Com puc dur-me bé amb els meus pares?

Què contestaries?

• Amb quin dels teus pares discutixes més?

  • Pare

  • Mare

• Amb quina freqüència discutiu?

  • Poques vegades

  • Alguna vegada

  • Freqüentment

• Com de greus són les discussions?

  • Es solucionen ràpidament i pacíficament.

  • Es solucionen, però després de discutir molt.

  • No es solucionen, encara que s’allargue la discussió.

Si no et dus bé amb els teus pares, podries pensar que són ells els que haurien de fer alguna cosa per a millorar la situació. Com ara analitzarem, n’hi ha alguns canvis que tu pots fer per a reduir la freqüència i suavitzar les discussions. Pensa en el següent:

Per què apareixen els conflictes?

• Estàs creixent. Ja que estàs fent-te major, comences a plantejar-te més coses i amb més profunditat que quan eres un xiquet. També estàs formant les teues pròpies idees, algunes de les quals potser siguen diferents de les dels teus pares. Tot i això, la Bíblia diu: «Honra ton pare i ta mare» (Èxode 20:12 TNM).

  Realitat: Necessites madurar i guanyar experiència per a dir el què penses sense ser maleducat.

• Independència. A mesura que vages madurant, els teus pares et donaran més llibertat. El problema podria aparéixer si no és tota la llibertat que vols quan la vols. Tot i això, la Bíblia diu: «Obeïu els vostres pares» (Efesis 6:1).

  Realitat: Normalment, la llibertat que et donen els teus pares depén de com utilitzes la llibertat que ja tens.

Què pots fer?

• Posa de la teua part. En compte de culpar de tot als teus pares, pensa en què pots fer tu perquè hi haja pau. Un jove anomenat Jeffrey diu: «La causa del conflicte no sempre és el que diuen els teus pares, sinó com els contestes tu. Parlar amb tranquil·litat ajuda a suavitzar la situació».

  La Bíblia diu: «Fins on depenga de vosaltres, estigueu en pau amb tot el món» (Romans 12:18).

• Escolta: Una jove anomenada Samantha diu: «Crec que és una de les coses més difícils, però m’he adonat que quan escoltes els pares, hi han més possibilitats què ells t’escolten a tu».

  La Bíblia diu: «Heu de ser promptes a escoltar i lents a parlar» (Jaume 1:19).

  

• Eres part d’un equip. Tracta el problema com si estigueres en un partit de tenis. Però posa el conflicte a l’altre costat de la pista, no els teus pares. Un jove anomenat Adam diu: «En una discussió, els pares volen el què ells pensen que és millor per al seu fill, i el fill pensa el què és millor per a ell. Per tant, aparentment, tots tenen el mateix objectiu».

  La Bíblia diu: «Busquem, per tant, allò que porta la pau» (Romans 14:19).

• Sigues comprensiu: Una jove anomenada Sarah diu: «M’ajuda molt recordar que els pares lluiten també amb els seus problemes, que de vegades són tan difícils com els nostres». Una altra jove anomenada Carla diu: «Intente posar-me en la situació dels meus pares. Em pregunte: Com em sentiria si haguera de criar un fill i tractar amb este problema? Què seria el millor per al meu fill?».

  La Bíblia diu: «Que no mire cadascú per ell, sinó que procure sobretot pels altres» (Filipencs 2:4).

• Sigues obedient: És el que la Bíblia et demana (Colossencs 3:20). Les coses són més fàcils quan fas cas d’este consell. Una jove anomenada Karen diu: «La meua vida és més tranquil·la quan faig el que diuen els meus pares. Sempre s’han sacrificat per mi, així que és el menys que puc fer». L’obediència t’estalviarà moltes discussions.

  La Bíblia diu: «Sense llenya, el foc s’apaga» (Proverbis 26:20).

Consell: Si et resulta difícil expressar el que penses, intenta escriure-ho en una nota o en un missatge de text. Una adolescent anomenada Alyssa diu: «És el que faig quan no estic d’humor per a parlar. M’ajuda a expressar-me sense cridar o dir alguna cosa de la qual em puga penedir després».