EXPLICACIÓ DE TEXTOS BÍBLICS
«Els qui invoquen el nom del Senyor» (Romans 10:13)
«Tothom que invocarà el nom del Senyor, serà salvat.» (Romans 10:13, Nou Testament, Ed. Quatre Rius)
«Els qui invoquen el nom del senyor, se salvaran.» (Romans 10:13, Evangelis, per Joan F. Mira)
Significat de Romans 10:13
Déu és imparcial i dona a tota classe de persones l’oportunitat de salvar-se i obtindre vida eterna, sense importar la seua nacionalitat, raça o estatus social. No obstant, per a beneficiar-nos-en hem d’invocar el nom de Jehovà, que és com s’anomena l’Altíssim (Salm 83:19 [v. 18 en altres bíblies]).a
En la Bíblia, l’expressió invocar el nom de Jehovà implica més que conéixer el nom de Déu i usar-lo quan l’adorem (Salm 116:12-14). Inclou confiar en Déu i acudir a ell en busca d’ajuda (Salm 20:8 [v. 7 en altres bíblies]; 99:6).
Jesucrist li va donar molta importància al nom de Déu. Les primeres paraules de l’oració que ens va donar com a model van ser: «Pare nostre del cel, santifica el teu nom» (Mateu 6:9). Jesús també va mostrar que hem de conéixer, obeir i estimar la Persona que hi ha darrere d’este nom si volem obtindre vida eterna (Joan 17:3, 6, 26).
Per què podem concloure que Jehovà és «el Senyor» mencionat en Romans 10:13? Perquè en este versicle se cita de Joel 3:5 (2:32 en altres bíblies) on en el text hebreu original apareix el nom de Déu en comptes del títol Senyor.b
Context de Romans 10:13
En el capítol 10 de Romans, la Bíblia mostra que tindre una condició aprovada davant de Déu depén de posar fe en Jesucrist (Romans 10:9). Este raonament està fonamentat en diverses cites del que coneixem com Antic Testament. Una persona demostra la seua fe quan confessa, o declara públicament, les seues creences. Això inclou proclamar les bones notícies de salvació als no creients. Com a resultat, tots tenen l’oportunitat de cultivar la fe que porta a la vida (Romans 10:10, 14, 15, 17).
Llig el capítol 10 de Romans junt amb notes explicatives i referències.
a El nom de Déu apareix unes 7.000 voltes en els antics manuscrits bíblics. En hebreu, el nom diví s’escriu amb quatre lletres i s’anomena tetragrama. Este nom se sol traduir com Jehovà, encara que alguns erudits preferixen la forma Jahvé.
b És probable que els escriptors bíblics del segle I utilitzaren el nom de Déu quan citaven passatges de l’Antic Testament que contenien este nom. L’obra The Anchor Bible Dictionary afirma: «Hi ha algunes evidències que el tetragrama, el nom diví Jahvé, apareguera en algunes o en totes les cites que el N[ou] T[estament] fa de l’A[ntic] T[estament] quan es van escriure per primera volta els documents del NT». (Volum VI, pàgina 392.) Per a més informació, consulta la secció 2 del fulletó Ajuda per a estudiar la Paraula de Déu, «El nom de Déu en les Escriptures Gregues». L’apèndix 1D de la Traducción del Nuevo Mundo de la Santas Escrituras (Con Referencias) conté una llista de manuscrits bíblics que utilitzen el nom diví en Romans 10:13.