Quin significat té el llibre d’Apocalipsi?
Què diu la Bíblia
El nom grec de l’últim llibre de la Bíblia és Apokàlipsis que significa «descobrir» o «revelar». Tal com indica el seu nom, descobrix o revela successos que ocorrerien molt de temps després d’haver-se escrit. De fet, moltes de les seues profecies encara no s’han complit.
Resum del llibre d’Apocalipsi
Introducció (Apocalipsi 1:1-9).
Les paraules de Jesús a les set congregacions (Apocalipsi 1:10–3:22).
Una visió del tron de Déu en el cel (Apocalipsi 4:1-11).
Una sèrie de visions, cada una de les quals introduïx la següent:
Els set segells (Apocalipsi 5:1–8:6).
Set tocs de trompeta, dels quals els set últims introduïxen un ai o una lamentació cada un (Apocalipsi 8:7–14:20).
Set copes, cada una de les quals conté una plaga que representa un juí diví que s’aboca sobre la terra (Apocalipsi 15:1–16:21).
Visions de la destrucció dels enemics de Déu (Apocalipsi 17:1–20:10).
Visions de les benediccions de Déu per al cel i la terra (Apocalipsi 20:11–22:5).
Conclusió (Apocalipsi 22:6-21).
Punts clau per a entendre el llibre d’Apocalipsi
Aquells que servixen a Déu no han de tindre por perquè el seu missatge és positiu. Encara que moltes persones associen la paraula «apocalipsi» amb una gran catàstrofe, este llibre comença i acaba dient que aquells qui lligen, entenguen i facen cas del que conté seran feliços (Apocalipsi 1:3; 22:7).
Utilitza un llenguatge simbòlic i, per tant, no s’ha d’entendre literalment (Apocalipsi 1:1).
La gran majoria de personatges i símbols d’este llibre ja s’havien mencionat abans en la Bíblia:
Jehovà: «l’únic Déu» en el cel i Creador de totes les coses (Deuteronomi 4:39; Salm 103:19; Apocalipsi 4:11; 15:3).
Jesucrist: «el corder de Déu» (Joan 1:29 BV; Apocalipsi 5:6; 14:1).
Satanàs el diable: l’enemic de Déu (Gènesi 3:14, 15; Joan 8:44; Apocalipsi 12:9).
Babilònia la Gran: enemiga de Jehovà Déu i del seu poble i una font de mentires religioses, igual que l’antiga Babilònia (Babel) (Gènesi 11:2-9; Isaïes 13:1, 11; Apocalipsi 17:4-6; 18:4, 20).
«La mar»: la humanitat malvada que s’oposa a Déu (Isaïes 57:20; Apocalipsi 12:18 [13:1 en altres bíblies]; 21:1).
Elements relacionats amb l’antic tabernacle que s’utilitzaven per a l’adoració a Déu, com l’arca de l’aliança, el mar de vidre (un recipient per a llavar-se), cresols, ofrenes d’encens i un altar de sacrificis (Èxode 25:10, 17, 18; 40:24-32; Apocalipsi 4:5, 6; 5:8; 8:3; 11:19).
Bèsties salvatges: representen governs humans (Daniel 7:1-8, 17-26; Apocalipsi 13:2, 11; 17:3).
Números en sentit simbòlic (Apocalipsi 1:20; 8:13; 13:18; 21:16).
Les visions apliquen al «dia del Senyor» que va començar quan el Regne de Déu es va establir en 1914 i Jesús va començar a regnar (Apocalipsi 1:10). Per tant, podem esperar un compliment major del llibre d’Apocalipsi en l’actualitat.
Necessitem la saviesa que ve de part de Déu i d’aquells que tenen enteniment per a poder entendre tant el llibre d’Apocalipsi com la resta de llibres bíblics (Fets 8:26-39; Jaume 1:5).