Una jueva explica per què es va replantejar la seua fe

Parla’ns un poquet de tu

Vaig nàixer en 1979, en els Estats Units. Quan tenia tres anys, els meus pares es divorciaren. Ma mare em va criar conforme a les tradicions jueves, i sempre vaig assistir a escoles jueves, anomenades yeixivàs. Quan tenia set anys ens mudàrem a Israel; anava a una escola que estava en un quibuts, com es coneix a les colònies agrícoles. Al cap d’un any, ens n’anàrem a viure a Mèxic.

Encara que no hi havia cap sinagoga prop de casa, vaig conservar les meues tradicions: encenia ciris en sàbat, llegia la Torà (els escrits sagrats jueus) i orava amb l’ajuda d’un sidur, o llibre d’oracions. M’agradava dir-los als meus companys de classe que la meua religió era l’original. Jo mai havia llegit el Nou Testament, que tracta sobre el ministeri i les ensenyances de Jesucrist; ma mare em va advertir que no ho fera per temor a contaminar-me.

Per què vas decidir llegir el Nou Testament?

Als 17 anys, vaig tornar als Estats Units per a acabar els meus estudis. Un amic que era cristià em va dir que sense Jesús la meua vida estaria incompleta.

«La gent que creu en Jesús viu enganyada», li vaig dir.

«Alguna volta has llegit el Nou Testament?», em va preguntar ell.

«No», li vaig contestar.

«Llavors, com pots dir això? No està bé opinar sense saber; això és d’ignorants», em va recriminar.

Les seues paraules em van deixar de pedra, perquè jo pensava lo mateix. Avergonyida, vaig acceptar la seua Bíblia i me la vaig emportar a casa per a llegir-me el Nou Testament.

Què et va paréixer el que vas llegir?

D’una banda, em va sorprendre saber que el Nou Testament havia sigut escrit per jueus. I per altra banda, quant més avançava en la meua lectura, més veia a Jesús com un home afectuós i humil que volia ajudar la gent, no aprofitar-se d’ella. Fins i tot, vaig anar a la biblioteca i vaig traure alguns llibres que parlaven sobre ell. Això sí, ningun d’ells va aconseguir convéncer-me que fora el Messies. Alguns deien que era Déu, la qual cosa em semblava absurda. Pensava: «A qui es dirigia Jesús quan orava? A ell mateix?». A més, Jesús va morir, però la Bíblia diu de Déu: «Tu no mors».a

On vas trobar resposta a les teues preguntes?

La veritat no es contradiu a ella mateixa, i jo estava decidida a descobrir-la. Així que li vaig orar a Déu amb tot el cor i amb llàgrimes en els ulls —i, per primera volta, sense el meu sidur—. Només acabar d’orar, van tocar a la porta: eren dos testimonis de Jehovà. Parlàrem i em deixaren un dels seus fullets. Aquella publicació i les conversacions que vam tindre més avant em van convéncer que les seues creences realment tenien base bíblica. Per exemple, per als Testimonis, Jesús no és part d’una Trinitat, sinó «el Fill de Déu»b i «l’origen de tot allò que Déu ha creat»c.

Poc després, vaig tornar a Mèxic i allí vaig continuar estudiant les profecies messiàniques amb els Testimonis. N’hi ha moltíssimes! Aixina i tot, continuava una miqueta dubtosa. Em preguntava: «Va ser Jesús l’únic que va complir eixes profecies? I si només va fingir ser el Messies per a enganyar la gent?».

Com et vas convéncer?

Els Testimonis em van mostrar profecies que cap impostor haguera pogut complir. Per exemple, amb més de 700 anys d’antelació, Miquees va predir que el Messies naixeria en Betlemd. Qui pot triar el lloc del seu naixement? Isaïes també va escriure que el Messies seria executat com un delinqüent i que, a pesar d’això, seria enterrat entre ricse. Totes eixes profecies es compliren en Jesús.

Per a mi, la prova definitiva estava relacionada amb la línia genealògica de Jesús. La Bíblia diu que el Messies seria descendent del rei Davidf. Els jueus portaven registres genealògics molt detallats, de manera que si Jesús no haguera sigut de la família de David, els seus enemics ho haurien proclamat als quatre vents. Però no van poder, perquè la connexió era indiscutible. Fins i tot les multituds l’aclamaren com el «Fill de David»g.

L’any 70 n. e., 37 anys després de la mort de Jesús, els exèrcits romans arrasaren Jerusalem, i els registres es van perdre o van ser destruïts. Per tant, per a poder comprovar la seua genealogia, el Messies havia d’aparéixer abans d’aquell any.

A quina conclusió vas arribar finalment?

En Deuteronomi 18:18, 19, Déu va predir que alçaria per a Israel un profeta com Moisés, i va advertir: «Jo mateix demanaré comptes als qui no escolten les meues paraules, que ell dirà en nom meu». Després d’estudiar a fons la Bíblia completa, em vaig convéncer que Jesús de Natzaret era eixe profeta.