Referències del Quadern d’activitats
DE L’1 AL 7 DE JULIOL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | COLOSSENCS 1-4
«Despulleu-vos de l’home vell i revestiu-vos del nou»
(Colossencs 3:5-9) Feu morir, doncs, allò que en vosaltres és terrenal: immoralitat, impuresa, passions, mals desigs i l’amor als diners, que és una idolatria. 6 Per tot això Déu castiga els qui són rebels. 7 En altre temps, quan vivíeu entre ells, també vosaltres vos havíeu comportat així; 8 però ara desfeu-vos de tot allò que siga ira, enfuriment, malícia, injúries, paraules deshonestes. 9 No vos enganyeu els uns als altres, vosaltres que vos heu despullat de l’home vell i de les seues obres
Rebeu l’esperit de Déu i no el del món
12 Quin esperit manifesta la meua personalitat, el del món o el de Déu? (Llig Colossencs 3:8-10, 13). L’esperit del món promou les obres de la carn (Ga 5:19-21). Per saber realment quin esperit influïx en nosaltres devem analitzar com reaccionem, no quan les coses ens van bé, sinó quan ens van malament, com ara si un germà ens ignora, ens ofén o inclús peca contra nosaltres. També devem analitzar el nostre comportament en casa. Pregunta’t: «En els últims sis mesos, ¿s’ha tornat més cristiana la meua personalitat, o he recaigut en algun mal hàbit, ja siga en la meua forma de parlar o de comportar-me?».
13 L’esperit de Déu ens ajuda a despullar-nos de «l’home vell i de les seues obres», o de la vella personalitat, i revestir-nos de «l’home nou», o de la nova personalitat. D’esta manera, arribarem a ser més amables i carinyosos. Ens serà més fàcil perdonar de tot cor, inclús si pareix que n’hi ha una causa justificada per a queixar-nos. Si patim alguna injustícia, no reaccionarem amb amargor, fúria, ira, crits, injúries, sinó que ens esforçarem per ser «afectuosos els uns amb els altres» (Ef 4:31, 32).
(Colossencs 3:10-14) i vos heu revestit de l’home nou, que es va renovant a imatge del seu creador i avança cap al ple coneixement. 11 Des d’ara ja no hi ha grec ni jueu, circumcís ni incircumcís, bàrbar ni escita, esclau ni lliure; només hi ha el Crist, que ho és tot i és en tots. 12 Revestiu-vos, doncs, dels sentiments que pertoquen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència; 13 suporteu-vos els uns als altres, i si algú tinguera res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor vos ha perdonat: perdoneu també vosaltres. 14 Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona.
w13 15/9 21 § 18, 19
T’has transformat?
18 Per a que la Paraula de Déu ens transforme, no és suficient en només llegir-la regularment i aprendre el que diu. Molta gent la llig de tant en tant i està prou familiaritzada amb el seu contingut. Potser t’has trobat en algunes d’estes persones en la predicació. Alguns inclús són capaços de recitar alguns textos de memòria. Però això ha tingut poc o ningun efecte en la seua manera de pensar o de viure. Què està fallant? Per a que la instrucció de la Paraula de Déu influïsca a una persona i la transforme, ha d’arribar-li al cor (Ga 6:6). Per això, és necessari passar temps meditant en allò que hem aprés. Seria bo que et preguntares: «Estic convençut que les coses que he aprés són més que un simple conjunt d’ensenyances religioses? Encara necessite més proves que açò és la veritat? Quan aprenc alguna cosa, ¿pense en com puc aplicar-ho jo, en comptes de vore-ho com una cosa que he d’ensenyar als altres? Ho veig com que Jehovà m’està parlant personalment?». Reflexionar en estes preguntes ens pot ajudar a aprofundir el que sentim per Jehovà, el nostre amor per ell augmentarà. Si deixem que la Paraula de Déu arribe al nostre cor, ens sentirem impulsats a fer els canvis necessaris (Pr 4:23; Lc 6:45).
19 Llegir regularment la Paraula de Déu i meditar en ella ens motivarà a continuar amb el procés de despullar-nos «de l’home vell i de les seues obres» i revestir-nos «de l’home nou, que es va renovant a imatge del seu creador i avança cap al ple coneixement» (Col 3:9, 10). Podem aconseguir-ho! A mesura que captem el sentit de les ensenyances de la Bíblia i veiem l’efecte en la nostra vida, ens vestirem de la personalitat cristiana que ens protegirà de les trampes malèvoles de Satanàs.
Buscant joies en la Bíblia
(Colossencs 1:13, 14) Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al Regne del seu Fill estimat, 14 en qui tenim la redempció, el perdó dels nostres pecats.
it-2 819 § 4-6
El Regne de Déu
El «Regne del seu Fill estimat». Deu dies després de l’ascensió de Jesús al cel, en el Pentecostés de l’any 33, va ser evident per als seus deixebles que Jesús havia sigut enaltit a «la dreta de Déu» al derramar-se esperit sant sobre ells (Fets 1:8, 9; 2:1-4, 29-33). D’esta manera, va entrar en vigor «una aliança nova», o nou pacte, i es convertiren en el nucli d’una «nació santa», l’Israel espiritual (He 12:22-24; 1Pe 2:9, 10; Ga 6:16).
En eixe moment, Crist estava assentat a la dreta de son Pare i era el Cap de la congregació (Ef 5:23; He 1:3; Fl 2:9-11). Les Escriptures mostren que des del Pentecostés de l’any 33 es va establir un regne espiritual sobre els deixebles. Per això, quan va escriure als cristians colossencs del segle I, l’apòstol Pau va indicar que Jesucrist ja tenia un regne: «[Déu] ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al Regne del seu Fill estimat» (Col 1:13; compara-ho amb Fets 17:6, 7).
El regne de Crist que va començar en el Pentecostés de l’any 33 és de caràcter espiritual, igual que l’Israel sobre qui regix, els cristians engendrats per l’esperit de Déu per a ser els Seus fills espirituals (Jn 3:3, 5, 6). Quan estos cristians reben la recompensa celestial, deixen de ser súbdits terrestres del regne espiritual de Crist per a convertir-se en reis al cel amb Crist (Ap 5:9, 10).
(Colossencs 2:8) Mireu que ningú no vos enlluerne amb especulacions sàvies: són purs miratges basats en tradicions humanes, en els poders que dominen aquest món, i no en Crist.
w08 15/8 28 § 9
Punts destacats de les cartes als Gàlates, als Efesis, als Filipencs i als Colossencs
2:8. Què són «els poders que dominen aquest món» contra els quals va advertir Pau? Estos són els elements que componen el món de Satanàs i els principis que guien i motiven la gent, per exemple les filosofies, el materialisme i les religions falses (1Jn 2:16).
Lectura de la Bíblia
(Colossencs 1:1-20) Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, i el germà Timoteu, 2 als germans en Crist, sants i fidels, que viuen a Colosses. Vos desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare. 3 Donem gràcies a Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, i preguem constantment per vosaltres 4 d’ençà que ens han parlat de la vostra fe en Jesucrist i de l’amor que teniu a tots els del poble sant, 5 moguts com esteu per l’esperança d’allò que vos és reservat en el cel. Aquesta esperança vos l’ha feta conéixer la paraula de la veritat, l’evangeli, 6 que ha arribat fins a vosaltres. I així com creix i dóna fruit en tot el món, és present entre vosaltres des del dia que el vau sentir i que vau reconéixer el missatge autèntic de la gràcia de Déu. 7 Això és el que vos va ensenyar Èpafres, el nostre estimat company de servici, que ha estat per a vosaltres un servidor fidel del Crist. 8 Ell ens ha parlat de l’amor que vos teniu gràcies a l’esperit. 9 Així, doncs, també nosaltres, d’ençà que hem sentit dir tot això, no ens cansem de pregar a favor vostre demanant a Déu que arribeu al ple coneixement de la seua voluntat, a tota classe de saviesa i a la intel·ligència que ve de l’esperit. 10 Així portareu una vida digna del Senyor, que el complaga en tot, fructificareu en tota classe d’obres bones i creixereu en el coneixement de Déu; 11 el seu poder gloriós vos enfortirà i farà que sigueu sempre pacients i constants. Amb alegria 12 doneu gràcies al Pare, que vos ha fet dignes de tenir part en l’heretat del poble sant, en el Regne de la llum. 13 Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al Regne del seu Fill estimat, 14 en qui tenim la redempció, el perdó dels nostres pecats. 15 Ell és la imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, 16 ja que Déu ha creat per ell totes les coses, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons i sobiranies, potències i autoritats. Tot ha estat creat per ell i destinat a ell. 17 Ell existeix abans de tot, i tot es manté unit gràcies a ell. 18 Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell és l’origen, el primogènit dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer. 19 Déu volgué que residira en ell tota la plenitud. 20 Déu volgué reconciliar-ho tot per ell i destinar-ho a ell, posant la pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang [del pal de turment de Jesucrist].
DEL 8 AL 14 DE JULIOL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 TESSALONICENCS 1-5
«Encoratgeu-vos i edifiqueu-vos els uns als altres»
(1 Tessalonicencs 5:11-13) Per això, encoratgeu-vos i edifiqueu-vos els uns als altres, tal com ja feu. 12 Vos demanem, germans, que reconegueu l’esforç d’aquells que treballen entre vosaltres per encaminar-vos en el Senyor i per instruir-vos; 13 tracteu-los amb el més gran respecte i amor per consideració a la seua missió. Viviu en pau entre vosaltres.
«Reconegueu l’esforç d’aquells que treballen entre vosaltres»
12 «Encaminar» la congregació implica més que simplement instruir. En 1 Timoteu 3:4, Pau va utilitzar el mateix verb quan va explicar que un superintendent «ha de saber portar bé la pròpia casa i fer-se obeir i respectar pels fills». En este cas, encaminar o portar bé inclou més que ensenyar als fills, també ha de ser el cap de la família i fer-se «respectar pels fills». De la mateixa manera, els ancians han de dirigir la congregació i ajudar tots els seus membres a subjectar-se a Jehovà (1Tm 3:5).
«Reconegueu l’esforç d’aquells que treballen entre vosaltres»
19 Si algú et fera un regal pensat especialment per a tu, com li’l podries agrair? Una bona manera seria usant-lo. Doncs bé, Jehovà per mitjà de Jesucrist ha donat hòmens com a regals, els ancians. Una manera de mostrar el nostre agraïment per estos regals és escoltar atentament els discursos que fan i posar en pràctica els punts que destaquen. També podem fer comentaris ben preparats quan demanen la nostra participació en les reunions, i donar suport a les activitats espirituals que organitzen, com la predicació. Si un ancià t’ha donat un consell i et sents agraït, per què no li ho dius? I recorda agrair també el sacrifici que fan les seues famílies de passar menys temps amb ells.
(1 Tessalonicencs 5:14) Vos hi encoratgem, germans: amonesteu els desvagats, animeu els temorencs, feu-vos càrrec dels dèbils, tingueu paciència amb tots.
Estimem «amb fets i de veritat»
13 Feu-vos càrrec dels dèbils. Podem demostrar que el nostre amor és sincer obeint este manament: «Feu-vos càrrec dels dèbils, tingueu paciència amb tots» (1Te 5:14). Molts germans que estaven dèbils amb el temps s’han fet forts en la fe. Però altres necessiten que continuem donant-los suport amb paciència. Com ho podem fer? Analitzant amb ells pensaments bíblics, convidant-los a predicar amb nosaltres o simplement dedicant temps a escoltar-los. A més, en lloc de qualificar els germans de forts o dèbils, recordem que tots tenim punts forts i punts dèbils. Fins i tot l’apòstol Pau va admetre que tenia les seues debilitats (2Co 12:9, 10). Tots necessitem rebre ànim i ajuda dels nostres germans.
Imita la humiltat i la tendresa de Jesús
16 Amb les nostres paraules tendres. La tendresa que sentim per la gent ens motiva a consolar els desanimats (1Te 5:14). Què podem dir per a animar-los? Entre altres coses, expressar-los la nostra preocupació per ells i demostrar-los que ens interessem sincerament. Els podem felicitar sincerament per a ajudar-los a vore les bones qualitats i habilitats que tenen. Els podem recordar que si coneixen Jesús, és perquè Jehovà els va atraure, i per això poden estar segurs que són preciosos als Seus ulls (Jn 6:44). També els podem assegurar que Jehovà es preocupa moltíssim pels seus servents «que tenen el cor trencat» i que estan tristos (Sl 34:19, v. 18 en altres bíblies). Les nostres paraules tendres poden alleujar el dolor de les persones que necessiten consol (Pr 16:24).
Buscant joies en la Bíblia
(1 Tessalonicencs 4:3-6) Aquesta és la voluntat de Déu: que visqueu santament. Absteniu-vos de comportaments immorals; 4 que cadascú sàpia dominar el seu propi cos amb santedat i amb respecte, 5 sense deixar-se endur per la passió com fan els pagans que no reconeixen Déu. 6 Que ningú no perjudique els altres germans ni s’aprofite d’ells en aquesta qüestió. El Senyor demanarà comptes de tot això, com ja vos hem dit i repetit.
it-1 963 § 7
Fornicació
La fornicació és una ofensa per la qual una persona pot ser expulsada de la congregació cristiana (1Co 5:9-13; He 12:15, 16). L’apòstol explica que un cristià que comet fornicació peca contra el seu propi cos, perquè gasta els òrgans de reproducció per a un fi il·lícit. Este comportament causa molta adversitat en sentit espiritual a la persona que ho practica, s’arrisca a contraure alguna malaltia venèria mortal i porta deshonra a la congregació de Déu (1Co 6:18, 19). La persona que comet fornicació abusa dels drets dels seus companys cristians (1Te 4:3-7), ja que 1) els seus actes deshonrosos introduïxen immundícia en la congregació i li lleven prestigi (He 12:15, 16), 2) priva a la persona amb qui comet fornicació d’una condició moral neta i, si està fadrina, del dret de començar una relació matrimonial pura, 3) taca el nom de la seua família i, a més, 4) perjudica els pares, espòs o nóvio de l’altra persona. El fornicador no està passant per alt els hòmens, què tenen lleis que poden o no sancionar la fornicació, sinó a Déu mateix, qui segur demanarà castic pel seu pecat (1Te 4:8).
(1 Tessalonicencs 4:15-17) D’acord amb l’ensenyament del Senyor, vos diem que nosaltres, si encara quedem amb vida quan ell vindrà, no passarem al davant dels qui hauran mort; 16 perquè a un senyal de comandament, al crit d’un arcàngel i al so de la trompeta de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer. 17 Llavors els qui de nosaltres quedem amb vida serem enduts juntament amb ells en els núvols, i pels aires anirem a l’encontre del Senyor. I així estarem amb ell per sempre.
«El vostre alliberament s’acosta»
14 Què passarà quan Gog de Magog llance l’atac contra el poble de Déu? Tant Mateu com Marc descriuen el mateix esdeveniment: «[El Fill de l’home] enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l’extrem de la terra a l’extrem del cel» (Mc 13:27; Mt 24:31). Jesús va profetitzar que es reuniria els cristians ungits. Quan ocorre açò? No és en el moment en què són elegits (Mt 13:37, 38). Tampoc en el moment en què reben el segellament final, just abans de la gran tribulació (Ap 7:1-4). Més bé, és en el moment en què la resta dels 144.000 reben la seua recompensa celestial (1Te 4:15-17; Ap 14:1). Això ocorrerà en algun moment després que haja començat l’atac de Gog de Magog (Ez 38:11). Aleshores es compliran les següents paraules de Jesús: «Llavors els justos resplendiran com el sol en el regne del seu Pare» (Mt 13:43).
15 Però, vol dir això que els ungits seran raptats quan diu que seran «enduts en els núvols»? Moltes persones de la cristiandat creuen en esta ensenyança, és a dir, que els cristians seran enduts al cel amb un cos de carn i ossos. I per això també pensen que Jesús vindrà de manera visible per a governar la terra. Però la Bíblia diu que «el senyal del Fill de l’home» apareixerà en el cel i que Jesús vindrà «sobre els núvols del cel», dos expressions que impliquen invisibilitat (Mt 24:30). D’altra banda, la Bíblia també diu que «carn i sang no és capaç de posseir en herència el Regne de Déu». Per tant, per a ser alçats al cel, els ungits primer han de ser «transformats. Serà en un instant, en un obrir i tancar d’ulls, al so de la trompeta final» (llig 1 Corintis 15:50-53). Encara que en este cas no utilitzem l’expressió rapte perquè està relacionada amb una ensenyança falsa, sí que podem dir que els ungits fidels que queden a la terra seran reunits al cel instantàniament.
Lectura de la Bíblia
(1 Tessalonicencs 3:1-13) Per això, no podent esperar més, vam preferir quedar-nos sols a Atenes, 2 i vos vam enviar Timoteu, germà nostre i col·laborador de Déu en l’anunci de l’evangeli del Crist. El vam enviar perquè vos enfortira i vos encoratjara en la fe 3 i així ningú no trontollara enmig de les proves que esteu passant. De fet, vosaltres mateixos sabeu prou bé que aquest és el nostre destí; 4 quan érem entre vosaltres, ja vos vam predir que havíem de sofrir tribulacions, i ara veieu que ha estat així. 5 Per això no vaig poder esperar més i vaig enviar Timoteu perquè em portara notícies de la vostra fe, no fóra cas que el diable vos haguera temptat i tot el nostre esforç haguera resultat inútil. 6 Ara Timoteu ha tornat de visitar-vos i ens ha portat bones noves referents a la vostra fe i al vostre amor. Ens ha fet saber que sempre guardeu un bon record de nosaltres i que teniu tantes ganes de veure’ns com nosaltres en tenim de veure-vos a vosaltres. 7 Per tot això, germans, gràcies a la vostra fe hem rebut un gran consol enmig de les contrarietats i tribulacions: 8 ara ens sentim reviure veient que vos manteniu ferms en el Senyor. 9 Com podríem agrair a Déu tota l’alegria que de vosaltres hem rebut davant d’ell? 10 Nit i dia preguem amb insistència perquè ens concedisca de tornar-vos a veure i completar allò que encara manca a la vostra fe. 11 Que Déu mateix, el nostre Pare, i Jesús, nostre Senyor, ens encaminen fins a vosaltres. 12 Que el Senyor faça créixer fins a sobreeixir l’amor que vos teniu els uns als altres i a tots els hòmens, i que és semblant al que nosaltres vos professem. 13 Que ell enfortisca els vostres cors i els mantinga sants i irreprensibles davant de Déu, el nostre Pare, el dia que Jesús, nostre Senyor, vindrà amb tots els seus sants. Amén.
DEL 15 AL 21 DE JULIOL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 TESSALONICENCS 1-3
«La revelació del Malvat»
(2 Tessalonicencs 2:6-8) Ja sabeu que, de moment, hi ha alguna cosa que el reté, perquè no es manifeste abans del seu temps. 7 El regne misteriós del mal ja ha entrat en acció, i n’hi haurà prou que s’aparte el qui ara el reté. 8 Llavors, quan aquest s’aparte, apareixerà el Malvat. Però Jesús, el Senyor, el farà morir amb l’alé de la seua boca, l’aniquilarà el dia de la seua vinguda.
it-1 676
Devoció piadosa
Ací trobem un altre misteri totalment oposat al «designi secret», o secret sagrat, de Jehovà. Es tracta del «regne misteriós del mal». Va ser un misteri per als cristians verdaders perquè, en el temps de l’apòstol Pau, la identitat de «l’Home malvat» encara no s’havia relacionat amb ningun grup clarament identificable. La seua identitat continuaria sent un misteri per a la majoria de la gent inclús després que este «Home» es formara, ja que amagaria la seua maldat davall el nom de la devoció piadosa, però en realitat seria una apostasia de la verdadera devoció piadosa. Amb tot, Pau va dir que «el regne misteriós del mal» ja estava obrant perquè en la congregació cristiana del seu temps es veien actituds en contra de les normes de Déu que no tardarien en conformar la classe apòstata. Finalment, Jesucrist «el farà morir», o l’eliminarà, el dia de la manifestació de la seua presència. Però abans, este «Home» apòstata manipulat per Satanàs s’alçarà «contra tot allò que és tingut per diví o per sagrat» (en grec sébasma). Per ser un instrument satànic, este gran opositor de Déu seria extremadament enganyós i portaria destrucció a aquells que seguiren les seues pràctiques. L’eficiència de «l’Home malvat» radicaria en la capacitat de disfressar la maldat amb una falsa devoció piadosa (2Te 2:3-12; compara-ho amb Mt 7:15, 21-23).
(2 Tessalonicencs 2:9-12) El Malvat apareixerà gràcies al poder de Satanàs. La seua vinguda anirà acompanyada de tota classe d’obres poderoses, de senyals i prodigis enganyosos, 10 i de tota classe de seduccions malignes. Tot això caurà sobre els qui van a la perdició, perquè no han acollit l’amor a la veritat que els hauria salvat. 11 Per aquest motiu, Déu els enviarà un poder que els extraviarà i els farà creure la mentida. 12 Així seran condemnats tots els qui no han acceptat la veritat i s’han complagut en l’error.
it-2 368 § 7
Mentira
A aquells que preferixen la falsedat, Jehovà «els enviarà un poder que els extraviarà i els farà creure la mentida», i no les bones notícies sobre Jesucrist (2Te 2:9-12). El que li va passar fa segles al rei israelita Acab és un exemple d’açò. Per una banda, uns profetes mentirosos asseguraren a Acab que guanyaria la batalla contra Ramot-galaad i per altra banda, el profeta Micàiehu li va predir desgràcies. Com se li va revelar a Micàiehu en una visió, Jehovà va permetre que una criatura celestial actuara com «un esperit de mentida» en la boca de tots els profetes d’Acab. És a dir, esta criatura celestial va influir en ells per a que no li digueren la veritat, sinó el que a ells els interessava i Acab desitjava sentir. Encara que Acab va ser advertit, va preferir que l’enganyaren i això li va costar la vida (1Re 22:1-38; 2Cr 18).
Buscant joies en la Bíblia
(2 Tessalonicencs 1:7, 8) i que vosaltres, els qui esteu atribolats, trobeu el repòs juntament amb nosaltres, el dia que Jesús, el Senyor, es manifestarà. Vindrà des del cel, acompanyat dels seus àngels poderosos 8 i enmig d’un foc ardent, per demanar comptes als qui no reconeixen Déu i no accepten l’evangeli de Jesús, nostre Senyor.
it-1 972 § 4
Foc
L’apòstol Pere va escriure que estan «reservats per al foc el cel i la terra d’ara». El context d’este passatge i altres textos mostren que este foc no és literal, sinó que significa la destrucció eterna. Així com el Diluvi dels dies de Noé no va destruir el cel ni la terra literals, sinó només a les persones malvades, la revelació de Jesucrist amb els seus àngels poderosos enmig d’un foc ardent resultarà en destrucció eterna només dels malvats i del sistema de coses del que formen part (2Pe 3:5-7, 10-13; 2Te 1:6-10; compara-ho amb Is 66:15, 16, 22, 24).
(2 Tessalonicencs 2:2) que no perdeu l’enteniment ni vos deixeu alarmar, encara que una suposada revelació de l’esperit o bé un ensenyament o una carta que han passat per nostres hagen anunciat que el dia del Senyor és imminent.
it-1 1238 § 4
Inspiració
Revelacions de l’esperit verdaderes i falses. La paraula grega pnéuma (esperit) s’usa de manera especial en alguns escrits apostòlics. Per exemple, en 2 Tessalonicencs 2:2, l’apòstol Pau insta els seus germans de Tessalònica que no perderen l’enteniment ni es deixaren alarmar «encara que una suposada revelació de l’esperit o bé un ensenyament o una carta que han passat per nostres hagen anunciat que el dia del Senyor és imminent». Està clar que Pau ací gasta la paraula pnéuma (esperit) en relació a diferents mitjans de comunicació com «un ensenyament», un missatge verbal o «una carta». Per este motiu, un comentari bíblic diu d’este text: «Amb esta expressió, l’apòstol es referia a una idea espiritual, una aparent predicció o una declaració profètica» (Commentary on the Holy Scriptures, pàg. 126, per Lange, traduït i editat per P. Schaff, 1976). Un altre comentari diu: «Per esperit. Per mitjà de declaracions profètiques, algunes persones en reunions cristianes asseguraven que les revelacions eren divines» (Word Studies in the New Testament, 1957, Vol. IV, pàg. 63, per Vincent). Així doncs, encara que en este cas i en altres similars algunes versions traduïxen pnéuma per «esperit», altres diuen simplement «revelació» (Nou Testament, Ed. Claret / Quatre Rius i Bíblia Evangèlica Catalana), «supuestas revelaciones» (Sagrada Bíblia, 1969, per Serafín de Ausejo) o «expressió inspirada» (NM).
Lectura de la Bíblia
(2 Tessalonicencs 1:1-12) Pau, Siles i Timoteu, a l’església dels tessalonicencs, que viu en Déu, el nostre Pare, i en Jesucrist, el Senyor. 2 Vos desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. 3 Sempre hem de donar gràcies a Déu per vosaltres, germans. És just que ho fem, perquè la vostra fe va creixent i l’amor que vos teniu augmenta en cada un de vosaltres. 4 Davant de les altres esglésies de Déu, ens sentim orgullosos de vosaltres per la perseverança i la fe amb què suporteu les persecucions i les tribulacions. 5 Això és senyal que Déu farà justícia i que sereu trobats dignes del Regne de Déu pel qual ara sofriu. 6 Perquè és just que Déu faça passar tribulacions als qui ara vos en fan passar, 7 i que vosaltres, els qui esteu atribolats, trobeu el repòs juntament amb nosaltres, el dia que Jesús, el Senyor, es manifestarà. Vindrà des del cel, acompanyat dels seus àngels poderosos 8 i enmig d’un foc ardent, per demanar comptes als qui no reconeixen Déu i no accepten l’evangeli de Jesús, nostre Senyor. 9 El seu càstig serà la perdició eterna, allunyats de la presència del Senyor i de la seua gloriosa majestat. 10 Ell vindrà aquell dia per ser glorificat enmig dels seus sants i per ser honorat enmig de tots els qui hauran cregut. I també vosaltres heu cregut el nostre testimoniatge! 11 Per tot això, sempre preguem per vosaltres, perquè el nostre Déu vos faça dignes de la vocació que heu rebut; que amb el seu poder duga a terme la vostra decisió d’obrar el bé i faça activa la vostra fe. 12 Així el nom de Jesús, nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres, i vosaltres en ell, per la gràcia del nostre Déu i de Jesucrist, el Senyor.
DEL 22 AL 28 DE JULIOL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 TIMOTEU 1-3
«Esforcem-nos per una noble obra»
(1 Timoteu 3:1) Això que et dic és digne de crèdit: aspirar a ser el pastor d’una comunitat és desitjar una noble obra.
w16.08 21 § 3
Veus la necessitat de progressar espiritualment?
3 Llig 1 Timoteu 3:1. El verb grec que es traduïx «aspirar a» significa ‘estirar-se per a agarrar alguna cosa’, potser alguna cosa que no siga fàcil d’agarrar. Amb esta expressió, l’apòstol Pau va destacar que progressar en sentit espiritual implica esforç. Imagina que un germà reflexiona en les seues metes dins de la congregació. És possible que encara no servisca com a servent ministerial, però s’adona que li fa falta cultivar qualitats espirituals. Per tant, el primer que fa és esforçar-se per complir els requisits per a ser servent ministerial. Més avant, continua esforçant-se per a servir com a ancià. En els dos casos, el germà fa tot el possible per satisfer els requisits necessaris amb l’objectiu d’atendre més responsabilitats en la congregació.
(1 Timoteu 3:13) Perquè els qui exerceixen bé el seu ministeri de diaques es guanyen la consideració de tots i arriben a posseir la confiança que ve de la fe en Jesucrist.
km 11/78 4 § 7
Aquells que «es guanyen la consideració de tots»
7 Es fàcil vore per què Pau va dir que estos hòmens «es guanyen la consideració de tots». No es tracta, com alguns suggerixen, d’un ascens en una jerarquia eclesiàstica. Més bé, els servents ministerials que «exerceixen bé el seu ministeri» tenen la seguretat de rebre la benedicció de Jehovà i de Jesús, i tota la congregació els respecta i els dona suport. Ben encertadament «arriben a posseir la confiança que ve de la fe en Jesucrist». Per ser fidels en la seua posició, se’ls valora per l’excel·lent servici que fan; tenen una fe ferma i poden declarar-la sense covardia ni temor a reprotxes.
Buscant joies en la Bíblia
(1 Timoteu 1:4) i a no dedicar-se a faules i a genealogies inacabables que fomenten discussions en compte de servir el pla salvador de Déu que es realitza per la fe.
it-1 1007
Genealogia
No tenia sentit involucrar-se en estudiar i considerar estos assumptes, i encara menys quan Pau va escriure a Timoteu. En aquell moment ja no importaven els registres genealògics per a provar el llinatge de cada u perquè, dins de la congregació cristiana, Déu ja no feia distinció entre jueus i gentils (Ga 3:28). A més, els registres genealògics ja havien establit el llinatge de Crist per mitjà de la línia de David. També cal tindre en compte que, poc temps després que Pau fera esta advertència, Jerusalem anava a ser destruïda i els registres jueus junt amb ella. Déu no els va conservar. Per això, a Pau li preocupava que Timoteu i les congregacions malgastaren el temps en investigacions i controvèrsies sobre assumptes de llinatge que no contribuïen en res a la fe cristiana. La genealogia proveïda per la Bíblia és suficient per a provar que Crist és el Messies, i esta és la qüestió genealògica més important per als cristians. Les altres genealogies de les Escriptures queden com a testimoniatge de l’autenticitat i historicitat del registre bíblic.
(1 Timoteu 1:17) Al rei dels segles, Déu únic, immortal i invisible, honor i glòria pels segles dels segles. Amén.
cl 11 § 15
«Ací teniu el vostre Déu!»
15 Un altre títol que només s’aplica a Jehovà és «Rei dels segles», o de l’eternitat (1 Timoteu 1:17; Apocalipsi 15:3). Què implica este títol? Encara que per a nosaltres és difícil d’entendre, Jehovà és etern, és a dir, la seua existència és infinita tant cap al passat com cap al futur. Salm 90:2 diu: «Des de sempre i per sempre tu ets Déu». Jehovà no va tindre principi, perquè sempre ha existit. Amb raó se l’anomena «l’ancià carregat d’anys», ja existia eternament abans de crear qualsevol cosa o persona a l’univers! (Daniel 7:9, 13, 22.) Per tant, qui pot qüestionar el seu dret a ser el Senyor Sobirà?
Lectura de la Bíblia
(1 Timoteu 2:1-15) Primer de tot, recomane que feu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els hòmens, 2 pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l’honestedat. 3 Això és bo i agradable a Déu, salvador nostre, 4 que vol que tots els hòmens se salven i arriben al coneixement de la veritat. 5 Hi ha un sol Déu; hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els hòmens, l’home Jesucrist, 6 que es donà a si mateix com a rescat per tots els hòmens: aquest és el testimoni que Déu ha donat en els temps fixats per ell. 7 Jo n’he estat fet herald i apòstol, mestre de la fe i de la veritat per a instruir els pagans. Ho declare amb tota veritat, i no mentisc. 8 Desitge que els hòmens preguen per totes parts i que puguen alçar unes mans pures, evitant baralles i discussions. 9 Igualment, desitge que les dones es presenten amb decència, que s’arreglen amb dignitat i discreció, no amb pentinats complicats, ni amb joies d’or o perles o vestits luxosos, 10 sinó amb bones obres, com pertoca a dones que s’han compromés a donar culte a Déu. 11 A l’hora de la instrucció, les dones casades s’han de mantenir en silenci i submises als marits. 12 Jo no els permet que es dediquen a ensenyar i així dominen els seus marits, sinó que han d’estar en silenci. 13 Perquè primer va ser format Adam i després Eva. 14 I no fou enganyat Adam, sinó la seua dona, la qual, seduïda, va cometre una falta. 15 Tanmateix, la dona se salvarà gràcies a la maternitat, si conserva amb tota discreció la fe, la santedat i l’amor.
DEL 29 DE JULIOL AL 4 D’AGOST
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 TIMOTEU 4-6
«Servir a Déu o als diners»
(1 Timoteu 6:6-8) I és cert que la pietat és un gran negoci, si un s’acontenta amb el que té! 7 Perquè hem vingut a aquest món sense res, i no ens en podrem endur res. 8 Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets.
Aprenem el secret de ser autosuficients
L’autosuficiència era una de les raons principals per les quals Pau se sentia feliç i satisfet. Què implica ser autosuficient? Dit en poques paraules és acontentar-se amb les coses bàsiques. En referència a açò, Pau va escriure a Timoteu, el seu fidel company en la predicació: «I és cert que la pietat és un gran negoci, si un s’acontenta amb el que té! Perquè hem vingut a aquest món sense res, i no ens en podrem endur res. Mentre tinguem, doncs, menjar i vestit, donem-nos per satisfets» (1 Timoteu 6:6-8).
Observem que l’apòstol Pau va relacionar l’autosuficiència amb el camí de la pietat, o la devoció piadosa. Va reconéixer que la felicitat prové de posar en primer lloc el servici a Déu, i no els béns ni les riqueses d’este món. El «menjar i vestit» no eren altra cosa que els mitjans que li permetien continuar cultivant la devoció a Jehovà. Per tant, el seu secret per a ser autosuficient era confiar en el Creador, passara el que passara.
(1 Timoteu 6:9) Els qui volen enriquir-se cauen en temptacions i paranys, i en molts desigs insensats i perniciosos, que afonen els hòmens en la ruïna i la perdició.
Com ens afecta l’actitud de voler enriquir-nos?
És cert que l’afany d’acumular riqueses no té conseqüències mortals per a la majoria de la gent, però sí que és possible que els impedisca disfrutar de la vida. A més, les pressions laborals i econòmiques poden provocar trastorns en la salut que afecten la qualitat i la duració de la seua vida, com ara atacs de pànic, insomni, migranya crònica i úlceres. Inclús en el cas que una persona comprenguera finalment que ha de canviar la seua visió sobre les riqueses, probablement ja siga massa tard. Potser el seu cònjuge ja no confie en ell, els seus fills ja estiguen afectats emocionalment i la seua salut ja estiga deteriorada. Possiblement puga arreglar part de les conseqüències, però li costarà molt d’esforç. Eixes persones, en veritat, «s’han clavat a l’ànima molts sofriments» (1 Timoteu 6:10).
(1 Timoteu 6:10) Perquè l’amor als diners és l’arrel de tots els mals. Per haver-s’hi llançat, alguns s’han desviat de la fe i ells mateixos s’han clavat a l’ànima molts sofriments.
g 11/08 6 § 4-6
Sis consells per a obtindre l’èxit personal
Tal com hem vist en el primer article d’esta sèrie, qui va darrere dels diners pensant que són la clau de la felicitat està perseguint un miratge. No sols quedarà desil·lusionat, sinó que tindrà molts problemes. Per exemple, en la seua busca desesperada de riqueses, hi ha qui sacrifica les relacions familiars i els amics. Altres no dormen lo suficient, siga pel treball o per l’ansietat i les preocupacions que els provoca. «El treballador dorm bé, menge poc o menge molt; però el ric, de massa fart, no pot dormir» (Eclesiastés 5:11 [v. 12 en altres bíblies]).
Els diners no són tan sols un amo cruel, també són enganyosos. Per això Jesucrist va fer referència a «la seducció de les riqueses» (Marc 4:19). És a dir, els diners prometen la felicitat, però no la donen; el que fan és avivar el desig d’acumular més coses. Ja ho diu Eclesiastés 5:9 [v. 10 en altres bíblies]: «El qui estima el diner no en té mai prou».
En essència, l’amor als diners és contraproduent i és l’origen de desil·lusions, frustracions o actes vils (Proverbis 28:20). En canvi, la generositat, el perdó, la puresa moral, l’amor i l’espiritualitat contribuïxen a la felicitat i l’èxit.
Buscant joies en la Bíblia
(1 Timoteu 4:2) Aqueixos actuaran amb la hipocresia dels mentiders, amb la pròpia consciència marcada per la infàmia:
Una bona consciència amb Déu
17 L’apòstol Pere va animar a mantindre «la rectitud de consciència» (1 Pere 3:16). Per desgràcia, quan les persones ignoren els principis de Jehovà, amb el temps la consciència deixa d’avisar-los. Pau va dir que una consciència aixina és com si haguera sigut «marcada» amb ferro calent (1 Timoteu 4:2). T’has cremat alguna volta? Quan passa, et queda una marca en la pell i ja no pots sentir res en eixa zona. Si una persona persistix en fer coses que estan malament, la consciència queda «marcada», o insensibilitzada, i amb el temps, deixa de funcionar.
(1 Timoteu 4:13) Mentre esperes que jo vaja, dedica’t a llegir l’Escriptura, a exhortar i a instruir.
it-2 198 § 5, 6
Lectura pública
En la congregació cristiana. En el segle I, poques persones tenien còpies dels molts rolls de la Bíblia, per això llegir en públic era molt important. L’apòstol Pau va manar que les seues cartes es llegiren públicament en les reunions de les congregacions cristianes i va donar instruccions per a que les congregacions s’intercanviaren les cartes a fi que es llegiren totes (Col 4:16; 1Te 5:27). Pau va aconsellar al jove superintendent cristià Timoteu que es dedicara «a llegir públicament l’Escriptura, a predicar, a ensenyar» (1Tm 4:13 Nou Testament, Ed. Claret / Quatre Rius).
La lectura pública havia de fer-se fluidament, sense entrebancs (Ha 2:2). Com repercutix en l’ensenyament dels altres, el lector ha de comprendre bé el que està llegint i tindre un enteniment clar de la intenció de l’escriptor per tal de no donar una idea o impressió equivocada als oients. Segons Apocalipsi 1:3, els qui lligen en veu alta la profecia, així com els qui escolten les paraules i les observen, seran feliços.
Lectura de la Bíblia
(1 Timoteu 4:1-16) L’esperit diu clarament que, en els darrers temps, alguns s’apartaran de la fe i faran cas d’esperits seductors i doctrines diabòliques. 2 Aqueixos actuaran amb la hipocresia dels mentiders, amb la pròpia consciència marcada per la infàmia: 3 prohibiran contraure matrimoni i menjar certs aliments, que Déu ha creat per tal que els fidels, els qui han conegut la veritat, en mengen donant-li gràcies. 4 Tot allò que Déu ha creat és bo, i no s’ha de rebutjar res si es menja donant-ne gràcies. 5 La paraula de Déu i la pregària ho santifiquen. 6 Si ensenyes aquestes coses als germans, seràs un bon servidor de Jesucrist, nodrit amb les paraules de la fe i de la bona doctrina que has seguit fidelment. 7 Evita les faules irreverents, que són contes de la vora del foc. Exercita’t en la pietat, 8 perquè l’exercici corporal no serveix de gran cosa, mentre que la pietat és útil per a tot, ja que conté la promesa de la vida, tant de la present com de la futura. 9 Això que et dic és digne de crèdit i de tota confiança: 10 si lluitem i treballem, és perquè tenim posada l’esperança en el Déu viu, que és el salvador de tots els hòmens, sobretot dels qui són creients. 11 Això és el que has de predicar i ensenyar. 12 Que ningú no t’haja de menysprear perquè ets jove; al contrari, sigues per als fidels un model en el parlar, en la conducta, en l’amor, en la fe, en la integritat. 13 Mentre esperes que jo vaja, dedica’t a llegir l’Escriptura, a exhortar i a instruir. 14 No et desentengues del do que Déu et va concedir en virtut de les paraules profètiques i de la imposició de mans feta pel col·legi dels qui presideixen la comunitat. 15 Posa-hi tot l’interés, no te’n despreocupes; que tots vegen com progresses. 16 Vetla sobre tu mateix i sobre allò que ensenyes. Persevera-hi. Fent-ho així, et salvaràs a tu mateix i salvaràs els qui t’escolten.