Referències del Quadern d’activitats

DEL 3 AL 9 DE FEBRER

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | GÈNESI 12-14

«Un pacte que ens afecta»

(Gènesi 12:1, 2) El Senyor va dir a Abram: «Vés-te’n del teu país, de la teua família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. ² Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció.

it-2 573 § 3

Pacte

Pacte amb Abraham. Sembla que el pacte amb Abraham va entrar en vigor quan Abram (Abraham) va creuar l’Eufrates de camí a Canaan. El pacte de la Llei es va fer 430 anys més tard (Ga 3:17). Quan Abraham vivia a Ur de Caldea (Mesopotàmia), Jehovà li va dir que viatjara al país que li mostraria (Fets 7:2, 3; Gn 11:31; 12:1-3). Èxode 12:40, 41 (LXX) diu que Israel va eixir de la seua esclavitud a Egipte al cap de 430 anys de viure en eixe país i en la terra de Canaan, «justament aquell dia». El dia de l’alliberament va ser el 14 de nissan de l’any 1513 abans de la nostra era, el dia de la Pasqua (Ex 12:2, 6, 7). Això indicaria que Abraham va creuar l’Eufrates de camí a Canaan el 14 de nissan de l’any 1943 abans de la nostra era, moment en què va entrar en vigor el pacte abrahàmic. Quan Abraham va arribar a Siquem (Canaan), Déu se li va aparéixer de nou per a donar-li més detalls de la promesa, i li va dir: «Donaré aquest país a la teua descendència». D’esta manera, va indicar la relació que hi havia entre este pacte i la promesa feta en Edén, i va revelar que la «descendència» vindria per llinatge d’un humà (Gn 12:4-7). Jehovà va revelar més tard aclariments addicionals sobre esta promesa, com ho mostra Gènesi 13:14-17; 15:18; 17:2-8, 19; 22:15-18.

(Gènesi 12:3) Beneiré els qui et beneïsquen, però als qui et maleïsquen, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se.»

w89 1/7 3 § 4

Per què hauries de saber la veritat sobre Abraham?

Esta és una promesa fascinant, i Abraham la va escoltar almenys en altres dos ocasions (Gènesi 18:18; 22:18). Per a complir-la, Déu ressuscitarà fins i tot persones de diferents famílies que han arribat a desaparéixer. La vida per a eixos ressuscitats serà una verdadera benedicció, ja que molts d’ells tornaran a la vida en la terra en unes condicions molt paregudes a les que hi havia en un principi, en el Paradís que l’home va perdre. Després, aprendran com obtindre la benedicció de la vida eterna (Gènesi 2:8, 9, 15-17; 3:17-23).

(Gènesi 13:14-17) El Senyor va dir a Abram, després que Lot s’hagué separat d’ell: «Des del lloc on ets, aguaita al nord i al sud, a orient i a occident. ¹⁵ Tot el país que veus, te’l donaré per sempre a tu i a la teua descendència. ¹⁶ Multiplicaré els teus descendents com la pols de la terra: només els podrà comptar qui siga capaç de comptar tots els grans de pols que hi ha a la terra. ¹⁷ Vés, recorre tota la llargària i l’amplària del país, que jo te’l donaré.»

it-2 218 § 1

Llei

Basant-se en alguns testimonis històrics relacionats, hi ha erudits que pensen que, quan es venia un terreny, hi havia costum de mostrar-li la terra al comprador des d’un punt elevat i senyalar-li els llindars exactes. En el moment en què el comprador deia «la veig», donava legalment el seu vistiplau. Quan Jehovà li va prometre a Abraham que li donaria la terra de Canaan, primer li va dir que mirara cap als quatre punts cardinals. Abraham no va dir «la veig», potser perquè Déu li havia dit que li donaria la Terra Promesa a la seua descendència més avant (Gn 13:14, 15). A Moisés, el representant legal d’Israel, se li va dir: «Contempla el país». Si el costum abans exposat correspon amb la realitat, este fet indicaria que s’entregava aquella terra a Israel, una terra que ells ocuparien davall el lideratge de Josué (Dt 3:27, 28; 34:4; analitza també l’oferiment que Satanàs li va fer a Jesús en Mt 4:8). Una altra acció que potser tindria un valor legal paregut era travessar la terra o entrar en ella amb l’objectiu de prendre’n possessió (Gn 13:17; 28:13). En alguns documents antics apareix el nombre d’arbres que hi havia en el terreny que es comprava (Compara-ho amb Gn 23:17, 18).

Buscant joies en la Bíblia

(Gènesi 13:8, 9) Davant d’això, Abram digué a Lot: «Som de la mateixa família i no ha d’haver-hi discussions entre tu i jo, entre els teus pastors i els meus. ⁹ ¿No tens davant de tu tot el país? Per tant, separa’t de mi: si tu te’n vas a l’esquerra, jo me n’aniré a la dreta; si tu te’n vas a la dreta, jo me n’aniré a l’esquerra.»

w16.05 5 § 12

Resolguem els desacords amb amor

¹² El relat bíblic que mencionàvem abans sobre Abraham i el seu nebot Lot explica com van resoldre pacíficament un desacord que els podria haver dividit. Els dos tenien ramats, i pareix que els seus pastors havien discutit per les terres de pasturatge. Com que Abraham volia eliminar eixa tensió, li va donar preferència a Lot per a que triara en quina zona volia instal·lar-se (Gn 13:1, 2, 5-9). Quin exemple més bo! Abraham buscava la pau, no els seus propis interessos. ¿Va eixir perdent per ser generós? En absolut. Immediatament després d’este incident amb Lot, Jehovà li va prometre a Abraham grans benediccions (Gn 13:14-17). Déu mai permetrà que els seus servents patisquen pèrdues permanents per actuar segons els Seus principis i resoldre els desacords amb amor.

(Gn 14:18-20) Melquisedec, rei de Salem, va portar pa i vi. Era sacerdot del Déu altíssim, ¹⁹ i va beneir Abram tot dient: «Beneït sigues, Abram, pel Déu altíssim, creador del cel i de la terra. ²⁰ Beneït siga el Déu altíssim, que t’ha posat a les mans els enemics». Abram li va donar una desena part de tot el botí.

(Hebreus 7:4-10) Contempleu la grandesa d’aquest personatge, a qui Abraham, que era el patriarca, va donar el delme de la millor part del botí. ⁵ De fet, els descendents de Leví que reben el sacerdoci tenen manat per llei recollir el delme del poble, és a dir, dels seus germans, si bé aquests també han eixit, com ells, de les entranyes d’Abraham. ⁶ En canvi, Melquisedec, que no figura en les genealogies levítiques, va recollir el delme d’Abraham i el va beneir, a ell que tenia les promeses; ⁷ i no es pot negar que l’inferior és beneït pel qui és superior. ⁸ D’altra banda, en el cas dels descendents de Leví, els qui reben el delme són hòmens mortals, mentre que, de Melquisedec, l’Escriptura fa constar que viu. ⁹ Més encara: per dir-ho així, en la persona d’Abraham, també Leví, que recull els delmes, va pagar el delme, ¹⁰ perquè el dia que Melquisedec anà a trobar Abraham, el patriarca encara duia Leví a les entranyes.

it-2 889 § 6

Sacerdot

Melquisedec, rei de Salem, va ser un sacerdot (kohén) singular. En la Bíblia no hi ha registre sobre els seus avantpassats, el seu naixement o la seua mort. No va rebre el seu sacerdoci per herència, i tampoc va tindre predecessors ni successors en el càrrec. Melquisedec realitzava les funcions de rei i també de sacerdot. El seu sacerdoci era major que el levític, ja que Abraham, quan duia Leví a les entranyes, va presentar delmes a Melquisedec, i este el va beneir. (Gn 14:18-20; He 7:4-10). Melquisedec va prefigurar en estos aspectes a Jesucrist, el «sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec» (He 7:17).

Lectura de la Bíblia

(Gènesi 12:1-20) El Senyor va dir a Abram: «Vés-te’n del teu país, de la teua família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. ² Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. ³ Beneiré els qui et beneïsquen, però als qui et maleïsquen, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se.» ⁴ Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n’anà amb ell. Quan Abram va eixir d’Haran tenia setanta-cinc anys. ⁵ Abram es va endur la seua muller Sarai, el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia adquirit a Haran. Van eixir d’allà per a anar al país de Canaan. Van arribar al país de Canaan. ⁶ Abram travessà el territori fins a Siquem, fins a la Carrasca de Moré. En aquell temps els cananeus eren els amos del país. ⁷ El Senyor es va aparéixer a Abram i li digué: «Donaré aquest país a la teua descendència.» Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut. ⁸ D’allí se n’anà a la Muntanya, a l’est de Betel, i va plantar la seua tenda entre Betel, a ponent, i Ai, a llevant. En aquell lloc va dedicar un altre altar al Senyor i va invocar el seu nom. ⁹ Després, per etapes, Abram anà avançant cap al Nègueb. ¹⁰ Una gran fam es va abatre sobre el país. La fam era tan forta que Abram va baixar a Egipte per a residir-hi un cert temps. ¹¹ Quan arribaven a Egipte, Abram va dir a la seua muller Sarai: «Ets una dona molt bonica. ¹² Quan et vegen els egipcis, pensant que ets la meua dona, em mataran a mi, i a tu et deixaran viure. ¹³ Fes-me el favor de dir que ets la meua germana: així em tractaran bé per la consideració que et tindran, i podré salvar la vida.» ¹⁴ Quan Abram va arribar a Egipte, els egipcis s’adonaren que Sarai era molt bonica. ¹⁵ També la van veure alguns oficials del faraó i, davant d’ell, van alabar la seua bellesa; i la dona fou portada al palau del faraó. ¹⁶ Per consideració a ella, van tractar molt bé Abram: li van donar ovelles i vaques, ases, servents i serventes, someres i camells. ¹⁷ Però el Senyor va enviar al faraó i a la seua cort grans flagells, perquè havia pres Sarai, la muller d’Abram. ¹⁸ Llavors el faraó va cridar Abram i li digué: «Per què m’has fet això? Per què no em vas explicar que era la teua esposa? ¹⁹ Vas dir-me que era la teua germana, i jo l’he presa per esposa! Ací tens la teua muller; agafa-la i vés-te’n.» ²⁰ El faraó va manar que uns hòmens conduïren Abram fins a la frontera amb la seua muller i tot el que posseïa.

Un pacte que ens afecta

(Gènesi 12:1-3) El Senyor va dir a Abram: «Vés-te’n del teu país, de la teua família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. ² Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. ³ Beneiré els qui et beneïsquen, però als qui et maleïsquen, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se.»

(Gènesi 13:14-17) El Senyor va dir a Abram, després que Lot s’hagué separat d’ell: «Des del lloc on ets, aguaita al nord i al sud, a orient i a occident. ¹⁵ Tot el país que veus, te’l donaré per sempre a tu i a la teua descendència. ¹⁶ Multiplicaré els teus descendents com la pols de la terra: només els podrà comptar qui siga capaç de comptar tots els grans de pols que hi ha a la terra. ¹⁷ Vés, recorre tota la llargària i l’amplària del país, que jo te’l donaré.»

MILLORA EN LA PREDICACIÓ

Exemples de conversacions

(Isaïes 46:10) Des del principi anuncie les coses que vindran, dic per endavant el que encara no ha passat. Jo mane que es complisca el meu designi i duré a terme el que he decidit.

(2 Timoteu 3:1-5) Ja saps que en els darrers dies vindran temps difícils. ² Hi haurà hòmens egoistes, amics dels diners, vanitosos, orgullosos, difamadors, rebels als pares, desagraïts, profanadors, ³ sense cor, venjatius, calumniadors, intemperants, cruels, enemics del bé, ⁴ traïdors, impulsius, encegats, amics del plaer més que de Déu. ⁵ Aqueixos hòmens mantindran les aparences de la pietat, però rebutjaran la força que posseeix. Aparta’t de gent així!

(Isaïes 65:21-23) Construiran cases i les habitaran, plantaran vinyes i en menjaran els fruits. ²² No edificaran perquè un altre hi habite, ni plantaran perquè un altre menge. El meu poble viurà tant com els arbres que haurà plantat; els meus elegits veuran com envelleix l’obra de les seues mans. ²³ No treballaran en va, no infantaran per veure morir els fills. Són un llinatge que jo, el Senyor, beneïsc: viuran plegats amb els seus descendents.

Discurs

w12 1/1 8

Una bona serventa de Déu i una esposa excel·lent

Sara estava casada amb un home d’una fe extraordinària, però ella no es quedava arrere. De fet, la Bíblia la menciona tres voltes per nom com una dona digna d’imitar per les dones que volen agradar a Déu (Isaïes 51:1, 2; Hebreus 11:11; 1 Pere 3:3-6). Encara que les Escriptures no donen molts detalls sobre ella, ens podem fer una idea de com seria esta dona tan excepcional.

Pensa, per exemple, en la primera reacció de Sara quan Abraham li va comunicar la instrucció que havia rebut de Déu de deixar Ur. Es plantejaria a on anirien i per què havien d’anar-se’n? Li preocuparia de què viurien? Es posaria trista per haver de deixar els seus amics i familiars, sense saber quan tornaria, si és que algun dia ho feia? Segur que eixos pensaments li van passar pel cap. Així i tot, va estar disposada a anar-se’n perquè confiava que Jehovà la beneiria per la seua obediència (Fets 7:2, 3).

A més de ser obedient a Déu, Sara va ser una esposa excel·lent. En lloc de competir amb el seu home pel control dels assumptes familiars, Sara va cultivar un profund respecte pel seu marit i, amb amor, va donar el seu suport a les decisions que ell prenia. A l’actuar d’esta manera, es va adornar de qualitats interiors que la feren més bonica encara (1 Pere 3:1-6).

Com es beneficien les esposes de l’actualitat d’imitar estes qualitats? Jill, una dona que porta feliçment casada més de 30 anys, diu: «L’exemple de Sara m’ha ensenyat que puc sentir-me lliure d’opinar i expressar-li al meu home el que pense. Al mateix temps, entenc que ell és el cap de família i que té la responsabilitat de prendre la decisió. Una volta l’ha presa, la meua responsabilitat és fer tot lo possible perquè eixa decisió funcione».

Però el que més ens commou de l’exemple de Sara és que no permetera que la seua bellesa la convertira en una dona orgullosa (Gènesi 12:10-13). Al contrari, humilment va fer costat a Abraham en els bons i mals moments que passaren junts. Sens dubte, Abraham i Sara van ser una parella fidel, humil i carinyosa; van ser una benedicció l’un per a l’altre.

VISQUEM COM A CRISTIANS

Què aprenem de les cançons que apareixen en el Broadcasting?

(Gènesi 12:3) Beneiré els qui et beneïsquen, però als qui et maleïsquen, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se.

(Romans 8:25) Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància.

DEL 10 AL 16 DE FEBRER

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | GÈNESI 15-17

«Jehovà els va canviar els noms a Abram i Sarai»

(Gènesi 17:1) Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: «Jo sóc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible.»

it-1 914

Falta

D’altra banda, les obres i els camins dels humans solen ser defectuosos, ja que el pecat i l’error són l’herència que tots hem heretat d’Adam (Rm 5:12; Sl 51:7 [v. 5 en altres bíblies]). Però Jehovà, qui no té falta, «sap de quin fang ens va formar i es recorda que som pols», i és misericordiós (Sl 103:13, 14). Ell va considerar el fidel i obedient Noé com «un home just i irreprensible entre els de la seua generació» (Gn 6:9). I a Abraham li va manar: «Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible» (Gn 17:1). Encara que estos dos hòmens eren imperfectes i van morir, Jehovà, qui «veu el fons del cor», els veia irreprensibles, o sense falta (1Sa 16:7; compara-ho amb 2Re 20:3; 2Cr 16:9). A més, Ell va manar a Israel: «Sigues del tot fidel [o irreprensible] al Senyor, el teu Déu» (Dt 18:13; 2Sa 22:24). Al proveir com a sacrifici de rescat el seu Fill sense defecte (He 7:26), Jehovà pot declarar «justos», o sense falta, aquells que exercixen fe i són obedients, al mateix temps que manté la seua posició com a Jutge just i sense falta (Rm 3:25, 26; consulta INTEGRITAT; PERFECCIÓ).

(Gènesi 17:3-5) Abram es va prosternar amb el front a terra, i Déu li digué: ⁴ «Mira, aquesta és la meua aliança entre jo i tu: seràs pare d’una multitud de pobles. ⁵ Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d’una multitud de pobles.»

it-1 31 § 4

Abraham

El temps havia passat i ara feia uns deu anys que vivien en Canaan, però Sara seguia sent estèril. Per això, li va proposar a Abraham que la seua serventa egípcia, Agar, la substituïra per a poder tindre un fill amb ella. Abraham va accedir i en l’any 1932 abans de la nostra era, quan tenia 86 anys, va nàixer Ismael (Gn 16:3, 15, 16). Va passar el temps i en l’any 1919 abans de la nostra era, quan Abraham tenia 99 anys, Jehovà va manar que tots els hòmens de la casa d’Abraham foren circumcidats com a senyal, o segell, que testificara la relació pactada tan especial que hi havia entre ell i Abraham. Al mateix temps, Jehovà li va canviar el nom d’Abram a Abraham, perquè el faria «pare d’una multitud de pobles» (Gn 17:5, 9-27; Rm 4:11). Poc després, tres àngels materialitzats a qui Abraham havia rebut hospitalàriament en nom de Jehovà prometeren que Sara concebria i donaria a llum un fill, sí, en menys d’un any! (Gn 18:1-15).

(Gènesi 17:15, 16) Després, Déu digué a Abraham: «A la teua esposa, no li diràs més Sarai, sinó Sara. ¹⁶ Jo la beneiré i d’ella et donaré un fill. La beneiré, i serà mare de pobles i de reis.»

w09 1/2 13

La importància del nom

Déu va canviar el nom d’algunes persones per a profetitzar alguns successos. Per exemple, li va canviar el nom a Abram, que significa ‘Pare és exaltat’, per Abraham, que significa ‘Pare d’una multitud’ (Gènesi 17:5, 6). Un altre cas és el nom de l’esposa d’Abraham, Sarai, que probablement significa ‘Discutidora’. Que contenta es va haver de sentir quan Déu li va canviar el nom per Sara, que vol dir ‘Princesa’. Este nom predeia que seria antecessora de reis (Gènesi 17:15, 16).

Buscant joies en la Bíblia

(Gènesi 15:13, 14) Llavors el Senyor va dir a Abram: «Sàpies que els teus descendents viuran com a immigrants en un país que no serà el seu. Allí els faran esclaus i els oprimiran durant quatre-cents anys. ¹⁴ Però jo els faré justícia contra la nació que hauran servit, i al final eixiran d’aquell país carregats de béns.»

it-1 597

Cronologia

Jehovà li va dir a Abram (Abraham): «Sàpies que els teus descendents viuran com a immigrants en un país que no serà el seu. Allí els faran esclaus i els oprimiran durant quatre-cents anys» (Gn 15:13; compara-ho amb Fets 7:6, 7). Esta declaració va ser anterior al naixement de la «descendència» promesa, Isaac. En l’any 1932 abans de la nostra era, Abraham va tindre a Ismael amb la seua serventa egípcia Agar i, en l’any 1918 abans de la nostra era, va tindre a Isaac (Gn 16:16; 21:5). Si comptem 400 anys arrere des de l’èxode, fet que va marcar el final d’eixos anys d’opressió (Gn 15:14), arribem a l’any 1913 abans de la nostra era, quan Isaac tenia uns cinc anys d’edat. En eixe moment, va ser deslletat i, mentres era immigrant en un país que no era el seu, va experimentar el principi de l’opressió predita quan Ismael, que en eixe moment tenia uns 19 anys, començà a burlar-se d’ell (Gn 21:8, 9). Encara que hui en dia es voria inofensiu el comportament d’Ismael cap a Isaac, en els temps dels patriarques no era aixina. Açò es deduïx per la reacció de Sara i pel fet que Déu aprovara la insistència de Sara en expulsar a Agar i Ismael (Gn 21:10-13). El fet que este incident aparega en detall en el registre diví també indica que este succés marca el principi dels 400 anys d’opressió predits, els quals durarien fins a l’èxode (Ga 4:29).

(Gènesi 15:16) Els teus descendents tornaran ací després de la quarta generació, ja que no expulsaré els amorreus fins que la seua maldat no arribe dalt de tot.»

it-1 890 § 7

Èxode

«Després de la quarta generació.» Cal recordar que Jehovà li va dir a Abraham que els seus descendents tornarien a Canaan després de la quarta generació (Gn 15:16). En el període de 430 anys que van passar des de l’entrada en vigor del pacte amb Abraham fins a l’èxode, hi va haver més de quatre generacions, fins i tot tenint en compte que les persones d’aquell temps vivien més, segons el registre bíblic. No obstant, els israelites estigueren realment en Egipte només 215 anys. Les quatre generacions que vingueren després de l’arribada a Egipte es poden calcular usant l’exemple de la tribu de Leví, una de les tribus d’Israel: 1) Leví, 2) Qohat, 3) Amram i 4) Moisés (Ex 6:16, 18, 20).

Lectura de la Bíblia

(Gènesi 15:1-21) Després d’aquests fets, el Senyor va comunicar la seua paraula a Abram en una visió. Li va dir: «No tingues por, Abram! Jo sóc l’escut que et protegeix. La teua recompensa serà molt gran.» ² Abram li respongué: «Senyor, Déu sobirà, què em pots donar? Jo me’n vaig sense fills, i l’hereu de ma casa haurà de ser Elièzer de Damasc.» ³ I afegí: «No m’has donat descendència, i el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors.» ⁴ Aleshores el Senyor li va comunicar la seua paraula i li respongué: «No serà aquest, el teu hereu; serà un fill que naixerà de tu.» ⁵ Després el Senyor va fer eixir Abram fora de la tenda i li digué: «Mira el cel i compta les estrelles, si és que les pots comptar. Doncs així serà la teua descendència.» ⁶ Abram va creure en el Senyor, i el Senyor li ho comptà com a justícia. ⁷ Després li va dir: «Jo sóc el Senyor, que t’he fet eixir d’Ur de Caldea per donar-te aquest país en possessió.» ⁸ Abram preguntà: «Senyor, Déu sobirà, com puc saber que l’he de posseir?» ⁹ Ell va respondre: «Porta’m una vaca, una cabra i un moltó, tots de tres anys, una tórtora i un colomí.» ¹⁰ Abram li’ls va dur, els partí per la mitat i va posar cada mitat enfront de l’altra, però no va partir els ocells. ¹¹ Uns voltors es volien abatre sobre els cossos morts, però Abram els allunyava. ¹² Quan el sol estava a punt de pondre’s, Abram va caure en un son profund, i es va apoderar d’ell una tremolor i una gran obscuritat. ¹³ Llavors el Senyor va dir a Abram: «Sàpies que els teus descendents viuran com a immigrants en un país que no serà el seu. Allí els faran esclaus i els oprimiran durant quatre-cents anys. ¹⁴ Però jo els faré justícia contra la nació que hauran servit, i al final eixiran d’aquell país carregats de béns. ¹⁵ Tu moriràs en pau i et reuniràs amb els teus pares; t’enterraran després d’una vellesa feliç. ¹⁶ Els teus descendents tornaran ací després de la quarta generació, ja que no expulsaré els amorreus fins que la seua maldat no arribe dalt de tot.» ¹⁷ Quan el sol s’hagué post i es va estendre la foscor, un forn fumejant i una torxa de foc van passar entre els animals partits. ¹⁸ Aquell dia el Senyor va fer una aliança amb Abram tot dient: «Done aquest país als teus descendents, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates: ¹⁹ tot el territori dels quenites, dels quenazites, dels cadmonites, ²⁰ dels hitites, dels perizites, dels rafaïtes, ²¹ dels amorreus, dels cananeus, dels guirgaixites i dels jebuseus.»

Jehovà els va canviar els noms a Abram i Sarai

(Gènesi 17:1) Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: «Jo sóc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible.»

(Gènesi 17:3-5) Abram es va prosternar amb el front a terra, i Déu li digué: ⁴ «Mira, aquesta és la meua aliança entre jo i tu: seràs pare d’una multitud de pobles. ⁵ Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, perquè et faré pare d’una multitud de pobles.»

(Gènesi 17:15, 16) Després, Déu digué a Abraham: «A la teua esposa, no li diràs més Sarai, sinó Sara. ¹⁶ Jo la beneiré i d’ella et donaré un fill. La beneiré, i serà mare de pobles i de reis.»

VISQUEM COM A CRISTIANS

Com enfortir el matrimoni

(Gènesi 12:11-13) Quan arribaven a Egipte, Abram va dir a la seua muller Sarai: «Ets una dona molt bonica. ¹² Quan et vegen els egipcis, pensant que ets la meua dona, em mataran a mi, i a tu et deixaran viure. ¹³ Fes-me el favor de dir que ets la meua germana: així em tractaran bé per la consideració que et tindran, i podré salvar la vida.»

(1 Pere 3:6) com Sara, que obeïa Abraham i l’anomenava senyor. Vosaltres sou ara filles seues, en la mesura que obreu el bé i no teniu por de res.»

(Gènesi 16:5, 6) Sarai va protestar al seu marit: «Tu ets el responsable d’aquest menyspreu. Jo mateixa vaig posar la meua esclava als teus braços, i, quan ella ha vist que esperava un fill, ja no em respecta. Que el Senyor siga jutge entre tu i jo!» ⁶ Abram li va respondre: «L’esclava és ben teua. Fes-li el que et semble bé.» Llavors Sarai la va tractar tan malament que ella hagué de fugir.

(Eclesiastés 4:12) I si un a soles pot ser vençut, dos ja planten cara. Perquè: «Una corda de tres caps no es trenca fàcilment.»

g17.4 10, 11

Quan els fills se’n van de casa

EL PROBLEMA

Els majors reptes que afronten els matrimonis apareixen normalment quan els fills creixen i s’independitzen. En eixe moment, la casa se’ls queda gran i potser se senten com dos desconeguts. El conseller familiar M. Gary Neuman diu: «Assessore moltes persones que no saben com tornar a connectar amb el seu cònjuge». I afig: «Ara que els fills ja no estan, els pares tenen molt poques coses en comú o de les que parlar».a

Està passant el vostre matrimoni per una situació pareguda? No vos preocupeu, es pot solucionar. Primer, examinem alguns factors que potser han contribuït al distanciament entre vosaltres.

ELS MOTIUS

Durant molts anys, els fills han sigut la prioritat. Molts pares amb bones intencions anteposen les necessitats dels seus fills a les del seu matrimoni. Com a resultat, se centren tant en els seus papers com a pare i mare que descuiden els de marit i muller. Eixa realitat es fa evident quan els fills s’independitzen. Una dona casada de 59 anys explica: «Quan els nostres fills vivien en casa, almenys féiem coses junts». Ara reconeix que, quan es van quedar a soles, ella i el seu home anaven cada u a la seua. Fins i tot, ella li va arribar a dir: «Pareix que ja no ens suportem».

Algunes parelles no estan preparades per a esta nova etapa. Segons el llibre Empty Nesting, «per a un gran nombre de matrimonis, [esta etapa] és quasi com tornar a ser novençans». Com molts cònjuges senten que tenen molt poc en comú, porten vides paral·leles centrades en els seus propis interessos i acaben sent simplement dos persones que compartixen una casa.

La bona notícia és que podeu evitar els problemes d’este nou capítol en la vostra vida i, fins i tot, disfrutar dels seus avantatges. Vegem com pot ajudar-vos la Bíblia.

QUÈ PODEU FER

Accepteu el canvi. La Bíblia diu que, quan un fill creix, «deixa el pare i la mare» (Gènesi 2:24). La missió que teníeu com a pares era preparar els vostres fills per a eixe moment i ajudar-los a cultivar les habilitats que necessitarien en la vida adulta. Vist d’esta manera, el fet que el vostre fill se’n vaja de casa és una cosa per la qual vos heu de sentir orgullosos. (Principi bíblic: Marc 10:7)

Clar, mai deixareu de ser pares, però la relació amb els vostres fills ha canviat: ara, en comptes de donar-los ordes, podeu assessorar-los. Açò vos permetrà mantindre una bona relació amb ells al mateix temps que vos doneu més atenció com a parella.b (Principi bíblic: Mateu 19:6)

Parleu del que vos preocupa. Explica-li a la teua parella com t’ha afectat personalment este canvi de circumstàncies i estigues disposat a escoltar els seus sentiments. Sigues pacient i comprensiu. És possible que requerisca temps enfortir la vostra relació de parella, però valdrà la pena. (Principi bíblic: 1 Corintis 13:4)

Comenceu nous projectes junts. Parleu de possibles metes o hobbies que podríeu fer junts. Segur que després de tants anys educant els vostres fills heu aprés moltes coses. Per què no aprofiteu ara eixa experiència per a ajudar els altres? (Principi bíblic: Job 12:12)

Reforceu el vostre compromís. Pensa en les qualitats que et van enamorar de la teua parella. Recordeu junts totes les vivències que heu compartit i les dificultats que heu superat. Ja voreu, este capítol pot ser un dels més bonics de la vostra vida. Si treballeu junts, tindreu l’oportunitat de millorar el vostre matrimoni, i l’amor que teníeu al principi reviscolarà.

[Quadro de la pàgina 11]

TEXTOS BÍBLICS CLAU

«L’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seua dona.» (Marc 10:7)

«Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separe.» (Mateu 19:6)

«El qui estima és pacient, és bondadós.» (1 Corintis 13:4)

«Les persones grans tenen enteniment» (Job 12:12)

[Quadro de la pàgina 11]

SALVATORE I AURORA

«Ens vam adonar que ara teníem més temps i que havíem d’aprofitar-lo. Per això, vam decidir fer més pels altres, especialment per les famílies amb fills i per les parelles jóvens. Ens sentim útils al compartir la nostra experiència amb els altres.»

CARLO I CATERINA

«Ens va costar acceptar que la nostra vida havia canviat. Durant anys els xiquets havien sigut el centre de les nostres conversacions. Però ara, al fer coses junts, ens hem acostumat a parlar de nosaltres i del que ens agrada.»

g16.3 10, 11

Com resoldre els problemes

EL PROBLEMA

T’ha passat alguna volta que després de tractar un problema amb la teua parella vau acabar pitjor que abans de començar a parlar? En eixe cas, pots millorar la situació. Però primer de tot, hi ha algunes coses que hauries de tindre en compte sobre les diferents maneres de comunicar-se que tenen els hòmens i les dones.c

QUÈ HAS DE TINDRE EN COMPTE

Les dones preferixen explicar tot el problema abans d’escoltar una solució. De fet, a vegades parlar és la solució.

«Quan li expresse els meus sentiments al meu home i veig que m’entén, em sent molt millor. Normalment, poc després de parlar-ho ja ho he superat» (Sílvia).d

«No puc llevar-me el problema del cap fins que no li conte al meu marit com em sent. Parlar-ho és una manera de tancar el tema» (Jin).

«És com un treball d’investigació. Mentres parle, vaig analitzant el problema i tracte d’entendre les causes» (Lourdes).

Els hòmens tendixen a buscar solucions. És lògic, perquè un home se sent útil quan pot solucionar un problema. És la manera que té de demostrar-li a la seua esposa que està ahí per a ajudar-la. Per això, als hòmens els desconcerta que no s’accepten les seues solucions en seguida. Kirk comenta: «No entenc per què volen parlar d’un problema si no és per a trobar una solució».

Ara bé, el llibre The Seven Principles for Making Marriage Work (Els set principis per a que un matrimoni funcione) advertix: «La comprensió ha d’anar abans del consell. Abans de suggerir una solució, la teua parella ha de saber que comprens de deveres el seu problema. Moltes vegades, no espera que li soluciones res, només que l’escoltes amb atenció».

QUÈ PODEU FER

Consells per a l’espòs. Acostuma’t a escoltar amb interés i atenció. Tomàs diu: «A voltes, després d’haver escoltat a la meua dona, tinc la sensació que no s’ha solucionat res. Però, a sovint, el que la meua esposa necessita és precisament això, que l’escolte». Esteve expressa lo mateix: «He notat que lo millor és deixar que s’expresse i no interrompre-la». I afig: «La majoria de les voltes, quan acaba, em diu que se sent millor».

Per què no intentes fer açò? La pròxima volta que la teua dona et conte un problema, resistix la temptació de donar-li un consell si no te l’ha demanat. Mira-la als ulls i para atenció al que diu. Assentix amb el cap quan estigues d’acord. Repetix l’essència del que ella t’haja dit per a que veja que l’estàs entenent. «A vegades, la meua dona només necessita saber que la comprenc i que li faig costat», comenta Carlos. (Principi bíblic: Jaume 1:19)

Consells per a l’esposa. Dis-li al teu marit el que necessites. «A voltes suposem que els nostres marits saben el que necessitem —explica Elena—, però a vegades cal dir-los-ho clarament». Inés proposa començar la conversació aixina: «N’hi ha una cosa que em preocupa, i m’agradaria que m’escoltares. No necessite que ho soluciones, simplement que sàpies com em sent».

Per què no intentes fer açò? Si el teu home s’afanya a donar-te una solució, no penses que és un insensible. Lo més probable és que vullga alleujar-te la càrrega. Ester comenta: «En comptes de molestar-me, tracte de pensar que el meu marit no només es preocupa per mi i vol escoltar-me, sinó que també vol ajudar-me». (Principi bíblic: Romans 12:10)

Consells per als dos. Solem tractar els altres com ens agradaria que ens tractaren a nosaltres. Però, per a solucionar els problemes amb èxit, has de pensar en com li agradaria a la teua parella que la tractares (1 Corintis 10:24). Miquel ho explica aixina: «Els esposos hem d’estar disposats a escoltar i les esposes a sentir solucions de tant en tant. D’esta manera, quan els dos cedixen, els dos ixen guanyant». (Principi bíblic: 1 Pere 3:8)

[Quadro de la pàgina 11]

TEXTOS BÍBLICS CLAU

«Heu de ser promptes a escoltar i lents a parlar.» (Jaume 1:19)

«Sigueu els primers a tractar els altres amb respecte.» (Romans 12:10 Evangelis, per Joan F. Mira)

«Viviu tots units, tingueu els mateixos sentiments.» (1 Pere 3:8)

[Quadro de la pàgina 11]

QUIN ÉS EL MILLOR MOMENT PER A PARLAR?

La Bíblia diu: «Una paraula oportuna, com és, d’agradable!» (Proverbis 15:23). I per descomptat, lo contrari també és de veres.

«Les conversacions que es tenen en un mal moment solen acabar mal.» (Sílvia)

«Si teniu fam o esteu cansats, no és el moment de parlar d’assumptes seriosos.» (Júlia)

«Un dia, només entrar el meu marit per la porta, em vaig desfogar contant-li tot el que em preocupava. Llavors, em vaig parar a mitan frase i em vaig adonar que m’estava posant molt pesada. Li vaig dir que millor li ho explicaria després de sopar. Ell m’ho va agrair, i quan continuarem la conversació, els dos ens sentíem més tranquils i disposats a parlar.» (Lourdes)

g 3/14 14, 15

Estàs decepcionat amb el teu matrimoni?

EL PROBLEMA

Quan éreu nóvios, pareixia que teníeu molt en comú; però ara la desil·lusió ha format un clevill en el vostre matrimoni. Abans només volíeu estar l’un al costat de l’altre. Ara, en canvi, sentiu que esteu nugats l’un a l’altre.

Si eixe és el vostre cas, tranquils, encara n’hi ha esperança per al vostre matrimoni. Però primer cal descobrir per què vos sentiu aixina.

ELS MOTIUS

La rutina. El treball, els xiquets, els sogres... A poc a poc, la rutina pot llevar-li l’encant al matrimoni. També els problemes inesperats —com un revés econòmic o una malaltia crònica en la família— poden sotmetre la parella a molta pressió.

Diferències «irreconciliables». Durant el festeig se solen passar per alt les diferències d’opinió que u té amb la parella. Però després de la boda, el marit i la muller descobrixen lo diferents que són per a comunicar-se, administrar els diners, resoldre els problemes, etc. Les diferències que abans no tenien importància ara són insuportables.

Distanciament emocional. Amb el pas del temps, les paraules i accions desconsiderades i les discussions sense resoldre fan que un dels dos forme un escut emocional o, pitjor encara, que comence a formar vincles emocionals amb una altra persona.

Expectatives poc realistes. Alguns arriben al matrimoni pensant que han trobat la persona perfecta per a ells. Encara que esta idea sona molt romàntica, pot portar al desastre. Quan sorgisquen problemes, el mite de la persona perfecta desapareixerà, i els cònjuges es quedaran amb la sensació d’haver comés un error.

QUÈ PODEU FER

Concentra’t en les qualitats de l’altre. Fes una llista d’almenys tres qualitats que tinga la teua parella. Porta-la damunt—potser en una foto de bodes o en el mòbil— i mira-la amb freqüència. Així recordaràs per què vos vau casar. Concentrar-se en les qualitats de l’altre vos ajudarà a mantindre la pau i a deixar arrere les diferències. (Principi bíblic: Romans 14:19)

Planegeu fer coses junts. Veritat que quan éreu nóvios procuràveu fer coses junts? Tot era nou i emocionant, i mai ho deixàveu a la casualitat. Per què no feu ara lo mateix? Dediqueu-vos temps, planegeu activitats especials, com quan éreu nóvios. Aixina els vostres llaços s’aniran fent més estrets i podreu enfrontar-vos millor als problemes inesperats de la vida. (Principi bíblic: Proverbis 5:18)

Expresseu-vos els sentiments. Si un dels dos va fer o va dir alguna cosa que va ferir l’altre, podríeu oblidar-ho? Si no podeu, eviteu usar tàctiques com deixar de parlar-vos. Expresseu-vos els sentiments amb calma i com més prompte millor, si és possible, el mateix dia. (Principi bíblic: Efesis 4:26)

No vos precipiteu a pensar que l’altre té males intencions. Lo més segur és que ningun dels dos haja volgut ferir els sentiments de l’altre. Demaneu-vos perdó per qualsevol mal que vos hageu causat i parleu sobre el que podeu fer per a evitar que torne a passar. Seguiu este consell bíblic: «Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres, i perdoneu-vos» (Efesis 4:32).

Tingueu expectatives realistes. La Bíblia reconeix que els matrimonis «hauran de suportar contrarietats», o problemes (1 Corintis 7:28). Així que, quan en sorgisca algun, no penseu en seguida que casar-se va ser un error. En comptes d’això, solucioneu junts les diferències i seguiu el següent principi bíblic: «Suporteu-vos els uns als altres, i si algú tinguera res contra un altre, perdoneu-vos-ho» (Colossencs 3:13).

[Quadro de la pàgina 15]

TEXTOS BÍBLICS CLAU

«Busquem, per tant, allò que porta la pau.» (Romans 14:19)

«Frueix de l’esposa de la teua joventut.» (Proverbis 5:18)

«Que la posta de sol no vos trobe encara ressentits.» (Efesis 4:26)

[Quadro de la pàgina 15]

COMPLIU AMB EL VOT MATRIMONIAL

Se’n recordeu de la promesa que féreu al casar-vos? Penseu en ella i pregunteu-vos: «M’estic esforçant per complir-la?». Resistiu la temptació de qüestionar si el vostre cònjuge ho està fent o no. Quan vas dir el teu vot, expressares el que tu estaves disposat a fer. Si els dos vos esforceu per complir amb eixe compromís, és molt probable que els dos vos sorprengueu amb els resultats.

g 12/13 12, 13

Ensenya’t a escoltar de veritat

EL PROBLEMA

«¡Si és que no m’escoltes!», et diu la teua parella. I tu penses: «Com que no?». I potser sí que l’has escoltat, però òbviament el que tu has sentit no és lo mateix que el que t’ha dit. Total, que torneu a discutir.

Estes discussions es poden evitar, però abans has d’entendre per què se t’escapen detalls importants quan la teua parella et parla.

ELS MOTIUS

Estàs distret, cansat o les dos coses. Els xiquets estan xillant, el televisor està a tot volum i tu estàs pensant en un problema que has tingut en la faena. Ara la teua parella comença a dir-te no sé què d’un sopar amb uns amics esta nit. Tu li dius que sí amb el cap, però saps realment el que t’ha dit? Lo més segur és que no.

Arribes a conclusions precipitades. Si no deixes que la teua parella acabe de parlar, lo més segur és que malinterpretes les seues paraules. Per exemple, imagina que et comenta: «Has passat molt de temps treballant esta setmana». Tu suposes que està criticant-te i l’interromps: «No és la meua culpa! He de fer hores extres perquè tu no pares de gastar». En seguida et replica: «Però si no t’estic acusant de res!». En realitat, la teua parella només anava a suggerir-te que se n’anàreu de vacacions un cap de setmana.

Tractes de trobar-li solució a tot. «De vegades només vull expressar els meus sentiments —comenta Mariolae—, però Miquel sempre vol donar-me solucions. Jo no vull solucions; només vull que sàpia com em sent.» Sembla que, com està buscant solucions als problemes de Mariola, Miquel es distrau i no li para atenció.

Siga quina siga la causa del problema, què pots fer per ensenyar-te a escoltar de veritat?

QUÈ POTS FER

Dona-li tota la teua atenció. La teua parella vol dir-te una cosa important, però estàs preparat per a escoltar? És possible que tingues la ment en altres assumptes. Si és el cas, no fingisques que l’escoltes. Deixa el que estigues fent i dona-li tota la teua atenció; i si no és possible, demana-li que espere fins que acabes. (Principi bíblic: Jaume 1:19)

No l’interrompes. Quan la teua parella estiga parlant, resistix la temptació d’interrompre o d’expressar el teu desacord. Ja t’arribarà el torn de paraula. Per ara, escolta. (Principi bíblic: Proverbis 18:13)

Fes preguntes. Això t’ajudarà a entendre millor el que t’està dient. Mariola, mencionada abans, comenta: «M’encanta que Miquel em faça preguntes; això vol dir que s’interessa en el que estic dient».

Concentra’t en les idees, no solament en les paraules. Observa el llenguatge corporal, el moviment dels ulls i el to de la veu. Depenent de com es diga, «Està bé» podria significar «No, no està bé»; o un «És que no m’ajudes mai» podria significar «Sent que no soc important per a tu». Esforça’t per ensenyar-te a llegir entre línies. Si no ho fas, acabaràs discutint sobre paraules en comptes de centrar-te en el que es volia dir.

Continua escoltant. No deixes de parar atenció ni te’n vages a un altre lloc, ni tan sols si et desagrada el que estàs sentint. Per exemple, què pots fer si la teua parella et critica? Gregory, que porta casat més de seixanta anys, aconsella: «Continua escoltant-la. Analitza honestament el que t’està dient. Es necessita maduresa, però val la pena». (Principi bíblic: Proverbis 18:15)

Demostra interés sincer per la teua parella. Escoltar amb atenció no és una simple tècnica, és una mostra d’amor. Quan hi ha interés de veres, escoltar a l’altre deixa de ser una obligació i passa a ser un acte natural. Açò està d’acord amb este consell de la Bíblia: «Que no mire cadascú per ell, sinó que procure sobretot pels altres» (Filipencs 2:4).

TEXTOS BÍBLICS CLAU

«Heu de ser promptes a escoltar i lents a parlar.» (Jaume 1:19)

«Qui respon abans d’escoltar passarà per neci i quedarà avergonyit.» (Proverbis 18:13)

«L’intel·ligent busca coneixements, el savi mira d’escoltar-ne més.» (Proverbis 18:15)

[Quadro de la pàgina 13]

SI EL QUE PARLA ERES TU

Si intentes parlar amb la teua parella mentres es troba en una altra habitació o està fent alguna cosa, creus que t’escoltarà? Seria millor que li preguntares si et pot atendre. Si no poguera, espera un millor moment (1 Pere 3:8).

Analitza este exemple bíblic. Quan Jesús volgué ensenyar als seus apòstols una lliçó sobre la humiltat, va esperar que les circumstàncies foren les adequades per a parlar amb ells. Llavors els va cridar i va tractar l’assumpte (Marc 9:33-35; 12:41-44).

g 2/13 4, 5

Com deixar de discutir

EL PROBLEMA

Sentiu que no podeu resoldre els assumptes amb calma? Teniu la sensació d’anar caminant per un camp de mines i que en qualsevol moment pot esclatar una baralla?

Si és aixina, no vos desanimeu: la vostra situació pot millorar. Però primer heu de descobrir per què discutiu tant.

ELS MOTIUS

Els malentesos. Lilianaf admet: «A voltes, intente dir-li alguna cosa al meu home, però acabe dient el que no volia. Altres voltes, estic segura que li he dit alguna cosa quan en realitat només m’ho he imaginat. T’assegure que passa!».

Diferències d’opinió. Sense importar si sou molt o poc compatibles, no sempre voreu les coses de la mateixa manera. Per què? Perquè no existixen dos persones totalment iguals. Açò pot fer la vida més interessant o causar molta tensió en un matrimoni –i en el cas de moltes parelles, sol passar més lo segon.

Mals exemples. Raquel recorda: «Els meus pares sempre estaven barallant-se i faltant-se al respecte, així que, quan em vaig casar, vaig començar a parlar-li al meu marit igual que ma mare li parlava a mon pare. No sabia com mostrar respecte».

Problemes de fons. Sovint, les baralles que comencen amb un comentari feridor amaguen un problema de fons. Per exemple, si una dona li diu al seu home: «Sempre arribes tard!», potser el problema no siga que ell haja arribat tard, sinó que ella sent que no la tracta amb consideració.

Independentment de què motiva les baralles, les discussions constants poden afectar la vostra salut o inclús ser l’inici d’un futur divorç. Llavors, com podeu deixar de discutir?

QUÈ PODEU FER

Si voleu acabar amb les discussions, és important identificar l’arrel del problema. Quan els dos estigueu tranquils, feu junts el següent exercici.

1. Escriviu cada u en un full de paper l’assumpte que vos va portar a discutir l’última vegada. Per exemple, el marit podria escriure: «Et vas passar tot el dia amb les teues amigues i no em vas tocar ni una volta». I l’esposa podria escriure una cosa aixina: «Et vas enfadar perquè vaig eixir amb les meues amigues».

2. Analitzeu junts amb una ment oberta les següents preguntes: Realment va ser tan greu l’assumpte? Hauria sigut millor deixar-ho passar? Per a mantindre la pau, a vegades lo millor és acceptar que no sempre estareu d’acord i passar per alt les diferències amb amor. (Principi bíblic: Proverbis 17:9)

Si els dos arribeu a la conclusió que el problema no era per a tant, demaneu-vos perdó i oblideu-ho. (Principi bíblic: Colossencs 3:13, 14)

Si un, o els dos, continua pensant que el que va passar és massa greu, passeu al punt 3.

3. Anoteu cada u en el seu full com vos vau sentir durant la discussió. El marit podria escriure alguna cosa com: «Em pareixia que preferies estar amb les teues amigues a estar amb mi». I la muller podria posar: «Vaig sentir que em tractaves com una xiqueta que ha d’estar tocant a son pare cada dos per tres».

4. Intercanvieu els fulls i llegiu el que ha escrit l’altre. Què sentia en el fons la teua parella mentres discutíeu? Parleu sobre quines coses podríeu haver fet d’una altra manera per a tractar el problema de fons sense barallar. (Principi bíblic: Proverbis 29:11)

5. Parleu del que heu aprés durant l’exercici. Com podeu posar en pràctica el que heu aprés per tal d’estalviar-vos discussions o preveure-les?

[Quadro de la pàgina 5]

TEXTOS BÍBLICS CLAU

«Qui vol amistat oblida les ofenses.» (Proverbis 17:9)

«Suporteu-vos els uns als altres, i si algú tinguera res contra un altre, perdoneu-vos-ho» (Colossencs 3:13)

«El neci desfoga la seua passió, el savi acaba per refrenar-la.» (Proverbis 29:11)

[Quadro de la pàgina 5]

SI HEU DISCUTIT

Aneu al fons del problema. Què necessitava realment l’un de l’altre durant la baralla? Detecteu quina és l’arrel del problema.

Analitzeu el que va passar. Què podríeu haver fet d’una altra manera per a tractar el problema de fons i no barallar?

DEL 17 AL 23 DE FEBRER

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | GÈNESI 18, 19

«El Jutge de tota la terra destruïx Sodoma i Gomorra»

(Gènesi 18:23-25) Llavors Abraham s’acostà i digué: «¿És veritat que faràs desaparéixer tant el just com el culpable? ²⁴ Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justos. ¿És veritat que els faràs desaparéixer? ¿No perdonaràs aquest lloc per amor d’aquells cinquanta? ²⁵ Mai de la vida no faràs una cosa així! ¿Exterminaràs el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguen tractats igual? Mai de la vida! ¿El qui judica tota la terra, no farà justícia?»

w17.04 18 § 1

«El qui judica tota la terra» sempre fa el que és just

«¿EL QUI judica tota la terra, no farà justícia?» (Gn 18:25) Esta pregunta ens mostra que Abraham estava segur que Jehovà jutjaria les ciutats de Sodoma i Gomorra de manera justa. Este servent fidel no tenia cap dubte que Jehovà mai actuaria injustament a l’exterminar «el just amb el culpable». De fet, va dir que Déu «mai de la vida» faria una cosa aixina. Uns quatre-cents anys més tard, Jehovà va dir a Moisés que escriguera: «“Ell és la Roca”, el seu obrar és irreprensible, és sempre just el seu comportament. És el Déu fidel, sense cap culpa, és bo i és recte» (Dt 31:19; 32:4).

(Gènesi 18:32) Abraham insistí novament: «Que el meu Senyor no s’enfade si insistisc per darrera vegada. Suposem que només n’hi haguera deu.» El Senyor li respongué: «No la destruiria, per consideració a aquests deu.»

w18.08 30 § 4

La paciència. Aguanta sense perdre l’esperança

El millor exemple de paciència que podem imitar és el de Jehovà (2Pe 3:15). En la Bíblia trobem molts relats que ens ensenyen fins a quin punt va demostrar esta qualitat (Ne 9:30; Is 30:18). Un exemple d’açò és la manera en què va reaccionar quan Abraham va qüestionar la Seua decisió de destruir Sodoma. Jehovà no el va interrompre, sinó que va escoltar pacientment totes les seues inquietuds i preguntes. A més, Jehovà va demostrar que l’havia escoltat al repetir el que Abraham li havia expressat, i li va assegurar que no destruiria Sodoma si només hi havia deu hòmens justos en la ciutat (Gn 18:22-33). Quin gran exemple del que significa escoltar amb paciència i no reaccionar de manera exagerada!

(Gènesi 19:24, 25) i a l’instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra. ²⁵ Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i tota la vegetació.

w10 15/11 26 § 12

Jehovà és el nostre Déu sobirà!

¹² Estem segurs que falta molt poquet per a que Jehovà demostre que és el legítim Sobirà. És evident que vivim en els últims dies, i sabem que no tolerarà la maldat per sempre. Per exemple, Jehovà va prendre mesures contra els malvats en el temps del Diluvi. També va destruir Sodoma i Gomorra, i a Faraó i el seu exèrcit. Sisserà i el seu exèrcit i Sennaquerib i les seues tropes assíries tampoc van ser rivals per a l’Altíssim (Gn 7:1, 23; 19:24, 25; Ex 14:30, 31; Jt 4:15, 16; 2Re 19:35, 36). Per tant, podem estar completament convençuts que Jehovà no tolerarà per sempre la falta de respecte al seu nom ni els atacs contra els seus Testimonis. A més, en l’actualitat estem veient clarament el senyal de la presència de Jesús i de la fi del món malvat (Mt 24:3).

Buscant joies en la Bíblia

(Gènesi 18:1) El Senyor s’aparegué a Abraham a les Alzines de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta,

(Gènesi 18:22) Els dos hòmens que acompanyaven el Senyor se’n van anar cap a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d’ell.

w88 15/5 23 § 5, 6

Qui ha vist a Déu?

Ara comprenem per què Abraham es va dirigir a l’àngel materialitzat que feia de portaveu de Déu com si estiguera parlant amb el mateix Jehovà. Este àngel estava allí representant-lo i li va dir exactament el que Déu li haguera dit a Abraham. Per això, el relat bíblic diu que «el Senyor s’aparegué a Abraham» (Gènesi 18:1).

Recordem que un àngel podia fer de portaveu i transmetre els missatges de Déu tal com hui en dia un telèfon o una ràdio poden transmetre les nostres paraules a una altra persona. Així, es pot entendre que Abraham, Moisés, Manóah i altres servents pogueren parlar amb un àngel materialitzat com si estigueren parlant amb Déu. Encara que estos hòmens van ser capaços de vore estos àngels i la glòria de Jehovà que reflectien, no podien vore a Déu. Per tant, açò no contradiu de cap manera l’afirmació de l’apòstol Joan: «A Déu, ningú no l’ha vist mai» (Joan 1:18). Estos hòmens van vore, no a Déu, sinó a àngels que el representaven.

(Gènesi 19:26) La dona de Lot va mirar arrere i es convertí en una estàtua de sal.

w19.06 20 § 3

Ajuda els altres a afrontar l’estrés

³ Lot va prendre una mala decisió quan va escollir viure rodejat de la gent extremadament immoral de Sodoma (llig 2 Pere 2:7, 8). La regió era pròspera, però Lot es va mudar a Sodoma, i ho va pagar car (Gn 13:8-13; 14:12). Pareix que la seua dona va estimar tant la ciutat i alguns dels seus habitants que va acabar desobeint a Jehovà. Va perdre la vida quan Déu va fer que ploguera sofre i foc sobre la regió. I què podem dir de les dos filles de Lot? Els hòmens amb qui anaven a casar-se van morir en Sodoma. Lot va perdre sa casa, les seues possessions i, encara més dolorós, la seua dona (Gn 19:12-14, 17, 26). Durant aquell període tan estressant per a Lot, va perdre Jehovà la paciència amb ell? No.

Lectura de la Bíblia

(Gènesi 18:1-19) El Senyor s’aparegué a Abraham a les Alzines de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta, ² i va veure tres hòmens drets prop d’ell. Només els veié, corregué a trobar-los des de l’entrada de la tenda, es va prosternar fins a tocar a terra ³ i digué: «Senyor, si m’has concedit el teu favor, et pregue que no passes de llarg sense aturar-te ací amb el teu servent. ⁴ Permeteu que porten aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra d’aquest arbre. ⁵ Entretant aniré a buscar alguna cosa per a menjar, i refareu les forces abans de continuar el camí. És per això que heu passat prop del vostre servent.» Ells li van respondre: «Fes tal com has dit.» ⁶ Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: «Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets.» ⁷ Després va córrer cap al ramat, trià un vedell tendre i gros i el donà al criat perquè el preparara de seguida. ⁸ Quan l’animal ja era a punt, va prendre brull, llet i la carn del vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d’ells a l’ombra de l’alzina, mentre ells menjaven. ⁹ Llavors li van preguntar: «On és Sara, la teua esposa?» Abraham va respondre: «És dins la tenda.» ¹⁰ Un dels hostes va afegir: «L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara, la teua esposa, haurà tingut un fill.» Sara ho sentia des de l’entrada de la tenda, darrere d’Abraham. ¹¹ Abraham i Sara ja eren vells, carregats d’anys. Sara, que ja havia passat l’edat de tenir fills, ¹² es posà a riure per dins tot dient-se: «¿A la meua vellesa tornaré a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor, també és vell?» ¹³ El Senyor digué a Abraham: «Com és que Sara ha rist pensant que una dona tan vella no pot tenir fills? ¹⁴ Hi ha res impossible per al Senyor? L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara haurà tingut un fill.» ¹⁵ Sara, mentint per por, va assegurar que no havia rist, però ell va insistir: «Sí que has rist!» ¹⁶ Aquells hòmens es van alçar i van dirigir la mirada cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per acomiadar-los. ¹⁷ El Senyor es deia: «Per què he d’amagar a Abraham el que faré? ¹⁸ Abraham s’ha de convertir en un poble gran i poderós, tant, que tots els pobles de la terra es valdran del seu nom per a beneir-se. ¹⁹ Jo m’he fet meu Abraham perquè mane als seus fills i als seus descendents que no s’aparten dels meus camins i siguen rectes i justos; així jo compliré a favor d’ell tot el que li he promés.»

El Jutge de tota la terra destruïx Sodoma i Gomorra

(Gènesi 18:23-25) Llavors Abraham s’acostà i digué: «¿És veritat que faràs desaparéixer tant el just com el culpable? ²⁴ Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justos. ¿És veritat que els faràs desaparéixer? ¿No perdonaràs aquest lloc per amor d’aquells cinquanta? ²⁵ Mai de la vida no faràs una cosa així! ¿Exterminaràs el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguen tractats igual? Mai de la vida! ¿El qui judica tota la terra, no farà justícia?»

(Gènesi 18:32) Abraham insistí novament: «Que el meu Senyor no s’enfade si insistisc per darrera vegada. Suposem que només n’hi haguera deu.» El Senyor li respongué: «No la destruiria, per consideració a aquests deu.»

(Gènesi 19:24, 25) i a l’instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra. ²⁵ Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i tota la vegetació.

(Lluc 17:28-30) Igualment va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen, ²⁹ però el dia que Lot va eixir de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i tots van morir. ³⁰ Així passarà també el dia que el Fill de l’home es manifeste.

(2Pe 2:7) En canvi, va alliberar Lot, el just, abatut pel comportament desvergonyit d’uns hòmens sense llei;

VISQUEM COM A CRISTIANS

«T’estàs beneficiant del fullet Examinando las Escrituras diariamente?»

(1 Joan 2:15) No estimeu el món ni res d’allò que hi pertany. Si algú estimara el món, no tindria l’amor del Pare.

T’estàs beneficiant del fullet Examinando las Escrituras diariamente?

(Josué 1:8) Tingues sempre als llavis aquest llibre de la Llei: repassa-la de nit i de dia, per complir tot el que hi ha escrit. Així duràs a bon terme tot el que emprengues; tot t’eixirà bé.

(Salm 119:97) Com estime la teua Llei! Tot el dia la porte al pensament.

(Salm 119:105) La teua paraula fa llum als meus passos, és la claror que m’il·lumina el camí.

(1 Joan 2:15) No estimeu el món ni res d’allò que hi pertany. Si algú estimara el món, no tindria l’amor del Pare.

(Gènesi 13:12) Abram es va quedar al país de Canaan. Lot, pel seu costat, es va instal·lar a les ciutats de la plana i plantà les seues tendes fins a Sodoma.

(Gènesi 14:12) Lot, nebot d’Abram, vivia a Sodoma; quan se’n van anar, també se’l van endur a ell amb tots els seus béns.

(Gènesi 19:3) Però Lot va insistir tant que van anar a casa d’ell. Els va preparar sopar, va coure panets, i van menjar.

(Gènesi 19:12, 13) Llavors els hostes van dir a Lot: «Qui et queda encara ací? Gendres, fills i filles, tots els teus parents, trau-los d’aquesta ciutat. ¹³ El clam que ha arribat davant el Senyor des d’aquest lloc és tan gran, que ell ens ha enviat a destruir-lo.»

(Gènesi 19:24-26) i a l’instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra. ²⁵ Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i tota la vegetació. ²⁶ La dona de Lot va mirar arrere i es convertí en una estàtua de sal.

DEL 24 DE FEBRER A L’1 DE MARÇ

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | GÈNESI 20, 21

«Jehovà sempre complix el que promet»

(Gènesi 21:1-3) El Senyor es va recordar de Sara, tal com havia dit, i va complir el que havia promés. Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà embarassada i li donà un fill en el temps que Déu li havia anunciat. Abraham va donar el nom d’Isaac al fill que li havia nascut de Sara.

wp17.5 14, 15

Déu li va posar el nom de princesa

Va significar el riure de Sara que mostrava falta de fe? No. La Bíblia diu: «Gràcies a la fe, també Sara, que era estèril, va obtenir la capacitat de fundar un llinatge, tot i que li havia passat l’edat; és que va posar la confiança en el qui havia fet la promesa» (Hebreus 11:11). Sara coneixia a Jehovà i sabia que podia complir qualsevol promesa. Qui de nosaltres no necessita una fe aixina? Tots hem d’esforçar-nos per conéixer millor a Déu. I al fer-ho, entendrem que Sara tenia raons per a mostrar tanta fe. Jehovà és fidel i complix cada una de les seues promeses —a voltes, de maneres tan sorprenents que ens provoca un somriure d’admiració perquè no ens ho podem creure.

«FES CAS DEL QUE ET DIU SARA»

Quan Sara tenia 90 anys, per fi va arribar el moment que havia esperat tant. Li va donar un fill al seu estimat marit, que ja tenia 100 anys. Tal com Déu li havia dit, Abraham li va posar a aquell bebé el nom d’Isaac, que vol dir ‘Riure’. Podem imaginar-nos a Sara, amb cara d’esgotament però molt feliç, dient: «Déu ha fet que jo riguera. Aquell qui ho sàpia riurà amb mi» (Gènesi 21:6). Segur que Sara va recordar este miraculós regal de Jehovà la resta de la seua vida. No obstant això, també li va comportar moltes responsabilitats.

Quan Isaac tenia cinc anys, la família va fer una gran festa per a celebrar que el xiquet havia sigut deslletat. Però no tot va ser alegria. El relat explica que Sara es va adonar d’un problema d’actitud en Ismael, el fill d’Agar. Este tenia dèneu anys i contínuament es burlava del seu germanet Isaac. I, pel que sembla, no es tractava de bromes sense importància. De fet, l’apòstol Pau va descriure per inspiració el comportament d’Ismael com una persecució. Sara no li va llevar importància, es tractava d’una seriosa amenaça al benestar del seu fill. A més, era conscient que no es tractava només del seu fill; Isaac tenia un paper important en el propòsit de Jehovà. Per això es va armar de valor i li va parlar clarament a Abraham; li va demanar que traguera de casa a Agar i al seu fill Ismael (Gènesi 21:8-10; Gàlates 4:22, 23, 29).

Què va fer Abraham? El relat explica que «aquestes paraules van disgustar molt Abraham, perquè Ismael també era fill seu». Ell el volia molt i els seus sentiments de pare no el deixaven vore més enllà. Per contra, Jehovà sí que veia l’assumpte ben clar i va intervindre. El relat continua: «Però Déu li va dir: “No et disgustes pel teu fill Ismael ni per la teua esclava. Fes cas del que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac”». Jehovà li va assegurar a Abraham que a Agar i al seu fill mai els faltaria de res. Pel que fa a Abraham, va obeir fidelment a Déu (Gènesi 21:11-14).

(Gènesi 21:5-7) Abraham tenia cent anys quan li va nàixer el seu fill Isaac. ⁶ Sara digué: «Déu ha fet que jo riguera. Aquell qui ho sàpia riurà amb mi.» ⁷ I afegí: «Qui havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills! I tanmateix jo li he donat un fill a la seua vellesa!»

(Gènesi 21:10-12) i va dir a Abraham: «Trau de casa aquesta esclava i el seu fill. El fill d’aquesta esclava no ha de compartir l’herència amb el meu fill Isaac.» ¹¹ Aquestes paraules van disgustar molt Abraham, perquè Ismael també era fill seu. ¹² Però Déu li va dir: «No et disgustes pel teu fill Ismael ni per la teua esclava. Fes cas del que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac.»

(Gènesi 21:14) Abraham es va alçar de bon matí, donà pans i un odre d’aigua a Agar, li ho va posar tot a l’espatla amb el xiquet i la va acomiadar. Ella se’n va anar errant pel desert de Beerxeba.

Buscant joies en la Bíblia

(Gènesi 20:12) A més, és veritat que Sara és germana meua: és filla del meu pare, però no de la meua mare. I ara és la meua muller.

wp17.3 12, nota

«Eres una dona molt bonica»

Sara era mig germana d’Abraham, és a dir, tenien diferents mares però el mateix pare, Tèrah (Gènesi 20:12). Encara que hui en dia esta classe de matrimoni és inapropiat, hem de tindre en compte que en aquella època les coses eren diferents. Els humans estaven més a prop de la perfecció que havien perdut Adam i Eva, i per això els fills d’un matrimoni entre dos familiars pròxims no corrien el risc de patir anomalies genètiques. En canvi, 400 anys més tard, l’esperança de vida ja era semblant a la nostra. Per esta raó, la Llei mosaica va prohibir les pràctiques sexuals entre familiars pròxims (Levític 18:6).

(Gènesi 21:33) Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i va invocar el Déu etern amb el nom de [Jehovà].

w89 1/7 20 § 9

Abraham fou un exemple per a tots els que busquen l’amistat amb Déu

⁹ Abram va respondre amb un altre acte de fe. El relat diu: «Allà Abram va dedicar un altar al Senyor» (Gènesi 12:7). Probablement, allò va incloure el sacrifici d’un animal, ja que la paraula hebrea altar significa ‘lloc de sacrifici’. Més tard, Abram va repetir estes mostres de fe en altres parts del país. A més, «va invocar el seu nom», Jehovà (Gènesi 12:8; 13:18; 21:33). L’expressió hebrea invocar el seu nom també significa ‘declarar (o predicar) el nom’. Segur que tant la família d’Abram com els cananeus el van sentir declarar amb fermesa el nom del seu Déu, Jehovà (Gènesi 14:22-24). De la mateixa manera, tots els qui busquen hui en dia l’amistat de Déu han d’invocar el seu nom amb fe. Açò implica predicar públicament, és a dir, oferir «contínuament a Déu un sacrifici d’acció de gràcies, és a dir, el fruit d’uns llavis que lloen el seu nom» (Hebreus 13:15; Romans 10:10).

Lectura de la Bíblia

(Gènesi 20:1-18) Abraham se’n va anar cap a la regió del Nègueb. Es va establir entre Cadeix i Xur. Després va emigrar cap a Guerar. ² Abraham, quan parlava de Sara, la seua dona, deia que era germana seua. Abimèlec, rei de Guerar, va fer que li portaren Sara i la va prendre per muller. ³ Però, de nit, Déu es va aparéixer en somnis a Abimèlec i li digué: «Moriràs, perquè has pres aquesta dona que ja és del seu marit.» ⁴ Abimèlec, que encara no l’havia tocada, va respondre: «Senyor, ¿és que vols matar gent innocent? ⁵ Abraham mateix ha dit que era la seua germana, i ella també ha dit que Abraham era el seu germà. Jo anava de bona fe i tinc les mans netes de tota culpa.» ⁶ Encara en somnis, Déu li va replicar: «Ja ho sé, que anaves de bona fe; per això he fet que no pecares contra mi i no he permés que la tocares. ⁷ Ara, per tant, torna la dona al seu marit. És un profeta. Ell pregarà per tu i salvarà la teua vida. Però, si no la tornes, sàpies que tu i els teus morireu.» ⁸ Abimèlec s’alçà de bon matí, va cridar els hòmens de palau i els explicà tot el cas. Ells es van esglaiar. ⁹ Llavors Abimèlec va fer cridar Abraham i li digué: «Què ens has fet? En què t’he ofés perquè ens exposes a mi i el meu regne a cometre un pecat tan greu? T’has portat malament amb mi.» ¹⁰ I Abimèlec va preguntar a Abraham: «Què havies vist, per a fer això que has fet?» ¹¹ Abraham va contestar: «Vaig pensar que potser en aquesta regió no hi havia temor de Déu i que a mi em podien matar per a prendre’m la meua dona. ¹² A més, és veritat que Sara és germana meua: és filla del meu pare, però no de la meua mare. I ara és la meua muller. ¹³ Per això, quan Déu em va fer deixar la casa del meu pare per a anar a viure errant, vaig dir a la meua dona: “Per allà on anirem, fes-me el favor de dir que sóc el teu germà.”» ¹⁴ Llavors Abimèlec va tornar Sara a Abraham i va regalar-li ovelles i vaques, esclaus i esclaves. ¹⁵ Abimèlec digué a Abraham: «Disposa del meu territori. Estableix-te allà on vulgues.» ¹⁶ I a Sara li va dir: «Done al teu germà mil peces de plata perquè les portes davant de tots com un vel sobre els teus ulls, i que tots et respecten.» ^17-18 A causa de Sara, la muller d’Abraham, el Senyor havia fet estèrils totes les dones del palau d’Abimèlec. Però Abraham va pregar Déu, i Déu va curar Abimèlec, la seua dona i les seues esclaves, que pogueren tenir fills.

Jehovà sempre complix el que promet

(Gènesi 21:1-3) El Senyor es va recordar de Sara, tal com havia dit, i va complir el que havia promés. ² Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà embarassada i li donà un fill en el temps que Déu li havia anunciat. ³ Abraham va donar el nom d’Isaac al fill que li havia nascut de Sara.

(Gènesi 21:5-7) Abraham tenia cent anys quan li va nàixer el seu fill Isaac. ⁶ Sara digué: «Déu ha fet que jo riguera. Aquell qui ho sàpia riurà amb mi.» ⁷ I afegí: «Qui havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills! I tanmateix jo li he donat un fill a la seua vellesa!»

(Gènesi 21:10-12) i va dir a Abraham: «Trau de casa aquesta esclava i el seu fill. El fill d’aquesta esclava no ha de compartir l’herència amb el meu fill Isaac.» ¹¹ Aquestes paraules van disgustar molt Abraham, perquè Ismael també era fill seu. ¹² Però Déu li va dir: «No et disgustes pel teu fill Ismael ni per la teua esclava. Fes cas del que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac.»

(Gènesi 21:14) Abraham es va alçar de bon matí, donà pans i un odre d’aigua a Agar, li ho va posar tot a l’espatla amb el xiquet i la va acomiadar. Ella se’n va anar errant pel desert de Beerxeba.

[Notes]