Referències del Quadern d’activitats
DEL 2 AL 8 DE MAIG
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 SAMUEL 27–29
«L’estratègia militar de David»
(1 Samuel 27:5-7) David va dir a Aquix: «Si he merescut el teu favor, indica’m alguna població de la rodalia on puga residir. No cal que el teu servidor s’estiga a la teua vora, a la capital.» 6 Aquell mateix dia, Aquix li va assignar Siclag. Per això Siclag ha estat dels reis de Judà fins al dia de hui. 7 L’estada de David al país dels filisteus va durar un any i quatre mesos.
it-1 79
Aquix
Quan David estava fugint del rei Saül, es va refugiar dos voltes en el territori del rei Aquix. La primera volta, David va simular estar boig perquè sospitaven que era un enemic, però al final Aquix el va deixar anar per considerar-lo inofensiu (1Sa 21:10-15; Sl 34:1; 56:1 [encapçalaments Sl 34 i 56 TNM]). La segona volta, David anava amb un exèrcit de 600 guerrers i les seues famílies, i Aquix els va deixar viure en Siclag. Durant tot el temps que van estar allí, un any i quatre mesos, Aquix pensava que David i els seus hòmens estaven fent incursions en les ciutats de Judea, però la veritat és que David estava saquejant els gueixurites, els guerizites i els amalequites (1Sa 27:1-12). Tant d’èxit va tindre l’engany, que quan els filisteus estaven planificant atacar a Saül, Aquix va nomenar a David cap permanent de la seua guàrdia personal, però a causa de la insistència dels altres «primers magistrats», o governants dels filisteus, David i els seus hòmens foren enviats de nou a Siclag (1Sa 28:2; 29:1-11).
(1 Samuel 27:8, 9) David, amb els seus hòmens, s’infiltrava pel territori dels gueixurites, dels guerizites i dels amalequites; són les tribus que habiten a la regió que s’estén des de Tèlem, anant cap a Xur i fins a Egipte. 9 Quan David atacava aquell territori, no deixava vius ni hòmens ni dones. S’enduia ovelles, vaques, ases, camells i també la roba, i després se’n tornava i anava a trobar Aquix.
Jove, com pots guanyar-te la confiança dels altres?
8 Vegem un altre repte que va afrontar David. Després de ser ungit rei, va haver d’esperar molts anys abans de pujar oficialment al tron de Judà (1Sa 16:13; 2Sa 2:3, 4). Què el va ajudar a aguantar pacientment tot eixe temps? En comptes de deixar-se véncer pel desànim, David es va centrar en el que podia fer. Per exemple, mentres vivia com a fugitiu en territori filisteu, va aprofitar l’oportunitat de lluitar contra els enemics d’Israel. D’esta manera, va protegir les fronteres del territori de Judà (1Sa 27:1-12).
(1 Samuel 27:10-12) Quan Aquix li preguntava on havia fet aquella vegada la incursió, David responia: «Al Nègueb de Judà», o bé: «Al Nègueb de Jerahmeel», o bé: «Al Nègueb dels quenites.» 11 David no deixava que arribaren vius a Gat ni hòmens ni dones, perquè temia que denunciaren allò que havia fet. Tal va ser la manera de fer i de viure de David tot el temps de la seua estada al país dels filisteus. 12 Aquix es fiava d’ell, perquè pensava: «David s’ha fet odiós a Israel, el seu poble, i sempre més haurà d’estar al meu servici.»
it-2 368 § 6
Mentira
Encara que la Bíblia condemna la mentira maliciosa, això no vol dir que una persona estiga obligada a divulgar informació verídica a persones que no tenen dret a saber-la. Jesucrist va aconsellar: «No doneu als gossos les coses santes ni tireu les perles als porcs, perquè les xafaran i després encara es giraran per destrossar-vos» (Mt 7:6). Per este motiu, i per a evitar qualsevol mal innecessari, Jesús no sempre donava tota la informació ni contestava de manera directa (Mt 15:1-6; 21:23-27; Jn 7:3-10). Hem de vore de la mateixa manera el que van fer Abraham, Isaac, Rahab i Eliseu quan van donar informació errònia o no contaren tots els fets a persones que no adoraven a Jehovà (Gn 12:10-19; cap. 20; 26:1-10; Js 2:1-6; Jm 2:25; 2Re 6:11-23).
(Proverbis 10:19) Qui molt xarra no evita la falta, l’home entenimentat mesura les paraules.
(Proverbis 11:12) El qui parla dels altres amb menyspreu és un insensat, l’home entenimentat sap callar.
(Eclesiastés 3:7) Un temps d’esgarrar i un temps de cosir, un temps de callar i un temps de parlar.
Joies espirituals
(1 Samuel 28:15) Samuel digué a Saül: «Per què em véns a pertorbar, evocant-me així?» Saül li va respondre: «Em trobe en una situació desesperada. Els filisteus em fan la guerra i Déu s’ha allunyat de mi: ja no em respon ni pels profetes ni per somnis. Per això t’he evocat, perquè m’indiques què he de fer.»
Poden ajudar-nos els morts?
La Bíblia diu que quan les persones moren, «tornen a la terra i aquell dia es desfan els seus plans» (Salm 146:4). Tant Saül com Samuel sabien que Déu condemnava qualsevol contacte amb els mèdiums espiritistes. De fet, Saül va prendre la iniciativa en acabar amb les pràctiques espiritistes que hi havia en la nació (Levític 19:31).
Pensem per un moment: si Samuel, qui era fidel, haguera estat viu com a esperit després de morir, ¿hauria violat la llei de Déu i col·laborat amb una mèdium per tal de comunicar-se amb Saül? Si Jehovà ja havia rebutjat parlar amb Saül, ¿podria una mèdium obligar al Déu Totpoderós a comunicar-se amb ell per mitjà del difunt Samuel? No. Este «Samuel» no era de cap manera el fidel profeta de Déu. Era un esperit, un dimoni malvat que volia fer-se passar pel difunt Samuel.
Lectura de la Bíblia
(1 Samuel 27:1-12) David va pensar: «Qualsevol dia cauré en mans de Saül. No em queda més remei que refugiar-me al país dels filisteus. Només així Saül deixarà de perseguir-me dins del territori d’Israel i estaré fora del seu abast.» 2 Llavors se’n va anar i, amb els sis-cents hòmens que tenia, es va passar a Aquix, fill de Maoc, rei de Gat. 3 David, amb els seus hòmens, cada un amb la seua família, vivia amb Aquix, a Gat. David hi vivia amb les seues dos dones, Ahinóam de Jizreel, i Abigail, la muller de Nabal, de Carmel. 4 Saül va saber que David havia fugit a Gat i ja no el va perseguir més. 5 David va dir a Aquix: «Si he merescut el teu favor, indica’m alguna població de la rodalia on puga residir. No cal que el teu servidor s’estiga a la teua vora, a la capital.» 6 Aquell mateix dia, Aquix li va assignar Siclag. Per això Siclag ha estat dels reis de Judà fins al dia de hui. 7 L’estada de David al país dels filisteus va durar un any i quatre mesos. 8 David, amb els seus hòmens, s’infiltrava pel territori dels gueixurites, dels guerizites i dels amalequites; són les tribus que habiten a la regió que s’estén des de Tèlem, anant cap a Xur i fins a Egipte. 9 Quan David atacava aquell territori, no deixava vius ni hòmens ni dones. S’enduia ovelles, vaques, ases, camells i també la roba, i després se’n tornava i anava a trobar Aquix. 10 Quan Aquix li preguntava on havia fet aquella vegada la incursió, David responia: «Al Nègueb de Judà», o bé: «Al Nègueb de Jerahmeel», o bé: «Al Nègueb dels quenites.» 11 David no deixava que arribaren vius a Gat ni hòmens ni dones, perquè temia que denunciaren allò que havia fet. Tal va ser la manera de fer i de viure de David tot el temps de la seua estada al país dels filisteus. 12 Aquix es fiava d’ell, perquè pensava: «David s’ha fet odiós a Israel, el seu poble, i sempre més haurà d’estar al meu servici.»
DEL 9 AL 15 DE MAIG
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 SAMUEL 30, 31
«Acudix a Jehovà per a enfortir-te»
(1 Samuel 30:1, 2) Quan, el tercer dia, David i els seus hòmens arribaren a Siclag, es van trobar que els amalequites havien fet una incursió al Nègueb i a Siclag, i Siclag havia estat atacada i incendiada. 2 No havien mort ningú, però havien fet captives les dones i tots els altres, menuts i grans, i se’ls havien endut.
(1 Samuel 30:3-5) Així, doncs, quan David i els seus hòmens van arribar a la població, la van trobar incendiada. Les seues dones, els seus fills i les seues filles havien estat enduts captius. 4 Tant David com els hòmens que l’acompanyaven es posaren a plorar fent grans lamentacions, fins que ja no els quedaven més forces per a plorar. 5 També les dos dones de David, Ahinóam de Jizreel i Abigail, la muller de Nabal, de Carmel, havien estat capturades.
w06 1/8 28 § 12
Si temem a Jehovà, serem feliços
12 El temor que tenia David en Jehovà el refrenava de fer lo incorrecte. Però eixe temor el va enfortir també per a actuar amb decisió i saviesa davant de situacions difícils. Durant un any i quatre mesos, David i els seus hòmens es refugiaren en la ciutat de Siclag, en territori filisteu, perquè estaven fugint de Saül (1 Samuel 27:5-7). Una volta, mentres els hòmens estaven fora, els amalequites incendiaren la ciutat i s’endugueren les dones, els xiquets i els ramats. Quan tornaren i veieren tot el que havia passat, David i els seus hòmens es posaren a plorar. La tristesa prompte es va convertir en amargura, i els hòmens de David inclús volien apedregar-lo. A pesar de l’angoixa, David no va caure en la desesperació (Proverbis 24:10). El seu temor per Déu el va impulsar a acudir a Ell i «amb l’ajuda del Senyor, el seu Déu, David va reprendre coratge». Finalment, David i els seus hòmens guanyaren els amalequites i ho recuperaren tot (1 Samuel 30:1-20).
(1 Samuel 30:6) David es trobava en una situació molt delicada, perquè la tropa parlava d’apedregar-lo, afligits com estaven pensant en els seus fills i filles. Però, amb l’ajuda del Senyor, el seu Déu, David va reprendre coratge
w12 15/4 30 § 14
Jehovà ens guarda per a la salvació
14 Durant la seua vida, David va viure moltes circumstàncies angoixants (1Sa 30:3-6). Ell mateix va revelar en les seues paraules inspirades que Jehovà sabia com se sentia (llig Salm 34:19 [v. 18 TNM]; 56:9 [v. 8 TNM]). Déu també sap com ens sentim nosaltres. Quan el nostre cor sofrix o quan ens sentim desfets, Ell s’acosta a nosaltres. Saber açò ja ens consola, com li va passar a David, qui va cantar: «Amb quin goig celebraré el teu amor! T’has adonat del meu sofriment, has vist en perill la meua vida» (Salm 31:8 [v. 7 TNM]). Però Jehovà no es limita a saber com ens sentim, ell ens dona consol i ànim, per exemple, a través de les reunions de congregació.
Joies espirituals
(1 Samuel 30:23, 24) Però David digué: «Germans, no podeu disposar així del que el Senyor ens ha concedit. Ell ens ha protegit i ha fet caure a les nostres mans la banda d’amalequites que ens havia atacat. 24 Qui vos pot donar la raó? Tanta part ha de tenir en el botí qui va al combat com qui guarda el bagatge.»
w05 15/3 24 § 8
Punts destacats del llibre de Primer de Samuel
30:23, 24. Esta decisió, basada en Nombres 31:27, mostra que Jehovà valora tots els qui treballen per a la congregació, inclús aquells que fan faenes que ens podrien paréixer de menor importància. Siga quin siga el nostre treball, fem-lo «de cor, pel Senyor i no pels hòmens» (Colossencs 3:23).
Lectura de la Bíblia
(1 Samuel 30:1-10) Quan, el tercer dia, David i els seus hòmens arribaren a Siclag, es van trobar que els amalequites havien fet una incursió al Nègueb i a Siclag, i Siclag havia estat atacada i incendiada. 2 No havien mort ningú, però havien fet captives les dones i tots els altres, menuts i grans, i se’ls havien endut. 3 Així, doncs, quan David i els seus hòmens van arribar a la població, la van trobar incendiada. Les seues dones, els seus fills i les seues filles havien estat enduts captius. 4 Tant David com els hòmens que l’acompanyaven es posaren a plorar fent grans lamentacions, fins que ja no els quedaven més forces per a plorar. 5 També les dos dones de David, Ahinóam de Jizreel i Abigail, la muller de Nabal, de Carmel, havien estat capturades. 6 David es trobava en una situació molt delicada, perquè la tropa parlava d’apedregar-lo, afligits com estaven pensant en els seus fills i filles. Però, amb l’ajuda del Senyor, el seu Déu, David va reprendre coratge 7 i va dir al sacerdot Abiatar, fill d’Ahimèlec: «Porta’m l’efod.» Abiatar va portar-li l’efod, 8 i David va consultar el Senyor: «He de perseguir aquesta banda? Els atraparé?» El Senyor li va respondre: «Persegueix-la. L’atraparàs i alliberaràs els captius.» 9 Immediatament, David, amb els sis-cents hòmens que l’acompanyaven, es va posar en marxa i van arribar al torrent de Bessor. 10 D’allí, David va continuar la persecució amb quatre-cents hòmens; els altres dos-cents, massa cansats per a travessar el torrent, es van quedar allà.
DEL 16 AL 22 DE MAIG
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 SAMUEL 1–3
«Què aprenem del “cant de l’Arc”?»
(2 Samuel 1:17, 18) David va compondre aquesta complanta per Saül i pel seu fill Jonatan, 18 i va ordenar que la gent de Judà l’aprenguera. És el cant de l’Arc. Es troba escrit en el llibre del Just. Diu així:
(2 Samuel 1:23, 24) Saül i Jonatan, amables, encisadors, inseparables en la vida i en la mort, més ràpids que les àguiles, més valents que els lleons! 24 Xiques d’Israel, ploreu per Saül, que vos engalanava amb porpra i robes fines i vos guarnia d’or les vestidures.
w00 15/6 13 § 9
Honrem els qui han rebut autoritat sobre nosaltres
9 Es va sentir afligit David quan l’estaven maltractant? Ell es va aclamar a Jehovà dient: «Uns violents que no fan cas de Déu volen la meua mort» (Salm 54:5 [v. 3 TNM]). Ell va derramar el seu cor a Jehovà amb estes paraules: «Allibera’m Déu meu, dels enemics, [...] mira com espien la meua vida, com s’apleguen contra mi els poderosos sense que els haja fet cap mal, Senyor; m’escometen sense haver-ho merescut. Alça’t, vine a veure-ho!» (Salm 59:2-5 [vv. 1-4 TNM]). T’has sentit alguna volta aixina: no haver fet cap mal a una persona que té autoritat i que esta continue fent-ho passar malament? David no va deixar de mostrar respecte a Saül. No es va alegrar quan Saül va morir, sinó que va compondre esta complanta: «Saül i Jonatan, amables, encisadors, inseparables en la vida [...], més ràpids que les àguiles, més valents que els lleons! Xiques d’Israel, ploreu per Saül» (2 Samuel 1:23, 24). Quin bon exemple de respecte sincer va mostrar David per l’ungit de Jehovà, encara que este el va maltractar.
(2 Samuel 1:25, 26) Com han caigut els guerrers ardits enmig de la batalla! Jonatan jau mort a les altures. 26 Quin dolor sent per tu, germà meu, Jonatan, tant com m’enxisaves! El teu amor m’era més meravellós que l’amor de les dones.
w12 15/4 10 § 8
La traïció: una terrible marca del nostre temps
8 La Bíblia conté molts exemples de lleialtat. Examinem dos d’ells per a vore què en podem aprendre. Comencem per un home que va demostrar la seua lleialtat a David: Jonatan. Com era el fill major del rei Saül, lo més lògic era que heretara el tron d’Israel, però Jehovà va triar a David per a ocupar eixe càrrec. En comptes de posar-se zelós, Jonatan va respectar la decisió divina. Lluny de considerar-lo com un rival, «va sentir una simpatia profundíssima per David» i li va jurar lleialtat. Fins i tot, li va regalar algunes de les seues peces de vestir, la seua espasa, el seu arc i el seu cinturó. Això mostrava que el reconeixia com a rei (1Sa 18:1-4). A més, va fer tot el que va poder per a encoratjar-lo, arriscant inclús la seua pròpia vida al defendre’l davant de son pare, Saül. Li va mostrar la seua lleialtat dient-li: «Tu seràs el rei d’Israel, i jo seré el teu lloctinent» (1Sa 20:30-34; 23:16, 17). No és d’estranyar que quan va morir Jonatan, David expressara el seu dolor i el carinyo que li tenia en una commovedora cançó (2Sa 1:17, 26).
Joies espirituals
(2 Samuel 1:26) Quin dolor sent per tu, germà meu, Jonatan, tant com m’enxisaves! El teu amor m’era més meravellós que l’amor de les dones.
it-1 1122 § 2
Germà
El terme «germà» també s’aplica als qui estan units en una causa en comú, i tenen metes i propòsits similars. Per exemple, el rei Hiram de Tir li va dir «germà» al rei Salomó, no només per tindre el mateix rang o posició, sinó possiblement perquè tenien interessos en comú al subministrar fusta i altres materials per a la construcció del temple (1Re 9:13; 5:15-26 [vv. 1-12 TNM]). David va escriure: «Com és, de bo i agradable, viure tots junts els germans!». D’esta manera va indicar que la pau i la unitat dels germans carnals no depén només dels seus llaços familiars (Sl 133:1). L’afecte i l’interés mutu, no el parentesc, és el que va dur a David a dir-li a Jonatan «germà meu» (2Sa 1:26). També se’ls diu germans a companys que tenen una naturalesa i disposició similars, encara que siguen roïnes (Pr 18:9).
Lectura de la Bíblia
(2 Samuel 3:1-16) La guerra entre la casa de Saül i la casa de David s’allargava. Però David s’anava consolidant, mentre la casa de Saül s’afeblia cada dia més. 2 Durant la seua estada a Hebron, David va tenir aquests fills: Amnon, el primogènit, fill d’Ahinóam, de Jizreel; 3 el segon, Quilab, fill d’Abigail, la muller de Nabal, de Carmel; el tercer, Absalom, fill de Maacà, filla de Talmai, rei de Gueixur; 4 el quart, Adonies, fill d’Haguit; el cinqué, Xefatià, fill d’Abital; 5 el sisé, Itream, fill d’Eglà, també muller de David. Tots aquests van nàixer a Hebron. 6 Mentre continuava la guerra entre la casa de Saül i la de David, Abner s’havia convertit en l’home fort de la casa de Saül. 7 Saül havia tingut una concubina que es deia Rispà i era filla d’Aià. Ixbóixet, fill de Saül, va dir a Abner: «Com t’has atrevit a dormir amb la concubina del meu pare?» 8 Abner es va enfadar molt per aquell retret d’Ixbóixet i li digué: «Que potser sóc un home de Judà, un cap de gos? Jo em comporte lleialment amb la casa del teu pare Saül, amb els seus parents i amb els seus partidaris; he impedit que caigueres en mans de David, i ara em retraus l’embolic amb aquesta dona? 9 Que Déu em faça caure al damunt tota classe de mals si no faig que es complisca en David allò que el Senyor li va jurar: 10 que llevaria la reialesa de la casa de Saül i consolidaria el tron de David sobre Israel i Judà, des de Dan fins a Beerxeba.» 11 Ixbóixet no va ser capaç de respondre ni paraula a Abner, de por que li tenia. 12 Abner va enviar missatgers de part seua a David per dir-li: «Per a qui ha de ser el país? Fes un pacte amb mi, i jo t’ajudaré perquè tot Israel es passe al teu costat.» 13 David respongué: «D’acord, faré un pacte amb tu. Però una cosa t’exigisc: no et rebré si, quan vingues a trobar-me, no em portes Mical, la filla de Saül.» 14 D’altra banda, David va enviar missatgers a Ixbóixet, fill de Saül, per dir-li: «Torna’m la meua esposa Mical, que em vaig guanyar al preu de cent prepucis de filisteus.» 15 Ixbóixet va ordenar que la prengueren al seu marit Paltiel, fill de Laix. 16 El seu marit la va acompanyar, plorant darrere d’ella, fins a Bahurim. Allà Abner li digué: «Vés, torna-te’n.» I ell se’n va tornar.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«L’amor no s’alegra per la injustícia»
(1 Corintis 13:4 NT) L’amor és sofert, l’amor és servicial, exclou l’enveja: l’amor no és presumit, no s’envaneix d’orgull,
(1 Corintis 13:6 NT) no està d’acord amb la injustícia, el seu goig és la veritat.
(Proverbis 17:5) Qui es mofa del pobre ultratja el seu creador, serà castigat qui s’alegra d’una desgràcia.
«L’amor tot ho espera»
(1 Corintis 13:4) El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós,
(1 Corintis 13:7) tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
(Romans 15:1) Nosaltres, els forts en la fe, hem d’ajudar els qui no ho són a portar les seues debilitats, sense buscar allò que ens plau.
(Lluc 15:17, 18) Llavors reflexionà i es digué: «Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo ací m’estic morint de fam! 18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu.
DEL 23 AL 29 DE MAIG
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 SAMUEL 4–6
«Mantín un temor sa de desagradar a Jehovà»
(2 Samuel 6:3-5) Van carregar l’arca de Déu a dalt d’un carro nou i se la van endur de la casa d’Abinadab, que es troba dalt del tossal. Uzà i Ahió, fills d’Abinadab, conduïen el carro, 4 amb l’arca de Déu. Ahió anava al davant de l’arca. 5 David i tots els israelites dansaven davant del Senyor acompanyats amb tota classe d’instruments de fusta de savina, arpes, cítares, tamborins, sistres i címbals.
w05 15/5 17 § 8
Punts destacats del llibre de Segon de Samuel
6:1-7. Encara que les intencions de David eren bones, la seua idea de portar l’arca en un carro anava en contra del manament diví i no va tindre èxit (Èxode 25:13, 14; Nombres 4:15, 19; 7:7-9). Quan Uzà va sostindre l’arca, també va quedar demostrat que les bones intencions no canvien els requisits de Déu.
(2 Samuel 6:6) En arribar a l’era de Nacon, hi hagué un moment que els bous van fer decantar l’arca de Déu, i Uzà va posar-hi la mà al damunt per sostenir-la.
w05 1/2 27 § 20
Jehovà sempre fa el que és just
20 Recordem que Uzà no estava en ignorància dels manaments de Déu. Encara que no era sacerdot, sembla que era levita i per tant, havia de conéixer bé la Llei. L’arca estava relacionada amb la presència de Jehovà. Per este motiu, la Llei estipulava que només podien tocar-la les persones autoritzades i advertia explícitament que els infractors serien castigats amb la mort (Nombres 4:18-20; 7:89). Per tant, el trasllat d’este cofre sagrat no era un treball que es poguera prendre a la lleugera. També cal recordar que uns anys abans es va portar l’arca a casa del pare d’Uzà per a guardar-la en lloc segur (1 Samuel 6:20–7:1). I la deixaren allí uns setanta anys fins que David va decidir traslladar-la. De manera que Uzà segurament estava familiaritzat des de la infància amb les lleis relacionades amb l’arca.
(2 Samuel 6:7) Però el Senyor es va indignar contra Uzà: Déu el va abatre allà mateix pel seu atreviment. Uzà va caure mort al costat de l’arca de Déu.
w05 1/2 27 § 21
Jehovà sempre fa el que és just
21 Segons la Paraula de Déu, el que va fer Uzà va ser un «atreviment». Com Jehovà pot llegir els cors, és possible que vera algun motiu egoista en Uzà que no es revele expressament en el relat. Potser era un home insolent, inclinat a extralimitar-se (Proverbis 11:2). Potser es creia molt important al dur davant de tots l’arca que la seua família havia guardat en sa casa (Proverbis 8:13). O potser tenia tan poqueta fe que va pensar que la mà de Jehovà era massa curta per a aguantar l’arca. Siga com siga, podem estar convençuts que Jehovà va fer el que era just. Probablement vera en el cor d’Uzà alguna cosa que el portara a executar-lo immediatament (Proverbis 21:2).
(Proverbis 3:7) No estigues pagat de tu mateix, reverencia el Senyor i aparta’t del mal,
Joies espirituals
(2 Samuel 6:7-9) Però el Senyor es va indignar contra Uzà: Déu el va abatre allà mateix pel seu atreviment. Uzà va caure mort al costat de l’arca de Déu. 8 David va sentir profundament que el Senyor haguera fulminat Uzà, i va donar a aquell lloc el nom de Peres-Uzà (que significa «bretxa d’Uzà»), i així es diu encara hui. 9 Aquell dia s’apoderà de David un gran respecte pel Senyor, i va pensar: «Com pot entrar al meu palau l’arca del Senyor?»
w96 1/4 29 § 1
Descarrega’t sempre en Jehovà
David, com era el rei, tenia part de responsabilitat pel que va passar. Per això, primer ho va sentir profundament, és a dir, es va enfadar, i després li va agarrar por a Jehovà. La seua reacció mostra que inclús els qui tenen una bona relació amb Jehovà poden reaccionar malament davant de situacions difícils (2 Samuel 6:8, 9). En este cas, la confiança de David en Jehovà es va posar a prova perquè no va ser capaç de descarregar-se en Jehovà i obeir els seus manaments. Ens podria passar això a nosaltres també? Culpem a Jehovà pels problemes que ens venen per no fer cas de les seues instruccions? (Proverbis 19:3)
Lectura de la Bíblia
(2 Samuel 4:1-12) Quan Ixbóixet, fill de Saül, va saber que Abner havia mort a Hebron, va perdre l’esme, i tot Israel quedà consternat. 2 El fill de Saül tenia dos oficials de milícia, que es deien Baanà i Recab, fills de Rimmon de Beerot, benjaminites. La vila de Beerot, en efecte, es considera ara de Benjamí, 3 perquè els de Beerot havien fugit a Guitaim i encara el dia de hui hi resideixen com a immigrants. 4 D’altra banda, Jonatan, fill de Saül, havia tingut un fill baldat dels dos peus. Tenia cinc anys quan va arribar de Jizreel la notícia de la mort de Saül i Jonatan; la seua mare dida el va agafar i va fugir; però, amb les presses d’escapar-se, l’infant va caure i quedà coix. Es deia Mefibóixet. 5 Els fills de Rimmon de Beerot, Recab i Baanà, es van posar en camí i, a l’hora de més calor, arribaren a la casa d’Ixbóixet, que s’havia estirat a fer migdiada. 6 Van entrar dins de la casa, com per endur-se’n blat, i li van clavar l’arma al ventre. Després Recab i el seu germà Baanà van fugir. 7 Havien arribat fins a l’alcova on ell dormia estirat al llit, l’havien mort i, després de decapitar-lo, s’havien endut el seu cap. Van caminar tota la nit per l’Arabà. 8 A Hebron, van donar el cap d’Ixbóixet a David, amb aquestes paraules: «Ací tens el cap d’Ixbóixet, fill del teu enemic Saül, que et volia matar. Hui el Senyor ha fet justícia al rei, senyor nostre, contra Saül i els seus descendents.» 9 Però David va respondre a Recab i al seu germà Baanà, fills de Rimmon de Beerot: «Com hi ha Déu que m’ha salvat de tots els perills! 10 El qui em va anunciar que havia mort Saül es pensava ser rebut com un missatger de bones noves, però jo, per tota paga, el vaig fer executar a Siclag. 11 Ara vosaltres, criminals, heu assassinat a sa casa, en el seu llit, un home sense culpa. Com voleu que no vos demane compte de la seua sang i no vos faça desaparéixer de la terra?» 12 David va donar als seus hòmens l’orde d’executar-los. Després els van tallar les mans i els peus i els van penjar al costat de la bassa d’Hebron. El cap d’Ixbóixet, van enterrar-lo a la tomba d’Abner, a Hebron.
MILLORA EN LA PREDICACIÓ
Discurs
(Apocalipsi 14:7) I deia amb veu forta: «Reverencieu Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l’hora del seu juí. Adoreu el creador del cel i de la terra, del mar i de les fonts d’aigua.»
w05 1/10 23 § 14, 15
Vetleu, ha arribat l’hora del seu juí
14 Què podem esperar mentres ens mantenim alerta? El llibre d’Apocalipsi parla d’algunes etapes que passarien durant el compliment del propòsit de Déu. Si actuem en harmonia amb el que llegim en este llibre bíblic, demostrarem que estem preparats. La profecia descriu gràficament successos que tindrien lloc durant «el dia del Senyor», que va començar quan Crist va ser entronitzat en el cel en 1914 (Apocalipsi 1:10). Apocalipsi parla d’un àngel a qui se li ha confiat «una bona nova eterna» que proclama amb veu forta: «Reverencieu Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l’hora del seu juí» (Apocalipsi 14:6, 7). Esta hora de juí és un breu període on es pronuncien i executen els juís mencionats en la profecia. Doncs bé, ara estem vivint en este període.
15 Abans que acabe l’hora de juí, se’ns fa esta exhortació: «Reverencieu Déu i doneu-li glòria». Què impliquen estes paraules? El temor apropiat a Déu ens ajudarà a mantindre’ns allunyats de la maldat (Proverbis 8:13). Si honrem a Déu, li mostrarem respecte i li farem cas. Ens assegurarem d’apartar temps per a llegir amb regularitat la Bíblia i seguirem el seu consell d’assistir a les reunions (Hebreus 10:24, 25). Tindrem en gran estima el privilegi de proclamar les bones notícies del Regne de Déu i ho farem amb entusiasme. Confiarem en Jehovà en tot moment i de tot cor (Salm 62:9 [v. 8 TNM]). Una volta reconeixem que Jehovà és el Sobirà Universal, ens sotmetrem a ell de bona gana en tot aspecte de la nostra vida. ¿Temem realment a Déu i li donem glòria de totes estes maneres?
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Sabràs com reaccionar davant d’un disturbi?»
(Apocalipsi 6:4) Llavors aparegué un altre cavall, de color roig. Al seu genet, li van donar poder d’arrancar la pau de la terra i fer que els hòmens es mataren els uns als altres. I li donaren una espasa enorme.
(Proverbis 12:5) Les intencions dels justos són rectes, els hòmens malvats tramen l’engany.
jr 125, 126 § 23, 24
Ens preguntem cada dia «on està Jehovà»?
23 Per a que Jehovà ens guie, no només cal orar sincerament, sinó també ser constants en l’estudi personal. Este és un aspecte clau si volem percebre quina és la voluntat de Déu. En este sentit, tenim un avantatge respecte a Jeremies: tenim la Bíblia completa. Igual que ell va fer una investigació exhaustiva per a compilar el seu relat històric, tu també pots indagar en la Paraula de Déu i buscar la guia divina preguntant-te «on està Jehovà?». Si t’esforces per conéixer la voluntat de Déu, demostraràs que confies en ell i seràs «com un arbre que arrela vora l’aigua, que enfonsa les arrels ran del torrent» (llig Jeremies 17:5-8).
24 Quan lliges i medites en les Santes Escriptures, intenta discernir què vol Jehovà que faces en esta o aquella situació. Memoritza principis bíblics que vulgues aplicar en la teua vida. Mentres lliges relats històrics, manaments bíblics, principis divins i consells savis, pensa en com haurien d’influir en les teues decisions quotidianes. Si et preguntes «on està Jehovà?», ell et pot respondre a través de la Bíblia i et pot mostrar com enfrontar-te fins i tot a les situacions més complicades. D’esta manera, podràs trobar els «grans secrets inaccessibles, que tu no coneixes» o que no havies entés completament fins ara (Jr 33:3).
(1 Pere 4:7, 8) S’acosta la fi de totes les coses. Sigueu, per tant, sensats i sobris, i així podreu pregar. 8 Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l’amor cobreix una multitud de pecats.
(Isaïes 32:2) Tots seran com un abric contra el vent, com un recer contra la pluja, com recs d’aigua en el desert, com l’ombra d’un penyal en terres àrides.
g17.5 3-7
Quan colpeja un desastre. Què fer per a sobreviure
«Una explosió ensordidora quasi em va tirar a terra. Va començar a eixir fum per les reixetes de ventilació, i l’edifici on estava la nostra oficina va començar a incendiar-se» (Joshua).
Terratrèmol... huracà... atac terrorista... tiroteig en una escola... Estes paraules apareixen amb massa freqüència en els titulars de les notícies. Clar, una cosa és llegir sobre un desastre i una altra molt diferent és viure’l en primera persona. Què hem de fer abans, durant i després d’un desastre per a augmentar les nostres possibilitats de sobreviure?
ABANS: PREPARA’T
Tots estem exposats a patir un desastre. Per això, la preparació és la clau per a sobreviure. Què cal tindre en compte?
• Mentalitza’t. Accepta el fet que els desastres passen i que tu i la teua família podeu patir un desastre algun dia. Si et prepares després que el desastre haja passat, serà massa tard.
• Informa’t sobre els desastres que poden passar en la teua zona. Localitza els refugis. Analitza si l’estructura i la ubicació de ta casa són segures. Elimina qualsevol perill d’incendi. Instal·la detectors de fum i canvia’ls les piles almenys una volta a l’any.
• Prepara provisions d’emergència. Els servicis d’electricitat, aigua, telèfon i transport poden fallar. Si tens un vehicle, procura que el depòsit de gasolina estiga almenys per la mitat. Tin sempre en ta casa un rebals d’aliments, aigua i una motxilla d’emergència (mira el quadro «Tens tot el necessari?»).
• Tin a mà els números de telèfon d’amics que viuen prop de tu i també dels que viuen més lluny.
• Elabora un pla d’eixida i assaja’l. Informa’t de les eixides d’emergència més pròximes al lloc on estigues i familiaritza’t amb el pla d’emergència de l’escola dels teus fills. Definix amb la teua família un lloc de trobada prop de casa i un altre fora del veïnat, com una escola o una biblioteca pública. Els experts recomanen tindre sessions de pràctica amb la família per a saber com arribar a peu a eixos llocs.
• Prepara’t per a ajudar altres persones, com ancians i malalts.
DURANT: ACTUA AMB RAPIDESA
«Quan va començar l’incendi, la majoria de la gent no va entrar en pànic, sinó que es va demorar —conta Joshua, mencionat al principi—. Alguns van apagar el seu ordinador, uns altres van omplir la seua botella d’aigua. Fins i tot, un home va dir: “Potser hauríem d’esperar”». Encara que la resta dels seus companys no sabia què fer, Joshua va cridar: «Hem d’anar-nos-en ja!». Gràcies a això van reaccionar i el seguiren escales avall. Joshua els cridava: «Si algú cau, alceu-lo i continueu avançant! Ho aconseguirem!».
• En un incendi. Mantín-te acatxat i dirigix-te ràpidament a l’eixida més pròxima. El fum dificulta la visibilitat. En els incendis, la majoria de les víctimes mortals es produïxen per inhalació de fum. No t’entretingues agarrant les teues coses; uns segons poden marcar la diferència entre la vida i la mort.
• En un terratrèmol. Fica’t baix d’una taula massissa o col·loca’t en el cantó d’una paret interna o d’un mur de càrrega. Probablement hi haurà rèpliques, així que ix de l’edifici només pugues i mantín-te’n allunyat. Com els equips de rescat pot ser que tarden hores en arribar, tracta d’ajudar a altres persones si pots.
• En un tsunami. Si de repent la mar s’allunya de la costa, corre a una zona més elevada i queda’t allí, perquè vindran ones més grans.
• En un tornado o un huracà. Ves immediatament a un refugi per a tempestes o un soterrani.
• En una inundació. No entres en els edificis que estiguen inundats. No camines ni conduïsques per l’aigua, perquè pot contindre aigües residuals i ocultar perills, com enderrocs, albellons oberts o cables d’electricitat que hagen caigut.
• Ho sabies? Un corrent d’aigua de 60 centímetres de profunditat pot arrastrar un cotxe. La majoria de les morts en una inundació es produïxen a l’intentar conduir a través d’aigua en moviment.
• Si les autoritats ordenen evacuar, fes-ho immediatament! Digues als teus amics on estàs, perquè si no, tal volta arrisquen la seua vida buscant-te.
• Ho sabies? Els missatges de text poden funcionar millor que els servicis de cridades telefòniques.
• Si les autoritats ordenen quedar-se en casa o refugiar-se en un edifici, obeïx. En cas d’un accident o atac químic, biològic o nuclear, no isques, apaga la ventilació i segella les portes i finestres. Si es tracta d’una emergència nuclear, ves a la part més baixa i interna de l’edifici per a reduir l’exposició a la radiació. Escolta les notícies de la ràdio o la televisió. No isques fins que les autoritats anuncien que el perill ja ha passat.
DESPRÉS: RESGUARDA’T DEL PERILL
Per a evitar perills i contagis, tin en compte estes suggerències:
• Queda’t en casa d’amics, si t’és possible, en comptes de quedar-te en un refugi temporal.
• Mantín net el lloc on visques.
• Gasta el teu propi equip de protecció quan lleves runa. Lo millor és treballar amb guants, calçat resistent, casc i mascareta. Ves amb compte amb el cablejat elèctric i les brases amagades.
• Conserva la teua rutina tant com siga possible. Els teus fills necessiten vore que estàs tranquil i que no perds l’esperança. Seguiu amb les lliçons escolars, jugueu i adoreu a Déu en família. No mires constantment les notícies de la tragèdia i no descarregues la teua ansietat o frustració amb la teua família. Accepta que t’ajuden i ajuda els altres.
• Recorda que els desastres causen pèrdues. Els governs i els servicis de rescat es concentren en ajudar la gent a sobreviure, no a reemplaçar les coses que han perdut. I per a sobreviure, el que es necessita és aigua potable, menjar, roba i un refugi per a resguardar-se de les inclemències del temps (1 Timoteu 6:7, 8).
• Identifica els danys emocionals i no els ignores. Solen aparéixer després d’un temps. Entre els símptomes estan l’ansietat, la tristesa, els canvis d’humor i la dificultat per a pensar, treballar o dormir. Parla amb amics que es preocupen per tu.
Encara que Joshua va sobreviure a aquell incendi, molts dels seus coneguts moriren. Va rebre ajuda de companys cristians i de professionals de la salut mental. Ell mateix explica: «M’asseguraren que era normal que em sentira tan malament, que era part del procés, i que milloraria. Després de sis mesos, els malsons van disminuir. Altres símptomes han durat més».
Els desastres ens indignen perquè persones innocents patixen, i alguns reaccionen culpant erròniament a Déu. D’altra banda, molts, com Joshua, experimenten la «culpa del supervivent». Ell confessa: «Encara pense que podria haver salvat a més persones, però em consola molt saber que Déu prompte portarà completa justícia a la terra i que repararà tots els danys. Mentrestant, tots els dies done gràcies per la vida i faig el que puc per conservar-la» (Apocalipsi 21:4, 5).
TENS TOT EL NECESSARI?
Les organitzacions per a la gestió de desastres insten a les famílies a tindre provisions d’emergència i revisar-los anualment. Per descomptat, les necessitats canvien segons el lloc i les circumstàncies, així que investiga què recomanen els servicis de protecció civil de la teua zona. Per norma general, es recomana tindre en casa almenys 11 litres d’aigua per persona i aliments que no caduquen, preparats per al seu consum i que siguen suficients per a tres dies.
A més, algunes famílies han preparat motxilles d’emergència amb articles com els següents:
■ Mantes, una muda completa de roba abrigada i calçat resistent.
■ Llanterna, ràdio (a piles o a dinamo) i piles de recanvi.
■ Farmaciola de primers auxilis i un xiulet per a demanar ajuda.
■ Coberts, obrillandes, ferramentes multiús de butxaca i mistos a prova d’aigua.
■ Mascaretes, cinta adhesiva a prova d’aigua i lona de plàstic per a cobrir-se.
■ Raspall de dents, sabó, tovalles i paper higiènic.
■ Articles de primera necessitat per a xiquets, persones majors o discapacitades.
■ Una bosseta hermètica amb medicaments, còpies de receptes mèdiques i documents importants.
■ Els números de telèfon dels teus contactes d’emergència, llocs de trobada i un mapa de la zona.
■ Targetes bancàries i diners en efectiu.
■ Un joc extra de les claus de ta casa i del cotxe.
■ Paper, llapis, llibres i jocs per als xiquets.
■ Una bíblia.
[Nota]
És probable que no tots els elements d’esta llista siguen necessaris en el teu cas o en la zona on vius. Potser voldries afegir alguns que no estiguen inclosos.
(Filipencs 1:10) perquè sapieu discernir allò que més convé. Així arribareu purs i sense entropessos al dia que Crist ha de venir,
(Mateu 10:16) Mireu, jo vos envie com ovelles enmig de llops: sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms.
(Romans 12:13) Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb deler l’hospitalitat.
DEL 30 DE MAIG AL 5 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 SAMUEL 7, 8
«Jehovà fa un pacte amb David»
(2 Samuel 7:11, 12) durant el temps que vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. A tu, t’he fet reposar de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que és ell qui et farà un casal. 12 Quan t’arribarà l’hora d’adormir-te amb els teus pares, jo, el Senyor, posaré en el teu lloc un del teu llinatge, eixit de les teues entranyes, i refermaré el seu regnat.
«El teu tron es mantindrà per sempre»
A Jehovà li commou el desig sincer de David. En resposta a la devoció del seu servent i en harmonia amb el seu propòsit fa un pacte amb ell: Jehovà alçarà algú del llinatge reial de David que regnarà per sempre. Natan li comunica a David la solemne promesa de Déu: «El teu casal i la teua reialesa es perpetuaran per sempre davant de tu, el teu tron es mantindrà per sempre» (2 Samuel 7:16). Qui és l’hereu d’este pacte que governarà per sempre? (Salm 89:21, 30, 35-37 [vv. 20, 29, 34-36 TNM])
(2 Samuel 7:13, 14) És ell qui construirà un casal dedicat al meu nom, i jo faré que el seu tron reial es mantinga ferm per sempre. 14 Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. Si obra malament, el corregiré amb la vara, com fan els hòmens, que no planyen el bastó;
(Hebreus 1:5) Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: Tu ets el meu Fill; hui jo t’he engendrat? I encara: Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill?
«El teu tron es mantindrà per sempre»
Jesús de Nazaret va ser un descendent de David. De fet, l’àngel que va anunciar el seu naixement va dir: «El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi» (Lluc 1:32, 33). Queda clar que el pacte amb David es va complir en Jesucrist. Ell no va obtindre el seu càrrec per votació popular, sinó per una promesa solemne de Déu, que li dona el dret a governar per sempre. I no oblidem que les promeses de Déu sempre es complixen (Isaïes 55:10, 11).
(2 Samuel 7:15, 16) però mai no em desdiré del meu amor per ell, com me’n vaig desdir amb Saül, a qui vaig excloure del lloc que ara tu ocupes. 16 El teu casal i la teua reialesa es perpetuaran per sempre davant de tu, el teu tron es mantindrà per sempre.
(Hebreus 1:8) En canvi, del Fill diu: El teu tron, oh Déu, es manté pels segles dels segles, i el ceptre just és el ceptre del teu Regne.
Tin una fe absoluta en el Regne
14 Examinem el que li va prometre Jehovà al rei David a través del pacte davídic (llig 2 Samuel 7:12, 16). Jehovà va fer este pacte quan David governava en Jerusalem i li va prometre que el Messies vindria de la seua descendència (Lc 1:30-33). D’esta manera, Jehovà va delimitar la línia d’on provindria la descendència al decretar que un hereu de David «a qui pertany el dret» legal heretaria el tron del Regne Messiànic (Ez 21:30-32 [vv. 25-27 TNM]). A través de Jesús, el regnat de David «es mantindrà sempre». De fet, «la seua dinastia es perpetuarà, el seu tron subsistirà com el sol» (Sl 89:35-38 [vv. 34-37 TNM]). El regnat messiànic mai es corromprà, i els beneficis que portarà duraran per sempre!
(Salm 89:36-38 [vv. 35-37 TNM]) Per la meua santedat, jure per sempre de no faltar a la paraula donada a David: 37 «La seua dinastia es perpetuarà, el seu tron subsistirà com el sol, 38 es mantindrà sempre com la lluna, testimoni fidel dalt dels núvols.»
Joies espirituals
(2 Samuel 8:2) Després va derrotar els moabites. Els va fer gitar a terra i els va mesurar amb un cordell: en destinà dos parts a la mort i en va deixar viure una tercera part. Els moabites van ser vassalls seus i li pagaven tribut.
it-2 1168 § 1
Últims dies
La profecia de Balaam. Abans que els israelites entraren en la terra promesa, el profeta Balaam li va dir a Balac, rei de Moab: «Vine, que t’he d’anunciar què farà en els temps futurs aqueix poble [Israel] contra el teu. [...] Ix de Jacob una estrella, s’alça un ceptre a Israel que esclafarà els polsos dels moabites, el crani de tots els fills de Set» (Nm 24:14-17). En el primer compliment d’esta profecia, l’«estrella» va ser el rei David, qui va subjugar els moabites (2Sa 8:2). És evident que, en el compliment d’esta profecia, «els temps futurs» començaren quan David es va convertir en rei. I com David va prefigurar a Jesús com a rei messiànic, la profecia de Balaam també aplica al temps quan Jesús sotmeta tots els seus enemics (Is 9:6 [v. 7 TNM]; Sl 2:8, 9).
Lectura de la Bíblia
(2 Samuel 7:1-17) Quan el rei David s’hagué instal·lat al seu palau i el Senyor li hagué concedit el repòs de tots els enemics que l’envoltaven, 2 el rei va dir al profeta Natan: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre que l’arca de Déu habita en una tenda de lona.» 3 Natan va respondre al rei: «Vés, fes tot el que el cor et diga. El Senyor és amb tu.» 4 Però aquella nit el Senyor va comunicar a Natan aquesta paraula: 5 «Vés i digues a David, el meu servent: “Això diu el Senyor: ¿Tu m’has de construir un casal perquè hi residisca? 6 D’ençà del dia que vaig traure els israelites d’Egipte fins ara, no he residit mai en cap palau; anava d’un lloc a l’altre en una tenda, en un tabernacle. 7 Allà on he anat entre els israelites, ¿m’he queixat mai a cap de les tribus a qui manava conduir el meu poble, que no m’hagueren construït un palau de cedre?” 8 Ara, doncs, digues al meu servent David: “Això diu el Senyor de l’univers: Jo t’he pres del corral de les ovelles, de pasturar el ramat, perquè fores sobirà del meu poble d’Israel. 9 He estat amb tu en totes les campanyes que has emprés, he derrotat tots els teus enemics i t’he donat un nom com la dels hòmens més famosos de la terra. 10 Destinaré un lloc per al meu poble d’Israel i l’hi implantaré perquè hi habite sense por; no l’oprimiran més els perversos com havien fet abans, 11 durant el temps que vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. A tu, t’he fet reposar de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que és ell qui et farà un casal. 12 Quan t’arribarà l’hora d’adormir-te amb els teus pares, jo, el Senyor, posaré en el teu lloc un del teu llinatge, eixit de les teues entranyes, i refermaré el seu regnat. 13 És ell qui construirà un casal dedicat al meu nom, i jo faré que el seu tron reial es mantinga ferm per sempre. 14 Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. Si obra malament, el corregiré amb la vara, com fan els hòmens, que no planyen el bastó; 15 però mai no em desdiré del meu amor per ell, com me’n vaig desdir amb Saül, a qui vaig excloure del lloc que ara tu ocupes. 16 El teu casal i la teua reialesa es perpetuaran per sempre davant de tu, el teu tron es mantindrà per sempre.”» 17 Això és el que Natan va dir a David quan li va comunicar aquesta visió profètica.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Aprofita successos actuals per a predicar»
(Lluc 13:1-5) Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la dels sacrificis que oferien. 2 Jesús els respongué: «¿Vos penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? 3 Vos assegure que no: i si no vos convertiu, tots acabareu igual. 4 I aquelles divuit persones que van morir a Siloé quan la torre els va caure al damunt, ¿vos penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? 5 Vos assegure que no: i si no vos convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.»
(1 Corintis 9:22, 23) M’he fet dèbil amb els dèbils per guanyar els dèbils; m’he fet tot amb tots per salvar-ne alguns, costara el que costara. 23 Tot ho faig a causa de l’evangeli, per poder-hi tenir part.
DEL 6 AL 12 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 SAMUEL 9, 10
«David va mostrar amor lleial»
(2 Samuel 9:1) Un dia David va preguntar: «Hi ha cap supervivent de la família de Saül? El voldria afavorir, per amor de Jonatan.»
Continuem mostrant amor lleial els uns pels altres
La diferència entre l’amor lleial i la lleialtat mencionada en el paràgraf anterior radica en la motivació de la persona. Què va motivar els servents de Déu de temps bíblics a mostrar amor lleial? No ho van fer per obligació sinó perquè el seu cor els va impel·lir a fer-ho. Pensem en l’exemple de David. El seu cor el va motivar a mostrar amor lleial al seu estimat amic Jonatan, inclús quan el pare d’este volia matar a David. Fins i tot, anys després de la mort de Jonatan, David va continuar mostrant amor lleial a Mefibóixet, el fill del seu amic (1Sa 20:9, 14, 15; 2Sa 4:4; 8:15; 9:1, 6, 7).
(1 Samuel 20:15) no retires mai el teu favor de la meua família, ni tan sols quan el Senyor haurà exterminat de la terra tots els teus enemics.
(1 Samuel 20:42) Jonatan li va dir: «Vés-te’n en pau. Del que hem jurat nosaltres dos pel nom del Senyor, que el Senyor mateix en siga testimoni entre tu i jo, entre la meua descendència i la teua per sempre.»
(2 Samuel 9:5-7) Llavors el rei David el va fer anar a buscar a casa de Maquir, fill d’Ammiel, a Lodebar. Mefibóixet, fill de Jonatan, fill de Saül, es va presentar a David i es va prosternar amb el front a terra. David va cridar: «Mefibóixet!» Ell va respondre: «Ací tens el teu servent.» David li va dir: «No tingues por. Vull afavorir-te, per amor del teu pare Jonatan. Et restituiré totes les terres del teu avi Saül, i menjaràs sempre a taula amb mi.»
w05 15/5 17 § 12
Punts destacats del llibre de Segon de Samuel
9:1, 6, 7. David va mantindre la seua promesa. Nosaltres també hem d’esforçar-nos per complir amb la nostra paraula.
(2 Samuel 9:9, 10) Llavors el rei va cridar Sibà, l’administrador de Saül, i va declarar: «Done al fill del teu senyor totes les propietats de Saül i de la seua família. 10 Tu treballaràs les seues terres, amb els teus fills i els teus servents, i portaràs les collites per al manteniment de la família del teu senyor. I Mefibóixet, fill del teu senyor, menjarà sempre a taula amb mi.» Sibà tenia quinze fills i vint servents.
w02 15/2 14 § 10
Aguantaren una espina a la carn
10 Alguns anys després, el rei David, pel gran amor que li tenia a Jonatan, va expressar bondat amorosa a Mefibóixet. Li va entregar totes les propietats de Saül i va designar a Sibà, antic administrador de Saül, per a que les cuidara. A més, li va dir a Mefibóixet: «Menjaràs sempre a taula amb mi» (2 Samuel 9:6-10). És molt probable que el gest bondadós de David reconfortara a aquell home i l’ajudara a suportar la seua discapacitat. Quina bonica lliçó per a nosaltres! També hem de ser bondadosos amb els qui lluiten amb una espina a la carn.
(Salm 41:2, 3 [vv. 1, 2 TNM]) Feliç el qui s’interessa pel desvalgut! En temps difícils, el Senyor el salvarà; 2 el Senyor li guardarà la vida, el farà feliç a la terra; no el deixarà a mercé dels enemics.
(Proverbis 19:17) Qui es compadeix del pobre presta al Senyor i ell li retornarà el préstec.
Joies espirituals
(2 Samuel 10:4, 5) Llavors Hanun va agafar els enviats de David, els afaità la mitat de la barba, els tallà els vestits pel mig a l’altura de les natges i els va fer marxar. 5 Quan ho comunicaren a David, va manar que isqueren a rebre’ls, perquè aquells hòmens estaven molt avergonyits. El rei els va fer dir: «Quedeu-vos a Jericó fins que vos haja crescut la barba. Després ja tornareu.»
it-1 284
Barba
En l’antiguitat, molts pobles de l’orient, entre ells els israelites, consideraven la barba com una prova de dignitat masculina. La llei que Déu va donar a Israel prohibia afaitar-se «els costats de la barba», és a dir, el pèl que creix entre l’orella i l’ull, així com l’extremitat de la barba (Lv 19:27; 21:5). Esta prohibició es devia al fet que en alguns pobles pagans, esta pràctica tenia connotacions religioses.
Lectura de la Bíblia
(2 Samuel 9:1-13) Un dia David va preguntar: «Hi ha cap supervivent de la família de Saül? El voldria afavorir, per amor de Jonatan.» 2 La família de Saül tenia un administrador que es deia Sibà. El van fer venir a palau, i David li va preguntar: «Ets tu Sibà?» Ell respongué: «Per a servir-te.» 3 El rei li va demanar: «Queda algú de la casa de Saül? Voldria afavorir-lo, tal com vaig prometre en nom de Déu.» Sibà va respondre al rei: «Queda encara un fill de Jonatan, baldat dels dos peus.» 4 El rei preguntà: «On és?» Sibà li respongué: «És a casa de Maquir, fill d’Ammiel, a Lodebar.» 5 Llavors el rei David el va fer anar a buscar a casa de Maquir, fill d’Ammiel, a Lodebar. 6 Mefibóixet, fill de Jonatan, fill de Saül, es va presentar a David i es va prosternar amb el front a terra. David va cridar: «Mefibóixet!» Ell va respondre: «Ací tens el teu servent.» 7 David li va dir: «No tingues por. Vull afavorir-te, per amor del teu pare Jonatan. Et restituiré totes les terres del teu avi Saül, i menjaràs sempre a taula amb mi.» 8 Mefibóixet es va prosternar i digué: «Què és el teu servent perquè faces cas d’un gos mort com jo?» 9 Llavors el rei va cridar Sibà, l’administrador de Saül, i va declarar: «Done al fill del teu senyor totes les propietats de Saül i de la seua família. 10 Tu treballaràs les seues terres, amb els teus fills i els teus servents, i portaràs les collites per al manteniment de la família del teu senyor. I Mefibóixet, fill del teu senyor, menjarà sempre a taula amb mi.» Sibà tenia quinze fills i vint servents. 11 Va dir al rei: «El teu servent farà tot el que el rei, el meu senyor, mane. Però, de fet, Mefibóixet ja menja a la meua taula de la manera que pertoca a un fill de rei.» 12 Mefibóixet tenia un fill menut que es deia Micà. Tots els qui vivien a casa de Sibà estaven al servici de Mefibóixet. 13 Però ell vivia a Jerusalem, perquè menjava sempre a la taula del rei. Era baldat dels dos peus.
DEL 13 AL 19 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 SAMUEL 11, 12
«No et deixes endur pels desitjos impropis»
(2 Samuel 11:2-4) Una vesprada, David va alçar-se de descansar i, tot passejant pel terrat del palau, va veure des de dalt una dona que es banyava. Era molt bonica. 3 David va enviar algú que s’informara sobre aquella dona, i li van dir que era Betsabé, filla d’Eliam, la muller d’Uries, l’hitita. 4 Llavors David va enviar uns hòmens a buscar-la. Ella va venir a palau i David va jaure amb ella, que acabava de purificar-se de les regles. Després aquella dona se’n tornà a casa.
Pots alliberar-te dels paranys de Satanàs
10 La cobdícia va fer que el rei David oblidara tot el que Jehovà li havia donat, com prominència, riqueses i victòries sobre molts dels seus enemics. Agraït, David havia reconegut que les benediccions de Déu eren tantes que «no les podria ni comptar» (Sl 40:6 [v. 5 TNM]). Però en cert moment, David ho va oblidar. Ja no es conformava amb el que tenia i en volia més. Encara que David tenia moltes dones, va deixar que el desig impropi per l’esposa d’un altre home arrelara en el seu cor. Aquella dona era Betsabé i el seu home era Uries l’hitita. David, egoistament, va tindre relacions sexuals amb Betsabé, i ella es va quedar embarassada. I si l’adulteri no havia sigut prou, David va organitzar un pla per a que Uries morira en batalla (2Sa 11:2-15). En què estava pensant David? S’imaginava que Jehovà no el voria? A pesar d’haver sigut un servent fidel de Jehovà durant molt de temps, es va deixar dur per la cobdícia i ho va pagar car. Afortunadament, amb el temps, David va admetre el seu error i es va penedir. Que agraït estaria de tornar a tindre el favor de Jehovà! (2Sa 12:7-13).
(2 Samuel 11:5) La dona va quedar embarassada, i ho va fer saber a David.
(2 Samuel 11:14, 15) L’endemà al matí David va escriure a Joab una carta i li la va trametre per mans d’Uries. 15 La carta deia: «Poseu Uries a primera línia, al sector on siga més forta la lluita, i retireu-vos perquè quede sol i el maten.»
Estiguem dispostos a sotmetre’ns a Jehovà
15 Jehovà va nomenar a David cap no només de família, sinó de tota la nació d’Israel. Com a rei, tenia molt de poder, però a voltes va abusar d’ell i va cometre errors greus (2Sa 11:14, 15). Aixina i tot, va demostrar que se sotmetia a Jehovà acceptant la seua correcció i va obrir el seu cor en oració i es va esforçar al màxim per seguir el seu consell (Sl 51:3-6 [vv. 1-4 TNM]). A més, va ser humil i va acceptar el consell tant d’hòmens com de dones (1Sa 19:11, 12; 25:32, 33). David va aprendre dels seus errors i va centrar la seua vida en servir a Jehovà.
(2 Samuel 12:9-12) Per què has menyspreat el Senyor cometent allò que l’ofèn? Has fet matar Uries, l’hitita, i has pres per esposa la seua muller. I a ell l’has fet morir amb l’espasa dels ammonites. 10 Per això, ja que tu m’has menyspreat prenent per esposa la muller d’Uries, l’hitita, l’espasa no s’apartarà mai més de ta casa. 11 Això diu el Senyor: Faré que el mal s’alce de la teua pròpia família. Davant els teus propis ulls et prendré les dones i les donaré a un dels teus, que jaurà amb elles a plena llum del dia. 12 Tu ho has fet d’amagat, però jo obraré a plena llum, davant de tot Israel.
w18.06 17 § 7
Eduquem la consciència amb les lleis i principis divins
7 No cal que patim les conseqüències de desobeir a Déu per a aprendre lliçons valuoses. Proverbis 1:5 diu: «El savi que els escolte augmentarà el saber». Este saber, o instrucció, és el millor que existix perquè ens el proporciona Déu, i el rebem quan llegim relats bíblics de persones que cometeren errors i meditem en ells. Per exemple, pensem en el dolor que va experimentar el rei David al desobeir a Jehovà i cometre adulteri amb Betsabé (2Sa 12:7-14). Quan llegim este relat, podem fer-nos preguntes com estes: «Com podia haver evitat el rei David tot eixe patiment? Si em trobara en una situació pareguda, què faria? Fugiria com Josep o cauria en la temptació com David?» (Gn 39:11-15). Si pensem en les conseqüències del pecat, farem més fort l’odi que sentim per lo roín.
(Gàlates 5:16) Ara, doncs, jo vos dic: comporteu-vos d’acord amb l’Esperit i no satisfareu els desigs terrenals.
(Gàlates 5:22, 23) En canvi, els fruits de l’Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, 23 dolcesa i domini d’un mateix. La Llei no és contrària a res d’això.
Joies espirituals
(2 Samuel 12:13) David va dir a Natan: «He pecat contra el Senyor.» Natan li va respondre: «El Senyor passa per alt el teu pecat. No moriràs.»
it-1 639 § 3
David
Si Jehovà haguera permés que se’ls jutjara d’acord amb la llei mosaica, els dos haurien sigut executats, i amb Betsabé també hauria mort el xiquet que ella esperava (Dt 5:18; 22:22). Però Jehovà es va encarregar personalment del cas i va mostrar misericòrdia a David per causa del pacte que va fer amb ell (2Sa 7:11-16). També ho va fer perquè David havia mostrat misericòrdia anteriorment (1Sa 24:5-8 [vv. 4-7 TNM]; compara-ho amb Jm 2:13). I a més, Déu va vore que els pecadors s’havien penedit (Sl 51:3-6 [vv. 1-4 TNM]).
Lectura de la Bíblia
(2 Samuel 11:1-15) Quan va arribar la primavera, a l’època que els reis solen eixir en campanya, David va enviar Joab i els seus oficials amb tot l’exèrcit d’Israel per devastar el territori dels ammonites i posar setge a Rabà, la capital. David es quedà a Jerusalem. 2 Una vesprada, David va alçar-se de descansar i, passejant pel terrat del palau, va veure des de dalt una dona que es banyava. Era molt bonica. 3 David va enviar algú que s’informara sobre aquella dona, i li van dir que era Betsabé, filla d’Eliam, la muller d’Uries, l’hitita. 4 Llavors David va enviar uns hòmens a buscar-la. Ella va venir a palau i David va jaure amb ella, que acabava de purificar-se de les regles. Després aquella dona se’n tornà a casa. 5 La dona va quedar embarassada, i ho va fer saber a David. 6 David va ordenar a Joab que li enviara Uries, l’hitita, i Joab li’l va enviar. 7 Quan Uries va arribar a palau, David li preguntà com estaven Joab i l’exèrcit i com anava la guerra. 8 Després li digué: «Baixa a casa i renta’t els peus.» Uries es va retirar, i tot seguit li dugueren un obsequi de part del rei. 9 Però Uries es va quedar a dormir a l’entrada del palau, amb els altres oficials del seu senyor, sense baixar per res a casa. 10 En ser informat que Uries no havia anat a casa, David li digué: «Com és que no has baixat a ta casa després d’estar-ne fora tants dies?» 11 Uries respongué a David: «L’arca, i tot Israel i Judà, viuen en cabanyes, i Joab, el meu senyor, i els altres oficials acampen al ras. ¿I jo he d’anar a ma casa a menjar i beure i a dormir amb la meua dona? Tan cert com tu vius: jo no faré res d’això!» 12 David va dir a Uries: «Queda’t encara hui. Demà ja et deixaré marxar.» Uries es va quedar aquell dia a Jerusalem, i l’endemà 13 David el convidà a menjar i beure a la seua taula, i el féu emborratxar. A la vesprada, Uries va eixir i anà a dormir una altra vegada amb els oficials del seu senyor, i tampoc no va baixar a casa. 14 L’endemà al matí David va escriure a Joab una carta i li la va trametre per mans d’Uries. 15 La carta deia: «Poseu Uries a primera línia, al sector on siga més forta la lluita, i retireu-vos perquè quede sol i el maten.»
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Controla els teus desitjos»
(Romans 1:26, 27) Per això Déu els ha deixat a mercé de passions vergonyoses. Les dones han canviat l’ús natural del sexe per un ús contra natura, 27 i igualment els hòmens, deixant la relació natural amb la dona, s’han encés de passió els uns pels altres i han comés actes infamants hòmens amb hòmens. Realment, han rebut la recompensa que mereixia el seu error!
(Èxode 23:2) No et poses de part de la majoria per fer el mal. Quan sigues testimoni en un procés, no et decantes per la majoria si aquesta falseja el dret.
(Mateu 4:4) Però ell li va respondre: «L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.»
(Salm 145:16) Quan obris la mà, sacies de bon grat tots els vivents.
(2 Corintis 7:1) Tenint, doncs, aquestes promeses, estimats meus, purifiquem-nos de tot allò que pot tacar el cos i l’esperit i arribem a ser plenament sants, reverenciant Déu.
DEL 20 AL 26 DE JUNY
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 SAMUEL 13, 14
«L’egoisme d’Amnon va acabar en tragèdia»
(2 Samuel 13:1, 2) Absalom, fill de David, tenia una germana molt bonica que es deia Tamar. Passat algun temps, Amnon, fill de David, se’n va enamorar 2 tan perdudament que es posà malalt pensant en Tamar, la seua germanastra. Aquesta era verge, i Amnon veia difícil que poguera fer res amb ella.
it-1 34
Absalom
L’assassinat d’Amnon. La germana d’Absalom, Tamar, era una dona molt guapa. Amnon, el mig germà major d’Absalom es va enamorar perdudament d’ella. Va simular estar malalt i se les va arreglar per a que Tamar anara a la seua habitació i li donara a menjar, llavors la va violar. L’amor eròtic d’Amnon es va convertir en odi i menyspreu i va fer que se l’expulsara de la casa. Allí és on se la va trobar Absalom, en cendra sobre el cap després d’haver-se esgarrat el vestit que la distingia com a filla verge del rei. En seguida es va adonar del que havia passat i va sospitar d’Amnon; açò indica que abans d’este succés ja era conscient del desig apassionat del seu mig germà. No obstant això, li va dir a la seua germana que no presentara cap acusació i se la va endur a sa casa per a que visquera allí (2Sa 13:1-20).
(2 Samuel 13:10-15) va dir a Tamar: «Porta’m el plat ací al dormitori i tu mateixa dóna’m el menjar.» Tamar prengué els pastissos que havia cuit i els portà al seu germà Amnon, al dormitori. 11 Però quan s’hi va acostar perquè se’ls menjara, ell la va agafar tot dient-li: «Vine, gita’t amb mi, germana meua!» 12 Ella va replicar: «No, germà meu, no em forces. Això no es fa, a Israel. No cometes aquesta infàmia. 13 On aniria jo, deshonrada? I tu quedaries com un poca-vergonya a Israel. Parla’n al rei i segur que em deixarà casar amb tu.» 14 Però ell no la volgué escoltar. Va forçar-la, la va violar i es va gitar amb ella. 15 Després Amnon va sentir per ella una gran aversió, més forta que l’amor que abans li tenia, i li va dir: «Alça’t, vés-te’n!»
w17.09 5 § 11
Cultivem l’autocontrol
11 La Bíblia conté exemples de persones que no controlaren els seus desitjos sexuals i mostra les conseqüències del seu mal comportament. Si algú es troba en una situació pareguda, farà bé en reflexionar en el cas del jove imprudent del capítol 7 de proverbis. També pot pensar en el que va fer Amnon i en les terribles conseqüències dels seus actes (2Sa 13:1, 2, 10-15, 28-32). Els pares poden gastar estos relats bíblics durant l’adoració en família per a ajudar els seus fills a cultivar autocontrol i a prendre bones decisions en estos temes.
(2 Samuel 13:28, 29) però va donar aquesta orde als seus hòmens: «Estigueu alerta. Quan Amnon s’haurà posat alegre de beure vi, jo vos diré: “Mateu Amnon!”, i vosaltres el matareu. No tingueu por: ¿no sóc jo qui vos ho ordena? Coratge, i sigueu valents!» 29 Els servents d’Absalom van fer a Amnon el que ell els havia ordenat. Tots els altres fills del rei s’alçaren i fugiren, muntant cada u la seua mula.
it-1 34 § 5
Absalom
Passaren dos anys i va arribar el temps d’esquilar les ovelles. Com era una ocasió festiva, Absalom va organitzar un banquet en Baal-Hassor, a uns 22 km al nord-nord-est de Jerusalem i va convidar al rei David i als seus fills. Quan este es va excusar d’assistir, Absalom va insistir que enviara en el seu lloc a Amnon, el seu fill primogènit (Pr 10:18). Durant el banquet, quan Amnon ja s’havia «posat alegre de beure vi», Absalom va ordenar els seus servents que el mataren. Els altres fills tornaren a Jerusalem i Absalom se’n va anar a l’exili a Gueixur, a l’est del mar de Galilea, on regnava el seu avi siri (2Sa 13:23-38). L’«espasa» que va predir el profeta Natan acabava d’entrar en la «casa» de David i mai més se n’apartaria (2Sa 12:10).
Joies espirituals
(2 Samuel 14:25, 26) En tot Israel no hi havia ningú tan ben plantat com Absalom ni tan admirat: de cap a peus no tenia defecte. 26 Es tallava els cabells al final de cada any, perquè li pesaven massa. La cabellera tallada feia més de dos quilos, segons la unitat de pes reial.
g04 22/12 8, 9
La bellesa més important
Encara que l’aparença d’Absalom era envejable, va resultar ser una persona digna de menyspreu. La Bíblia diu d’ell: «En tot Israel no hi havia ningú tan ben plantat com Absalom ni tan admirat: de cap a peus no tenia defecte» (2 Samuel 14:25). Però la seua ambició el va impulsar a rebel·lar-se contra el seu propi pare i a usurpar-li el tron. Inclús va arribar a violar a les concubines del seu progenitor. Com a resultat, va provocar la ira divina i va patir una mort dolorosa (2 Samuel 15:10-14; 16:13-22; 17:14; 18:9, 15).
El seu extraordinari aspecte físic no compensava la seua arrogància ni la seua deslleialtat. Per un altre costat, la Bíblia parla de molts exemples de persones sàvies i atraients, i no diu res sobre el seu aspecte físic. Pareix obvi que lo més important era la seua bellesa interior.
Lectura de la Bíblia
(2 Samuel 14:8-20) El rei va dir a la dona: «Vés-te’n a casa, que ja donaré ordes sobre el teu cas.» 9 Però la dona de Tecoa va insistir: «Que aquell crim, oh rei i senyor meu, recaiga tan sols sobre mi i sobre la meua família! El rei i el seu tron són innocents.» 10 El rei va continuar: «Si algú te’n parla, fes-me’l venir, i no li quedaran ganes de molestar-te més.» 11 Ella va replicar: «Que el rei jure pel nom del Senyor, el seu Déu, que el responsable de venjar la víctima no m’afegirà més desgràcies i no eliminarà el fill que em queda.» Ell va assegurar: «Per la vida del Senyor, et jure que no caurà a terra ni un sol cabell del teu fill.» 12 Llavors la dona va dir: «Que siga permés encara a la teua serventa de dir una paraula al meu senyor, el rei.» Ell li féu: «Parla.» 13 La dona va explicar-se: «Per què, doncs, mantens una opinió que va contra el poble de Déu? Amb la sentència que el rei acaba de pronunciar, és com si ell mateix es declarara culpable, ja que no deixa tornar l’home que té proscrit. 14 Tots hem de morir: som com aigua escampada per terra, que ja no es pot recollir. Déu no torna ningú a la vida. Per tant, el rei hauria de prendre un determini, perquè l’home que té proscrit no ho estiga per sempre. 15 De fet, si he vingut a exposar al rei, el meu senyor, el que li acabe de dir, és perquè la gent m’intimidava. Però la teua serventa ha pensat que en parlaria al rei i que potser el rei faria el que li diguera la seua serventa: 16 s’avindria a salvar la seua serventa de la mà del qui vol prendre-li l’heretat que Déu li ha donat i, al mateix temps, ella salvaria el seu fill. 17 La teua serventa s’ha dit: “Que la paraula del meu senyor, el rei, m’asserene, perquè ell, com l’àngel de Déu, és capaç de discernir el bé del mal.” Que el Senyor, el teu Déu, siga amb tu!» 18 Llavors el rei va dir a la dona: «No m’amagues res del que ara et preguntaré.» La dona va respondre: «Que parle el rei, el meu senyor.» 19 El rei continuà: «¿No és veritat que en tot això hi ha la mà de Joab?» La dona ho va reconéixer: «Tan cert com vius, rei i senyor meu: ningú no pot desviar-se ni a dreta ni a esquerra d’allò que diu el rei, el meu senyor. És veritat: el teu servent Joab ha ordenat i ha dictat a la teua serventa tot el que t’acabe de dir. 20 Ha estat per no tractar de cara la qüestió, que el teu servent Joab ha obrat així; però el meu senyor té la saviesa de l’àngel de Déu i sap tot el que passa al país.»
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Edifica la fe dels teus estudiants amb el llibre Disfruta de la vida»
(Hebreus 11:6) Ara bé, sense la fe és impossible ser-li agradable, perquè el qui s’acosta a Déu ha de creure que existeix i que recompensa els qui el busquen.
(1 Corintis 3:12-15) Damunt d’aquest fonament es pot construir amb or, amb plata, amb pedres precioses, o bé amb fusta, amb herba seca o amb palla, 13 i ja es veurà què val l’obra de cadascú: el dia del juí la posarà en evidència, perquè es manifestarà acompanyat de foc, i el foc comprovarà el valor de cada obra. 14 Si l’obra resisteix, el qui l’ha construïda en rebrà la recompensa, 15 mentre que, si crema, en sofrirà la pèrdua, tot i que ell se salvarà, però com qui s’escapa just del foc.
(Isaïes 41:10) No tingues por, que jo sóc amb tu. No passes ànsia, que jo sóc el teu Déu. Jo et done força i t’ajude, et sostinc amb la meua dreta bondadosa.
(Isaïes 41:13) Perquè jo, el Senyor, sóc el teu Déu; et done la mà i et dic: «No tingues por, sóc jo qui t’ajuda!»
(Gàlates 2:20) Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La meua vida terrenal, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi.
DEL 27 DE JUNY AL 3 DE JULIOL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 SAMUEL 15–17
«Absalom es va rebel·lar per culpa de l’orgull»
(2 Samuel 15:1) Algun temps després, Absalom es va procurar una carrossa amb cavalls i una escorta de cinquanta hòmens que el precedien.
it-2 693
Precursor
En orient era costum que davant del carruatge reial anaren corredors per a preparar i anunciar l’arribada del rei, així com per a prestar-li ajuda (1Sa 8:11). Absalom i Adonies feren que 50 corredors anaren davant dels seus carruatges personals per a imitar eixa dignitat reial i fer que les seues rebel·lions tingueren prestigi i paregueren legitimes (2Sa 15:1; 1Re 1:5).
(2 Samuel 15:2-6) S’alçava de bon matí i es posava vora el camí que conduïa a la porta de la ciutat. Sempre que algú tenia un plet i acudia al rei per demanar-li justícia, Absalom el cridava i li deia: «De quin poble ets?» Ell responia: «El teu servent és de tal tribu d’Israel.» 3 Absalom aleshores li deia: «Mira, les teues raons són justes i clares, però en el tribunal del rei no hi haurà ningú que t’escolte.» 4 Absalom afegia: «Tant de bo que em feren jutge d’aquest país! Tots els qui tingueren reclamacions o plets podrien acudir a mi i jo els faria justícia.» 5 I quan algú anava a prosternar-se davant d’ell, ell li allargava la mà, l’alçava i el besava. 6 Així es comportava Absalom amb tots els israelites que acudien al rei per demanar justícia. I d’aquesta manera Absalom robava el cor dels hòmens d’Israel.
w12 15/7 13 § 5
Servim al Déu de la llibertat
5 La Bíblia conté molts exemples de persones que foren males influències. Un d’ells va ser Absalom, fill del rei David. Ell era un home molt atractiu, però igual que Satanàs, va permetre que l’ambició el cegara i va arribar al punt de cobdiciar una cosa que no li corresponia, el tron de son pare. Amb gran astúcia, va tractar d’usurpar eixe càrrec fingint estar molt interessat en els israelites i insinuant-los que la cort reial no es preocupava per ells. Absalom va gastar la mateixa estratègia que el diable en el jardí de l’Edén, presentar-se com el bo de la història i calumniar cruelment son pare (2Sa 15:1-5).
(2 Samuel 15:10-12) Mentrestant va enviar emissaris a totes les tribus d’Israel perquè donaren aquesta consigna: «Així que sentireu el toc de corn, crideu: Absalom és rei a Hebron!» 11 Dos-cents convidats havien acompanyat Absalom des de Jerusalem innocentment, sense sospitar res de la conspiració. 12 Mentre Absalom oferia els sacrificis, va fer venir Ahitófel, conseller de David, des de Guiló, vila on ell residia. La conjuració s’enfortia, i els partidaris d’Absalom anaven augmentant.
it-1 1113
Hebron
Alguns anys més tard, Absalom, el fill de David, va tornar a Hebron i va començar el seu intent d’usurpar el tron de son pare (2Sa 15:7-10). És probable que Absalom triara esta ubicació degut a la seua importància històrica com a antiga capital de Judà i també perquè era la seua ciutat natal. Més tard, el rei Roboam, net de David, va reedificar Hebron (2Cr 11:5-10). Després que els babilonis desolaren Judà i que els exiliats jueus tornaren, alguns d’ells s’establiren en Hebron (Quiriat-Arbà) (Ne 11:25).
(Filipencs 2:3, 4) No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. 4 Que no mire cadascú per ell, sinó que procure sobretot pels altres.
Joies espirituals
(2 Samuel 16:4) Aleshores el rei va dir a Sibà: «Totes les propietats de Mefibóixet són teues.» Sibà va exclamar: «Em prosterne davant de tu, rei i senyor meu. Que sempre puga gaudir del teu favor!»
Tenim tota la informació?
11 Tots podríem caure víctima d’una injustícia per culpa d’una mitja veritat o d’una informació incompleta que es diga sobre nosaltres. Vegem el que va passar amb el rei David i Mefibóixet. David va ser generós amb ell i li va tornar les terres del seu avi Saül (2Sa 9:6, 7). Però algun temps després, va rebre un informe negatiu sobre ell. Sense comprovar la informació, va decidir llevar-li totes les propietats (2Sa 16:1-4). Quan finalment va parlar amb ell, es va adonar que havia comés un error i li va tornar part de les terres (2Sa 19:24-29). David no hauria comés esta injustícia si s’haguera parat a obtindre tots els detalls en lloc de prendre una decisió precipitada.
Lectura de la Bíblia
(2 Samuel 17:17-29) Jehonatan i Ahimaas s’esperaven a la font de Roguel. La criada anà a avisar-los que portaren el missatge al rei David, perquè ells no podien deixar-se veure entrant a la ciutat. 18 Però un jove els va descobrir i ho va denunciar a Absalom. Ells se’n van anar corrents, arribaren a Bahurim, a casa d’un home que tenia un pou al pati, i van baixar-hi a dins. 19 La mestressa va posar la tapa del pou i va apilar-hi al damunt gra trillat, de manera que no es notava res. 20 Els hòmens d’Absalom van arribar a aquella casa i preguntaren a la mestressa: «On són Ahimaas i Jehonatan?» La dona els respongué: «Han passat enllà, en direcció a la bassa que recull l’aigua. Els van buscar, sense trobar-los, i se’n tornaren a Jerusalem.» 21 Quan van ser fora, ells dos van eixir del pou i anaren a informar el rei David del pla que Ahitófel havia proposat. Li digueren: «Aneu-vos-en i passeu el riu de seguida!» 22 David, amb tota la gent que l’acompanyava, es va posar en camí. Tota la nit van estar passant el Jordà, i a la matinada no quedava ningú que no haguera travessat. 23 Mentrestant, Ahitófel, en veure que el seu consell no havia estat seguit, va guarnir l’ase, se n’anà a casa, al seu poble, va fer testament i es va penjar. Fou enterrat al sepulcre familiar. 24 Mentre David arribava a Mahanaim, Absalom passava el Jordà amb tots els d’Israel. 25 Absalom havia nomenat Amassà general en cap, en lloc de Joab. Amassà era fill d’un israelita que es deia Itrà, que vivia amb Abigal, filla de Nahaix i germana de Seruià, la mare de Joab. 26 La gent d’Israel i Absalom van acampar en el territori de Galaad. 27 Quan David va arribar a Mahanaim, Xobí, fill de Nahaix, de Rabà dels ammonites, Maquir, fill d’Ammiel, de Lodebar, i Barzil·lai, galaadita de Roglim, 28 van portar màrfegues, estores, atifells de fang, blat, ordi, farina, gra torrat, faves, llentilles, 29 mel, brull, ovelles i formatge de llet de vaca, i ho van oferir tot a David i a la seua tropa perquè en menjaren. Deien: «Aquesta gent està fatigada. Deuen haver patit fam i set al desert.»
MILLORA EN LA PREDICACIÓ
Discurs
(2 Samuel 15:19-22) El rei va dir a Itai, el de Gat: «Per què has de venir també amb nosaltres? Torna-te’n i queda’t al servici d’aquest rei, que al cap i a la fi ets un estranger, un emigrat del teu país. 20 Era ahir, com qui diu, que vas arribar, ¿i hui t’he de fer errar amb nosaltres a la ventura, quan ni jo mateix no sé on aniré? Torna-te’n i emporta’t els teus compatriotes, i que el Senyor siga sempre bondadós amb tu!» 21 Però Itai va respondre al rei: «Per la vida del Senyor i per la teua pròpia vida, senyor i rei meu, et jure que allà on tu sigues, tant si hem de morir com si hem de viure, allà hi haurà el teu servent.» 22 David va dir a Itai: «Doncs, vine. Avant!» I Itai de Gat va passar davant amb tots els seus hòmens i les seues famílies.
Itai, un exemple de lleialtat
Itai era un guerrer experimentat. Pareix que provenia de la famosa ciutat filistea de Gat, la mateixa ciutat que va vore nàixer al gegant Goliat i a altres temibles enemics d’Israel. Itai se’n va anar a l’exili seguit de 600 compatriotes i es va establir prop de Jerusalem. El seu nom apareix de repent en el relat bíblic que parla de la fugida del rei David a causa de la rebel·lió del seu fill Absalom.
És probable que la situació d’Itai fera recordar a David els dies quan ell mateix va haver de fugir amb 600 guerrers israelites a Filistea i establir-se en els dominis d’Aquix, el rei de Gat (1Sa 27:2, 3). Quina postura adoptarien Itai i els seus hòmens ara que Absalom s’havia rebel·lat contra el rei? Donarien suport a la rebel·lió, es mantindrien neutrals o es posarien de part de David?
Per a contestar esta pregunta, vegem el que passa mentres David se’n va de Jerusalem. A l’eixir de la ciutat, «en arribar a l’última casa, es van aturar», just abans de creuar el torrent de Cedró, de camí a la muntanya de les Oliveres (2Sa 15:17). Ací David passa revista a les seues tropes mentres creuen el torrent. Amb ell, no només estan els seus súbdits israelites lleials, sinó també els quereteus, els peleteus i Itai amb els seus 600 guerrers (2Sa 15:18).
El rei comprén la difícil situació d’Itai i li diu: «Per què has de venir també amb nosaltres? Torna-te’n i queda’t al servici d’aquest rei, que al cap i a la fi ets un estranger, un emigrat del teu país. Era ahir, com qui diu, que vas arribar, ¿i hui t’he de fer errar amb nosaltres a la ventura, quan ni jo mateix no sé on aniré? Torna-te’n i emporta’t els teus compatriotes, i que el Senyor siga sempre bondadós amb tu!» (2Sa 15:19, 20).
Demostrant la seua lleialtat indestructible, Itai va contestar: «Per la vida del Senyor i per la teua pròpia vida, senyor i rei meu, et jure que allà on tu sigues, tant si hem de morir com si hem de viure, allà hi haurà el teu servent» (2Sa 15:21). És possible que esta resposta li haja fet recordar a David les paraules de Rut, la seua besàvia (Rt 1:16, 17). Commogut per la resposta d’Itai, David li diu: «“Doncs, vine. Avant!” I Itai de Gat va passar davant amb tots els seus hòmens i les seues famílies» (2 Sa 15:22).
«Per a instruir-nos»
Romans 15:4 assenyala: «Tot allò que fou escrit en altre temps, va ser escrit per a instruir-nos». Quines lliçons ens ensenya Itai amb el seu exemple? Comencem per vore en què es basaria la seua lleialtat a David. Encara que era un filisteu exiliat, reconeixia que Jehovà era el Déu verdader i que David era el seu ungit. Itai va vore més enllà de la rivalitat que existia entre israelites i filisteus. Ell no veia a David només com l’home que havia matat el gran guerrer Goliat i a molts altres compatriotes seus, sinó que el veia com un home d’admirables qualitats que estimava a Jehovà (1Sa 18:6, 7). Esta actitud li va guanyar el respecte de David fins al punt que va posar un terç de les seues tropes a les ordes d’Itai en la batalla contra Absalom (2Sa 18:2).
Hui en dia, nosaltres també hem d’esforçar-nos per vore més enllà de les diferències culturals, racials i ètniques. Hem de deixar a un costat els prejuís i les antipaties, i fixar-nos en les bones qualitats dels altres. El vincle que es va formar entre David i Itai mostra clarament que si arribem a conéixer i a estimar a Jehovà, és possible superar estes barreres.
Al meditar en l’exemple d’Itai, convé preguntar-nos: «Soc jo lleial a Jesucrist? Fins a on estic dispost a arribar per a provar la meua lleialtat? Demostre la meua lleialtat predicant amb entusiasme i fent deixebles?» (Mt 24:14; 28:19, 20).
Els caps de família també poden traure profit de meditar en l’exemple d’Itai. El jurament que li va fer al rei ungit de Jehovà i la seua decisió d’acompanyar-lo repercutiren en els seus hòmens. De la mateixa manera, les decisions que prenen els caps de família per a donar suport a l’adoració verdadera repercutixen directament en les seues famílies, i inclús podrien portar dificultats temporals. Aixina i tot, la Bíblia ens assegura: «A qui és lleial, tu [Jehovà] li demostres lleialtat» (Sl 18:25 TNM).
La Bíblia no torna a parlar d’Itai després de la batalla contra Absalom. Però lo poquet que ens diu ens ensenya molt sobre la seua manera de ser. El fet que s’haja inclòs el seu relat en la Bíblia és una mostra més que Jehovà valora i recompensa la lleialtat (He 6.10).
VISQUEM COM A CRISTIANS
«L’amor no és orgullós»
(Romans 12:3) En virtut de la gràcia que he rebut, dic a tots i cada un: no vos tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, amb sensatesa, sense ambicions, cadascú segons la mesura de la fe que Déu li ha concedit.
(1 Corintis 13:4) El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no és altiu ni orgullós,
(Filipencs 2:3, 4) No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos. 4 Que no mire cadascú per ell, sinó que procure sobretot pels altres.
(Gàlates 5:26) No siguem arrogants, provocant-nos i envejant-nos els uns als altres.
EXEMPLES DE CONVERSACIONS
(Jaume 1:13) Que ningú, quan és provat, no diga: «És Déu qui em tempta.» Perquè Déu no pot tenir temptacions de fer el mal, i ell no tempta ningú.
(1 Joan 5:19) També sabem que nosaltres som de Déu i que el món sencer està sotmés al Maligne.