Referències del Quadern d’activitats — BIBLIOTECA EN LÍNIA Watchtower

Referències del Quadern d’activitats

DEL 2 AL 8 DE MARÇ

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | GÈNESI 22, 23

«Déu va posar a prova Abraham»

(Gènesi 22:1, 2) Després d’aquests fets, Déu va posar a prova Abraham i li digué: «Abraham!» Ell li va respondre: «Ací em tens.» ² Déu li va dir: «Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, i vés-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust.»

w12 1/1 23 § 4-6

Per què li va demanar Jehovà a Abraham que sacrificara el seu fill?

Observem el que Jehovà li va dir a Abraham: «Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, i [...] ofereix-me’l en holocaust» (Gènesi 22:2). Notem que Jehovà sabia lo preciós que era Isaac per a Abraham, ja que va dir que era el fill que tant estimava. Doncs lo mateix sentia Déu pel seu Fill, Jesús. L’estimava tant que inclús es va referir a ell des del cel en dos ocasions com «el meu Fill, el meu estimat» (Marc 1:11; 9:7).

Notem també que Jehovà va incloure l’expressió «per favor» quan va fer la seua petició a Abraham, tal com assenyala la Traducció del Nou Món. Segons un biblista, quan Déu usa esta paraula indica que «el SENYOR valora el cost d’allò que està demanant». Com podem imaginar, aquella petició va entristir molt a Abraham. De manera similar, podem fer-nos una idea del dolor tan intens que Jehovà va haver de sentir quan mirava com el seu Fill estimat sofria i moria. Va ser, sens dubte, el major dolor que Jehovà havia experimentat fins a eixe moment i que mai experimentarà.

Així que, encara que ens parega xocant la petició que Jehovà li va fer a Abraham, fem bé de recordar que al final no va permetre que el fidel patriarca sacrificara el seu fill. Va lliurar a Abraham de la pitjor pèrdua que un pare poguera sofrir; va protegir a Isaac de la mort. No obstant això, Jehovà no va protegir «el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres» (Romans 8:32). Per què va estar Jehovà disposat a sofrir una pèrdua tan terrible? Ho va fer «perquè visquem gràcies a ell» (1 Joan 4:9). Quina demostració tan gran de l’amor que Déu ens té! Veritat que ens sentim motivats a demostrar-li el nostre amor com agraïment?

(Gènesi 22:9-12) Arribats al lloc que Déu li havia indicat, Abraham hi va erigir un altar i va apilar-hi la llenya. Després va lligar el seu fill Isaac i el posà a l’altar, damunt la llenya. ¹⁰ Llavors Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill. ¹¹ Però l’àngel del Senyor el va cridar des del cel: «Abraham, Abraham!» Ell li va respondre: «Ací em tens.» ¹² L’àngel li va dir: «No alces la mà contra el xiquet, no li faces res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic.»

(Gènesi 22:15-18) L’àngel del Senyor va cridar Abraham des del cel per segona vegada: ¹⁶ «Ho dic jo, el Senyor: ja que has fet això, ja que no m’has refusat el teu fill únic, jure per mi mateix ¹⁷ que t’ompliré de benediccions i faré que la teua descendència siga tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans d’arena de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics. ¹⁸ Tots els pobles de la terra es valdran del nom de la teua descendència per a beneir-se, perquè has obeït el que jo t’havia manat.»

w12 15/10 23 § 6

Obeïx a Déu i voràs complides les seues promeses

⁶ Per tal que els humans pecadors pogueren confiar en Jehovà Déu, ell va fer juraments que començaven amb expressions com esta: «Jo, el Senyor, Déu sobirà, afirme i jure» (Ez 17:16). La Bíblia descriu més de 40 ocasions en les quals Jehovà va fer juraments. Potser l’exemple més conegut d’açò siga quan Déu tractà amb Abraham. En un període de molts anys, Jehovà li havia fet diverses promeses que, combinades, revelaven que la Descendència predita vindria pel llinatge d’Abraham, per mitjà del seu fill Isaac (Gn 12:1-3, 7; 13:14-17; 15:5, 18; 21:12). Llavors, Jehovà va sotmetre a Abraham a una prova difícil, ja que li va demanar que sacrificara el seu fill estimat. Abraham va obeir sense demora i, de fet, anava a sacrificar el seu fill Isaac quan l’àngel de Jehovà li ho va impedir. Després, Jehovà li va fer esta promesa: «Ho dic jo, el Senyor: ja que has fet això, ja que no m’has refusat el teu fill únic, jure per mi mateix que t’ompliré de benediccions i faré que la teua descendència siga tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans d’arena de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics. Tots els pobles de la terra es valdran del nom de la teua descendència per a beneir-se, perquè has obeït el que jo t’havia manat» (Gn 22:1-3, 9-12, 15-18).

Buscant joies en la Bíblia

(Gènesi 22:5) Llavors va dir als criats: «Quedeu-vos ací amb l’ase. Jo i el xiquet ens arribarem allà per adorar Déu i després tornarem.»

w16.02 11 § 13

Jehovà es va referir a Abraham com «amic meu»

¹³ Abans de deixar arrere els servents que l’acompanyaven, Abraham digué: «Quedeu-vos ací amb l’ase. Jo i el xiquet ens arribarem allà per adorar Déu i després tornarem» (Gn 22:5). Per què va dir això? Abraham sabia que havia de sacrificar el seu fill. ¿Estava mentint als seus servents al dir-los que Isaac tornaria? No. De fet, la Bíblia aclarix el raonament d’Abraham (llig Hebreus 11:19). «Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a ressuscitar» a Isaac. Aixina és, Abraham creia en la resurrecció. Havia vist com Jehovà restaurava la seua capacitat de reproduir-se i la de Sara quan ja eren majors (He 11:11, 12, 18). Abraham va arribar a la conclusió que res és impossible per a Jehovà. Així que tenia la certesa que, passara el que passara aquell dia, Jehovà li tornaria al seu fill per tal de complir amb les Seues promeses. No és d’estranyar que Abraham siga anomenat «pare de tots els qui creuen».

(Gènesi 22:12) L’àngel li va dir: «No alces la mà contra el xiquet, no li faces res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic.»

it-2 703 § 4, 5

Presciència, predeterminació

Presciència selectiva. L’exercici selectiu de la presciència de Déu, l’alternativa al predestinacionisme, hauria d’harmonitzar amb les seues normes justes i amb allò que diu la seua Paraula sobre ell. En contrast amb la teoria del predestinacionisme, alguns versicles mostren que Déu analitza una situació que estava ocorrent i després pren una decisió basada en eixa anàlisi.

Per exemple, en Gènesi 11:5-8 es descriu com Déu va dirigir la seua atenció cap a la terra, va examinar el que passava en Babel i, en eixe moment, va determinar quines mesures prendre per a desbaratar la conspiració que havia començat allí. En una altra ocasió, quan va augmentar la maldat en Sodoma i Gomorra, Jehovà va informar a Abraham que havia decidit investigar, per mitjà dels seus àngels, i li digué: «Veuré si les seues obres corresponen al clam que m’arriba. Siga el que siga, ho sabré» (Gn 18:20-22, cursives nostres; 19:1). Déu va dir que havia «conegut» a Abraham, i en l’ocasió que este va arribar al punt d’intentar sacrificar a Isaac, Jehovà li va dir: «Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic» (Gn 18:19 nota; 22:11, 12, cursives nostres; compara-ho amb Ne 9:7, 8; Ga 4:9).

Lectura de la Bíblia

(Gènesi 22:1-18) Després d’aquests fets, Déu va posar a prova Abraham i li digué: «Abraham!» Ell li va respondre: «Ací em tens.» ² Déu li va dir: «Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, i vés-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust.» ³ L’endemà, Abraham es va alçar de bon matí. Va estellar llenya per a l’holocaust, va guarnir l’ase i prengué amb ell dos criats i el seu fill Isaac. I es va posar en camí cap al lloc que Déu li havia indicat. ⁴ El tercer dia, Abraham veié el lloc des de lluny. ⁵ Llavors va dir als criats: «Quedeu-vos ací amb l’ase. Jo i el xiquet ens arribarem allà per adorar Déu i després tornarem.» ⁶ Abraham va carregar la llenya de l’holocaust a les espatles del seu fill Isaac, i ell portava les brases per al foc i el ganivet. Mentre tots dos caminaven, l’un al costat de l’altre, ⁷ Isaac digué al seu pare: «Escolta, pare.» Abraham va respondre: «Què vols, fill meu?» Li diu Isaac: «Tenim el foc i la llenya per a l’holocaust; però, i l’anyell, on és?» ⁸ Abraham li respon: «Déu mateix es proveirà de l’anyell per a l’holocaust, fill meu.» I continuaren caminant els dos junts. ⁹ Arribats al lloc que Déu li havia indicat, Abraham hi va erigir un altar i va apilar-hi la llenya. Després va lligar el seu fill Isaac i el posà a l’altar, damunt la llenya. ¹⁰ Llavors Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill. ¹¹ Però l’àngel del Senyor el va cridar des del cel: «Abraham, Abraham!» Ell li va respondre: «Ací em tens.» ¹² L’àngel li va dir: «No alces la mà contra el xiquet, no li faces res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic.» ¹³ Abraham va alçar els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i l’oferí en holocaust en comptes del seu fill. ¹⁴ A aquell lloc, Abraham li va donar el nom de «el Senyor proveeix». Per això, encara hui, la gent diu: «A la muntanya, el Senyor es proveeix.» ¹⁵ L’àngel del Senyor va cridar Abraham des del cel per segona vegada: ¹⁶ «Ho dic jo, el Senyor: ja que has fet això, ja que no m’has refusat el teu fill únic, jure per mi mateix ¹⁷ que t’ompliré de benediccions i faré que la teua descendència siga tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans d’arena de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics. ¹⁸ Tots els pobles de la terra es valdran del nom de la teua descendència per a beneir-se, perquè has obeït el que jo t’havia manat.»

Déu va posar a prova Abraham

(Joan 3:16) Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perda cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguen vida eterna.

(1 Corintis 6:20) Heu estat comprats pagant un preu: glorifiqueu Déu en el vostre cos!

(1 Joan 4:11) Estimats meus, si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres ens hem d’estimar els uns als altres.

MILLORA EN LA PREDICACIÓ

Exemples de conversacions

(Mateu 16:16) Simó Pere li respongué: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.»

(Mateu 20:28) Com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida com a rescat per tots els hòmens.

(Joan 17:3) I la vida eterna és que et coneguen a tu, l’únic Déu verdader, i aquell que tu has enviat, Jesucrist.

Discurs

it-1 646 § 5

Com és possible que, abans de la mort de Jesucrist, Abraham fora declarat just?

Així també, Abraham va mostrar una gran fe acompanyada d’obres. Per això, Déu «li ho comptà [o reconegué] com a justícia» (Rm 4:20-22). Açò no vol dir que ell o altres servents fidels de temps precristians foren perfectes, o lliures de pecat. Més bé, gràcies a exercir fe en la promesa de Déu sobre la descendència i a esforçar-se per seguir els manaments de Déu, no van ser considerats injustos a la vista de Déu, com és el cas de la resta de la humanitat (Gn 3:15; Sl 119:2, 3). Bondadosament, Jehovà els va considerar sense culpa en comparació amb la humanitat allunyada d’ell (Sl 32:1, 2; Ef 2:12). Per este motiu, gràcies a la fe d’ells, Déu va poder tractar amb estos humans imperfectes i beneir-los, i ho va fer aferrant-se a les seues normes perfectes de justícia (Sl 36:11 [v. 10 NM]). No obstant això, estos van reconéixer que necessitaven ser rescatats del pecat i esperaren el temps en què Déu ho fera possible (Sl 49:8-10 [vv. 7-9 NM]; He 9:26).

DEL 9 AL 15 DE MARÇ

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | GÈNESI 24

«Una esposa per a Isaac»

(Gènesi 24:2-4) Un dia va dir al servent més antic de sa casa, l’administrador de tots els seus béns: «Posa la teua mà davall la meua cuixa ³ i et conjuraré pel Senyor, Déu del cel i de la terra, que no tries una dona per al meu fill Isaac entre les xiques dels cananeus, amb qui ara visc. ⁴ Aniràs a buscar-li una muller del meu país i de la meua parentela.»

wp16.3 14 § 3

Sí, vull anar

Abraham li va fer jurar a Elièzer que no escolliria una esposa cananea per a Isaac. Per què? Els cananeus no respectaven ni adoraven a Jehovà Déu. A més, Abraham sabia que, al seu temps, Jehovà castigaria a aquelles persones per la seua maldat. Per tant, no volia que el seu fill Isaac tinguera cap lligam amb aquell poble immoral. També sabia que el seu fill tindria un paper molt important en el compliment de les promeses de Déu (Gènesi 15:16; 17:19; 24:2-4).

(Gènesi 24:11-15) En arribar vora el pou que hi ha a l’eixida de la ciutat, va fer gitar-se els camells sobre els genolls. Era cap al tard, quan les dones venien a traure aigua. ¹² I va pregar així: «Senyor, Déu del meu amo Abraham, sigues bondadós amb ell: fes que jo trobe hui la persona encertada. ¹³ Jo m’estaré al costat del pou quan vindran a traure aigua les xiques de la ciutat. ¹⁴ La xica a qui diré: “Deixa’m beure del teu cànter” i que em responga: “Beu i abeuraré també els teus camells”, sabré que és la que has destinat per al teu servent Isaac. Així veuré que has estat bondadós amb el meu amo.» ¹⁵ Encara no havia acabat de pregar, quan eixia Rebeca, filla de Betuel, fill de Milcà, la dona de Nahor, el germà d’Abraham. Duia el cànter a l’espatlla.

wp16.3 14 § 4

Sí, vull anar

Elièzer els va explicar als seus amfitrions que, a l’arribar al pou que estava propet d’Haran, li va orar a Jehovà. Li havia demanat que elegira la dona que havia de casar-se amb Isaac. Com podria identificar-la? Elièzer li va suplicar a Déu que la xica que Ell triara s’acostara al pou, i que, quan li demanara aigua, ella s’oferira també a donar-li aigua per als seus camells (Gènesi 24:12-14). I qui va arribar i va fer exactament això? Efectivament, Rebeca. Imagina’t com es degué sentir ella si va escoltar per casualitat el que Elièzer estava contant-li a la seua família!

(Gènesi 24:58) Van cridar Rebeca i li van demanar: «Vols anar-te’n amb aquest home?» Ella respongué: «Sí.»

(Gènesi 24:67) Isaac va fer entrar Rebeca a la tenda on havia viscut Sara, sa mare. Prengué Rebeca per esposa i la va estimar. Això va consolar Isaac de la mort de sa mare.

wp16.3 14 § 6, 7

Sí, vull anar

Unes setmanes abans, Elièzer ja li havia plantejat açò a Abraham al preguntar-li: «¿I si aquella dona no ve amb mi?». I Abraham li havia contestat que, en eixe cas, el seu jurament no l’obligaria (Gènesi 24:39, 41). A casa de Betuel també es va tindre en compte l’opinió de Rebeca. Elièzer estava tan content per l’èxit que havia tingut la seua missió que al sendemà pel matí va demanar tornar immediatament a Canaan amb Rebeca. En canvi, la família volia que ella es quedara almenys deu dies més. Finalment, solucionaren l’assumpte d’esta manera: «Cridem la xica i demanem la seua opinió» (Gènesi 24:57).

Rebeca es trobava en un moment decisiu que determinaria el rumb de la seua vida. Què diria? S’aprofitaria de la compassió de son pare i del seu germà i els demanaria no anar-se’n a un lloc desconegut? O consideraria un privilegi formar part d’estos esdeveniments que clarament estava dirigint Jehovà? La seua resposta va revelar com se sentia per este canvi tan inesperat i desconcertant en la seua vida. Senzillament va dir que sí estava disposada a anar (Gènesi 24:58).

Buscant joies en la Bíblia

(Gènesi 24:19, 20) En acabant, ella va dir: «Trauré aigua també per als teus camells i els en donaré fins que en tinguen prou.» ²⁰ Va buidar ràpidament el cànter a l’abeurador i va córrer cap al pou a traure més aigua. En va pouar per a tots els camells.

wp16.3 12, 13

Sí, vull anar

A última hora de la vesprada, després d’haver omplit el seu cànter, se li va acostar corrent un home major i li va dir: «Deixa’m beure, per favor, un poc d’aigua del teu cànter». Quanta educació per a demanar un favor tan xicotet! Rebeca es va adonar que l’home havia viatjat des de lluny i va baixar el cànter per a donar-li a beure, però no només un glopet, sinó fins que va calmar la seua set. A més, es va fixar que l’home anava amb deu camells i que ningú havia posat aigua a l’abeurador. Ella es va adonar que l’observava atentament, amb molta tendresa, i va voler ser generosa. Per tant, li va dir: «Trauré aigua també per als teus camells i els en donaré fins que en tinguen prou» (Gènesi 24:17-19).

Fixa’t que Rebeca no es va oferir a donar només un poc d’aigua als camells, sinó fins que en tingueren prou. Si un camell està assedegat, pot arribar a beure més de 95 litres! Si eixos 10 camells hagueren tingut tanta set, Rebeca hauria hagut de treballar molt durant hores. Però, pel que sembla, els camells no tenien tanta set. Ara bé, això Rebeca no ho sabia quan es va oferir a ajudar-lo. Va estar disposada a treballar de valent i va tindre el desig de ser hospitalària amb este vellet que no coneixia de res. Rebeca anava amunt i avall, omplint i buidant el cànter per dur aigua a l’abeurador una vegada i una altra, mentre Elièzer la mirava atentament (Gènesi 24:20, 21).

wp16.3 13, nota

Sí, vull anar

Això va passar a poqueta nit. El relat no diu que Rebeca estiguera en el pou durant hores ni insinua que la família estiguera dormint quan va tornar a casa. Tampoc diu que algú anara a buscar-la perquè estava tardant massa.

(Gènesi 24:65) i va preguntar a l’administrador: «Qui és aquest home que va pel camp i ve a trobar-nos?» Ell li respongué: «És el meu amo.» Llavors Rebeca es va tapar la cara amb el vel.

wp16.3 15 § 2

Sí, vull anar

Finalment va arribar el dia que descrivíem al principi. La caravana estava travessant el Nègueb, el sol estava ponent-se; en eixe moment Rebeca va vore un home caminant pels camps. Semblava que estava pensant i meditant. El relat explica que Rebeca «saltà del camell» —potser sense esperar que este s’agenollara—, i va preguntar al servent: «Qui és aquest home que va pel camp i ve a trobar-nos?». Quan va saber que era Isaac, es va tapar la cara amb el vel (Gènesi 24:62-65). Per què? Es tractava d’un senyal de respecte pel seu futur marit. Esta classe de submissió pot considerar-se passada de moda. Però, en realitat, tant els hòmens com les dones podem aprendre de la humiltat de Rebeca, perquè ¿qui no necessita cultivar esta atraient qualitat?

Lectura de la Bíblia

(Gènesi 24:1-21) Abraham ja era vell, carregat d’anys, i el Senyor l’havia omplert de benediccions. ² Un dia va dir al servent més antic de sa casa, l’administrador de tots els seus béns: «Posa la teua mà davall la meua cuixa ³ i et conjuraré pel Senyor, Déu del cel i de la terra, que no tries una dona per al meu fill Isaac entre les xiques dels cananeus, amb qui ara visc. ⁴ Aniràs a buscar-li una muller del meu país i de la meua parentela.» ⁵ L’administrador li va preguntar: «Què he de fer, si la dona no vol venir amb mi en aquest país? ¿He de fer tornar el teu fill al país d’on vas eixir?» ⁶ Abraham li respongué: «Guarda-te’n bé, de fer-hi tornar el meu fill. ⁷ El Senyor, Déu del cel, em va prendre de casa del meu pare i del meu país d’origen. Ell ha parlat amb mi i m’ha jurat que donarà aquest país a la meua descendència. Ell enviarà el seu àngel perquè siga el teu guia i et pugues endur d’allà una muller per al meu fill. ⁸ Però, si ella no volia venir amb tu, la meua adjuració no t’obligarà. Siga com siga, no faces tornar el meu fill en aquell país.» ⁹ L’administrador va posar la seua mà davall la cuixa d’Abraham, el seu amo, i Abraham el va conjurar que complira aquest encàrrec. ¹⁰ L’administrador va prendre deu dels camells del seu amo, es va emportar tots els millors obsequis que Abraham tenia i es posà en camí cap a Aram-Naharaim, cap a la ciutat de Nahor. ¹¹ En arribar vora el pou que hi ha a l’eixida de la ciutat, va fer gitar-se els camells sobre els genolls. Era cap al tard, quan les dones venien a traure aigua. ¹² I va pregar així: «Senyor, Déu del meu amo Abraham, sigues bondadós amb ell: fes que jo trobe hui la persona encertada. ¹³ Jo m’estaré al costat del pou quan vindran a traure aigua les xiques de la ciutat. ¹⁴ La xica a qui diré: “Deixa’m beure de la teu cànter” i que em responga: “Beu i abeuraré també els teus camells”, sabré que és la que has destinat per al teu servent Isaac. Així veuré que has estat bondadós amb el meu amo.» ¹⁵ Encara no havia acabat de pregar, quan eixia Rebeca, filla de Betuel, fill de Milcà, la dona de Nahor, el germà d’Abraham. Duia el cànter a l’espatlla. ¹⁶ Era una xica molt bonica, que encara no havia tingut relacions amb cap home. Va baixar vora el pou, va omplir el cànter i se’n tornava amunt. ¹⁷ Llavors l’administrador d’Abraham va córrer a trobar-la i li digué: «Deixa’m beure, per favor, un poc d’aigua del teu cànter.» ¹⁸ Ella va respondre: «Beu, senyor meu.» I tot seguit va abaixar el cànter al braç i li donà beure. ¹⁹ En acabant, ella va dir: «Trauré aigua també per als teus camells i els en donaré fins que en tinguen prou.» ²⁰ Va buidar ràpidament el cànter a l’abeurador i va córrer cap al pou a traure més aigua. En va pouar per a tots els camells. ²¹ L’home la contemplava en silenci, tot demanant-se si el Senyor havia dut a bon terme o no el seu viatge.

Una esposa per a Isaac

(Gènesi 24:58) Van cridar Rebeca i li van demanar: «Vols anar-te’n amb aquest home?» Ella respongué: «Sí.»

(Gènesi 24:67) Isaac va fer entrar Rebeca a la tenda on havia viscut Sara, sa mare. Prengué Rebeca per esposa i la va estimar. Això va consolar Isaac de la mort de sa mare.

(Gènesi 24:42-44) Hui, per tant, quan he arribat vora el pou, he fet aquesta pregària: «Senyor, Déu del meu amo Abraham, porta a bon terme el viatge que he emprés. ⁴³ Jo m’estaré al costat del pou i demanaré a la xica que vindrà a traure aigua que em deixe beure un poc d’aigua del seu cànter. ⁴⁴ Si em diu: “Beu i abeuraré també els camells”, sabré que ella és la que tu, Senyor, has destinat per al fill del meu amo.»

VISQUEM COM A CRISTIANS

A qui convidaré?

yb08 11 § 3

Aspectes destacats de l’any passat

Jacquelin, una xica de 16 anys, li va donar una invitació per a la Commemoració a una professora i li va explicar la importància d’este esdeveniment. Per a la seua sorpresa, la mestra hi va anar. Com el Memorial es va celebrar en una Sala d’Assemblees, Jacquelin li va mostrar les instal·lacions després del programa. La professora va quedar impressionada per la neteja i l’organització, però sobretot pel fet que la construcció i el manteniment de les instal·lacions estigueren a càrrec de voluntaris. Després de dir lo molt que li havia agradat el discurs, va preguntar: «Què he de fer per a rebre les classes bíbliques que ha comentat l’orador?». La germaneta va respondre amb entusiasme: «Això deixa-ho en les meues mans!». Així que Jacquelin va començar a donar-li classes bíbliques a la seua professora tots els dilluns després de classe.

yb08 14 § 1

Aspectes destacats de l’any passat

Austràlia

Un jove que estudiava amb els Testimonis va començar a parlar en el gimnàs on treballava del que aprenia de la Bíblia. Com a resultat, una dona va acceptar la seua invitació per a assistir al Memorial. Quan esta dona era adolescent, sentia als germans cantar en una sala que estava propet de sa casa. Encara que ella volia anar a la sala, els seus pares li van prohibir que es relacionara amb els testimonis de Jehovà. Amb tot, va assistir a algunes reunions, però va perdre el contacte amb els germans quan la seua família i ella es van mudar. Quan va assistir al Memorial, li van presentar a una germana amb qui va començar a estudiar la Bíblia. Va començar a assistir a les reunions de congregació, i el seu marit també va mostrar interés. Per la seua part, el jove que treballa en el gimnàs ja és publicador no batejat i està progressant per a batejar-se.

DEL 16 AL 22 DE MARÇ

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | GÈNESI 25, 26

«Esaú ven els seus drets de primogènit»

(Gènesi 25:27, 28) Els xiquets es van fer grans. Esaú arribà a ser un excel·lent caçador, que preferia viure al camp, mentre que Jacob era un home íntegre, que preferia viure en tendes. ²⁸ Isaac preferia Esaú, perquè li agradava menjar caça, però Rebeca preferia Jacob.

it-2 8

Jacob

Esaú era el fill favorit de son pare i un caçador de caràcter salvatge, inquiet i nòmada. En canvi, a Jacob se’l descriu com «un home íntegre [heb. tam], que preferia viure en tendes» i que portava una vida tranquil·la de pastor; un home en qui es podien confiar assumptes domèstics, i a qui sa mare estimava especialment (Gn 25:27, 28). El terme hebreu tam s’usa en altres parts de la Bíblia per a referir-se als qui són aprovats per Déu. Per exemple, «els sanguinaris odien l’home honrat», però Jehovà assegura que «[l’home íntegre] tindrà un futur pacífic» (Pr 29:10; Sl 37:37 NM). També diu la Bíblia que Job va ser un home «íntegre [heb. tam] i recte» (Jb 1:1, 8; 2:3).

(Gènesi 25:29, 30) Un dia que Jacob estava coent llentilles, Esaú tornava del camp molt cansat ³⁰ i va dir a Jacob: «Estic rendit. Dóna’m un plat d’això rogenc.» Per això s’anomena Edom (que vol dir «roig»).

(Gènesi 25:31-34) Jacob li contestà: «Te’l donaré si em vens ara mateix els teus drets de primogènit.» ³² Esaú va dir: «M’estic morint. De què em serveixen els drets de primogènit?» ³³ Jacob va continuar: «Jura-m’ho ara mateix.» Esaú li ho va jurar, i va vendre així a Jacob els seus drets de primogènit. ³⁴ Aleshores Jacob donà a Esaú pa i un plat de llentilles. Esaú va menjar, va beure i se n’anà. No va donar cap valor als seus drets de primogènit.

w19.02 16 § 11

Per què mostrar agraïment?

¹¹ Tristament, alguns personatges bíblics van mostrar falta d’apreci. Per exemple, Esaú va ser criat per uns pares que estimaven i respectaven a Jehovà, però no va valorar per les coses sagrades (llig Hebreus 12:16). Com va eixir a la llum eixa actitud desagraïda? Esaú no s’ho va pensar gens quan va vendre els drets de primogènit al seu germà Jacob per un plat de llentilles (Gn 25:30-34). Més tard, Esaú es va penedir amargament. Però com que no havia mostrat gratitud pel que li pertanyia, no tenia raons per a queixar-se quan no va rebre la benedicció de primogènit.

it-2 717

Primogènit

Des de temps remots, el fill primogènit posseïa una posició afavorida en la seua família i era el successor com a cap de la casa. També rebia doble part en l’herència dels béns del pare (Dt 21:17). Per exemple, durant un menjar, Josep li va assignar a Rubén el seient que li corresponia segons el dret de primogènit (Gn 43:33). No obstant això, la Bíblia no sempre li concedix honra al primogènit segons l’orde de naixement, sinó que sol donar el primer lloc al fill més prominent o fidel (Gn 6:10; 1Cr 1:28; compara-ho amb Gn 11:26, 32; 12:4; consulta DRETS DE PRIMOGÈNIT; HERÈNCIA).

Buscant joies en la Bíblia

(Hebreus 12:16) Vetleu perquè no hi haja cap immoral o sacríleg, com Esaú, que per un plat va vendre els drets de primogènit.

w17.12 15 § 4-6

Preguntes dels lectors

Tornem a Hebreus 12:16, que diu: «Vetleu perquè no hi haja cap immoral o sacríleg, com Esaú, que per un plat va vendre els drets de primogènit». Què volia destacar l’apòstol?

L’apòstol Pau no estava parlant sobre la genealogia del Messies. Feia poc que havia instat als cristians: «Aplaneu la ruta per on passen els vostres peus». Així no quedarien privats «de la gràcia de Déu», cosa que podria passar-los si cometien immoralitat sexual (He 12:12-16). En eixe cas, serien com Esaú, qui va ser un «sacríleg», és a dir, no va apreciar les coses sagrades i va cedir literalment al que era profà.

Esaú va viure en el temps dels patriarques, i és possible que haguera tingut el privilegi d’oferir sacrificis de tant en tant (Gn 8:20, 21; 12:7, 8; Jb 1:4, 5). Però, per culpa de la seua inclinació carnal, Esaú va renunciar a tots eixos privilegis a canvi d’un plat de llentilles. Tal volta volia evitar el sofriment predit que patiria la descendència d’Abraham (Gn 15:13). Quan Esaú es va casar amb dos dones paganes que els van amargar la vida als seus pares, també va mostrar la seua inclinació cap a lo profà, és a dir, la seua falta d’apreci per les coses sagrades (Gn 26:34, 35). Que diferent era el seu germà Jacob, qui es va assegurar de casar-se amb una serventa del Déu verdader! (Gn 28:6, 7; 29:10-12, 18).

(Gènesi 26:7) Els hòmens d’aquell lloc li feien preguntes sobre la seua dona. Ell deia que era la seua germana: no gosava dir que era la seua dona per por que no el mataren, ja que ella era molt bonica.

it-2 368 § 6

Mentira

Encara que en la Bíblia es condemna la mentira maliciosa, això no implica que algú estiga obligat a anar explicant tota la veritat sobre un assumpte als qui no els correspon saber-la. Jesucrist va donar este consell: «No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les xafaran i després encara es giraran per destrossar-vos» (Mt 7:6). Per este motiu, en diverses ocasions, Jesús es va retindre de donar tota la informació o de respondre directament algunes preguntes quan això haguera produït dificultats innecessàries (Mt 15:1-6; 21:23-27; Jn 7:3-10). Per tant, hem de vore des de la mateixa perspectiva el comportament d’Abraham, Isaac, Rahab i Eliseu quan van donar una informació errònia o van decidir ocultar certs detalls a qui no eren adoradors de Jehovà (Gn 12:10-19; 20:1-18; 26:1-10; Js 2:1-6; Jm 2:25; 2Re 6:11-23).

Lectura de la Bíblia

(Gènesi 26:1-18) Hi hagué una altra època de fam al país, a més de la que hi havia hagut en temps d’Abraham. Isaac se’n va anar cap a Guerar, on Abimèlec era rei dels filisteus. ² El Senyor es va aparéixer a Isaac i li va dir: «No baixes a Egipte. Queda’t al país que jo et dic. ³ Viu com a immigrant en aquest país: jo seré amb tu i et beneiré, ja que a tu i als teus descendents vos donaré totes aquestes terres i mantindré el jurament que vaig fer al teu pare Abraham. ⁴ Faré que la teua descendència siga tan nombrosa com les estrelles del cel i donaré als teus descendents totes aquestes terres. Totes les nacions del país es valdran del nom de la teua descendència per a beneir-se, ⁵ perquè Abraham va escoltar la meua veu i va complir els meus manaments, els meus preceptes, els meus decrets i les meues lleis.» ⁶ Isaac, doncs, vivia a Guerar. ⁷ Els hòmens d’aquell lloc li feien preguntes sobre la seua dona. Ell deia que era la seua germana: no gosava dir que era la seua dona per por que no el mataren, ja que ella era molt bonica. ⁸ Quan feia temps que Isaac vivia a Guerar, un dia Abimèlec, rei dels filisteus, aguaitant per la finestra, va veure Isaac que feia festes a la seua dona. ⁹ Llavors Abimèlec va fer cridar Isaac i li digué: «Així Rebeca és la teua dona! Per què has dit que era la teua germana?» Isaac va respondre que tenia por que no el mataren per causa d’ella. ¹⁰ Abimèlec li va dir: «Per què ens ho has fet, això? Ha vingut de poc que algú d’aquest poble no dormira amb la teua dona, i ens hauries fet a tots culpables!» ¹¹ Abimèlec va donar aquesta orde a tot el poble: «Qui toque aquest home o la seua dona serà condemnat a mort.» ¹² Isaac va fer una sembrada en aquella terra, i aquell any va collir el cent per u, perquè el Senyor l’havia beneït. ¹³ S’anava enriquint cada vegada més i va arribar a ser molt ric. ¹⁴ Tenia ramats d’ovelles i cabres, bous i vaques, i molts servents. Els filisteus, que l’envejaven, ¹⁵ havien cegat, omplint-los de terra, tots els pous excavats pels servents del seu pare Abraham, quan aquest encara vivia. ¹⁶ Abimèlec va dir a Isaac: «Vés-te’n del nostre país, que t’has fet molt més poderós que nosaltres.» ¹⁷ Isaac va partir d’allà, acampà a la vall de Guerar i s’hi va quedar. ¹⁸ Isaac tornà a obrir els pous que els servents havien excavat en vida del seu pare Abraham i que els filisteus havien cegat després de la seua mort, i els va donar els mateixos noms que el seu pare els havia donat.

Esaú ven els seus drets de primogènit

(Gènesi 25:27-34) Els xiquets es van fer grans. Esaú arribà a ser un excel·lent caçador, que preferia viure al camp, mentre que Jacob era un home íntegre, que preferia viure en tendes. ²⁸ Isaac preferia Esaú, perquè li agradava menjar caça, però Rebeca preferia Jacob. ²⁹ Un dia que Jacob estava coent llentilles, Esaú tornava del camp molt cansat ³⁰ i va dir a Jacob: «Estic rendit. Dóna’m un plat d’això rogenc.» Per això s’anomena Edom (que vol dir «roig»). ³¹ Jacob li contestà: «Te’l donaré si em vens ara mateix els teus drets de primogènit.» ³² Esaú va dir: «M’estic morint. De què em serveixen els drets de primogènit?» ³³ Jacob va continuar: «Jura-m’ho ara mateix.» Esaú li ho va jurar, i va vendre així a Jacob els seus drets de primogènit. ³⁴ Aleshores Jacob donà a Esaú pa i un plat de llentilles. Esaú va menjar, va beure i se n’anà. No va donar cap valor als seus drets de primogènit.

(Hebreus 12:16) Vetleu perquè no hi haja cap immoral o sacríleg, com Esaú, que per un plat va vendre els drets de primogènit.

(Gènesi 26:34, 35) Esaú tenia quaranta anys quan es va casar amb dos dones hitites: Jehudit, filla de Beerí, i Basmat, filla d’Elon. ³⁵ Aquestes dones van amargar la vida d’Isaac i de Rebeca.

DEL 23 AL 29 DE MARÇ

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | GÈNESI 27, 28

«Jacob rep la benedicció que li correspon»

(Gènesi 27:6-10) Rebeca va dir al seu fill Jacob: «He sentit que ton pare deia al teu germà Esaú: ⁷ “Porta’m caça i prepara’m un plat perquè en menge. Jo et donaré, davant el Senyor, la meua benedicció abans de morir.” ⁸ Ara, fill meu, escolta bé i fes el que et dic. ⁹ Vés al ramat i porta’m dos cabridets bonics. Jo cuinaré per a ton pare un dels plats que li agraden. ¹⁰ Tu el duràs a ton pare perquè en menge, i així et donarà la seua benedicció abans de morir.»

w04 15/4 11 § 4, 5

Rebeca: una dona espiritual i d’iniciativa

La Bíblia no aclarix si Isaac sap que Esaú acabarà servint a Jacob. En qualsevol cas, tant Rebeca com Jacob saben que la benedicció li pertany a ell. Rebeca actua en seguida al sentir que Isaac té pensat beneir a Esaú quan li porte un plat de caça. Amb l’ímpetu i la decisió que l’havien caracteritzat de jove, Rebeca li diu a Jacob que li porte dos cabridets. Ella cuinarà un dels plats favorits del seu marit i Jacob es farà passar per Esaú per a rebre la benedicció. Jacob no està d’acord, creu que son pare s’adonarà de l’engany i el maleirà. Però Rebeca insistix: «Que caiga sobre mi aquesta maledicció!». Llavors, prepara el plat, disfressa a Jacob i l’envia al seu marit (Gènesi 27:1-17).

No se sap per què Rebeca actua d’esta manera. Molts condemnen la seua conducta, però la Bíblia no ho fa, ni tampoc ho fa Isaac quan descobrix que és Jacob qui ha rebut la benedicció. Al contrari, Isaac amplia la benedicció (Gènesi 27:29; 28:3, 4). Rebeca sap el que Jehovà ha predit sobre els seus fills. Per això s’assegura que Jacob reba la benedicció que legítimament li correspon. Açò està clarament en harmonia amb el propòsit de Jehovà (Romans 9:6-13).

(Gènesi 27:18, 19) Jacob anà a trobar son pare i li va dir: «Pare.» Isaac li va respondre: «Sí, fill meu. Qui ets?» ¹⁹ Jacob va dir al seu pare: «Sóc Esaú, el teu hereu. He fet el que m’havies dit. Alça’t, seu a taula i menja això que he caçat. Després dóna’m la teua benedicció.»

w07 1/10 31 § 2, 3

Preguntes dels lectors

La Bíblia no dona tots els detalls de per què Rebeca i Jacob van actuar d’aquella manera, però sí que diu que la situació es va presentar de repent. Hem de tindre en compte que la Paraula de Déu no justifica ni condemna el que Rebeca i Jacob van fer i, per tant, no establix cap precedent per a mentir o enganyar. Amb tot, la Bíblia dona més detalls sobre el que va ocórrer.

En primer lloc, el relat deixa clar que Jacob tenia dret a rebre la benedicció de son pare, mentres que Esaú no. Anteriorment, Jacob havia adquirit legalment els drets de primogènit del seu germà Esaú qui, per voler satisfer la seua fam, va demostrar una actitud desagraïda i li’ls va vendre a canvi d’un plat de menjar. Esaú «no va donar cap valor als seus drets de primogènit» (Gènesi 25:29-34). Així que, a l’acostar-se a son pare, Jacob estava buscant la benedicció que li pertanyia legalment.

(Gènesi 27:27-29) S’hi va acostar i el besà. Quan Isaac va sentir l’olor dels seus vestits, el va beneir, dient: «Oh, l’olor del meu fill! És la d’un camp que el Senyor beneeix. ²⁸ Que, de l’aiguatge del cel i de la ufanor de la terra, Déu et done blat i vi en abundància. ²⁹ Que tingues pobles per vassalls, i nacions que et presten homenatge. Sigues senyor dels teus germans: que et presten homenatge els fills de ta mare. Maleïts els qui et maleiran, beneïts els qui et beneiran.»

it-1 311 § 2

Benedicció

En la societat patriarcal, el pare solia beneir els seus fills poc abans de morir. Este assumpte era de gran importància i es valorava molt. Per exemple, Isaac va beneir a Jacob –pensant que era Esaú, el seu primogènit– amb més prosperitat i favor que al seu germà. Segurament li va demanar a Jehovà que complira aquella benedicció, ja que Isaac ja era vell i estava cego (Gn 27:1-4, 23-29; 28:1, 6; He 11:20; 12:16, 17). Més tard, Isaac va confirmar i ampliar la benedicció conscient del que feia (Gn 28:1-4). Abans de morir, Jacob va beneir primer els dos fills de Josep i després els seus propis fills (Gn 48:9, 20; 49:1-28; He 11:21). De manera pareguda, Moisés va beneir la nació d’Israel abans de morir (Dt 33:1). En tots estos casos, els resultats mostren que s’estava parlant profèticament. A voltes, quan es pronunciava la benedicció, el qui beneïa posava la mà sobre el cap de qui rebia la benedicció (Gn 48:13, 14).

Buscant joies en la Bíblia

(Gènesi 27:46–28:2) Llavors Rebeca va dir a Isaac: «Estic avorrida de la vida per culpa de les dones hitites d’Esaú. Si també Jacob es casa amb una hitita, amb una filla d’aquest país, què m’importa de viure?»

28 Isaac va cridar Jacob, el va beneir i li donà aquesta orde: «No et cases amb cap filla del país de Canaan. ² Vés-te’n a Padan-Aram, a casa de Betuel, el pare de ta mare. Pren per muller una xica d’allà, una de les filles de Laban, el germà de ta mare.»

w06 15/4 6 § 3, 4

Claus per a la comunicació en el matrimoni

Van cultivar Isaac i Rebeca bons hàbits de comunicació? Quan el seu fill Esaú es va casar amb dos dones hitites, va sorgir un problema greu en la família. Rebeca parlava freqüentment amb Isaac i li deia: «Estic avorrida de la vida per culpa de les dones hitites d’Esaú. Si també Jacob [el seu fill menut] es casa amb una hitita, amb una filla d’aquest país, què m’importa de viure?» (Gènesi 26:34; 27:46). Està clar que ella li va explicar les seues preocupacions sense ambigüitats.

Isaac li va dir a Jacob, el germà bessó d’Esaú, que no es casara amb cap de les filles de Canaan (Gènesi 28:1, 2). Pel que sembla, Rebeca s’havia fet entendre. Esta parella va aconseguir comunicar-se amb èxit sobre un tema familiar delicat i ens van deixar un gran exemple per a nosaltres hui en dia. Però, i si una parella no arriba a un acord? Què es pot fer?

(Gènesi 28:12, 13) Tot somiant, va veure una escala que, des de terra, anava fins al cel. Els àngels de Déu hi pujaven i baixaven. ¹³ El Senyor es trobava davant d’ell i li deia: «Jo sóc el Senyor, Déu d’Abraham, el teu avantpassat, i Déu d’Isaac. La terra on dorms, la donaré a tu i a la teua descendència.»

w04 15/1 28 § 6

Punts destacats del llibre de Gènesi (2ª part)

28:12, 13. Què significava el somni de Jacob sobre «una escala»? Esta «escala», que probablement pareixia un tram ascendent de pedres, indicava que existix comunicació entre la terra i el cel. El fet que els àngels de Déu pujaren i baixaren d’ella mostra que estos sers realitzen un servici important entre Jehovà i els humans que tenen la seua aprovació (Joan 1:51).

Lectura de la Bíblia

(Gènesi 27:1-23) Isaac s’havia fet vell i se li havien entelat tant els ulls que ja no hi veia. Va cridar Esaú, el seu fill gran, i li digué: «Fill meu.» Ell li va respondre: «Què manes?» ² Isaac va continuar: «Mira, jo ja sóc vell i no sé quan em puc morir. ³ Pren, per tant, el teu arc i les fletxes, ix al camp i caça’m una peça. ⁴ Prepara’m després un plat com a mi m’agrada i porta-me’l perquè en menge. Així et podré donar la meua benedicció abans de morir.» ⁵ Rebeca havia escoltat mentre Isaac parlava al seu fill Esaú. Després que aquest eixira al camp a caçar una peça per a son pare, ⁶ Rebeca va dir al seu fill Jacob: «He sentit que ton pare deia al teu germà Esaú: ⁷ “Porta’m caça i prepara’m un plat perquè en menge. Jo et donaré, davant el Senyor, la meua benedicció abans de morir.” ⁸ Ara, fill meu, escolta bé i fes el que et dic. ⁹ Vés al ramat i porta’m dos cabridets bonics. Jo cuinaré per a ton pare un dels plats que li agraden. ¹⁰ Tu el duràs a ton pare perquè en menge, i així et donarà la seua benedicció abans de morir.» ¹¹ Jacob va respondre a Rebeca, sa mare: «El meu germà és pelut, i jo, en canvi, tinc la pell fina. ¹² Si mon pare em palpava, descobriria que sóc un impostor, i jo atrauria sobre mi una maledicció en comptes d’una benedicció.» ¹³ Sa mare replicà: «Que caiga sobre mi aquesta maledicció! Tu, fill meu, fes-me cas i vés a buscar els cabrits.» ¹⁴ Jacob anà a buscar-los i els portà a sa mare. Ella va cuinar un dels plats que agradaven a Isaac. ¹⁵ Després Rebeca prengué els vestits d’Esaú, el seu fill gran, els millors que tenia a casa, i els va posar a Jacob, el seu fill menut. ¹⁶ I amb la pell dels cabrits li cobrí les mans i la part fina del coll. ¹⁷ Després va donar al seu fill el plat guisat amb el pa que havia preparat. ¹⁸ Jacob anà a trobar son pare i li va dir: «Pare.» Isaac li va respondre: «Sí, fill meu. Qui ets?» ¹⁹ Jacob va dir al seu pare: «Sóc Esaú, el teu hereu. He fet el que m’havies dit. Alça’t, seu a taula i menja això que he caçat. Després dóna’m la teua benedicció.» ²⁰ Isaac va preguntar al seu fill: «Com és que has trobat caça tan prompte?» Ell li respon: «El Senyor, el teu Déu, m’ha estat propici.» ²¹ Isaac li diu: «Acosta’t, fill meu, deixa que et palpe per veure si ets realment el meu fill Esaú.» ²² Jacob es va acostar a son pare, que el va palpar i digué: «La veu és la de Jacob, però les mans són d’Esaú.» ²³ Com que les mans de Jacob eren peludes com les d’Esaú, el seu germà, Isaac no el va reconéixer, i el va beneir.

Jacob rep la benedicció que li correspon

(Gènesi 27:28) Que, de l’aiguatge del cel i de la ufanor de la terra, Déu et done blat i vi en abundància.

(Deuteronomi 26:15) Mira des del cel, des del lloc sant on resideixes, i beneeix Israel, el teu poble, i aquest país que ens has donat, com havies promés als nostres pares: un país que regalla llet i mel.»

(Gènesi 27:29) Que tingues pobles per vassalls, i nacions que et presten homenatge. Sigues senyor dels teus germans: que et presten homenatge els fills de ta mare. Maleïts els qui et maleiran, beneïts els qui et beneiran.

(Gènesi 25:23) i el Senyor li va respondre: «Hi ha dos nacions en el teu ventre; dos pobles naixeran de les teues entranyes. L’un serà més fort que l’altre, el més gran servirà el més menut.»

(2 Samuel 8:14) Després va instal·lar guarnicions per tot el país d’Edom, i tots els edomites foren vassalls seus. Allà on David anava, el Senyor li donava la victòria.

(Ezequiel 25:12-14) Això fa saber el Senyor, Déu sobirà: Els edomites s’han venjat del poble de Judà i amb la seua venjança s’han fet del tot culpables. ¹³ Per tant, això fa saber el Senyor, Déu sobirà: Jo alçaré la mà contra Edom, extirparé del país hòmens i bèsties i el deixaré fet una ruïna. Des de Teman fins a Dedan cauran víctimes de l’espasa. ¹⁴ Demanaré comptes a Edom valent-me d’Israel, el meu poble. Ell els tractarà tal com exigeix la meua indignació ardent. Llavors els edomites sabran que passe comptes. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirà.

DEL 30 DE MARÇ AL 5 D’ABRIL

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | GÈNESI 29, 30

«Jacob es casa»

(Gènesi 29:18-20) Com que Jacob s’havia enamorat de Raquel, va respondre a Laban: «Treballaré set anys al teu servici per casar-me amb Raquel, la teua filla menuda.» ¹⁹ Laban s’hi va avenir: «Preferisc donar-te-la a tu que no a un qualsevol. Queda’t amb mi.» ²⁰ Jacob, doncs, per aconseguir Raquel, va treballar durant set anys, que li semblaren uns quants dies, de tant que l’estimava.

w03 15/10 29 § 6

Jacob apreciava els valors espirituals

El compromís matrimonial s’efectuava pagant un preu per la nóvia a la seua família. Més tard, la llei mosaica va establir en 50 sicles de plata el preu per una verge que haguera sigut seduïda. L’erudit Gordon Wenham creu que eixe era «el preu màxim que es pagava per una nóvia», però que normalment la quantitat era «molt menor» (Deuteronomi 22:28, 29). Com Jacob no podia donar cap pagament, li va oferir a Laban treballar set anys per a ell. Wenham afig: «En temps de l’antiga Babilònia, els jornalers rebien entre mig sicle i un sicle al mes (o siga, entre 42 i 84 sicles en set anys). Per tant, Jacob va oferir a Laban un regal de boda molt generós per la mà de Raquel». Laban va acceptar en seguida (Gènesi 29:19).

(Gènesi 29:21-26) Aleshores Jacob va dir a Laban: «Dóna’m la meua dona. Ja han passat set anys i tinc ganes de casar-m’hi.» ²² Laban va convidar tota la gent del lloc al banquet de bodes. ²³ Però, a la vesprada, Laban va prendre la seua filla Lia i la va portar a Jacob, que va dormir amb ella. ²⁴ Laban havia donat la seua esclava Zilpà a la seua filla perquè fóra la seua serventa. ²⁵ L’endemà al matí, Jacob s’adonà amb sorpresa que havia dormit amb Lia, i va protestar a Laban: «Per què m’ho has fet, això? ¿No és per Raquel que he treballat al teu servici? Per què m’has enganyat?» ²⁶ Laban va replicar: «Ací no tenim per costum de casar primer la filla menuda i després la gran.»

w07 1/10 8, 9

Dos germanes infelices que edificaren «el casal d’Israel»

Va participar Lia en la conspiració contra Jacob? O simplement es va vore obligada a obeir son pare? I on estava Raquel? Sabia el que estava passant? Si era així, com es va sentir? Podria desafiar la voluntat del seu pare autoritari? La Bíblia no contesta estes preguntes, així que no sabem el que Lia i Raquel pensaven de l’assumpte. El cas és que quan Jacob va descobrir l’engany es va indignar moltíssim, però no amb elles, sinó amb son pare Laban. Isaac li va recriminar el que havia fet: «Per què m’ho has fet, això? ¿No és per Raquel que he treballat al teu servici? Per què m’has enganyat?» Què va respondre Laban? «Ací no tenim per costum de casar primer la filla menuda i després la gran. Acaba la setmana de bodes i també la filla menuda et serà donada pel treball que faràs durant set anys més al meu servici.» (Gènesi 29:25-27) D’esta manera, sense buscar-ho, Jacob va acabar en un matrimoni polígam que portaria molts zels i amargura.

it-2 343 § 8

Matrimoni

Celebració. Encara que la boda en si mateixa no incloïa una cerimònia formal, sí que hi havia celebracions de boda molt alegres en Israel. El dia de la boda, la nóvia solia fer preparatius minuciosos en sa casa. Primer, prenia un bany i s’untava oli perfumat (compara-ho amb Rt 3:3; Ez 23:40). A voltes, amb l’ajuda de donzelles, es posava una faixa per al pit i un vestit blanc que normalment tenia brocats, segons la seua posició econòmica (Jr 2:32; Ap 19:7, 8; Sl 45:14, 15 [vv. 13, 14 NM]). Si podia, s’engalanava amb joies i ornaments (Is 49:18; 61:10; Ap 21:2) i es cobria amb un vel que la cobria de cap a peus (Is 3:19, 23). Això explicaria per què Laban va poder enganyar tan fàcilment a Jacob, ja que este no va poder vore que el seu sogre estava donant-li a Lia en lloc de Raquel (Gn 29:23, 25). Rebeca es va cobrir el cap quan s’anava a trobar amb Isaac (Gn 24:65). Això simbolitzava la subjecció de la nóvia a l’autoritat del nóvio (1Co 11:5, 10).

(Gènesi 29:27, 28) Acaba la setmana de bodes i també la filla menuda et serà donada pel treball que faràs durant set anys més al meu servici.» ²⁸ Jacob s’hi avingué: després de la setmana de bodes amb Lia, Laban li va donar per muller la seua filla Raquel.

Buscant joies en la Bíblia

(Gènesi 30:3) Ella va replicar: «Pren la meua serventa Bilhà: uneix-te a ella i jo adoptaré els fills que infante. Així tindré fills gràcies a ella.»

it-1 56

Adopció

Tant Raquel com Lia van considerar els fills que Jacob va tindre amb les seues serventes com a propis. Raquel va dir: «Jo adoptaré els fills que ella infante sobre els meus genolls» (Gn 30:3 nota, 4-8, 12, 13, 24). Estos fills participaren de l’herència igual que els fills nascuts de les esposes legals de Jacob. Tots eren fills biològics d’ell i, com les esclaves eren propietat de Raquel i Lia, estes tenien els drets de propietat sobre eixos fills.

(Gènesi 30:14, 15) Un dia, durant la sega del blat, Rubén va eixir al camp, va trobar-hi mandràgores i les portà a la seua mare Lia. Raquel va dir a Lia: «Dóna’m mandràgores de les que ha dut el teu fill.» ¹⁵ Lia va respondre: «¿No en tens prou de prendre’m el marit, que encara em vols prendre les mandràgores del meu fill?» Raquel va respondre: «Si me les dónes, aquesta nit podràs dormir amb Jacob.»

w04 15/1 28 § 7

Punts destacats del llibre de Gènesi (2ª part)

30:14, 15. Per què va renunciar Raquel a una oportunitat de quedar-se embarassada per obtindre unes mandràgores? En l’antiguitat, la mandràgora s’usava en medicina com a narcòtic i antiespasmòdic. També se li atribuïen propietats afrodisíaques i estimulants de la fertilitat i la concepció (Càntic dels Càntics 7:14 [v. 13 NM]). Encara que la Bíblia no diu per què Raquel va voler fer el canvi, és possible que pensara que les mandràgores l’ajudarien a concebre, i que d’esta manera acabaria amb l’oprobi de ser estèril. No obstant, van passar alguns anys fins que Jehovà «va fer-la fecunda» (Gènesi 30:22-24).

Lectura de la Bíblia

(Gènesi 30:1-21) Quan Raquel va veure que no podia donar fills a Jacob, s’engelosí de la seua germana i digué a Jacob: «Dóna’m fills, o jo em moriré!» ² Jacob es va enfadar amb Raquel i li digué: «Jo no em puc posar en el lloc de Déu. És ell qui et priva de tenir fills.» ³ Ella va replicar: «Pren la meua serventa Bilhà: uneix-te a ella i jo adoptaré els fills que infante. Així tindré fills gràcies a ella.» ⁴ Raquel, doncs, va donar a Jacob la seua serventa Bilhà, i Jacob s’hi va unir. ⁵ Bilhà va quedar embarassada i va donar un fill a Jacob. ⁶ Raquel deia: «Déu m’ha fet justícia. Ha escoltat el meu prec i m’ha donat un fill.» Per això li va posar Dan. ⁷ Bilhà, la serventa de Raquel, tornà a quedar embarassada i va donar un altre fill a Jacob. ⁸ Raquel deia: «Déu m’ha fet competir durament amb la meua germana, i l’he vençuda.» Per això el va anomenar Neftalí. ⁹ Quan Lia s’adonà que ja no tenia més fills, va prendre la seua serventa Zilpà i la donà a Jacob perquè s’hi unira. ¹⁰ Zilpà, la serventa de Lia, va donar un fill a Jacob. ¹¹ I Lia deia: «Quina sort!» I li va posar el nom de Gad. ¹² Zilpà, la serventa de Lia, va donar un segon fill a Jacob. ¹³ I Lia deia: «Quina felicitat! Ara les dones em felicitaran.» I li va posar el nom d’Aser. ¹⁴ Un dia, durant la sega del blat, Rubén va eixir al camp, va trobar-hi mandràgores i les portà a la seua mare Lia. Raquel va dir a Lia: «Dóna’m mandràgores de les que ha dut el teu fill.» ¹⁵ Lia va respondre: «¿No en tens prou de prendre’m el marit, que encara em vols prendre les mandràgores del meu fill?» Raquel va respondre: «Si me les dónes, aquesta nit podràs dormir amb Jacob.» ¹⁶ A poqueta nit, quan Jacob tornava del camp, Lia va eixir a trobar-lo i li digué: «Hui passaràs la nit amb mi: t’he adquirit com a paga a canvi de les mandràgores del meu fill.» Jacob va dormir amb Lia aquella nit. ¹⁷ Déu va escoltar Lia. Ella tornà a quedar embarassada i va donar un cinquè fill a Jacob. ¹⁸ Lia deia: «Déu m’ha recompensat perquè he donat la meua serventa al meu marit.» Li va posar el nom d’Issacar. ¹⁹ Lia tornà a quedar embarassada i va donar a Jacob un sisé fill. ²⁰ I deia: «Déu m’ha fet un bon regal. Aquesta vegada el meu marit m’honorarà, ja que li he donat sis fills.» Li va posar el nom de Zabuló.²¹ Després va donar a llum una filla i l’anomenà Dina.

Jacob es casa

(Gènesi 29:18-28) Com que Jacob s’havia enamorat de Raquel, va respondre a Laban: «Treballaré set anys al teu servici per casar-me amb Raquel, la teua filla menuda.» ¹⁹ Laban s’hi va avenir: «Preferisc donar-te-la a tu que no a un qualsevol. Queda’t amb mi.» ²⁰ Jacob, doncs, per aconseguir Raquel, va treballar durant set anys, que li semblaren uns quants dies, de tant que l’estimava. ²¹ Aleshores Jacob va dir a Laban: «Dóna’m la meua dona. Ja han passat set anys i tinc ganes de casar-m’hi.» ²² Laban va convidar tota la gent del lloc al banquet de bodes. ²³ Però, a la vesprada, Laban va prendre la seua filla Lia i la va portar a Jacob, que va dormir amb ella. ²⁴ Laban havia donat la seua esclava Zilpà a la seua filla perquè fóra la seua serventa. ²⁵ L’endemà al matí, Jacob s’adonà amb sorpresa que havia dormit amb Lia, i va protestar a Laban: «Per què m’ho has fet, això? ¿No és per Raquel que he treballat al teu servici? Per què m’has enganyat?» ²⁶ Laban va replicar: «Ací no tenim per costum de casar primer la filla menuda i després la gran. ²⁷ Acaba la setmana de bodes i també la filla menuda et serà donada pel treball que faràs durant set anys més al meu servici.» ²⁸ Jacob s’hi avingué: després de la setmana de bodes amb Lia, Laban li va donar per muller la seua filla Raquel.

(Gènesi 29:32) Lia va quedar embarassada i va donar a llum un fill, que anomenà Rubén. Ella explicava: «El Senyor ha vist la meua humiliació. Ara el meu marit m’estimarà.»

(Gènesi 30:1) Quan Raquel va veure que no podia donar fills a Jacob, s’engelosí de la seua germana i digué a Jacob: «Dóna’m fills, o jo em moriré!»

(Gènesi 30:8) Raquel deia: «Déu m’ha fet competir durament amb la meua germana, i l’he vençuda.» Per això el va anomenar Neftalí.

(Gènesi 30:29, 30) Jacob li va respondre: «Tu saps com t’he servit i com ha augmentat el teu bestiar gràcies a mi. ³⁰ Abans que jo arribara, era ben poc el que tenies, i ara ha crescut enormement. El Senyor t’ha beneït al meu pas. Ara és l’hora que jo treballe per a la meua família.»

(Gènesi 30:43) Jacob va arribar a ser molt ric: tenia servents i serventes, nombrosos ramats d’ovelles, i també camells i ases.

(Rut 4:11) Tots els presents i els ancians que eren a la plaça de davant del portal de la vila van respondre: «En som testimonis! Que el Senyor beneïsca la dona que entra a ta casa; que la faça semblant a Raquel i Lia, que bastiren les dos el casal d’Israel. Sigues ric a Efrata, famós a Betlem.

(1 Corintis 7:28) Si et cases, no fas res de mal; i si una xica es casa, tampoc no fa res que estiga malament. Però els casats hauran de suportar contrarietats, i jo vos les voldria estalviar.

(Proverbis 3:5, 6) Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber; ⁶ si tens present el Senyor en tot el que emprens, ell et guiarà pel camí dreturer.

(Efesis 5:33) i que també val per a vosaltres. Que cadascú estime la seua muller com a si mateix, i que la muller siga respectuosa amb el marit.

VISQUEM COM A CRISTIANS

Consells per a millorar la predicació. Predica als cegos

(Levític 19:14) No insultes un sord ni enganxes la cama a un cec. Pensa que el teu Déu ho veu tot. Jo sóc el Senyor.

(Mateu 10:11) Quan entreu en una vila o a un poble, busqueu si hi ha algú digne de rebre-vos i quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc.