«Per a Déu no hi ha res impossible» (Lluc 1:37)

«Res del que Déu diu és impossible» (Lluc 1:37, La Biblia. Traducción del Nuevo Mundo).

«Per a Déu no hi ha res impossible» (Lluc 1:37, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional).

Significat de Lluc 1:37

El Totpoderós pot fer coses que, des del punt de vista humà, semblen impossibles. De fet, res pot impedir-li complir el que ha dit o ha promés.

En l’idioma original, este versicle pot referir-se tant a «una declaració» de part de Jehovàa com «al compliment d’allò que ha dit». Com les paraules de Déu sempre es complixen, Lluc 1:37 també pot traduir-se: «Les promeses de Déu no fallen mai» o «Per a Déu no hi ha res impossible». Estes traduccions del text original grec transmeten la mateixa veritat bàsica: les declaracions o promeses de Déu sempre es compliran, perquè no hi ha res impossible per a ell (Isaïes 55:10, 11).

Per tota la Bíblia, apareixen expressions paregudes referents a les promeses de Déu. Per exemple, Jehovà a través d’un àngel va predir que Sara, la dona d’Abraham, es quedaria embarassada a la vellea a pesar de ser estèril. A més, va dir: «Hi ha res impossible per al Senyor?» (Gènesi 18:13, 14). El patriarca Job, al contemplar la creació de Déu, va reconéixer: «No t’és impossible cap projecte» (Job 42:2). I quan els seguidors de Jesús li van expressar que els preocupava no poder complir les normes de Déu per a salvar-se, ell els va recordar que «per a Déu tot és possible» (Mateu 19:25, 26).b

Context de Lluc 1:37

Quan l’àngel Gabriel li va dir a Maria, una jove verge jueva, les paraules que trobem en Lluc 1:37, acabava de dir-li que seria mare del «Fill de l’Altíssim» i que li havia de posar «el nom de Jesús». El xiquet es convertiria en el Rei del Regne de Déu i regnaria per sempre (Lluc 1:26-33; Apocalipsi 11:15).

Maria li va preguntar com podria ser açò possible, ja que era fadrina i no havia tingut relacions sexuals amb cap home (Lluc 1:34, 35). Gabriel li va respondre que seria possible gràcies a l’esperit sant, o força activa de Déu. En eixos moments, Jesús era un esperit i estava en el cel. Aixina que Jehovà, per mitjà de l’esperit sant, va transferir la vida del seu Fill des del cel al ventre de Maria (Joan 1:14; Filipencs 2:5-7). D’esta manera, es va quedar embarassada miraculosament. Per a enfortir la fe de Maria en el poder de Déu, l’àngel li va dir que una familiar seua, Elisabet, s’havia quedat embarassada encara que era molt major. Elisabet i el seu home, Zacaries, no havien pogut tindre fills perquè ella era estèril (Lluc 1:36). El seu fill es convertiria en Joan el Baptiste, de qui Jehovà ja havia predit l’obra que realitzaria (Lluc 1:10-16; 3:1-6).

Després, l’àngel Gabriel va dir les paraules de Lluc 1:37, probablement pensant en Maria i Elisabet. Estes mateixes paraules asseguren als servents de Jehovà en l’actualitat que ell continuarà complint les seues promeses. Això inclou la de reemplaçar els governs humans pel Regne celestial del seu Fill, Jesucrist (Daniel 2:44; 7:13, 14).

Per a fer-te una idea general del llibre de Lluc, mira este vídeo.