Jaume 5:14-16, 19, 20). El context mostra que Jaume estava parlant d’una malaltia en sentit espiritual, per això diu que el malalt hauria de cridar als ancians, no a un metge. També explica que es curarà quan els ancians l’ajuden a restablir la seua relació amb Jehovà. En cert sentit, els passos a seguir són molt pareguts a quan estem malalts físicament. En eixe cas, anem al metge, li expliquem què ens passa, i ens diu el que hem de fer. De la mateixa manera, quan estem malalts espiritualment, hauríem d’acudir als ancians, explicar-los la nostra situació i seguir els seus consells basats en la Bíblia.

5. Com podem saber si estem en perill de caure malalts en sentit espiritual?

⁵ El capítol 5 de Jaume, ens anima a acudir als ancians si notem que la nostra salut espiritual està ressentint-se d’alguna manera. Però és molt important que els demanem ajuda abans de perdre la nostra amistat amb Jehovà. La Bíblia ens advertix que, si no anem amb compte, podríem pensar que tenim l’aprovació de Jehovà quan en realitat no la tenim (Jau. 1:22). Alguns cristians de la congregació de Sardis cometeren este error, però Jesús els va advertir que estaven en perill espiritual (Apoc. 3:1, 2). Una de les maneres com podem comprovar la nostra salut espiritual és comparant l’entusiasme que tenim en el nostre servici a Déu ara amb el que teníem al principi (Apoc. 2:4, 5). Preguntem-nos: «Disfrute menys ara de llegir la Bíblia i meditar en el que he llegit? S’ha tornat irregular la meua preparació i assistència a les reunions? S’ha gelat el meu entusiasme per la predicació? O, estic més centrat ara en el materialisme i els plaers?». Si la resposta a qualsevol d’estes preguntes és sí, podria indicar que hi ha un problema espiritual que no s’està atenent i que podria empitjorar. Si no som capaços de posar-li remei per nosaltres mateixos, o si ja hem comés un pecat, hauríem de buscar l’ajuda dels ancians.

6. Què haurien de fer els qui han comés un pecat greu?

⁶ Per descomptat, els qui han comés un pecat tan greu com per a ser trets de la congregació haurien d’acudir als ancians, perquè no poden recuperar la seua amistat amb Jehovà sense ajuda (1 Cor. 5:11-13). Ell només els perdonarà si mostren «amb fets el seu penediment» (Fets 26:20). I una manera de mostrar-ho és contant-li a un ancià que han comés un pecat greu.

7. Qui més podria necessitar l’ajuda dels ancians?

⁷ Els ancians també volen ajudar a aquells que senten que és molt difícil lluitar contra els mals desitjos (Fets 20:35). Eixa lluita podria ser especialment complicada per als qui abans de conéixer la veritat tenien addicció a les drogues, miraven pornografia o portaven una vida immoral. Però, si eixe és el teu cas, no estàs a soles; no has de tindre por de demanar ajuda. Els ancians t’escoltaran, et donaran bons consells i et confirmaran que, si no cedixes als mals desitjos, faràs molt feliç a Jehovà (Ecl. 4:12). Aixina i tot, si estàs preocupat perquè eixos pensaments no desapareixen, els ancians et recordaran que en certa manera és bon senyal, ja que mostra que la teua amistat amb Jehovà és molt important per a tu i que evites confiar massa en tu mateix (1 Cor. 10:12).

8. Hem d’acudir als ancians per qualsevol error que hagem comés? Explica-ho.

⁸ No cal que acudim als ancians cada volta que cometem un error. Per exemple, imagina’t que ofens a un germà o una germana inclús amb males maneres. En comptes d’acudir a un ancià, podries aplicar el consell de Jesús de fer les paus entre tu i el germà o la germana (Mat. 5:23, 24). També podries investigar com demostrar més plenament qualitats com la docilitat, la paciència i l’autocontrol. Per descomptat, si aixina i tot no pots solucionar el problema, demana-li ajuda a un ancià. En la carta als Filipencs, l’apòstol Pau li va demanar a un germà que ajudara a Evòdia i a Síntique a solucionar les seues diferències, i lo mateix podria fer per tu un ancià de la teua congregació (Fili. 4:2, 3).

PER QUÈ HAURÍEM DE DEMANAR AJUDA ALS ANCIANS?

9. Per què no hauria de fer-nos vergonya acudir als ancians? (Proverbis 28:13)

⁹ Necessitem fe i valor per a demanar ajuda si hem comés un pecat greu o si pensem que estem perdent la batalla contra una debilitat. No hauria de fer-nos vergonya parlar amb els ancians, perquè al fer-ho demostrem que confiem en Jehovà i en les seues instruccions per a mantindre’ns forts en la fe. Si estem lluitant contra una debilitat, som conscients que necessitem la seua ajuda per a no caure (Sal. 94:18). I si ja hem pecat, Jehovà ens mostrarà la seua misericòrdia si confessem el nostre error i abandonem el mal camí (llig Proverbis 28:13).

10. Què podria passar si intentàrem ocultar els nostres pecats?

¹⁰ Si acudim als ancians quan hem comés un pecat, Jehovà pot perdonar-nos i ajudar-nos a restablir la nostra amistat amb ell, però si no ho fem, podem empitjorar la nostra situació. Per exemple, quan el rei David va intentar ocultar els seus pecats, va patir en sentit espiritual, emocional i inclús físic (Sal. 32:3-5). Igual que una malaltia o una ferida física, un problema espiritual a sovint empitjora si no el tractem apropiadament. Com Jehovà no vol que ens passe això, ens anima a arreglar les coses amb ell acudint als ancians (Isa. 1:5, 6, 18 TNM).

11. De quines maneres es podrien vore afectats els altres si amagàrem un pecat greu?

¹¹ Amagar un pecat greu podria afectar negativament els altres. Per una banda, podria impedir que fluïra l’esperit de Déu en la congregació i amenaçar la pau entre els germans (Efe. 4:30). Per l’altra, si sabérem que algú en la congregació ha comés un pecat greu i ho amagàrem, estaríem fent-nos còmplices (Lev. 5:1). Aixina que, hauríem d’animar-lo a parlar del tema amb els ancians. Si després d’un temps raonable no confessa el seu pecat, la nostra lleialtat a Jehovà hauria de motivar-nos a informar els ancians del que sabem. D’esta manera, contribuirem a mantindre neta la congregació i ajudarem a qui ha comés un pecat a restablir la seua amistat amb Jehovà.

COM ENS AJUDEN ELS ANCIANS?

12. Com ajuden els ancians als qui estan dèbils en sentit espiritual?

¹² Els ancians han d’ajudar als qui estan dèbils en sentit espiritual (1 Tes. 5:14). Aixina que, si has fet alguna cosa que haja danyat la teua relació amb Jehovà, ells podrien fer-te preguntes per a saber què penses i sents realment (Prov. 20:5). Els serà de molta ajuda que t’expresses obertament, encara que et coste perquè eres tímid o et fa vergonya parlar del que ha passat. No tingues por de clavar la pata amb el que dius, perquè els ancians, en comptes de traure una conclusió precipitada, s’esforçaran per escoltar-te amb atenció per a saber tots els detalls abans de donar-te consell (Job 6:3 TNM; Prov. 18:13). Ells saben que cuidar d’una ovelleta malalta requerix temps, aixina que no esperen resoldre un assumpt delicat amb només una conversació.

13. Com poden ajudar-nos els ancians a través de les seues oracions i consells bíblics? (Mira també les il·lustracions.)

¹³ Quan acudisques als ancians, estigues tranquil, la seua intenció no és fer-te sentir pitjor pel que has fet. Al contrari, el que faran és orar a favor teu. I pots estar segur que les seues oracions tindran «un efecte poderós» en tu. La seua ajuda també inclou posar-te «oli en el nom de Jehovà» (Jau. 5:14-16). Este «oli» es referix a la veritat de la Paraula de Déu. Com els ancians saben utilitzar molt bé la Bíblia, poden consolar-te i ajudar-te a recuperar la teua amistat amb Jehovà (Isa. 57:18). Els consells bíblics que et donen enfortiran la teua determinació a continuar fent el que està bé. A través dels ancians podràs escoltar la veu de Jehovà dient-te: «Este és el camí. Ves per ell» (Isa. 30:21 TNM).

14. Segons Gàlates 6:1, com poden ajudar els ancians als qui han pegat «un pas en fals»? (Mira també les il·lustracions.)

¹⁴ Llig Gàlates 6:1. Quan un germà pega «un pas en fals» no està seguint les normes justes de Jehovà. Un pas en fals podria ser un simple error de juí o una violació greu de la llei de Déu. Motivats per l’amor, els ancians intenten «corregir-lo amb un esperit dòcil». La paraula grega que es traduïx corregir també es pot referir a recol·locar un os dislocat per a previndre una incapacitat permanent. Igual que un bon metge recol·loca l’os causant el mínim dolor possible, els ancians se centren en curar la nostra malaltia espiritual sense afegir més dolor. A més de tot açò, la Bíblia també diu que «cada u es vigile a si mateix». Per això, quan els ancians ajuden a algú a aplicar els consells de la Bíblia, recorden que ells també són imperfectes i cometen errors. Aixina que, en comptes de creure’s superiors o més justos que la persona que estan intentant ajudar, s’esforçaran per ser humils i mostrar compassió (1 Pe. 3:8).

15. Què hauríem de fer si tenim un problema?

¹⁵ Podem confiar en els ancians de la congregació. Se’ls ha capacitat per a tractar els nostres assumpts de manera confidencial, basar els seus consells en la Bíblia i no en les seues pròpies opinions, i també ajudar-nos a portar les nostres pròpies càrregues (Prov. 11:13; Gàl. 6:2). Les seues personalitats i experiència varien, però podem sentir-nos lliures d’acudir a qualsevol d’ells quan tenim un problema. Per descomptat, no volem anar d’un ancià a un altre demanant consell per a que al final algun d’ells ens regale les orelles. Si ho férem, seríem com aquells que busquen que els diguen «el que volen sentir» en comptes de buscar «l’ensenyança sana» de la Paraula de Déu (2 Tim. 4:3). Quan acudim a un ancià amb un problema, probablement ens pregunte si ja hem parlat amb algun altre ancià i quin consell ens ha donat. I com l’ancià és modest, és possible que demane ajuda a un altre company (Prov. 13:10).

LA NOSTRA PRÒPIA RESPONSABILITAT

16. Quina responsabilitat tenim tots i cada un de nosaltres?

¹⁶ Encara que els ancians han de cuidar de nosaltres com a ovelles de Déu, no ens diuen quines decisions hem de prendre. Tots i cada un de nosaltres tenim la responsabilitat de viure a l’altura de les normes de Déu i hem de donar-li comptes de les nostres pròpies paraules i accions. Amb la seua ajuda podem mantindre’ns íntegres (Rom. 14:12). Per esta raó, els ancians no ens diuen el que hem de fer, sinó que utilitzen la Bíblia per a ajudar-nos a entendre com pensa Jehovà sobre un assumpt i després ens deixen que prenguem la nostra pròpia decisió. Al seguir els seus consells basats en la Bíblia, podem tindre «la capacitat de discerniment entrenada» per a prendre bones decisions (Heb. 5:14).

17. A què hauríem d’estar resolts?

¹⁷ Quin privilegi tenim de ser ovelletes de Jehovà! Ell va enviar a Jesús, «el pastor excel·lent», a pagar el rescat per a que poguérem tindre l’oportunitat de viure per sempre (Jn. 10:11). I a través dels ancians de la congregació, Jehovà ha complit la següent promesa: «Vos donaré pastors com desitja el meu cor, que vos pasturen amb coneixement i amb trellat» (Jer. 3:15). Aixina que, quan estiguem dèbils o malalts espiritualment, no hauríem de dubtar en acudir als ancians per a que ens ajuden. Estiguem resolts a aprofitar al màxim esta provisió de Jehovà.