Referències del Quadern d’activitats
DEL 6 AL 12 DE GENER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | GÈNESI 1, 2
«Jehovà crea la vida en la Terra»
(Gènesi 1:3, 4) Déu digué: «Que existisca la llum.» I la llum va existir. 4 Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres.
(Gènesi 1:6) Déu digué: «Que hi haja un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres.»
(Gènesi 1:9) Déu digué: «Que les aigües de davall el cel es reunisquen en un sol lloc i apareguen els continents.» I va ser així.
(Gènesi 1:11 Textos Religiosos, de l’AVL) Déu digué: «Que la terra produïsca la vegetació: herbes que facen llavor i arbres fruiters de tota classe que donen fruit amb la seua llavor segons la seua espècie.» I va ser així.
it-1 571
Creació
Quan Déu va dir el primer dia: «Que existisca la llum», degué penetrar llum difusa a través de la capa de núvols que cobria la Terra. En eixe moment, encara no era possible distingir des de la superfície terrestre les fonts que emanaven eixa llum. Pareix que va ser un procés gradual, com ho mostra la versió (en anglés) de J. W. Watts: «I gradualment va vindre a l’existència la llum» (Gn 1:3, A Distinctive Translation of Genesis). Déu va separar la llum de la foscor, i va anomenar a la llum dia, i a la foscor, nit. Això indica que la Terra girava sobre el seu eix, a més de fer el seu moviment de translació al voltant del Sol. D’esta manera, els hemisferis est i oest alternaven períodes de llum i de foscor (Gn 1:3, 4).
Durant el segon dia, Déu va separar «unes aigües de les altres» i es va formar una expansió. Algunes d’estes aigües van quedar sobre la terra i altres, una gran quantitat, s’elevaren molt per damunt de la superfície terrestre. De manera que entre les dos es va formar una expansió, que Déu va anomenar cel, però tan sols en relació amb la terra, perquè no llegim que les aigües suspeses sobre l’expansió inclogueren les estrelles o altres cossos de l’espai exterior (Gn 1:6-8; consulta EXPANSIÓ.)
El tercer dia, el poder miraculós de Déu va reunir les aigües de la terra, de manera que van aparéixer els continents, als quals Déu va anomenar terra. També va ser en este dia quan Déu, no la casualitat ni cap procés evolutiu, va conferir el principi vital als àtoms de matèria, i així van arribar a existir l’herba, la vegetació i els arbres fruiters. Cada una d’estes tres classificacions podia reproduir-se «segons la seua espècie» (Gn 1:9-13 TR).
(Gènesi 1:14) Déu digué: «Que hi haja a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys,»
(Gènesi 1:20) Déu digué: «Que les aigües produïsquen sers vius que s’hi moguen i animals alats que volen entre la terra i la volta del cel.»
(Gènesi 1:24 Textos Religiosos, de l’AVL) Déu digué: «Que la terra produïsca éssers vius de tota classe: bestiar, rèptils i bestioles segons les seues espècies.» I va ser així.
(Gènesi 1:27) Déu va crear l’home a imatge seua, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona.
it-1 571 § 8, 9; 572 § 1, 2
Creació
Cal mencionar també que en Gènesi 1:16 no s’usa el verb hebreu barà, que significa ‘crear’, sinó que s’utilitza el verb hebreu asah, que significa ‘fer’. El Sol, la Lluna i les estrelles estan inclosos en «els cels» mencionats en Gènesi 1:1, per tant, estos astres van ser creats molt abans del quart dia. En el quart dia creatiu, Déu va «fer» que estos cossos del cel ocuparen una nova relació respecte a la superfície terrestre i a l’expansió que hi havia sobre ella. Les paraules «Déu els col·locà a la volta del cel [o expansió] perquè il·luminaren la terra» deuen indicar que en eixe moment es van fer distingibles des de la superfície de la Terra, com si estigueren en la volta del cel. A més, els llumeners servirien per a «assenyalar les festivitats, els dies i els anys», és a dir, en un futur els humans podrien utilitzar-los com a guia de diferents maneres (Gn 1:14).
En el quint dia, Déu va crear en la Terra les primeres ànimes no humanes. Ell no es va proposar que les formes de vida evolucionaren d’una sola criatura, sinó que literalment van arribar a existir eixams d’ànimes vivents pel poder diví. Diu el registre bíblic: «Déu va crear els grans monstres marins, els sers vius de tota classe que es mouen dins l’aigua, i tota classe d’animals alats». Complagut amb la seua creació, Déu els va beneir i els va dir: «Multipliqueu-vos». Açò va ser possible perquè estes criatures de diferents classes de famílies van rebre de Déu la facultat de reproduir-se «segons les seues espècies» (Gn 1:20-23 TR).
El sext dia «Déu va fer tota classe d’animals terrestres segons les seues espècies: bèsties de càrrega i tots els rèptils segons el seu gènere». Igual que tota la seua obra creativa anterior, esta també va ser bona als ulls de Déu (Gn 1:24, 25 TR).
Cap al final del sext dia creatiu, Déu va crear una classe de criatura completament nova i superior als animals, però inferior als àngels: l’home, creat a la imatge de Déu i segons la seua semblança. Tot i que Gènesi 1:27 diu breument respecte a la humanitat: «Creà l’home i la dona», el relat paral·lel de Gènesi 2:7-9 mostra que Jehovà Déu va modelar l’home amb pols de la terra i va bufar en els seus nassos l’alé de vida. D’esta manera, l’home va arribar a ser una ànima viva, amb una llar paradisíaca i amb abundància d’aliment a la seua disposició. En este cas, Jehovà Déu va utilitzar per a la seua obra creativa els elements terrestres, i després d’haver format a l’home, va crear a la dona a partir d’una de les costelles d’Adam (Gn 2:18-25). Amb la creació de la dona es va completar el gènere «humà» (Gn 5:1, 2).
Buscant joies en la Bíblia
(Gènesi 1:1) Al principi, Déu va crear el cel i la terra.
Com influïx la ciència en la teua vida
L’edat de l’univers i de la Terra
Els científics calculen que la Terra té uns 4.000 milions d’anys i que l’origen de l’univers va tindre lloc fa uns 13.000 o 14.000 milions d’anys. La Bíblia no posa data a l’origen de l’univers. Tampoc diu en cap lloc que la Terra només tinga uns pocs milers d’anys. El primer versicle de la Bíblia diu senzillament: «Al principi, Déu va crear el cel i la terra» (Gènesi 1:1). Esta afirmació obri la porta perquè els científics determinen l’edat de l’univers i de la Terra utilitzant lleis i principis provats.
(Gènesi 1:26) Déu digué: «Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeta els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.»
it-2 80
Jesucrist
No va ser un cocreador. El fet que el Fill participara amb son Pare en les obres creatives no vol dir que fora un cocreador, ja que el poder per a crear procedia de Déu per mitjà del seu esperit sant, o força activa (Gn 1:2; Sl 33:6). A més, Jehovà és la Font de la vida, per tant, tota la creació animada, siga visible o invisible, li deu la vida a Ell (Sl 36:10 [v. 9 NM]). En comptes d’un cocreador, el Fill va ser l’agent, o instrument, per mitjà del qual Jehovà, el Creador, va realitzar les seues obres. De fet, Jesús mateix va atribuir la creació a Déu, tal com ho fan totes les Escriptures (Mt 19:4-6; consulta CREACIÓ).
Lectura de la Bíblia
(Gènesi 1:1-19) Al principi, Déu va crear el cel i la terra. 2 La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. 3 Déu digué: «Que existisca la llum.» I la llum va existir. 4 Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. 5 Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el primer dia. 6 Déu digué: «Que hi haja un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres.» 7 I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a davall la volta de les que hi ha damunt. 8 Déu donà a la volta del firmament el nom de cel. Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el segon dia. 9 Déu digué: «Que les aigües de davall el cel es reunisquen en un sol lloc i apareguen els continents.» I va ser així. 10 Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües reunides, el de mar. Déu veié que tot això era bo. 11 Déu digué: «Que la terra produïsca vegetació, herbes que facen llavor i arbres de tota classe que donen fruit amb la seua llavor, per tota la terra.» I va ser així. 12 La terra produí la vegetació, les herbes de tota classe que fan la seua llavor i els arbres de tota classe que donen fruit amb la seua llavor. Déu veié que tot això era bo. 13 Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el tercer dia. 14 Déu digué: «Que hi haja a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, 15 i que des de la volta del cel il·luminen la terra.» I va ser així. 16 Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governara el dia i un de més menut que governara la nit; va fer també les estrelles. 17 Déu els col·locà a la volta del cel perquè il·luminaren la terra, 18 governaren el dia i la nit i separaren la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo. 19 Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el quart dia.
Jehovà crea la vida en la terra
(Gènesi 1:3, 4) Déu digué: «Que existisca la llum. I la llum va existir. 4 Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres.»
(Gènesi 1:6) Déu digué: «Que hi haja un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres.»
(Gènesi 1:9) Déu digué: «Que les aigües de davall el cel es reunisquen en un sol lloc i apareguen els continents». I va ser així.
(Gènesi 1:11 Textos Religiosos, de l’AVL) Déu digué: «Que la terra produïsca la vegetació: herbes que facen llavor i arbres fruiters de tota classe que donen fruit amb la seua llavor segons la seua espècie.» I va ser així.
(Gènesi 1:14) Déu digué: «Que hi haja a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys,»
(Gènesi 1:20) Déu digué: «Que les aigües produïsquen sers vius que s’hi moguen i animals alats que volen entre la terra i la volta del cel.»
(Gènesi 1:24 Textos Religiosos, de l’AVL) Déu digué: «Que la terra produïsca éssers vius de tota classe: bestiar, rèptils i bestioles segons les seues espècies.» I va ser així.
(Gènesi 1:27) Déu va crear l’home a imatge seua, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona.
MILLORA EN LA PREDICACIÓ
(Salm 83:18 NM) Que tots sàpien que només tu, qui tens per nom Jehovà, eres l’Altíssim sobre tota la terra.
(1 Joan 4:8) El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor.
(Joan 17:3) I la vida eterna és que et coneguen a tu, l’únic Déu verdader, i aquell que tu has enviat, Jesucrist.
D’on venim?
Per què dona verdadera pau interior la resposta de la Bíblia?
Saber que totes les famílies existixen gràcies a Déu canvia la forma en què veiem els altres (Efesis 3:15). Açò influïx en el concepte que tenim de nosaltres mateixos i en com veiem els problemes que afrontem. També afecta la nostra reacció en les situacions següents.
Quan prenguem decisions difícils, no ens desanimarem davant de tantes idees contradictòries d’esta societat. Més bé, confiarem en la guia que oferix la Bíblia. Per quina raó? Perquè «tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé, perquè el qui és home de Déu arribe a la maduresa i estiga sempre a punt per a tota obra bona» (2 Timoteu 3:16, 17).
Clar, seguir els consells de la Bíblia requerix força de voluntat i alguns sacrificis. També implica que, en certs moments, anem en contra de les nostres inclinacions (Gènesi 8.21). No obstant això, si acceptem que vam ser creats per un Pare celestial amorós, arribarem a la conclusió lògica que ell sap quin és el millor camí per a nosaltres (Isaïes 55:9). Per això, la seua Paraula ens diu: «Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber; si tens present el Senyor en tot el que emprens, ell et guiarà pel camí dreturer» (Proverbis 3:5, 6). Al seguir este consell, desapareixerà gran part de l’ansietat que ens causen els problemes o les decisions difícils.
Quan ens enfrontem als prejuís, no ens angoixaran sentiments d’inferioritat ni pensarem que d’alguna manera valem menys que les persones d’una altra raça o cultura. En comptes d’això, desenvoluparem una sana autoestima. Per què? Perquè el nostre Pare, Jehovà Déu, «no fa distinció de persones, sinó que es complau en els qui creuen en ell i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguen» (Fets 10:34, 35).
A més, recordar com veu Jehovà les persones també impedirà que els prejuís distorsionen la nostra manera de vore els altres. Comprendrem que no hi ha cap raó vàlida per a sentir-nos superiors a les persones d’una altra raça, ja que Déu «va crear d’un sol home tota la raça humana perquè habitara per tota la terra» (Fets 17.26).
En poques paraules, saber que vam ser creats i que li importem al nostre Creador senta les bases per a obtindre verdadera pau interior. Però, què fa falta per a mantindre eixa pau?
VISQUEM COM A CRISTIANS
Sabries explicar per què creus en Déu?
(Romans 12:1, 2) Germans, per la misericòrdia que Déu ens té, vos exhorte a oferir-vos vosaltres mateixos com una víctima viva, santa i agradable a Déu: aquest ha de ser el vostre culte veritable. 2 No vos emmotleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconéixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.
(Proverbis 15:28) El just s’ho pensa abans de respondre, la boca dels malvats vomita maldat.
DEL 13 AL 19 DE GENER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | GÈNESI 3-5
«Les devastadores conseqüències de la primera mentira»
(Gènesi 3:1-5) La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntà, doncs, a la dona: «Així, Déu vos ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?» 2 La dona va respondre a la serp: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, 3 però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.» 4 La serp li va replicar: «No, no moriríeu! 5 Déu sap que, si un dia en menjàveu, se vos obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal.»
w17.02 5 § 9
El propòsit de Jehovà s’acomplirà
9 Satanàs va enganyar a Eva per mitjà d’una serp per a que desobeïra a Jehovà (llig Gènesi 3:1-5; Ap 12:9). El Diable va voler presentar com un problema el fet que no se’ls permetera menjar «de cap arbre del jardí». Era com si els haguera dit: «De veres que no podeu fer el que voleu?» Llavors, va mentir descaradament quan va afirmar: «No moriríeu!». Després, va intentar fer creure a Eva que no tenia per què obeir a Déu. Li va dir: «Déu sap que, si un dia en menjàveu, se vos obririen els ulls». Satanàs va donar a entendre que Jehovà no volia que menjaren del fruit perquè fer-ho els donaria un enteniment especial. A més, la va enganyar amb esta promesa: «Seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal».
(Gènesi 3:6) Aleshores la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella.
w00 15/11 25, 26
El que podem aprendre de la primera parella humana
Era inevitable el pecat d’Eva? De cap manera. L’afirmació de la serp distorsionava per complet allò que tant Déu com Adam havien dit. Posem-nos en el seu lloc. Què pensaríem si un desconegut ens diguera que un bon amic ens ha mentit? Eva hauria d’haver reaccionat d’una altra manera: s’hauria d’haver indignat o, fins i tot, negat a continuar escoltant. Al cap i a la fi, qui era la serp per a qüestionar la justícia de Déu i la paraula del seu marit? Per respecte al principi d’autoritat, Eva hauria d’haver consultat amb Adam abans de prendre qualsevol decisió. Això és el que hauríem de fer nosaltres si ens trobàrem amb informació contrària a les normes divines. En canvi, Eva va confiar en les paraules del qui la temptava i va jutjar per si mateixa el que estava bé i el que estava malament. Quantes més voltes li pegava a la idea, més atractiva li pareixia. Sens dubte, va ser un greu error allotjar un desig incorrecte en comptes de descartar-lo de la seua ment o parlar-ho amb el cap de la família (1 Corintis 11:3; Jaume 1:14, 15).
Adam escolta la veu de la seua dona
En poc de temps, Eva va portar a Adam a participar en el seu pecat. Com és possible que Adam consentira tan ràpidament? (Gènesi 3:6, 17) Adam es va vore enmig d’un conflicte de lleialtats. ¿Obeiria el seu Creador, qui li ho havia donat tot, fins i tot la seua estimada esposa Eva? Acudiria a ell en busca de consell respecte al que anava a fer? O es comportaria com Eva? Ell sabia perfectament que les expectatives que Eva tenia sobre menjar del fruit prohibit eren falses. L’apòstol Pau va escriure per inspiració: «I no fou enganyat Adam, sinó la seua dona, la qual, seduïda, va cometre una falta» (1 Timoteu 2:14). Per tant, el primer home va optar deliberadament per desobeir a Jehovà. Segons sembla, la por a perdre la seua esposa va ser major que la seua fe en la capacitat divina per a solucionar la situació.
(Gènesi 3:15-19) «Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló.» 16 Després digué a la dona: «Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.» 17 Després va dir a l’home: «Ja que t’has escoltat la teua dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teua: tota la vida passaràs fatigues per traure’n l’aliment. 18 La terra et produirà cards i espines, i t’hauràs d’alimentar d’allò que donen els camps. 19 Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornes a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs.»
Valora Déu a les dones?
Va maleir Déu a les dones?
No. Jehovà va maleir «la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs» (Apocalipsi 12:9; Gènesi 3:14). Quan Jehovà va dir que Adam dominaria la seua dona, no estava aprovant la subjugació de la dona a l’home (Gènesi 3:16) Només estava predient les penoses conseqüències del pecat de la primera parella humana.
w04 1/1 29 § 2
Punts destacats del llibre de Gènesi (1a part)
3:17. En quin sentit es va maleir la terra, i per quant de temps? La maledicció pronunciada sobre la terra significava que seria molt difícil cultivar-la. Els descendents d’Adam van sentir la intensitat dels efectes de la maledicció del terreny, amb les seues espines i cards. Per això, el pare de Noé, Lèmec, va parlar de «fatigues en el conreu de la terra que el Senyor ha maleït » (Gènesi 5:29). Després del Diluvi, Jehovà va beneir a Noé i els seus fills, i els va dir que el seu propòsit era que ompliren la terra (Gènesi 9:1). Pel que sembla, Déu va eliminar la maledicció de la terra (Gènesi 13:10).
it-1 717
Dolors de part
Els dolors associats a donar a llum. Després que la primera dona, Eva, va pecar, Déu li va comunicar que la seua desobediència tindria conseqüències a l’hora de donar a llum. Si haguera sigut obedient, la benedicció de Déu hauria continuat sobre ella i el fet de donar a llum hauria suposat un goig complet, ja que «la benedicció del Senyor dona riquesa», i ell no afegix dolor amb ella (Pr 10:22). Però, com a conseqüència del pecat, el funcionament imperfecte del cos ocasionaria dolors en el part. Per tant, Déu digué (a voltes Déu es referix al que ell permet com si realment ho fera): «Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors» (Gn 3:16).
Buscant joies en la Bíblia
(Gènesi 4:23, 24) Lèmec va dir a les seues dones: «Escolteu-me, Adà i Sil·là, dones de Lèmec, estigueu atentes al que vos dic: He mort un home que m’havia malferit, he mort un xiquet que m’havia donat colps. 24 Caín serà venjat set vegades, però Lèmec ho serà setanta-set.»
it-2 183 § 2
Lèmec
El poema que Lèmec va compondre per a les seues esposes (Gn 4:23, 24) evidencia l’esperit violent del seu temps. Deia així: «Escolteu-me, Adà i Sil·là, dones de Lèmec, estigueu atentes al que vos dic: He mort un home que m’havia malferit, he mort un xiquet que m’havia donat colps. Caín serà venjat set vegades, però Lèmec ho serà setanta-set». Tot pareix indicar que amb este poema Lèmec estava presentant un cas d’homicidi en defensa pròpia i al·legava que el seu acte no havia sigut premeditat, com en el cas de Caín. Lèmec havia matat en defensa pròpia a un home que l’havia colpejat i ferit. Per tant, el seu poema era una petició d’immunitat a tot aquell que volguera venjar-se d’ell per haver matat el seu atacant.
(Gènesi 4:26) Set també va tenir un fill, i li posà el nom d’Enoix. Llavors es va començar a invocar Déu amb el nom de «el Senyor».
it-1 359
Blasfèmia
La invocació del nom de Jehovà que va començar en el temps d’Enoix, abans del Diluvi, no degué ser correcta o adequada perquè Abel ja es va dirigir a Déu usant el nom diví (Gn 4:26; He 11:4). Si esta invocació del nom de Déu consistia en un mal ús del nom de Jehovà i una aplicació impròpia d’eixe nom a éssers humans o a objectes idolàtrics, com alguns erudits pensen, podria considerar-se blasfèmia. (Consulta ENOIX.)
Lectura de la Bíblia
(Gènesi 4:17–5:8) Caín es va unir a la seua dona, i ella va infantar el seu fill Hanoc. Caín va fundar una ciutat i li posà el nom d’Hanoc, el seu fill. 18 Hanoc va ser el pare d’Irad; Irad, de Mehuiael; Mehuiael, de Metuixael; i Metuixael, de Lèmec. 19 Lèmec es va casar amb dos dones; una es deia Adà i l’altra Sil·là. 20 Adà va donar a llum Jabal, l’avantpassat dels pastors nòmades. 21 El germà de Jabal es deia Jubal, i fou l’avantpassat dels qui toquen la cítara i el flabiol. 22 També Sil·là va tenir un fill, Tubal-Caín, forjador de tota classe d’instruments o armes de tall, tant de bronze com de ferro. La germana de Tubal-Caín era Naamà. 23 Lèmec va dir a les seues dones: «Escolteu-me, Adà i Sil·là, dones de Lèmec, estigueu atentes al que vos dic: He mort un home que m’havia malferit, he mort un xiquet que m’havia donat colps. 24 Caín serà venjat set vegades, però Lèmec ho serà setanta-set.» 25 Adam i la seua dona van tenir un fill, i ella li posà el nom de Set, perquè deia: «Déu m’ha concedit un altre fill en lloc d’Abel, que va ser mort per Caín.» 26 Set també va tenir un fill, i li posà el nom d’Enoix. Llavors es va començar a invocar Déu amb el nom de «el Senyor».
5 Llista genealògica dels descendents d’Adam. Quan el Senyor va crear l’home, el va fer a imatge seua. 2 Creà l’home i la dona, els beneí i, quan foren creats, els va posar el nom de «ser humà». 3 Quan Adam tenia cent trenta anys va tenir un fill semblant a ell i li va posar el nom de Set. 4 Després del naixement de Set, Adam encara va viure vuit-cents anys i tingué fills i filles. 5 Adam morí a l’edat de nou-cents trenta anys. 6 Set tenia cent cinc anys quan va engendrar Enoix. 7 Després del naixement d’Enoix, Set encara va viure vuit-cents set anys i tingué fills i filles. 8 Set morí a l’edat de nou-cents dotze anys.»
Les devastadores conseqüències de la primera mentira
(Gènesi 3:1-6) La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntà, doncs, a la dona: «Així, Déu vos ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?» 2 La dona va respondre a la serp: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, 3 però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.» 4 La serp li va replicar: «No, no moriríeu! 5 Déu sap que, si un dia en menjàveu, se vos obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal.» 6 Aleshores la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella.
(Gènesi 3:15-19) «Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló.» 16 Després digué a la dona: «Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.» 17 Després va dir a l’home: «Ja que t’has escoltat la teua dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teua: tota la vida passaràs fatigues per traure’n l’aliment. 18 La terra et produirà cards i espines, i t’hauràs d’alimentar d’allò que donen els camps. 19 Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornes a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs.»
(Apocalipsi 12:9) El gran drac, la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs, el qui enganya el món sencer, va ser llançat a la terra, i també els seus àngels hi foren llançats amb ell.
DEL 20 AL 26 DE GENER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | GÈNESI 6-8
«Noé ho va fer així»
(Gènesi 6:9) Aquesta és la història de Noé. Noé era un home just i irreprensible entre els de la seua generació i seguia els camins de Déu.
(Gènesi 6:13) Llavors Déu va dir a Noé: «He decidit de posar terme a la vida de tots els hòmens. Per culpa d’ells, la terra és plena de violències; per això vull exterminar-los de la terra.»
w18.02 4 § 4
Imitem la fe i l’obediència de Noé, Daniel i Job
4 Els problemes que Noé va enfrontar. En els dies d’Enoix, el besavi de Noé, les persones estaven molt allunyades de Déu. Fins i tot deien «paraules insolents» contra Jehovà (Jud 14, 15). Cada vegada hi havia més violència. De fet, en el temps de Noé, la terra «era plena de violències». Uns àngels malvats es van materialitzar en humans, es van casar amb dones i tingueren una descendència híbrida molt cruel i violenta (Gn 6:2-4, 11, 12). Però Noé va ser molt diferent. La Bíblia diu que Jehovà mirava a Noé «amb benvolença», que «era un home just i irreprensible entre els de la seua generació» i que «seguia els camins de Déu» (Gn 6:8, 9).
(Gènesi 6:14-16) Tu fes-te una arca de fusta de xiprer amb compartiments, i calafateja-la per dins i per fora. Les seues mides seran cent cinquanta metres de llargada per vint-i-cinc d’amplada i quinze d’alçada. Fes-la de tres pisos, amb un finestral a mig metre del sostre i una porta a un dels seus costats.
Caminava amb el Déu verdader
Acabar eixe treball li va costar algunes dècades, potser uns quaranta o cinquanta anys. Havia de talar arbres, arrossegar els troncs i tallar-los per a fer bigues, taulons i altres peces, els quals hauria d’unir després. L’arca tindria tres plantes, o cobertes, diversos compartiments i una porta en un dels costats. Òbviament també tindria finestres al llarg de la part superior i un sostre elevat pel centre amb una lleugera pendent cap als costats perquè l’aigua s’escorreguera (Gènesi 6:14-16).
(Gènesi 6:22) Noé ho va fer així. Va complir exactament tot el que Déu li havia ordenat.
Corregam la carrera sense defallir
13 Què va permetre que els servents de Jehovà mencionats per l’apòstol persistiren en la carrera i aconseguiren la victòria? Observem què va dir Pau sobre Noé (llig Hebreus 11:7). Jehovà li va prometre que enviaria «el diluvi per a fer morir tot el que té alé de vida davall del cel» (Gn 6:17). I allò era una catàstrofe «que encara no veia», és a dir, que no s’havia vist mai. Però encara que era un succés sense precedents, Noé no va considerar impossible, ni tan sols poc probable, que es fera realitat. Noé tenia fe. Estava segur que Jehovà faria el que havia dit i per això no va pensar que el que li havia demanat era massa difícil. «Noé ho va fer així», tal com li ho havia indicat Déu (Gn 6:22). I no era poca cosa, ja que havia de construir l’arca, aprovisionar-la amb menjar i ferratge, reunir els animals, predicar un missatge d’advertència i vetlar per l’espiritualitat de la seua família. Però la fe i l’aguant de Noé no van quedar sense recompensa, perquè ell i els seus van sobreviure i van rebre moltes benediccions.
Buscant joies en la Bíblia
(Gènesi 7:2) De cada espècie d’animals purs, pren-ne set parelles, cada mascle amb la femella; però, dels impurs, una sola parella,
w04 1/1 29 § 7
Punts destacats del llibre de Gènesi (1a part)
7:2. Sobre quina base es feia la distinció entre els animals purs i els impurs? Tot pareix indicar que la base per a esta distinció estava relacionada amb els sacrificis que s’oferien en l’adoració, i no amb el que es podia o no es podia menjar. Abans del Diluvi, la carn animal no figurava en la dieta de l’home. Els termes «pur» i «impur» referits a l’aliment es van utilitzar per primera vegada en la Llei mosaica, i estes restriccions van acabar quan la Llei va ser abolida (Fets 10:9-16; Efesis 2:15). Segons sembla, Noé sabia quins sacrificis eren apropiats per a l’adoració a Jehovà. Quan va eixir de l’arca, «Noé va dedicar un altar al Senyor. Prengué animals i ocells de cada espècie considerada pura i els oferí en holocaust sobre l’altar» (Gènesi 8:20).
(Gènesi 7:11) Noé tenia sis-cents anys quan van sobreeixir les aigües abismals del gran oceà i s’obriren les rescloses del cel. Era el dia dèsset del mes segon.
w04 1/1 29 § 8
Punts destacats del llibre de Gènesi (1a part)
7:11. D’on va eixir l’aigua del Diluvi? Durant el segon període, o «dia» creatiu, quan es va formar l’expansió atmosfèrica de la Terra, o «volta del firmament», hi havia aigües davall la volta i aigües damunt d’ella (Gènesi 1:6, 7). Les de «davall la volta» ja es trobaven en la terra. Les que es trobaven «damunt» de l’expansió eren enormes quantitats de vapor d’aigua suspeses molt per damunt de la superfície terrestre, les quals formaven «les aigües abismals del gran oceà». Estes aigües van caure sobre la terra en els dies de Noé.
Lectura de la Bíblia
(Gènesi 6:1-16) Quan els hòmens començaren a multiplicar-se a la terra i els van nàixer filles, 2 alguns dels fills de Déu, en veure que les filles dels hòmens eren belles, prengueren per mullers totes les que van voler. 3 El Senyor va dir: «El meu alé de vida no es mantindrà per sempre en els hòmens, perquè són de carn mortal. No viuran més de cent vint anys.» 4 En aquell temps, i més tard encara, hi havia gegants a la terra, perquè de la unió d’alguns dels fills de Déu amb les filles dels hòmens en van nàixer herois, hòmens de renom des dels temps antics. 5 Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels hòmens i que d’un cap a l’altre del dia només pensaven a fer mal, 6 s’entristí i es penedí d’haver-los creat. 7 I va dir: «Faré desaparéixer de la terra l’home que vaig crear. No hi deixaré ni hòmens, ni animals, ni bestioles, ni ocells. Em penedisc d’haver-los fet.» 8 Però el Senyor va mirar Noé amb benvolença. 9 Aquesta és la història de Noé. Noé era un home just i irreprensible entre els de la seua generació i seguia els camins de Déu. 10 Va tenir tres fills: Sem, Cam i Jàfet. 11 La terra s’havia corromput davant de Déu i era plena de violències. 12 Déu contemplà la terra i la veié corrompuda: el comportament de tot el món s’havia pervertit. 13 Llavors Déu va dir a Noé: «He decidit de posar terme a la vida de tots els hòmens. Per culpa d’ells, la terra és plena de violències; per això vull exterminar-los de la terra. 14 Tu fes-te una arca de fusta de xiprer amb compartiments, i calafateja-la per dins i per fora. 15 Les seues mides seran cent cinquanta metres de llargada per vint-i-cinc d’amplada i quinze d’alçada. 16 Fes-la de tres pisos, amb un finestral a mig metre del sostre i una porta a un dels seus costats.»
«Noé ho va fer així»
(Gènesi 6:9) Aquesta és la història de Noé. Noé era un home just i irreprensible entre els de la seua generació i seguia els camins de Déu.
(Gènesi 6:14-16) Tu fes-te una arca de fusta de xiprer amb compartiments, i calafateja-la per dins i per fora. Les seues mides seran cent cinquanta metres de llargada per vint-i-cinc d’amplada i quinze d’alçada. Fes-la de tres pisos, amb un finestral a mig metre del sostre i una porta a un dels seus costats.
(Gènesi 6:22) Noé ho va fer així. Va complir exactament tot el que Déu li havia ordenat.
MILLORA EN LA PREDICACIÓ
(1 Joan 4:8) El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor.
DEL 27 DE GENER AL 2 DE FEBRER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | GÈNESI 9-11
«En tota la terra es parlava una sola llengua»
(Gènesi 11:1-4) En tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules. 2 Els hòmens van emigrar des de l’orient, trobaren una plana al país de Xinar i la van poblar. 3 Llavors parlaren entre ells de fer rajoles i coure-les al forn. Així començaren a fer servir rajoles en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter. 4 Després van dir: «Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribe fins al cel; així ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra.»
it-1 275
Babilònia la Gran
Característiques de l’antiga Babilònia. La fundació de la ciutat de Babilònia en la plana de Xinar va tindre lloc al mateix temps que l’intent d’edificar la torre de Babel (Gn 11:2-9). La motivació per a edificar la torre i la ciutat no era l’exaltació del nom de Déu, sinó que els constructors volien fer-se «un nom» conegut. Sembla que els ziggurats desenterrats, tant en les ruïnes de l’antiga Babilònia com en altres llocs de Mesopotàmia, confirmen la naturalesa essencialment religiosa de la torre original, independentment de la seua forma i estil arquitectònic. L’acció tan dràstica que va prendre Jehovà per a impedir la construcció de la torre és un clar indici del seu origen religiós fals. El nom hebreu que se li va donar a la ciutat, Babel, significa ‘Confusió’, mentres que els noms sumeri (Ka-dingir-ra) i accadi (Bab-ilu) signifiquen ‘Porta de Déu’. De manera que els habitants que es quedaren en la ciutat li van canviar el nom per a evitar el sentit original de condemnació, però el nou nom seguia tenint una connotació religiosa.
it-2 204 § 6
Llenguatge
El relat de Gènesi descriu com una part de la família humana postdiluviana es va unir en un projecte contrari a la voluntat divina, la qual se li havia revelat a Noé i als seus fills (Gn 9:1). En lloc d’escampar-se i omplir la terra, es van proposar centralitzar la societat humana. Per a aconseguir-ho, es van concentrar en un lloc que més tard es coneixeria com la plana de Xinar, a Mesopotàmia. Este lloc també arribaria a convertir-se en un centre religiós, amb una torre dedicada a este propòsit (Gn 11:2-4).
(Gènesi 11:6-8) i es digué: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d’ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. 7 Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s’entenguen entre ells.» 8 Així el Senyor els va dispersar des d’aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat.
it-2 204 § 7
Llenguatge
Per a impedir que dugueren a terme el seu presumptuós projecte, el Déu Totpoderós els va confondre el llenguatge. Açò va fer impossible que coordinaren els treballs de construcció i els va obligar a escampar-se per totes les parts de la terra. La confusió del llenguatge limitaria, intel·lectualment i físicament, que els humans treballaren units en projectes ambiciosos i que usaren el coneixement acumulat dels diferents grups lingüístics. Este coneixement no provindria de Déu, sinó de l’experiència i la investigació humanes. Com a conseqüència d’esta confusió, els resultaria més difícil avançar en una direcció equivocada i totalment oposada a la voluntat de Déu (Compara-ho amb Ecle 7:29; Dt 32:5). Així que, encara que la confusió del llenguatge va suposar un factor divisiu important per a la societat humana, en realitat beneficiava la humanitat, ja que va retardar la realització de projectes perillosos i perjudicials (Gn 11:5-9; compara-ho amb Is 8:9, 10). Quan pensem en algunes de les situacions actuals, fruit del mal ús que s’ha fet del coneixement acumulat, entenem el que Déu va preveure que passaria en poc de temps si no haguera frustrat el projecte de Babel.
(Gènesi 11:9) Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des d’allà el Senyor va dispersar els hòmens per tota la terra.
it-2 455 § 2
Nacions
Com que estaven dividits per les barreres de la comunicació, cada grup lingüístic va desenvolupar —segons la seua manera de fer les coses— els seus propis costums, característiques, cultura, art i religió (Lv 18:3). A l’estar allunyats de Déu, els diferents pobles es van fer molts ídols de les seues deïtats mítiques (Dt 12:30; 2Re 17:29, 33).
Buscant joies en la Bíblia
(Gènesi 9:20-22) Noé va ser el primer a treballar la terra, i plantà una vinya. 21 Un dia, va beure vi, s’embriagà i es va despullar dins la tenda. 22 Cam, pare de Canaan, veié el seu pare nu i va eixir a fer-ho saber als seus dos germans, que eren fora.
(Gènesi 9:24, 25) Quan Noé es despertà de la seua embriaguesa i va saber el que li havia fet el seu fill menut, 25 digué: «Maleït siga Canaan! Que siga esclau dels esclaus dels seus germans!»
it-1 397 § 7
Cam
És possible que Canaan, el fill de Cam, haguera estat implicat directament en l’incident i que son pare no l’haguera corregit. O també que Noé, parlant profèticament per inspiració, prevera que la descendència de Canaan heretaria la tendència impròpia de Cam, tal volta present ja en el seu fill. La maledicció es va complir en part quan els israelites descendents de Sem van subjugar els cananeus. Els qui no van ser eliminats (com per exemple, els gabaonites [Js 9]) acabaren sent esclaus d’Israel. Segles més tard, la maledicció va tindre un compliment més ampli quan les potències mundials jafètiques de Mèdia i Pèrsia, Grècia i Roma dominaren els descendents de Canaan.
(Gènesi 10:1) Llista genealògica dels descendents de Sem, Cam i Jàfet, fills de Noé, nascuts després del diluvi.
w04 1/1 31 § 5
Punts destacats del llibre de Gènesi (1a part)
10:1-32. Els registres genealògics d’abans i després del Diluvi que trobem als capítols 5 i 10 connecten a tot el gènere humà amb el primer home, Adam, a través dels tres fills de Noé. Els assiris, els caldeus, els hebreus, els siris i algunes tribus àrabs són descendents de Sem. Els etíops, els egipcis, els cananeus i algunes tribus africanes i àrabs són descendents de Cam. Els indoeuropeus són descendents de Jàfet. Tots els sers humans estem emparentats i tots som iguals als ulls de Déu (Fets 17:26). Eixa veritat ha d’influir en la manera com veiem i tractem els altres.
Lectura de la Bíblia
(Gènesi 10:6-32) Descendents de Cam: Cuix, Egipte, Put i Canaan. 7 Descendents de Cuix: Sebà, Havilà, Sabtà, Ramà i Sabtecà. Descendents de Ramà: Saba i Dedan. 8 Cuix és l’avantpassat de Nimrod, que va ser un heroi a la terra. 9 En presència del Senyor, Nimrod era un caçador heroic. D’ací ve la dita: «Un caçador heroic a la presència del Senyor, com ho era Nimrod.» 10 Les primeres ciutats del seu reialme van ser Babel, Èrec i Acad, totes elles al país de Xinar. 11 D’aquell país va partir Assur, que va edificar Nínive, Rehobot-Ir, Quèlah 12 i Ressen; aquesta darrera, situada entre Nínive i Quèlah, és la més gran. 13 Egipte és l’avantpassat de la gent de Lud, Anam, Lehab, Naftúah, 14 Patrós, Caslúah i Caftor, d’on van eixir els filisteus. 15 Canaan va ser el pare de Sidó, el seu primogènit, i d’Het; 16 i l’avantpassat també dels jebuseus, amorreus, guirgaixites, 17 hivites, arquites, sinites, 18 arvadites, semarites i hamatites. Després es van dispersar els llinatges cananeus, 19 i el seu territori es va estendre des de Sidó fins a Guerar i Gaza, i encara en direcció a Sodoma, Gomorra, Admà i Seboïm fins a Leixa. 20 Aquests són els descendents de Cam, amb els seus llinatges i llengües, territoris i nacions. 21 També Sem, germà gran de Jàfet, va tenir descendència. És l’avantpassat d’Éber i de tots els seus descendents. 22 Descendents de Sem: Elam, Assíria, Arfaxad, Lud i Aram. 23 Descendents d’Aram: Us, Hul, Guèter i Maix. 24 Arfaxad és l’avantpassat de Xèlah, i Xèlah, el d’Éber. 25 Éber va tenir dos fills: el primer es deia Pèleg, perquè, en el temps que ell vivia, la població de la terra es va dividir; el seu germà es deia Joctan. 26 Joctan va ser el pare d’Almodad, Xèlef, Hassarmàvet, Jèrah, 27 Adoram, Uzal, Diclà, 28 Obal, Abimael, Saba, 29 Ofir, Havilà i Jobab. Tots ells eren fills de Joctan. 30 El seu territori s’estenia des de Meixà fins a Sefar, regió muntanyosa de l’orient. 31 Aquests són els descendents de Sem, amb els seus llinatges i llengües, territoris i nacions. 32 Aquests són els descendents de Noé amb els seus llinatges, nacions i llistes genealògiques. D’ells vénen les nacions que es van dispersar per la terra després del diluvi.
«En tota la terra es parlava una sola llengua»
(Gènesi 11:1-4) En tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules. 2 Els hòmens van emigrar des de l’orient, trobaren una plana al país de Xinar i la van poblar. 3 Llavors parlaren entre ells de fer rajoles i coure-les al forn. Així començaren a fer servir rajoles en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter. 4 Després van dir: «Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribe fins al cel; així ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra.»
(Gènesi 11:6-9) i es digué: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d’ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. 7 Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s’entenguen entre ells.» 8 Així el Senyor els va dispersar des d’aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat. 9 Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des d’allà el Senyor va dispersar els hòmens per tota la terra
(Sofonies 3:9) Llavors jo, el Senyor, canviaré els llavis dels pobles: els donaré uns llavis purs perquè tots invoquen el meu nom i tots junts se’m sotmeten.
(Apocalipsi 7:9) Després d’això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. Estaven drets davant del tron i davant de l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans,
(Romans 12:2) No vos emmotleu al món present; deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior, perquè pugueu reconéixer quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, agradable a ell i perfecte.
(1 Corintis 1:10) Germans, en nom de nostre Senyor Jesucrist, vos demane que aneu tots d’acord i que no hi haja divisions entre vosaltres, sinó que estigueu ben units en un sol pensament i en un sol criteri.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Sigues un treballador hàbil
(2 Timoteu 2:15) Esforça’t per presentar-te davant de Déu com un home que mereix la seua aprovació, com un treballador que no té de què avergonyir-se, perquè exposa correctament la paraula de la veritat.
km 7/12 3 § 6
Ajudem les persones a escoltar a Déu
6 Com que el fullet Escolta Déu no té preguntes impreses, el mètode d’estudi no és el de preguntes i respostes, com el que normalment utilitzem amb el llibre Què diu. Com a totes les persones, sense importar la seua cultura, els agrada escoltar històries, aprofita les il·lustracions del fullet per a explicar els relats de la Bíblia. Destaca els detalls de les imatges. Sigues entusiasta i convida l’estudiant a explicar el que veu en elles. Llig i raona amb ell els textos que apareixen en la part de baix. Fes preguntes per a que s’implique en la conversació i per a assegurar-te que ho ha entés. Si l’estudiant utilitza el fullet Escolta Déu i viuràs per sempre, llegiu junts la frase i el text bíblic corresponent quan analitzeu cada il·lustració.
km 7/12 3 § 7
Ajudem les persones a escoltar a Déu
7 Ajuda l’estudiant a progressar: És possible que les explicacions del fullet desperten en l’estudiant el desig d’aprendre a llegir per tal de conéixer millor a Jehovà (Mt 5:3; Jn 17:3). Si el curs bíblic es basa en el fullet Escolta Déu, amb el temps oferix-te per a ensenyar l’estudiant a llegir i passa al fullet Escolta Déu i viuràs per sempre. Recorda que, independentment del fullet que utilitzes, l’estudiant no estarà preparat per al baptisme quan l’acabe d’estudiar. Hauries d’estudiar amb ell el llibre Què diu o una altra publicació apropiada que li done una comprensió més completa de la Bíblia.
km 3/13 4, 5 § 3-5
Com utilitzar el fullet Bones notícies de part de Déu
3 Com està estructurat: La majoria de les nostres publicacions d’estudi estan redactades de tal manera que les persones poden llegir-les i entendre la veritat, fins i tot sense ajuda. Esta publicació és diferent, està redactada com una guia per a estudiar la Bíblia amb un mestre. Per tant, quan l’oferim, és millor analitzar un paràgraf o dos. Els paràgrafs són curtets, així que es poden analitzar amb la persona en la porta o en un negoci. Encara que la lliçó 1 és un bon punt per a començar el curs, podem fer-ho per qualsevol lliçó del fullet.
4 En moltes de les nostres publicacions, les respostes a les preguntes es troben en els paràgrafs. Però en esta publicació les respostes es troben principalment en la Bíblia. Molta gent preferix aprendre a partir de la Bíblia que de les nostres publicacions. Per això, quasi ninguna cita de la Bíblia està copiada, s’han de llegir directament d’ella. Açò ajuda els estudiants a adonar-se que el que aprenen prové de Déu (Is 54:13).
5 El fullet no explica tots els textos. Per què? Està pensat per a que l’estudiant faça preguntes i per a que el publicador puga utilitzar les seues habilitats com a mestre. Per això, és molt important preparar-se bé per a cada sessió d’estudi. Només un consellet: no parles massa. Ens encanta explicar els textos bíblics, però se sol aconseguir més quan s’invita l’estudiant a explicar el que ha entés. Si fem preguntes amb tacte, podem ajudar-lo a raonar el significat de cada text (Fets 17:2).
km 3/13 7 § 10
Com utilitzar el fullet Bones notícies de part de Déu
10 En quin moment passar al llibre Què diu: Després d’algunes sessions d’estudi i d’haver establit una bona rutina, podem decidir passar al llibre Què diu o seguir amb el fullet Bones notícies fins que l’acabem. Cada publicador decidirà quan és el millor moment per a fer el canvi. ¿Hem de començar des del principi quan passem al llibre Què diu? No hi ha cap norma al respecte, perquè cada persona és un món. Però molts estudiants es beneficiaran de tornar a tractar amb més detall els mateixos temes en el llibre Què diu.