Referències del Quadern d’activitats

DEL 4 AL 10 DE JULIOL

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 SAMUEL 18, 19

«Barzil·lai: un exemple de modèstia»

(2 Samuel 19:33, 34 [vv. 32, 33 TNM]) Barzil·lai era molt vell: tenia vuitanta anys. Havia mantingut el rei quan va ser a Mahanaim, perquè era un home molt ric. ³⁴ El rei va dir a Barzil·lai: «Passa també el riu amb mi, que ara, a la teua vellesa, jo et mantindré a ma casa, a Jerusalem».

w07 15/7 14 § 5

Barzil·lai, un home conscient de les seues limitacions

No hi ha dubte que David estava molt agraït per l’ajuda de Barzil·lai. Però pareix que no volia limitar-se a tornar-li el favor donant-li riqueses, perquè Barzil·lai era un home amb moltes possessions. És més probable que el rei volguera tindre’l en la seua cort per les qualitats admirables de Barzil·lai. Per a este home seria un honor tindre un lloc permanent en el palau, ja que disfrutaria dels privilegis de ser amic del rei.

(2 Samuel 19:35, 36 [vv. 34, 35 TNM]) Barzil·lai va respondre al rei: «Quants anys de vida em queden, perquè puge ara amb el rei a Jerusalem? ³⁶ Tinc vuitanta anys i ja no puc distingir el bon gust del mal gust. El teu servent ja no assaboreix el que menja o el que beu, ni pot apreciar les veus dels cantors i de les cantores. Seria una càrrega inútil per al meu senyor, el rei.»

w07 15/7 14 § 7

Barzil·lai, un home conscient de les seues limitacions

Potser Barzil·lai rebutjara l’oferta del rei perquè, com era molt major i tenia moltes limitacions, pensava que ja no viuria molt més (Salm 90:10). Ell havia fet tot el que estava en les seues mans per a ajudar a David, però també reconeixia les seues limitacions per l’edat avançada. Encara que el rei li va donar la possibilitat de disfrutar de prestigi i prominència, Barzil·lai va ser realista amb la seua situació. A diferència de l’ambiciós Absalom, Barzil·lai va actuar amb saviesa i modèstia (Proverbis 11:2).

w07 15/7 15 § 1, 2

Barzil·lai, un home conscient de les seues limitacions

El relat de Barzil·lai destaca la necessitat de ser equilibrats. Per un costat, no hauríem de rebutjar els privilegis de servici ni deixar d’esforçar-nos per aconseguir-los perquè ens sentim incapaços d’assumir responsabilitats o tan sols perquè volem dur una vida tranquil·la. Si confiem que Déu ens donarà les forces i la saviesa que necessitem, ell compensarà les nostres deficiències (Filipencs 4:13; Jaume 4:17; 1 Pere 4:11).

Però, per un altre costat, hem de reconéixer les nostres limitacions. Posem per cas a un cristià que està molt ocupat en les activitats espirituals. Si rebutjara acceptar de moment més privilegis per a no descuidar altres obligacions cristianes, com la de mantindre la seua família, ¿no seria això un senyal de modèstia i equilibri per part seua? (Filipencs 4:5; 1 Timoteu 5:8)

Joies espirituals

(2 Samuel 19:25-31 [vv. 24-30 TNM]) També Mefibóixet, nét de Saül, havia baixat a rebre David. No s’havia rentat els peus, ni s’havia arreglat la barba, ni s’havia canviat de roba, des del dia que el rei havia eixit de Jerusalem fins ara, que hi retornava feliçment. ²⁶ Quan va arribar allà on era el rei, aquest li digué: «Per què no vas venir amb mi, Mefibóixet?» ²⁷ Ell respongué: «Senyor meu i rei: el meu administrador em va enganyar. El teu servent li havia dit: “Ensella’m la somera, que hi muntaré i me n’aniré amb el rei”, perquè el teu servent és baldat. ²⁸ Però ell em va calumniar davant del rei, el meu senyor. Tanmateix, el rei, el meu senyor, és com l’àngel de Déu. Fes, doncs, com et parega millor. ²⁹ Tota la casa del meu pare, no érem més que reus de mort als ulls del meu senyor, el rei, i tanmateix tu em vas admetre a menjar a la teua taula. Quin dret tinc, doncs, a reclamar ara al rei?» ³⁰ El rei li va respondre: «No cal que en parlem més. Queda decidit: tu i Sibà vos partireu les possessions.» ³¹ Mefibóixet va dir al rei: «Que ell s’ho quede tot! En tinc prou que el rei, el meu senyor, haja tornat feliçment a casa.»

Lectura de la Bíblia

(2 Samuel 19:32-44 [vv. 31-43 TNM]) Barzil·lai, el galaadita, havia baixat de Roglim fins al Jordà per acomiadar-se del rei allà mateix. ³³ Barzil·lai era molt vell: tenia vuitanta anys. Havia mantingut el rei quan va ser a Mahanaim, perquè era un home molt ric. ³⁴ El rei va dir a Barzil·lai: «Passa també el riu amb mi, que ara, a la teua vellesa, jo et mantindré a ma casa, a Jerusalem.» ³⁵ Barzil·lai va respondre al rei: «Quants anys de vida em queden, perquè puge ara amb el rei a Jerusalem? ³⁶ Tinc vuitanta anys i ja no puc distingir el bon gust del mal gust. El teu servent ja no assaboreix el que menja o el que beu, ni pot apreciar les veus dels cantors i de les cantores. Seria una càrrega inútil per al meu senyor, el rei. ³⁷ El teu servent només volia acompanyar el rei a passar el Jordà. Quina recompensa m’ha de donar el rei? ³⁸ Permet, doncs, que me’n torne i que muira a la meua ciutat, prop de la tomba del meu pare i de la meua mare. Ací tens el meu fill Quimham: que vaja amb el rei, el meu senyor. Fes per ell el que et parega millor.» ³⁹ El rei li va dir: «Sí, que vinga amb mi Quimham i faré per ell el que tu desitges. I sempre que em demanes res, t’ho concediré.» ⁴⁰ Tot l’exèrcit va passar el Jordà. També el va passar el rei. Després el rei va besar Barzil·lai i el va beneir, i ell se’n tornà a casa. ⁴¹ El rei va continuar cap a Guilgal, amb Quimham al seu costat. Tota la gent de Judà, i la mitat dels d’Israel, havien acompanyat el rei en el pas del riu. ⁴² Llavors tots els hòmens d’Israel van presentar-se al rei per dir-li: «Com és que els nostres germans de Judà t’han acaparat per fer-te passar el Jordà a tu, la teua família i tots els hòmens que t’acompanyen?» ⁴³ Tots els hòmens de Judà van replicar als d’Israel: «És que el rei és parent nostre. No vos indigneu, que ni hem menjat res que ens haja donat el rei ni n’hem tret cap profit.» ⁴⁴ Els d’Israel van replicar als de Judà: «Nosaltres tenim deu vegades més de drets que vosaltres sobre el rei, i fins i tot sobre David mateix: tenim més drets que vosaltres. Per què ens menyspreeu? ¿No vam ser els primers a parlar de fer tornar el rei?» Les paraules de la gent de Judà havien estat encara més dures que les paraules de la gent d’Israel.

VISQUEM COM A CRISTIANS

«Posa’t metes per al nou any de servici: Servix com a precursor»

(1 Corintis 9:26) Així, doncs, jo córrec, però no sense una meta; combat donant punyades, però no a l’aire.

(Efesis 5:15, 16) Mireu, doncs, atentament, com vos heu de comportar: no sigueu insensats, sinó entenimentats. ¹⁶ Procureu de traure partit del moment present, perquè els temps que vivim són roïns.

(Jaume 1:5) Si a algun de vosaltres li falta saviesa, que la demane a Déu, i Déu, que dóna generosament a tots, sense retraure res, li la concedirà.

(Proverbis 15:22) Sense deliberació, fracassen els projectes; amb nombrosos consellers, arriben a bon terme.

(Proverbis 21:5) Els projectes del diligent porten guanys; els de l’impacient, només pèrdues.

DE L’11 AL 17 DE JULIOL

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 SAMUEL 20, 21

«Jehovà és un Déu de justícia»

(2 Samuel 21:1, 2) En temps de David hi hagué una fam que va durar tres anys seguits. David va consultar el Senyor, i aquest li respongué: «Això succeeix per culpa de Saül i de la seua família, per la sang escampada quan va fer morir els gabaonites». ² Llavors el rei va convocar els gabaonites. Els gabaonites no eren d’origen israelita, sinó una resta dels amorreus. Els israelites els havien jurat la pau, però Saül, en un excés de zel per Israel i Judà, havia intentat d’exterminar-los.

(Nombres 35:31) No accepteu cap indemnització per salvar la vida d’un homicida culpable d’assassinat. Aquest home ha de morir.

(Nombres 35:33) No profaneu el país on viureu, perquè la sang profana la terra, i la sang escampada a la terra tan sols es pot expiar amb la sang del qui l’ha escampada.

(2 Samuel 21:3, 4) David, doncs, els va preguntar: «Què puc fer per vosaltres? Com puc reparar el que heu sofrit, perquè vulgueu beneir l’heretat del Senyor?» ⁴ Els gabaonites li respongueren: «No exigim plata ni or de la família de Saül, ni volem que muira ningú d’Israel.» David va afirmar: «Faré el que vosaltres digueu.»

(2 Samuel 21:5, 6) Ells van dir al rei: «Un home va intentar fer-nos desaparéixer. Es pensava que ens hauria exterminat i expulsat del territori d’Israel. ⁶ Que ens donen set hòmens descendents seus i els penjarem davant del Senyor, a Guibà de Saül, l’elegit del Senyor.» El rei va dir: «Vos els donaré.»

it-1 977 § 6

Gabaon

Encara que el rei Saül va tramar exterminar-los, els gabaonites continuaren existint com a poble i van esperar amb paciència que Jehovà posara al descobert aquella injustícia. Jehovà ho va fer durant el regnat de David quan va enviar una fam que va durar tres anys. Després que David ho consultara amb Jehovà i s’enterara que existia culpa de sang, va fer cridar els gabaonites per a saber com podia compensar-los. Els gabaonites van respondre apropiadament que no exigien plata ni or perquè, segons la Llei, no es podia acceptar cap rescat per un assassí (Nm 35:30, 31). També van reconéixer que no podien matar cap home sense autorització legal. Quan David va insistir, sol·licitaren que els entregaren set hòmens descendents de Saül. La culpa de sang estava tant sobre Saül com sobre la seua casa. Açò indica que, encara que és probable que Saül portara la davantera en l’acció assassina, els seus descendents tal volta participaren directament o indirectament (2Sa 21:1-9). Este no seria un cas en què els fills moriren pels pecats dels seus pares (Dt 24:16), sinó d’aplicar la justícia retributiva segons la llei de «vida per vida» (Dt 19:21).

(Romans 12:19-21) Estimats, no vos prengueu la justícia per la vostra mà; deixeu que actue el càstig de Déu, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca passar comptes, jo donaré la paga. Ho dic jo, el Senyor. ²⁰ Més bé, si el teu enemic té fam, dóna-li menjar; si té set, dóna-li beure: serà com si posares brases sobre el seu cap. ²¹ No et deixes véncer pel mal; al contrari, venç el mal amb el bé.

Joies espirituals

(2 Samuel 21:15-17) Hi va haver novament guerra entre els filisteus i Israel. David i els seus hòmens baixaren a lluitar contra els filisteus. David es trobava fatigat. ¹⁶ Ixbí-Benob, de la raça dels gegants rafaïtes, duia una llança amb una punta de bronze que pesava uns tres quilos, i una armadura nova. I deia que mataria David. ¹⁷ Però Abisai, fill de Seruià, va socórrer David i va matar el filisteu. Aleshores els soldats de David el van adjurar dient-li: «Tu no has d’eixir més a combatre amb nosaltres, no fóra cas que s’apagara la llàntia d’Israel!»

Lectura de la Bíblia

(2 Samuel 20:1-13) Però hi havia un poca-vergonya, un benjaminita que es deia Xeba i era fill de Bicrí, que va tocar el corn i va cridar: «No tenim cap part amb David. No compartim cap heretat amb el fill de Jessé. Cada u a casa, gent d’Israel!» ² Tots els hòmens d’Israel van deixar David i van seguir Xeba, fill de Bicrí. En canvi, els hòmens de Judà es mantingueren al costat del seu rei, que havia pujat des del Jordà fins a Jerusalem. ³ Així, doncs, David va tornar al seu palau, a Jerusalem. Les deu concubines que havia deixat per a guardar el palau, va instal·lar-les en una casa ben guardada i es va fer càrrec del seu manteniment, però David no va tenir mai més relacions amb elles. Quedaren recloses fins al dia de la seua mort, com viudes d’un marit viu. ⁴ El rei va ordenar a Amassà: «Mobilitza’m en tres dies tots els hòmens de Judà i després presenta’t ací.» ⁵ Amassà va anar a fer la mobilització de Judà, però li va passar el termini que David li havia fixat. ⁶ Llavors David digué a Abisai: «Ara, per a nosaltres és més perillós Xeba, el fill de Bicrí, que Absalom. Pren, doncs, els meus soldats i persegueix-lo, abans no controle algunes ciutats fortificades i se’ns escape.» ⁷ Va eixir, doncs, Abisai portant amb ell Joab i els seus hòmens, els quereteus, els peleteus i totes les tropes escollides. Eixiren de Jerusalem a perseguir Xeba, fill de Bicrí. ⁸ Eren tocant a la Roca Gran, prop de Gabaon, quan van trobar davant Amassà. Joab duia el vestit de campanya i anava cenyit amb l’espasa embainada. En avançar-se, va deixar que l’espasa li esvarara de la baina i caiguera. ⁹ Llavors va saludar Amassà i, mentre amb la mà dreta li agafava la barba per besar-lo, li va dir: «¿Estàs bé, germà meu?» ¹⁰ Amassà no es va adonar que Joab havia recollit l’espasa i l’empunyava amb la mà esquerra. Joab li va clavar l’espasa al ventre, i les seues entranyes s’escamparen per terra. Amassà va morir sense que Joab li haguera de donar cap més colp. Després Joab i el seu germà Abisai continuaren perseguint Xeba, fill de Bicrí. ¹¹ Un dels soldats de Joab s’havia quedat a la vora d’Amassà i anava dient: «Qui siga amic de Joab, qui siga partidari de David, que seguisca Joab!» ¹² Amassà es rebolcava en la sang, al mig del camí, i aquell soldat s’adonà que tots s’hi aturaven. Aleshores el va retirar del camí cap al camp i el va cobrir amb un mantell, perquè veia que tots els qui arribaven allà s’hi aturaven. ¹³ Així que el va retirar del camí, tots van continuar darrere de Joab, a perseguir Xeba, fill de Bicrí.

VISQUEM COM A CRISTIANS

«Posa’t metes per al nou any de servici: Ves on hi ha més necessitat»

(Hebreus 11:8-10) Gràcies a la fe, Abraham, cridat per Déu, va obeir i se n’anà cap al país que havia de rebre en herència. Abraham va eixir sense saber on anava. ⁹ Gràcies a la fe, va residir com a estranger a la terra promesa, vivint en tendes amb Isaac i Jacob, hereus com ell de la mateixa promesa. ¹⁰ És que esperava aquella ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor.

(Proverbis 15:22) Sense deliberació, fracassen els projectes; amb nombrosos consellers, arriben a bon terme.

(Jaume 1:5) Si a algun de vosaltres li falta saviesa, que la demane a Déu, i Déu, que dóna generosament a tots, sense retraure res, li la concedirà.

«Com gastar els exemples de conversacions»

(Mateu 24:14) Aquesta bona nova del Regne serà anunciada per tota la terra, perquè tots els pobles en reben un testimoni. I aleshores vindrà la fi.

DEL 18 AL 24 DE JULIOL

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 SAMUEL 22

«Confia en l’ajuda de Jehovà»

(2 Samuel 22:7) En veure’m en perill, clame al Senyor, clame al meu Déu; des del seu palau, ell escolta el meu clam, para l’orella al meu crit d’auxili.

(2 Samuel 22:14-18) El Senyor, des del cel, féu esclatar la tronada, l’Altíssim féu esclafir la seua veu, ¹⁵ disparava fletxes per totes bandes, fulminava llamps i capgirava el món. ¹⁶ Llavors va aparéixer el fons del mar, els fonaments de la terra quedaren descoberts, en sentir la reprensió del Senyor i la bufada terrible del seu respir. ¹⁷ Des de dalt allargà la mà i m’agafà, i em tragué fora de l’aiguat; ¹⁸ m’alliberà d’enemics poderosos, d’adversaris més forts que jo.

cl 19 § 11

De veres podem acostar-nos a Déu?

¹¹ Una cosa és llegir que Déu té molt de poder, i una altra molt diferent és llegir com va alliberar els israelites a través del mar Roig i com els va cuidar durant 40 anys enmig del desert (Isaïes 40:26). Pots imaginar-te les aigües dividint-se? I un grup d’uns 3 milions de persones creuant el mar per terra seca, amb un mur gegant d’aigua a cada costat? (Èxode 14:21; 15:8) Que evident va quedar també la protecció de Jehovà enmig del desert, quan va eixir aigua de la roca, i els va proporcionar menjar en forma de llavors blanques! (Èxode 16:31; Nombres 20:11) Jehovà ací demostra que, a més de tindre poder, l’utilitza a favor del seu poble. Veritat que és reconfortant saber que les nostres oracions van dirigides a un Déu que «és el nostre castell de refugi, un defensor ferm en hores de perill»? (Salm 46:2 [v. 1 TNM])

w10 1/6 26 § 4-6

Jehovà sempre actua amb lleialtat

L’expressió «demostres lleialtat» és la traducció d’un terme hebreu que també pot significar ‘actuaràs amb bondat amorosa’. Per tant, la verdadera lleialtat està lligada a l’amor i a la bondat. Per això, podem estar segurs que Jehovà estimarà i serà lleial amb els qui li demostren lleialtat.

Però fixem-nos que la lleialtat és més que un sentiment. És una qualitat activa, no passiva. Jehovà actua amb lleialtat, tal com va experimentar David en primera persona. Durant l’època més obscura de la seua vida, Jehovà va actuar al seu favor protegint-lo lleialment i guiant-lo, ja que este rei també li havia sigut fidel. David, molt agraït, va reconéixer que Jehovà l’havia alliberat «del poder de tots els seus enemics» (2 Samuel 22:1).

Quin significat tenen les paraules de David per a nosaltres? Que Jehovà no canvia (Jaume 1:17). Ell sempre es manté fidel a les seus normes i complix les seues promeses. En un altre Salm, David va escriure que Jehovà «mai no desempara els seus fidels» (Salm 37:28).

(Salm 55:23 [v. 22 TNM]) Deixa en mans del Senyor el teu destí: ell et mantindrà. No permetrà mai de la vida que el just sucumbisca.

Joies espirituals

w12 15/11 17 § 7

Siguem com «el més menut»

⁷ La humiltat de Déu va tindre un efecte tan gran en David que ell li va cantar a Jehovà: «Tu em dones el teu escut de salvació, i la teua humiltat em fa gran» (2Sa 22:36 TNM). David va atribuir qualsevol grandesa que tinguera en Israel a la humiltat de Jehovà, és a dir, era conscient que Jehovà li prestava atenció perquè Ell és condescendent i humil (Sl 113:5-7). I què es pot dir de nosaltres? Pel que fa a qualitats, habilitats i privilegis, ¿qui pot dir que no ho ha rebut de Jehovà? (1Co 4:7) Aquell que es comporta com un dels menors, és «gran», en el sentit que és més valuós per a Jehovà (Lc 9:48).

Lectura de la Bíblia

(2 Samuel 22:33-51) Déu és per a mi un baluard inexpugnable i m’ha mostrat el camí just; ³⁴ em dóna peus lleugers com els dels cérvols i em manté invencible dalt dels cims; ³⁵ m’ensinistra les mans a combatre, i els braços, a tensar la ballesta. ³⁶ Em dónes per defensa el teu escut, em fa gran el teu favor. ³⁷ Condueixes els meus peus per camins amples, i els meus passos no flaquegen; ³⁸ perseguisc els enemics fins a desfer-los, no torne sense haver-los abatut; ³⁹ els venç i, abatuts, ja no es refan, han caigut davall dels meus peus. ⁴⁰ M’has armat de valentia per a combatre, doblegues els rebels davall de mi, ⁴¹ em fas fugir del davant dels enemics; jo extermine els adversaris. ⁴² Criden auxili, i no hi acudeix ningú; clamen al Senyor, i no els respon; ⁴³ els desfaig com la pols de la terra, els trepitge com el fang dels carrers. ⁴⁴ M’alliberes de les revoltes del meu poble i em mantens com a sobirà d’altres nacions. Es posa al meu servici un poble que no coneixia. ⁴⁵ Els estrangers, així que em senten, se’m sotmeten i m’obeeixen; ⁴⁶ desorientats i engrillonats, s’acosten fent passos vacil·lants. ⁴⁷ Viu el Senyor: beneït siga el meu penyal! Que Déu siga enaltit, penyal que em salva, ⁴⁸ Déu que em permet de fer justícia i sotmet els pobles al meu guiatge. ⁴⁹ Tu m’alliberes de l’assalt dels enemics, em fas triomfar dels qui s’alcen contra mi; em salves dels hòmens violents. ⁵⁰ Per això et lloaré entre les nacions, cantaré al teu nom, Senyor: ⁵¹ «Ell dóna grans victòries al seu rei, mostra l’amor que té al seu ungit, a David i al seu llinatge per sempre.»

MILLORA EN LA PREDICACIÓ

Discurs

w06 15/08 21 § 7, 8

Job, un exemple d’aguant i integritat

⁷ Encara que hui en dia la majoria dels cristians no patim fins a l’extrem que va patir Job, sí que ens afecten els problemes de tota classe. Molts patixen persecució o problemes familiars. Les dificultats econòmiques i la mala salut també poden ser devastadores. Fins i tot alguns han mort per causa de la seua fe. Però clar, no podem pensar que Satanàs està causant personalment cada tragèdia que patim. Més bé, alguns problemes podrien ser conseqüència dels nostres propis errors o perquè hem heretat alguna malaltia (Gàlates 6:7). A més, ningú de nosaltres pot evitar els efectes de l’edat avançada o que passen desastres naturals. La Bíblia diu clarament que hui en dia Jehovà no protegix miraculosament els seus servents d’estes afliccions (Eclesiastés 9:11).

⁸ Ara bé, Satanàs pot valdre’s dels problemes que patim per a desgastar la nostra fe. L’apòstol Pau va mencionar que es veia afligit per «una espina a la carn», és a dir, «un enviat de Satanàs», i deia que el bufetejava (2 Corintis 12:7). Ja fora un defecte físic, com mala vista, o qualsevol altre problema, Pau entenia que Satanàs podria usar aquella espina i la frustració que comportava per a debilitar el seu goig i integritat (Proverbis 24:10). Hui en dia, alguns servents de Jehovà podrien patir alguna classe de persecució perquè Satanàs pot incitar els seus familiars, companys d’escola o inclús governs a fer-ho.

DEL 25 AL 31 DE JULIOL

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 SAMUEL 23, 24

«Té algun cost per a tu el que fas per Jehovà?»

(2 Samuel 24:18) Aquell mateix dia, Gad es va presentar a David i li digué: «Vés a dedicar un altar al Senyor a l’era d’Aravna, el jebuseu.»

(2 Samuel 24:21-23) i li preguntà: «Com és que el rei, el meu senyor, ve a trobar el seu servent?» David li respongué: «Vinc a comprar-te l’era per dedicar un altar al Senyor i aturar així la plaga que afligeix el poble.» ²² Aravna va replicar a David: «Que el rei, el meu senyor, prenga tot el que li plaga i ho oferisca en holocaust. Els bous seran les víctimes i els trills i els jous serviran de llenya. ²³ Jo, Aravna, t’ho done tot, oh rei!» I va afegir: «Que el Senyor, el teu Déu, et siga propici!»

(2 Samuel 24:24, 25) Però David li va respondre: «De cap manera! T’ho compraré i t’ho pagaré pel que val. No vull oferir al Senyor, el meu Déu, holocaustos que no m’hagen costat res. David, doncs, va adquirir l’era i els bous per cinquanta sicles de plata.» ²⁵ Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. El Senyor es va mostrar propici al país, i així va cessar la calamitat que afligia Israel.

it-1 174

Aravna

Pareix que Aravna estava oferint el lloc per al sacrifici junt amb el ramat i els utensilis de fusta debades, però David insistia en pagar un preu. El relat de 2 Samuel 24:24 mostra que David va comprar l’era i el ramat per 50 sicles de plata, uns 97 €. Però el relat de 1 Cròniques 21:25 diu que David va pagar 600 sicles d’or per aquella terra, uns 68.000 €. Esta diferència de preu es deu al fet que l’escriptor de 2 Samuel tracta només de la compra del lloc on s’ubicaria l’altar i els materials per a fer el sacrifici. En canvi, l’escriptor de 1 Cròniques té en compte tot el que faria falta per a construir més tard el temple en aquell mateix lloc, i per això relaciona la compra amb eixa construcció (1Cr 22:1-6; 2Cr 3:1). Ja que l’extensió del recinte del temple era molt gran, pareix que la suma de 600 sicles d’or es va aplicar a la compra d’esta zona extensa i no a la xicoteta porció que es necessitava per a l’altar que David va edificar en un principi.

w12 15/1 18 § 8

Lliçons que aprenem de «l’expressió clara de la veritat»

⁸ Quan els israelites oferien sacrificis voluntaris, ho podien fer perquè estaven agraïts a Jehovà o també, com en el cas dels holocaustos, perquè desitjaven la seua aprovació. En qualsevol cas, no era difícil per a ells triar el millor animal; segur que li donaven lo millor a Jehovà. Els cristians hui en dia no li donem a Jehovà els mateixos sacrificis que estipulava la llei mosaica, però sí que fem sacrificis quan li oferim voluntàriament el nostre temps, energies i recursos per a servir-lo. L’apòstol Pau va dir que els sacrificis que agraden a Déu són «el fruit d’uns llavis que lloen el seu nom», «fer el bé» i «compartir allò que teniu» (He 13:15, 16). La nostra actitud a l’efectuar estes activitats mostrarà quant que agraïm i apreciem tot el que Jehovà fa per nosaltres. Per tant, veiem la relació entre l’actitud i la motivació dels israelites quan feien sacrificis voluntaris, i l’actitud i la motivació que tenim els cristians hui en dia quan servim a Déu.

(Hebreus 13:15 NT) Per Crist oferim sense parar a Déu un sacrifici de lloança, és a dir, el fruit d’uns llavis que el proclamen a una veu.

Joies espirituals

(2 Samuel 23:15-17) David, però, enyorava la bona aigua i va exclamar: «Oh, si algú me’n donara, amb quin gust beuria aigua de la cisterna que hi ha a l’entrada de Betlem!» ¹⁶ Aquells tres herois s’obriren pas pel mig del campament dels filisteus, anaren a pouar aigua a la cisterna de l’entrada de Betlem i la van oferir a David. Però ell, de cap manera no en volgué beure. Tot abocant-la a terra, la va oferir al Senyor, ¹⁷ mentre deia: «Déu me’n guarde, de beure-la! Aquesta aigua és la sang d’uns hòmens que han anat allà baix jugant-se la vida.» David, doncs, no en volgué beure. Això és el que van fer aquells tres herois.

w05 15/5 19 § 6

Punts destacats del llibre de Segon de Samuel

23:15-17. David respectava tant la llei de Déu sobre la vida i la sang que, en esta ocasió, no va voler fer el que li pareixia una violació d’esta llei. Hem de cultivar esta mateixa actitud pels manaments de Déu.

Lectura de la Bíblia

(2 Samuel 23:1-12) Aquestes foren les darreres paraules de David: «Oracle de David, fill de Jessé, oracle de l’home plantat al cim més alt, l’ungit del Déu de Jacob, que Israel canta de bon grat. ² En mi parla l’esperit del Senyor, tinc a la boca les seues paraules. ³ Ho ha dit el Déu d’Israel, la Roca d’Israel que m’ha parlat: Si és just el qui governa, si governa amb temor de Déu, ⁴ serà lluminós com l’albada, com el sol que despunta a l’horitzó; serà una albada sense núvols, resplendor que, passada la pluja, fa créixer l’herba de la terra. ⁵ »Així serà la meua dinastia davant de Déu. Ell m’ha concedit una aliança eterna, en tot ordenada i segura. Les meues victòries, els meus anhels, ¿no és ell qui els duu a terme? ⁶ »Però la gent de mala mena són com els cards que es llancen; ningú no els toca amb les mans. ⁷ I si algú s’hi acosta, és per apilar-los amb la forca; hi posa foc i els crema allà mateix.» ⁸ Aquests són els noms dels herois de David: Ixbaal, l’hacmonita, anomenat també Adinó, l’esnita, un dels principals herois, que en un sol atac va deixar estesos vuit-cents hòmens. ⁹ El seguia Elazar, fill de Dodó, nét d’un home d’Ahóah, un dels tres herois de David. Un dia que els de David es van infiltrar entre els filisteus, aquests van fer pinya per combatre’ls, i els hòmens d’Israel es van retirar. ¹⁰ Però Elazar va parar ferm i anà matant filisteus fins que la mà, de tan cansada, li quedà enrampada, agafada a l’espasa. Fou extraordinària la victòria que el Senyor li donà aquell dia. La tropa israelita va tornar darrere d’Elazar només per recollir el botí. ¹¹ El seguia Xamà, fill d’Agué, ararita. Els filisteus s’havien aplegat a Lehí, on hi havia un camp ple de llentilles, i l’exèrcit va fugir. ¹² Però Xamà es va plantar al mig d’aquell camp, va defensar-lo i derrotà els filisteus. La victòria que li va donar el Senyor fou també extraordinària.

DE L’1 AL 7 D’AGOST

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 REIS 1, 2

«Aprens dels teus errors?»

(1 Reis 1:5) Entretant, Adonies, fill d’Haguit, ja se les donava de rei, dient que a ell li pertocava regnar. Es va procurar un carruatge amb els seus conductors i una guàrdia de cinquanta hòmens que el precedien.

(1 Reis 1:52, 53) El rei Salomó va dir: «Si en avant es porta com cal, no li caurà a terra ni un sol cabell; però si és atrapat en cap falta, morirà.» ⁵³ El rei Salomó va enviar gent per fer-lo baixar de l’altar. Ell anà a prosternar-se davant del rei Salomó, i aquest li va dir: «Torna-te’n a casa.»

it-2 910 § 2

Salomó

Quan en Guihon es va escoltar la música i el poble cridant: «Visca el rei Salomó!», Adonies i els hòmens que l’acompanyaven en la seua conspiració van fugir plens de pànic i confusió. Salomó no va voler venjar-se per a no tacar la seua ascensió al tron i aixina va deixar entreveure la pau que caracteritzaria la seua governació. Si ho haguera fet al revés, és molt probable que hauria perdut la vida. Quan Adonies va fugir al santuari per a buscar asil, Salomó es va enterar i va fer que li’l portaren davant d’ell. El va informar que no el matarien mentres no trobaren cap falta en ell, i després el va enviar a casa (1Re 1:41-53).

(1 Reis 2:15-17) Ell va continuar: «Tu ja saps que la reialesa em pertocava a mi, i que tot Israel ja em considerava el seu rei, però de fet la reialesa ha passat al meu germà, perquè el Senyor havia decidit que fóra per a ell. ¹⁶ Ara et demane una sola cosa; no me la negues.» Ella digué: «Explica’t.» ¹⁷ Ell va continuar: «Et demane que digues al rei Salomó que em concedisca per esposa Abisag, la xunemita. Ell no t’ho negarà.»

(1 Reis 2:22, 23) El rei Salomó va replicar a sa mare: «Per què intercedeixes per Adonies i demanes per a ell Abisag, la xunemita? Demana per a ell la reialesa, ja que és el meu germà gran! Intercedeix també per Abiatar, el sacerdot, i per Joab, fill de Seruià!» ²³ Llavors el rei Salomó va jurar pel Senyor dient: «Que Déu em faça caure damunt tota classe de mals si no és jugant-se la vida que Adonies ha gosat demanar això!

it-1 55

Adonies

Després de la mort de David, Adonies li va dir a Betsabé que intercedira per ell davant de Salomó per a que este li donara com a esposa a Abisag, la jove assistenta i companya de David. Adonies va dir: «Tu ja saps que la reialesa em pertocava a mi, i que tot Israel ja em considerava el seu rei». Estes paraules indiquen que, segons ell, se li havia llevat el seu dret, encara que seguidament va reconéixer que Déu havia intervingut en l’assumpt (1Re 2:13-21). Amb esta sol·licitud és possible que desitjara alguna compensació per no haver rebut el regne. D’esta manera va donar a entendre que encara ansiava governar, ja que en l’antic orient tenien el costum que les esposes i concubines d’un rei només podien pertànyer al seu successor legal (compara-ho amb 2Sa 3:7; 16:21). Aixina és com Salomó ho va interpretar; per això va donar l’orde que el mataren, i Benaiahu el va matar (1Re 2:22-25).

(1 Corintis 10:11) Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, que ja ens trobem a la fi dels temps.

Joies espirituals

(1 Reis 2:37) El dia que n’isques i travesses el torrent de Cedró, sàpies que moriràs irremissiblement; tu mateix seràs responsable de la teua mort.

(1 Reis 2:41-46) Però van comunicar a Salomó que Ximí havia anat de Jerusalem a Gat i havia tornat. ⁴² El rei el va fer comparéixer i li digué: «¿No et vaig fer jurar pel Senyor i et vaig advertir que el dia que isqueres de la ciutat per anar on fóra, moriries irremissiblement? Tu em vas respondre: “La teua sentència és generosa; ho tinc ben entés.” ⁴³ Per què, doncs, no has guardat el jurament pronunciat davant del Senyor i el manament que jo t’havia donat?» ⁴⁴ El rei va dir encara a Ximí: «Tu saps prou bé tot el mal que vas fer al meu pare David i el tens present. Ara el Senyor fa recaure la teua maldat sobre el teu cap. ⁴⁵ En canvi, el rei Salomó serà beneït i el tron de David es mantindrà per sempre més a la presència del Senyor.» ⁴⁶ El rei va donar ordes a Benaiahu, fill de Jehoiadà, que anà a matar Ximí. I la reialesa va quedar del tot consolidada en mans de Salomó.

w05 1/7 30 § 1

Punts destacats del llibre de Primer de Reis

2:37, 41-46. Que perillós és pensar que podem desobeir a Déu sense pagar les conseqüències! Els qui voluntàriament es desvien del camí estret que conduïx a la vida patiran els resultats d’eixa decisió (Mateu 7:14).

Lectura de la Bíblia

(1 Reis 1:28-40) La resposta del rei David fou aquesta: «Crideu-me Betsabé.» Ella tornà a entrar a la presència del rei i es va quedar dreta davant d’ell. ²⁹ Llavors el rei va fer aquest jurament: «Per la vida del Senyor, que m’ha salvat de tants perills, ³⁰ t’assegure que hui mateix compliré el que t’havia jurat pel Senyor, Déu d’Israel: El teu fill Salomó em succeirà i s’asseurà en el meu tron.» ³¹ Betsabé es va agenollar i es va prosternar amb el front a terra davant del rei i digué: «Que visca per sempre el meu senyor, el rei David!» ³² Tot seguit, David va ordenar: «Crideu-me el sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà.» Aquests van entrar a la cambra reial, ³³ i el rei els va dir: «Preneu la meua guàrdia, feu muntar el meu fill Salomó sobre la meua pròpia mula i que baixe fins a Guihon. ³⁴ Vosaltres, el sacerdot Sadoc i el profeta Natan, ungiu-lo allí rei d’Israel. Després feu sonar els corns i crideu: “Visca el rei Salomó!” ³⁵ Acabat torneu a pujar amb ell i que entre i s’assega en el meu tron: ell regnarà en lloc meu. Jo el designe perquè siga sobirà d’Israel i de Judà.» ³⁶ Benaiahu, fill de Jehoiadà, va respondre al rei: «Amén! Així ho afirma el Senyor, el Déu del meu senyor, el rei. ³⁷ Tal com el Senyor va ser al costat del meu senyor, el rei, que siga igualment al costat de Salomó! Que faça el seu regnat encara més grandiós que el del meu senyor, el rei David!» ³⁸ El sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, juntament amb els quereteus i els peleteus, van baixar per fer muntar Salomó a la mula del rei David i conduir-lo a Guihon. ³⁹ El sacerdot Sadoc va prendre l’oli sant del tabernacle i ungí rei Salomó. Tocaven els corns, i tot el poble cridava: «Visca el rei Salomó!» ⁴⁰ Després tot el poble va tornar a pujar amb ell. La gent tocava les flautes i cridava d’alegria, tant, que pareixia que la terra anara a esclatar.

VISQUEM COM A CRISTIANS

«Posa’t metes per al nou any de servici: Sol·licita l’Escola per a Evangelitzadors del Regne»

(Isaïes 6:8) Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: «Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà?» Li vaig respondre: «Ací em tens. Envia-m’hi.»

(Filipencs 4:13) Em veig capaç de tot gràcies a aquell que em fa fort.

«Posa’t metes per al nou any de servici: Col·labora en projectes de construcció»

(Èxode 36:1) Així, doncs, Bessalel, Oholiab i tots els hòmens que el Senyor ha dotat de talent i d’intel·ligència per a fer tota classe de treballs per al servici del santuari, executaran tot el que el Senyor ha manat.

(Nehemies 2:1) Un dia del mes de nissan del mateix any vint del regnat d’Artaxerxes, estant el rei a taula va arribar l’hora de servir el vi. Mentre jo, que gaudia del favor reial, oferia vi al rei,

(Nehemies 2:4, 5) El rei em va preguntar: «Doncs què pretens?» Jo, tot pregant al Déu del cel, ⁵ li vaig respondre: «Si el rei ho troba bé, si un servidor he merescut la seua confiança, que m’envie a Judà a reconstruir la ciutat on hi ha els sepulcres dels meus pares.»

DEL 8 AL 14 D’AGOST

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 REIS 3–5:14 (3, 4 TNM)

«El valor de la saviesa»

(1 Reis 3:7-9) Ara, Senyor Déu meu, tu m’has fet rei a mi, servent teu, perquè succeïsca el meu pare David. Però jo sóc molt jove i no sé com he de governar. ⁸ El teu servent es troba enmig del poble que has escollit, un poble tan nombrós que no es pot ni comptar, de tants com són. ⁹ Concedeix, doncs, al teu servent que tinga enteniment per a poder jutjar el teu poble i discernir entre el bé i el mal; perquè, qui seria capaç de governar aquest teu poble, que és tan important?

w11 15/12 8 § 4-6

Salomó, et servirà d’exemple o d’advertència?

⁴ Al principi de la governació de Salomó, Déu se li va aparéixer en un somni i li va dir que li demanara el que volguera. Conscient de la seua poca experiència, Salomó li va demanar saviesa en comptes de riqueses i glòria (llig 1 Reis 3:5-9). A Jehovà li va agradar tant esta petició que no només li va donar «saviesa i intel·ligència» sinó també prosperitat (1Re 3:10-14). Com va dir Jesús, la saviesa de Salomó era tan destacable que quan la reina de Saba va sentir parlar d’ella, va fer un gran viatge per a comprovar-ho per si mateixa (1Re 10:1, 4-9).

⁵ En l’actualitat no esperem rebre miraculosament saviesa. És de veres que Salomó va dir que «només el Senyor dóna saviesa», però també va escriure que hauríem d’esforçar-nos per cultivar esta qualitat: «Para l’orella a la saviesa, obri el cor a l’enteniment». També va gastar algunes expressions com «fes venir», «desitja» i «busca» saviesa (Pr 2:1-6). Està clar que podem obtindre esta qualitat.

⁶ Faríem bé de preguntar-nos: Aprecie la saviesa divina tant com ho va fer Salomó? Hui en dia la inestabilitat econòmica porta a molts a centrar-se en el treball i els diners, i influïx en les seues decisions sobre què estudiar i per quant de temps. Què es pot dir de nosaltres i de les nostres famílies? Indiquen les nostres decisions que valorem la saviesa divina i la busquem? Podríem adquirir més saviesa reajustant la nostra manera de pensar i les nostres metes? Els beneficis d’obtindre-la i aplicar-la són perdurables. A qui actue d’esta manera, Salomó li dona esta garantia: «Llavors comprendràs que una vida justa i recta, una vida honrada, encamina a la felicitat» (Pr 2:9).

(1 Reis 3:10-13) Al Senyor li va plaure la súplica que Salomó li feia. ¹¹ Llavors Déu li digué: «Ja que has demanat això, i no una llarga vida, o riqueses, o la mort dels teus enemics; ja que tan sols has demanat discerniment per a judicar, ¹² faré el que tu dius: et concedisc saviesa i intel·ligència, tant, que ni abans ni després ningú no se’t podrà igualar. ¹³ Però, a més, et concedisc allò que no has demanat: tindràs riquesa i glòria, i, mentre visques, cap rei no se’t podrà comparar.

(1 Reis 5:5 [4:25 TNM]) Mentre va viure, la gent de Judà i d’Israel, des de Dan fins a Beerxeba, estigué segura, cadascú davall la seua parra i davall la seua figuera.

(Proverbis 16:16) Val més tenir saviesa que or fi, l’enteniment és més preciós que la plata.

Joies espirituals

(1 Reis 4:20) La població de Judà i Israel era tan nombrosa com els grans d’arena de la vora de la mar. Menjaven, bevien i eren feliços.

w98 1/2 11 § 15

Jehovà és un Déu de pactes

¹⁵ Jehovà va beneir els descendents d’Abraham, ja organitzats com a nació davall la Llei, segons la promesa que li va fer al patriarca. En 1473 a. n. e., Josué, el successor de Moisés, va introduir el poble d’Israel en la terra de Canaan. Més avant, quan es va dividir la terra entre les tribus, es va complir la promesa que Jehovà li va fer a Abraham de donar-li-la a la seua descendència. Mentres Israel es va mantindre fidel, Jehovà va complir la promesa de donar-li la victòria sobre els seus enemics. Aixina va ser especialment durant el regnat de David. I durant el regnat de Salomó, el fill de David, es va complir un tercer aspecte d’este pacte abrahàmic: «La població de Judà i Israel era tan nombrosa com els grans d’arena de la vora de la mar. Menjaven, bevien i eren feliços» (1 Reis 4:20).

Lectura de la Bíblia

(1 Reis 3:1-14) Salomó va arribar a ser gendre del faraó, rei d’Egipte. Es casà amb la seua filla i va allotjar-la a la ciutat de David, mentre acabava de construir el seu palau, el temple del Senyor i la muralla que envoltava Jerusalem. ² El poble continuava encara oferint sacrificis en els tossals sagrats, perquè en aquells temps encara no havia estat construït el temple dedicat al nom del Senyor. ³ Salomó estimava el Senyor i complia les prescripcions del seu pare David, però oferia sacrificis i cremava ofrenes en els tossals sagrats. ⁴ El rei anà a oferir sacrificis a Gabaon, que era el tossal sagrat més important, i en aquell altar va oferir mil holocaustos^{. 5} A Gabaon, el Senyor es va aparéixer a Salomó en un somni, durant la nit. Déu li va dir: «Demana’m què vols que et done.» ⁶ Salomó li va respondre: «Tu vas demostrar un gran amor al teu servent, el meu pare David, que es comportava davant de tu fidelment, amb bondat i amb rectitud de cor. Tu li vas mantenir el teu gran amor donant-li un fill que el succeïra en el tron, com és el cas el dia de hui^{. 7} Ara, Senyor Déu meu, tu m’has fet rei a mi, servent teu, perquè succeïsca el meu pare David. Però jo sóc molt jove i no sé com he de governar. ⁸ El teu servent es troba enmig del poble que has escollit, un poble tan nombrós que no es pot ni comptar, de tants com són. ⁹ Concedeix, doncs, al teu servent que tinga enteniment per a poder jutjar el teu poble i discernir entre el bé i el mal; perquè, qui seria capaç de governar aquest teu poble, que és tan important?» ¹⁰ Al Senyor li va plaure la súplica que Salomó li feia. ¹¹ Llavors Déu li digué: «Ja que has demanat això, i no una llarga vida, o riqueses, o la mort dels teus enemics; ja que tan sols has demanat discerniment per a judicar, ¹² faré el que tu dius: et concedisc saviesa i intel·ligència, tant, que ni abans ni després ningú no se’t podrà igualar. ¹³ Però, a més, et concedisc allò que no has demanat: tindràs riquesa i glòria, i, mentre visques, cap rei no se’t podrà comparar. ¹⁴ I si segueixes els meus camins i guardes els meus decrets i els meus preceptes, com va fer el teu pare David, jo prolongaré els anys de la teua vida.»

DEL 15 AL 21 DE AGOST

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 REIS 5:15–6 (5, 6 TNM)

«Construït amb les mans i el cor»

(1 Reis 5:20 [v. 6 TNM]) Ordena, doncs, que facen per a mi una tala de cedres del Líban. Els meus operaris aniran amb els teus, i als teus, jo els pagaré el sou que em demanes. Ja saps que nosaltres no tenim ningú que sàpia tallar troncs com els sidonis.

(1 Reis 5:31 [v. 17 TNM]) El rei va ordenar que extragueren grans carreus de pedra ben escairada, que servira de fonament del temple.

w11 1/2 15

Ho sabies?

El cedre del Líban era conegut per la seua bellesa i aroma, així com per la seua durabilitat i resistència a les plagues. No sorprén que Salomó volguera utilitzar esta fusta selecta per a la construcció del temple. En l’actualitat, de les grans extensions de cedre que cobrien el Líban, només queden uns quants boscos.

(1 Reis 5:27-30 [vv. 13-16 TNM]) El rei Salomó va ordenar a tot Israel una prestació forçosa per a treballs públics, una lleva de trenta mil hòmens. ²⁸ Salomó enviava al Líban, per torn, deu mil hòmens cada mes, de manera que passaven un mes al Líban i dos a casa. Adoram dirigia la prestació forçosa. ²⁹ Salomó tenia també setanta mil traginers, i a la muntanya vuitanta mil picapedrers, ³⁰ a més dels capatassos que els governadors del rei havien nomenat encarregats de les obres: els qui comandaven els treballadors eren tres mil tres-cents.

it-1 451

Cedre

Este ús extens de la fusta de cedre va requerir la faena de milers de treballadors. Havien de talar els arbres i transportar-los a Tir o Sidó per la costa marítima del Mediterrani, fent-los flotar al llarg de la costa, probablement fins a Jafa. Des d’allí els arbres s’arrastraven fins a Jerusalem. Tot açò es va fer segons el contracte entre Salomó i Hiram (1Re 5:20-32 [vv. 6-18 TNM]; 2Cr 2:2-9 [vv. 3-10 TNM]). La quantitat de fusta que arribava a Israel era tan gran que es deia que Salomó, durant el seu regnat, va fer que a Jerusalem «hi haguera tanta fusta de cedre com sicòmors a la Xefelà» (1Re 10:27; compara-ho amb Is 9:9, 10).

it-2 1097 § 4

Temple

Per a organitzar el treball, Salomó va reclutar 30.000 hòmens d’Israel i els va enviar al Líban en torns de 10.000 al mes. Els permetia una estada de dos mesos en les seues respectives cases entre cada torn (1Re 5:27, 28 [vv. 13, 14 TNM]). Va reclutar a 70.000 hòmens d’entre els «estrangers» del país per a transportar el material, i com a picapedrers, a 80.000 (1Re 5:29 [v. 15 TNM]; 9:20, 21; 2Cr 2:1 [v. 2 TNM]). Salomó va nomenar 550 hòmens com a capatassos sobre el treball i a 3.300 com a ajudants (1Re 5:30 [v. 16 TNM]; 9:22, 23). D’estos, probablement 250 eren israelites i 3.600 eren «estrangers» en Israel (2Cr 2:16, 17 [vv. 17, 18 TNM]).

(1 Reis 6:38) i el van acabar, amb totes les seues dependències i tots els detalls, l’any onzé, el mes de bul, que és el mes vuité. Salomó, doncs, l’havia construït en set anys.

Joies espirituals

(1 Reis 6:1) Salomó va emprendre la construcció del temple del Senyor l’any quatre-cents vuitanta després de l’eixida dels israelites d’Egipte. Era l’any quart del seu regnat a Israel, el mes de ziv, que és el mes segon.

g 5/12 17, quadro

La Bíblia, un llibre de profecies exactes. Part 1

REGISTRES CRONOLÒGICS CONCRETS

En 1 Reis 6:1 trobem un exemple del valor que tenen els registres cronològics tan exactes de la Bíblia. En eixe passatge, s’indica l’any quan el rei Salomó va començar les obres del temple de Jerusalem. El relat diu: «Salomó va emprendre la construcció del temple del Senyor l’any quatre-cents vuitanta després de l’eixida dels israelites d’Egipte [479 anys complets]. Era l’any quart del seu regnat a Israel, el mes de ziv, que és el mes segon».

La cronologia bíblica establix que el quart any del regnat de Salomó va ser el 1034 a. n. e. Si retrocedim 479 anys complets, arribem al 1513 a. n. e., any de l’èxode d’Israel.

Lectura de la Bíblia

(1 Reis 5:15-26 [vv. 1-12 TNM]) Hiram, rei de Tir, va enviar una ambaixada a Salomó quan sentí a dir que havia estat ungit rei i successor del seu pare. Hiram havia estat sempre amic de David. ¹⁶ Salomó li trameté aquest missatge: ¹⁷ «Tu ja saps que el meu pare David no pogué construir un temple dedicat al nom del Senyor, el seu Déu, perquè estava ocupat en la guerra que de tots costats li feien els seus enemics; finalment, el Senyor li’ls va posar tots davall les plantes dels peus. ¹⁸ Però ara el Senyor, el meu Déu, m’ha concedit el repòs per totes bandes: no tinc adversaris ni m’amenaça cap mal. ¹⁹ He pensat, doncs, de construir un temple dedicat al nom del Senyor, el meu Déu, d’acord amb allò que el Senyor va dir al meu pare David: “El teu fill, que jo faré que et succeïsca en el tron, és qui construirà un casal dedicat al meu nom.” ²⁰ Ordena, doncs, que facen per a mi una tala de cedres del Líban. Els meus operaris aniran amb els teus, i als teus, jo els pagaré el sou que em demanes. Ja saps que nosaltres no tenim ningú que sàpia tallar troncs com els sidonis.» ²¹ Hiram s’alegrà molt de sentir el missatge de Salomó i va dir: «Beneït siga hui el Senyor, que ha concedit a David un fill savi per a governar aquest gran poble!» ²² Després Hiram va enviar a Salomó aquest missatge: «He rebut el teu missatge, i et donaré tota la fusta de cedre i de savina que desitges. ²³ Els meus hòmens la faran baixar des del Líban fins al mar i la remolcaran amb ralls per mar fins al lloc que tu m’indiques; allà desmuntaré els ralls i tu et podràs endur la fusta. A canvi, desitge que em proveïsques de queviures per al personal del meu palau.» ²⁴ Hiram proveïa Salomó de fusta de cedre i de savina, tanta com en volia, ²⁵ i Salomó subministrava cada any a Hiram vint mil càrregues de blat i vint càrregues d’oli verge per a la manutenció del seu personal. ²⁶ El Senyor havia concedit a Salomó la saviesa que li havia promés. Hiram i Salomó mantenien relacions excel·lents i van pactar entre ells una aliança.

DEL 22 AL 28 D’AGOST

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 REIS 7

«Què aprenem de les dos columnes?»

(1 Reis 7:15, 16) Va fondre les dos columnes de bronze, que feien, cada una, divuit colzades d’alt i dotze de perímetre. ¹⁶ Va fondre també dos capitells de bronze per a les columnes: tenien cinc colzades d’alt.

w13 1/12 13 § 3

«Podràs extraure coure de les muntanyes»

El rei Salomó va gastar enormes quantitats de coure per a la construcció del temple de Jerusalem. Gran part del material l’havia aconseguit son pare, el rei David, després de conquistar Síria (1 Cròniques 18:6-8). L’enorme font que usaven els sacerdots per a llavar-se, el «Mar», podia contindre uns 66.000 litres d’aigua i pesar unes 30 tones (1 Reis 7:23-26, 44-46). També estaven els dos pilars monumentals que flanquejaven l’entrada al santuari del temple. Mesuraven 8 metres d’altura i 1,7 metres de diàmetre; acabaven en capitells d’uns 2 metres d’altura, estaven buits i tenien parets de 7,5 centímetres de grossor (1 Reis 7:15, 16; 2 Cròniques 4:17). Sorprén pensar en la gran quantitat de coure que es va requerir tan sols per a construir estos elements.

(1 Reis 7:21) Les dos columnes, les va col·locar davant del vestíbul de la nau; anomenà Jaquín la columna de la dreta, i la de l’esquerra, Bóaz.

it-1 361

Bóaz, II

Enfront del pòrtic del gloriós temple de Salomó s’erigien dos enormes columnes. La que donava al nord rebia el nom de Bóaz, que possiblement significava ‘en ell (Déu) hi ha la força’, i la que donava al sud es deia Jaquín, que significava ‘ell (Déu) dóna fermesa’. Per tant, si es llegien les dos juntes i de dreta a esquerra, mirant cap a l’est, comunicaven la següent idea: ‘Que [Jehovà] establisca fermament [el temple] amb força’ (1Re 7:15-21).

(1 Reis 7:21 nota) Jaquín vol dir ‘ell (Déu) dóna fermesa’, i Bóaz, ‘en ell (Déu) hi ha la força’.

(Salm 127:1) Si el Senyor no construeix la casa, és inútil l’afany dels constructors. Si el Senyor no guarda la ciutat, és inútil que vigilen els guardes.

(1 Corintis 16:13) Vetleu, manteniu-vos ferms en la fe, sigueu valents, tingueu coratge.

Joies espirituals

(1 Reis 7:23) Després va fer l’anomenat «Mar» de bronze, un depòsit redó de bronze fos. Feia deu colzades de diàmetre, trenta de perímetre i cinc de profunditat.

it-1 282

Llavar, llavar-se

La neteja física és necessària per a adorar a Jehovà amb santedat i puresa. Açò va quedar demostrat primer en el servici que es donava en el tabernacle i després en el que es donava en el temple. Quan es va establir el sacerdoci, el gran sacerdot Aaron i els seus fills es van llavar abans de posar-se les vestidures oficials (Ex 29:4-9; 40:12-15; Lv 8:6, 7). Per a llavar-se les mans i els peus, els sacerdots gastaven l’aigua de la pica de bronze que estava entre la tenda del trobament i l’altar. I més avant, en el temple de Salomó, es llavaven amb l’aigua del Mar de bronze (Ex 30:18-21; 40:30-32; 2Cr 4:2-6). El dia de l’Expiació, el gran sacerdot es llavava dos voltes (Lv 16:4, 23, 24).

Lectura de la Bíblia

(1 Reis 7:1-12) Salomó va fer construir també el seu palau. En tretze anys el van deixar del tot acabat. ² Primerament va construir l’edifici del Bosc del Líban, de cent colzades de llarg, cinquanta d’ample i trenta d’alt. Quatre rengles de columnes de cedre sostenien l’embigat, també de cedre. ³ Sobre l’embigat que reposava damunt de les columnes hi havia tres rengles de quinze cambres; en total, quaranta-cinc cambres. Per damunt de les cambres, un sostre de cedre cobria l’edifici. ⁴ Les finestres es distribuïen en tres rengles a banda i banda. ⁵ Totes les portes i les finestres eren quadrangulars, i cada finestra quedava enfront d’una altra, en els tres rengles. ⁶ Després va construir el pòrtic de les Columnes, de cinquanta colzades de llarg i trenta d’ample, amb un vestíbul porticat al davant. ⁷ També va construir la sala del tron, on administrava justícia; era la sala de l’audiència i estava recoberta de cedre des del paviment fins al sostre. ⁸ Pel que fa al palau on ell vivia, es trobava en un altre pati, l’oposat al pati de la sala del tron, i tenia la mateixa forma. Va construir també un palau semblant per a la filla del faraó, amb la qual s’havia casat. ⁹ Des de l’exterior fins al gran pati i des dels fonaments fins a la cornisa, tots aquests edificis eren fets de grans carreus de bona pedra, ben escairada i serrada tant per la cara que donava a dins com per la cara que donava a fora. ¹⁰ Els fonaments eren de pedres magnífiques, uns grans carreus de vuit o de deu colzades. ¹¹ Sobre els fonaments s’alçaven altres carreus de bona pedra i de mides semblants, amb filades de cedre entremig. ¹² Els murs del gran pati exterior tenien, tot al voltant, tres filades de carreus i una filada de bigues de cedre, igual que l’atri interior del temple del Senyor i igual que el vestíbul del santuari.

VISQUEM COM A CRISTIANS

«Campanya especial per a començar cursos bíblics en setembre»

(Mateu 28:19, 20) Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant ²⁰ i ensenyant-los a guardar tot allò que vos he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

DEL 29 D’AGOST AL 4 DE SETEMBRE

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 REIS 8

«L’oració humil i sincera que Salomó va fer en públic»

(1 Reis 8:22) Salomó, dret de cara a l’altar del Senyor, davant de tota l’assemblea d’Israel i amb les mans esteses cap al cel,

w09 15/11 9 § 9, 10

L’estudi de la Bíblia enriquix les nostres oracions

⁹ Per a que Jehovà escolte les nostres oracions, han d’eixir del cor. Salomó va oferir una oració de tot cor que està registrada en 1 Reis capítol 8. La va fer davant d’una multitud durant la inauguració del temple de Jerusalem en el 1026 a. n. e. Després que es col·locara l’arca de l’aliança en el lloc santíssim i el núvol de Jehovà omplira el temple, Salomó va alabar a Jehovà.

¹⁰ Analitzem l’oració de Salomó i fixem-nos en totes les referències que fa al cor. Ell va reconéixer que Jehovà és l’únic que coneix el nostre cor (1Re 8:38, 39). La mateixa oració mostra que hi ha esperança per a un pecador que torna a Jehovà «amb tot el cor». I en el cas que els israelites foren capturats, podien estar segurs que Jehovà escoltaria les seues súpliques sempre i quan el seu cor fora sencer per a Jehovà (1Re 8:48, 58, 61). Podem arribar a la conclusió que les nostres oracions han d’eixir del cor.

(1 Reis 8:23, 24) va pregar així: «Senyor, Déu d’Israel, no hi ha cap Déu com tu, ni dalt al cel ni ací baix a la terra. Tu guardes l’aliança i la fidelitat envers els teus servents que es comporten amb tu amb cor sincer. ²⁴ Tu has complit les promeses fetes al meu pare David, el teu servent: allò que li vas prometre de paraula, ho has dut a terme el dia de hui.

(1 Reis 8:27) Però, ¿és que Déu podria veritablement residir a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la teua immensitat, molt menys aquest temple que jo t’he construït.

w99 15/1 17 § 7, 8

Alcem les nostres mans lleials en oració

⁷ Tant si orem en públic com en privat hem de recordar un principi bíblic molt important: que hem de tindre una actitud humil quan orem (2 Cròniques 7:13,14). El rei Salomó va manifestar esta humiltat en l’oració pública que va fer quan es va dedicar el temple de Jehovà en Jerusalem. Ell acabava de construir l’edifici més impressionant que s’haja construït mai en la terra. No obstant això, ell va dir en oració: «Però, ¿és que Déu podria veritablement residir a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la teua immensitat, molt menys aquest temple que jo t’he construït» (1 Reis 8:27).

⁸ Igual que Salomó, hauríem de ser humils quan representem públicament a altres en oració. Amb el nostre to de veu podem mostrar la nostra humiltat, però sempre hem d’evitar sonar exagerats. De la mateixa manera, les oracions humils no són ni rimbombants ni melodramàtiques. No han d’atraure l’atenció a la persona que les fa, sinó a qui van dirigides (Mateu 6:5). També podem mostrar humiltat amb el que diem en l’oració. No voldrem que parega que li estem exigint a Jehovà que faça les coses a la nostra manera. Més bé, li demanarem que actue en conformitat amb la seua voluntat. Un exemple de l’actitud correcta quan orem és la que va posar el salmista quan va suplicar: «Ah, Senyor, dóna’ns la victòria! Ah, Senyor, fes-nos triomfar!» (Salm 118:25; Lluc 18:9-14).

Joies espirituals

(1 Reis 8:27) Però, ¿és que Déu podria veritablement residir a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la teua immensitat, molt menys aquest temple que jo t’he construït.

it-1 475 § 4

Cel

Les paraules de Salomó no volen dir que Jehovà no tinga un lloc de residència específic ni tampoc que siga omnipresent, en el sentit d’estar literalment en tots els llocs i en totes les coses. De fet, Salomó també va dir de Jehovà: «Escolta des del lloc on habites, des del cel», és a dir la regió dels esperits (1Re 8:30, 39). Per tant, què va voler dir Salomó, el constructor del temple de Jerusalem, amb les paraules «el cel del cel no poden contenir» a Déu? (1Re 8:27) Que com a creador del cel físic, la posició de Jehovà és molt superior a este i la seua majestat està per damunt del cel i la terra (Sl 148:13). De fet, Jehovà pot medir el cel físic amb la mateixa facilitat que un home medix un objecte amb la mà (Is 40:12).

Lectura de la Bíblia

(1 Reis 8:31-43) Si un home és acusat d’haver-ne perjudicat un altre i aquest li exigeix que ell pronuncie una imprecació contra si mateix, si la pronuncia davant del teu altar en aquest temple, ³² tu escolta des del cel i actua fent de jutge entre els teus servents. Condemna el culpable fent caure sobre ell el mal que ha obrat, i absol l’innocent tractant-lo d’acord amb la seua innocència. ³³ Si els enemics derroten Israel, el teu poble, perquè ha pecat contra tu, però el teu poble es converteix i es confessa culpable, et prega i et suplica en aquest temple, ³⁴ tu escolta’l des del cel, perdona-li el pecat i fes-lo tornar a la terra que vas donar als seus pares. ³⁵ Quan el cel es tanque i no ploga perquè el poble ha pecat contra tu, si prega en aquest lloc i es confessa culpable, si es penedeix dels seus pecats perquè tu l’has afligit, ³⁶ tu escolta’l des del cel i perdona els pecats dels teus servents, el teu poble d’Israel, ensenya’ls el bon camí que han de seguir i concedeix la pluja a la teua terra, que vas donar en heretat al teu poble. ³⁷ Si hi haguera fam o pesta al país, si bufaren vents ardorosos, si una malura s’apoderara de les espigues, si vinguera la plaga de llagosta o de saltamartí, si l’enemic assetjara les ciutats del país, si arribara qualsevol calamitat o malaltia, ³⁸ llavors, tota pregària o súplica que qualsevol home o tot el teu poble d’Israel facen estenent les mans vers aquest temple amb el cor penedit, ³⁹ tu escolta-la des del cel, on tens el tron, perdona i obra donant a cada u el que meresquen les seues obres: tu coneixes els cors, ets l’únic que coneixes el cor de tots els hòmens. ⁴⁰ Així et respectaran mentre visquen a la terra que vas donar als nostres pares. ⁴¹ Fins i tot l’estranger que no forma part del teu poble d’Israel i ve d’un país llunyà atret per la teua fama, ⁴² ja que ha sentit parlar del teu gran nom, de la teua mà forta i del teu braç poderós, si ve a pregar en aquest temple, ⁴³ tu escolta’l des del cel, des del lloc on habites, i concedeix-li tot allò que ell t’haja demanat. Així tots els pobles de la terra coneixeran el teu nom, et veneraran com et venera el teu poble d’Israel i sabran que aquest temple que jo he construït porta el teu nom.

MILLORA EN LA PREDICACIÓ

Discurs

km 5/10 2

Els ministres cristians necessitem orar

¹ No podem complir amb el ministeri per nosaltres mateixos, és Jehovà qui ens dona les forces per a fer esta obra (Fl 4:13). Ell envia els seus àngels per a que ens ajuden a trobar les persones amb qualitat d’ovella (Ap 14:6, 7). A més, ell és qui fa créixer la llavor de la veritat que nosaltres plantem i reguem (1Co 3:6, 9). Per tant, que important és que els ministres cristians acudim en oració al nostre Pare celestial per a buscar el seu suport!

² Orar per u mateix. Hem d’orar cada volta que prediquem (Ef 6:18). Sobre què podem orar? Entre altres coses, és important demanar valentia i una actitud positiva de cara al territori (Fets 4:29). Podem demanar-li a Jehovà que ens dirigisca cap a les persones sinceres que desitgen estudiar la Bíblia. I quan algú a qui li prediquem ens plantege una pregunta, podem fer una breu oració en silenci per a que Jehovà ens ajude a trobar la resposta correcta (Ne 2:4). També podem demanar-li saviesa per a mantindre el ministeri en primer lloc en la nostra vida (Jm 1:5). A més, a Jehovà li agrada que li expressem lo agraïts que estem pel privilegi que tenim de ser els seus ministres (Col 3:15).

³ Orar pels altres. També hem d’orar els uns pels altres, inclús mencionant per nom els nostres germans quan siga oportú (Jm 5:16; Fets 12:5). Si la teua salut limita el que pots fer en el ministeri, ora pels publicadors que tenen millor salut. Mai subestimes el poder de les teues oracions a favor seu. A més, també és apropiat orar per a que les autoritats tinguen una bona disposició cap a l’obra de predicar, de manera que «puguem portar una vida tranquil·la i serena» (1Tm 2:1, 2).

⁴ Declarar les bones notícies per tota la terra és un treball immens. Però si som «constants en l’oració», Jehovà ens ajudarà a dur-lo a terme (Rm 12:12).

VISQUEM COM A CRISTIANS

«Busques la resposta de Jehovà a les teues oracions?»

(2 Corintis 12:7-9) I perquè no m’enorgullisca de les revelacions extraordinàries que he tingut, m’ha estat clavada una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m’enorgullisca. ⁸ He demanat tres vegades al Senyor que me n’allibere, ⁹ però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meua gràcia. En la teua debilitat actua el meu poder.» Per això em gloriaré sobretot de les meues debilitats, perquè repose damunt de mi el poder del Crist.

(Efesis 3:20) Glòria a Déu, que amb la força que actua en nosaltres pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre.

(Filipencs 4:13) Em veig capaç de tot gràcies a aquell que em fa fort.

(Jaume 1:5) Si a algun de vosaltres li falta saviesa, que la demane a Déu, i Déu, que dóna generosament a tots, sense retraure res, li la concedirà.

(Filipencs 2:13) és Déu qui, per la seua benvolença, impulsa tant la vostra voluntat com les vostres accions.

(Filipencs 4:6, 7) No vos inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies. ⁷ I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

(1 Joan 3:17, 18) Si algú que posseeix béns en aquest món veu el seu germà que passa necessitat i li tanca les entranyes, com pot habitar dins d’ell l’amor de Déu? ¹⁸ Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó amb fets i de veritat.

(Fets 12:5) Mentre Pere era a la presó ben vigilat, la comunitat pregava a Déu intensament per ell.

(Fets 12:11) Llavors Pere tornà en si i digué: «Ara veig realment que el Senyor ha enviat el seu àngel i m’ha alliberat de les mans d’Herodes i de tot allò que el poble dels jueus esperava que passara.»

EXEMPLES DE CONVERSACIONS

(Gènesi 1:28) Déu els beneí dient-los: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.»

(Isaïes 55:11) així serà la paraula que ix dels meus llavis: no tornarà a mi infecunda. Realitzarà el que jo volia, complirà la missió que jo li havia confiat.