Referències del Quadern d’activitats
© 2022 Christian Congregation of Jehovah’s Witnesses
DEL 2 AL 8 DE GENER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 REIS 22, 23
«Per què hem de ser humils?»
(2 Reis 22:1-5) Josies tenia vuit anys quan començà a ser rei. Va regnar trenta-un anys a Jerusalem. Sa mare es deia Jedidà i era filla d’Adaià, de Boscat. 2 Va plaure al Senyor i va imitar en tot el comportament de David, el seu avantpassat, sense desviar-se’n ni a dreta ni a esquerra. 3 L’any divuit del regnat de Josies, el rei va enviar el canceller Xafan, fill d’Assaliahu, fill de Meixul·lam, al temple del Senyor, amb aquest encàrrec: 4 «Vés a trobar el gran sacerdot Hilquià perquè recompte els diners de les ofrenes del temple del Senyor, tot allò que els guardians del cancell han recollit del poble. 5 Que ho donen als mestres d’obres encarregats de l’edifici del temple del Senyor, perquè puguen pagar els qui treballen en les obres de reparació dels desperfectes del temple:
(2 Reis 22:13) «Aneu a consultar el Senyor per mi, pel poble i per tot Judà, sobre el que hi haescrit en aquest llibre que ha estat trobat, perquè la indignació del Senyor es deu haver inflamat contra tots nosaltres, ja que els nostres pares no van obeir les paraules d’aquest llibre i no van complir tot el que prescriu.»
w00 15/9 29, 30
Josies era humil i tenia el favor de Jehovà
Des de bon matí, hi hamolta activitat en el temple. Els israelites treballen diligentment per a reparar el dany que alguns dels seus avantpassats malvats han fet a la casa de Jehovà. A mesura que avancen les obres, Xafan es dirigix cap a Josies amb un rotllo en la mà per a donar-li un informe. Li diu que el gran sacerdot Hilquià ha trobat «el llibre de la Llei del Senyor donada per mitjà de Moisés» (2 Cròniques 34:12-18). Quina troballa! Sense dubte, es tracta del text original de la Llei!
Josies està molt interessat en saber el que diu el llibre. Mentres Xafan el llig, el rei intenta percebre si, tant ell com el poble, estaven aplicant tots els manaments de la Llei. Es queda admirat per com el llibre recalca l’adoració verdadera i prediu les plagues i l’exili que patiria el poble si practicava l’adoració falsa. Quan s’adona que no s’han estat complint tots els manaments divins, Josies s’esgarra els vestits i ordena a Hilquià i a Xafan, entre altres: «Aneu a consultar el Senyor per mi, pel poble i per tot Judà, sobre el que hi haescrit en aquest llibre que ha estat trobat, perquè la indignació del Senyor es deu haver inflamat contra tots nosaltres, ja que els nostres pares no van obeir les paraules d’aquest llibre» (2 Reis 22:11-13; 2 Cròniques 34:19-21).
(2 Reis 22:18-20) Responeu, doncs, al rei de Judà que vos ha enviat a consultar el Senyor: “Això et dic jo, el Senyor, Déu d’Israel: Les paraules que has sentit llegir 19 t’han tocat el cor, i t’has humiliat davant del Senyor en sentir com jo afirmava que aquest lloc, amb els seus habitants, quedaria desolat i maleït. Veient que t’has esgarrat els vestits i has plorat davant de mi, jo també t’he escoltat a tu. Ho dic jo, el Senyor. 20 Per això faré que et reunisques amb els teus pares; reposaràs en pau dins del sepulcre, i els teus ulls no veuran res de la calamitat que faré caure damunt d’aquest lloc.” Ells van fer saber al rei aquesta resposta
w00 15/9 30 § 2
Josies era humil i tenia el favor de Jehovà
Els missatgers de Josies van a Jerusalem on està la profetessa Huldà i tornen amb un informe d’ella. Els ha transmés la paraula de Jehovà que diu que les calamitats mencionades en el llibre acabat de trobar es complirien en la nació apòstata. Però com Josies es va humiliar davant de Jehovà, no contemplaria aquella calamitat. Jehovà faria que l’enterraren en pau amb els seus avantpassats (2 Reis 22:14-20; 2 Cròniques 34:22-28).
(Jaume 4:6) Però ell encara dóna una gràcia més gran. Per això diu l’Escriptura: Déu s’enfronta amb els orgullosos, però als humils els concedeix la seua gràcia.
Joies espirituals
(2 Reis 23:24, 25) Josies també va fer desaparéixer els nigromants, els endevins, els ídols domèstics, els ídols repugnants i totes les abominacions que es veien al país de Judà i a Jerusalem: així esperava que es complirien les paraules de la Llei escrites en el llibre que el sacerdot Hilquià havia trobat al temple del Senyor. 25 Mai no hi havia hagut abans de Josies un rei que s’haguera convertit com ell al Senyor: amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tota la força, tal com diu la Llei de Moisés; i després d’ell tampoc no n’hi va haver cap d’igual.
w01 15/4 26 § 3, 4
Pots tindre èxit a pesar de la teua criança
A pesar de no haver tingut una bona infància, Josies va actuar correctament als ulls de Jehovà. Va governar tan bé que la Bíblia diu: «Mai no hi havia hagut abans de Josies un rei que s’haguera convertit com ell al Senyor: amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tota la força, tal com diu la Llei de Moisés; i després d’ell tampoc no n’hi va haver cap d’igual» (2 Reis 23:19-25).
L’exemple de Josies és molt animador per als qui han tingut una infància difícil. Què aprenem del seu exemple? Què va ajudar a Josies a triar el bon camí i a no desviar-se?
Lectura de la Bíblia
(2 Reis 23:16-25) Després Josies es va adonar dels sepulcres que hi havia allà, escampats per la muntanya, va fer-ne traure els ossos, va cremar-los a l’altar i així va profanar-lo. Llavors es va complir la paraula del Senyor que havia proclamat un home de Déu mentre Jeroboam era en aquell altar el dia de la seua dedicació. Josies va veure encara el sepulcre de l’home de Déu que havia anunciat el que ell ara feia, 17 i va preguntar: «Què és aquell monument?» La gent de la ciutat li respongué: «És el sepulcre de l’home de Déu que va venir de Judà per anunciar tot això que tu acabes de fer contra l’altar de Betel.» 18 Ell va dir: «Deixeu-lo! Que ningú no toque els seus ossos!» I van respectar els seus ossos, com també els ossos del profeta que havia vingut de Samaria. 19 Josies va suprimir també tots els santuaris dels recintes sagrats de les poblacions de Samaria, que els reis d’Israel havien construït irritant així el Senyor. Amb tots va fer tal com havia fet amb el de Betel. 20 Va degollar sobre aquells altars tots els sacerdots d’aquells recintes sagrats i va cremar-hi ossos humans. Després se’n tornà a Jerusalem. 21 Llavors el rei va donar aquesta orde a tot el poble: «Celebreu la Pasqua en honor del Senyor, el vostre Déu, tal com es troba prescrit en aquest llibre de l’aliança.» 22 Mai no s’havia celebrat la Pasqua d’aquella manera des de l’època dels jutges que havien governat Israel, ni en tot el temps dels reis d’Israel i dels reis de Judà. 23 Va ser tan sols l’any divuit del regnat del rei Josies que es va celebrar a Jerusalem una Pasqua com aquella en honor del Senyor. 24 Josies també va fer desaparéixer els nigromants, els endevins, els ídols domèstics, els ídols repugnants i totes les abominacions que es veien al país de Judà i a Jerusalem: així esperava que es complirien les paraules de la Llei escrites en el llibre que el sacerdot Hilquià havia trobat al temple del Senyor. 25 Mai no hi havia hagut abans de Josies un rei que s’haguera convertit com ell al Senyor: amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tota la força, tal com diu la Llei de Moisés; i després d’ell tampoc no n’hi va haver cap d’igual.
DEL 9 AL 15 DE GENER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 REIS 24, 25
«Mantín despert el sentit d’urgència»
(2 Reis 24:2, 3) El Senyor va enviar contra Joiaquim bandes de caldeus, arameus, moabites i ammonites. Els va enviar contra Judà per destruir-lo, tal com havia anunciat per boca dels seus servents, els profetes. 3 Era per orde del Senyor que a Judà li succeïa això: el Senyor el volia apartar lluny de la seua presència per causa dels pecats de Manassés, per tot el que havia fet
w01 15/2 12 § 2
El gran dia de Jehovà s’acosta!
2 Sense dubte, el jove rei Josies es va sentir motivat a erradicar la religió falsa de Judà gràcies a les profecies de Sofonies. No obstant això, no va aconseguir desfer-se completament de totes les accions malvades del poble ni expiar els pecats del seu avi Manassés, rei que havia omplit Jerusalem de sang innocent (2 Reis 24:3, 4; 2 Cròniques 34:3). Aixina que el dia de Jehovà segur que vindria.
(2 Reis 25:8-10) El mes cinqué, el dia set del mes, que corresponia a l’any dèneu del regnat de Nabucodonosor a Babilònia, Nebuzaradan, cap de la guàrdia i oficial del rei de Babilònia, va arribar a Jerusalem 9 i va incendiar el temple del Senyor, el palau reial i totes les cases de la ciutat. Va calar foc a totes les cases de la gent important. 10 Les tropes caldees, a les ordes del cap de la guàrdia, van enderrocar totes les muralles que envoltaven Jerusalem.
w07 15/3 11 § 10
Punts destacats del llibre de Jeremies
És l’any 607 a. n. e. i fa més de deu anys que Sedequies està governant. Fa 18 mesos que Jerusalem està assetjada per Nabucodonosor, rei de Babilònia. Finalment, el sèptim dia del quint mes de l’any 19 de la governació de Nabucodonosor, Nebuzaradan, cap de la guàrdia, arriba a Jerusalem (2 Reis 25:8). Possiblement des del seu campament, situat fora de la muralla de la ciutat, es queda observant les posicions enemigues i planificant una estratègia. Tres dies després, el dia deu del mes, entra a Jerusalem i cala foc a la ciutat (Jeremies 52:12, 13).
(2 Reis 25:11) Nebuzaradan, cap de la guàrdia, va deportar la resta de la població que encara hi havia a la ciutat, els desertors que s’havien passat al rei de Babilònia i els pocs del poble baix que quedaven.
(2 Pere 3:7) Doncs bé, la mateixa paraula té reservats per al foc el cel i la terra d’ara, els guarda per al dia del juí, quan arribarà la perdició de tots els impius.
(2 Timoteu 4:2) proclama la paraula de Déu, insisteix quan és oportú i quan no ho és, reprén, interpel·la, exhorta, com un que té molta paciència i sap ensenyar.
Joies espirituals
(2 Reis 24:3, 4) Era per orde del Senyor que a Judà li succeïa això: el Senyor el volia apartar lluny de la seua presència per causa dels pecats de Manassés, per tot el que havia fet 4 i sobretot per la sang innocent que havia escampat fins a omplir-ne Jerusalem. Per això el Senyor no va voler perdonar.
w05 1/8 12 § 1
Punts destacats del llibre de Segon de Reis
24:3, 4. Jehovà «no va voler perdonar» a Judà per la culpa de sang de Manassés. Això demostra lo molt que respecta la sang dels innocents. Per tant, podem estar segurs que Jehovà venjarà la sang innocent destruint els culpables d’haver-la escampat (Salm 37:9-11; 145:20).
Lectura de la Bíblia
(2 Reis 24:1-17) En el seu temps, Nabucodonosor, rei de Babilònia, va envair el país. Joiaquim va ser vassall seu tres anys, però després tornà a revoltar-se contra ell. 2 El Senyor va enviar contra Joiaquim bandes de caldeus, arameus, moabites i ammonites. Els va enviar contra Judà per destruir-lo, tal com havia anunciat per boca dels seus servents, els profetes. 3 Era per orde del Senyor que a Judà li succeïa això: el Senyor el volia apartar lluny de la seua presència per causa dels pecats de Manassés, per tot el que havia fet 4 i sobretot per la sang innocent que havia escampat fins a omplir-ne Jerusalem. Per això el Senyor no va voler perdonar. 5 La resta de la història de Joiaquim, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà. 6 Joiaquim va morir i es va reunir amb els seus pares. El va succeir el seu fill Jeconies. 7 El rei d’Egipte no va emprendre cap més campanya fora del seu territori, perquè el rei de Babilònia havia conquerit totes les antigues possessions del rei d’Egipte, des del torrent d’Egipte fins al riu Eufrates. 8 Jeconies tenia divuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem. Sa mare es deia Nehuixtà i era filla d’Elnatan, de Jerusalem. 9 Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havia fet el seu pare. 10 En aquell temps, els hòmens de Nabucodonosor van atacar Jerusalem i la van assetjar, però la ciutat va resistir el setge. 11 Nabucodonosor, rei de Babilònia, va arribar a la ciutat mentre els seus hòmens l’assetjaven, 12 i llavors Jeconies, rei de Judà, es va rendir al rei de Babilònia amb la seua mare, els seus servidors, els seus oficials i els seus alts funcionaris. Era l’any vuité del regnat del rei de Babilònia. Aquest el va fer presoner. 13 Nabucodonosor es va endur tots els tresors del temple del Senyor i els tresors del palau reial, i va fer miques tots els objectes d’or que Salomó, rei d’Israel, havia manat de fer per al temple del Senyor, tal com el Senyor havia anunciat. 14 Va deportar tota la població de Jerusalem, és a dir, tots els oficials i tots els hòmens importants, en total deu mil deportats, comptant-hi tots els ferrers i serrallers. Només van quedar els més pobres de la gent del poble. 15 Nabucodonosor va deportar Jeconies a Babilònia. També va deportar de Jerusalem a Babilònia la mare i les dones del rei, els seus alts funcionaris i els notables del país. 16 Va deportar a Babilònia tots els hòmens importants, que eren set mil, els ferrers i els serrallers, que eren mil, i tots els hòmens aptes per a la guerra. 17 En lloc de Jeconies, el rei de Babilònia va fer rei l’oncle de Jeconies, que es deia Matanià, i li va canviar el nom pel de Sedecies.
DEL 16 AL 22 DE GENER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 CRÒNIQUES 1-3
«La Bíblia: un llibre de fets i no de ficció»
(1 Cròniques 1:1) Adam, Set, Enoix,
w09 1/9 14 § 1
De veres existiren Adam i Eva?
En Primer de Cròniques capítols 1 al 9 i en l’Evangeli de Lluc capítol 3, trobem llistes genealògiques del poble jueu. Estos registres tan detallats cobrixen respectivament 48 i 75 generacions. Per un costat, el llibre de Cròniques presenta el llinatge dels reis i dels sacerdots de la nació d’Israel, i per un altre, Lluc se centra en la genealogia de Jesucrist. Estes llistes mencionen a Adam junt amb personatges històrics molt coneguts com Salomó, David, Jacob, Isaac, Abraham i Noé. Ja que tots els qui apareixen en estes llistes foren persones reals, no és lògic pensar que Adam també va ser una persona real?
(1 Cròniques 1:4) Noé, Sem, Cam i Jàfet.
w08 1/6 3 § 4
Noé i el Diluvi: un relat de fets i no de ficció
Podem corroborar que Noé va ser una persona real consultant dos llistes genealògiques que apareixen en les Escriptures (1 Cròniques 1:4; Lluc 3:36). Tant Esdres com Lluc, les persones que compilaren estes genealogies, eren investigadors minuciosos. Lluc inclús va traçar el llinatge des de Noé fins a Jesucrist.
(1 Corintis 15:22) així com per la seua unió amb Adam tots moren, així també per la seua unió amb Crist tots tornaran a la vida.
w09 1/9 14
De veres existiren Adam i Eva?
Una doctrina bíblica que té molt de significat per a qualsevol creient és la del rescat. Segons esta ensenyança, Jesucrist va oferir la seua vida humana perfecta com a rescat per a salvar-nos dels nostres pecats (Mateu 20:28; Joan 3:16). Un rescat és el pagament que es realitza per a recuperar una cosa o alliberar una persona. Per això, la Bíblia diu que Jesús és un «rescat corresponent» (1 Timoteu 2:6 TNM). Corresponent a què? La Bíblia explica: «Així com per la seua unió amb Adam tots moren, així també per la seua unió amb Crist tots tornaran a la vida» (1 Corintis 15:22). La vida perfecta que Jesús va entregar per a redimir la humanitat obedient equival, o correspon, a la vida perfecta que Adam va perdre quan va pecar en el jardí de l’Edén (Romans 5:12). Òbviament, si Adam no haguera existit, el sacrifici de Jesús no hauria tingut cap sentit.
Joies espirituals
(1 Cròniques 3:1-3) Aquests són els fills que David va tenir a Hebron: Amnon, el primogènit, fill d’Ahinóam, de Jizreel; el segon, Daniel, fill d’Abigail, de Carmel; 2 el tercer, Absalom, fill de Maacà, la filla de Talmai, rei de Gueixur; el quart, Adonies, fill d’Haguit; 3 el cinqué, Xefatià, fill d’Abital; el sisé, Itream, de la seua esposa Eglà.
it-1 1005 § 1, 2
Genealogia
Noms de dones. Algunes voltes es mencionen dones en els registres genealògics per raons històriques. Per exemple, en Gènesi 11:29, 30 es menciona a Sarai (Sara), evidentment perquè la descendència promesa vindria a través d’ella, i no d’una altra dona d’Abraham. En el mateix relat també es menciona a Milcà, segurament perquè, al ser l’àvia de Rebeca, l’esposa d’Isaac, es demostrava que el llinatge de Rebeca provindria dels familiars d’Abraham, ja que Isaac no havia de casar-se amb una dona estrangera (Gn 22:20-23; 24:2-4). En Gènesi 25:1, es menciona a Queturà, esposa posterior d’Abraham. Açò ens mostra que Abraham es va tornar a casar després de la mort de Sara i que encara podia tindre fills més de 40 anys després que Jehovà li regenerara la facultat reproductiva miraculosament (Rm 4:19; Gn 24:67; 25:20). També revela que Madian i altres tribus àrabs estaven relacionades amb Israel.
També es mencionen a Lia, Raquel i les concubines de Jacob, junt amb els fills que tingueren (Gn 35:21-26). Aixina podem entendre el tracte que Déu va tindre més tard amb estos fills. Per raons paregudes, podrien incloure’s els noms d’altres dones en els registres genealògics, com per exemple quan es transmetia una herència per mitjà d’elles (Nm 26:33). Per descomptat, Tamar, Rahab i Rut van ser dones destacades en la Bíblia. Cada una d’elles, d’alguna manera, va arribar a formar part dels avantpassats del Messies, Jesucrist (Gn 38; Rt 1:3-5; 4:13-15; Mt 1:1-5). També podem trobar noms de dones en estes llistes genealògiques: 1 Cròniques 2:35, 48, 49; 3:1-3, 5.
Lectura de la Bíblia
(1 Cròniques 1:43-54) Aquests són els reis que van regnar al país d’Edom abans que els israelites tingueren rei: Bela, fill de Beor; la seua ciutat s’anomenava Dinhaba. 44 Bela va morir, i en lloc seu va regnar Jobab, fill de Zèrah, de Bosrà. 45 Mort Jobab, va regnar en lloc seu Huixam, del país dels temanites. 46 Mort Huixam, va regnar en lloc seu Adad, fill de Bedad, que derrotà els madianites a la plana de Moab; el nom de la seua ciutat era Avit. 47 Mort Adad, va regnar en lloc seu Samlà, de Masrecà. 48 Mort Samlà, va regnar en lloc seu Xaül, de Rehobot-Annahar. 49 Mort Xaül, va regnar en lloc seu Baal-Hanan, fill d’Acbor. 50 Mort Baal-Hanan, va regnar en lloc seu Adad; el nom de la seua ciutat era Paí, i la seua dona es deia Mehetabel i era filla de Matred, filla de Mezahab. 51 Mort Adad, van governar Edom els xeics Timnà, Alvà, Jetet, 52 Oholibamà, Elà, Pinon, 53 Quenaz, Teman, Mibsar, 54 Magdiel i Iram. Aquests van ser els xeics d’Edom.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Enfortix la teua fe en la Paraula de Déu»
(Hebreus 4:12) La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor.
(1 Tessalonicencs 2:13) Per part nostra, donem contínuament gràcies a Déu, perquè quan vau rebre la paraula de Déu que vos anunciàvem, la vau acollir no com a paraula humana, sinó com allò que és en realitat: paraula de Déu, que actua eficaçment en vosaltres, els qui creieu.
(Proverbis 13:20) Qui va amb un savi es torna savi, qui va amb un neci es torna més neci.
(Proverbis 14:30) L’ànim seré dóna vida al cos, l’enveja és un corcó dins els ossos.
(Isaïes 40:8) L’herba s’asseca i la flor se sema, però la paraula del nostre Déu dura per sempre.
DEL 23 AL 29 DE GENER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 CRÒNIQUES 4-6
«Què diuen de mi les meues oracions?»
(1 Cròniques 4:9) Jabés era més important que els seus germans, i la seua mare li va posar aquest nom perquè exclamà: «L’he donat a llum sofrint!»
(1 Cròniques 4:10) Jabés va fer aquesta petició al Déu d’Israel: «Si veritablement em beneeixes, engrandeix el meu territori, ajuda’m i protegeix-me del mal, perquè no sofrisca.» Déu li va concedir el que li havia demanat.
Jehovà escolta les oracions
Jabés orava molt a Jehovà. En esta ocasió, comença la seua oració demanant-li a Déu que el beneïra. Seguidament, li fa tres peticions que mostren la gran fe que tenia.
En primer lloc, implora a Déu: «Engrandeix el meu territori» (versicle 10). Jabés era un home molt respectat i no cobdiciava la propietat dels altres. Per tant, la seua petició estava més relacionada amb persones que amb terreny. Sembla que estava demanant una ampliació pacífica del seu territori per a que més persones acudiren a adorar el Déu verdader.
En segon lloc, Jabés li prega a Jehovà que l’ajude, o que la seua mà estiga amb ell. La mà simbòlica de Déu representa el seu poder, el qual ell gasta a favor dels seus servents (1 Cròniques 29:12). Per tal de rebre el que desitjava, Jabés es dirigix a Déu perquè sap que la seua mà no és dèbil amb els qui tenen fe en ell (Isaïes 59:1).
En tercer lloc, Jabés li dirigix a Déu estes paraules: «Protegeix-me del mal, perquè no sofrisca». L’expressió «perquè no sofrisca» dona a entendre que Jabés no estava demanant-li a Déu que l’alliberara de la calamitat, sinó que no permetera que l’envaïra la tristesa ni el vencera la maldat.
L’oració de Jabés revela la seua preocupació per l’adoració verdadera i la fe que tenia en aquell que escolta les oracions. Li va contestar Jehovà? El breu relat conclou amb estes paraules: «Déu li va concedir el que li havia demanat».
(1 Cròniques 4:10) Jabés va fer aquesta petició al Déu d’Israel: «Si veritablement em beneeixes, engrandeix el meu territori, ajuda’m i protegeix-me del mal, perquè no sofrisca.» Déu li va concedir el que li havia demanat.
(Mateu 6:9, 10) Vosaltres, pregueu així: Pare nostre del cel, santifica el teu nom, 10 vinga el teu Regne, que es faça la teua voluntat ací a la terra com es fa en el cel.
Joies espirituals
(1 Cròniques 5:10)En temps de Saül van lluitar contra els fills d’Agar i els van derrotar. Després van habitar a les seues tendes per tota la regió oriental de Galaad.»
w05 1/10 9 § 7
Punts destacats del llibre de Primer de les Cròniques
5:10, 18-22. En els dies del rei Saül, les tribus que vivien a l’est del Jordà derrotaren els fills d’Agar, encara que estos eren més del doble. Estos hòmens valents obtingueren la victòria perquè confiaren en Jehovà i acudiren a ell en busca d’ajuda. De la mateixa manera, nosaltres hem de confiar totalment en Jehovà perquè estem lluitant una guerra espiritual contra enemics molt poderosos (Efesis 6:10-17).
Lectura de la Bíblia
(1 Cròniques 6:46-66 [vv. 61-81 TNM]) Als altres clans dels descendents de Quehat els van tocar en sort deu ciutats dels territoris de les tribus d’Efraïm i Dan, i de mitja tribu de Manassés. 47 Als clans dels descendents de Guerxon els van donar tretze ciutats dels territoris de les tribus d’Issacar, Aser, Neftalí i Manassés, tribu establida a Basan. 48 Als clans dels descendents de Merarí els van tocar en sort dotze ciutats de les tribus de Rubén, Gad i Zabuló. 49 Els israelites van donar aquestes ciutats, amb els seus pasturatges, als descendents de Leví. 50 Les ciutats dels territoris de les tribus de Judà, Simeó i Benjamí, esmentades anteriorment, les van assignar també per sorteig. 51 Als altres clans dels descendents de Quehat els van tocar en sort algunes ciutats del territori d’Efraïm; 52 els van assignar, amb dret de refugi, la ciutat de Siquem, a les muntanyes d’Efraïm, i també les ciutats de Guèzer, 53 Jocneam, Bethoron, 54 Aialon i Gat-Rimmon; 55 també, de mitja tribu de Manassés, les ciutats d’Aner i Bilam. Cada una d’aquestes ciutats va ser donada, amb els seus pasturatges, a la resta dels clans dels descendents de Quehat. 56 Als clans descendents de Guerxon els van donar, de mitja tribu de Manassés, les ciutats de Golan, al territori de Basan, i Aixtarot. 57 De la tribu d’Issacar, Quèdeix, Daberat, 58 Ramot i Anem. 59 De la tribu d’Aser, Maixal, Abdon, 60 Hucoc, Rehob. 61 De la tribu de Neftalí, Quèdeix, a Galilea, Hammon i Quiriataim. Totes aquestes ciutats van ser donades juntament amb els seus pasturatges. 62 A la resta dels levites, és a dir, als descendents de Merarí, els van donar: de la tribu de Zabuló, Rimmonà i Tabor; 63 de la tribu de Rubén, situada a la banda oriental del Jordà, enfront de Jericó, Bèsser, a l’estepa, Jahas, 64 Quedemot i Mefàat; 65 de la tribu de Gad, Ramot, a Galaad, Mahanaim, 66 Heixbon i Jazer. Totes elles amb els seus pasturatges.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Estigues preparat per a una emergència mèdica»
(Romans 14:12) Per tant, cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix.
(Gàlates 6:5) Cadascú ha de fer la pròpia tasca.
DEL 30 DE GENER AL 5 DE FEBRER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 CRÒNIQUES 7-9
«Pots assumir assignacions complicades amb l’ajuda de Jehovà»
(1 Cròniques 9:26, 27) Els quatre porters principals eren levites que s’hi quedaven de manera permanent, i tenien cura de les cambres i dels tresors del temple de Déu. 27 Passaven la nit al voltant del temple de Déu, encarregats de la vigilància i d’obrir les portes cada matí.
w05 1/10 9 § 8
Punts destacats del llibre de Primer de les Cròniques
9:26, 27. Els porters levites ocupaven un càrrec de molta responsabilitat, perquè se’ls havia confiat les claus dels recintes sagrats del temple. Demostraren ser confiables en les seues funcions a l’obrir les portes tots els dies. A nosaltres se’ns ha encomanat ajudar les persones del nostre territori per a que vinguen a adorar a Jehovà. ¿No hauríem de realitzar esta comissió amb la mateixa responsabilitat que demostraren els porters levites?
(1 Cròniques 9:17-20) Dels porters: Xal·lum, el cap, i els seus parents Acub, Talmon i Ahiman. 18 Fins ara estan al servici de la porta del rei, situada a llevant. Els seus avantpassats eren els porters del campament dels levites. 19 Xal·lum, fill de Coré, fill d’Ebiassaf, fill de Coré, i els seus parents, descendents del clan de Coré, feien el servici de vigilància dels llindars de la tenda, com abans els seus avantpassats havien fet guàrdia a l’entrada del campament del poble del Senyor. 20 Pinhàs, fill d’Eleazar, havia estat en altre temps el seu cap. Que el Senyor siga amb ell!
Encararàs les situacions difícils com ho va fer Pinhàs?
En l’antiguitat, Pinhàs tenia la gran responsabilitat de cuidar de la nació d’Israel. Gràcies al seu valor, prudència i confiança en Jehovà, va poder encarar les dificultats que comportava la seua assignació. Com va ser diligent, va comptar amb l’aprovació de Jehovà. Uns mil anys després, Esdres va escriure per inspiració: «En el passat, Pinhàs, fill d’Eleazar, havia sigut el seu líder; Jehovà estava amb ell» (1Cr 9:20 TNM). ¡Que puga dir-se lo mateix dels qui porten la davantera hui en dia en el poble de Déu, i també de tots els cristians que el servixen fidelment!
(Filipencs 2:13) és Déu qui, per la seua benvolença, impulsa tant la vostra voluntat com les vostres accions.
Joies espirituals
(1 Cròniques 9:33) Alguns cantors, caps de famílies levítiques, habitaven a les cambres del temple, alliberats de tot altre servici, perquè es dedicaven nit i dia a la seua funció.
w10 15/12 21 § 6
Cantem a Jehovà!
A través dels seus profetes, Jehovà va donar instruccions per a que l’alabaren amb càntics. De fet, els levites que eren cantors quedaven lliures d’algunes obligacions que tenien altres levites. D’esta manera, tenien prou temps per a compondre i segurament també per a assajar (1Cr 9:33).
Lectura de la Bíblia
(1 Cròniques 7:1-13) Issacar va tenir quatre fills: Tolà, Puà, Jaixub i Ximron. 2 Fills de Tolà: Uzí, Refaià, Jeriel, Jahmai, Ibsam i Xemuel. Aquests eren els caps dels llinatges de Tolà, tots ells hòmens valents. Segons les seues genealogies, a l’època de David el seu nombre era de vint-i-dos mil sis-cents. 3 El fill d’Uzí era Izrahià. Izrahià amb els seus fills Micael, Obadià, Joel i Ixià, feien cinc; tots ells eren caps. 4 Segons el registre dels seus llinatges, els pertocava de proporcionar trenta-sis mil hòmens aptes per a la guerra, perquè tenien moltes dones i fills. 5 Tots els hòmens valents dels clans d’Issacar enregistrats en el cens eren en total vuitanta-set mil. 6 Benjamí va tenir tres fills: Bela, Bèquer i Jediael. 7 Bela en va tenir cinc: Esbon, Uzí, Uziel, Jerimot i Irí, hòmens valents, caps dels seus llinatges. El registre dels seus llinatges donava vint-i-dos mil trenta-quatre hòmens. 8 Descendents de Bèquer: Zemirà, Joaix, Elièzer, Elioenai, Omrí, Jeremot, Abià, Anatot i Alèmet. Tots aquests descendents de Bèquer 9 eren caps dels seus llinatges i hòmens valents. Segons el registre dels seus llinatges eren vint-i-dos mil dos-cents. 10 El fill de Jediael era Bilhan. Fills de Bilhan: Jeuix, Biniamín, Ehud, Quenaanà, Zetan, Tarxix i Ahixàhar. 11 Tots aquests descendents de Jediael eren caps de llinatge i hòmens valents. En total eren dèsset mil dos-cents hòmens aptes per a la guerra. 12 Xupim i Hupim eren fills d’Ir. Huixim era fill d’un altre. 13 Fills de Neftalí: Jahassiel, Guní, Jésser i Xal·lum. Aquests eren néts de Bilhà.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Jehovà ens ajuda durant les proves»
(Isaïes 43:2) Si travesses aigües profundes, jo sóc amb tu; si passes rius, el corrent no et cobrirà. Si camines pel foc, no et cremaràs, no et consumiran les flames.
(Isaïes 43:4) Ets tan preciós per a mi, tan valuós i estimat, que donaria altres hòmens en comptes teu, altres pobles, a canvi de la teua vida.
(Filipencs 4:6, 7) No vos inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies. 7 I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
(1 Tessalonicencs 5:17) pregueu contínuament,
(Hebreus 10:24, 25) Vetlem els uns pels altres per animar-nos a l’amor fratern i a les bones obres. 25 No deixem d’assistir a les reunions comunitàries, com alguns han pres per costum; més bé exhortem-nos els uns als altres. I més ara, que veieu que s’acosta el darrer dia.
(Apocalipsi 2:29) Qui tinga orelles, que escolte què diu l’Esperit a les esglésies.
(1 Corintis 3:5-10) Què és Apol·ló? Què és Pau? Només són uns servidors que vos han encaminat a creure, cada un segons allò que ha rebut del Senyor. 6 Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però és Déu qui feia créixer. 7 Per això no són res ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer. 8 El qui planta i el qui rega en fan un, i cada un rebrà la seua recompensa d’acord amb el seu treball. 9 Nosaltres som col·laboradors de Déu, i vosaltres sou el seu cultiu, l’edifici que ell construeix. 10 Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m’ha donat, he posat el fonament, i uns altres hi construeixen al damunt. Però que cadascú mire bé com construeix!
(Salm 34:19 [v. 18 TNM]) El Senyor és prop dels cors que sofreixen, salva els hòmens que se senten desfets.
(2 Corintis 4:7) Però portem aquest tresor en gerres de terrissa, perquè quede ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no de nosaltres.
DEL 6 AL 12 DE FEBRER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 CRÒNIQUES 10-12
«Enfortix el teu desig de fer la voluntat de Déu»
(1 Cròniques 10:13, 14) Saül va morir per la seua infidelitat al Senyor: no havia complit el manament del Senyor i, a més, havia evocat un espectre per consultar-lo, 14 en lloc de consultar el Senyor. El Senyor el va fer morir i traspassà la reialesa a David, fill de Jessé.
(1 Cròniques 11:3) Així, quan tots els ancians d’Israel anaren a trobar el rei a Hebron, David va fer amb ells un pacte davant el Senyor i el van ungir rei d’Israel, tal com havia dit el Senyor per boca de Samuel.
(1 Cròniques 11:15-19) Un dia, tres dels principals herois baixaren a trobar David a la roca de la cova d’Adul·lam mentre l’exèrcit filisteu estava acampat a la vall dels Rafaïtes. 16 David vivia en aquell refugi fortificat, i a Betlem hi havia una guarnició filistea. 17 David, però, enyorava la bona aigua i va exclamar: «Oh, si algú me’n donara, amb quin gust beuria aigua de la cisterna que hi haa l’entrada de Betlem!» 18 Llavors aquells tres, obrint-se pas pel mig del campament dels filisteus, anaren a pouar aigua a la cisterna de l’entrada de Betlem i l’oferiren a David. Però ell, de cap manera no en volgué beure. Tot abocant-la a terra, la va oferir al Senyor, 19 mentre deia: «Déu me’n guard, de beure-la! Aquesta aigua és la sang d’aquests hòmens que han anat allà baix jugant-se la vida: s’han jugat la vida per dur-me-la!» David, doncs, no en volgué beure. Això és el que van fer aquells tres herois.
w12 15/11 6 § 12, 13
«Ensenya’m a fer la teua voluntat»
12 David entenia molt bé els principis reflectits en la Llei i desitjava viure en harmonia amb ells. Per exemple, analitzem què va passar quan David va dir: «Amb quin gust beuria aigua de la cisterna que hi haa l’entrada de Betlem!». Tres dels seus hòmens entraren a la força a la ciutat, que estava ocupada pels filisteus, i tornaren amb l’aigua. Però David «no en volgué beure» i la va abocar a terra per a Jehovà. Per què va reaccionar aixina? Ell va dir: «Déu me’n guarde, de beure-la! Aquesta aigua és la sang d’aquests hòmens que han anat allà baix jugant-se la vida: s’han jugat la vida per dur-me-la!» (1Cr 11:15-19).
13 Com David coneixia la Llei, sabia que la sang no havia d’ingerir-se, sinó derramar-se davant de Jehovà. També entenia el perquè, ja que la Llei indicava que «la vida de tot ser vivent està en la sang». Però si el que va derramar David era aigua, i no sang, per què es va negar a beure-la? Perquè valorava el principi en el qual es basava la Llei: que la sang és sagrada per a Jehovà. Com estos tres hòmens havien arriscat la seua vida, als ulls de David aquella aigua era tan valuosa com la sang d’ells. Per això, li resultava impensable beure-la. Més bé, va raonar que devia abocar-la en terra (Lv 17:11; Dt 12:23, 24).
(Salm 40:9 [v. 8 TNM]) Déu meu, vull fer la teua voluntat: guarde la teua llei al fons del cor.
(Salm 25:4) Fes que conega, Senyor, les teues rutes, ensenya’m els teus camins.
w18.06 17 § 5, 6
Eduquem la nostra consciència amb les lleis i principis de Déu
5 Per a beneficiar-nos de les lleis de Déu, no és prou amb llegir-les i conéixer-les, sinó que hem d’estimar-les i respectar-les. La Bíblia diu: «Avorriu el mal i estimeu el bé» (Amós 5:15). Com ho podem fer? La clau és aprendre a vore les coses com les veu Jehovà. Imagina que tens problemes per a dormir i el teu metge et diu de seguir una dieta, fer exercici i canviar alguns hàbits en el teu estil de vida. Si després de fer-li cas veus que funciona i et trobes millor, veritat que valoraries molt eixe metge i els seus consells?
6 De la mateixa manera, el nostre Creador ens ha donat lleis que ens protegixen dels efectes del pecat i milloren la nostra vida. Pensa com ens beneficia obeir el que diu la Bíblia sobre robar, la mentira, l’engany, la immoralitat sexual, la violència i l’ocultisme (llig Proverbis 6:16-19; Ap 21:8). Quan veiem els grans beneficis d’obeir a Jehovà, ¿veritat que creix l’amor i l’apreci que sentim per ell i per les seues normes?
Joies espirituals
(1 Cròniques 12:33 TNM, nota) De Zabuló, n’hi havia 50.000 que podien servir en l’exèrcit i col·locar-se en formació de batalla amb totes les seues armes de guerra; cap dels qui donaven suport a David tenia el cor dividit.
it-1 551 § 5, 6
Cor
Servir amb un cor complet. El cor físic ha d’estar complet per a funcionar amb normalitat, però el cor simbòlic pot estar dividit. Una prova d’açò la veiem en el que David li va demanar a Jehovà: «Que el meu cor tot sencer venere el teu nom» (Sl 86:11). Una persona podria tindre el cor dividit i ser «tebi» quan servix a Déu (Sl 119:113; Ap 3:16). També podria tindre «un cor fals» (literalment, «amb un cor i un cor»), intentant servir dos amos o dir enganyosament una cosa i pensar una altra (1Cr 12:34 [v. 33 TNM]; Sl 12:3 [v. 2 TNM]). Jesús va denunciar fermament este tipo d’hipocresia (Mt 15:7, 8).
Quan tractem d’agradar a Déu, no ho hem de fer amb un cor a mitges ni amb un cor doble, sinó que l’hem de servir amb un cor complet (1Cr 28:9). Açò ens demana molt d’esforç perquè el nostre cor és enganyós i tendix a la maldat (Jr 17:9, 10; Gn 8:21). Estes són algunes ajudes per a mantindre un cor complet: fer oracions sinceres (Sl 119:145; Lm 3:41), estudiar regularment la Paraula de Déu (Esd 7:10; Pr 15:28), participar amb entusiasme en la predicació de les bones notícies (compara-ho amb Jr 20:9) i relacionar-nos amb els qui servixen a Jehovà amb tot el cor (compara-ho amb 2Re 10:15, 16).
Lectura de la Bíblia
(1 Cròniques 11:26-47) Els herois de l’exèrcit eren: Assahel, germà de Joab; Elhanan, fill de Dodó, betlemita; 27 Xammot, l’ararita; Heles, el palonita; 28 Irà, fill d’Iqueix de Tecoa; Abièzer, d’Anatot; 29 Sibecai, d’Huixà; Ilai, del clan d’Ahóah; 30 Mahrai, de Netofà; Héled, fill de Baanà, de Netofà; 31 Itai, fill de Ribai, de Guibà de Benjamí; Benaià, de Piraton; 32 Hurai, dels torrents de Gàaix; Abiel, l’arbatita; 33 Azmàvet, de Bahurim; Eliahbà, de Xaalbon; 34 els fills d’Aixem, el guizonita; Jonatan, fill de Xagué l’ararita; 35 Ahiam, fill de Sacar l’ararita; Elifal, fill d’Ur; 36 Héfer, el mequeratita; Ahià, el palonita; 37 Hesró, de Carmel; Naarai, fill d’Ezbai; 38 Joel, germà de Natan; Mibhar, fill d’Agrí; 39 Sèlec, l’ammonita; Nahrai, de Beerot, escuder de Joab, fill de Seruià; 40 Irà, de Jatir; Gareb, de Jatir; 41 Uries, l’hitita; Zabad, fill d’Ahlai; 42 Adinà, fill de Xizà, el rubenita, cap dels rubenites, i trenta hòmens amb ell; 43 Hanan, fill de Maacà; Joixafat, el mitnita; 44 Uzià, d’Aixtarot; Xamà i Jeiel, fills d’Hotam d’Aroer; 45 Jediael, fill de Ximrí; Johà, germà seu, el tissita; 46 Eliel, el mahavita; Jeribai i Joixavià, fills d’Elnàam; Itmà, el moabita; 47 Eliel, Obed i Jaassiel, de Sobaià.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Esforcem-nos per saber com pensa Déu»
(Proverbis 27:11) Sigues sensat, fill meu: el meu cor s’alegrarà i podré tapar la boca als qui m’ultratgen.
(Joan 14:26) però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, vos farà recordar tot allò que jo vos he dit, i vos ho farà entendre.
(Salm 25:4) Fes que conega, Senyor, les teues rutes, ensenya’m els teus camins.
(Hebreus 5:13, 14) I els qui s’alimenten de llet són incapaços de conéixer allò que és just, ja que només són uns infants. 14 L’aliment sòlid, en canvi, és propi de gent adulta, que, gràcies a l’experiència, tenen els sentits aveats a destriar entre el bé i el mal.
«Posa’t metes per a l’època del Memorial»
(Efesis 1:3) Beneït siga el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota classe de benediccions espirituals dalt al cel.
(Efesis 1:7) En ell, per la seua sang, hem obtingut la redempció, el perdó dels nostres pecats. La riquesa de la gràcia de Déu
(Proverbis 21:5) Els projectes del diligent porten guanys; els de l’impacient, només pèrdues.
(1 Joan 5:14, 15) I aquesta és la confiança que mantenim davant de Déu: sempre que li demanem alguna cosa d’acord amb la seua voluntat, ell ens escolta. 15 Sabent, per tant, que ens escolta en tot allò que li demanem, sabem també que ja posseïm allò que li hem demanat.
DEL 13 AL 19 DE FEBRER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 CRÒNIQUES 13-16
«Si seguim les instruccions, tindrem èxit»
(1 Cròniques 13:3) i durem ací l’arca del nostre Déu, ja que, en temps de Saül, no ens en vam preocupar.
(1 Cròniques 15:13) La primera vegada vosaltres no hi éreu, i no ens vam ocupar de l’arca tal com mana la Llei; per això el Senyor, el nostre Déu, ens va fulminar.
Et preguntes on està Jehovà?
12 Després que tornaren l’arca de l’aliança a Israel i la guardaren molts anys en Quiriat-Jearim, el rei David va desitjar traslladar-la a Jerusalem. Va consultar amb els caps responsables del poble i els va dir el que volia fer si els pareixia bé tant a ells com a Jehovà. Però no es va assegurar de fer les coses com Jehovà havia manat. Si ho haguera fet, l’arca no s’hauria transportat en un carruatge. Més bé, els levites descendents de Quehat l’haurien carregada sobre els seus muscles, tal com Déu havia deixat clar en la Llei. Encara que David solia inquirir de Jehovà, en esta ocasió no ho va fer com tocava i el resultat va ser catastròfic. Ell mateix va reconéixer més tard: «No ens vam ocupar de l’arca tal com mana la Llei; per això el Senyor, el nostre Déu, ens va fulminar» (1 Cròniques 13:1-3; 15:11-13; Nombres 4:4-6, 15; 7:1-9).
(1 Cròniques 15:2) Després digué: «Tan sols els levites poden portar l’arca de Déu. El Senyor els va escollir per a portar la seua arca i estar sempre al seu servici.»
(1 Cròniques 16:11) Busqueu el Senyor, penseu en el seu poder, busqueu sempre la seua presència.
Et preguntes on està Jehovà?
13 Per fi, els levites transportaren l’arca des de la casa d’Obed-Edom fins a Jerusalem. En esta ocasió, es va cantar una cançó que David havia compost, i en ella es feia este recordatori: «Busqueu el Senyor, penseu en el seu poder, busqueu sempre la seua presència. Recordeu les meravelles que ell obrà, els seus prodigis i els seus designis» (1 Cròniques 16:11, 12).
(Deuteronomi 30:16) Hui et mane que estimes el Senyor, el teu Déu, que seguisques els seus camins i complisques els seus manaments, els seus decrets i les seues prescripcions. Si ho fas així, viuràs, seràs nombrós, i el Senyor, el teu Déu, et beneirà en el país on ara entraràs per prendre’n possessió.
Joies espirituals
Adorem a Jehovà, el Rei de l’eternitat
14 Els levites cantaren este càntic quan David va fer portar l’arca sagrada de l’aliança a Jerusalem. Per què cantaren que Jehovà havia arribat a ser Rei si Ell és el Rei de l’eternitat? Perquè Jehovà arriba a ser Rei quan, en un moment determinat o per a encarregar-se d’alguna situació, utilitza la seua autoritat directament o assigna a algú per a que el represente. Este aspecte de la sobirania és molt important. Per exemple, abans que David morira, Jehovà li va prometre que el seu regnat es mantindria per sempre: «Posaré en el teu lloc un del teu llinatge, eixit de les teues entranyes, i refermaré el seu regnat» (2Sa 7:12, 13). I aixina va ser. Més de mil anys després, va aparéixer aquell descendent de David.
Lectura de la Bíblia
(1 Cròniques 13:1-14) David, després d’aconsellar-se amb els caps responsables de mil i de cent hòmens i amb tots els principals del poble, 2 va dir a tota l’assemblea d’Israel: «Si vos pareix bé i si el Senyor, el nostre Déu, ho aprova, enviem missatgers als altres germans nostres de tots els territoris d’Israel, com també als sacerdots i levites que habiten en les seues ciutats i pasturatges, perquè es reunisquen amb nosaltres, 3 i durem ací l’arca del nostre Déu, ja que, en temps de Saül, no ens en vam preocupar.» 4 Tota la comunitat va estar-hi d’acord: tot el poble ho veia bé. 5 Així David va reunir tots els israelites, des del torrent d’Egipte, a l’extrem sud, fins a Lebó-Hamat, a l’altre extrem, per traslladar des de Quiriat-Jearim l’arca de Déu. 6 Acompanyat, doncs, de tots els israelites, va anar cap a Baalà, és a dir, Quiriat-Jearim de Judà, per traslladar des d’allí l’arca de Déu que porta el nom del Senyor, el qui té per tron els querubins. 7 Van carregar l’arca de Déu a dalt d’un carro nou, des de la casa d’Abinadab. Uzà i Ahió conduïen el carro. 8 David i tots els israelites dansaven a la presència de Déu amb tot l’entusiasme, cantant al so de cítares, arpes, tamborins, sistres i trompetes. 9 En arribar a l’era de Quidon, hi hagué un moment que els bous van fer decantar l’arca de Déu, i Uzà va posar-hi la mà al damunt per sostenir-la. 10 Però el Senyor va indignar-se contra Uzà, que havia posat la mà damunt l’arca, i va morir allà mateix, davant de Déu. 11 David va sentir profundament que el Senyor haguera fulminat Uzà, i va donar a aquell lloc el nom de Peres-Uzà (que significa «bretxa d’Uzà»), i així es diu encara hui. 12 Aquell dia s’apoderà de David un gran respecte per Déu, i va pensar: «Com puc dur al meu palau l’arca de Déu?» 13 I no va portar l’arca al seu palau, a la ciutat de David, sinó que la va fer dur a casa d’Obed-Edom, de Gat. 14 L’arca de Déu va estar tres mesos amb Obed-Edom, a casa d’ell, i el Senyor va beneir la seua família i tots els seus béns.
MILLORA EN LA PREDICACIÓ
Discurs
w16.01 13, 14 § 7-10
Agraïm el que Déu va fer per nosaltres?
7 Hauríem de sentir-nos impulsats, o obligats, a viure per Crist, com va dir l’apòstol Pau: «L’amor del Crist ens té agafats» (llig 2 Corintis 5:14, 15). Pau es va adonar que no podia acceptar l’extraordinari amor de Crist sense sentir-se impulsat, o motivat, a viure per ell. I és que, quan arribem a entendre el que Jehovà ha fet per nosaltres, el nostre cor s’ompli d’amor i ens naix el desig de viure per a Jesús. Com podem mostrar eixe desig?
8 Els qui estimem a Jehovà ens sentim motivats a imitar l’exemple de Jesús i a seguir les seues petjades fidelment (1Pe 2:21; 1Jn 2:6). També mostrem el nostre amor per ells si som obedients. Jesús va dir: «El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell» (Jn 14:21; 1Jn 5:3).
9 L’època del Memorial és un bon moment per a meditar en el sentit que li estem donant a la nostra vida i preguntar-nos: «Fins a quin punt estic seguint els passos de Jesús? En quin aspecte puc millorar?». És molt important fer-nos estes preguntes perquè constantment se’ns està pressionant per a que imitem la manera de viure de la societat actual (Rm 12:2). Si ens descuidem, podríem començar a seguir els passos de les persones d’este món, com intel·lectuals, celebritats i deportistes famosos (Col 2:8; 1Jn 2:15-17). Què ens ajudarà a resistir eixa pressió?
10 L’època del Memorial és una bona oportunitat per a revisar la nostra vestimenta, pel·lícules i música, així com el que guardem en el nostre ordinador, mòbil o tablet. Per exemple, mira la roba que tens en l’armari i pregunta’t: «Si anara a un lloc on estiguera Jesús, em sentiria incòmode vestint d’esta manera?» (llig 1 Timoteu 2:9, 10). «Si em veren amb esta roba, m’identificarien com a testimoni de Jehovà?» Ens podríem preguntar lo mateix sobre les pel·lícules i la música que tenim. «Li agradaria a Jesús vore esta pel·lícula o escoltar esta música? Si li deixara el meu mòbil o tablet, m’avergonyiria del que poguera vore? Em costaria explicar-li a Jesús per què m’agrada jugar a cert videojoc?» L’amor que sentim per Jehovà ha d’impulsar-nos a desfer-nos de qualsevol cosa que no siga apropiada per a un cristià, sense importar quant ens haja costat (Fets 19:19, 20). Quan ens dedicàrem a Déu, li vam prometre que ja no viuríem per a nosaltres, sinó per a Crist. Per tant, no podem quedar-nos amb res que ens destorbe de seguir els passos de Crist (Mt 5:29, 30 TNM; Fl 4:8 TNM).
DEL 20 AL 26 DE FEBRER
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 CRÒNIQUES 17-19
«Mantín l’alegria a pesar de les decepcions»
(1 Cròniques 17:1, 2) Quan David s’hagué instal·lat al seu palau, va dir al profeta Natan: «Jo visc en un palau de cedre, mentre que l’arca de l’aliança del Senyor està en una tenda de lona.» 2 Natan va respondre a David: «Vés, fes tot el que el cor et diga. Déu és amb tu.»
w06 15/7 19 § 1
Centrem-nos en les coses bones de l’organització de Jehovà
David és una de les persones de qui més es parla en les Escriptures Hebrees. Va ser pastor, músic, profeta i rei, i la seua confiança en Jehovà era absoluta. El gran carinyo que li tenia a Jehovà li va despertar el desig de construir-li una casa. Aquella casa, o temple, es convertiria en el centre de l’adoració verdadera en Israel. David sabia que tot lo relacionat amb el temple portaria alegria i benediccions al poble de Déu, per això va cantar a Jehovà: «Feliç aquell que tu esculls per a entrar a viure en els teus atris! Ens saciarem dels béns de ta casa, dels dons sagrats del teu temple» (Salm 65:5 [v. 4 TNM]).
(1 Cròniques 17:4) Vés i digues a David, el meu servent: “Això diu el Senyor: No m’has de construir tu el casal on he de residir.
(1 Cròniques 17:7) Ara, doncs, digues al meu servent David: “Això diu el Senyor de l’univers: Jo t’he pres del corral de les ovelles, de pasturar el ramat, perquè fores sobirà d’Israel, el meu poble.
(1 Cròniques 18:14) David regnava sobre tot Israel. Governava tot el seu poble segons el dret i la justícia.
(Fets 18:5) Quan Siles i Timoteu van baixar de Macedònia, Pau es va dedicar plenament a la predicació de la Paraula i donava testimoni davant dels jueus que Jesús és el Messies.
Joies espirituals
(1 Cròniques 17:16-18) Llavors el rei David anà a asseure’s a la presència del Senyor i va dir: «Qui sóc jo, Senyor-Déu, i què és el meu casal, perquè m’hages conduït fins ací? 17 I com si això et semblara poca cosa, Déu meu, has volgut parlar del casal d’aquest servent teu en temps futurs. Tu m’has mirat com un home d’alta condició, Senyor-Déu! 18 Què més podria dir-te encara David que et dona glòria, ell que és servent teu? Tu coneixes el teu servent!
Lectura de la Bíblia
(1 Cròniques 18:1-17) Després d’això, David va atacar els filisteus i els va sotmetre. Els va arrabassar Gat amb les seues rodalies. 2 També va derrotar Moab, i els moabites van ser vassalls seus i li pagaven tribut. 3 David va derrotar encara Adadèzer, rei de Sobà, a Hamat, quan aquest volia restablir el seu domini fins al riu Eufrates. 4 David li va capturar mil carros de guerra, set mil hòmens de les dotacions dels carros i vint mil soldats d’infanteria, i va inutilitzar el garró de tots els seus cavalls de tir: només se’n va reservar cent. 5 Els arameus de Damasc volien ajudar Adadèzer, rei de Sobà, però David els va causar vint-i-dos mil baixes. 6 Llavors David va instal·lar guarnicions entre els arameus de Damasc. Els arameus van ser vassalls seus i li pagaven tribut. Arreu on David anava, el Senyor li donava la victòria. 7 David va agafar els escuts d’or que portava la guàrdia d’Adadèzer i se’ls endugué a Jerusalem. 8 De Tibhat i de Cun, ciutats d’Adadèzer, se’n va emportar una gran quantitat de bronze. Més tard Salomó el féu servir per a construir l’anomenat «Mar» de bronze i les columnes i els utensilis de bronze per al temple. 9 Tohu, rei d’Hamat, sentí a dir que David havia derrotat tot l’exèrcit d’Adadèzer, rei de Sobà, 10 i va enviar-li el seu fill Aduram per saludar-lo i felicitar-lo d’haver fet la guerra contra Adadèzer i haver-lo vençut: Adadèzer estava en guerra amb Tohu. Tots els objectes d’or, de plata i de bronze, 11 el rei David els va consagrar al Senyor, a més de la plata i l’or provinents de totes les nacions per ell sotmeses, o siga d’Edom, de Moab, dels ammonites, dels filisteus i dels amalequites. 12 Abisai, fill de Seruià, va derrotar els edomites, en nombre de divuit mil, a la vall de la Sal. 13 Després va instal·lar guarnicions a Edom, i tots els edomites foren vassalls seus. Allà on David anava, el Senyor li donava la victòria. 14 David regnava sobre tot Israel. Governava tot el seu poble segons el dret i la justícia. 15 Joab, fill de Seruià, era el general en cap de l’exèrcit; Jehoixafat, fill d’Ahilud, era cronista; 16 Sadoc, fill d’Ahitub, i Abimèlec, fill d’Abiatar, eren sacerdots; Xavxà era canceller; 17 Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandava els quereteus i els peleteus. Els fills de David eren els principals ajudants del rei.
DEL 27 DE FEBRER AL 5 DE MARÇ
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 CRÒNIQUES 20-22
«Ajuda els jóvens a tindre una vida plena servint a Jehovà»
(1 Cròniques 22:5) David pensava: «El meu fill Salomó encara és jove i poc madur, i el temple que hem de construir per al Senyor ha de ser famós en tots el països per la seua grandesa i esplendor. Jo li ho deixaré, doncs, tot preparat.» Per això David, abans de morir, va fer grans preparatius.
w17.01 29 § 8
Confia estes coses a hòmens fidels
8 David probablement va pensar que Salomó no estava capacitat per a dirigir un projecte tan important. Al cap i a la fi, el temple havia de ser famós «per la seua grandesa i esplendor», i en aquell temps Salomó era «jove i poc madur». No obstant això, David sabia que Jehovà prepararia a Salomó per a dur a terme aquell treball que se li havia encomanat. Aixina que David es va centrar en el que podia fer per a ajudar, i va preparar una gran quantitat de materials.
(1 Cròniques 22:11-13) I ara, fill meu, que el Senyor siga amb tu, perquè dugues a bon terme la construcció del casal del Senyor, el teu Déu, tal com ell ha promés. 12 Que ell et done seny i enteniment quan et confiarà el govern d’Israel, perquè complisques la Llei del Senyor, el teu Déu. 13 Si compleixes els decrets i les prescripcions que el Senyor va manar a Moisés per al poble d’Israel, tot ho duràs a bon terme. Sigues ferm i decidit. No tingues por, no t’acovardisques.
(1 Cròniques 22:14-16) Mira, jo, amb molt de treball, he preparat per al temple del Senyor tres mil tones d’or, trenta mil tones de plata i una quantitat incalculable de bronze i de ferro, a més de pedra i de fusta, i tu n’hi hauràs d’afegir encara més. 15 També disposes de molts obrers: paletes, picapedrers, fusters i tota classe d’artesans experts. 16 Tens de sobres or, plata, bronze i ferro. Vés, posa mans a l’obra i que el Senyor siga amb tu.
w17.01 29 § 7
Confia estes coses a hòmens fidels
7 David no va retirar el seu suport al projecte del temple. Tampoc es va quedar pegant-li voltes a la idea que no s’enduria el mèrit d’haver-lo construït ell. De fet, l’edifici va ser conegut com el temple de Salomó, no el de David. És probable que se sentira decepcionat per no poder complir el seu desig, però això no li va impedir fer tot el que estava en les seues mans per a ajudar. Amb entusiasme, va organitzar grups de treball i va aportar ferro, coure, plata i or, així com fusta de cedre. A més, va animar a Salomó amb estes paraules: «I ara, fill meu, que el Senyor siga amb tu, perquè dugues a bon terme la construcció del casal del Senyor, el teu Déu, tal com ell ha promés» (1Cr 22:11, 14-16).
w18.03 11 § 14, 15
Pares, ajudeu els vostres fills a progressar fins al baptisme
14 Els ancians de la congregació donen suport als pares que s’esforcen per ajudar els seus fills a progressar quan parlen de manera positiva sobre les metes espirituals. Una germana que va servir com a precursora per més de 70 anys recorda que, quan tenia sis anys, li va impactar una conversació que va tindre amb el germà Charles T. Russell. Ella diu: «Va apartar 15 minuts per a parlar de les meues metes espirituals». Aixina és, les paraules positives i animadores poden tindre un gran efecte en la vida d’una persona (Pr 25:11). Els ancians també poden comptar amb els pares que tenen fills per a col·laborar en la Sala del Regne assignant als més jovenets treballs adequats a la seua edat i a les seues habilitats.
15 Els altres germans i germanes de la congregació també poden ajudar a l’interessar-se personalment pels jóvens. Entre altres coses, poden estar pendents de detalls que indiquen el seu progrés espiritual. Per exemple, ha fet un jovenet un comentari ben preparat i amb les seues paraules? Ha tingut una assignació en la reunió d’entre setmana? Ha superat alguna prova de fe o ha donat testimoni a algú en l’escola? No dubtes en felicitar-lo en seguida. També podries posar-te la meta de parlar, abans o després de les reunions, amb algun jovenet de la congregació. Com a resultat, els jóvens sentiran que formen part «del poble reunit» (Sl 35:18).
Joies espirituals
(1 Cròniques 21:15) Déu envià un àngel a Jerusalem per devastar-la. Però tan bon punt havia començat, el Senyor ho veié, li va doldre aquella calamitat i va manar a l’àngel exterminador: «Prou! Atura la mà!» L’àngel del Senyor es trobava a l’era d’Ornan, el jebuseu.
w05 1/10 11 § 6
Punts destacats del llibre de Primer de les Cròniques
21:13-15. Jehovà li va dir a l’àngel exterminador que detinguera la calamitat perquè li dolia vore com patia el seu poble. En efecte, Ell «és molt misericordiós».
Lectura de la Bíblia
(1 Cròniques 20:1-8) Quan va arribar la primavera, a l’època que els reis solen eixir en campanya, Joab, amb el gros de l’exèrcit, va devastar el territori dels ammonites. Després anà a posar setge a Rabà, però David es quedà a Jerusalem. Joab, mentrestant, va atacar Rabà i la va arrasar. 2 David s’apoderà de la corona instal·lada sobre el cap del déu Milcom, i va constatar que era d’or i pesava més de trenta quilos, i tenia una pedra preciosa, que van incrustar a la corona de David. El rei s’endugué de la ciutat un botí enorme. 3 En va expulsar els habitants i els condemnà als suplicis de serres, pics i destrals. El mateix va fer amb totes les altres ciutats dels ammonites. Després David tornà amb tot l’exèrcit a Jerusalem. 4 Després d’això va haver-hi una altra batalla contra els filisteus a Guèzer. Fou llavors quan Sibecai, d’Huixà, va matar Sipai, que era de la raça dels gegants rafaïtes. Els filisteus van quedar sotmesos. 5 Hi hagué encara un altre combat contra ells a Guèzer. Elhanan, fill de Jaïr, va matar Lahmí, germà de Goliat, el de Gat. Aquest portava una llança que tenia l’asta com un plegador de teixidor. 6 Va haver-hi un altre combat a Gat. Hi havia un home de gran talla que tenia sis dits a cada mà i sis a cada peu, vint-i-quatre en total, i que també era de la raça dels gegants rafaïtes. 7 Insultava els israelites, però Jehonatan, fill de Ximà, germà de David, el va matar. 8 Aquests hòmens de la raça dels gegants rafaïtes eren de Gat. Tots van morir a mans de David i dels seus hòmens.
MILLORA EN LA PREDICACIÓ
Discurs
w16.03 10, 11 § 10-15
Com pots preparar-te per al baptisme?
10 La Bíblia diu: «La fe tota sola és morta» (Jm 2:17). Si la teua fe és forta, lo més normal és que ho demostres amb les teues accions. Quina classe d’accions? La Bíblia parla de «tindre una conducta santa i realitzar obres de devoció a Déu» (llig 2 Pere 3:11).
11 Què implica «tindre una conducta santa»? Implica ser moralment net. Com ha sigut la teua conducta en estos últims sis mesos? Has demostrat tindre «els sentits aveats a destriar entre el bé i el mal»? (He 5:14) Recordes ocasions concretes on hages resistit alguna temptació o pressió de grup? T’has comportat com un cristià verdader o has preferit paréixer-te als teus companys per a evitar que es burlen de tu? (1Pe 4:3, 4) Està clar que ningú és perfecte. Fins i tot, als cristians que fa molt de temps que estan servint a Jehovà a voltes podria costar-los defendre la seua fe. No obstant això, una persona dedicada a Jehovà hauria de sentir-se orgullosa de portar el nom de Déu i demostrar-ho amb la seua conducta.
12 I què implica «realitzar obres de devoció a Déu»? Inclou les activitats que fas en la congregació, com assistir a les reunions i participar en la predicació. També inclou les activitats espirituals que els altres no veuen, com orar a Jehovà en privat i estudiar la Bíblia. Una persona que ha dedicat la seua vida a Déu mai voria estes activitats com una càrrega. Al contrari, se sentirà igual que el rei David, qui va dir: «Déu meu, vull fer la teua voluntat: guarde la teua llei al fons del cor» (Sl 40:9 [v. 8 TNM]).
13 En les pàgines 308 i 309 del llibre Lo que los jóvenes preguntan. Respuestas prácticas (volumen 2) trobaràs un quadro que t’ajudarà a posar-te metes. En eixe quadro podràs escriure la teua resposta a preguntes com estes: «Com d’específiques són les teues oracions, i què revelen del teu amor per Jehovà?» «Què inclous en el teu estudi personal?» «Participes en la predicació encara que els teus pares no ho facen?». També voràs que hi haun espai per a que escrigues com penses millorar les teues oracions, el teu estudi personal i la teua predicació.
14 Este quadro ha sigut molt útil per a molts jóvens que estaven pensant en batejar-se. Per exemple, Tilda va dir: «A mi em va ajudar a posar-me metes. Anava complint-les una a una i, aproximadament un any després, em vaig batejar». A Patrick també li va anar molt bé: «Ja sabia quines eren les meues metes, però escriure-les va fer que m’esforçara més».
15 Una de les preguntes que més podrien fer-te pensar es esta: «Serviries a Jehovà inclús si els teus pares i amics deixaren de fer-ho?» Recorda que, com a cristià dedicat i batejat, eres responsable davant de Jehovà pels teus actes. No hauries de dependre d’altres per a servir-lo, ni tan sols dels teus pares. Si estàs convençut que esta és la veritat i estàs progressant per a batejar-te, ho demostraràs amb una conducta santa i obres de devoció a Déu.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Usa els principis bíblics per a que els teus fills tinguen èxit»
(Proverbis 22:6) Inicia el jove en el camí que ha de seguir: ni quan siga vell no se n’apartarà.
(Jaume 1:19) Germans meus estimats, vosaltres ja sabeu moltes coses, però heu de ser promptes a escoltar i lents a parlar o a irritar-vos.
(Deuteronomi 6:6) Grava en el teu cor les paraules dels manaments que hui et done.
(Efesis 6:4) Pares, no irriteu els vostres fills: eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.
(Jaume 1:19) Germans meus estimats, vosaltres ja sabeu moltes coses, però heu de ser promptes a escoltar i lents a parlar o a irritar-vos.
EXEMPLES DE CONVERSACIONS
(Salm 65:3 [v. 2 TNM]) A tu, que escoltes les pregàries, acuden tots els vivents.
(1 Joan 5:14) I aquesta és la confiança que mantenim davant de Déu: sempre que li demanem alguna cosa d’acord amb la seua voluntat, ell ens escolta.