PREGUNTES QUE ES FAN ELS JÓVENS
Per què sempre dic el que no toca?
«A voltes puc controlar el que dic, però altres acabe amollant lo primer que m’ix sense pensar-ho.» (James)
«Quan em pose nerviosa, parle sense pensar, i quan em relaxe, parle més del compte. Aixina que, dona igual el que faça, sempre la pifie.» (Marie)
La Bíblia diu: «La llengua és un foc» i «mireu com un foc de no res encén un bosc molt gran» (Jaume 3:5, 6). Sols clavar la pata quan parles? Si és aixina, este article pot ajudar-te.
Per què dic el que no toca?
La imperfecció. La Bíblia diu: «Tots entropessem sovint. I si algú, parlant, no entropessa mai, vol dir que és un home perfecte» (Jaume 3:2). De la mateixa manera que la imperfecció ens fa propensos a entropessar quan caminem, també fa que ens equivoquem quan parlem.
«Com no tinc una ment ni una llengua perfectes, sé que no puc esperar controlar-les de manera perfecta.» (Anna)
Parlar més del compte. La Bíblia diu: «Qui molt xarra no evita la falta» (Proverbis 10:19). Qui xarra molt i escolta poc té més probabilitats d’equivocar-se i ofendre als altres.
«Les persones més intel·ligents no sempre són les que més parlen. Jesús és la persona més intel·ligent que hi ha hagut en la terra i, aixina i tot, a voltes es va quedar callat.» (Julia)
El sarcasme. La Bíblia diu: «N’hi ha que fereixen quan parlen» (Proverbis 12:18). Una manera de ferir els altres quan parlem és el sarcasme, és a dir, parlar de manera cruel per a rebaixar-los. Pot ser que la gent sarcàstica diga que està de broma, però burlar-se dels altres no té gens de gràcia. La Bíblia ens diu que llancem lluny de nosaltres «les injúries i tota classe de maldat» (Efesis 4:31).
«Soc molt espontània i m’agrada ser graciosa, però estes dos coses a sovint afavorixen el sarcasme i acabe clavant-me en problemes.» (Oksana)
Una volta has tret la pasta de dents del tub, ja no pots tornar-la a introduir. De la mateixa manera, una volta has dit una cosa, ja no pots tornar arrere.
Com controlar la llengua
Aprendre a controlar la llengua pot ser molt difícil, però els principis de la Bíblia poden ajudar-te. Per exemple, analitza els següents:
«Digueu el que vullgueu en el vostre cor [...] i calleu» (Salm 4:4 TNM).
A voltes, lo millor és callar. Una jove a qui li diuen Laura diu: «Quan estic en calent, no pense igual que si deixe un moment per a calmar-me. Quan ja m’he tranquil·litzat, m’alegre de no haver dit el que pensava». Esperar-te encara que siga uns segonets abans de parlar pot evitar que digues alguna cosa que no toca.
«L’oïda distingeix paraules, com el paladar un bon plat» (Job 12:11).
Pots estalviar-te molts maldecaps si et pares a pensar i et fas estes preguntes:
El que pense dir, és cert? És amable? Fa falta que ho diga? (Romans 14:19).
Com em sentiria si m’ho digueren a mi? (Mateu 7:12).
Demostra respecte per l’opinió de l’altra persona? (Romans 12:10).
És el millor moment per a dir-ho? (Eclesiastés 3:7).
«Amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos» (Filipencs 2:3).
Este consell t’ajudarà a vore les coses bones dels altres, i això et farà més fàcil controlar la llengua i pensar abans de parlar. Inclús si ja has fet tard i has dit alguna cosa que no toca, la humiltat t’ajudarà a disculpar-te lo més prompte possible (Mateu 5:23, 24). Després, decidix-te a fer-ho millor la pròxima volta que et passe.