Mantinguem «la unitat de l’esperit»
L’APÒSTOL Pau va animar els cristians d’Efes a suportar-se els uns als altres amb amor i a esforçar-se «al màxim per mantindre la unitat de l’esperit per mitjà del vincle de la pau» (Efe. 4:2, 3).
«La unitat» que disfrutem és la «de l’esperit». Açò vol dir que és resultat de la força activa de Déu. Però, com va dir Pau, la nostra unitat s’ha de mantindre. Ara bé, qui ho ha de fer? Evidentment, cada cristià ha de posar de la seua part per a «mantindre la unitat de l’esperit».
Per a il·lustrar-ho, imaginem que algú ens regala un cotxe nou. Qui seria el responsable de mantindre’l en bon estat? La resposta és òbvia. Si no li férem el manteniment i el cotxe es trencara, la culpa seria nostra, no de qui ens l’ha regalat.
De la mateixa manera, encara que la unitat de la congregació és un regal de Déu, cada un de nosaltres és responsable de mantindre-la. Per tant, si no tenim una bona relació amb un germà o una germana, hauríem de preguntar-nos: «Estic esforçant-me al màxim per resoldre el problema i aixina mantindre la unitat de la congregació?».
ESFORCEM-NOS AL MÀXIM PER MANTINDRE LA UNITAT
Tal com Pau va dir, a voltes haurem de fer un gran esforç per a mantindre la unitat de l’esperit, especialment quan algú de la congregació ens ofén. Ara bé, serà sempre necessari que anem a parlar sobre el tema amb el germà o la germana que ens ha ofés? No sempre. Per a saber què fer, podríem preguntar-nos: «Si ho faig, estaré millorant o empitjorant la situació?». A voltes, la decisió més sàvia és passar-ho per alt o simplement perdonar (Prov. 19:11; Marc 11:25).
Pregunta’t: «Si parle del problema amb el germà que m’ha ofés, estaré millorant o empitjorant la situació?»
Com va escriure l’apòstol Pau, hem de continuar suportant-nos «els uns als altres amb amor» (Efe. 4:2). D’acord amb una obra de consulta, esta frase també es pot traduir com «acceptar els altres tal com són».a Açò significa que hem d’acceptar que els nostres germans són pecadors, igual que nosaltres. Per descomptat, encara que tots intentem posar-nos «la nova personalitat», no podem fer-ho a la perfecció (Efe. 4:23, 24; Rom. 3:23). Si acceptem esta realitat, ens serà més fàcil suportar-nos els uns als altres, perdonar-nos i, com a conseqüència, «mantindre la unitat de l’esperit».
Quan perdonem i oblidem les ofenses, podem continuar beneficiant-nos del «vincle de la pau». La paraula grega traduïda com «vincle» en Efesis 4:3 es traduïx en Colossencs 2:19 com «lligaments», que són cordons forts de teixit que unixen els ossos entre si. De manera pareguda, tant la pau com l’amor que sentim pels germans ens ajudaran a mantindre’ns units inclús quan sorgisquen diferències entre nosaltres.
Aixina que, quan un germà t’ofenga, enfade o irrite, intenta vore’l de manera compassiva i no de manera crítica (Col. 3:12). Com tots els humans som imperfectes, segur que tu també has ofés a algú en algun moment. Tindre açò present t’ajudarà a posar de la teua part per a «mantindre la unitat de l’esperit».
a Comentario para exégesis y traducción. Carta a los Efesios, Mariano Ávila Arteaga.