3. Tal com indica 1 Corintis 15:30-32, què va poder fer Pau gràcies a la seua fe en la resurrecció?

³ La fe que tenia Pau en la resurrecció el va ajudar a aguantar diferents proves (llig 1 Corintis 15:30-32). Per exemple, va escriure als corintis: «Cada dia em veig en perill de mort»; i també que havia «lluitat amb feres a Efes» (2Co 1:8; 4:10; 11:23). No sabem si es referia a bèsties reals en el circ d’aquella ciutat, o a jueus hostils i altres persones que eren com «feres» (Fets 19:26-34; 1Co 16:9). Fora com fora, Pau va afrontar grans perills. A pesar d’això, va continuar mirant al futur amb optimisme (2Co 4:16-18).

5. Quin punt de vista perillós podria debilitar la nostra fe en la resurrecció?

⁵ Pau va advertir els seus germans del perillós punt de vista que alguns tenien: «Si els morts no ressusciten, mengem i beguem, que demà morirem!». En realitat, esta manera de pensar no era nova, ja existia abans dels dies de Pau. Potser l’apòstol estava citant d’Isaïes 22:13, on parla de l’actitud que tenien els israelites, qui, en comptes d’acostar-se a Déu, preferiren disfrutar dels plaers de la vida. Bàsicament, l’actitud d’aquells israelites era: «Aprofita al màxim el moment present sense parar-te a pensar en el futur». Un punt de vista comú fins i tot hui en dia. Però, cal tindre present que aquella manera de pensar equivocada va tindre terribles conseqüències en la nació d’Israel (2Cr 36:15-20).

6. Per què hauríem de tindre en compte l’esperança de la resurrecció a l’hora de triar les amistats?

⁶ Creus que hauríem de tindre en compte la nostra esperança de la resurrecció a l’hora de triar les amistats? Els cristians de Corint havien d’evitar la companyia d’aquells que negaven la resurrecció, i això ens ensenya una lliçó important: no traurem res de bo de relacionar-nos amb aquells que viuen només per al moment present. Ajuntar-nos amb esta classe de persones podria corrompre el nostre punt de vista cristià i bons costums. De fet, podria dur-nos a adoptar un estil de vida que incloguera fer coses que Déu odia. Per això, Pau va exhortar amb fermesa: «Torneu al bon seny i no pequeu més» (1Co 15:33, 34).