Jehovà, un Déu que val la pena conéixer

TENS la sensació que falta alguna cosa important en la teua vida? Si no saps molt sobre Déu, és molt probable que siga aixina. Per què? Perquè, com han descobert milions de persones, conéixer al Déu de la Bíblia aporta molts beneficis, uns beneficis que són immediats i perdurables.

Jehovà, l’Autor de la Bíblia, vol que el coneguem. El salmista va escriure: «Que tots sàpien que només tu, qui tens per nom Jehovà, eres l’Altíssim sobre tota la terra». Déu sap que conéixer-lo és lo millor per a nosaltres. «Jo, el Senyor, sóc el teu Déu. Jo t’ensenye el que et serà profitós.» Quins beneficis obtenim de conéixer a Jehovà, l’Altíssim? (Salm 83:18 NM; Isaïes 48:17)

Un dels beneficis és que rebem una esperança ferma per al futur, pau mental i guia per a fer front als problemes quotidians. A més, conéixer bé a Jehovà ens ajuda a tindre una actitud diferent davant dels problemes més importants que afecten hui en dia a les persones per tot el món. Quins són eixos problemes?

Té sentit la vida?

A pesar de l’impressionant progrés tecnològic, l’home es continua plantejant les següents preguntes fonamentals: «Per què estem ací? Cap a on anem? Quin és el propòsit de la vida?». Si no obtenim respostes satisfactòries, la nostra vida no té un verdader propòsit. Quanta gent té esta sensació? En una enquesta realitzada en Alemanya a finals dels noranta, la mitat dels entrevistats van contestar que, amb major o menor freqüència, sentien que la vida pareix no tindre propòsit. Potser passe lo mateix on tu vius.

Si no tenim un propòsit en la vida, ens falta un fonament sòlid on edificar els nostres objectius personals. Molts intenten suplir esta carència buscant èxit professional o acumulant riqueses, però la sensació de buit continua inquietant-los. No tindre un propòsit en la vida afecta tant a algunes persones que ja no volen seguir vivint. Este va ser el cas d’una xica jove i guapa que, segons el diari International Herald Tribune, es va criar «enmig d’una riquesa sorprenent i de privilegis sense límits». Encara que vivia envoltada de luxes, se sentia molt a soles i no li trobava sentit a la vida, de manera que es va suïcidar prenent-se una sobredosi de pastilles per a dormir. Potser tu també coneixes altres persones que se sentien a soles i que van tindre un final tràgic.

I la ciència? Pot explicar-ho tot sobre la vida, com afirmen algunes persones? El setmanari alemany Die Woche assenyala: «Per molt exacta que siga la ciència, en l’aspecte espiritual és dèbil. L’evolució pareix rudimentària. Fins i tot la física quàntica, amb les seues fluctuacions impredictibles, oferix de tot menys consol i seguretat». Gràcies als descobriments científics, s’ha aconseguit descriure les diverses classes de vida i explicar molts cicles i processos naturals. No obstant, la ciència no pot explicar la raó de la nostra existència ni cap a on ens dirigim. Si només depenguérem de la ciència, les nostres preguntes sobre el sentit de la vida quedarien sense resposta. La conseqüència és, segons diu el periòdic Süddeutsche Zeitung, que hi ha «una falta generalitzada d’orientació».

Qui millor que el Creador per a donar-nos eixa orientació? Ell va posar els humans en la terra, per tant, ha de saber per què estem ací. La Bíblia explica que Jehovà va crear els humans per a que poblaren el planeta i el cuidaren. Estos devien reflectir en totes les seues activitats les qualitats de Déu, com ara la justícia, la saviesa i l’amor. Quan comprenem per què ens ha creat Jehovà, entenem la raó de la nostra existència (Gènesi 1:26-28).

Què pots fer?

És possible que en el passat no hages trobat respostes satisfactòries a les preguntes: «Per què estem ací? A on anem? Quin propòsit té la vida?». Si eixe és el cas, el consell de la Bíblia és que conegues íntimament a Jehovà. De fet, Jesús va dir: «La vida eterna és que et coneguen a tu, l’únic Déu verdader, i aquell que tu has enviat, Jesucrist». També és bo que cultives qualitats divines, en particular l’amor, i que et poses com a objectiu viure davall el Regne Messiànic de Déu. Llavors, tindràs un propòsit en la vida i una esperança meravellosa i segura per al futur. A més, obtindràs resposta a les preguntes fonamentals que tant t’inquieten (Joan 17:3; Eclesiastés 12:13).

Com et pot beneficiar la resposta a eixes preguntes? Hans ho sap per experiència pròpia.a Encara que en el passat creia en Déu, les seues creences no tenien cap influència en la seua vida. Hans es divertia amb les drogues, amb dones immorals, amb les motos i cometia crims menors. Però ell explica: «Em sentia buit, la vida no em satisfeia». Quan tenia uns 25 anys, Hans va decidir conéixer personalment a Déu i va començar a llegir amb atenció la Bíblia. Al conéixer a Jehovà millor i entendre el propòsit de la vida, va canviar el seu estil de vida i es va batejar com a testimoni de Jehovà. Ha estat servint a temps complet durant els últims deu anys. Ell diu amb franquesa: «Servir a Jehovà és la millor manera de viure. No n’hi ha res que se li puga comparar. Conéixer a Jehovà m’ha donat un propòsit en la vida».

Clar, el propòsit de la vida no és l’única cosa que preocupa a molta gent. A mesura que este món es va deteriorant, cada vegada més persones estan preocupades per un altre problema transcendental.

Per què ha hagut de passar?

Quan passa una desgràcia, la víctima generalment no deixa de preguntar-se: «Per què ha hagut de passar?». La capacitat emocional per a afrontar la desgràcia depén moltíssim d’obtindre una resposta satisfactòria a eixa pregunta. Si no s’obté, el patiment continua i la víctima pot arribar a amargar-se. Per exemple, vegem el cas de Bruni, una mare de mitjana edat.

«Fa uns anys, el meu bebé va morir», explica ella. «Creia en Déu, aixina que vaig anar al sacerdot en busca de consol. Em va dir que Déu s’havia endut a Susanne al cel i que ara era un angelet. La mort de la meua filla no només va fer que tot el meu món s’afonara, sinó que odiara a Déu per haver-se-la emportat». El dolor i el patiment de Bruni va durar anys. «Llavors, una testimoni de Jehovà em va mostrar en la Bíblia que no tenia raons per a odiar a Déu. Jehovà no s’havia endut a Susanne al cel; ella no s’havia convertit en un àngel. La malaltia que patia era resultat de la imperfecció humana. Susanne està adormida en la mort, esperant que Jehovà la ressuscite. També vaig aprendre que Jehovà va crear els humans per a viure per sempre en la terra feta un paradís i que això es farà realitat molt prompte. Quan vaig començar a entendre la classe de persona que realment és Jehovà, em vaig acostar a ell i el meu dolor va començar a disminuir.» (Salm 37:29; Fets 24:15; Romans 5:12)

Milions de persones patixen per algun tipo d’adversitat, com ara una tragèdia personal, les guerres, la fam o desastres naturals. Bruni es va sentir millor quan va aprendre en la Bíblia que Jehovà no és el culpable de les desgràcies, que mai es va proposar que la humanitat patira i que prompte acabarà amb la maldat. L’augment de la maldat mostra que estem vivint en «els darrers dies» d’este sistema de coses. El gran canvi a millor que tots estem anhelant està al caure (2 Timoteu 3:1-5; Mateu 24:7, 8).

Com conéixer a Déu

Hans i Bruni tenien una idea prou inexacta sobre Déu. Creien en ell, però no sabien molt sobre ell. Quan van dedicar temps a conéixer realment a Jehovà, els seus esforços van ser recompensats. Obtingueren respostes satisfactòries a les preguntes més importants, i això els va proporcionar pau interior i una esperança segura per al futur. Milions de servents de Jehovà han viscut una experiència pareguda.

Per a conéixer a Jehovà, primer cal examinar la Bíblia amb deteniment, perquè este llibre ens parla sobre ell i ens diu què espera de nosaltres. Això mateix van fer algunes persones del segle I. L’historiador i metge Lluc relata que els membres de la congregació jueva de Berea (Grècia) «van acollir la Paraula [de part de Pau i Siles] amb tot l’interés i cada dia examinaven les Escriptures per veure si era cert allò que havien sentit» (Fets 17:10, 11).

A més, els cristians del segle I es reunien en congregacions (Fets 2:41, 42, 46; 1 Corintis 1:1, 2; Gàlates 1:1, 2; 2 Tessalonicencs 1:1). Lo mateix passa en l’actualitat. Els testimonis de Jehovà celebren reunions que estan especialment dissenyades per a ajudar altres persones a acostar-se a Jehovà i servir-lo amb alegria. Relacionar-se amb els Testimonis de la zona aporta un altre benefici. Com les persones van pareixent-se cada vegada més al Déu que adoren, els testimonis de Jehovà manifesten, encara que a un grau limitat, les qualitats de Jehovà. De manera que reunir-se amb ells ens ajuda a conéixer encara millor a Jehovà (Hebreus 10:24, 25).

Et pareix massa esforç simplement per a conéixer a una persona? Sense dubte, fa falta esforç. Però, no és de veres que passa lo mateix amb moltes de les coses que tractem d’aconseguir en la vida? Pensa en l’esforç que posen els atletes d’elit en els entrenaments. Per exemple, el francés Jean-Claude Killy, medalla d’or olímpic en esquí, diu el que fa falta per a guanyar una competició esportiva internacional: «Has de començar 10 anys abans, planejar-ho tot durant anys i anys i pensar en això tots els dies [...]. És un treball físic i mental de 365 dies a l’any». Quant de temps i esforç per a competir en una carrera que potser dure deu minuts! Doncs pensa en tot el que pots guanyar al conéixer a Jehovà i en lo perdurables que són els beneficis.

Una relació cada vegada més estreta

Veritat que ningú vol que li falte alguna cosa important en la vida? Per tant, si creus que la teua vida no té un verdader propòsit, o si desitges saber per què passen desgràcies, posa’t l’objectiu de conéixer a Jehovà, el Déu de la Bíblia. Aprendre sobre ell millorarà la teua vida per sempre.

Deixarem algun dia d’aprendre sobre Jehovà? Els qui l’han servit durant dècades encara es meravellen del que han aprés i continuen aprenent sobre ell. A mesura que anem coneixent a Déu, ens sentim més feliços i més units a ell. Fem nostres les paraules de l’apòstol Pau, qui va escriure: «Oh profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu! Com són, d’insondables, els seus juís, i d’impenetrables, els seus camins! Qui pot conéixer el pensament del Senyor? Qui ha estat el seu conseller?» (Romans 11:33, 34).

[Nota]

[Comentari]

L’home es continua plantejant les següents preguntes fonamentals: «Per què estem ací? Cap a on anem? Quin és el propòsit de la vida?».

[Comentari]

«Quan vaig començar a entendre la classe de persona que realment és Jehovà, em vaig acostar a ell.»

[Comentari]

«Servir a Jehovà és la millor manera de viure. No n’hi ha res que se li puga comparar. Conéixer a Jehovà m’ha donat un propòsit en la vida.»