Hi ha una altra faceta de l’amistat amb Déu que no has de passar per alt. David va escriure una cançó que deia: «Tasteu i veureu com és, de bo, el Senyor» (Salm 34:9 [v. 8 TNM]). Quan la va compondre, acabava de passar per una experiència aterridora. Havia estat a punt de morir assassinat pel rei Saül. A més a més, s’havia vist obligat a amagar-se entre els seus enemics, els filisteus, qui no van tardar en reconéixer-lo. Pareixia que no anava a eixir viu d’allí. Però ho va aconseguir. Saps com? Amb un hàbil truc: fingint que estava boig (1 Samuel 21:10-15).

Però David no pensava que s’havia salvat per ser molt sabut. Al principi del salm mencionat abans, va reconéixer que tot el mèrit era de Déu: «He buscat el Senyor i ell m’ha respost, m’ha alliberat de l’angoixa que tenia» (Salm 34:5 [v. 4 TNM]). Va ser per experiència pròpia que David va poder dir: «Tasteu i veureu com és, de bo, el Senyor».

TEXT CLAU