Referències del Quadern d’activitats — BIBLIOTECA EN LÍNIA Watchtower

Referències del Quadern d’activitats

DEL 6 AL 12 DE SETEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | DEUTERONOMI 33, 34

«Busca refugi baix el “poder etern” de Jehovà»

(Deuteronomi 33:26) No hi ha ningú com el teu Déu, Jeixurun: per auxiliar-te, cavalca dalt al cel, ple de majestat entre els núvols.

it-2 99 § 6

Jeixurun

Títol honorari que es va donar a Israel. En la versió Septuaginta grega «Jeixurun» es considera un terme afectuós i es traduïx per «estimat». Este nom, «Jeixurun», hauria d’haver recordat a Israel el seu nomenament com a poble a través d’un pacte amb Jehovà i per tant, la seua obligació de ser rectes (Dt 33:5, 26; Is 44:2). En Deuteronomi 32:15 el nom Jeixurun s’utilitza de manera irònica. En lloc de viure en harmonia amb el que eixe nom indicava, Israel es va fer ingovernable, va abandonar al seu Creador i va despreciar el seu Salvador.

(Deuteronomi 33:27) És un recer, el Déu de l’antigor; desplega ací baix el seu poder etern. Ell expulsa davant de tu els enemics i t’ha manat d’exterminar-los.

rr 120, quadro

Jehovà ens ajuda a alçar-nos

Recordem que, molts segles abans d’Ezequiel, el profeta Moisés va afirmar que Jehovà pot i vol utilitzar la seua força per a ajudar als seus servents. Ell va escriure estes paraules: «És un recer, el Déu de l’antigor; desplega ací baix el seu poder etern» (Dt 33:27). Així que podem estar completament segurs que, si acudim a Jehovà quan sentim que els problemes ens esclafen, ell ens tractarà amb amor: ens agafarà en braços, ens alçarà i ens ajudarà a tornar a alçar-nos (Ez 37:10).

(Deuteronomi 33:29) Feliç de tu, Israel! Qui és com tu, poble salvat pel Senyor? Ell et protegeix com un escut, és l’espasa que et fa altiu. Els teus enemics se’t sotmetran, i tu trepitjaràs els cims del seu país.

w11 15/9 19 § 16

Correm amb aguant la carrera

¹⁶ Igual que Abraham, Moisés no va viure per a vore complides les promeses divines. Quan els israelites estaven a les portes de la terra promesa, Jehovà li va dir: «Contemplaràs de lluny estant el país que jo done als israelites, però no hi entraràs». Per què anava a castigar-los d’eixa manera a ell i a Aaron? Perquè, exasperats pels rebels israelites, l’havien tractat amb falta de respecte. En efecte, Jehovà els va dir: «Els dos vau cometre una infidelitat contra mi enmig del poble d’Israel, a les fonts de Meribà» (Dt 32:51, 52). Va caure Moisés presa del desànim i l’amargor? De cap manera. Al beneir a la nació, va acabar dient: «Feliç de tu, Israel! Qui és com tu, poble salvat pel Senyor? Ell et protegeix com un escut, és l’espasa que et fa altiu» (Dt 33:29).

Joies espirituals

(Deuteronomi 34:6) Va ser enterrat a la vall, en territori de Moab, davant de Betpeor; però fins al dia de hui ningú no sap on és el seu sepulcre.

it-2 418 § 1

Moisés

Moisés tenia cent vint anys d’edat quan va morir. La Bíblia diu amb referència a la seua fortalesa física: «No se li havia debilitat la vista ni havia perdut les forces». Jehovà el va enterrar en un lloc que mai s’ha descobert (Dt 34:5-7). Probablement es va fer aixina per a impedir que els israelites caigueren en l’adoració falsa convertint la seua tomba en un santuari. Pareix que el Diable desitjava utilitzar el cos de Moisés per a alguna cosa pareguda, ja que Judes, el deixeble cristià i mig germà de Jesucrist, va escriure: «Ni tan sols l’arcàngel Miquel, quan litigava amb el diable discutint sobre el cos de Moisés, no es va atrevir a pronunciar contra ell una sentència injuriosa; tan sols li va dir: “Que et castigue el Senyor!”» (Jud 9). Abans de creuar cap a Canaan liderat per Josué, Israel va observar trenta dies de dol en memòria de Moisés (Dt 34:8).

Lectura de la Bíblia

(Deuteronomi 33:1-17) Abans de morir, Moisés, l’home de Déu, va beneir així els israelites: ² —El Senyor els ha vingut del Sinaí, ha clarejat a l’horitzó des de Seïr, ha resplendit des de la muntanya de Paran, ha arribat des de la cort celestial; de la seua pròpia mà els envia el foc d’una llei. ³ Realment tu estimes els pobles, tens a la mà tots els seus déus. I ells s’inclinen als teus peus per recollir les teues instruccions. ⁴ Moisés ens ha prescrit una Llei, donada en possessió a l’assemblea de Jacob. ⁵ Ja va haver-hi un rei a Jeixurun, quan es reuniren els caps del poble, quan s’ajuntaren les tribus d’Israel. ⁶ »Que visca la tribu de Rubén, que mai no desaparega, encara que siga poc nombrosa. ⁷ Per a la tribu de Judà, Moisés digué: —Escolta, Senyor, el crit de Judà i retorna’l a la resta del seu poble. Judà es defendrà amb les seues mans: ajuda’l contra els seus enemics. ⁸ Per a la tribu de Leví, digué: —Tu, Senyor, has confiat els teus urim i tummim a uns hòmens que et són fidels, després de posar-los a prova a Massà i discutir amb ells a les fonts de Meribà. ⁹ Han dit al pare i a la mare: “No sabem qui sou.” No han reconegut els seus germans i han ignorat els seus fills, per guardar la teua paraula i vetllar per la teua aliança. ¹⁰ Indicaran a Jacob les teues sentències, les teues respostes, al poble d’Israel; cremaran ofrenes a la teua presència, i holocaustos sobre el teu altar. ¹¹ Beneeix, Senyor, el seu coratge, i que el seu culte et siga plaent. Esclafa la força dels seus adversaris; que els seus enemics no s’alcen mai més. ¹² Per a la tribu de Benjamí, digué: —Que l’estimat del Senyor visca confiat; l’Altíssim l’empara tot el dia, habita entre els seus tossals. ¹³ Per a la tribu de Josep, digué: —Que el Senyor beneïsca el seu país amb els dons de l’aiguatge del cel i de les aigües abismals de davall la terra; ¹⁴ amb els dons de les collites de l’any i de la fruita que cada mes madura; ¹⁵ amb les primícies dels cims primordials i els dons de les collades eternes; ¹⁶ amb els dons de la terra i de tot el que hi viu i el favor del Déu que habita al Sinaí. Que tot això corone el cap de Josep, el front del qui ha estat consagrat entre els germans. ¹⁷ Honor a Josep, el primer bou nascut del ramat del Senyor! Té grans banyes, com de búfal, que envesteixen alhora tots els pobles, d’un cap a l’altre de la terra. Una de les banyes és la multitud d’Efraïm; l’altra, la gentada de Manassés.

VISQUEM COM A CRISTIANS

Utilitzem Disfruta de la vida per sempre! en la predicació

(Mateu 28:18-20) Jesús s’acostà i els va dir: —He rebut plena autoritat al cel i a la terra. ¹⁹ Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant ²⁰ i ensenyant-los a guardar tot allò que vos he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

(1 Corintis 3:6-9) Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però és Déu qui feia créixer. ⁷ Per això no són res ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer. ⁸ El qui planta i el qui rega en fan un, i cada un rebrà la seua recompensa d’acord amb el seu treball. ⁹ Nosaltres som col·laboradors de Déu, i vosaltres sou el seu cultiu, l’edifici que ell construeix.

Com oferir el fullet Disfruta de la vida per sempre! en la visita inicial

(Salm 37:29) Però els justos posseiran la terra, hi habitaran per sempre més.

DEL 13 AL 19 DE SETEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOSUÉ 1, 2

«Com tindre èxit en la teua vida»

(Josué 1:7, 8) Sigues, doncs, ben ferm i decidit, i mira de posar en pràctica tota la Llei que el meu servent Moisés et va manar, sense desviar-te’n ni a dreta ni a esquerra. Així t’eixirà bé tot el que emprengues. ⁸ Tingues sempre als llavis aquest llibre de la Llei: repassa-la de nit i de dia, per complir tot el que hi ha escrit. Així duràs a bon terme tot el que emprengues; tot t’eixirà bé.

w13 15/1 8 § 7

Sigues valent, Jehovà està amb tu

⁷ Si volem tindre el valor necessari per a fer la voluntat de Déu, hem d’estudiar i obeir la seua Paraula. Eixe és el consell que Jehovà li va donar a Josué després de la mort de Moisés: «Sigues, doncs, ben ferm i decidit, i mira de posar en pràctica tota la Llei que el meu servent Moisés et va manar [...]. Tingues sempre als llavis aquest llibre de la Llei: repassa-la de nit i de dia, per complir tot el que hi ha escrit. Així duràs a bon terme tot el que emprengues; tot t’eixirà bé» (Js 1:7, 8). Josué va fer cas i va complir la seua missió amb èxit. Si l’imitem, serem més valents i ens anirà bé en el nostre servici a Jehovà.

(Josué 1:9) T’ho repetisc: sigues ferm i decidit, no tingues por, no t’acovardisques. Jo, el Senyor, el teu Déu, seré amb tu allà on aniràs.

w13 15/1 11 § 20

Sigues valent, Jehovà està amb tu

²⁰ No és fàcil obeir a Déu en un món ple de maldat i de problemes. Però no estem sols: Jehovà i el seu Fill, el Cap de la congregació, estan amb nosaltres. A més, en tota la terra hi ha més de set milions de testimonis de Jehovà. Per tant, tots junts demostrem fe i prediquem les bones notícies, tenint molt present el text de l’any 2013: «Sigues ferm i decidit [...]. Jo, el Senyor, el teu Déu, seré amb tu» (Josué 1:9).

Joies espirituals

(Josué 2:4, 5) Però la dona, que ja els havia amagat, va respondre: —És cert: se m’han presentat a casa dos hòmens, però no sabia d’on eren. ⁵ Han eixit a poqueta nit, quan estaven a punt de tancar les portes de la ciutat, i no sé on deuen haver anat. Si vos afanyeu a perseguir-los, encara els atrapareu.

w04 1/12 9 § 1

Punts destacats del llibre de Josué

2:4, 5. Per què enganya Rahab als hòmens del rei que busquen als espies? Rahab arrisca la seua vida per a protegir als espies perquè ha posat fe en Jehovà. Per tant, no està obligada a revelar on estan els espies als hòmens que volen fer mal al poble de Déu (Mateu 7:6; 21:23-27; Joan 7:3-10). De fet, Rahab «va ser reconeguda justa» per fer coses com enviar per un altre camí als missatgers del rei (Jaume 2:24-26).

Lectura de la Bíblia

(Josué 2:1-16) Des de Xitim, Josué, fill de Nun, va enviar en secret dos espies perquè exploraren la ciutat de Jericó i tot el seu territori. Arribats a Jericó, van entrar a casa d’una prostituta que es deia Rahab i s’hi quedaren a dormir. ² Però algú va informar el rei de Jericó que aquella nit havien arribat espies israelites a explorar el país. ³ De seguida ell envià guardes a dir a Rahab: —Dóna’ns els hòmens que han entrat a ta casa: són gent que ha vingut a explorar tot el país. ⁴ Però la dona, que ja els havia amagat, va respondre: —És cert: se m’han presentat a casa dos hòmens, però no sabia d’on eren. ⁵ Han eixit a poqueta nit, quan estaven a punt de tancar les portes de la ciutat, i no sé on deuen haver anat. Si vos afanyeu a perseguir-los, encara els atrapareu. ⁶ Ella, però, els havia fet pujar dalt al terrat i els havia amagat en uns munts de tija de lli que hi tenia. ⁷ Els guardes els van perseguir pel camí del Jordà, cap als guals. Una vegada els perseguidors van ser fora, les portes de la ciutat quedaren tancades. ⁸ Encara no dormien els dos hòmens, que Rahab va pujar dalt al terrat ⁹ i els digué: —Jo sé que el Senyor ha posat el país a les vostres mans, i tots estem esglaiats: els habitants d’aquesta terra es fonen de por només de pensar en vosaltres. ¹⁰ Hem sentit a dir que, temps arrere, quan eixíeu d’Egipte, el Senyor va eixugar les aigües del Mar Roig perquè hi poguereu passar i també que heu consagrat a l’extermini Sehon i Og, els dos reis amorreus de l’altra banda del Jordà. ¹¹ Ho hem sabut i hem quedat descoratjats i sense alé per a resistir-vos, perquè el Senyor, el vostre Déu, és realment Déu dalt al cel i ací baix a la terra. ¹² Ara, doncs, jureu-me pel Senyor que tractareu la meua família amb la mateixa benevolència amb què jo vos he tractat a vosaltres. Doneu-me un senyal segur ¹³ que estalviareu el meu pare, la meua mare, els meus germans i germanes i tot el que tenen, i que no permetreu que ens maten. ¹⁴ Els dos hòmens li van respondre: —Si no ens descobreixes, en responem amb la nostra pròpia vida. Quan el Senyor ens haurà donat aquest país, et tractarem lleialment i amb benevolència. ¹⁵ Llavors Rahab els va fer baixar amb una corda per la finestra, ja que la casa on vivia estava adossada a la muralla. ¹⁶ I els digué: —Aneu a la muntanya, que no vos agafen els qui vos persegueixen. Amagueu-vos-hi tres dies, fins que ells tornen; després vos en podreu anar segurs.

VISQUEM COM A CRISTIANS

Continua entrenant la teua capacitat de discernir

(Hebreus 5:14) L’aliment sòlid, en canvi, és propi de gent adulta, que, gràcies a l’experiència, tenen els sentits aveats a destriar entre el bé i el mal.

(Romans 14:12) Per tant, cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix.

(Proverbis 3:5, 6) Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber; ⁶ si tens present el Senyor en tot el que emprens, ell et guiarà pel camí dreturer.

(Mateu 24:45)¿Qui és el servent fidel i sensat a qui l’amo ha confiat la gent de sa casa perquè els done l’aliment al temps degut?

DEL 20 AL 26 DE SETEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOSUÉ 3-5

«Jehovà beneïx els actes de fe»

(Josué 3:12, 13) Escolliu-vos ara dotze hòmens de les tribus d’Israel, un per cada tribu. ¹³ Així que els sacerdots que porten l’arca del Senyor, el sobirà de tota la terra, posen els peus dins del Jordà, l’aigua que baixa s’aturarà i quedarà embassada.

it-2 121

Jordà

Per norma general, el llit del Jordà que està al sud del llac de Galilea té aproximadament una profunditat d’1 a 3 metres i una amplària de 27 a 30 metres, però en la primavera el riu es desborda, i llavors és molt més ample i profund (Js 3:15). En l’època en què baixa crescut, haguera sigut perillós per a la nació israelita, composta per hòmens, dones i xiquets, creuar el Jordà, en especial prop de Jericó. En este punt el corrent és tan ràpid, que fins i tot en temps recents ha arrastrat a banyistes. No obstant, Jehovà va contindre el riu miraculosament i així va fer possible que els israelites el creuaren sobre terra seca (Js 3:14-17). Segles més tard va ocórrer un milacre similar, una volta en relació amb Elies, mentres estava en companyia d’Eliseu, i una altra volta estant Eliseu a soles (2Re 2:7, 8, 13, 14).

(Josué 3:14) Quan el poble alçà el campament per travessar el Jordà, els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança anaven al davant.

w13 15/9 16 § 17

Els recordatoris de Jehovà ens alegren el cor

¹⁷ Com creix la nostra confiança en Jehovà cada volta que realitzem actes de fe? Pensem en el que van viure els israelites quan entraren en la terra promesa. Jehovà els havia ordenat als sacerdots que transportaven l’arca del pacte avançar fins que els seus peus entraren en el riu Jordà. Però, a l’arribar allí, els israelites van vore que el riu s’havia desbordat a causa de les pluges de primavera. Què van fer? Decidiren acampar a la vora i esperar setmanes fins que les aigües baixaren? No, confiaren en Jehovà i seguiren les seues instruccions. Amb quin resultat? El relat diu: «Només els sacerdots que portaven l’arca van arribar al riu i van posar-hi els peus, l’aigua que baixava s’aturà [...]. Els sacerdots [...] es van aturar dins del llit eixut del Jordà fins que tots hagueren passat» (Js 3:12-17). Degué ser molt emocionant per a ells vore que les impetuoses aigües es paraven! Degué enfortir molt la seua fe en Jehovà! I tot gràcies a confiar en les seues instruccions.

(Josué 3:15-17) El riu Jordà, durant el temps de la sega, inunda tota la riba, però només els sacerdots que portaven l’arca van arribar al riu i van posar-hi els peus, ¹⁶ l’aigua que baixava s’aturà i quedà embassada fins molt lluny, fins a la vila d’Adam, que és a la vora de Saretan. Quan l’aigua que baixava cap al mar de l’Arabà, el Mar Mort, acabà d’escolar-se, el poble pogué travessar el riu enfront de Jericó. ¹⁷ Els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança del Senyor es van aturar dins del llit eixut del Jordà fins que tots hagueren passat. I tot el poble travessà el riu per terra eixuta.

w13 15/9 16 § 18

Els recordatoris de Jehovà ens alegren el cor

¹⁸ És veritat que hui en dia Jehovà no fa eixa classe de milacres per a afavorir-nos, però sí que beneïx els nostres actes de fe. Per mitjà de la seua força activa ens capacita per a predicar el missatge del Regne per tot el món. I Jesucrist, el principal testimoni de Jehovà, els va prometre als seus deixebles que els donaria suport en esta labor tan important. Després de ressuscitar, els va dir: «Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus [...]. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28:19, 20). Molts Testimonis que lluiten amb la timidesa han comprovat com l’esperit sant els ha donat el valor de predicar a estranys (llig Salm 119:46; 2 Corintis 4:7).

Joies espirituals

(Josué 5:14, 15) Ell li va respondre: —Jo sóc el cap de l’exèrcit del Senyor. Ara mateix he arribat. Josué es prosternà amb el front a terra i li digué: —Què mana el meu senyor al seu servent? ¹⁵ El cap de l’exèrcit del Senyor li va respondre: —Lleva’t les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat. I Josué es va descalçar.

w04 1/12 9 § 2

Punts destacats del llibre de Josué

5:14, 15. Qui és el «cap de l’exèrcit del Senyor»? El príncep que acudix a enfortir a Josué quan comença la conquista de la terra promesa és probablement «la Paraula»: Jesucrist en la seua existència prehumana (Joan 1:1; Daniel 10:13). Ens enfortix molt la garantia que el glorificat Jesucrist done suport al poble de Déu en la seua guerra espiritual!

Lectura de la Bíblia

(Josué 3:1-13) Josué va alçar el campament de bon matí i marxà des de Xitim fins al Jordà amb tots els israelites. Allí acamparen abans de travessar el riu. ² Al cap de tres dies, els capdavanters van recórrer tot el campament ³ comunicant al poble aquesta orde: —Així que veureu l’arca de l’aliança del Senyor, el vostre Déu, portada pels sacerdots levites, avanceu des d’on vos trobeu i seguiu-la, ⁴ però sense acostar-vos-hi. L’arca ha d’anar unes mil passes al davant vostre. Així sabreu el camí que heu de fer, ja que fins ara no hi heu passat mai. ⁵ Josué va dir al poble: —Purifiqueu-vos, perquè demà el Senyor farà meravelles entre vosaltres. ⁶ I als sacerdots els digué: —Preneu l’arca de l’aliança i poseu-vos davant el poble. Ells van agafar l’arca i avançaven al davant de tots. ⁷ El Senyor va dir a Josué: —Des de hui, jo et faré gran als ulls de tot Israel; així sabran que jo sóc amb tu com vaig ser amb Moisés. ⁸ Mana als sacerdots que porten l’arca de l’aliança que s’aturen quan arriben arran de l’aigua del Jordà. ⁹ Llavors Josué digué als israelites: —Acosteu-vos i escolteu què diu el Senyor, el vostre Déu. ¹⁰ Ara sabreu que el Déu viu és enmig de vosaltres i que expulsarà de davant de vosaltres els cananeus, els hitites, els hivites, els perizites, els guirgaixites, els amorreus i els jebuseus. ¹¹ Mireu, l’arca de l’aliança del Sobirà de tota la terra vos precedirà en el pas del Jordà. ¹² Escolliu-vos ara dotze hòmens de les tribus d’Israel, un per cada tribu. ¹³ Així que els sacerdots que porten l’arca del Senyor, el sobirà de tota la terra, posen els peus dins del Jordà, l’aigua que baixa s’aturarà i quedarà embassada.

MILLORA EN LA PREDICACIÓ

Augmenta la teua alegria en la predicació. Utilitza les nostres ferramentes d’estudi

(2 Timoteu 3:16) Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé.

DEL 27 DE SETEMBRE AL 3 D’OCTUBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOSUÉ 6, 7

«Allunya’t de les coses que no servixen per a res»

(Josué 7:1) Els israelites van cometre una falta greu contra l’orde de l’extermini sagrat. Un membre de la tribu de Judà, Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, es va apoderar d’alguns objectes consagrats a l’extermini. Per això el Senyor s’indignà contra Israel.

(Josué 7:20, 21) Acan li respongué: —És veritat, sóc jo qui ha pecat contra el Senyor, Déu d’Israel. ²¹ Vaig veure entre el botí un magnífic mantell de Xinar, dos-cents sicles de plata i un lingot d’or de vora mig quilo de pes, i, encegat, ho vaig agafar. Ho trobareu enterrat al mig de la meua tenda, amb la plata davall de tot.

w10 15/4 20 § 5

Allunye’m la mirada de coses inútils

⁵ Segles més tard, un home anomenat Acan, també es va deixar seduir pel que va vore. Els israelites havien rebut el manament diví què, quan conquistaren la ciutat de Jericó, destruïren tot excepte alguns objectes que anirien al tresor de Jehovà. Ell els havia advertit: «Però alerta a no tocar res consagrat a l’extermini! Si vos quedàveu alguna cosa faríeu caure la desgràcia i el càstig de l’extermini sobre el nostre campament». Però Acan va desobeir i es va emportar articles de luxe i, allò va ocasionar que els israelites foren derrotats en la ciutat d’Ai i patiren nombroses baixes. No va ser sinó fins que va eixir a la llum el robatori que el culpable va confessar: «Vaig veure [...] el botí [...], i, encegat, ho vaig agafar». El desig dels ulls va portar a Acan a cobdiciar en el seu cor coses prohibides per Déu i això va ocasionar la seua ruïna i la de tot el que era seu (Js 6:18, 19; 7:1-26).

(Josué 7:4, 5) Llavors uns tres mil hòmens pujaren a atacar Ai, però hagueren de fugir davant el contraatac dels seus habitants, ⁵ que els van perseguir des de les portes de la ciutat, muntanya avall, fins a Xebarim. Els van causar trenta-sis baixes. En veure això, el poble es desmoralitzà.

(Josué 7:24-26) Llavors Josué, acompanyat de tot Israel, va endur-se Acan, besnét de Zèrah, i també la plata, el mantell i el lingot d’or, els seus fills i filles, el seu bou, el seu ase, els seus ramats, la seua tenda i tots els altres béns. Els va portar fins a la vall d’Acor. ²⁵ Josué digué a Acan: —Per què ens has portat la desgràcia? Que el Senyor et faça desgraciat hui mateix! Llavors tot Israel el va apedregar. Van cremar els seus béns i els cobriren de pedres. ²⁶ El muntó de pedres que hi van alçar damunt encara existeix hui. Per aquest fet, el lloc s’anomena vall d’Acor. Així es calmà l’enuig del Senyor.

w97 15/8 28 § 2

¿Per què denunciar el que està malament?

Una raó per a denunciar el mal és que servix per a conservar la neteja de la congregació. Jehovà és un Déu net, sant. Vol que tots els que l’adorem siguem nets espiritualment i moralment. La seua Paraula inspirada amonesta: «Sou fills obedients: no vos emmotleu a les antigues passions de quan vivíeu en la ignorància; feu-vos com aquell que és sant i vos ha cridat. També vosaltres sigueu sants en tota la vostra manera de viure, tal com diu l’Escriptura: Sigueu sants, perquè jo sóc sant» (1 Pere 1:14-16). Les persones que practiquen la immundícia o altra classe de maldat poden contaminar tota una congregació i portar-li la desaprovació de Jehovà, a menys que es prenga acció per a corregir-les i fer-les fora (Compara amb Josué, capítol 7).

(1 Joan 2:15-17) No estimeu el món ni res d’allò que hi pertany. Si algú estimara el món, no tindria l’amor del Pare. ¹⁶ Perquè allò que pertany al món són els desigs carnals, l’afany de posseir, les ostentacions. Tot això no ve del Pare, sinó del món. ¹⁷ El món i els seus desigs passen, però els qui fan la voluntat de Déu viuen per sempre.

w10 15/4 21 § 8

Allunye’m la mirada de coses inútils

Els verdaders cristians no som immunes al desig dels ulls i de la carn. Per este motiu, la Paraula de Déu ens anima a controlar amb molta atenció el que vegem i desitgem (1Co 9:25, 27; llig 1 Joan 2:15-17). Algú que va comprendre molt bé com de relacionats estan la vista i el desig va ser Job, qui va dir: «Havia fet pacte amb els meus ulls de no desitjar cap donzella» (Jb 31:1). Aquell home just no sols es negava a tocar amb intencions immorals a cap dona. ¡Ni tan sols volia acariciar la idea! Segles més tard, Jesús va destacar el necessari que és mantindre la ment lliure de pensaments impurs: «Doncs jo vos dic: Tot aquell que mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comés adulteri amb ella en el seu cor» (Mt 5:28).

(2 Pere 3:13) Nosaltres, tal com ell ens ha promés, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia.

Joies espirituals

(Josué 6:20) Llavors, al toc dels corns, el poble va llançar el crit de guerra amb tota la força. Les muralles es van desplomar i el poble corregué a l’assalt de Jericó, cadascú des del lloc on es trobava. Així es van apoderar de la ciutat.

w15 15/11 13 § 2, 3

Preguntes dels lectors

Els exèrcits de l’antiguitat acostumaven a assetjar les ciutats emmurallades que volien conquistar, és a dir, no deixaven eixir ni entrar a ningú. Els habitants de la ciutat assetjada es veien obligats a consumir sols aliments que estigueren emmagatzemats. Quan la ciutat queia finalment, els vencedors s’emportaven totes les riqueses, entre elles els aliments que quedaren. Però els arqueòlegs que excavaren les ruïnes de Jericó trobaren molts aliments. La revista Biblical Archaelogy Review afirma: «A banda de restes de gerros, el que més es va trobar entre les ruïnes va ser gra». Eixe és un detall important. Per què? La revista continua: «Els arqueòlegs no han descobert res igual en Palestina. De vegades troben un o dos gerros amb gra però mai quantitats tan grans. És un descobriment excepcional».

La Bíblia diu que els israelites tenien bones raons per a no emportar-se el gra de Jericó: Jehovà els havia ordenat que no ho feren (Js 6:17, 18). També diu que atacaren just després de la collita (en març o abril), quan abundava el gra (Js 3:15-17; 5:10). El fet que es trobara tant d’aliment entre les ruïnes de Jericó demostra que va ser assetjada durant poc de temps, tal com diu la Bíblia.

Lectura de la Bíblia

(Josué 6:1-14) La ciutat de Jericó estava tancada i barrada per por dels israelites. Ningú no gosava entrar ni eixir. ² El Senyor va dir a Josué: —Pose a les teues mans Jericó, amb el seu rei i els seus defensors. ³ Tu i els teus soldats, feu durant sis dies una volta cada dia entorn de la ciutat. ⁴ Set sacerdots aniran davant l’arca, cada un amb un corn a la mà. El seté dia feu set voltes a la ciutat, i que els sacerdots, mentrestant, toquen els corns. ⁵ Quan sentireu el toc llarg, que tot l’exèrcit llance, ben fort, el crit de guerra. Les muralles de la ciutat es desplomaran, i tot home, des del lloc on es trobe, correrà a l’assalt de Jericó. ⁶ Josué, fill de Nun, va cridar els sacerdots i els digué: —Preneu l’arca de l’aliança i que set de vosaltres vagen davant l’arca del Senyor tocant els corns. ⁷ Després va donar aquesta orde al poble: —Aneu a fer la volta entorn de la ciutat i que els hòmens d’avantguarda se situen davant l’arca del Senyor. ⁸ Tot es va fer tal com Josué ho ordenava. Els set sacerdots que tocaven els corns davant l’arca del Senyor van posar-se en marxa. ⁹ L’avantguarda precedia els sacerdots que tocaven, i darrere l’arca seguia la rereguarda. Tots marxaven al toc dels corns. ¹⁰ Josué havia manat al poble que guardara silenci, sense fer cap crit de guerra i sense dir paraula, fins al dia que els ordenara que llançaren el crit de guerra amb tota la força. ¹¹ Van fer, doncs, la volta a la ciutat amb l’arca del Senyor, i tots se’n tornaren al campament per fer-hi nit. ¹² L’endemà, Josué es va alçar de bon matí. Els sacerdots agafaren l’arca del Senyor, ¹³ i els set sacerdots que tocaven els corns anaven davant. Els hòmens d’avantguarda obrien la marxa, i la tancava la rereguarda, tot avançant al toc dels corns darrere l’arca del Senyor. ¹⁴ Aquell segon dia van fer també la volta a la ciutat i se’n tornaren al campament. Durant sis dies van fer el mateix.

DEL 4 AL 10 D’OCTUBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOSUÉ 8, 9

«Lliçons del relat dels gabaonites»

(Josué 9:3-6) Però els hivites que habitaven a Gabaon, així que van saber tot el que Josué havia fet a Jericó i a Ai, ⁴ foren més astuts. Es van disfressar, carregaren els seus ases amb alforges velles i amb bots de vi rebentats i recosits, ⁵ van calçar-se sandàlies gastades i apedaçades i es posaren uns vestits molt vells. El pa que duien era sec i esmicat. ⁶ Es van presentar així al campament de Guilgal i digueren a Josué i als israelites: —Venim d’un país llunyà a demanar-vos que feu una aliança amb nosaltres.

it-1 977

Gabaon

Relació amb Josué. En el temps de Josué, Gabaon estava habitada pels hivites, una de les set nacions cananees que anaven a ser aniquilades (Dt 7:1, 2; Js 9:3-7). Als gabaonites també se’ls coneixia com amorreus, ja que pareix que esta designació de vegades s’ha aplicat de forma genèrica a tots els cananeus (2Sa 21:2; compara amb Gn 10:15-18; 15:16). A diferència de la resta dels cananeus, els gabaonites s’adonaren que a pesar de la seua força militar i la grandesa de la seua ciutat, la resistència fracassaria, ja que Jehovà estava lluitant per Israel. Per tant, després de la destrucció de Jericó i Ai, els hòmens de Gabaon, que pel que pareix també representaven a les altres tres ciutats hivites de Quefirà, Beerot i Quiriat-Jearim (Js 9:17), enviaren una delegació a Josué en Guilgal per a demanar la pau. Els ambaixadors gabaonites, amb vestits i sandàlies gastades i amb odres de vi rebentats, sacs gastats i pa esmicat i sec, es presentaren com si vingueren d’una terra llunyana, i per tant, fora del camí de les conquistes d’Israel. Van reconéixer la mà de Jehovà en el que amb anterioritat els havia passat a Egipte i als reis amorreus d’Heixbon i Og, però sàviament no mencionaren el que els havia passat a Jericó i Ai, ja que estes notícies no haveren arribat al seu «país llunyà» abans de la seua suposada marxa. Els representants d’Israel examinaren i acceptaren les proves i feren un pacte amb ells per a deixar-los viure (Js 9:3-15).

(Josué 9:14, 15) Llavors els israelites van acceptar part de les provisions dels gabaonites, sense haver consultat el Senyor. ¹⁵ Josué va pactar amb ells un tractat de pau, i així es comprometé a respectar les seues vides. Els principals de la comunitat d’Israel ho confirmaren amb un jurament solemne.

w11 15/11 8 § 14

«Malfia’t del teu propi saber»

¹⁴ Com tots som imperfectes, ningú, ni tan sols els ancians experimentats, ha de deixar de buscar la direcció de Jehovà al prendre decisions. Pensem en com actuaren Josué, successor de Moisés i, els ancians d’Israel quan uns astuts gabaonites se’ls aproparen amb intencions pacífiques. Estos s’havien disfressat per a donar l’aparença què venien d’un país llunyà. Sense preguntar a Jehovà, Josué i els seus hòmens feren un pacte de pau amb ells. I encara que és cert que Jehovà va aprovar en última instància aquell acord, es va assegurar que per al benefici nostre es registrara en les Escriptures el fet que no buscaren la seua guia (Js 9:3-6, 14, 15).

(Josué 9:25-27) Però ara som a les teues mans; tracta’ns com et semble just i correcte. ²⁶ Josué, doncs, els va protegir perquè els israelites no els mataren, ²⁷ però d’aquell dia ençà els encarregà de proveir de llenya i d’aigua la comunitat d’Israel i l’altar del Senyor, en el lloc que el Senyor es volguera escollir.

w04 15/10 18 § 14

«Recorre tota la llargària i l’amplària del país»

¹⁴ Els enviats van dir: «Venim d’un país molt llunyà, atrets per l’anomenada del Senyor, el teu Déu» (Josué 9:3-9). La seua roba i aliments pareixien confirmar que venien de lluny, però, en realitat, Gabaon estava a uns 30 quilòmetres de Guilgal. Creient el que els deien, Josué i els principals feren un pacte d’amistat amb Gabaon i les ciutats veïnes relacionades amb ella. Va ser l’atreviment dels gabaonites simplement un mig per a no ser executats? Al contrari, va reflectir el seu desig d’obtindre el favor del Déu d’Israel. Jehovà va aprovar que es convertiren en proveïdors «de llenya i d’aigua» del temple, de manera que portaren la llenya per a l‘altar dels sacrificis (Josué 9:11-27). Els gabaonites seguiren manifestant la seua bona disposició per a realitzar tasques humils en el servici a Jehovà. És probable que alguns d’ells estigueren entre els servents del temple que regressaren de Babilònia i serviren en el temple reconstruït (Esdres 2:1, 2, 43-54; 8:20). Imitem la seua actitud procurant mantindre la pau amb Déu i mostrant-nos disposats a realitzar les tasques més humils en el Seu servici.

Joies espirituals

(Josué 8:29) Va fer penjar el rei d’Ai en un arbre i l’hi deixà fins a la vesprada. A posta de sol, féu despenjar el cadàver. El van llançar a l’entrada de la ciutat i alçaren sobre ell un gran muntó de pedres que encara existeix hui.

it-1 506

Penjar

Baix la llei que Jehovà va donar a Israel, a certs criminals se’ls penjava en un arbre després d’haver sigut executats, com maleïts per Déu, i aixina se’ls exhibia en públic com a exemple amonestador. No obstant, s’havia d’enterrar el cadàver abans que es fera de nit, ja que deixar-lo en l’arbre tota la nit hauria contaminat el terreny que Déu els havia donat als israelites (Dt 21:22, 23). Israel va obeir esta regla inclús quan als qui s’executava no eren israelites (Js 8:29; 10:26, 27).

Lectura de la Bíblia

(Josué 8:28–9:2) Josué, doncs, va incendiar Ai i la convertí en una ruïna per sempre més, en un tossal desolat, fins al dia de hui. ²⁹ Va fer penjar el rei d’Ai en un arbre i l’hi deixà fins a la vesprada. A posta de sol, féu despenjar el cadàver. El van llançar a l’entrada de la ciutat i alçaren sobre ell un gran muntó de pedres que encara existeix hui. ³⁰ Josué va dedicar un altar al Senyor, Déu d’Israel, a la muntanya d’Ebal. ³¹ El va construir amb pedres intactes, no treballades amb ferramentes de ferro, tal com Moisés, servent del Senyor, havia manat als israelites. Així està escrit en el llibre de la Llei de Moisés. En aquell altar van oferir al Senyor holocaustos i sacrificis de comunió. ³² Allà mateix, Josué va fer escriure sobre unes pedres una còpia de la Llei que Moisés havia escrit en presència dels israelites. ³³ Tot el poble d’Israel amb els seus ancians, els seus capdavanters i els seus jutges, eren allà a cada banda de l’arca, en presència dels sacerdots levites que portaven l’arca de l’aliança del Senyor. Hi eren tant els immigrants estrangers com els nascuts israelites, la mitat al peu de la muntanya de Garizim i l’altra mitat al peu de la muntanya d’Ebal. Era així com Moisés, servent del Senyor, havia manat en altre temps a Josué que beneís el poble d’Israel. ³⁴ Després Josué va llegir tot el llibre de la Llei, amb les benediccions i malediccions que hi ha escrites. ³⁵ No va ometre la lectura de cap dels preceptes de Moisés; els llegí tots davant de l’assemblea del poble d’Israel i davant de les dones, les criatures i els estrangers que residien entre els israelites. ^9:1 La notícia d’aquestes victòries va arribar als reis de la banda occidental del Jordà: de la Muntanya, de la Xefelà i del Litoral fins a la frontera del Líban. Arribà als reis dels hitites, dels amorreus, dels cananeus, dels perizites, dels hivites i dels jebuseus. ² Tots ells es van aliar per combatre contra Josué i els israelites.

MILLORA EN LA PREDICACIÓ

Discurs

it-2 571; 576 § 1

Pacte

Acord entre dos o més persones per a emprendre certa acció o abstindre’s de fer-la; conveni; contracte. La paraula hebrea beríth, d’etimologia incerta, apareix unes 280 voltes en les Escriptures Hebrees, i més de 80 d’eixos casos es donen en el Pentateuc de Moisés. Les tauletes cuneïformes trobades en Qatna en 1927 (antiga ciutat cananea al sud-est d’Hamat) permeten comprovar que el significat primari del terme hebreu és «pacte», comparable al del vocable legal modern de «contracte». «El contingut de dos de les [quinze] tauletes és senzill. La tauleta A conté una llista de noms [...]. La tauleta B, una llista d’aliments [...]. Per tant, la llista A és un compromís pel qual les persones mencionades [...] acorden posar-se al servici d’una altra o complir amb determinades obligacions. La llista B, de la mà del mateix escriba, explicita la naturalesa del compromís: els que subscriuen l’acord rebran a canvi dels seus servicis una quantitat específica d’aliments [...]. El concepte israelita de b^erit, “pacte”, va ser un tema central en la teologia jahvista. Ací apareix escrit este terme per primera volta en un document extrabíblic de temps antics, no posterior al primer terç del segle XIV abans de la nostra era» (Bulletin of the American Schools of Oriental Research, febrer de 1951, pàg. 22).

Altres pactes. a) Josué i els principals d’Israel pacten amb els habitants de la ciutat de Gabaon a fi de permetre’ls seguir amb vida. A pesar que els cananeus havien sigut maleïts i els israelites havien de destruir-los, es considerava que un pacte imposava una obligació tan ineludible que es va permetre als gabaonites seguir vius; la maledicció es va complir fent-los llenyaters i aiguaders per a l’assemblea d’Israel (Js 9:15, 16, 23-27). b) Josué fa un pacte amb Israel per a servir a Jehovà (Js 24:25, 26). c) El pacte dels hòmens de major edat de Galaad amb Jefté en Mispé per a nomenar-lo cap sobre els habitants de Galaad si Jehovà li donava la victòria sobre els ammonites (Jt 11:8-11). d) El pacte entre Jonatan i David (1Sa 18:3; 23:18). e) Jehoiadà, el sacerdot, amb els caps de la guàrdia reial i dels corredors (2Re 11:4; 2Cr 23:1-3). f) Israel pacta amb Jehovà per a despatxar a les esposes estrangeres (Esd 10:3). g) Jehovà dona al seu servent com a pacte del poble o per al poble (Is 42:6; 49:8). h) David fa un pacte en Hebron amb tots els ancians d’Israel (1Cr 11:3). i) Un pacte del poble, durant el regnat d’Asà, per a buscar a Jehovà amb tot el cor i tota l’ànima (2Cr 15:12). j) Josies fa un pacte amb Jehovà per a guardar els seus manaments d’acord amb la Llei (2Cr 34:31). k) Els «sarcàstics» que governaven Jerusalem van creure equivocadament que per haver fet un «pacte» amb la mort estaven segurs (Is 28:14, 15, 18).

DE L’11 AL 17 D’OCTUBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOSUÉ 10, 11

«Jehovà lluita per Israel»

(Josué 10:5) Els cinc reis amorreus de Jerusalem, d’Hebron, de Jarmut, de Laquix i d’Eglon es van aliar i es presentaren amb els seus exèrcits a Gabaon; la van assetjar i atacar.

it-1 55

Adoní-Sèdec

Rei de Jerusalem quan Israel va conquistar la terra promesa. Adoní-Sèdec va formar una coalició amb altres xicotets regnes de l’oest del Jordà en un esforç conjunt per detindre les forces victorioses de Josué (Js 9:1-3). Els habitants hivites de Gabaon, en canvi, feren les paus amb Josué. Com a represàlia, i per a evitar més desercions, Adoní-Sèdec va unir el seu exèrcit als dels altres quatre reis amorreus, va assetjar Gabaon i va guerrejar contra ella. Josué va rescatar als gabaonites de forma espectacular i va esclafar les forces combinades d’estos cinc reis, que van fugir a Maquedà, on se’ls va atrapar en una cova. Josué mateix va donar mort a Adoní-Sèdec i als altres quatre reis davant de les seues tropes, i els va penjar en arbres. Finalment, els seus cossos es van llançar a l’interior de la cova, que es va convertir en la seua tomba (Js 10:1-27).

(Josué 10:10, 11) El Senyor va desconcertar els enemics, i els israelites els van desfer completament a Gabaon. Després els perseguiren per la baixada de Bethoron i els anaven derrotant fins a Azecà i Maquedà. ¹¹ A més, mentre fugien dels israelites, baixant de Bethoron fins a Azecà, el Senyor va fer caure damunt d’ells una pedregada terrible, de manera que en va matar més la pedregada que l’espasa dels d’Israel.

it-1 1038

Granís

Utilitzat per Jehovà. El granís és una de les forces que Jehovà ha utilitzat en certes ocasions per a realitzar la seua paraula i demostrar el seu gran poder (Sl 148:1, 8; Is 30:30). La primera d’estes ocasions coneguda va ser la sèptima plaga sobre l’antic Egipte, que va consistir en una destructiva pedregada que va arruïnar la vegetació, va destruir arbres i va matar tant a hòmens com a les bèsties que estaven en el camp, però no va afectar els israelites en Goixen (Ex 9:18-26; Sl 78:47, 48; 105:32, 33). Més tard, en la terra promesa, quan Josué va acudir en ajuda dels gabaonites, amenaçats per una aliança de cinc reis amorreus, Jehovà va utilitzar contra els atacants grans pedres de granís. En aquella ocasió van morir més amorreus per causa de les pedres de granís que en la batalla contra Israel (Js 10:3-7, 11).

(Josué 10:12-14) El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant dels israelites, Josué s’adreçà al Senyor i, en presència del poble, va cridar: —Sol, atura’t a Gabaon! I tu, lluna, a la vall d’Aialon! ¹³ I el sol s’aturà, i la lluna es va parar, mentre el poble castigava els enemics. Així ho diu el Llibre del Just. El sol es va aturar al bell mig del cel i va ajornar la seua posta tantes hores com té un dia. ¹⁴ Ni abans ni després no hi ha hagut mai un dia com aquell en què el Senyor va obeir la veu d’un home. I és que ell mateix combatia a favor d’Israel.

w04 1/12 11 § 1

Punts destacats del llibre de Josué

10:13. Com és possible este fenomen? «Hi ha res impossible per al Senyor», el creador dels cels i de la terra? (Gènesi 18:14) Si així ho decidix, ell pot alterar el moviment del nostre planeta de manera que, des de l’òptica d’un observador terrestre, parega que el sol i la lluna estan immòbils. O pot deixar que la terra i la lluna continuen el seu moviment i refractar la llum del sol i la lluna de manera que continuen brillant. Siga com siga, «no hi ha hagut mai un dia com aquell» en tota la història humana (Josué 10:14).

Joies espirituals

(Josué 10:13) I el sol s’aturà, i la lluna es va parar, mentre el poble castigava els enemics. Així ho diu el Llibre del Just. El sol es va aturar al bell mig del cel i va ajornar la seua posta tantes hores com té un dia.

w09 15/3 32 § 5

Preguntes dels lectors

El fet que certs llibres es mencionen en la Bíblia i s’hagen utilitzat com a font d’informació no significa que hagen sigut inspirats. No obstant, podem estar segurs que comptem amb tots els escrits que constituïxen «la paraula del nostre Déu» que «dura per sempre» (Is 40:8). Així és: el que Jehovà va decidir incloure en els 66 llibres de la Bíblia i conservar fins als nostres dies és precisament el que cada un de nosaltres necessita per tal d’estar «sempre a punt per a tota obra bona» (2Tm 3:16, 17).

Lectura de la Bíblia

(Josué 10:1-15) El rei de Jerusalem, Adoní-Sèdec, va saber que Josué havia conquerit i arrasat Ai, i que havia tractat aquesta ciutat i el seu rei igual que Jericó i el seu rei. També va sentir a dir que els habitants de Gabaon havien fet un tractat de pau amb els israelites i que ara vivien enmig d’ells. ² Gabaon era una gran ciutat, tan important com una capital reial; era més gran que Ai, i tots els seus hòmens eren bons soldats. Els de Jerusalem, doncs, van sentir pànic, ³ i Adoní-Sèdec envià missatgers al rei d’Hebron, Oham, al rei de Jarmut, Piram, al de Laquix, Jafia, i a Debir, rei d’Eglon. Els deia: ⁴ —Veniu a ajudar-me. Ataquem els de Gabaon, que han fet un tractat de pau amb Josué i els israelites. ⁵ Els cinc reis amorreus de Jerusalem, d’Hebron, de Jarmut, de Laquix i d’Eglon es van aliar i es presentaren amb els seus exèrcits a Gabaon; la van assetjar i atacar. ⁶ Llavors els gabaonites enviaren missatgers a Josué, que era acampat a Guilgal, per dir-li: —No ens deixes desemparats! Puja de pressa a salvar els teus servents. Ajuda’ns, perquè s’han aliat contra nosaltres tots els reis amorreus de la Muntanya. ⁷ Tot seguit, Josué va pujar de Guilgal amb els seus millors guerrers i amb tot el seu exèrcit. ⁸ El Senyor li digué: —No tingues por d’ells. Jo els pose a les teues mans. Cap d’ells no et podrà resistir. ⁹ Després d’haver caminat tota la nit des de Guilgal, Josué va atacar els amorreus per sorpresa. ¹⁰ El Senyor va desconcertar els enemics, i els israelites els van desfer completament a Gabaon. Després els perseguiren per la baixada de Bethoron i els anaven derrotant fins a Azecà i Maquedà. ¹¹ A més, mentre fugien dels israelites, baixant de Bethoron fins a Azecà, el Senyor va fer caure damunt d’ells una pedregada terrible, de manera que en va matar més la pedregada que l’espasa dels d’Israel. ¹² El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant dels israelites, Josué s’adreçà al Senyor i, en presència del poble, va cridar: —Sol, atura’t a Gabaon! I tu, lluna, a la vall d’Aialon! ¹³ I el sol s’aturà, i la lluna es va parar, mentre el poble castigava els enemics. Així ho diu el Llibre del Just. El sol es va aturar al bell mig del cel i va ajornar la seua posta tantes hores com té un dia. ¹⁴ Ni abans ni després no hi ha hagut mai un dia com aquell en què el Senyor va obeir la veu d’un home. I és que ell mateix combatia a favor d’Israel. ¹⁵ Després d’això, Josué amb tots els israelites se’n tornà al campament de Guilgal.

MILLORA EN LA PREDICACIÓ

Augmenta la teua alegria en la predicació: Accepta l’ajuda dels teus companys

(1 Pere 5:9) Resistiu-li ferms en la fe. Ja sabeu que la comunitat de germans estesa per tot el món ha de suportar els mateixos sofriments.

(Fets 18:1-5) Després Pau va eixir d’Atenes i se’n va anar a Corint. ² Allà va trobar un jueu anomenat Àquila, originari del Pont, que acabava d’arribar d’Itàlia amb Priscil·la, la seua muller, perquè Claudi havia decretat l’expulsió de tots els jueus de Roma. Pau s’uní a ells ³ i, com que tenia el mateix ofici de fabricar tendes, estava a casa d’ells i treballaven junts. ⁴ Cada dissabte prenia la paraula a la sinagoga, intentant convéncer tant jueus com grecs. ⁵ Quan Siles i Timoteu van baixar de Macedònia, Pau es va dedicar plenament a la predicació de la Paraula i donava testimoni davant dels jueus que Jesús és el Messies.

(Filipencs 1:25) Estic plenament convençut que em quedaré i que restaré prop de tots vosaltres perquè continueu avançant i la vostra fe hi trobe un motiu de goig.

DEL 18 AL 24 D’OCTUBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOSUÉ 12-14

«Seguix a Jehovà de tot cor»

(Josué 14:7, 8) Jo tenia quaranta anys quan Moisés, servent del Senyor, m’envià des de Cadeix-Barnea a explorar aquest país. Quan vaig tornar, el vaig informar amb tota sinceritat. ⁸ Però els germans que m’havien acompanyat van desmoralitzar el poble, mentre que jo em mantenia fidel al Senyor, el meu Déu.

(Josué 14:10-12) Ja fa quaranta-cinc anys que el Senyor va dir això a Moisés, quan Israel feia camí pel desert, i el Senyor m’ha conservat la vida, tal com va prometre. Ara ja he complert vuitanta-cinc anys, ¹¹ però encara em sent tan fort com quan Moisés m’encarregà aquella missió, prou fort per a anar a la guerra i combatre. ¹² Ara, doncs, dóna’m aquella muntanya que aleshores em va prometre el Senyor. Tu mateix vas sentir aleshores que allà hi habiten els anaquites en ciutats grans i fortificades. Tant de bo que el Senyor estiga amb mi, i jo aconseguisca d’expulsar-los, tal com ell va dir.

w04 1/12 12 § 2

Punts destacats del llibre de Josué

14:10-13. Encara que té 85 anys d’edat, Caleb sol·licita la difícil assignació de desallotjar la regió d’Hebron, que està ocupada pels anaquites, hòmens d’extraordinària estatura. Amb l’ajuda de Jehovà, este experimentat guerrer els conquista i Hebron es convertix en ciutat de refugi (Josué 15:13-19; 21:11-13). L’exemple de Caleb ens anima a no eludir cap assignació teocràtica difícil.

(Josué 14:13, 14) Llavors Josué va beneir Caleb, fill de Jefunné, i li donà Hebron en herència. ¹⁴ Per això Hebron pertany, encara hui, als descendents de Caleb, fill de Jefunné, el quenizita, perquè Caleb s’havia mantingut fidel al Senyor, Déu d’Israel.

w06 1/10 18 § 11

La fe i el temor de Déu ens infonen valor

¹¹ La fe verdadera no és estàtica sinó que creix a mesura que vivim la veritat i anem veient els beneficis de la conducta cristiana, comprovant les respostes a les nostres oracions i sentint d’altres maneres que Jehovà dirigix els nostres passos (Salm 34:9 [v. 8 TNM]; 1 Joan 5:14, 15). Estem segurs que la fe de Josué i Caleb es va enfortir al comprovar per ells mateixos la bondat de Déu (Josué 23:14). Sols pensem en el següent: en conformitat amb la promesa divina, havien sobreviscut quatre dècades en el desert (Nombres 14:27-30; 32:11, 12). Després se’ls havia deixat participar activament en la conquista de Canaan els següents sis anys. Ara, per fi podien disfrutar d’una vida llarga, bona salut i inclús de les seues pròpies terres. Jehovà és molt generós al recompensar als qui el servixen amb valor i lleialtat! (Josué 14:6, 9-14; 19:49, 50; 24:29)

(1 Joan 5:14, 15) I aquesta és la confiança que mantenim davant de Déu: sempre que li demanem alguna cosa d’acord amb la seua voluntat, ell ens escolta. ¹⁵ Sabent, per tant, que ens escolta en tot allò que li demanem, sabem també que ja posseïm allò que li hem demanat.

Joies espirituals

(Josué 13:2) Tots els territoris dels filisteus i dels gueixurites.

(Josué 13:5) També la regió de Biblos i tot el Líban oriental, des de Baal-Gad, al peu de la muntanya de l’Hermon, fins a Lebó-Hamat.

it-1 1054

Biblos

Jehovà va incloure «la regió de Biblos» entre les regions que Israel encara havia de conquistar en els dies de Josué (Js 13:1-5). Molts crítics ho han interpretat com una incoherència, perquè la ciutat de Biblos es trobava molt al nord d’Israel (a uns 100 quilòmetres al nord de Dan) i al paréixer mai arribà a estar baix el govern israelita. Alguns erudits han apuntat que el text hebreu poguera estar danyat en este versicle i que el relat deia en principi «la terra junt al Líban» o «fins la frontera de la regió de Biblos». No obstant, no s’ha de passar per alt que les promeses de Jehovà registrades en Josué 13:2-7 eren de caràcter condicional. D’ací que Israel mai conquistara Biblos per la seua desobediència (Compara amb Js 23:12, 13).

Lectura de la Bíblia

(Josué 12:7-24) Aquests són els reis de la banda occidental del Jordà que Josué i els israelites van derrotar, des de Baal-Gad, a la gran vall del Líban, fins al Mont Pelat, que s’alça prop de Seïr. Josué va donar possessió d’aquests territoris als israelites, perquè els repartiren entre les tribus. ⁸ Els territoris són: la Muntanya, la Xefelà, l’Arabà, els Vessants, el Desert i el Nègueb. Són els territoris on vivien els hitites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus. ⁹ Els reis vençuts eren els de les ciutats següents: Jericó, Ai, que és a prop de Betel, ¹⁰ Jerusalem, Hebron, ¹¹ Jarmut, Laquix, ¹² Eglon, Guèzer, ¹³ Debir, Guèder, ¹⁴ Hormà, Arad, ¹⁵ Libnà, Adul·lam, ¹⁶ Maquedà, Betel, ¹⁷ Tapúah, Héfer, ¹⁸ Afec, Saron, ¹⁹ Hassor, ²⁰ Ximon, Maron, Acxaf, ²¹ Tanac, Meguidó, ²² Quèdeix, Jocneam del Carmel, ²³ Dor, en el litoral de Dor, Goïm de Galilea ²⁴ i Tirsà. En total, trenta-un reis.

VISQUEM COM A CRISTIANS

Tin a Jehovà sempre en ment

(2 Cròniques 16:9) Perquè la mirada del Senyor recorre tota la terra, i ell dóna força als qui li són fidels de cor. En aquesta ocasió, però, t’has comportat com una persona sense enteniment; des d’ara, doncs, hi haurà guerres contra tu.

(Romans 8:32) Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell?

(Salm 16:8) Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré.

(Colossencs 3:23) Siga quin siga el vostre treball, feu-lo de cor, pel Senyor i no pels hòmens.

(Mateu 6:22) El llum del cos és l’ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat.

DEL 25 AL 31 D’OCTUBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOSUÉ 15-17

«Protegix la teua valuosa herència»

(Josué 15:14) Caleb en va fer fora els tres clans d’Anac: el de Xeixai, el d’Ahiman i el de Talmai.

it-1 1112 § 10

Hebron

Durant la campanya realitzada al sud de Canaan, Israel va destruir totalment als habitants d’Hebron i al seu rei (al paréixer el successor d’Oham) (Js 10:36, 37). No obstant, malgrat que els israelites liderats per Josué doblegaren el poder dels cananeus, pareix que no deixaren guarnicions immediatament per a mantindre les seues conquistes. Mentre Israel guerrejava en altre lloc, els anaquites tornaren a establir-se en Hebron, per la qual cosa Caleb (o els fills de Judà comandats per Caleb) va haver de llevar-los de nou la ciutat algun temps després (Js 11:21-23; 14:12-15; 15:13, 14; Jt 1:10). Hebron es va assignar originalment a Caleb, de la tribu de Judà; més tard, al convertir-se en ciutat de refugi, va ser designada ciutat sagrada. També va ser una de les ciutats sacerdotals. No obstant el camp de la ciutat d’Hebron i els seus poblats foren la possessió hereditària de Caleb (Js 14:13, 14; 20:7; 21:9-13).

(Josué 16:10) Tanmateix, els efraïmites no pogueren expulsar els cananeus de Guèzer. Aquests han continuat vivint entre els efraïmites fins al dia de hui, però sotmesos a prestacions forçoses.

it-2 1148

Treball forçat

En temps bíblics se solia esclavitzar als pobles conquistats i després sotmetre’ls a «prestacions forçoses»(heb. mas) (Dt 20:11; Js 16:10; 17:13; Est 10:1; Is 31:8; Lm 1:1). Mentres foren esclaus sotmesos a treballs forçats per caps egipcis que els tiranitzaven, els israelites edificaren els llocs de depòsit de Pitom i Ramsés (Ex 1:11-14). Posteriorment, ja en la terra promesa, en lloc de complir amb el mandat de Jehovà d’expulsar a tots els habitants cananeus que haurien d’haver sigut destruïts, els israelites els obligaren a fer treballs forçats propis d’esclaus. Este procedir els va perjudicar, ja que els va conduir a l’adoració de deus falsos (Js 16:10; Jt 1:28; 2:3, 11, 12). El rei Salomó va obligar als cananeus, amorreus, hitites, perizites, hivites i jebuseus a realitzar treballs forçats com a esclaus (1Re 9:20, 21).

(Deuteronomi 20:1-4) Quan vages a fer la guerra contra els teus enemics i veges cavalls, carros de guerra i un exèrcit més gran que el teu, no tingues por. El Senyor, el teu Déu, que t’ha tret del país d’Egipte, és amb tu. ² Quan estigueu a punt de començar el combat, que s’avance el sacerdot per parlar a les tropes ³ i els diga: “Escolta, Israel! Hui aneu a combatre contra els vostres enemics: no vos descoratgeu, no tingueu por, no vos espanteu ni tremoleu davant d’ells. ⁴ El Senyor, el vostre Déu, vos acompanya per lluitar a favor vostre contra els enemics i donar-vos la victòria.”

(Josué 17:17, 18) Llavors Josué va dir a les tribus d’Efraïm i de Manassés, descendents de Josep: —Sou molts i molt forts. No en teniu prou, amb una sola part del país. ¹⁸ La regió muntanyosa, coberta de boscos, serà vostra: taleu-la i conreeu-la. Llavors vos fareu vostres els accessos a la plana i podreu expulsar els cananeus, encara que tinguen carros de guerra i siguen molt forts.

it-1 408 § 4

Canaan

Encara que molts cananeus sobrevisqueren a la conquista i no foren subjugats, encara es podia dir que Jehovà havia donat a Israel tota la terra que havia jurat donar als seus avantpassats, que els havia donat «el repòs dels enemics que l’envoltaven» i que no havia fallat cap promesa de les que Jehovà havia fet a la casa d’Israel; «no n’hi hagué cap que no es complira» (Js 21:43-45). El temor s’havia apoderat de tots els pobles veïns i enemics dels israelites, per la qual cosa no foren una amenaça verdadera a la seua seguretat. Déu havia dit amb antelació que expulsaria als cananeus «poc a poc» per a que no es multiplicaren les bèsties salvatges en una terra desolada de sobte (Ex 23:29, 30; Dt 7:22). Malgrat que els cananeus disposaven d’un armament superior, com carros de guerra amb falçs de ferro, no es podia dir que la promesa de Jehovà haguera fallat perquè en algunes ocasions els israelites foren derrotats (Js 17:16-18; Jt 4:13). Més bé, el registre bíblic mostra que les poques derrotes que patiren els israelites es degueren a la seua infidelitat (Nm 14:44, 45; Js 7:1-12).

Joies espirituals

(Josué 17:15) Josué respongué: —Si sou tants que ja no cabeu a les muntanyes d’Efraïm, pugeu als boscos i cultiveu per a vosaltres una part dels territoris dels perizites i dels rafaïtes.

(Josué 17:18) La regió muntanyosa, coberta de boscos, serà vostra: taleu-la i conreeu-la. Llavors vos fareu vostres els accessos a la plana i podreu expulsar els cananeus, encara que tinguen carros de guerra i siguen molt forts.

w15 15/7 32

Ho sabies?

Tenia tants boscs Israel com diu la Bíblia?

LA BÍBLIA diu que en algunes regions de la terra promesa hi havia una gran quantitat d’arbres (1Re 10:27; Js 17:15, 18). No obstant, hui en dia, molts d’eixos arbres han desaparegut i per això hi ha qui es pregunta si és cert el que diu la Bíblia.

El llibre Life in Biblical Israel (La vida en l’Israel bíblic) explica que «en l’antic Israel, els boscs eren molt més extensos que en l’actualitat». En les zones muntanyoses creixien arbres com el pi blanc (Pinus halepensis), la coscolla de Palestina (Quercus calliprinos) i la cornicabra (Pistacia palaestina). I en la Xefelà, la regió situada entre la serralada central i la costa mediterrània, abundaven els sicòmors (Ficus sycomorus).

L’obra Plants of the Bible (Plantes de la Bíblia) indica que en alguns llocs d’Israel han desaparegut tots els arbres. Quina ha sigut la causa? El llibre diu que va ser un procés gradual: «L’home ha talat els boscs a fi d’obtindre més terres de cultiu, pastures, materials per a la construcció i combustibles».

Lectura de la Bíblia

(Josué 15:1-12) El territori assignat per sorts als clans de la tribu de Judà s’estenia fins a la frontera d’Edom, al desert de Sin, cap al Nègueb, en direcció a Teman. ² La seua frontera sud començava a l’extrem meridional del Mar Mort, a la llengua de terra que mira al Nègueb; ³ després es dirigia cap al sud, seguia per la pujada d’Acrabim, travessava Sin i tornava a pujar en direcció al sud de Cadeix-Barnea; després passava per Hesron, pujava cap a Adar i vorejava Carcà. ⁴ Seguia per Asmon i anava a parar al torrent d’Egipte i s’acabava al mar. Aquesta era la frontera meridional de Judà. ⁵ A llevant, la frontera era el Mar Mort fins a la desembocadura del Jordà. La frontera nord començava a la desembocadura del Jordà ⁶ i pujava a Bethoglà, passant pel nord de Betaarabà. Després continuava fins a la roca de Bóhan, nom d’un dels fills de Rubén; ⁷ pujava cap a Debir, passant per la vall d’Acor, i després, més cap al nord, girava en direcció a Guilgal, enfront de la pujada d’Adummim, que es troba al sud del torrent. Després passava vora les aigües d’Enxèmeix i anava a parar a la font de Roguel. ⁸ D’allà pujava per la vall de Benhinnom, pel vessant sud del territori dels jebuseus, on es troba Jerusalem; després pujava cap al cim de la muntanya, enfront de la vall d’Hinnom, a ponent, i arribava, pel nord, fins a la vall dels Rafaïtes. ⁹ Des d’aquell cim, la frontera girava cap a les fonts de les aigües de Neftóah, anava a parar a Iïm, a la muntanya d’Efron, i s’allargava fins a Baalà, anomenada també Quiriat-Jearim. ¹⁰ Llavors la frontera es desviava a l’oest de Baalà, cap a la muntanya de Seïr, passava pel vessant nord de la muntanya de Jearim, o mont Quessalon, tornava a baixar cap a Bet-Xèmeix i travessava Timnà. ¹¹ Seguia cap al vessant nord d’Ecron, girava cap a Xicaron, passava per la muntanya de Baalà i eixia a Jabneel per a desembocar al mar. ¹² El mar Mediterrani era la frontera de ponent. Aquests van ser els límits del territori assignat als clans de la tribu de Judà.

VISQUEM COM A CRISTIANS

Compartim les bones notícies que un món millor està a prop!

(Salm 37:10, 11) Dura tan poc, l’injust! Si mires al seu lloc, ja no l’hi trobes. ¹¹ Però els humils posseiran la terra, fruiran d’una gran pau.

(Apocalipsi 21:3-5) I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron: —Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els hòmens. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Déu que és amb ells”. ⁴ Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat. ⁵ I el qui seu al tron va afirmar: —Jo faig que tot siga nou. I afegí: —Escriu aquestes paraules, perquè són veritat i dignes de tota confiança.

(Isaïes 52:7) Que bonics són, per les muntanyes els peus del missatger de bones noves que anuncia la pau i el benestar, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu ja regna!».

(Salm 37:10, 11) Dura tan poc, l’injust! Si mires al seu lloc, ja no l’hi trobes. ¹¹ Però els humils posseiran la terra, fruiran d’una gran pau.

(Lluc 6:45) L’home bo, del bon tresor del seu cor, en trau la bondat, i l’home roí, del seu tresor roí, en trau el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.

Exemples de conversacions

(2 Timoteu 3:16) Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé.

(Job 26:7) Déu estén el nord del cel damunt del buit, penja la terra sobre el no-res.