Referències del Quadern d’activitats
DEL 7 AL 13 DE MARÇ
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 SAMUEL 12, 13
«Ser presumptuós porta a la deshonra»
(1 Samuel 13:5-7) Els filisteus també es mobilitzaren per lluitar contra Israel. Tenien tres mil carros de guerra, amb les dotacions corresponents, en total sis mil hòmens, i una infanteria tan nombrosa com els grans d’arena de la vora de la mar. Els filisteus pujaren per acampar a Micmàs, a l’est de Betaven. 6 Els israelites es van veure perduts, perquè estaven encerclats, i la gent s’amagà per les coves i les foies, als espadats, als soterranis i a les cisternes. 7 Alguns hebreus fins i tot van passar el Jordà, cap als territoris de Gad i de Galaad. Mentrestant, Saül continuava a Guilgal. La tropa que havia reunit se li desmoralitzava.
(1 Samuel 13:8, 9) Va esperar set dies, que era el terme fixat per Samuel, però com que Samuel no havia arribat a Guilgal i la gent se li dispersava, 9 Saül va dir que li portaren les víctimes per a l’holocaust i per als sacrificis de comunió, i va oferir l’holocaust.
Camina junt al teu Déu amb humiltat i modèstia
11 Pensem en el que li va passar al rei Saül. De jove era un home modest, conscient de les seues limitacions, que fins i tot va dubtar en acceptar més responsabilitats (1Sa 9:21; 10:20-22). Però amb el temps, es va fer presumptuós. Poc després de pujar al tron, va començar a manifestar este defecte. En una ocasió, va perdre la paciència mentres esperava que arribara el profeta Samuel. En comptes de confiar amb modèstia que Jehovà actuaria a favor del seu poble, Saül va oferir un sacrifici a pesar de no tindre dret a fer-ho. Com a resultat, va perdre el favor de Jehovà i, finalment, també el seu regnat (1Sa 13:8-14). Serem savis si aprenem d’este exemple amonestador i evitem actuar presumptuosament.
(1 Samuel 13:13, 14) Samuel respongué: «Quin poc enteniment! No has complit l’orde que el Senyor, el teu Déu, t’havia donat. El Senyor hauria consolidat per sempre la teua dinastia a Israel, 14 però ara no es mantindrà. El Senyor ja s’ha buscat un home com el que desitja el seu cor i ha disposat que siga el sobirà del seu poble, ja que tu no has complit el que ell t’havia manat.»
w07 15/6 27 § 8
Jehovà valora la nostra obediència
8 El relat bíblic de Saül ens ensenya una lliçó d’obediència. Al principi, Saül era humil i modest, es considerava poca cosa. Però, amb el temps, es va fer orgullós (1 Samuel 10:21, 22; 15:17). Abans d’enfrontar-se amb els filisteus, el profeta Samuel li va dir que l’esperara per a oferir-li un sacrifici a Jehovà i donar-li més instruccions. Però com Samuel tardava tant, el poble es va espantar i va començar a fugir. Al vore esta situació, Saül va començar a fer el sacrifici en comptes d’esperar que Samuel arribara, cosa que va desagradar a Jehovà. Quan finalment Samuel va arribar, Saül no va fer més que posar excuses. Per al rei Saül, el sacrifici en si va ser més important que obeir les instruccions que Jehovà li havia donat. Per això, Samuel li va dir: «Quin poc enteniment! No has complit l’orde que el Senyor, el teu Déu, t’havia donat. El Senyor hauria consolidat per sempre la teua dinastia a Israel». Per haver desobeït a Jehovà, Saül va perdre la posició de rei (1 Samuel 10:8; 13:5-13).
Joies espirituals
(1 Samuel 12:21 TNM) No vos aparteu d’ell per a anar darrere de coses buides, que no són de cap profit ni poden salvar ningú perquè estan buides.
Obeiràs l’amorosa guia de Jehovà?
15 Pensaria el poble que els reis humans eren més reals i confiables que Jehovà? Si eixe era el cas, estaven anant darrere d’irrealitats, o coses buides. Eixes irrealitats els portarien a anar darrere d’altres coses buides, com la idolatria. Els reis humans els farien caure en la idolatria i els farien vore els ídols de fusta i pedra més reals i confiables que Jehovà, el Déu invisible. Però l’apòstol Pau va dir que els ídols no són res (1 Co 8:4). Els ídols no poden vore ni escoltar ni parlar ni actuar. Podem vore i tocar els ídols, però si els adorarem, estaríem anant darrere de coses buides, d’irrealitats que ens portarien a la ruïna espiritual (Sl 115:4-8).
Lectura de la Bíblia
(1 Samuel 12:1-11) Samuel va dir a tot Israel: «Ja veieu que m’he avingut a tot allò que m’heu demanat i vos he donat un rei. 2 Ara ja teniu un rei que vos vaja davant. Jo ja sóc vell i tinc els cabells blancs: entre vosaltres hi ha els meus fills. Jo he anat al davant vostre des de jove i fins al dia de hui. 3 Ací em teniu. Responeu davant del Senyor i el seu ungit: A qui he pres el bou o bé l’ase? Qui he oprimit? Qui he maltractat? De qui he acceptat suborns que em taparen els ulls a favor d’ell en algun plet? Estic disposat a restituir-vos-ho.» 4 Ells van respondre: «Tu no ens has oprimit, ni ens has maltractat, ni has acceptat res de ningú.» 5 Llavors ell digué: «Hui el Senyor és testimoni, i ho és també el seu ungit, que no heu trobat a les meues mans res a reclamar.» Ells respongueren: «El Senyor n’és testimoni.» 6 Samuel digué encara al poble: «És el Senyor qui va escollir Moisés i Aaron i va traure d’Egipte els vostres pares. 7 Ara, doncs, compareixeu, que vos retrauré, a la seua presència, tots els beneficis que ell vos ha fet, tant a vosaltres com als vostres pares. 8 Després que Jacob haguera anat a Egipte, els vostres pares van clamar al Senyor, i el Senyor els envià Moisés i Aaron, que els van fer eixir d’Egipte i els feren habitar en aquest lloc. 9 Però van oblidar el Senyor, el seu Déu, i ell els va posar en mans de Sisserà, general en cap de l’exèrcit d’Hassor, i en mans dels filisteus i del rei de Moab, que els van fer la guerra. 10 Llavors van clamar al Senyor, dient: “Hem pecat. T’hem abandonat, Senyor, i hem adorat els Baals i les Astartes. Però ara allibera’ns de les mans dels nostres enemics i t’adorarem a tu sol.” 11 El Senyor va enviar Jerubaal, Bedan, Jefté i a mi mateix, Samuel; vos alliberà de les mans dels enemics que vos envoltaven i poguéreu viure tranquils.
DEL 14 AL 20 DE MARÇ
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 Samuel 14, 15
«L’obediència és millor que els sacrificis»
(1 Samuel 15:3) Ara, doncs, ataca’ls i consagra’ls a l’extermini amb tots els seus béns. Mata sense pietat hòmens i dones, infants i criatures de pit, vaques, ovelles, camells i ases.»
(1 Samuel 15:13-15) Samuel anà a trobar Saül. Saül li digué: «Que el Senyor et beneïsca! Ja he complert l’orde del Senyor.» 14 Samuel va respondre: «Què són, doncs, aquest belar d’ovelles i aquest mugir de vedells que sent?» 15 Saül va dir: «Ho han portat de l’expedició contra els amalequites. La tropa ha reservat el bo i millor de les ovelles i vedells per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu. Tota la resta, l’hem consagrada a l’extermini.»
(1 Samuel 15:22, 23) Però Samuel digué: «¿És que el Senyor es complau en holocaustos i sacrificis tant com en l’obediència a la seua veu? No! L’obediència és millor que els sacrificis, millor que oferir greix de moltons. 23 Rebel·lar-se contra ell és com pecar de màgia, desobeir-lo és endevinació i males arts. Tu has rebutjat la paraula del Senyor, i ell et rebutja com a rei.»
w07 15/6 26 § 4
Jehovà valora la nostra obediència
4 Com Jehovà és el creador, Ell ja ho té tot en sentit material. Vol dir això que no hi ha res que li puguem oferir? En absolut! N’hi ha una cosa molt preciosa que li podem donar. De què es tracta? Trobem la resposta en les següents paraules: «Sigues sensat, fill meu: el meu cor s’alegrarà i podré tapar la boca als qui m’ultratgen» (Proverbis 27:11). Podem donar-li a Déu la nostra obediència. Sense importar les nostres circumstàncies o antecedents, si som obedients, tots podem respondre a l’acusació de Satanàs: que els humans no es mantindran lleials a Jehovà davant de les proves. Quin privilegi més gran!
it-2 513 § 5
Obediència
Si volem obtindre el favor de Déu, no podem substituir l’obediència per cap altra cosa. De fet, Samuel li va dir al rei Saül: «¿És que el Senyor es complau en holocaustos i sacrificis tant com en l’obediència a la seua veu? No! L’obediència és millor que els sacrificis, millor que oferir greix de moltons» (1Sa 15:22). Si no fem cas del que ens diu Jehovà, estaríem demostrant desconfiança i falta de fe en Ell i en la seua Paraula. De fet, no obeir-lo és comparable a practicar endevinació o idolatria (1Sa 15:23; compara-ho amb Rm 6:16). Expressar que estem d’acord amb les instruccions que se’ns dona, però no actuar, mostra una falta de respecte i confiança en qui les dona (Mt 21:28-32). Els qui es conformen en escoltar la veritat sobre Jehovà però no posen en pràctica el que aprenen, s’estan enganyant a ells mateixos i no seran beneïts (Jm 1:22-25). Jesucrist va dir clarament que rebutjarà tots aquells que pareix que l’obeïxen, però ho fan d’una manera incorrecta o amb una mala motivació. També va dir que mai podran entrar en el Regne de Déu (Mt 7:15-23).
Joies espirituals
(1 Samuel 15:24) Saül va dir llavors a Samuel: «He pecat. No he fet cas de l’orde del Senyor ni del que tu em vas manar. He tingut por dels meus hòmens i els he obeït.
it-1 517
Compassió
Hi ha situacions en les quals Jehovà no vol que mostrem compassió, com va ser en el cas del rei Saül. Ell no va obeir completament el que Jehovà li havia manat. Mostrà compassió als seus enemics, els amalequites, i no els va executar a tots. Com a conseqüència, Jehovà el va rebutjar com a rei (1Sa 15:2-24). Hem de valorar molt la justícia de Jehovà i posar la nostra lleialtat a ell per davant de tot. D’esta manera evitarem equivocar-nos i perdre la seua aprovació, com li va passar a Saül.
Lectura de la Bíblia
(1 Samuel 15:1-16) Samuel va dir a Saül: «Jo vaig ser l’enviat del Senyor per ungir-te rei d’Israel, el seu poble. Ara, doncs, escolta les paraules del Senyor. 2 Això diu el Senyor de l’univers: “Demanaré comptes als amalequites del que van fer a Israel, quan pujava d’Egipte i no el deixaren passar. 3 Ara, doncs, ataca’ls i consagra’ls a l’extermini amb tots els seus béns. Mata sense pietat hòmens i dones, infants i criatures de pit, vaques, ovelles, camells i ases.”» 4 Saül va posar el poble en peu de guerra i li passà revista a Telaïm. Hi havia dos-cents mil hòmens d’infanteria, dels quals deu mil eren de Judà. 5 Saül va aproximar-se al campament amalequita i preparà, en el torrent, un atac per sorpresa. 6 Llavors va fer dir als quenites: «Fugiu d’entre els amalequites. No voldria fer-vos mal amb ells, ja que vosaltres vos vau portar noblement amb els israelites quan pujaven d’Egipte.» Els quenites es van apartar d’entre els amalequites. 7 Saül, aleshores, atacà els amalequites, des d’Havilà en direcció a Xur, la frontera d’Egipte. 8 Va fer presoner Agag, el rei d’Amalec, i consagrà tot el poble a l’extermini. 9 Però Saül i els seus hòmens van plànyer Agag i el bo i millor de les ovelles, vaques, bestiar gras, corders i tot allò que feia goig. Només exterminaren el bestiar de rebuig, que no servia per a res. 10 El Senyor va comunicar a Samuel la seua paraula. Li digué: 11 «Em penedisc d’haver fet rei Saül, perquè s’ha allunyat de mi i ja no compleix el que jo dic.» Samuel va tenir-ne un gran disgust i passà tota la nit clamant al Senyor. 12 S’alçà per anar a trobar Saül de bon matí, però li van dir que se n’havia anat a Carmel, on havia fet erigir una gran pedra per commemorar la seua victòria, i després havia tornat i havia baixat fins a Guilgal. 13 Samuel anà a trobar Saül. Saül li digué: «Que el Senyor et beneïsca! Ja he complit l’orde del Senyor.» 14 Samuel va respondre: «Què són, doncs, aquest belar d’ovelles i aquest mugir de vedells que sent?» 15 Saül va dir: «Ho han portat de l’expedició contra els amalequites. La tropa ha reservat el bo i millor de les ovelles i vedells per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu. Tota la resta, l’hem consagrada a l’extermini.» 16 Però Samuel va replicar: «Deixa que et faça saber el que el Senyor m’ha revelat la nit passada.» Saül va respondre: «Parla, doncs.»
DEL 21 AL 27 DE MARÇ
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 Samuel 16, 17
«El Senyor és l’amo de la guerra»
(1 Samuel 17:36, 37) El teu servent ha matat lleons i óssos: aquest filisteu incircumcís serà com un d’ells, perquè ha desafiat les tropes del Déu viu!» 37 David va dir també: «El Senyor, que m’ha salvat d’óssos i lleons, també em salvarà d’aquest filisteu.» Aleshores Saül li digué: «Vés, i que el Senyor siga amb tu.»
wp16.5 11 § 2, 3
«El Senyor és l’amo de la guerra»
Per a tranquil·litzar a Saül, David li va contar com havia vençut al lleó i a l’os. Ell no estava presumint, perquè sabia que els havia vençut gràcies a Jehovà. Va dir: «El Senyor, que m’ha salvat d’óssos i lleons, també em salvarà d’aquest filisteu». Finalment, Saül resignat li va contestar: «Vés, i que el Senyor siga amb tu» (1 Samuel 17:37).
T’agradaria tindre una fe com la de David? Fixa’t que la fe de David no es basava en il·lusions, sinó que confiava en Jehovà perquè el coneixia i ja havia rebut la seua ajuda. Ell sabia que Jehovà és un Déu protector i que complix totes les seues promeses. Si volem tindre una fe com la de David, hem de continuar aprenent de Jehovà, i a mesura que apliquem en la nostra vida el que aprenem, vorem els bons resultats i açò enfortirà la nostra fe (Hebreus 11:1 TNM).
(1 Samuel 17:45-47) David li va respondre: «Tu véns contra mi amb l’espasa, la llança i la javelina, però jo vinc contra tu en nom del Senyor de l’univers, el Déu de les tropes d’Israel, que tu has insultat. 46 Hui mateix el Senyor et farà caure a les meues mans, et mataré i et tallaré el cap. Hui donaré les despulles de l’exèrcit filisteu als ocellots i als animals feréstecs, i tot el país sabrà que Israel té un Déu. 47 Tots els qui són ací veuran que el Senyor no dóna la victòria amb l’espasa o amb la llança. El Senyor és l’amo de la guerra i hui vos farà caure a les nostres mans.»
wp16.5 11, 12
«El Senyor és l’amo de la guerra»
La resposta de David va mostrar la gran fe que tenia. Imagina’t el jove David dient-li a Goliat: «Tu véns contra mi amb l’espasa, la llança i la javelina, però jo vinc contra tu en nom del Senyor de l’univers, el Déu de les tropes d’Israel, que tu has insultat». David sabia que ni el poder humà ni les armes aprofitaven per a molt. Goliat li havia faltat al respecte a Jehovà, i per això, David sabia que Jehovà respondria i va dir: «El Senyor és l’amo de la guerra» (1 Samuel 17:45-47).
David veia perfectament el tamany de Goliat i les seues armes, però no va cometre el mateix error que Saül i el seu exèrcit. Ell no es va deixar intimidar perquè va comparar a Goliat amb Jehovà. Goliat era molt més alt que els altres hòmens, media uns 2,9 metres, però què era això comparat al Sobirà de l’univers? En realitat era com qualsevol altre humà, poc més que un insecte, i Jehovà estava a punt d’esclafar-lo.
(1 Samuel 17:48-50) Així que el filisteu s’avançà per enfrontar-se amb David, aquest va eixir dels rengles de l’exèrcit i corregué a plantar-li cara. 49 David va ficar la mà al sarró, en tragué una pedra, brandà la fona i va encertar el filisteu al mig del front. La pedra se li va clavar al front i ell caigué de cara a terra. 50 David havia vençut el filisteu i l’havia mort només amb la fona i una pedra, sense empunyar l’espasa.
wp16.5 12 § 4
«El Senyor és l’amo de la guerra»
Hui en dia, els servents de Jehovà no participen en guerres. Eixa època ja ha passat (Mateu 26:52). Però encara necessitem tindre la mateixa fe que va tindre David i vore a Jehovà com una persona real, com l’únic Déu que es mereix la nostra adoració i respecte. A voltes, ens podem sentir xicotets davant dels nostres problemes, però els problemes no són res si els comparem amb Jehovà. Si ens posem de part de Jehovà i confiem en Ell, com ho va fer David, cap repte ni problema ens intimidaran. No hi ha res que el poder de Jehovà no puga véncer.
(Job 42:1, 2) Job va adreçar aquesta resposta al Senyor: 2 «Reconec que tu ho pots tot, que no t’és impossible cap projecte.
Joies espirituals
(1 Samuel 16:14) L’esperit del Senyor s’havia apartat de Saül, i un esperit maligne, enviat pel Senyor, el turmentava.
it-2 975
Saül
Després de fer rei a David, Jehovà va retirar el seu esperit de Saül. La Bíblia diu que Saül va rebre «un esperit maligne, enviat pel Senyor». Què signifiquen estes paraules? Al desobeir a Jehovà, Saül va mostrar una inclinació roïna. Com a conseqüència, Jehovà li va retirar la protecció del seu esperit i va permetre que «un esperit maligne» s’apoderara d’ell. Per això, els servents de Saül parlaren d’un «esperit maligne enviat per Déu». Com a resultat, la pau mental de Saül va desaparéixer i l’envaïren pensaments i sentiments roïns (1Sa 16:14-23).
Lectura de la Bíblia
(1 Samuel 16:1-13) El Senyor va dir a Samuel: «Fins quan t’aniràs lamentant per Saül? Sóc jo qui l’ha rebutjat com a rei d’Israel! Ara ompli d’oli el corn i vés. Jo t’envie a casa de Jessé, de Betlem, perquè he escollit el rei entre els seus fills.» 2 Samuel respongué: «Com puc anar-hi? Si Saül ho sap, em matarà.» El Senyor li va dir: «Pren una vedella i digues que hi vas per oferir un sacrifici al Senyor. 3 Convida Jessé al sacrifici, i jo t’indicaré què has de fer. M’ungiràs rei aquell que jo et diré.» 4 Samuel va fer allò que el Senyor li havia manat. En arribar a Betlem, els ancians de la ciutat eixiren a rebre’l, alarmats, i li van preguntar: «Véns en so de pau?» 5 Samuel respongué: «Sí, vinc en so de pau. Sóc ací per oferir un sacrifici al Senyor. Purifiqueu-vos i veniu amb mi al sacrifici.» Samuel també va purificar Jessé i els seus fills i els convidà al sacrifici. 6 Quan arribaven, va veure Eliab i pensà: «L’ungit del Senyor és ací, davant d’ell.» 7 Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixes en el seu aspecte ni en la seua estatura. L’he descartat. El que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor.» 8 Llavors Jessé va cridar Abinadab i el va fer passar per davant de Samuel, però aquest digué: «No és tampoc aquest el qui el Senyor ha escollit.» 9 Després Jessé va fer passar Ximà, però Samuel digué: «No és tampoc aquest el qui el Senyor ha escollit.» 10 Així Jessé va fer passar al davant de Samuel set dels seus fills, però Samuel li digué: «D’aquests set, el Senyor no n’escull cap.» 11 Samuel va afegir: «No queda cap més fill?» Jessé va respondre: «Encara queda el més menut. És a pasturar el ramat.» Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que ell no hi siga.» 12 Jessé va fer que l’anaren a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel: «Ungeix-lo, que és ell.» 13 Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’esperit del Senyor s’apoderà de David. Samuel va tornar-se’n a Ramà.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Tres maneres de confiar en Jehovà»
(1 Samuel 17:45) David li va respondre: «Tu véns contra mi amb l’espasa, la llança i la javelina, però jo vinc contra tu en nom del Senyor de l’univers, el Déu de les tropes d’Israel, que tu has insultat.
(2 Cròniques 16:9) perquè la mirada del Senyor recorre tota la terra, i ell dóna força als qui li són fidels de cor. En aquesta ocasió, però, t’has comportat com una persona sense enteniment; des d’ara, doncs, hi haurà guerres contra tu.»
(Mateu 6:12, 13) perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; 13 no permetes que caiguem en la temptació, i allibera’ns del mal.
(Jaume 1:5) Si a algun de vosaltres li falta saviesa, que la demane a Déu, i Déu, que dóna generosament a tots, sense retraure res, li la concedirà.
(Salm 1:2) estima de cor la Llei del Senyor, la repassa de nit i de dia.
(Jaume 1:23-25) Perquè el qui escolta la Paraula i no la posa en pràctica s’assembla a un home que contempla la seua pròpia cara en un espill: 24 es mira, se’n va i a l’instant s’oblida de la cara que feia. 25 En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la llei de la llibertat, i hi persevera —no escoltant-la i després oblidant-la, sinó posant-la en pràctica—, aquest serà feliç de practicar-la.
(Nombres 9:17) Quan el núvol s’enlairava de damunt la tenda, els israelites alçaven el campament i es posaven en camí, i en el lloc on el núvol s’aturava, ells hi acampaven.
(Hebreus 13:17) Obeïu els vostres dirigents i mostreu-vos-hi dòcils; ells vetlen sempre per vosaltres i n’hauran de donar compte. Mireu que puguen fer-ho amb goig i no lamentant-se; això no vos seria profitós.
DEL 28 DE MARÇ AL 3 D’ABRIL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 SAMUEL 18, 19
«Que l’èxit no et faça perdre la humiltat»
(1 Samuel 18:5-7) De totes les campanyes que Saül li encomanava, David n’eixia victoriós; per això Saül li va confiar el comandament dels seus hòmens de guerra, i era ben vist de tot l’exèrcit i dels oficials de Saül. 6 Un dia que David tornava victoriós amb les seues tropes de les campanyes contra els filisteus, de totes les poblacions d’Israel eixien les dones a rebre el rei Saül, cantant i ballant al so dels tamborins i dels ferrets, i amb crits d’alegria. 7 Les dones, dansant, repetien aquesta corranda: «Saül en mata a milers, i David, a desenes de milers.»
w04 1/4 15 § 4
Confiem en l’esperit de Déu davant dels canvis
4 Este jove pastor prompte es va fer famós. Per una part, se li va demanar que assistira el rei i que tocara música per a ell. Per una altra part, va matar a Goliat, un gegant a qui tots els soldats, inclús els més experimentats, li tenien por. A més d’açò, com a líder d’un exèrcit d’hòmens, David va guanyar els filisteus. La gent l’estimava tant que componia cançons per a elogiar-lo. Abans de tot açò, un criat del rei Saül li va descriure al jove David com un xic «que toca bé i que, a més, és valent i bon guerrer. Parla prudentment i té bona presència» (1 Samuel 16:18; 17:23, 24, 45-51; 18:5-7).
(1 Samuel 18:14) i tenia èxit en totes les operacions, perquè el Senyor era amb ell.
(1 Samuel 18:22, 23) I manà als seus consellers: «Digueu confidencialment a David que el rei l’aprecia i que també l’aprecien tots els seus consellers; que s’anime a ser gendre del rei.» 23 Els consellers de Saül van transmetre aquestes paraules a David, i aquest els respongué: «¿Vos pareix poca cosa, ser gendre del rei? Si jo no sóc més que un home pobre i insignificant.»
w18.01 28 § 6, 7
La diferència entre el qui és fidel a Déu i el qui no
6 Algunes persones són orgulloses perquè tenen una bona aparença, popularitat, habilitats musicals o una posició elevada. David tenia totes estes coses però va ser un home humil tota la seua vida. Per exemple, després de matar a Goliat, se li va oferir casar-se amb la filla del rei Saül. Però David va respondre: «Qui sóc jo i què és a Israel la família del meu pare, perquè jo puga ser gendre del rei?» (1Sa 18:18). Què va ajudar a David a ser un home humil? Ell sabia que tenia qualitats, habilitats i privilegis perquè Jehovà havia mostrat humiltat i s’havia fixat en ell (Sl 113:5-8). David sabia que totes les coses bones que tenia les havia rebut de Jehovà (compara-ho amb 1 Corintis 4:7).
7 Igual que David, els servents de Jehovà ens esforcem per ser humils. Ens impressiona saber que Jehovà és humil a pesar de ser el més gran de l’univers (Sl 18:35 TNM). Per a nosaltres és molt important seguir el següent consell bíblic: «Revestiu-vos, doncs, dels sentiments que pertoquen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència» (Col 3:12). També sabem que l’amor «no és altiu ni orgullós» (1Co 13:4). De la mateixa manera que alguns marits poden ser «guanyats, sense paraules,» gràcies a la conducta de les seues dones, altres persones poden sentir-se atretes a Déu al vore la humiltat que mostrem els seus servents (1Pe 3:1).
Joies espirituals
(1 Samuel 19:23, 24) Però, mentre anava cap a Naiot de Ramà, s’apoderà també d’ell l’esperit de Déu i caminava tot delirant com els profetes, fins que va arribar a Naiot de Ramà. 24 Saül es va llevar els vestits i també estigué delirant davant de Samuel com els altres profetes. Finalment, nu, es va desplomar i va romandre així tot aquell dia i la nit següent. Per això diuen: «¿També Saül figura entre els profetes?»
it-2 727
Profeta
En ocasions, l’esperit de Jehovà revelava missatges als profetes que estos havien d’anunciar (Ez 11:4, 5; Mi 3:8). A voltes, es despullaven i anaven descalços per a representar algun aspecte de les profecies (Is 20:2-4; Mi 1:8-11). De segur que van fer coses fora de lo normal, i la seua manera d’expressar-se i comportar-se cridava l’atenció de la gent. Este fet podria explicar què volia dir comportar-se «com els profetes» (1Sa 10:6-11; 19:20-24; Jr 29:24-32; compara-ho amb Fets 2:4, 12-17; 6:15; 7:55). En el cas de Saül, quan estava perseguint a David, se li va fer delirar com els profetes. Es va llevar la roba i es va desplomar, ocasió que David va aprofitar per a escapar (1Sa 19:18–20:1). La Bíblia no explica el propòsit de la nuesa de Saül, però sense la seua vestimenta reial potser es vera com un simple home davant de la grandesa de Jehovà.
Lectura de la Bíblia
(1 Samuel 18:25–19:7) Saül respongué: «Digueu això a David: “El rei no desitja cap més dot que cent prepucis de filisteus. Aquesta serà la resposta del rei als seus enemics.”» Saül pensava que així faria morir David a mans dels filisteus. 26 Però quan els consellers de Saül feren saber a David la seua proposta, ell va acceptar de bon grat aquesta condició per a poder ser gendre del rei. Abans i tot que s’acabara el termini, 27 David va eixir amb els seus hòmens, matà dos-cents filisteus i va pagar al rei els prepucis per poder ser gendre seu. I Saül li va donar la seua filla Mical per muller. 28 Saül va veure ben clar, una vegada més, que el Senyor era amb David. Mical, la seua filla, estimava David. 29 Per això Saül el va témer encara més. Tota la vida li va ser enemic. 30 Els comandants filisteus eixien a fer incursions; però, a cada eixida que feien, David tenia més èxits que els altres oficials de Saül. Així el seu nom s’anava fent famós. 19 Saül va parlar amb el seu fill Jonatan i amb tots els seus consellers del seu propòsit de matar David. Però el seu fill Jonatan, que estimava molt David, 2 el va informar del pla: «El meu pare Saül et vol matar. Demà al matí vés alerta i queda’t amagat en un lloc secret. 3 Jo eixiré amb el meu pare i l’acompanyaré al camp on tu seràs. Li parlaré de tu, veuré com va la cosa i t’ho faré saber.» 4 Jonatan va parlar a favor de David al seu pare Saül. Li va dir: «Tu, rei, no has de fer cap mal al teu servent David. Ell no te n’ha fet cap a tu. Ben al contrari, la seua actuació t’ha estat molt profitosa: 5 es va jugar la vida per matar aquell filisteu, i aquell dia el Senyor va donar una gran victòria a Israel. Tu mateix, en veure-ho, te’n vas alegrar. Per què vols pecar escampant sang innocent, matant David sense cap motiu?» 6 Saül va fer cas del que Jonatan li deia, i va fer aquest jurament: «Per la vida del Senyor, jure que David no morirà!» 7 Jonatan va cridar David i li explicà aquesta conversa. Després Jonatan va portar David a Saül, i David va tornar a estar al seu servici com abans.
MILLORA EN LA PREDICACIÓ
«Augmenta la teua alegria en la predicació. Ajuda els teus estudiants a véncer hàbits impurs»
(1 Pere 1:14-16) Sou fills obedients: no vos emmotleu a les antigues passions de quan vivíeu en la ignorància; 15 feu-vos com aquell que és sant i vos ha cridat. També vosaltres sigueu sants en tota la vostra manera de viure, 16 tal com diu l’Escriptura: Sigueu sants, perquè jo sóc sant.
(Efesis 4:22-24) renuncieu al vostre comportament passat i despulleu-vos de l’home vell que es va destruint rere els desigs seductors; 23 renoveu espiritualment el vostre interior 24 i revestiu-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu en la justícia i la santedat que naixen de la veritat.
(Filipencs 4:13) Em veig capaç de tot gràcies a aquell que em fa fort.
Discurs
km 1/03 1
Una labor que requerix humiltat
1 La paraula de Déu ens fa esta exhortació: «Sigueu afectuosos i humils; no torneu mal per mal, [...] ben al contrari, beneïu» (1Pe 3:8, 9). Este consell és molt apropiat per a la predicació perquè a voltes es pot convertir en una verdadera prova d’humiltat.
2 La humiltat és una qualitat que ens ajuda a aguantar les situacions desagradables. Quan prediquem, parlem amb persones que no coneixem i que no ens han convidat, i sabem que algunes d’elles respondran d’una manera poc amable. Per tant, necessitem humiltat per a continuar predicant. En un territori particularment difícil, dos precursores anaren de casa en casa tots els dies durant dos anys sense que ningú contestara favorablement al missatge. No obstant això, elles perseveraren i ara hi ha dos congregacions.
3 Com actuar quan ens tracten malament. La humiltat ens ajudarà a imitar a Jesús quan altres ens tracten amb mala educació (1Pe 2:21-23). En certa ocasió, una dona i el seu marit insultaren una germana i la tiraren de sa casa. La germana es va limitar a somriure i a dir-los que potser podrien parlar en una altra ocasió. La seua reacció els va impressionar molt, i quan una altra Testimoni els va visitar, l’escoltaren i acceptaren la seua invitació per a assistir a la sala del Regne. Quan arribaren, la germana a qui havien tractat malament els va saludar i els va parlar més de la veritat. Nosaltres també podem fer que aquells que no són receptius a la veritat ens tracten millor si els responem suaument i amb respecte (1Pe 3:15, 16; Pr 25:15).
4 Evitem ser arrogants. Tindre molt de coneixement de la Bíblia no ens dona permís per a sentir-nos superiors a les persones ni per a parlar d’elles de manera despectiva (Jn 7:49). En comptes d’això, la Paraula de Déu ens aconsella que no insultem ningú (Tt 3:2). Quan mostrem verdadera humiltat, com Jesús, farem que el missatge siga més atractiu i que la gent se senta millor.
5 La humiltat pot ajudar-nos a aguantar quan un territori és difícil. Esta qualitat pot calmar aquells que no són massa receptius i fer que altres vullguen aprendre del missatge del Regne. Sobretot alegrarà a Jehovà qui «concedeix als humils la seua gràcia» (1Pe 5:5).
DEL 4 AL 10 D’ABRIL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 SAMUEL 20–22
«Com ser un bon amic»
(1 Samuel 20:1, 2) David va fugir de Naiot de Ramà i se n’anà a trobar Jonatan per dir-li: «Què puc haver fet, quina falta o quina ofensa dec haver comés contra el teu pare, perquè em vulga matar?» 2 Jonatan li va respondre: «De cap manera! No et matarà ningú! Pensa que el meu pare no fa res, per insignificant que siga, sense consultar-m’ho. T’assegure que una cosa així no me l’hauria amagada. És impossible!»
Ara és el moment de fer bons amics
18 Hui en dia, els nostres germans afronten molts reptes, com ara desastres naturals o causats per l’home. Quan açò passa, podem ajudar-los de moltes maneres, com per exemple, obrint-los les portes de la nostra casa o ajudant-los econòmicament. Però, en qualsevol cas, tots nosaltres podem demanar-li a Jehovà que els ajude. Pot ser que no sapiem què dir o què fer quan ens adonem que un germà està desanimat, però tots podem ajudar de moltes maneres. Per exemple, podem passar temps amb el nostre amic. També podem escoltar-lo amb empatia. I inclús podem compartir amb ell un dels nostres textos favorits que el puga consolar (Is 50:4). Lo més important de tot és que estiguem amb els nostres amics quan ens necessiten (llig Proverbis 17:17 TNM).
(1 Samuel 20:12, 13) Allà Jonatan digué a David: «Pel Senyor, Déu d’Israel, et jure que demà o despús-demà a aquesta hora hauré aclarit què pensa el meu pare. Si tot va bé, t’enviaré algú per avisar-te. 13 Que el Senyor em faça caure al damunt tota classe de mals si no complisc el que et dic: si el meu pare ha decidit res contra tu, t’avisaré i te’n podràs anar tranquil·lament. I que el Senyor siga amb tu com va ser amb el meu pare!
w08 15/2 8 § 7
Seguim els camins de Jehovà
7 Déu espera que siguem amics confiables (Pr 17:17). Jonatan, el fill del rei Saül, es va fer molt amic de David. Quan va sentir que David havia matat a Goliat, «Jonatan va sentir una simpatia profundíssima per David i començà d’estimar-se’l com a si mateix» (1Sa 18:1, 3). Inclús el va avisar que son pare, el rei Saül, volia matar-lo. Jonatan també va arriscar la seua vida al parlar-li a son pare Saül sobre David. Després que David fugira, Jonatan va anar a trobar-lo, feren un pacte i enfortiren encara més la seua amistat (1Sa 20:24-41). L’última volta que es trobaren, Jonatan va enfortir la confiança de David en Jehovà (1Sa 23:16-18).
(1 Samuel 20:30-32) Saül es va indignar de mala manera contra Jonatan i li digué: «Fill de mala mare! Ja ho sé prou! T’has fet amic del fill de Jessé, per a vergonya teua i de la que et va dur al món. 31 Mentre el fill de Jessé visca sobre la terra, no estareu segurs ni tu ni el teu regne. I ara, fes-me’l agafar, perquè mereix la mort.» 32 Jonatan va replicar al seu pare Saül: «Per què ha de morir? Què ha fet?»
w09 15/10 19 § 11
Conservem les amistats en un món sense amor
11 Siguem lleials. Salomó va escriure: «L’amic estima en tot moment, el germà és per a quan les coses van malament» (Pr 17:17). Segurament quan Salomó va escriure estes paraules tenia present l’amistat tan bonica que van tindre son pare i Jonatan (1Sa 18:1). Per què tenien una amistat tan forta estes dos persones? Una raó podria ser perquè Jonatan mai va tindre enveja de David. Ell acceptà que Jehovà havia decidit que David fora el rei d’Israel. Tampoc es va molestar per l’atenció que David rebia ni mai va estar d’acord amb l’actitud que tenia son pare contra David (1Sa 20:24-34). I què es pot dir de nosaltres? Ens alegrem pels nostres amics quan reben privilegis? Estem al seu costat quan passen per mals moments? I si escoltàrem que els critiquen, ens ho creuríem tot ràpidament? O imitaríem a Jonatan i els defendríem?
Joies espirituals
(1 Samuel 21:13, 14 [vv. 12, 13 TNM]) A David, aquests comentaris el van alertar. Aquix, el rei de Gat, començà a fer-li por. 14 Llavors es va posar a fer estupideses davant d’ells, com si fóra boig: feia ratlles sobre els batents de la porta i la bava li queia barba avall.
w05 15/3 24 § 4
Punts destacats del llibre de Primer de Samuel
21:13, 14 (vv. 12, 13 TNM). Jehovà espera de nosaltres que utilitzem la nostra capacitat de pensar i aptituds per a fer front a les situacions difícils de la vida. La seua Paraula ens dona sagacitat, coneixement i capacitat de pensar (Proverbis 1:4). A més, tenim l’ajuda dels ancians de la congregació.
Lectura de la Bíblia
(1 Samuel 22:1-11) David se’n va anar i es refugià a la cova d’Adul·lam. En saber-ho, van baixar-hi els seus germans i tota la família. 2 També es van reunir amb ell tots els qui tenien dificultats, gent endeutada i descontenta; en total, quatre-cents hòmens. I David n’era el capitost. 3 D’allà, David se’n va anar a Mispé de Moab, i demanà al rei de Moab: «Deixa que vinguen ací mon pare i ma mare fins que jo sàpia què farà Déu de mi.» 4 Els va presentar al rei de Moab, i ells es quedaren allí tot el temps que David visqué en el seu refugi fortificat. 5 El profeta Gad va dir a David: «Abandona aquest refugi i vés-te’n a la regió de Judà.» David se’n va anar i entrà dins del bosc d’Hèret. 6 Saül va saber que havien localitzat David i la seua gent. Saül era a Guibà, assegut davall del tamariu del tossal, amb la llança a la mà, envoltat de tots els hòmens de la seua cort. 7 Els va dir: «Escolteu, benjaminites. Es veu que el fill de Jessé vos ha de donar a tots vosaltres camps i vinyes, i vos ha de nomenar comandants i capitans, 8 perquè tots conspireu contra mi. Ningú no m’havia advertit del pacte del meu fill amb el fill de Jessé. Cap de vosaltres no ha tingut compassió de mi, ni m’ha fet saber que el meu fill ha instigat un dels meus oficials a parar una emboscada contra mi, com a hores d’ara està fent.» 9 Llavors l’edomita Doeg, el majoral dels pastors de Saül, va respondre: «Jo vaig veure com el fill de Jessé anava a Nob a trobar Ahimèlec, fill d’Ahitub. 10 Ahimèlec va consultar el Senyor per ell, li va subministrar provisions i, a més a més, li va donar l’espasa de Goliat, el filisteu.» 11 El rei va fer cridar Ahimèlec, fill d’Ahitub, el sacerdot, i els sacerdots de Nob, que eren tots família seua. Tots es van presentar davant del rei.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Qui són els teus ciberamics?»
(1 Samuel 18:1) Després d’aquella conversa entre David i Saül, Jonatan va sentir una simpatia profundíssima per David i començà d’estimar-se’l com a si mateix.
(Efesis 5:15, 16) Mireu, doncs, atentament, com vos heu de comportar: no sigueu insensats, sinó entenimentats. 16 Procureu de traure partit del moment present, perquè els temps que vivim són roïns.
Donem la benvinguda als nostres convidats
(Esdres 7:10) Esdres es dedicava de tot cor a estudiar la Llei del Senyor, a posar-la en pràctica, i a ensenyar a Israel els decrets i les prescripcions d’aquesta Llei.
DEL 18 AL 24 D’ABRIL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 SAMUEL 23, 24
«Tin paciència i espera en Jehovà»
(1 Samuel 24:4-6 [vv. 3-5 TNM]) Va arribar als corrals del Ramat, on hi ha una cova vora el camí, i va entrar-hi a fer les seues necessitats. Però justament David era al fons de la cova amb els seus hòmens. 5 Els hòmens de David li van dir: «Aquest és el dia que el Senyor et va anunciar quan et deia: “Posaré el teu enemic a les teues mans i podràs fer-ne el que vulgues.”» David es va acostar d’amagat i tallà la punta del mantell de Saül. 6 Però, una vegada l’hagué tallada, va sentir remordiments,
(1 Samuel 24:7, 8 [vv. 6, 7 TNM]) i va dir als seus hòmens: «Déu me’n guarde de fer cap mal al meu sobirà, l’ungit del Senyor! Ell és l’ungit del Senyor. No li faré res.» 8 Amb aquestes paraules, David va retenir els seus hòmens i no els permeté que es llançaren contra Saül. Saül va eixir de la cova i va seguir camí enllà.
(1 Samuel 24:13 [v. 12 TNM]) Que el Senyor faça de jutge entre tu i jo! Que em faça justícia contra tu! Però jo no em faré justícia amb les meues pròpies mans.
(1 Samuel 24:16 [v. 15 TNM]) Que el Senyor siga jutge i sentencie entre tu i jo. Que examine i defenga la meua causa, que em faça justícia alliberant-me de les teues mans.
w04 1/4 16 § 8
Confiem en l’esperit de Déu davant dels canvis
8 Gràcies a la seua fe i paciència, David va deixar els assumpts en mans de Jehovà i no va voler ferir a Saül. Després que el rei Saül eixira de la cova, David el cridà i li va dir: «Que el Senyor faça de jutge entre tu i jo! Que em faça justícia contra tu! Però jo no em faré justícia amb les meues pròpies mans» (1 Samuel 24:13 [v. 12 TNM]). Encara que David sabia que Saül no tenia raó, no es va venjar. Tampoc li va faltar al respecte ni va parlar malament d’ell a les seues esquenes. David també va evitar fer justícia pel seu propi compte en altres situacions. Sempre va confiar que Jehovà arreglaria els assumpts (1 Samuel 25:32-34; 26:10, 11).
(Jaume 1:4) Però, la paciència, l’heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes en tot i no vos faltarà res.
Et condicionen les circumstàncies?
En lloc d’intentar canviar la nostra situació sense tindre en compte els principis bíblics, hem de confiar en Jehovà. El deixeble Jaume va escriure: «La paciència, l’heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes en tot i no vos faltarà res» (Jaume 1:4). Per a mantindre la paciència, o aguant, «plenament fins a la fi» hem de deixar que la prova continue i no intentar acabar amb ella fent coses que li puguen desagradar a Jehovà. Aixina la nostra fe haurà sigut provada i refinada, i podrem vore clarament el seu poder. Josep i David demostraren eixa classe d’aguant i paciència. No buscaren una solució que poguera desagradar a Jehovà, sinó que s’esforçaren per aprofitar al màxim la situació. Esperaren en Jehovà, i ell els va beneir molt, ja que els va utilitzar per a alliberar i guiar el Seu poble (Gènesi 41:39-41; 45:5; 2 Samuel 5:4, 5).
És possible que nosaltres també ens enfrontem a situacions complicades i que ens sentim temptats a buscar una solució sense seguir els principis bíblics. Per exemple, et desanima no haver trobat encara un cònjuge apropiat? En eixe cas, evita qualsevol temptació de no seguir el manament diví de casar-te només «en el Senyor» (1 Corintis 7:39, nota). Estàs passant per una crisi en el teu matrimoni? En comptes de deixar-te dur per l’esperit del món que fomenta la separació i el divorç, esforceu-vos per buscar junts una solució (Malaquies 2:16; Efesis 5:21-33). T’està costant cobrir les necessitats bàsiques de la teua família? Esperar en Jehovà implica evitar activitats qüestionables o il·legals per a guanyar diners (Salm 37:25; Hebreus 13:18). Siguen quines siguen les nostres circumstàncies, les hem d’aprofitar al màxim per a fer el que a Jehovà li agrada, aixina li donarem motius per a que ens beneïsca. Esperem en Jehovà, convençuts que ell ens donarà la solució perfecta (Miquees 7:7).
Joies espirituals
(1 Samuel 23:16, 17) Jonatan, el fill de Saül, anà a trobar David a Hóreix. Va encoratjar-lo invocant Déu 17 i li digué: «No tingues por. La mà del meu pare Saül no t’atraparà. Tu seràs el rei d’Israel, i jo seré el teu lloctinent. Fins i tot Saül, el meu pare, ho sap prou bé!»
w17.11 27 § 11
Que res et prive del premi
11 Si cultivem amor i bondat en el nostre cor serà molt més difícil que li agarrem zels a algú. La Paraula de Déu diu: «El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja» (1Co 13:4). Una manera d’evitar sentir enveja és tindre el mateix punt de vista que té Jehovà sobre nosaltres i vore els germans com membres d’un mateix cos. Açò ens ajudarà a alegrar-nos quan algú rep privilegis en comptes de tindre-li zels. Tal com diu el consell inspirat: «Quan un membre és honorat, tots els altres s’alegren amb ell» (1Co 12:16-18, 26). Un bon exemple ens el posa Jonatan, el fill del rei Saül, qui no va sentir enveja quan David va ser ungit per a heretar el tron. En comptes d’això, li va donar ànims (1Sa 23:16-18). Podríem nosaltres ser un exemple d’amor i bondat com Jonatan?
Lectura de la Bíblia
(1 Samuel 23:24–24:8 [23:24–24:7 TNM]) Ells se’n van tornar a Zif, avançant-se a Saül. David i els seus hòmens eren al desert de Maon, a la plana que hi ha al sud del desert de Judà. 25 Saül, amb la seua tropa, va eixir a buscar-lo. Però ho van comunicar a David i ell va baixar cap a la Roca, però sense eixir del desert de Maon. Saül ho va saber i perseguia David per aquell desert. 26 Saül anava per una banda de la muntanya, mentre David amb els seus anava per l’altra. David corria tant com podia per escapar-se de Saül. Saül i els seus soldats ja estaven a punt de rodejar David amb els seus hòmens i capturar-los, 27 quan arribà un missatger que digué a Saül: «Vine, corre, que els filisteus envaeixen el país.» 28 Saül va interrompre la persecució de David i anà a l’encontre dels filisteus. Per això, d’aquell lloc se’n va dir «roca de la Separació». 24 Des d’allà, David va pujar a instal·lar-se als espadats d’Enguedí. 2 Quan Saül va tornar de perseguir els filisteus, el van informar que David era al desert d’Enguedí. 3 Aleshores prengué tres mil hòmens escollits de tot Israel i eixí a buscar David i els seus hòmens cap als espadats dels Cabirols. 4 Va arribar als corrals del Ramat, on hi ha una cova vora el camí, i va entrar-hi a fer les seues necessitats. Però justament David era al fons de la cova amb els seus hòmens. 5 Els hòmens de David li van dir: «Aquest és el dia que el Senyor et va anunciar quan et deia: “Posaré el teu enemic a les teues mans i podràs fer-ne el que vulgues.”» David es va acostar d’amagat i tallà la punta del mantell de Saül. 6 Però, una vegada l’hagué tallada, va sentir remordiments, 7 i va dir als seus hòmens: «Déu me’n guarde de fer cap mal al meu sobirà, l’ungit del Senyor! Ell és l’ungit del Senyor. No li faré res.» 8 Amb aquestes paraules, David va retenir els seus hòmens i no els permeté que es llançaren contra Saül. Saül va eixir de la cova i va seguir camí enllà.
Discurs
Mostrem empatia en la predicació
12 Hem de ser pacients amb els nostres estudiants de la Bíblia. Recordem que segurament és la primera volta que senten les ensenyances bíbliques que són tan familiars per a nosaltres. A més, moltes persones tenen arrelades les seues pròpies creences. I és possible que les vegen com un vincle que els unix a la seua família, la seua cultura i la seua comunitat. Com podem ajudar-los?
13 Pensem en el següent exemple: Què se sol fer quan un pont és tan vell que s’ha de substituir per un de nou? Normalment, el pont vell es continua gastant mentres es construïx el nou. Quan s’acaba de construir el nou, es derroca el vell. De manera pareguda, abans de demanar-li a algú que deixe les seues creences, haurem d’ajudar-lo a valorar les ensenyances de la Bíblia que per a ell són noves. Només aixina estarà dispost a renunciar a allò que creia. Este procés pot tardar algun temps (Rm 12:2).
14 Si som pacients amb les persones, no esperarem que entenguen o accepten les veritats bíbliques la primera volta que les escolten. L’empatia ens motivarà a ajudar-les a raonar amb la Bíblia durant tot el temps que necessiten. Posem com a exemple la promesa bíblica de viure per sempre en un paradís ací en la terra. Molts no saben res, o pràcticament res, d’esta promesa. Alguns creuen que tot s’acaba amb la mort, i alguns pensen que les persones que han sigut bones van al cel. Com podem ajudar-los a acceptar el que ensenya la Bíblia?
15 Un germà diu com ho fa ell. Primer llig Gènesi 1:28 i pregunta: «On volia Déu que visqueren els humans i en quines condicions?». La majoria de les persones contesten que en la terra i en felicitat. A continuació, el germà llig Isaïes 55:11 i pregunta: «Ha canviat el propòsit de Déu?». Les persones solen dir que no. Per últim, llig el Salm 37:10, 11 i pregunta: «Segons la Bíblia, quin futur els espera als humans?». Amb este raonament ha fet entendre a moltes persones que Déu encara vol que les bones persones visquen per sempre en un paradís en la terra.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Totes les proves tenen data de caducitat»
(1 Samuel 16:13) Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’esperit del Senyor s’apoderà de David. Samuel va tornar-se’n a Ramà.
(1Samuel 21:13-15 [vv.12-14 TNM]) A David, aquests comentaris el van alertar. Aquix, el rei de Gat, començà a fer-li por. 14 Llavors es va posar a fer estupideses davant d’ells, com si fóra boig: feia ratlles sobre els batents de la porta i la bava li queia barba avall. 15 Aquix va dir als seus consellers: «Aquest home és ben boig! Per què me l’heu portat?
(Proverbis 1:4) Volen proporcionar sagacitat als inexperts, als jóvens, coneixement i prudència;
(Apocalipsi 21:4) Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.
(Filipencs 1:10) perquè sapieu discernir allò que més convé. Així arribareu purs i sense entropessos al dia que Crist ha de venir,
DEL 25 D’ABRIL A L’1 DE MAIG
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 Samuel 25, 26
«Eres impulsiu?»
(1 Samuel 25:7-11) He sentit a dir que esquiles les ovelles. Els teus pastors han estat al desert amb nosaltres, i no els hem molestat ni els ha desaparegut res mentre eren a Carmel. 8 Pregunta als teus criats i t’ho diran. Sigues, doncs, gentil amb aquests jóvens que venim en un dia tan assenyalat. Et preguem que dónes a aquests servents teus i a David, el teu fill, el que bonament tingues a mà.”» 9 Els hòmens de David van repetir a Nabal, en nom de David, tot el que ell havia dit, i es van quedar esperant. 10 Nabal els contestà: «Qui és David? Qui és el fill de Jessé? Hui en dia hi ha massa esclaus fugitius del seu amo! 11 És que he de prendre el meu pa, la meua aigua i el bestiar que immole per als meus esquiladors, i donar-ho a una gent que ni sé d’on són?»
ia 78 § 10-12
Una dona sensata
10 Com tractaven estos soldats als pastors? Hauria sigut fàcil per a ells furtar una ovella de tant en tant, però no feren res d’això. Tot al contrari, eren com una muralla que protegia els ramats de Nabal i els seus servents (llig 1 Samuel 25:15, 16). Tant pastors com ovelles afrontaven molts perills. Els depredadors abundaven, i la frontera al sud d’Israel estava tan a prop que sovint colles de lladres i saquejadors forasters els atacaven.
11 Devia ser prou difícil alimentar tots aquells soldats en mig del desert. Per això, un dia, David va enviar deu hòmens a Nabal per a demanar-li ajuda. David va triar tant el moment com les paraules adequades. Era l’època festiva d’esquilar les ovelles, quan la generositat i els banquets eren habituals. I com Nabal era una persona major, David es va dirigir a ell amb respecte, dient de si mateix «David, el teu fill» (1Sa 25:5-8). Com va reaccionar Nabal?
12 Ell es va indignar moltíssim! Segons el jove que li va descriure l’escena a Abigail, Nabal va tractar molt malament als deu hòmens. Es va burlar de David, dient que era un simple esclau fugitiu que no servia per a res. Es va negar a compartir el seu pa, aigua i carn. Potser Nabal tenia la mateixa opinió que Saül, qui odiava a David. Però cap d’estos dos hòmens tenia en compte el que pensava Jehovà. Ell estimava a David i no el veia com un esclau rebel, sinó com el futur rei d’Israel (1Sa 25:10, 11, 14).
(1 Samuel 25:13) David ordenà llavors als seus hòmens: «Que tot el món prenga l’espasa!» Tots es van cenyir l’espasa, i David també ho va fer. Van pujar amb ell uns quatre-cents hòmens, mentre uns dos-cents es quedaven a guardar els bagatges.
(1 Samuel 25:21, 22) David s’anava dient: «He ben perdut el temps amb aquest bajoc. Li he guardat tot el que tenia al desert, no li ha desaparegut res, i mira com m’ho paga! 22 Però que Déu em faça caure damunt tota classe de mals si abans de la matinada queda algun home a la propietat de Nabal!»
(1 Samuel 25:25, 26) Que el meu senyor no faça cas d’aquest poca-substància de Nabal, que és realment un “estúpid”, tal com diu el seu nom; efectivament, és un sac d’estupidesa. La teua serventa no va veure els hòmens que tu, senyor meu, havies enviat. 26 Però ara t’ho assegure per la vida del Senyor i per la teua pròpia vida: el Senyor no vol que et prengues la justícia pel teu compte i et taques de sang. Que siguen com Nabal els teus enemics i tots els qui et volen mal!
(1 Samuel 25:32, 33) David respongué a Abigail: «Beneït siga el Senyor, Déu d’Israel, que hui t’ha enviat a trobar-me! 33 Beneït el teu enteniment, i beneïda tu mateixa, que m’has guardat d’escampar sang i de fer-me justícia jo mateix!
ia 80 § 18
Una dona sensata
18 Abigail comença tirant-se la culpa de l’error que havia comés Nabal i li demana a David que la perdone. Després d’això, reconeix que el seu home és tan estúpid com el seu nom indica. Amb estes paraules, potser li dona a entendre a David que no val la pena castigar a una persona tan estúpida. A més, demostra que veu a David com a representant de Déu, quan diu que David lluita «les guerres del Senyor». I també coneix la promesa divina que Jehovà el convertirà en rei quan diu: «El Senyor complirà amb el meu senyor tot el que de bo li ha promés i el farà sobirà d’Israel». Inclús li diu a David que no val la pena que es taque les mans de sang amb un error que després el farà sentir remordiments (llig 1 Samuel 25:24-31) Quines paraules tan sàvies i commovedores!
(Proverbis 15:28) El just s’ho pensa abans de respondre, la boca dels malvats vomita maldat.
(Proverbis 22:3) L’astut veu venir la malvestat i busca refugi, però l’incaut continua avant i ho paga car.
Joies espirituals
(1 Samuel 25:18, 19) Abigail s’afanyà a prendre dos-cents pans, dos bots de vi, cinc corders ja preparats, cinc mesures de gra torrat, cent raïms de panses i dos-cents pans de figues seques, i va carregar-ho tot sobre els ases. 19 Després va manar als criats que passaren al davant, que ella ja els seguia. Però no digué res al seu marit Nabal.
ia 80 § 16
Una dona sensata
16 Significa açò que Abigail es va rebel·lar contra l’autoritat del seu marit? No. Recordem que Nabal va actuar amb maldat contra el servent ungit de Jehovà, una acció que podria haver portat la mort a molts hòmens innocents de la casa de Nabal. Si Abigail no haguera reaccionat, ¿s’haguera fet còmplice del comportament del seu marit? Ella es va sotmetre a l’autoritat de Déu abans de sotmetre’s a l’autoritat del seu marit.
Lectura de la Bíblia
(1 Samuel 25:1-13) Samuel es va morir. Tot Israel es va reunir i va fer dol per ell. L’enterraren a sa casa, a Ramà. David, per aquell temps, va baixar al desert de Paran. 2 Hi havia un home a Maon que tenia unes propietats a Carmel. Era molt ric: posseïa tres mil ovelles i mil cabres, i llavors es trobava a Carmel, ja que esquilaven les seues ovelles. 3 Es deia Nabal, i la seua dona, Abigail. Abigail era sensata i bella, però ell era un home dur i mal educat. Nabal era un calebita. 4 David, al desert, sentí dir que Nabal esquilava les ovelles 5 i li va enviar deu hòmens dient-los: «Pugeu a Carmel, presenteu-vos a Nabal i saludeu-lo de part meua. 6 Digueu-li: “Que tingues encara una anyada com aquesta, bona per a tu, bona per a la teua família i bona per a les teues propietats! 7 He sentit a dir que esquiles les ovelles. Els teus pastors han estat al desert amb nosaltres, i no els hem molestat ni els ha desaparegut res mentre eren a Carmel. 8 Pregunta als teus criats i t’ho diran. Sigues, doncs, gentil amb aquests jóvens que venim en un dia tan assenyalat. Et preguem que dónes a aquests servents teus i a David, el teu fill, el que bonament tingues a mà.”» 9 Els hòmens de David van repetir a Nabal, en nom de David, tot el que ell havia dit, i es van quedar esperant. 10 Nabal els contestà: «Qui és David? Qui és el fill de Jessé? Hui en dia hi ha massa esclaus fugitius del seu amo! 11 És que he de prendre el meu pa, la meua aigua i el bestiar que immole per als meus esquiladors, i donar-ho a una gent que ni sé d’on són?» 12 Els hòmens de David se’n van tornar, arribaren on ell era i li ho van explicar tot. 13 David ordenà llavors als seus hòmens: «Que tot el món prenga l’espasa!» Tots es van cenyir l’espasa, i David també ho va fer. Van pujar amb ell uns quatre-cents hòmens, mentre uns dos-cents es quedaven a guardar els bagatges.
MILLORA EN LA PREDICACIÓ
«Augmenta la teua alegria en la predicació. Ajuda els teus estudiants a cultivar una amistat personal amb Jehovà»
(Mateu 22:37, 38) Jesús li digué: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. 38 Aquest manament és el més gran i el primer.
(1 Joan 5:3) ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I els seus manaments no són pesants,
(2 Cròniques 16:9) perquè la mirada del Senyor recorre tota la terra, i ell dóna força als qui li són fidels de cor. En aquesta ocasió, però, t’has comportat com una persona sense enteniment; des d’ara, doncs, hi haurà guerres contra tu.
Exemples de conversacions
(Mateu 16:16) Simó Pere li respongué: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.»
(Mateu 20:28) com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida com a rescat per tots els hòmens.