BIBLIOTECA EN LÍNIA Watchtower
BIBLIOTECA EN LÍNIA
Watchtower
valencià
Ç
  • À
  • à
  • É
  • é
  • È
  • è
  • Í
  • í
  • Ï
  • ï
  • Ó
  • ó
  • Ò
  • ò
  • Ú
  • ú
  • Ü
  • ü
  • L·L
  • l·l
  • Ç
  • ç
  • §
  • BÍBLIA
  • PUBLICACIONS
  • REUNIONS
  • mwbr19 agost pàgs. 1-11
  • Referències del Quadern d’activitats

El text seleccionat no té vídeo.

Ho lamentem, hi ha hagut un error al carregar el vídeo.

  • Referències del Quadern d’activitats
  • Referències del Quadern d’activitats El viure cristià i la predicació (2019)
  • Subtítols
  • DEL 5 A L’11 D’AGOST
  • DEL 12 AL 18 D’AGOST
  • DEL 19 AL 25 D’AGOST
  • DEL 26 D’AGOST A L’1 DE SETEMBRE
Referències del Quadern d’activitats El viure cristià i la predicació (2019)
mwbr19 agost pàgs. 1-11

Referències del Quadern d’activitats

DEL 5 A L’11 D’AGOST

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 TIMOTEU 1-4

«Déu no ens ha donat un esperit de covardia»

(2 Timoteu 1:7) Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i d’enteniment.

w09 15/5 15 § 9

Jóvens, que tots vegen com progresseu

9 Per tal d’ajudar a Timoteu, Pau li va recordar: «Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i d’enteniment» (2Tm 1:7). «L’enteniment» consistix en ser capaç de pensar i raonar amb sensatesa. També inclou la capacitat d’afrontar les coses tal com són en realitat, i no com ens agradaria que foren. Alguns jóvens no tenen prou maduresa i mostren un esperit de covardia intentant evadir-se de situacions estressants, i es passen el dia dormint o veient la televisió, abusen de l’alcohol, prenen drogues, ixen de festa constantment o porten una vida immoral. Als cristians se’ns advertix «a abandonar la impietat i els desigs mundans per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat» (Tt 2:12).

(2 Timoteu 1:8) Per tant, no t’avergonyisques de donar testimoni de nostre Senyor ni t’avergonyisques de mi, presoner per causa d’ell. Suporta juntament amb mi els sofriments a favor de l’evangeli, amb la fortalesa que ve de Déu.

w03 1/3 9 § 7

Siguem ferms i decidits!

7 L’apòstol Pau va escriure a Timoteu: «Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa [...]. Per tant, no t’avergonyisques de donar testimoni de nostre Senyor» (2 Timoteu 1:7, 8; Marc 8:38). Després d’haver llegit estes paraules, fem bé de preguntar-nos: «M’avergonyisc de les meues creences o mostre valentia? Saben els meus companys de faena o d’escola que sóc testimoni de Jehovà o intente ocultar-ho? M’avergonyisc de ser diferent dels altres o em sent orgullós de la meua relació amb Jehovà?». Si algú té sentiments negatius sobre la predicació de les bones notícies o per ser diferent dels altres, és convenient que recorde el consell de Jehovà a Josué: «Sigues ferm i decidit». No oblidem mai que no és l’opinió dels nostres companys de faena o d’escola la que compta, sinó la de Jehovà i Jesucrist (Gàlates 1:10).

(2 Timoteu 1:7, 8) Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i d’enteniment. 8 Per tant, no t’avergonyisques de donar testimoni de nostre Senyor ni t’avergonyisques de mi, presoner per causa d’ell. Suporta juntament amb mi els sofriments a favor de l’evangeli, amb la fortalesa que ve de Déu.

Buscant joies en la Bíblia

(2 Timoteu 2:3, 4) Suporta amb mi els sofriments com un bon soldat de Jesucrist. 4 El qui s’allista en l’exèrcit, si és que vol complir amb qui l’ha reclutat, no s’embolica en els assumptes de la vida civil.

w17.07 10 § 13

Busquem les riqueses de deveres

13 Timoteu va ser un home de fe. Pau el va anomenar un «bon soldat de Crist Jesús», i seguidament li va dir: «Ningú en plena campanya militar, no s’embolica amb els negocis de la vida civil, si vol tenir content aquell que l’ha allistat» (2Tm 2:3, 4 Nou Testament, Ed. Claret / Quatre Rius). Els cristians de hui en dia, inclosos l’exèrcit de més d’un milió de servents de temps complet, apliquen este consell de Pau en la mesura de les seues circumstàncies. Per a resistir les pressions de la publicitat i del món que els envolta, recorden el principi següent: «El qui ampra és esclau del creditor» (Pr 22:7). A Satanàs res li agradaria més que gastàrem el nostre temps i energies com esclaus del seu món comercial. I la realitat és que algunes decisions podrien esclavitzar-nos durant anys i anys com, per exemple, una gran hipoteca immobiliària. També podria convertir-se en una càrrega econòmica molt pesada un préstec per a cursar llargues carreres, per a pagar un cotxe luxós o, fins i tot, per a pagar una boda per damunt de les nostres possibilitats. Demostrem saviesa pràctica quan simplifiquem la nostra vida i reduïm els deutes i despeses, així quedarem lliures per a ser esclaus de Déu, i no ser esclaus del sistema comercial (1Tm 6:10).

(2 Timoteu 2:23) Evita les discussions estúpides, pròpies de gent ignorant; ja saps que acaben en baralles,

w14 15/7 14 § 10

Els servents de Jehovà «s’allunyen del mal»

10 Hui en dia, el poble de Jehovà no sol afrontar apostasia dins de la congregació. Tot i això, quan ens exposem a ensenyances antibíbliques, sense importar la font, les hem de rebutjar amb decisió. No seria prudent participar en debats amb apòstates, siga en persona, responent en un blog o de qualsevol altra manera. Encara que tinguérem la intenció d’ajudar a estes persones, estes conversacions anirien en contra del principi bíblic que acabem de considerar. En lloc d’això, els servents de Jehovà evitem l’apostasia, la rebutgem per complet.

Lectura de la Bíblia

(2 Timoteu 1:1-18) Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, enviat a anunciar la promesa de la vida que ve per Jesucrist, 2 a Timoteu, fill estimat. Et desitge la gràcia, la misericòrdia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, Senyor nostre. 3 Done gràcies a Déu, a qui tribute culte amb consciència neta com els meus avantpassats, i et recorde constantment, nit i dia, en les meues oracions. 4 Tinc presents les teues llàgrimes i desitge vivament veure’t i omplir-me d’aquest goig. 5 Faig memòria de la teua fe sincera, que ja tenien la teua àvia Lois i la teua mare Eunice. Tu la tens igual, n’estic segur. 6 Per això et recomane que procures fer reviscolar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meues mans. 7 Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i d’enteniment. 8 Per tant, no t’avergonyisques de donar testimoni de nostre Senyor ni t’avergonyisques de mi, presoner per causa d’ell. Suporta juntament amb mi els sofriments a favor de l’evangeli, amb la fortalesa que ve de Déu. 9 Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no en virtut de les nostres bones obres, sinó per la seua pròpia decisió i per la gràcia que abans dels segles ens havia concedit en Jesucrist. 10 Aquesta gràcia, ara ha estat revelada amb la manifestació de Jesucrist, el nostre salvador, que ha destituït la mort i, per mitjà de l’evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat. 11 Jo he estat fet herald, apòstol i mestre d’aquest evangeli. 12 Per això suporte aquests sofriments, i no me n’avergonyisc. Sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar fins a l’últim dia el tresor de la fe que m’ha estat confiat. 13 Tingues com a norma la sana doctrina que has escoltat dels meus llavis i observa-la amb fe i amor en Jesucrist. 14 Guarda el valuós tresor de la fe, amb l’ajuda de l’Esperit Sant que habita en nosaltres. 15 Ja saps que m’han abandonat tots els de l’Àsia, fins i tot Fígel i Hermògenes. 16 Però que el Senyor mostre el seu amor als de la casa d’Onesífor, que m’ha confortat sovint i no s’ha avergonyit de les meues cadenes; 17 ben al contrari, quan va arribar a Roma em va buscar amb tot l’interés fins a trobar-me. 18 Que el Senyor li concedisca de trobar misericòrdia el darrer dia prop de Déu. Els servicis que ell em va prestar a Efes, tu els coneixes millor que ningú.

MILLORA EN LA PREDICACIÓ

(Isaïes 33:24) Cap habitant de Sió no dirà que està malalt: al poble que hi viu, li és perdonada la culpa.

(Salm 72:16) Que els camps de blat abunden al país, i pels cimals onegen les espigues com al Líban; que les ciutats florisquen com l’herba del camp.

(Joan 5:28, 29) No vos estranyeu d’això: ve l’hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seua veu 29 i n’eixiran; els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats.

w14 15/7 13 § 3-7

Allunyeu-vos del mal

3 Analitzem el context bíblic de les paraules de Pau que es troben a 2 Timoteu 2:19. Este text fa referència al «sòlid fonament» que Déu ha posat i, a continuació, menciona dos declaracions inscrites en ell. La primera és evidentment una cita de Nombres 16:5: «El Senyor coneix els qui són seus» (consulta l’article anterior). La segona declaració, «que s’allunyen del mal tots els qui invoquen el nom del Senyor», ha intrigat durant molts anys els investigadors bíblics. Per què?

4 La manera d’escriure de Pau dona a entendre que estava fent una cita. No obstant això, pareix que no hi ha cap versicle de les Escriptures Hebrees que coincidisca amb la cita de Pau. Aleshores, a què es referia l’apòstol quan deia: «Que s’allunyen del mal tots els qui invoquen el nom del Senyor»? Just abans d’esta declaració, Pau cita de Nombres capítol 16, el qual relata la rebel·lió de Coré. Podria estar relacionada esta segona declaració amb els esdeveniments que envolten esta rebel·lió?

5 La Bíblia diu que Datan i Abiron, fills d’Eliab, es van unir a Coré com a líders de la rebel·lió contra Moisés i Aaron (Nm 16:1-5). Van mostrar públicament que no respectaven a Moisés, i rebutjaren l’autoritat que Déu li havia donat. Estos rebels van continuar habitant entre el poble de Jehovà, posant en perill la salut espiritual dels fidels. Quan va arribar el dia en què Jehovà va haver de distingir entre els seus servents fidels i els rebels, va donar una orde molt clara.

6 El relat diu: «El Senyor va respondre a Moisés: “Digues a la comunitat que s’aparten dels voltants del lloc on viuen Coré, Datan i Abiron”. Moisés, seguit pels ancians d’Israel, va anar on eren Datan i Abiron. Allà digué a la comunitat: “Aparteu-vos de les tendes d’aquests hòmens malvats, no toqueu res que siga seu, no fóra cas que vos perdéreu vosaltres amb ells per tots els seus pecats”. Ells es van allunyar dels voltants del lloc on residien Coré, Datan i Abiron» (Nm 16:23-27). Després, Jehovà va aniquilar a tots els qui s’havien rebel·lat. Per altra banda, els seus servents fidels –els qui s’havien apartat, o allunyat, del mal– salvaren la vida.

7 Jehovà llig els cors i percep la lleialtat dels qui li pertanyen. Tot i això, els seus fidels van haver d’actuar amb decisió, i separar-se dels injustos. Per tant, és possible que Pau es referira al relat de Nombres 16:5, 23-27 quan va escriure: «Que s’allunyen del mal tots els qui invoquen el nom del Senyor». Açò estaria en harmonia amb les paraules de l’apòstol: «El Senyor coneix els qui són seus» (2Tm 2:19).

VISQUEM COM A CRISTIANS

Passa temps amb els qui estimen a Jehovà

(Proverbis 13:20) Qui va amb un savi es torna savi, qui va amb un neci es torna més neci.

(2 Cròniques 24:2) Joaix va fer allò que plau al Senyor, mentre va viure el sacerdot Jehoiadà.

(2 Cròniques 24:17-19) Després de la mort de Jehoiadà, els prohoms d’Israel vingueren a retre homenatge al rei. El rei va fer cas del que li deien, 18 i tots ells van abandonar el temple del Senyor, el Déu dels seus pares, per donar-se al culte dels bosquets sagrats i dels ídols. Aquest pecat va provocar la indignació divina contra Judà i Jerusalem. 19 El Senyor els envià profetes per fer que es convertiren a ell, però no van escoltar les seues amonestacions.

(2 Timoteu 2:20, 21) En una casa gran no hi ha tan sols objectes de plata i or, sinó també de fusta i terrissa: els uns són vasos nobles, i els altres, atifells ordinaris. 21 Per tant, els qui es purifiquen d’aquelles doctrines seran vasos nobles, santificats, útils al Senyor i disposats a tota obra bona.

(2 Timoteu 2:21) Per tant, els qui es purifiquen d’aquelles doctrines seran vasos nobles, santificats, útils al Senyor i disposats a tota obra bona.

DEL 12 AL 18 D’AGOST

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | TITUS 1–FILÈMON

«Els nomenaments d’ancians en la congregació»

(Titus 1:5-9) Et vaig deixar a Creta perquè acabares d’organitzar el que faltava i designares els qui han de presidir la comunitat en cada població, segons les instruccions que et vaig donar. 6 Els qui presideixen la comunitat han de ser irreprensibles i marits d’una sola muller; els seus fills han de ser creients, i no els han de poder acusar de dissoluts o rebels. 7 Cal, en efecte, que el pastor d’una comunitat siga irreprensible, ja que és administrador de la casa de Déu: no ha de ser presumptuós, ni irascible, ni donat al vi, ni violent, ni amic de negocis bruts; 8 ha de ser acollidor, amic del bé, sensat, just, íntegre, amo de si mateix, 9 fermament adherit a la doctrina autèntica que és conforme a l’ensenyament rebut. Així serà capaç d’exhortar amb una doctrina sana i de refutar els qui s’hi oposen.

w14 15/11 28, 29

Preguntes dels lectors

Encara que les Escriptures no expliquen en detall com es va fer cada nomenament en el segle I, sí que veiem algunes indicacions al respecte. Quan Pau i Bernabé tornaven del seu primer viatge missional, el relat diu que «a cada església van designar-hi responsables que la presidiren i, després de fer pregàries acompanyades de dejuni, els encomanaren al Senyor en qui havien cregut» (Fets 14:23). Després d’uns anys, Pau va escriure al seu company de viatge Titus, i li va dir: «Et vaig deixar a Creta perquè acabares d’organitzar el que faltava i designares els qui han de presidir la comunitat en cada població, segons les instruccions que et vaig donar» (Tt 1:5). També pareix que Timoteu, qui va viatjar molt amb l’apòstol Pau, havia rebut una autoritat similar (1Tm 5:22). Com es veu clarament, estos nomenaments no els van fer els apòstols i els ancians a Jerusalem, sinó els responsables itinerants.

Tenint en compte este precedent bíblic, la Junta Directiva dels testimonis de Jehovà ha ajustat la forma en què es fan els nomenaments dels ancians i dels servents ministerials. Des de l’1 de setembre de 2014, se seguixen els següents passos: cada responsable itinerant revisa amb atenció les recomanacions dels ancians del seu circuit. Durant la visita a la congregació, intenta conéixer els germans recomanats, predicant amb ells si és possible. Després d’analitzar les recomanacions amb la junta d’ancians, el responsable itinerant té la responsabilitat de nomenar els ancians i els servents ministerials en les congregacions del seu circuit. D’esta manera, l’arreglament es pareix més al patró del segle I.

Qui intervé en este procés? Com sempre, «el servent fidel i sensat» té la responsabilitat primordial d’alimentar la gent de la casa (Mt 24:45-47). Això inclou estudiar profundament la Bíblia amb l’ajuda de l’esperit sant per tal d’oferir guia pràctica sobre com aplicar els principis bíblics relacionats amb l’organització de les congregacions per tot el món. El servent fidel també nomena tots els responsables itinerants i els membres dels Comités de Sucursal. Per la seua part, cada sucursal proporciona ajuda pràctica per a implementar les directrius que han rebut. La junta de responsables de cada congregació té el deure de valorar exhaustivament si els germans que recomanen per a ser nomenats reunixen els requisits bíblics. Per últim, cada responsable itinerant té la seriosa responsabilitat de considerar amb atenció i oració les recomanacions fetes pels ancians, i després nomenar els hòmens que satisfan els requisits.

(Titus 1:5-9) Et vaig deixar a Creta perquè acabares d’organitzar el que faltava i designares els qui han de presidir la comunitat en cada població, segons les instruccions que et vaig donar. 6 Els qui presideixen la comunitat han de ser irreprensibles i marits d’una sola muller; els seus fills han de ser creients, i no els han de poder acusar de dissoluts o rebels. 7 Cal, en efecte, que el pastor d’una comunitat siga irreprensible, ja que és administrador de la casa de Déu: no ha de ser presumptuós, ni irascible, ni donat al vi, ni violent, ni amic de negocis bruts; 8 ha de ser acollidor, amic del bé, sensat, just, íntegre, amo de si mateix, 9 fermament adherit a la doctrina autèntica que és conforme a l’ensenyament rebut. Així serà capaç d’exhortar amb una doctrina sana i de refutar els qui s’hi oposen.

Buscant joies en la Bíblia

(Titus 1:12) Un cretenc, el seu propi profeta, ha dit: «Cretencs, sempre mentiders, males bèsties, ventres plens que no treballen.»

w89 15/5 31 § 5

Preguntes dels lectors

Sens dubte, l’apòstol no estava d’acord amb cap insult racial o ètnic als cretencs. Podem estar segurs d’açò perquè Pau sabia que a Creta hi havia excel·lents cristians que Déu havia aprovat i ungit amb el Seu esperit sant (Fets 2:5, 11, 33). Hi havia prou cristians dedicats per a formar congregacions «en cada població». Encara que estos cristians no eren perfectes, podem estar segurs que no eren mentirosos ni farteres; d’altra manera, no haurien tingut l’aprovació de Jehovà (Filipencs 3:18, 19; Apocalipsi 21:8). I, com ocorre hui en totes les nacions, és probable que hi haguera persones sinceres a Creta que estarien decebudes per les baixes normes morals del seu voltant i dispostes a respondre al missatge cristià (Ezequiel 9:4; compara’l amb Fets 13:48).

(Filèmon 15, 16) Qui sap si Onèsim es va separar un moment de tu perquè ara el recobres per sempre! 16 I no ja com un esclau, sinó molt més que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, però molt més ho ha de ser per a tu, tant humanament com en el Senyor.

w08 15/10 31 § 5

Punts destacats de les cartes a Titus, a Filèmon i als Hebreus

15, 16. Per què no li va demanar Pau a Filèmon que deixara lliure a Onèsim? Pau volia concentrar-se només en la comissió d’anunciar el Regne de Déu i d’instruir sobre el Senyor Jesucrist. Per este motiu va decidir no involucrar-se en assumptes socials, com els relacionats amb l’esclavitud (Fets 28:31).

Lectura de la Bíblia

(Titus 3:1-15) Recorda a tots que s’han de sotmetre a les autoritats i als governants i que els han d’obeir. Que estiguen sempre disposats a fer el bé. 2 Que no insulten ningú ni es fiquen en baralles, que siguen gent de bon tracte i donen proves de la més gran dolcesa amb tots. 3 En altre temps, també nosaltres érem insensats, rebels, gent extraviada, esclaus de tota classe de desigs i plaers, maliciosos, envejosos, detestables, i ens odiàvem els uns als altres. 4 Però ara s’ha manifestat la bondat de Déu, salvador nostre, i l’amor que ell té als hòmens. 5 Ens ha salvat no per les bones obres que podíem haver fet, sinó pel seu amor, mitjançant el bany regenerador i el poder renovador de l’Esperit Sant 6 que ell ha abocat abundosament sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador. 7 Així, fets justos per la seua gràcia, som, en esperança, hereus de la vida eterna. 8 Això que et dic és digne de crèdit, i vull que ho remarques amb fermesa, perquè els qui han cregut en Déu s’esforcen per destacar en la pràctica de les bones obres. Això és bo i útil a tots. 9 Evita, en canvi, les discussions estúpides sobre genealogies, i les disputes i polèmiques entorn de la Llei: no tenen sentit ni serveixen de res. 10 Amonesta el qui és sectari, i si després d’una segona amonestació no en fa cas, expulsa’l. 11 Ja saps que un home així va del tot desencaminat i peca: ell mateix es condemna. 12 Quan t’hauré enviat Àrtemes o Tíquic, afanya’t a venir a trobar-me a Nicòpolis, perquè he decidit passar-hi l’hivern. 13 Prepara amb atenció el viatge de Zenes, l’advocat, i d’Apol·ló: preocupa’t que no els falte res. 14 Que també els nostres aprenguen a destacar en la pràctica de les bones obres i a ajudar els qui ho necessiten. Així n’obtindran el fruit. 15 Et saluden tots els qui són amb mi. Saluda els nostres amics en la fe. Que la gràcia siga amb tots vosaltres.

VISQUEM COM A CRISTIANS

Jóvens, apassioneu-vos «per fer el bé»

(Titus 2:6, 7) Recomana als jóvens que tinguen enteniment. 7 Sigues en tot un model de bones obres: de doctrina íntegra, de dignitat,

(Titus 2:14) Ell s’ha entregat a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de tota maldat, purificar-nos i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

(Proverbis 20:29) La força és l’honor dels jóvens; els cabells blancs, la glòria dels vells.

(Lluc 14:28-30) «¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? 29 Perquè, si posara els fonaments i no poguera acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d’ell 30 dient: “Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar.”»

(Salm 37:5) Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer:

DEL 19 AL 25 D’AGOST

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | HEBREUS 1-3

«Estima la justícia i avorrix la maldat»

(Hebreus 1:8) En canvi, del Fill diu: El teu tron, oh Déu, es manté pels segles dels segles, i el ceptre just és el ceptre del teu Regne.

w14 15/2 5 § 8

Honrem el Crist, el Rei gloriós!

8 En l’any 1914, Jehovà va entronitzar el seu fill com a Rei Messiànic. «El ceptre just és el ceptre del teu Regne», per tant, la justícia i la imparcialitat d’este regne estan garantides. L’autoritat de Jesús és legítima, ja que Déu és el seu tron, és a dir, Jehovà és el fonament del seu govern. A més, el tron de Jesús es mantindrà «pels segles dels segles». No et sents orgullós de servir a Jehovà davall les ordes del Rei que ell ha nomenat?

(Hebreus 1:9) Has estimat la justícia i has avorrit la maldat; per això el teu Déu t’ha preferit als teus companys i t’ha ungit, oh Déu, amb perfums de festa.

w14 15/2 5 § 7

Honrem el Crist, el Rei gloriós!

7 (Llig Salm 45:7, 8 [vv. 6, 7 NM].) Pel gran amor que Jesús té a la justícia i pel seu odi a qualsevol cosa que deshonre son Pare, Jehovà el va nomenar Rei del Regne Messiànic. El va ungir amb «un oli d’alegria» més que als seus «companys», és a dir, els reis de Judà del llinatge de David. En quin sentit? Primerament, Jehovà mateix va ser qui el va ungir, i no només com a Rei, sinó també com a Gran Sacerdot (Sl 2:2; He 5:5, 6). A més, Jesús no va ser ungit amb oli literal, sinó amb esperit sant. I, finalment, el seu regne no és terrenal, sinó celestial.

(Hebreus 1:9) Has estimat la justícia i has avorrit la maldat; per això el teu Déu t’ha preferit als teus companys i t’ha ungit, oh Déu, amb perfums de festa.

Buscant joies en la Bíblia

(Hebreus 1:3) Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ser, ell sosté l’univers amb el poder de la seua paraula i ara, acabada l’obra de purificació dels pecats, s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina;

it-1 1211 § 3

Imatge

Ha reflectit Jesús sempre al mateix grau el seu paregut amb son Pare?

El primogènit de Déu, qui més tard va arribar a ser l’home anomenat Jesús, és la imatge de son Pare (2Co 4:4). El paregut del Fill amb son Pare, el Creador, va existir des que el Fill va ser creat, tenint en compte que, òbviament, va ser a eixe fill a qui Déu va dir: «Fem l’home a imatge nostra» (Gn 1:26; Jn 1:1-3; Col 1:15, 16). Quan va vindre a la terra com a home perfecte, va reflectir les qualitats i la personalitat de son Pare al màxim grau que li permeteren les limitacions humanes; per això va poder dir que «qui m’ha vist a mi ha vist el Pare» (Jn 14:9; 5:17, 19, 30, 36; 8:28, 38, 42). Tot i això, este paregut encara es va fer més evident quan va ser ressuscitat a una vida espiritual i Jehovà, son Pare, li va donar «plena autoritat al cel i a la terra» (1Pe 3:18; Mt 28:18). Com «Déu l’ha exaltat», el Fill de Déu ara reflectix la glòria de son Pare encara més que abans de deixar el cel per a vindre a la terra (Fl 2:9; He 2:9). En l’actualitat, «ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ser» (He 1:2-4).

(Hebreus 1:10-12) I encara: Tu, Senyor, al principi vas assentar la terra, i el cel és obra de les teues mans; 11 ells passaran, però tu perduraràs. Tots s’envelliran com un vestit, 12 els plegaràs com un mantell, com qui es canvia de roba. Però tu ets sempre el mateix i els teus anys no tindran fi.

it-1 478 § 2

Cel

Les paraules del Salm 102:26, 27 (vv. 25, 26 NM) apliquen a Jehovà, però l’apòstol Pau les cita fent referència a Jesucrist. La raó és que el Fill unigènit de Déu va ser l’Agent personal que Déu va utilitzar al crear l’univers físic. Pau contrasta la permanència del Fill amb la creació física, la qual Jehovà podria plegar «com un mantell» i apartar si volguera (He 1:1, 2, 8, 10-12; compara-ho amb 1Pe 2:3).

Lectura de la Bíblia

(Hebreus 1:1-14) En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; 2 però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot. 3 Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ser, ell sosté l’univers amb el poder de la seua paraula i ara, acabada l’obra de purificació dels pecats, s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina; 4 ocupa un lloc superior als àngels i posseeix en herència un nom molt més excel·lent que el d’ells. 5 Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: Tu ets el meu Fill; hui jo t’he engendrat? I encara: Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill? 6 D’altra banda, quan presenta al món el seu primogènit, diu: Que l’adoren tots els àngels de Déu. 7 Dels àngels diu només: Ell fa dels seus àngels esperits; dels seus ministres, flames de foc. 8 En canvi, del Fill diu: El teu tron, oh Déu, es manté pels segles dels segles, i el ceptre just és el ceptre del teu Regne. 9 Has estimat la justícia i has avorrit la maldat; per això el teu Déu t’ha preferit als teus companys i t’ha ungit, oh Déu, amb perfums de festa. 10 I encara: Tu, Senyor, al principi vas assentar la terra, i el cel és obra de les teues mans; 11 ells passaran, però tu perduraràs. Tots s’envelliran com un vestit, 12 els plegaràs com un mantell, com qui es canvia de roba. Però tu ets sempre el mateix i els teus anys no tindran fi. 13 De quin dels àngels Déu ha dit mai: Seu a la meua dreta, i espera que pose els enemics com a escambell dels teus peus? 14 Els àngels només són esperits que exerceixen un ministeri, enviats per a fer un servici als qui han d’heretar la salvació.

DEL 26 D’AGOST A L’1 DE SETEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | HEBREUS 4-6

«Afanyem-nos a entrar en el lloc de repòs de Déu»

(Hebreus 4:1) Déu manté encara la seua promesa; però no visquem refiats, no fóra cas que algú de vosaltres es trobara que ha perdut l’ocasió d’entrar al lloc de repòs.

(Hebreus 4:4) ja que, parlant del dia seté, l’Escriptura diu: Déu, el seté dia, reposà de totes les seues obres.

w11 15/7 24 § 3-5

Què és el repòs de Déu?

3 Tenim dos raons per a concloure que, en el segle I, el sèptim dia encara seguia el seu curs. En primer lloc, analitzem les paraules de Jesús a aquells que el criticaren perquè consideraven que curar en dissabte era una forma de treball. Els va dir: «El meu Pare continua treballant, i jo també treballe» (Jn 5:16, 17). Jesús es va defendre d’eixes acusacions dient que son Pare continuava treballant. És com si els haguera dit: «Mon Pare i jo estem fent la mateixa classe de treball. Ell porta treballant durant milers d’anys en el seu dissabte i, per això, no té res de roín que jo treballe inclús en dissabte». De manera que Jesús va donar a entendre que, en la terra en aquell moment, el gran dia de dissabte de Déu, el sèptim dia, seguia el seu curs.

4 En segon lloc, tenim l’argumentació de l’apòstol Pau. Al citar de Gènesi 2:2, va escriure per inspiració respecte al repòs de Déu: «Els qui hem cregut entrem al lloc de repòs» (He 4:3, 4, 6, 9). Per tant, quan Pau va escriure estes paraules el sèptim dia no havia acabat. Llavors, fins quan duraria este dia de repòs?

5 Per a contestar esta pregunta, hem de recordar la finalitat del sèptim dia. Gènesi 2:3 explica: «Déu va beneir el dia seté i en va fer un dia sagrat». Jehovà el va fer sagrat quan el va reservar per a un fi especial: acomplir el seu propòsit. Quin és eixe propòsit? Omplir la terra de sers humans obedients, que cuiden d’ella i de tots els sers vius (Gn 1:28). Amb eixe objectiu, tant Jehovà com Jesucrist, el «senyor del dissabte», continuen treballant fins al moment (Mt 12:8). El dia de repòs de Jehovà continuarà fins que el seu propòsit per a la terra es complisca per complet, és a dir, al final del regnat de mil anys de Crist.

(Hebreus 4:6) És clar, per tant, que Déu reserva a alguns d’entrar-hi. Però, ja que els primers a rebre l’anunci de la bona nova no hi van entrar per la seua desobediència,

w11 15/7 25 § 6

Què és el repòs de Déu?

6 Jehovà va explicar clarament a Adam i Eva el seu propòsit, però ells no hi col·laboraren. En realitat, van ser els primers humans dels milions que han decidit seguir el camí de la desobediència. Inclús el seu poble escollit, la nació d’Israel, va cometre este error. És digne de menció que l’apòstol Pau també va advertir els cristians del segle I per a que no caigueren en la mateixa trampa: «Afanyem-nos a entrar en aquell lloc de repòs, perquè ningú no caiga arrossegat pel mateix exemple de desobediència» (He 4:11). Com veiem ací, l’apòstol relaciona la desobediència amb no entrar en el repòs de Déu. I nosaltres? Correríem el risc de no entrar en el repòs de Déu, si d’alguna manera actuàrem en contra del Seu propòsit? Es tracta, efectivament, d’una qüestió molt important per a nosaltres, però l’analitzarem més avant. Primer considerem el mal exemple dels israelites i per què no entraren en el repòs de Déu.

(Hebreus 4:9-11) Això vol dir que encara hi ha reservat un lloc de descans per al poble de Déu. 10 Només aquell qui ha entrat al seu lloc de repòs descansa ara ja de les seues obres, tal com Déu descansa de les seues. 11 Per tant, afanyem-nos a entrar en aquell lloc de repòs, perquè ningú no caiga arrossegat pel mateix exemple de desobediència.

w11 15/7 28 § 16, 17

Què és el repòs de Déu?

16 Hui en dia, a ningú se li ocorreria insistir en la idea d’observar aspectes de la Llei de Moisés per a poder salvar-se. Les paraules inspirades de Pau als Efesis són clares: «És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de Déu. No és fruit de les obres, perquè ningú no puga gloriar-se’n» (Ef 2:8, 9). Aleshores, què podria fer un cristià per entrar en el repòs de Déu? Recordem que Jehovà va separar el sèptim dia –el seu dia de repòs– amb una finalitat: portar a terme el seu meravellós propòsit a la terra. Per tant, podem entrar en el repòs de Jehovà, o unir-nos a ell, si obeïm i col·laborem en el compliment del seu propòsit, segons ens el va aclarint la seua organització.

17 D’altra banda, si li llevàrem importància als consells bíblics que el servent fidel i sensat ens dona i ens deixàrem guiar per les nostres opinions personals, podríem estar oposant-nos al desenvolupament del propòsit de Jehovà i perdre la nostra relació amb ell. En l’article següent, considerarem algunes situacions quotidianes que poden posar-nos a prova, i analitzarem com les decisions que prenem al respecte determinaran si hem entrat de veres en el seu repòs.

(Hebreus 4:11) Per tant, afanyem-nos a entrar en aquell lloc de repòs, perquè ningú no caiga arrossegat pel mateix exemple de desobediència.

Buscant joies en la Bíblia

(Hebreus 4:12) La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor.

w16.09 13

Preguntes dels lectors

A què és referix l’expressió d’Hebreus 4:12 «la paraula de Déu és viva i eficaç»?

▪ El context mostra que l’apòstol Pau estava referint-se al missatge, o a la menció del propòsit de Déu, tal com el trobem en la Bíblia.

A sovint se cita Hebreus 4:12 en les nostres publicacions per a mostrar el poder que té la Bíblia de canviar la vida de les persones, i és totalment correcte fer esta aplicació. Tot i això, és interessant comprendre Hebreus 4:12 en un context més ampli. L’apòstol estava animant els cristians hebreus a col·laborar amb les coses que Déu es proposa fer, moltes de les quals estan exposades en les Santes Escriptures. Pau va gastar l’exemple dels israelites que havien sigut alliberats d’Egipte. Ells tenien l’esperança d’entrar en la terra promesa «que regalla llet i mel» i disfrutar aixina d’un verdader lloc de repòs (Ex 3:8; Dt 12:9, 10).

Eixe era el propòsit de Jehovà mencionat en la Bíblia. Però, amb el pas del temps, els israelites van endurir els seus cors i no exerciren fe, i per això la majoria d’ells no van entrar en eixe lloc de repòs (Nm 14:30; Js 14:6-10). No obstant això, l’apòstol Pau va afegir que «Déu manté encara la seua promesa [...] d’entrar al lloc de repòs» (He 3:16-19; 4:1). Eixa «promesa», òbviament, és part del propòsit de Déu mencionat en la Bíblia. Nosaltres, com els cristians hebreus, podem aprendre d’eixe propòsit i col·laborar amb ell. Per a deixar clara eixa promesa, l’apòstol va citar parts de Gènesi 2:2 i del Salm 95:11.

Que commovedor és saber que «Déu manté encara la seua promesa [...] d’entrar al lloc de repòs»! Estem segurs que és possible entrar en el repòs de Déu mencionat en la Bíblia, i hem fet els passos necessaris per a aconseguir-ho. No ho hem fet seguint els preceptes de la llei mosaica o guanyant-nos l’aprovació de Jehovà per mitjà de les nostres obres. En comptes d’això, hem col·laborat de bona gana amb el propòsit de Déu mencionat en la Bíblia, i seguirem fent-ho, mostrant així la nostra fe. A més, com déiem al principi, milers de persones per tot el món estan estudiant la Bíblia i aprenent el propòsit de Déu. Moltes s’han sentit motivades a canviar el seu estil de vida, a exercir fe i dedicar la seua vida a Jehovà. Estos canvis són prova del poder de la paraula de Déu, la qual «és viva i eficaç». L’expressió del propòsit de Déu mencionat en la Bíblia ha tingut un efecte directe en les nostres vides, i continuarà tenint-lo.

(Hebreus 6:17, 18) Déu, per tant, garantí amb un jurament la seua promesa, perquè volia mostrar als qui havien d’heretar-la que la seua decisió era irrevocable. 18 Així Déu va fer dos accions irrevocables, la promesa i el jurament, que ell de cap manera no pot desmentir. Gràcies a elles ens sentim fortament encoratjats els qui ho hem deixat tot per aferrar-nos a l’esperança que ell ens ofereix.

it-1 851 § 1

Esperança

Esta esperança de vida eterna i incorrupció per a aquells que compartixen la «vocació celestial» està ben fonamentada i també és plenament confiable (He 3:1). Es fonamenta en dos accions que no es poden anul·lar perquè Déu no pot mentir: la promesa i el jurament. A més d’açò, esta esperança residix en Crist, qui ara és immortal en el cel. Per tot això es diu que esta esperança és «una àncora segura i ferma, ha penetrat més enllà de la cortina del Lloc santíssim [tal com ho feia el gran sacerdot el dia de l’Expiació]. Allà, com a precursor nostre, ha entrat Jesús, convertit en gran sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec» (He 6:17-20).

Lectura de la Bíblia

(Hebreus 5:1-14) Tot gran sacerdot, pres d’entre els hòmens, està destinat a oficiar a favor dels hòmens davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats. 2 I és capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorància o per error, ja que ell mateix experimenta per totes bandes la debilitat. 3 Per això ha d’oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble. 4 I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, tal com va cridar Aaron. 5 Tampoc el Crist no es va atribuir a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que l’ha rebuda del qui li va dir: Tu ets el meu Fill; hui jo t’he engendrat. 6 I també diu en un altre lloc: Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec. 7 Ell, Jesús, durant la seua vida mortal es dirigí a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. Déu l’escoltà per la seua submissió. 8 Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, 9 i, arribat a la plenitud, s’ha convertit en font de salvació eterna per a tots els qui l’obeeixen. 10 Déu l’ha proclamat gran sacerdot com ho fou Melquisedec. 11 Encara tenim molt a dir sobre això, i l’explicació es presenta difícil, ja que vos heu tornat indolents a l’hora d’escoltar. 12 Després de tant de temps, ja hauríeu de ser mestres i, en canvi, encara necessiteu que vos tornen a ensenyar les primeres nocions de la revelació de Déu; heu arribat fins al punt que vos torna a convenir llet en comptes d’aliment sòlid. 13 I els qui s’alimenten de llet són incapaços de conéixer allò que és just, ja que només són uns infants. 14 L’aliment sòlid, en canvi, és propi de gent adulta, que, gràcies a l’experiència, tenen els sentits aveats a destriar entre el bé i el mal.

MILLORA EN LA PREDICACIÓ

lvs 228, 229 § 7, 8

7 Potser ens preocupa que les proves de fe que se’ns presentaran en el futur siguen massa difícils. Si et sents aixina, recorda les paraules de Jehovà: «El Senyor, que t’allibera, el Sant d’Israel, et diu això: “Jo, el Senyor, sóc el teu Déu. Jo t’ensenye el que et serà profitós i et guie pel camí que has de seguir. Tant de bo hagueres fet cas del que jo mane! T’hauria cobert a riuades la pau, el benestar t’hauria inundat com les ones de la mar”» (Isaïes 48:17, 18).

8 Quan obeïm a Jehovà, la nostra pau és com un riu que no se seca, i el nostre benestar com les ones de la mar que arriben constantment a la platja. No importa el que passe en les nostres vides, podem ser fidels. La Bíblia promet: «No permetrà mai de la vida que el just sucumbisca» (Salm 55:23 [v. 22 en altres bíblies]).

VISQUEM COM A CRISTIANS

Les bones obres mai s’obliden

(Mateu 6:20) Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcons no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben.

(Hebreus 6:10) Déu, que és just, no oblidarà tot el que heu fet, és a dir, l’amor que heu mostrat per causa del seu nom, posant-vos al servici del poble sant, en el passat i en el present.

(Gàlates 6:4) Més bé, que cadascú examine la seua pròpia conducta; llavors, si troba motius per a gloriar-se, serà veient-se a ell mateix i no comparant-se amb els altres.

(Colossencs 3:23) Siga quin siga el vostre treball, feu-lo de cor, pel Senyor i no pels hòmens,

    Publicacions en valencià (1993-2025)
    Tancar sessió
    Iniciar sessió
    • valencià
    • Compartir
    • Configuració
    • Copyright © 2025 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
    • Condicions d'ús
    • Política de privacitat
    • Opcions de privacitat
    • JW.ORG
    • Iniciar sessió
    Compartir