Ensenya la Bíblia que «una vegada salvat, sempre salvat»?
Què diu la Bíblia
No, esta doctrina no és bíblica. Una persona que ha obtingut la salvació per posar fe en Jesucrist pot perdre eixa fe i la salvació que comporta. La Bíblia diu que, per a mantindre la nostra fe, hem de fer un gran esforç i «combatre» per ella (Judes 3, 5). Als cristians del segle I que ja havien acceptat a Jesucrist se’ls va dir: «Treballeu amb temor i respecte per obtenir la vostra salvació» (Filipencs 2:12).
Textos bíblics que desmentixen l’ensenyança d’«una vegada salvat, sempre salvat»
La Bíblia ens advertix sobre alguns pecats greus que poden fer que una persona no entre en el Regne de Déu (1 Corintis 6:9-11; Gàlates 5:19-21). Si la salvació no es poguera perdre, quin sentit tindrien estes advertències? De fet, la Bíblia diu que una persona que ha obtingut la salvació pot apartar-se de Jehovà si comet un pecat greu. Per exemple, Hebreus 10:26 diu: «Si després d’haver rebut el ple coneixement de la veritat pequem voluntàriament, ja no ens queda cap sacrifici que expie els pecats» (Hebreus 6:4-6; 2 Pere 2:20-22).
Jesús va destacar la importància de mantindre’s en la fe quan es va comparar a si mateix amb una vinya i als seus seguidors, amb les branques d’eixa vinya. Alguns d’ells demostrarien que tenien fe en ell pels seus fruits, o accions. Però, si deixaven de tindre fe, serien com un sarment que «és tirat fora» perquè no dona fruit, i per això perdrien la salvació (Joan 15:1-6). L’apòstol Pau va utilitzar un exemple paregut al dir que els cristians que no es mantingueren en la fe serien arrancats (Romans 11:17-22).
La Bíblia anima els cristians a mantindre’s alerta (Mateu 24:42; 25:13). Aquells que s’adormen en sentit espiritual, ja siga perquè practiquen «les obres pròpies de la foscor» o perquè no complixen del tot els manaments de Jesús, perden la salvació (Romans 13:11-13 Textos Religiosos de l’AVL; Apocalipsi 3:1-3).
Hi han molts textos de la Bíblia que demostren que algú que ja ha obtingut la salvació ha de continuar aguantant fidelment fins a la fi (Mateu 24:13; Hebreus 10:36; 12:2, 3; Apocalipsi 2:10). Alguns cristians del primer segle s’alegraren de saber que els seus germans seguien sent fidels (1 Tessalonicencs 1:2, 3; 3 Joan 3, 4). ¿Tindria sentit que la Bíblia destacara la importància de mantindre’s fidels si aquells que no ho feren se salvaren de totes maneres?
L’apòstol Pau va sentir que la seua salvació estava assegurada només quan la seua mort era imminent (2 Timoteu 4:6-8). Temps arrere, havia reconegut que encara podia perdre la salvació si es deixava portar pels desitjos carnals. Ell va escriure: «Tracte amb duresa el meu cos i el tinc dominat, no fóra cas que, després de proclamar la victòria dels altres, quedara desqualificat jo mateix» (1 Corintis 9:27; Filipencs 3:12-14).