Algunes persones troben difícil estimar a Déu, ja que pensen que és un ser misteriós, distant o, fins i tot, cruel. Fixa’t en el que han dit algunes persones:

• «Encara que li demanava ajuda a Déu, sentia que estava molt lluny de mi. El veia com un ser abstracte i sense sentiments.» (Marco, Itàlia)

• «Volia servir a Déu, però em semblava un ser inaccessible. El considerava un Déu sever que només busca castigar-nos. No creia que tinguera bons sentiments.» (Rosa, Guatemala)

• «De xicoteta creia que Déu es fixava només en els nostres errors per a poder castigar-nos. Després, vaig començar a vore’l com algú distant, com si fora un primer ministre que governa les persones sense interessar-se per elles.» (Raymonde, Canadà)

Tu què penses? És impossible estimar a Déu? Durant segles, els cristians s’han fet esta pregunta. De fet, durant l’Edat Mitjana, la majoria de les persones no li oraven a Déu. Per què? Perquè li tenien moltíssima por. L’historiador Will Durant ho va expressar aixina: «Com podia un simple pecador dirigir la seua pregària a un tron tan llunyà i terrible?».

Què ha fet que la gent tinga esta opinió de Déu? Què ensenya realment la Bíblia? Seria més fàcil estimar-lo si coneguérem la veritat sobre ell?

EL QUE DIU LA GENT

«No hem aconseguit arribar a cap acord sobre si es pot dir que Déu té nom. I si fora així, tampoc sabríem quin és.» (Professor David Cunningham, en el seu llibre Theological Studies)

EL QUE DIU LA BÍBLIA

El mateix Déu va declarar: «Jo soc Jehovà. Eixe és el meu nom» (Isaïes 42:8 TNM). El nom Jehovà significa «Jo seré el qui seré» (Èxode 3:14, nota).

Jehovà desitja que usem el seu nom. La Bíblia diu: «Proclameu el seu nom, feu conéixer entre els pobles les seues gestes. Recordeu que el seu nom és excels!» (Isaïes 12:4).

Jesús va usar el nom de Déu i els el va ensenyar als seus deixebles. De fet, en certa ocasió li va dir en oració a son Pare: «Jo els he fet conéixer el teu nom, i els el faré conéixer més encara». Per què ho va fer? En la mateixa oració, Jesús va continuar dient: «Perquè l’amor amb què m’has estimat estiga en ells, i jo també hi estiga» (Joan 17:26).

PER QUÈ ÉS IMPORTANT

El teòleg Walter Lowrie va escriure: «L’home que no coneix a Déu per nom no el coneix realment com a persona, i no pot estimar-lo si el coneix només com una força impersonal».

Un home anomenat Víctor anava totes les setmanes a l’església, però sentia que no coneixia a Déu realment. Ell comenta: «Quan vaig aprendre que el nom de Déu és Jehovà, vaig sentir com si ens hagueren presentat. Per fi, vaig conéixer a la Persona de qui tant havia sentit parlar. Déu es va convertir en algú real per a mi, i des d’eixe moment és el meu amic».

Pel que fa a Jehovà, ell s’acosta als «qui creuen en ell i reverencien el seu nom», i promet: «Seré indulgent amb ells com un pare és indulgent amb el fill que li és fidel» (Malaquies 3:16, 17). Déu també beneïx als qui usen el seu nom. La Bíblia diu: «Tots els qui invoquen el nom del Senyor se salvaran» (Romans 10:13).

EL QUE DIU LA GENT

El Diccionario Akal crítico de Teología diu: «La Trinitat és el misteri d’un únic Déu en tres persones, el Pare, el Fill i l’Esperit Sant». I el Diccionario abreviado del cristianismo afig: «Catòlics, ortodoxos, anglicans i protestants seguixen esta doctrina».

EL QUE DIU LA BÍBLIA

Jesús, el Fill de Déu, mai va afirmar que fora igual o de la mateixa substància que el seu Pare. Més bé, va dir: «Me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo» (Joan 14:28). A més, a un dels seus deixebles li va comentar: «Puge al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu» (Joan 20:17).

L’esperit sant no és una persona. Els primers cristians «van quedar plens de l’Esperit Sant», i Jehovà va dir: «Abocaré el meu Esperit sobre tots» (Fets 2:1-4, 17). L’esperit sant no és part d’una Trinitat, sinó el poder de Déu en acció.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT

Segons els biblistes catòlics Karl Rahner i Herbert Vorgrimler, la Trinitat «no podria conéixer-se sense que hi haguera revelació i, fins i tot, després de la revelació no podria entendre’s del tot». Per tant, ¿és possible estimar a algú a qui no podem conéixer ni entendre? No. Per això, la doctrina de la Trinitat ens impedix estimar a Déu.

Marco, mencionat en el primer article, veia la Trinitat com una barrera entre ell i Déu. «Pensava que Déu estava ocultant la seua identitat —comenta—, i això el feia més misteriós i inaccessible». No obstant això, «Déu no és Déu de confusió» (1 Corintis 14:33, La Societat Bíblia Trinitària). Ell no oculta la seua identitat, més bé ens la revela. Jesús va assegurar: «Nosaltres sí que adorem allò que coneixem» (Joan 4:22).

Marco continua dient: «Quan vaig aprendre que Déu no és part d’una Trinitat, vaig aconseguir finalment establir una amistat amb ell». En efecte, si veiem a Jehovà com una persona i no com un ser misteriós, se’ns farà molt més fàcil arribar a estimar-lo. La Bíblia diu: «El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor» (1 Joan 4:8).

EL QUE DIU LA GENT

«Les ànimes dels qui moren en estat de pecat mortal baixen a l’infern immediatament després de morir i allí patixen el castic de l’infern, “el foc etern”.» (Catecismo de la Iglesia Católica) Per la seua part, alguns líders religiosos afirmen que l’infern és un estat de total separació entre la persona i Déu.

EL QUE DIU LA BÍBLIA

La Bíblia ensenya que l’ànima que peque morirà (Ezequiel 18:4 TNM). «Els morts ja no saben res» (Eclesiastés 9:5). Així que si les ànimes moren i els morts estan inconscients, com podrien patir «el foc etern» o la separació eterna de Déu?

Quan Job va patir una dolorosa malaltia, li va orar a Déu: «Tant de bo que m’amagares al país dels morts» (Job 14:13). L’expressió bíblica que ací es traduïx «país dels morts» a sovint es traduïx «infern», però en l’hebreu i el grec originals fa referència a la sepultura col·lectiva de la humanitat, un lloc figuratiu on milions de persones dormen en la mort. Job no volia estar en un lloc de turment etern allunyat de Déu; només volia descansar en la tomba.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT

Vore a Déu com un ser cruel ens allunya d’ell. Rocío, que viu en Mèxic, ens conta: «De xicoteta m’ensenyaren que l’infern existix. Li tenia tanta por a Déu que no podia pensar que tinguera bones qualitats. Creia que sempre estava enfadat i que era molt sever».

El que diu la Bíblia sobre Déu i sobre l’estat dels morts va canviar la manera de pensar de Rocío. Ella recorda: «Em vaig sentir lliure, com si m’hagueren llevat un gran pes de damunt. Em vaig adonar que Déu vol lo millor per a nosaltres, que ens estima i que jo podia estimar-l. Ara el veig com un pare que cuida tendrament dels seus fills i els desitja lo millor» (Isaïes 41:13).

Moltes persones són religioses per por d’anar a l’infern, però Déu no vol que l’adorem per temor. Jesús mateix ho va dir: «Estima el Senyor, el teu Déu» (Marc 12:29, 30). D’altra banda, quan comprenem que Déu no actua injustament, podem estar totalment segurs que en el futur també actuarà amb justícia. Tal com Elihú, l’amic de Job, podem dir amb plena confiança: «Lluny de Déu obrar amb maldat! Lluny del Totpoderós la injustícia!» (Job 34:10).

Un dia, Jesús estava en Jerusalem parlant sobre son Pare, Jehovà, i va posar en evidència els líders religiosos falsos d’aquell temps (Joan 8:12-30). El que va dir en aquell moment ens ajuda a examinar les creences que hi ha hui en dia sobre Déu. Ell va declarar: «Si vos manteniu ferms en la meua paraula, realment sereu deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritat vos farà lliures» (Joan 8:31, 32).

Al dir: «Si vos manteniu ferms en la meua paraula», Jesús va establir un mètode per avaluar si les ensenyances religioses són «la veritat». Quan escoltes alguna cosa sobre Déu, pregunta’t: «Concorda amb la paraula de Jesús —és a dir, amb les seues ensenyances— i amb la resta de les Escriptures?”. Intenta imitar aquells que, després d’escoltar l’apòstol Pau, «examinaven les Escriptures per veure si era cert allò que havien sentit» (Fets 17:11).

Això és el que van fer Marco, Rosa i Raymonde, citats anteriorment; van estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà. Què van descobrir?

Marco: «La persona que ens donava classes usava la Bíblia per a respondre les preguntes que teníem la meua dona i jo. A poc a poc, començàrem a sentir amor per Jehovà i, fins i tot, el nostre matrimoni es va enfortir».

Rosa: «Pensava que la Bíblia era un simple llibre de filosofia que intentava explicar qui és Déu usant conceptes humans. Però, amb el temps, vaig anar descobrint en ella les respostes a les meues preguntes. Ara, Jehovà és una persona real per a mi, Algú en qui puc confiar».

Raymonde: «Li vaig demanar a Déu que m’ajudara a conéixer-lo. Poc després, el meu home i jo començàrem a estudiar la Bíblia. Per fi vam aprendre la veritat sobre Jehovà! Estàvem molt contents de descobrir la classe de Déu que és Ell».

La Bíblia, no només destapa les mentires que s’han dit sobre Déu, sinó que revela les seues meravelloses qualitats. A més, ens ajuda a conéixer «els dons que Déu ens ha concedit» (1 Corintis 2:12). Per què no comproves per tu mateix el que ensenya la Bíblia sobre Déu, el seu propòsit i el futur? Trobaràs les respostes a estes preguntes en la secció «Ensenyances bíbliques > Preguntes sobre la Bíblia» de jw.org. Allí també podràs sol·licitar un curs bíblic amb un testimoni de Jehovà. Si ho fas, de segur t’adonaràs que sí que és possible estimar a Déu.