A què es referia Jesús quan va dir: «Estimeu els vostres enemics»?
Què diu la Bíblia
En el conegut Sermó de la Muntanya, Jesús va dir: «Estimeu els vostres enemics» (Mateu 5:44; Lluc 6:27, 35). Amb açò, va voler dir que hauríem de tractar amb amabilitat aquells que ens odien o que ens tracten injustament.
Jesús va demostrar este amor perdonant els qui el maltractaven (Lluc 23:33, 34). El seu manament d’estimar els nostres enemics estava en harmonia amb el que deien les Escriptures Hebrees, o Antic Testament (Èxode 23:4, 5; Proverbis 24:17; 25:21).
«Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui vos persegueixen» (Mateu 5:43, 44).
En este article vorem:
Per què hem d’estimar els nostres enemics?
Déu ens posa l’exemple. Ell «és bo amb els desagraïts i amb els roïns» (Lluc 6:35). «Fa eixir el sol sobre bons i roïns» (Mateu 5:45).
L’amor pot fer que l’enemic canvie. La Bíblia recomana que tractem els enemics amb amabilitat. Al fer-ho, és com si posàrem «brases sobre el seu cap» (Proverbis 25:22). Esta metàfora es referix al procés de calfar un mineral per a extraure un metall preciós. De la mateixa manera, si som amables amb una persona que ens odia, podríem fondre la seua ràbia i traure a la llum les seues bones qualitats.
De quines maneres podem estimar els nostres enemics?
«Feu bé als qui vos odien» (Lluc 6:27). La Bíblia diu: «Si el teu enemic té fam, dóna-li menjar; si té set, dóna-li beure» (Romans 12:20). Podries trobar altres maneres d’estimar els teus enemics aplicant la regla d’or, que diu: «Tracteu els altres tal com voleu que ells vos tracten» (Lluc 6:31).
«Beneïu els qui vos maleeixen» (Lluc 6:28). Beneïm els nostres enemics quan els parlem amb amabilitat i consideració inclús quan ens parlen de manera desconsiderada. De fet, la Bíblia diu: «No torneu [...] injúria per injúria; ben al contrari, beneïu» (1 Pere 3:9). Este consell pot ajudar-nos a trencar el cicle de l’odi.
«Pregueu pels qui vos calumnien» (Lluc 6:28). Si una persona t’insulta, no li tornes «mal per mal» (Romans 12:17). Més bé, demana-li a Déu que la perdone (Lluc 23:34; Fets 7:59, 60). En comptes de buscar venjança, deixa l’assumpt en mans de Déu i confia que ell aplicarà les seues normes perfectes de justícia (Levític 19:18; Romans 12:19).
«Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui vos odien, beneïu els qui vos maleeixen, pregueu pels qui vos calumnien» (Lluc 6:27, 28).
«El qui estima és pacient, és bondadós» (1 Corintis 13:4). En la famosa descripció que l’apòstol Pau fa de l’amor, utilitza la mateixa paraula grega agape que trobem en Mateu 5:44 i Lluc 6:27, 35. Mostrem este amor, inclús als nostres enemics, quan som pacients i bondadosos, i no som zelosos, arrogants o mal educats.
«El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de la mentida, sinó que troba el goig en la veritat; tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta. L’amor no passarà mai» (1 Corintis 13:4-8).
Hauríem d’anar a la guerra contra els nostres enemics?
No. Jesús va ensenyar als seus seguidors que no haurien de lluitar contra els seus enemics. Per exemple, quan els va avisar que Jerusalem seria atacada, no els va dir que es quedaren i lluitaren, sinó que fugiren (Lluc 21:20, 21). També li va dir a l’apòstol Pere: «Torna l’espasa a la baina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran» (Mateu 26:52). La Bíblia i la història mostren que els seguidors de Jesús del segle I no anaren a la guerra (2 Timoteu 2:24).a
Idees errònies
Idea errònia: La llei de Déu establia que els israelites havien d’odiar els seus enemics.
Realitat: La Llei no contenia eixe manament. Més bé, deia als israelites que havien d’estimar el proïsme (Levític 19:18). Encara que la paraula “proïsme” significa bàsicament ‘altres persones’, alguns jueus van limitar el seu significat per a que incloguera només a altres jueus. Creien que els no jueus eren enemics que havien de ser odiats (Mateu 5:43, 44). Jesús va corregir el seu punt de vista equivocat relatant la paràbola del bon samarità (Lluc 10:29-37).
Idea errònia: Estimar els teus enemics significa que aproves la seua mala conducta.
Realitat: La Bíblia mostra que pots estimar una persona sense aprovar la seua mala conducta. Per exemple, Jesús condemnava la violència, però va orar a favor dels qui anaven a executar-lo (Lluc 23:34). I encara que odiava el pecat, va donar la seua vida pels pecadors (Joan 3:16; Romans 6:23).
a En el seu llibre The Rise of Christianity (‘L’aparició del cristianisme’), Ernest William Barnes diu: «Un repàs minuciós de tota la informació disponible mostra que, fins al temps de Marc Aureli [emperador romà, 161-180 de la nostra era], cap cristià s’havia fet soldat ni cap soldat havia continuat en l’exèrcit després de fer-se cristià».