4. Quins pensaments reconfortants degueren enfortir a Ezequiel?

⁴ Com respondrien els israelites en general a la predicació? Jehovà li va dir a Ezequiel: «El poble d’Israel no et voldrà escoltar, perquè no em vol escoltar a mi» (Ez 3:7). Al rebutjar a Ezequiel, estaven rebutjant a Jehovà. Estes paraules li asseguraren a Ezequiel que la resposta negativa de la gent no significava que haguera fracassat com a profeta. Jehovà també li va garantir que, quan els juís que havia de proclamar es compliren, el poble sabria que hi havia «un profeta enmig d’ells» (Ez 2:5; 33:33). Sense dubte, estos pensaments reconfortants li van donar a Ezequiel les forces que necessitava per a dur a terme el seu ministeri.

8, 9. a) Què li va passar a Ezequiel quan Jehovà li va manar que s’alçara? b) Com va enfortir Jehovà encara més a Ezequiel per a predicar en un territori tan difícil?

⁸ Jehovà va ordenar a Ezequiel: «Alça’t, fill d’home, que et vull parlar». Esta orde junt amb l’esperit de Déu li van donar a Ezequiel les forces que necessitava per a alçar-se de terra. Ell va escriure: «L’Esperit va entrar dins de mi i em féu posar dret» (Ez 2:1, 2). Al llarg del seu ministeri, «la mà del Senyor», és a dir, l’esperit sant de Déu, va guiar a Ezequiel (Ez 3:22; 8:1; 33:22; 37:1; 40:1). I també el va enfortir per a dur a terme la seua comissió: predicar a la «gent de front dur i de cor empedreït» del seu territori (Ez 3:7). De fet, Jehovà li va dir: «Jo t’he fet la cara tan endurida com la d’ells i el front tan dur com el seu; t’he fet la cara com un diamant, més dura que una roca. No tingues por, no t’espantes davant d’ells» (Ez 3:8, 9). Amb estes paraules, era com si li estiguera dient: «No deixes que l’actitud obstinada de la gent et desanime. Jo t’enfortiré».