Referències del Quadern d’activitats — BIBLIOTECA EN LÍNIA Watchtower

Referències del Quadern d’activitats

DEL 6 AL 12 DE MARÇ

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 CRÒNIQUES 23–26

«L’adoració en el temple estava molt ben organitzada»

(1 Cròniques 23:6) David els va repartir en grups, corresponents als tres descendents de Leví: Guerxon, Quehat i Merarí.

(1 Cròniques 23:27, 28) Perquè, segons les últimes disposicions de David, els levites entraven en el cens de vint anys en amunt 28 i estaven a les ordes dels descendents d’Aaron per al servici del temple del Senyor. S’ocupaven de tot el referent als atris, les cambres, el manteniment en estat de puresa ritual de tots els objectes sagrats, i les ocupacions relacionades amb el culte del temple de Déu:

(1 Cròniques 24:1) Grups dels descendents d’Aaron: Fills d’Aaron: Nadab, Abihú, Eleazar i Itamar.

(1 Cròniques 24:3) David, amb l’ajuda de Sadoc, descendent d’Eleazar, i amb la d’Ahimèlec, descendent d’Itamar, els va distribuir per torns segons el servici que havien de prestar.

it-2 214

Levites

Durant el regnat de David, el treball dels levites estava molt ben organitzat, ja que este rei va nomenar supervisors, oficials, jutges, porters i tresorers. També va nomenar un gran nombre de persones per a assistir els sacerdots en el temple, en els patis, en els menjadors, i ajudar-los amb les ofrenes, els sacrificis, la purificació, a pesar, a medir i a fer les diverses guàrdies. Els músics levites estaven organitzats en 24 grups, igual que les divisions sacerdotals, i servien a torns. Les responsabilitats es determinaven a sorts, i quan havien d’assignar els grups de porters a les seues portes corresponents ho feien de la mateixa manera (1Cr 23, 25, 26; 2Cr 35:3-5, 10).

it-2 893

Sacerdot

Per a servir en el temple, els sacerdots estaven organitzats davall l’autoritat dels oficials. Alguns servicis s’assignaven a sorts. Cada setmana servia una de les 24 divisions, per tant, complien amb la seua responsabilitat dos voltes a l’any. Però en època de festes es comptava amb tots els sacerdots, ja que el poble oferia milers de sacrificis, com va ser el cas de la dedicació del temple (1Cr 24:1-18, 31; 2Cr 5:11; compara-ho amb 2Cr 29:31-35; 30:23-25; 35:10-19). Un sacerdot podia servir en altres ocasions sempre que no interferira en els servicis que estaven efectuant els sacerdots assignats per a eixa època de l’any. Segons conta la tradició rabínica, en el temps de Jesús hi havia molts sacerdots, de manera que el servici de cada setmana estava subdividit entre les famílies que formaven una divisió. Per tant, les famílies servien un o més dies, segons els membres que les formaven.

(1 Cròniques 25:1) David i els caps del servici de culte van seleccionar els fills d’Assaf, d’Eman i de Jedutun, que salmejaven cants profètics tot acompanyant-los amb les cítares, les arpes i els címbals. Els hòmens que tenien a càrrec seu aquest servici del culte eren els següents:

it-2 443

Música

Dins dels preparatius per al temple de Jehovà, David va assignar 4.000 levites per a alabar a Jehovà amb música (1Cr 23:4, 5). D’estos, 288 «havien rebut preparació per a cantar-li a Jehovà, i tots eren experts» (1Cr 25:7 TNM). Assaf, Eman i Jedutun (que potser també s’anomenara Etan) eren tres músics d’experiència i s’encarregaven d’organitzar este servici. Com cada un d’estos hòmens era un descendent d’un dels tres fills de Leví (Guerxon, Quehat i Merarí respectivament), les tres famílies levites principals estaven representades en l’organització musical del temple (1Cr 6:1, 16-18, 24-29 [vv. 16, 31-33, 39-44 TNM]; 25:1-6). Els tres hòmens tenien un total de 24 fills, i tots ells estaven entre els 288 músics experts citats anteriorment. Es van tirar les sorts per a que cada fill s’ocupara d’un grup de músics format per 11 «experts» que eren seleccionats d’entre els seus propis fills i altres levites. D’esta manera, els 288 músics levites experts estaven dividits en 24 grups ([1+11] × 24 = 288), igual que els sacerdots. Si els 3.712 aprenents també estaven repartits d’esta manera, donaria una mitjana d’uns 155 hòmens més per a cada un dels 24 grups. Això implicava que a cada expert li corresponien uns 13 levites en diferents nivells de preparació musical (1Cr 25:1-31). A part dels músics levites estaven els trompeters, que eren sacerdots (2Cr 5:12; compara-ho amb Nm 10:8).

(1 Cròniques 26:16-20) A Xupim i a Hossà els va tocar la part occidental, on hi ha la porta de Xal·lèquet, que dóna al camí de la pujada. Els servicis de guàrdia es distribuïen així: 17 a la porta oriental hi havia sis levites; a la del nord, quatre per dia; a la del sud, quatre per dia, i dos en cada un dels magatzems. 18 A les dependències de la part occidental n’hi havia quatre per a vigilar el camí de la pujada i dos per a vigilar les dependències. 19 Aquests eren els grups de porters, descendents de Coré i de Merarí. 20 Altres levites tenien a càrrec seu la custòdia dels tresors del temple de Déu i dels objectes sagrats més preciosos. Aquests levites eren Ahià

it-2 684

Porter

En el temple. Poc abans de morir, el rei David va organitzar minuciosament els levites i els treballadors del temple. En este últim grup es trobaven els porters, que en total eren 4.000. Cada grup de porters treballava set dies seguits. La seua responsabilitat era vigilar la casa de Jehovà i assegurar-se que les portes s’obriren i es tancaren quan tocava (1Cr 9:23-27; 23:1-6). A més d’estar de guàrdia, alguns porters atenien les contribucions que les persones portaven al temple (2Re 12:10 [v. 9 TNM]; 22:4). Temps després, el gran sacerdot Joiadà va ungir a Joaix com a rei i va posar guàrdies especials en les portes del temple per a protegir-lo de la reina Atalia, qui havia usurpat el tron (2Re 11:4-8). Quan el rei Josies va acabar amb la idolatria, els porters ajudaren a llevar del temple els utensilis que es gastaven per a l’adoració a Baal i els cremaren fora de la ciutat (2Re 23:4).

(1 Corintis 14:33) ja que Déu no és un Déu de desorde, sinó de pau. Com és costum en totes les esglésies del poble sant,

Lectura de la Bíblia

(1 Cròniques 23:21-32) Fills de Merarí: Mahlí i Muixí. Fills de Mahlí: Elazar i Quix. 22 Elazar va morir sense fills; tan sols tenia filles, que es van casar amb els fills de Quix, cosins seus. 23 Muixí tingué tres fills: Mahlí, Éder i Jerimot. 24 Aquests eren els descendents de Leví, repartits en llinatges, inscrits nominalment un per un com a caps de llinatge. De vint anys en amunt, estaven dedicats als servicis del temple del Senyor. 25 David, en efecte, havia dit: «El Senyor, Déu d’Israel, ha concedit el repòs al seu poble i habita a Jerusalem per sempre. 26 Els levites ja no hauran de transportar més el tabernacle ni cap dels objectes necessaris per al culte.» 27 Perquè, segons les últimes disposicions de David, els levites entraven en el cens de vint anys en amunt 28 i estaven a les ordes dels descendents d’Aaron per al servici del temple del Senyor. S’ocupaven de tot el referent als atris, les cambres, el manteniment en estat de puresa ritual de tots els objectes sagrats, i les ocupacions relacionades amb el culte del temple de Déu: 29 els pans d’ofrena, la flor de farina per a les ofrenes, els tortells sense rent, cuits a la planxa o barrejats amb oli, els atifells de mesurar capacitats i d’amidar. 30 Diàriament havien d’assistir matí i vesprada al temple, per donar gràcies al Senyor i lloar-lo, 31 acompanyant els holocaustos oferts al Senyor; havien d’acompanyar les celebracions del dissabte, del primer dia de mes i de les festes solemnes, d’acord amb la llei perpètua que tenien prescrita. 32 També tenien a càrrec seu la custòdia de la tenda del trobament i del santuari, mentre que els descendents d’Aaron, els seus germans levites, s’ocupaven del culte que els era assignat en el temple del Senyor.

MILLORA EN LA PREDICACIÓ

Discurs

w11 1/6 14, 15

Té Déu una organització?

Algunes persones són reticents a l’hora de formar part d’una organització religiosa. No obstant això, la Bíblia ensenya que Déu sempre ha tingut una organització per a dur a terme el seu propòsit. En el passat, va organitzar tant els seus servents de l’antic Israel com els primers cristians.

Aixina que, ¿no seria raonable concloure que Déu també guia el seu poble hui en dia? Sí, de fet, l’orde i unitat que disfruta el seu poble en l’actualitat és una prova de l’amor que ens té. Jehovà utilitza la seua organització per a complir el seu propòsit relacionat amb la humanitat. Però, com podem identificar eixa organització? Examinem els següents aspectes:

Els cristians verdaders estan organitzats per a realitzar una obra (Mateu 24:14; 1 Timoteu 2:3, 4). Jesús va enviar els seus deixebles a predicar les bones notícies del Regne a totes les nacions, un treball que seria impossible fer sense una organització internacional. Per a il·lustrar-ho: segur que no et costaria gens alimentar pel teu compte una persona, però si hagueres de donar a menjar a milers o milions de persones, veritat que necessitaries l’ajuda d’un grup de col·laboradors ben organitzats i coordinats? De la mateixa manera, per a complir amb la seua comissió, els cristians verdaders treballen «tots junts» (Sofonies 3:9). És evident que no podria realitzar-se esta obra internacional, multilingüe i multiracial sense una organització que treballe en unitat i harmonia.

Els cristians verdaders estan organitzats per a donar-se suport i animar-se. Un alpiniste que va a soles pot decidir on escalar sense estar pendent d’altres escaladors. Però si tinguera alguna dificultat o un accident, correria un gran perill perquè no tindria a ningú que l’ajudara. Aixina que aïllar-se no és prudent (Proverbis 18:1 TNM). Els cristians necessiten animar-se i ajudar-se mútuament per a complir amb el manament de Jesús (Mateu 28:19, 20). Per això, en la congregació cristiana reben l’educació bíblica, la capacitació i l’ànim que necessiten per a continuar avant. Si no existiren les reunions cristianes, ¿a on acudiríem per a conéixer els camins divins, aprendre de Déu i adorar-lo? (Hebreus 10:24, 25)

Els cristians verdaders estan organitzats per a servir a Déu unidament. Les ovelles de Jesús formen «un sol ramat» davall la seua direcció perquè escolten la seua veu (Joan 10:16). No estan repartides entre diferents esglésies i grups independents ni dividides per assumpts doctrinals, més bé, totes ensenyen lo mateix (1 Corintis 1:10). Per a estar units és necessari que hi haja orde, i per a que hi haja orde cal estar organitzats. En realitat, només una germandat unida pot tindre la benedicció de Déu (Salm 133:1, 3).

L’amor sincer a Déu i a les veritats bíbliques ha atret milions de persones a una organització que reunix estos i altres requisits bíblics. Com un col·lectiu organitzat i unit, els testimonis de Jehovà de tot el món s’esforcen per fer la voluntat de Déu. Tenen confiança absoluta en esta promesa del Creador: «Habitaré enmig d’ells i els acompanyaré. Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble» (2 Corintis 6:16). Tu també pots disfrutar d’esta meravellosa benedicció si servixes a Jehovà amb la seua organització.

VISQUEM COM A CRISTIANS

«Com podem ajudar després d’un desastre»

(Hebreus 13:16) No vos oblideu de fer el bé i de compartir allò que teniu: aquests són els sacrificis que agraden a Déu.

DEL 13 AL 19 DE MARÇ

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 1 CRÒNIQUES 27–29

«Els consells amorosos d’un pare al seu fill»

(1 Cròniques 28:9) I tu, Salomó, fill meu, reconeix el Déu del teu pare i serveix-lo de tot cor i amb promptitud d’esperit, perquè el Senyor examina els cors i penetra totes les intencions. Si el busques, ell es deixarà trobar; però si l’abandones, et rebutjarà per sempre.

w05 15/2 19 § 9

Protegim la nostra identitat cristiana

⁹ Comprova la veritat de la Bíblia per tu mateix. La nostra identitat com a servents de Jehovà pot debilitar-se si no està ben fonamentada en el coneixement de les Escriptures (Filipencs 1:9, 10). Cada cristià, siga jove o major, ha d’estar convençut que el que creu està basat en la veritat de la Bíblia. Pau va animar els seus companys cristians: «Examineu-ho tot i quedeu-vos amb el que és bo» (1 Tessalonicencs 5:21). Els jóvens que s’han criat en una família cristiana han de tindre clar que no poden dependre de la fe dels seus pares. Salomó va rebre este consell de son pare: «Reconeix el Déu del teu pare i serveix-lo de tot cor» (1 Cròniques 28:9). Per al jove Salomó, no seria prou amb observar com son pare David cultivava fe en Jehovà. Havia d’arribar a conéixer a Jehovà per ell mateix, i és el que va fer. De fet, li va pregar a Déu: «Dóna’m saviesa i enteniment perquè puga anar al davant d’aquest poble» (2 Cròniques 1:10).

w12 15/4 16 § 13

Continuem servint a Jehovà amb un cor complet

¹³ Assistir a les reunions de congregació i participar regularment en la predicació i en altres activitats espirituals està molt bé, però servir a Jehovà amb un cor complet implica molt més (2Cr 25:1, 2, 27). Si en el seu interior un cristià continua estimant les coses que ha deixat arrere, és a dir, les que formen part de l’estil de vida del món, corre el perill de perdre l’aprovació de Jehovà (Lc 17:32). Un cristià serà «bo per al Regne de Déu» només si fa cas d’esta advertència: «Fugiu del mal, abraceu-vos al bé» (Lc 9:62; Rm 12:9). Per tant, tots ens hem d’assegurar que res d’este món de Satanàs, sense importar lo atractiu i útil que parega, ens frene de continuar servint a Jehovà amb un cor complet (2Co 11:14; llig Filipencs 3:13, 14).

(1 Cròniques 28:20) Llavors David va dir al seu fill Salomó: «Sigues ferm i decidit, i comença! No tingues por, no t’acovardisques, que el Senyor-Déu, el meu Déu, és amb tu. Ell no et deixarà ni t’abandonarà fins que hauràs enllestit tota l’obra destinada al culte en el seu temple.»

w17.09 32 § 20, 21

«Sigues ferm […] i comença»

²⁰ El rei David li va recordar a Salomó que Jehovà estaria amb ell fins que acabara la construcció del temple (1Cr 28:20). Aquelles paraules de son pare es van quedar gravades en el cor de Salomó, i per això no va permetre que la seua joventut ni la seua inexperiència es convertiren en un obstacle per a ell. Amb molta valentia, es va posar mans a l’obra i, amb l’ajuda de Jehovà, va poder completar la construcció del magnífic temple en set anys i mig.

²¹ Tal com Jehovà va ajudar a Salomó, també ens pot ajudar a nosaltres a ser valents i a dur a terme les nostres responsabilitats tant en la família com en la congregació (Is 41:10, 13). Si servim a Jehovà amb determinació, podem estar segurs que sempre comptarem amb la seua benedicció. Per tant, «sigues ferm […] i comença».

Joies espirituals

(1 Cròniques 27:33) Ahitófel també era conseller del rei. Huixai, l’arquita, era el confident del rei.

w17.03 29 § 6, 7

Com salvar una amistat en perill

Quan David va passar per moments difícils, alguns li van ser lleials. Un d’ells va ser Huixai, a qui la Bíblia anomena «amic de David» (2Sa 16:16; 1Cr 27:33). Possiblement era un oficial de la cort reial i a voltes realitzava missions secretes per al rei.

Quan Absalom li va arrabassar el tron a son pare David, molts israelites es posaren de part d’Absalom. David no només va patir la traïció del seu fill, sinó també la d’alguns amics íntims. Però Huixai es va mantindre lleial a David i va anar a buscar-lo quan va fugir. A més, va estar dispost a arriscar la seua vida i a realitzar una missió que acabaria amb aquella conspiració. I no ho va fer simplement perquè era el seu deure com a oficial de la cort; ho va fer perquè era un home lleial (2Sa 15:13-17, 32-37; 16:15–17:16).

Lectura de la Bíblia

(1 Cròniques 27:1-15) Llista dels israelites, caps de llinatge, caps responsables de mil i de cent hòmens, amb els altres capdavanters, que estaven al servici del rei en l’organització dels cossos de l’exèrcit, que durant tot l’any entraven i eixien per servir durant un mes. Un cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil hòmens. 2 Al davant del primer cos, que entrava de servici el mes primer, hi havia Jaixobam, fill de Zabdiel. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil hòmens. 3 Jaixobam era descendent de Peres. Era el cap de la plana major durant el primer mes. 4 Al davant del segon cos, que entrava de servici el mes segon, hi havia Dodai, del clan d’Ahóah. Miclot el comandava. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil hòmens. 5 El cap del tercer cos, que entrava de servici el mes tercer, era Benaiahu, fill del gran sacerdot Jehoiadà. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil hòmens. 6 Aquest Benaiahu era un heroi dels trenta, i cap de tots ells. El seu fill Ammizabad també comandava aquest cos. 7 En el quart cos, que entrava de servici el mes quart, hi havia Assahel, germà de Joab; el va succeir el seu fill Zebadià. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil hòmens. 8 El cinqué cos, que entrava de servici el mes cinqué, el comandava Xamhut, del clan de Zèrah. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil hòmens. 9 El sisé cos, que entrava de servici el mes sisé, el comandava Irà, fill d’Iqueix, de Tecoa. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil hòmens. 10 El seté cos, que entrava de servici el mes seté, el comandava Heles, el pelonita, d’Efraïm. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil hòmens. 11 El vuité cos, que entrava de servici el mes vuité, el comandava Sibecai, d’Huixà, del clan de Zèrah. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil hòmens. 12 El nové cos, que entrava de servici el mes nové, el comandava Abièzer, d’Anatot, de Benjamí. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil hòmens. 13 El desé cos, que entrava de servici el mes desé, el comandava Mahrai, de Netofà, del clan de Zèrah. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil hòmens. 14 L’onzé cos, que entrava de servici el mes onzé, el comandava Benaià, de Piraton, del clan d’Efraïm. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil hòmens. 15 El dotzé cos, que entrava de servici el mes dotzé, el comandava Heldai, de Netofà, del clan d’Otniel. El seu cos d’exèrcit constava de vint-i-quatre mil hòmens.

DEL 20 AL 26 DE MARÇ

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 CRÒNIQUES 1–4

«El rei Salomó pren una mala decisió»

(Deuteronomi 17:15, 16) Nomena rei teu aquell que el Senyor, el teu Déu, esculla. Nomena rei un dels teus germans: no podràs nomenar rei un estranger, un que no siga germà teu. 16 El rei no ha de posseir una cavalleria nombrosa ni ha de fer tornar el poble a Egipte per adquirir més cavalls; el Senyor vos té dit que no torneu mai més per aquell camí.

(2 Cròniques 1:14) Salomó tenia mil quatre-cents carros de guerra, amb unes dotacions que pujaven a dotze mil hòmens. Els va acantonar a les ciutats on hi havia els carros de guerra i també prop d’ell, a Jerusalem.

(2 Cròniques 1:17) Un carro provinent d’Egipte costava sis-centes peces de plata, i un cavall, cent cinquanta. Els marxants del rei també en compraven per revendre’ls als reis dels hitites i dels arameus.

it-1 435

Carro

Déu havia advertit als reis de no acumular molts cavalls per a no pensar que la seua seguretat militar depenia d’ells. Com es necessitaven cavalls per a tirar dels carros, esta regulació limitava el nombre de carros que podien acumular (Dt 17:16). Quan David va derrotar el rei de Sobà, es va reservar 100 cavalls (2Sa 8:3, 4; 10:18).

Més avant, el rei Salomó va ampliar l’exèrcit d’Israel i va augmentar el nombre de carros fins a 1.400 (1Re 10:26, 29; 2Cr 1:14, 17). A més de Jerusalem, hi havia altres ciutats preparades per a guardar els carros i per a mantindre tot aquell material de guerra mecanitzat (1Re 9:19, 22; 2Cr 8:6, 9; 9:25).

it-1 782 § 8

Exèrcit

Encara que la governació de Salomó va ser pacífica comparada amb altres, este rei va multiplicar els carros de guerra i els cavalls. Gran part d’estos cavalls es van adquirir en Egipte, i es van construir ciutats senceres per a poder acomodar estes noves divisions militars (1Re 5:6 [4:26 TNM]; 9:19; 10:26, 29; 2Cr 1:14-17). Però Jehovà mai va beneir esta iniciativa i, quan Salomó va morir i es va dividir el regne, l’exèrcit d’Israel va disminuir. Per això, Isaïes va escriure més avant: «Ai dels qui baixen a Egipte a suplicar ajuda! Esperen que els salven els cavalls; confien en els carros de guerra i en les seues fortes dotacions, però no alcen els ulls al Déu sant d’Israel, no consulten l’oracle del Senyor» (Is 31:1).

(2 Cròniques 10:3, 4) El van fer cridar, i aleshores ell va acudir a Siquem amb tot Israel. El poble va parlar a Roboam en aquests termes: 4 «El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem. Ara alleugereix-nos la dura servitud, el jou pesant que el teu pare ens havia imposat, i et servirem.»

(2 Cròniques 10:14) sinó que va donar una resposta segons l’opinió dels jóvens: «Encara vos imposaré un jou pesant, encara n’afegiré. Si el meu pare vos assotava amb fuets, jo ho faré amb alacrans.»

(2 Cròniques 10:16) Tots els d’Israel, com que el rei no els escoltava, li van respondre: «Quina part tenim amb David? Quina heretat, amb el fill de Jessé? Israel, cadascú a sa casa! I tu, David, ocupa’t dels teus! I tots els d’Israel del nord se’n tornaren a casa.»

(Gàlates 6:7) No vos enganyeu: de Déu no se’n burla ningú. Allò que un sembra és allò que recull.

Joies espirituals

(2 Cròniques 1:11, 12) Déu digué a Salomó: «Ja que aquest és el teu desig i no em demanes riqueses, tresors, glòria, la mort dels teus enemics i una llarga vida, sinó que demanes per a tu tan sols saviesa i enteniment per a governar el meu poble, del qual jo t’he fet rei, 12 jo t’ho concedisc. Però, a més, et donaré també riqueses, tresors i glòria, com no n’havien tingut els reis que t’han precedit ni en tindran els teus successors.»

w05 1/12 19 § 6

Punts destacats del llibre de Segon de les Cròniques

1:11, 12. Salomó va demostrar a Jehovà amb la seua petició que desitjava de tot cor obtindre saviesa i coneixement. Les nostres oracions revelen el que tenim en el cor, per tant fem bé d’analitzar el que diem en elles.

Lectura de la Bíblia

(2 Cròniques 4:7-22) Va fer deu lampadaris d’or, segons la forma prescrita, i els col·locà a l’edifici del temple, cinc a la dreta i cinc a l’esquerra. 8 També va fer deu taules i les col·locà a l’edifici del temple, cinc a la dreta i cinc a l’esquerra. Va fer encara cent calderetes d’or per a les aspersions. 9 Va construir l’atri dels sacerdots i l’atri principal, amb les seues portes, que revestí de bronze. 10 Va col·locar el «Mar» a la dreta, cap al sud-est. 11 Hiram va fer també olles, pales i calderetes d’aspersió i va enllestir tota l’obra que Salomó li havia encarregat per al temple de Déu: 12 les dos columnes; les dos boles dels capitells que coronaven les columnes, amb les xàrcies per a cobrir les boles dels capitells que coronaven les columnes; 13 les quatre-centes magranes, col·locades en dos rengles per a cada xàrcia, per a cobrir també les boles dels capitells de dalt les columnes; 14 va fer també les peanyes i les piques que van damunt de les peanyes; 15 el «Mar» amb els dotze vedells que el sostenien; 16 les olles, les pales i les forquetes. Tots aquests utensilis que Hiram, el primer dels fonedors, havia fabricat per al rei Salomó, destinats al temple del Senyor, eren de bronze brunyit. 17 El rei els va fer fondre a la plana del Jordà en motles d’argila, entre Sucot i Seredà. 18 Salomó va fer tots aquests utensilis en tanta quantitat, que el pes del bronze no es pogué calcular. 19 També va fer tots els objectes destinats al santuari de Déu: l’altar d’or; les taules on es depositaven els pans d’ofrena, també d’or; 20 els lampadaris amb els seus cresols d’or pur, que, tal com era prescrit, havien d’estar encesos davant de la cambra interior; 21 amb les flors, els cresols i les esmocadores d’or, d’or de bona llei; 22 els ganivets, les calderetes d’aspersió, les cassoletes i els encensers, tot d’or fi; l’entrada que dóna a la cambra interior, al lloc santíssim, amb les seues portes, i les portes que donen a la nau del santuari, tot era d’or.

VISQUEM COM A CRISTIANS

Estàs preparat per al dia més important de l’any?

(Esdres 7:10) Esdres es dedicava de tot cor a estudiar la Llei del Senyor, a posar-la en pràctica, i a ensenyar a Israel els decrets i les prescripcions d’aquesta Llei.

(Romans 15:7) Per això, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist vos ha acollit, per a glòria de Déu.

DEL 27 DE MARÇ AL 2 D’ABRIL

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 CRÒNIQUES 5–7

«El meu cor sempre estarà allí»

(2 Cròniques 7:11, 12) Quan Salomó acabà de construir el temple del Senyor i el palau reial, quan havia dut a bon terme tot el que s’havia proposat de fer en aquests dos edificis, el Senyor se li va aparéixer de nit i li digué: «He escoltat la teua pregària i m’he escollit aquest lloc com a temple perquè m’hi oferisquen sacrificis.

(2 Cròniques 7:16) he escollit i santificat aquest temple perquè porte per sempre el meu nom. Hi tindré sempre posats els ulls i el cor.

w02 15/11 5 § 1

No deixeu de reunir-vos

Més tard, mentres David era rei en Jerusalem, va expressar el seu desig de construir una casa permanent per a la glòria de Jehovà. Però, com havia sigut un home de guerra, Déu li va dir: «No has d’edificar un casal dedicat al meu nom» (1 Cròniques 22:6-10). Per això, Jehovà no va triar a David sinó a Salomó, un dels seus fills, per a construir el temple. Salomó va inaugurar el temple el 1026 a.n.e, després de 7 anys i mig de treballs de construcció. El temple tenia l’aprovació de Jehovà, com ho indiquen les següents paraules: «Jo santifique aquest temple que tu has construït perquè porte per sempre el meu nom. Hi tindré sempre posats els ulls i el cor» (1 Reis 9:3). Si els israelites eren fidels, aquella casa tindria el favor de Jehovà. Però si s’apartaven de l’adoració verdadera, Jehovà retiraria la seua protecció del temple i es tornaria «un muntó de ruïna» (1 Reis 9:4-9; 2 Cròniques 7:16, 19, 20).

(2 Cròniques 6:14) va pregar així: «Senyor, Déu d’Israel, no hi ha cap Déu com tu, ni al cel ni a la terra. Tu guardes l’aliança i la fidelitat envers els teus servents que es comporten amb tu amb cor sincer.

(2 Cròniques 7:19-21) Però si vosaltres apostateu i abandoneu els decrets i els manaments que vos he anat donant, si aneu a retre culte a altres déus i els adoreu, jo vos arrancaré de la meua terra, la que vos havia donat, trauré de davant de mi aquest temple que jo havia consagrat al meu nom, i el convertiré en motiu de burles i escarnis entre tots els pobles. Aquesta casa tan excelsa als ulls dels qui hi passaven a la vora, quedarà desolada, i llavors preguntaran: “¿Com és que el Senyor ha fet això amb aquest país i amb aquest temple?”

it-2 1098

Temple

Història. Este temple va existir fins a l’any 607 a.n.e quan va ser destruït per l’exèrcit babiloni a les ordes del rei Nabucodonosor (2Re 25:9; 2Cr 36:19; Jr 52:13). Com que la nació va practicar la religió falsa, Déu va permetre que les nacions fustigaren Judà i Jerusalem. Va permetre, fins i tot, que saquejaren el temple i els seus tresors. En algunes èpoques, el temple va estar descuidat. Per exemple, el rei Xixac d’Egipte va saquejar els seus tresors en l’any 993 a.n.e, només uns 33 anys després de la seua inauguració, quan governava Roboam el fill de Salomó (1Re 14:25, 26; 2Cr 12:9). El rei Asà (977-937 a.n.e) respectava la casa de Jehovà. Però, per tal de protegir Jerusalem, va voler fer que Benadad I de Síria crebantara el seu pacte amb Baixà, el rei d’Israel, subornant-lo amb plata i or dels tresors del temple (1Re 15:18, 19; 2Cr 15:17, 18; 16:2, 3).

Joies espirituals

(2 Cròniques 6:29, 30) llavors, tota pregària o súplica que qualsevol home o tot el teu poble d’Israel facen estenent les mans vers aquest temple, penedits en la desgràcia i l’aflicció, 30 tu escolta-la des del cel, on tens el tron, perdona i dóna a cadascú el que meresquen les seues obres: tu coneixes els cors, ets l’únic que coneixes el cor dels hòmens.

w10 1/12 11 § 7

Ell coneix «el cor dels hòmens»

L’oració de Salomó pot consolar-nos. Pot ser que no hi haja ningú al nostre voltant que comprenga pel que estem passant, és a dir, la «pena» que portem al cor (Proverbis 14:10). Però Jehovà ens coneix en profunditat i es preocupa moltíssim per nosaltres. Obrir el nostre cor a Jehovà en oració pot fer més lleugera la nostra càrrega. Per això la Bíblia ens diu: «Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix es preocupa de vosaltres» (1 Pere 5:7).

Lectura de la Bíblia

(2 Cròniques 6:28-42) Si hi haguera fam o pesta al país, si bufaren vents ardorosos, si una malura s’apoderara de les espigues, si vinguera la plaga de llagosta o de saltamartí, si l’enemic assetjara les ciutats del país, si arribara qualsevol calamitat o malaltia, 29 llavors, tota pregària o súplica que qualsevol home o tot el teu poble d’Israel facen estenent les mans vers aquest temple, penedits en la desgràcia i l’aflicció, 30 tu escolta-la des del cel, on tens el tron, perdona i dóna a cadascú el que meresquen les seues obres: tu coneixes els cors, ets l’únic que coneixes el cor dels hòmens. 31 Així et respectaran i seguiran els teus camins mentre visquen a la terra que vas donar als nostres pares. 32 Fins i tot l’estranger que no forma part del teu poble d’Israel i ve d’un país llunyà atret per la teua fama, per la teua mà forta i el teu braç poderós, si ve a pregar en aquest temple, 33 tu escolta’l des del cel, des del lloc on tens el tron, i concedeix-li tot allò que ell t’haja demanat. Així tots els pobles de la terra coneixeran el teu nom, et veneraran com et venera el teu poble d’Israel i sabran que aquest temple que jo he construït porta el teu nom. 34 Quan el teu poble isca a combatre contra l’enemic, cap on tu li hauràs indicat, si et prega de cara a aquesta ciutat que has escollit i al temple que he dedicat al teu nom, 35 tu escolta des del cel la seua pregària i la seua súplica, i fes-los justícia. 36 Si alguns pequen contra tu, perquè no hi ha home que no peque, i tu, indignat contra ells, permets que els enemics els vencen, i els vencedors se’ls emporten captius a un país de lluny o de prop, 37 si en el país on són captius es penedeixen, es converteixen i et supliquen reconeixent que han pecat, que són roïns i culpables; 38 si es converteixen, doncs, a tu amb tot el cor i amb tota l’ànima en aquell país on els hauran portat, i preguen de cara al seu país, a la terra que vas donar als seus pares, i de cara a la ciutat que tu has escollit i al temple que jo he dedicat al teu nom, 39 llavors tu, des del cel, des del lloc on tens el tron, escolta la seua pregària i la seua súplica, i fes-los justícia. Perdona el teu poble, que havia pecat contra tu. 40 Ara, Déu meu, et pregue que tingues els ulls oberts i les orelles atentes a les pregàries que es facen en aquest lloc. 41 I ara, Senyor-Déu, vés a ocupar el lloc on has de residir, tu i l’arca del teu poder; que els teus sacerdots es vestisquen de festa i els teus fidels gaudisquen de felicitat. 42 No rebutges, Senyor-Déu, el rei que has consagrat. Recorda’t dels favors promesos a David, el teu servent.

MILLORA EN LA PREDICACIÓ

Discurs

w93 1/2 31

Preguntes dels lectors

Si un cristià no pot assistir al Memorial perquè està malalt o està de viatge, ¿hauria de celebrar-lo un mes més tard?

L’antic Israel celebrava la Pasqua anualment el dia 14 del primer mes, que era el mes de nissan. Però en Nombres 9:10, 11 trobem esta provisió especial: «Comunica això als israelites: “Si un de vosaltres o dels vostres descendents es troba en estat d’impuresa ritual pel contacte amb un cadàver, o si per causa d’un viatge es troba lluny, també podrà celebrar la Pasqua del Senyor. Però aquests la celebraran el dia catorze del mes segon [conegut com iar o ziv], a la vesprada. Menjaran l’anyell amb pa sense rent i amb herbes amargues».

Fixem-nos que no s’establiren dos dates alternatives (el 14 de nissan o el 14 de ziv) per a que cada israelita triara quan li venia millor celebrar la Pasqua. La provisió del sopar de la Pasqua en el segon mes tenia un ús limitat. Es feia eixa excepció per als israelites que estigueren impurs cerimonialment el 14 de nissan o que es trobaren molt lluny d’on se celebrava la Pasqua.

L’única volta que s’ha donat un ús més ampli a esta provisió va ser quan el fidel rei Ezequies va restablir l’observació de la festa dels Àzims. Com no hi havia temps de preparar-se per a celebrar-la el primer mes, perquè els sacerdots no estaven preparats ni el poble estava reunit, es va celebrar el 14 del mes següent (2 Cròniques 29:17; 30:1-5).

A excepció d’algunes circumstàncies com esta, els jueus observaven la Pasqua en la data que Déu havia establit (Èxode 12:17-20, 41, 42; Levític 23:5). Jesús i els seus deixebles tampoc li llevaven importància a esta data i celebraven la Pasqua segons estipulava la Llei. Lluc informa: «Va arribar el dia dels Àzims en què s’havia de sacrificar l’anyell pasqual. Jesús envià Pere i Joan dient-los: “Aneu a fer els preparatius perquè puguem menjar el sopar pasqual”» (Lluc 22:7, 8).

En aquella ocasió, Jesús va instituir la celebració anual que els cristians coneixen com el Sopar del Senyor. Mai es recalcarà massa la importància d’assistir a esta celebració; és l’esdeveniment més important de l’any per als testimonis de Jehovà. Les paraules de Jesús mostren per què. Ell va dir: «Feu això en memòria meua» (Lluc 22:19 NT). Cada testimoni de Jehovà ha d’assegurar-se amb mesos d’antelació de no tindre cap altre compromís en eixa data.

Ara bé, és possible que sorgisquen circumstàncies excepcionals que trenquen els plans d’un cristià per a assistir al Memorial, com una malaltia o una complicació en un viatge. Què hauria de fer en eixa situació?

En el Sopar del Senyor es passa vi negre i pa sense rent. Només els qui han sigut ungits per l’esperit de Déu i han sigut escollits per a viure en el cel participen d’estos emblemes (Mateu 26:26-29; Lluc 22:28-30). Si algú que ha estat participant dels emblemes tots els anys està postrat al llit, siga en sa casa o en un hospital, un dels ancians de la congregació li portarà el pa i el vi, comentarà amb ell alguns textos bíblics oportuns i li servirà els emblemes. Si un cristià ungit està de viatge, ha de planificar anar a una congregació de la zona on es trobe en eixa data.

De manera que, només en circumstàncies molt excepcionals, un cristià ungit celebraria el Sopar del Senyor 30 dies després (un mes lunar), en harmonia amb el manament de Nombres 9:10, 11 i l’exemple de 2 Cròniques 30:1-3, 15.

Als qui pertanyen a les «altres ovelles» de Jesús, que tenen l’esperança de viure eternament en una terra feta un paradís, no se’ls ha manat prendre del pa i del vi (Joan 10:16). És important que assistisquen a la celebració anual, però no participen dels emblemes. Per això, si algú està malalt o està de viatge, i no està propet de ninguna congregació eixa nit, ha de llegir en privat els textos apropiats (entre ells el relat de la institució del Sopar del Senyor) i orar per a que Jehovà beneïsca esta celebració per tot el món. Però en este cas no és necessari celebrar una altra reunió ni tindre ninguna consideració bíblica especial un mes més tard.

VISQUEM COM A CRISTIANS

«Vetla el fons del cor»

(Proverbis 4:23) Sobretot vetla el fons del cor, que d’allí ix la vida.

(1 Reis 11:4) I, a les seues velleses, les dones van decantar el cor de Salomó cap a altres déus. El seu cor ja no era del tot sencer del Senyor, el seu Déu, com ho havia estat el cor del seu pare David.

DEL 10 AL 16 D’ABRIL

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 CRÒNIQUES 8, 9

«Una dona que valorava la saviesa»

(2 Cròniques 9:1, 2) La reina de Saba sentí parlar de la fama de Salomó i anà a Jerusalem per posar-lo a prova amb enigmes. Venia amb un gran seguici i amb camells carregats d’espècies aromàtiques, d’una gran quantitat d’or i de pedres precioses. Es va presentar a Salomó i, conversant amb ell, li va fer totes les preguntes que li venien al pensament. 2 Salomó va donar resposta a totes les seues qüestions; no hi hagué res que el rei desconeguera i no poguera resoldre.

w99 1/11 20 § 4

Quan abunda la generositat

A la reina de Saba també li va suposar una gran inversió de temps i energies anar a visitar a Salomó. Sembla que Saba estava per la zona on actualment està el Iemen; per tant, la reina i el seu seguici de camells van recórrer més de 1600 km per a arribar a Jerusalem. Segons les paraules de Jesús, «va venir de l’altra punta del món». Per què es va prendre tantes molèsties la reina de Saba? Principalment, «per escoltar la saviesa de Salomó» (Lluc 11:31).

w99 1/7 30 § 4, 5

Una visita molt ben recompensada

La reina de Saba va arribar a Jerusalem «amb un gran seguici, amb camells carregats d’espècies aromàtiques, gran quantitat d’or i pedres precioses» (1 Reis 10:2a). Alguns diuen que este «gran seguici» incloïa una escorta armada; i seria molt comprensible, ja que la reina era una poderosa dignatària que viatjava amb un carregament d’objectes valorat en desenes de milions d’euros.

Fixem-nos en un detall. La reina de Saba havia sentit que la fama de Salomó es «devia al Senyor». Per tant, este no era només un viatge de negocis, sinó que la reina havia anat principalment a escoltar la saviesa de Salomó. Com probablement era descendent de Sem o Cam, que eren adoradors de Jehovà, ella podria haver sentit curiositat sobre la religió dels seus avantpassats i inclús volguera aprendre més sobre Jehovà.

(2 Cròniques 9:3, 4) Quan la reina de Saba va veure la saviesa de Salomó, el palau que havia construït, 4 els menjars de la seua taula, els habitatges dels seus cortesans, el comportament i la indumentària dels seus criats i dels seus copers i de la seua comitiva quan pujava al temple del Senyor, va perdre l’alé,

w99 1/7 30

Una visita molt ben recompensada

La reina de Saba es va quedar tan impressionada per la saviesa de Salomó i per la prosperitat del seu regne que «va perdre l’alé» (1 Reis 10:4, 5). Alguns han traduït esta expressió com «que no va quedar més esperit en ella». Fins i tot un erudit insinua que es va desmaiar. Siga com siga, la reina es va quedar fascinada per tot el que va vore i escoltar. Ella va reconéixer lo afortunats que eren els servents de Salomó per poder escoltar la saviesa del rei. I va alabar a Jehovà per haver-li donat a Salomó el tron d’Israel. Després el va obsequiar amb regals molt valuosos. Només en or, li va donar l’equivalent actual de 35 milions d’euros. Salomó també li va fer regals. Li va donar a la reina «tot el que ella va tenir ganes de demanar-li» (1 Reis 10:6-13).

(2 Cròniques 9:7, 8) Feliç la teua gent, feliços els teus cortesans, que poden estar sempre davant de tu i escoltar la teua saviesa! 8 Beneït siga el Senyor, el teu Déu, que s’ha complagut en tu i t’ha donat el seu tron reial, el tron que li pertany! Per l’amor que el teu Déu té a Israel, ell que vol que dure per sempre, t’ha fet rei perquè governes segons el dret i la justícia.

it-2 913

Salomó

Després que la reina observara l’esplendor del temple i de la casa de Salomó, dels menjars que se servien a taula, de com anaven vestits els seus criats i dels sacrificis que s’oferien amb regularitat en el temple, «va perdre l’alé» i va exclamar: «Ara veig que no me n’havien dit ni la mitat! La teua saviesa i la teua magnificència superen la fama que m’havia arribat». Llavors, va pronunciar feliços els criats que servien un rei com ell. Tot açò la va dur a lloar i a beneir a Jehovà Déu per haver expressat el seu amor a Israel nomenant a Salomó com a rei per a governar amb dret i justícia (1Re 10:4-9; 2Cr 9:3-8).

(Proverbis 2:1-6) Fill meu, fes cas del que et dic, fica’t al cap els meus preceptes: 2 para l’orella a la saviesa, obri el cor a l’enteniment; 3 fes venir la intel·ligència, crida la sensatesa; 4 desitja-les com el diner, busca-les com un tresor. 5 Llavors sabràs venerar el Senyor, arribaràs a conéixer el que Déu vol, 6 perquè només el Senyor dóna saviesa, d’ell brollen coneixement i enteniment.

Joies espirituals

(2 Cròniques 9:19) i a banda i banda dels sis graons del tron hi havia dotze lleons més, dos a cada graó. Cap rei no havia fet mai res de semblant.

it-2 1162

Tron

El tron de Salomó és l’únic tron d’un governant d’Israel descrit en detall (1Re 10:18-20; 2Cr 9:17-19). Pareix que estava situat en «la sala del tron», un dels edificis que hi havia en Jerusalem, sobre la muntanya de Morià (1Re 7:7). Era un gran tron d’ivori recobert d’or fi que tenia un dosser arrodonit, dos braçals i un escambell d’or. Encara que l’ivori haja sigut el material bàsic d’este tron, segurament se seguiria la mateixa tècnica d’elaboració que es va utilitzar per al temple. Per tant, tindria una estructura de fusta revestida amb or fi i després adornada amb incrustacions d’ivori. A simple vista, pareixia estar completament fet d’ivori i d’or. Després de mencionar els sis graons per on es pujava al tron, el relat bíblic continua dient: «Tocant als dos braçals del seient hi havia dos lleons drets, i a banda i banda dels sis graons del tron hi havia dotze lleons més, dos a cada graó» (2Cr 9:17-19). Que apropiat és el símbol del lleó per a representar l’autoritat reial! (Gn 49:9, 10; Ap 5:5) Pareix que els 12 lleons corresponien a les 12 tribus d’Israel i possiblement simbolitzaven la seua submissió al governant que s’assentava en eixe tron. Gràcies a esta descripció, este tron fet d’ivori i d’or, amb el seu dosser i amb els majestuosos lleons davant d’ell, era molt superior a qualsevol tron d’aquella època que hagen descobert els arqueòlegs o que estiga representat en algun monument o descrit en alguna inscripció. Amb raó el croniste va escriure: «Cap rei no havia fet mai res de semblant» (2Cr 9:19).

Lectura de la Bíblia

(2 Cròniques 8:1-16) Al cap de vint anys, Salomó havia construït el temple del Senyor i el palau reial. 2 Va fortificar els pobles que Hiram li havia donat i va instal·lar-hi els israelites. 3 Després va atacar Hamat-Sobà i se’n va apoderar. 4 Fortificà Tadmor, al desert, i totes les ciutats de proveïment construïdes en el terme d’Hamat. 5 Reconstruí també Bethoron de Dalt i Bethoron de Baix, i les va convertir en places fortes, amb muralles, portes i forrellats. 6 Fortificà igualment Baalat i totes les ciutats de proveïment que li pertanyien, i, a més, les ciutats on estaven acantonats els carros de guerra i les seues dotacions. Salomó va construir tot allò que s’havia proposat, a Jerusalem, al Líban i en tots els seus dominis. 7 En el país havia quedat tota una població no-israelita: hitites, amorreus, perizites, hivites i jebuseus. 8 Els seus descendents havien continuat allí, perquè els israelites no els havien exterminat. Salomó els va sotmetre a la prestació personal forçosa, i així continuen encara hui. 9 Però Salomó no va destinar cap israelita a prestacions forçoses. Els israelites eren només soldats, guàrdies i comandants dels carros de guerra i de les seues dotacions. 10 Els encarregats de les obres públiques de Salomó eren dos-cents cinquanta, que dirigien els qui treballaven. 11 Salomó va traslladar la seua muller, filla del faraó, de la ciutat de David al palau que li havia construït. Es va dir: «Aquesta dona no pot habitar al palau de David, rei d’Israel, ja que tots els llocs on ha entrat l’arca del Senyor són sagrats.» 12 Des d’aleshores, Salomó oferia holocaustos a l’altar que havia dedicat al Senyor davant del vestíbul. 13 Els oferia complint el ritu diari dels holocaustos i les prescripcions de Moisés referents als dissabtes, les festes del primer dia de mes i les tres solemnitats anuals: la dels Àzims, la de les Setmanes i la dels Tabernacles. 14 Seguint les normes del seu pare David, també va assignar als grups sacerdotals els torns de servici; als levites, les seues funcions de cantar lloances i de prestar servici al costat dels sacerdots, segons els ritus propis de cada dia; i als porters, els torns de servici a cada porta. Així, en efecte, ho havia ordenat David, home de Déu. 15 No es desviaven en res de les prescripcions que el rei Salomó havia ordenat als sacerdots i als levites, ni tampoc del referent a la custòdia dels tresors. 16 Tota l’obra de Salomó havia arribat a bon terme, primerament el dia que es posaren els fonaments del temple del Senyor, després quan el temple va ser del tot acabat.

VISQUEM COM A CRISTIANS

«Busca la saviesa de la Bíblia llegint-la tots els dies»

(Proverbis 4:5-7) Aconsegueix intel·ligència, aconsegueix saviesa, no t’apartes dels meus consells, no te’n desentengues. 6 No arracones la saviesa, i et guardarà; estima-la, i et defendrà. 7 Abans que res, aconsegueix saviesa; procura’t intel·ligència al preu que siga.

(Josué 1:8) Tingues sempre als llavis aquest llibre de la Llei: repassa-la de nit i de dia, per complir tot el que hi ha escrit. Així duràs a bon terme tot el que emprengues; tot t’eixirà bé.

DEL 17 AL 23 D’ABRIL

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 CRÒNIQUES 10–12

«Fem cas dels bons consells»

(2 Cròniques 10:1-4) Roboam va anar a Siquem, on s’havien reunit tots els d’Israel per proclamar-lo rei. 2 Jeroboam, fill de Nebat, que era a Egipte, on havia fugit del rei Salomó, ho va saber i tornà d’aquell país. 3 El van fer cridar, i aleshores ell va acudir a Siquem amb tot Israel. El poble va parlar a Roboam en aquests termes: 4 «El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem. Ara alleugereix-nos la dura servitud, el jou pesant que el teu pare ens havia imposat, i et servirem.»

w18.06 13 § 3

Podria haver tingut l’aprovació de Déu

Roboam tenia un dilema davant d’ell. Si accedia a les peticions del poble i no els exigia tant, ell, la seua família i la seua cort haurien de privar-se d’alguns luxes. Per una altra part, si es negava, la gent podria rebel·lar-se. Què faria? Primer va consultar els ancians que havien sigut consellers de Salomó. Però després va buscar el consell dels jóvens que s’havien criat amb ell. Finalment, va seguir el consell d’estos jóvens i va decidir tractar el poble amb duresa. Per això va dir: «Si el meu pare vos assotava amb fuets, jo ho faré amb alacrans» (2Cr 10:6-14).

(2 Cròniques 10:6-11) Llavors el rei Roboam va demanar consell als ancians que havien estat al servici del seu pare Salomó mentre aquest vivia. Els digué: «Què m’aconselleu que responga a aquest poble?» 7 Ells li contestaren: «Si et portes bé amb aquest poble, si els complaus i els respons amb paraules amables, ells et serviran d’ara en avant.» 8 Però Roboam va prescindir del consell dels ancians i va demanar opinió als jóvens que s’havien criat amb ell i que estaven al seu costat. 9 Els digué: «I vosaltres, què m’aconselleu? Què cal respondre a aquest poble que m’ha dit: “Alleugereix-nos el jou que ens havia imposat el teu pare”?» 10 Els jóvens que s’havien criat amb ell li respongueren: «Al poble que t’ha dit: “El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem; alleugereix-nos-el”, li has de contestar així: “El meu dit menut és més gros que la cintura del meu pare. 11 Si el meu pare vos va imposar un jou pesant, jo encara n’afegiré. Si el meu pare vos assotava amb fuets, jo ho faré amb alacrans.”»

(2 Cròniques 10:12-16) El tercer dia, Jeroboam i tot el poble anaren a trobar Roboam, tal com el rei els havia indicat. 13 El rei els respongué amb duresa. Roboam no va fer cas del consell dels ancians, 14 sinó que va donar una resposta segons l’opinió dels jóvens: «Encara vos imposaré un jou pesant, encara n’afegiré. Si el meu pare vos assotava amb fuets, jo ho faré amb alacrans.» 15 El rei no volgué escoltar el poble. Déu ho havia decidit així perquè es complira la paraula que ell, el Senyor, havia adreçat a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d’Ahià de Siló. 16 Tots els d’Israel, com que el rei no els escoltava, li van respondre: «Quina part tenim amb David? Quina heretat, amb el fill de Jessé? Israel, cadascú a sa casa! I tu, David, ocupa’t dels teus!» I tots els d’Israel del nord se’n tornaren a casa.

it-2 805 § 3

Roboam

Amb la seua actitud tan arrogant i dominant, Roboam va fer que la majoria del poble s’allunyara completament d’ell. Les úniques tribus que continuaren donant suport a la casa de David van ser Judà i Benjamí, a més dels sacerdots i levites dels dos regnes. També donaren el seu suport de manera individual algunes persones de les deu tribus (1Re 12:16, 17; 2Cr 10:16, 17; 11:13, 14, 16).

(Job 12:12) Les persones grans tenen enteniment, en els vells hi ha experiència.

Joies espirituals

it-1 657, 658

Dimoni amb forma de cabra

Les paraules de Josué 24:14 mostren que els israelites s’havien pogut deixar influir fins a cert punt per l’adoració falsa d’Egipte mentres vivien allí. I Ezequiel indica que estes pràctiques paganes continuaren afectant-los molt de temps després (Ez 23:8, 21). Quan els israelites estaven en el desert, Jehovà els va donar el manament de no fer «sacrificis als ídols en forma de boc [o cabra]» (Lv 17:1-7). La Bíblia també diu que Jeroboam va nomenar sacerdots «per als llocs alts i per a servir tant els dimonis pareguts a cabres com els vedells que ell havia fet» (2Cr 11:15 TNM). Per relats com estos, alguns erudits afirmen que entre els israelites hi havia cert tipus d’adoració a cabres, pràctica que era molt comuna en Egipte, especialment en el baix Egipte. Heròdot explica que d’esta forma d’adoració egípcia deriven les creences dels grecs en Pan i en els sàtirs, déus dels boscos de naturalesa lasciva, que, amb el temps, es van representar amb banyes, cua i pates de cabra. Alguns opinen que estos déus pagans amb mig cos d’animal són l’origen del costum de representar a Satanàs amb cua, banyes i peüngles, una pràctica molt habitual en l’església de l’Edat Mitjana.

No obstant, la Bíblia no menciona el que realment eren estes cabres peludes. Encara que alguns opinen que eren cabres literals o ídols amb eixa forma, no pareix que el text ho indique ni tampoc ho confirmen altres passatges de les Escriptures. Pot ser que esta expressió a soles done a entendre que les persones que adoraven estos déus falsos se’ls imaginaven amb esta forma de cabra. O simplement siga una forma despectiva per a referir-se a objectes idolàtrics en general, tal com la paraula que s’utilitza en altres passatges per a ídol originàriament significa ‘boletes de fem’, paraula que no denota que estos ídols estigueren literalment fets de fem (Lv 26:30; Dt 29:16 [v. 17 TNM]).

Lectura de la Bíblia

(2 Cròniques 10:1-15) Roboam va anar a Siquem, on s’havien reunit tots els d’Israel per proclamar-lo rei. 2 Jeroboam, fill de Nebat, que era a Egipte, on havia fugit del rei Salomó, ho va saber i tornà d’aquell país. 3 El van fer cridar, i aleshores ell va acudir a Siquem amb tot Israel. El poble va parlar a Roboam en aquests termes: 4 «El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem. Ara alleugereix-nos la dura servitud, el jou pesant que el teu pare ens havia imposat, i et servirem.» 5 Ell els respongué: «Torneu d’ací a tres dies.» El poble se’n va anar. 6 Llavors el rei Roboam va demanar consell als ancians que havien estat al servici del seu pare Salomó mentre aquest vivia. Els digué: «Què m’aconselleu que responga a aquest poble?» 7 Ells li contestaren: «Si et portes bé amb aquest poble, si els complaus i els respons amb paraules amables, ells et serviran d’ara en avant.» 8 Però Roboam va prescindir del consell dels ancians i va demanar opinió als jóvens que s’havien criat amb ell i que estaven al seu costat. 9 Els digué: «I vosaltres, què m’aconselleu? Què cal respondre a aquest poble que m’ha dit: “Alleugereix-nos el jou que ens havia imposat el teu pare”?» 10 Els jóvens que s’havien criat amb ell li respongueren: «Al poble que t’ha dit: “El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem; alleugereix-nos-el”, li has de contestar així: “El meu dit menut és més gros que la cintura del meu pare. 11 Si el meu pare vos va imposar un jou pesant, jo encara n’afegiré. Si el meu pare vos assotava amb fuets, jo ho faré amb alacrans.”» 12 El tercer dia, Jeroboam i tot el poble anaren a trobar Roboam, tal com el rei els havia indicat. 13 El rei els respongué amb duresa. Roboam no va fer cas del consell dels ancians, 14 sinó que va donar una resposta segons l’opinió dels jóvens: «Encara vos imposaré un jou pesant, encara n’afegiré. Si el meu pare vos assotava amb fuets, jo ho faré amb alacrans.» 15 El rei no volgué escoltar el poble. Déu ho havia decidit així perquè es complira la paraula que ell, el Senyor, havia adreçat a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d’Ahià de Siló.

MILLORA EN LA PREDICACIÓ

Discurs

be 69 § 4, 5

Aprén a donar bones respostes

Com hauríem de contestar quan un estudiant de la Bíblia o un germà ens pregunta el que hauria de fer en una determinada situació? Potser tu tens clar el que faries, però cada persona ha de ser responsable de les decisions que pren en la vida (Ga 6:5). L’apòstol Pau va explicar que, quan predicava, promovia l’obediència per la fe (Rm 16:26). Este és un bon exemple per a nosaltres. La persona que pren decisions principalment per a complaure al seu mestre de la Bíblia o a qualsevol altra persona està servint a hòmens i no vivint per la fe (Ga 1:10). Per tant, potser no seria lo millor donar una resposta simple i directa.

Llavors, com podem donar una resposta que estiga en harmonia amb els principis de la Bíblia? Podries destacar algun principi o exemple bíblic oportú i, en alguns casos, també podries ensenyar-li a la persona com trobar esta informació per ella mateixa. Podries inclús analitzar els principis i el valor dels exemples, però sense aplicar-los a la situació en qüestió. Per exemple, pregunta-li a la persona si veu alguna cosa en ells que la podria ajudar a prendre una bona decisió que agrade a Jehovà. Aixina l’estaràs ajudant a entrenar «la seua capacitat de discerniment per a distingir el que està bé del que està malament» (He 5:14 TNM).

DEL 24 AL 30 D’ABRIL

TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | 2 CRÒNIQUES 13–16

«Quan hauríem de confiar en Jehovà?»

(2 Cròniques 14:8-11 [vv. 9-12 TNM]) Zèrah, el cuixita, va marxar contra ells amb un exèrcit d’un milió d’hòmens i tres-cents carros de guerra i arribà fins a Mareixà. 9 Asà li va eixir al pas, i es van situar en orde de batalla a la vall de Sefata, tocant a Mareixà. 10 Llavors Asà va invocar el Senyor, el seu Déu, dient: «Senyor, ningú fora de tu no pot donar ajuda quan lluiten el poderós i el dèbil. Ajuda’ns, doncs, Senyor, Déu nostre, ja que esperem en tu; confiant en el teu nom, hem vingut contra aquesta multitud. Tu, Senyor, ets el nostre Déu. No et deixes véncer per un home.» 11 El Senyor va derrotar els cuixites enfront d’Asà i de Judà, i els cuixites van fugir.

(2 Cròniques 16:1-3) Però l’any trenta-sis del regnat d’Asà, Baixà, rei d’Israel, va atacar Judà i va fortificar Ramà per barrar el pas a Asà, rei de Judà. 2 Llavors Asà va recollir la plata i l’or dels tresors del temple i del palau i ho envià a Benadad, rei dels arameus, que residia a Damasc, dient-li: 3 «Fem una aliança tu i jo, com la que van fer el meu pare i el teu. T’envie plata i or. Trenca la teua aliança amb Baixà, rei d’Israel, i així es retirarà del meu territori.»

(2 Cròniques 16:7-9) Aleshores el vident Hananí anà a trobar Asà, rei de Judà, i li digué: «Ja que has confiat en el rei dels arameus en comptes de confiar en el Senyor, el teu Déu, ara se t’ha escapat de les mans l’exèrcit d’aquest rei. 8 Els cuixites i els libis també formaven un gran exèrcit, amb molts carros de guerra i les seues dotacions. Però, com que llavors vas confiar en el Senyor, el teu Déu, ell te’ls va posar a les mans; 9 perquè la mirada del Senyor recorre tota la terra, i ell dóna força als qui li són fidels de cor. En aquesta ocasió, però, t’has comportat com una persona sense enteniment; des d’ara, doncs, hi haurà guerres contra tu.»

(Proverbis 3:5, 6) Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber; 6 si tens present el Senyor en tot el que emprens, ell et guiarà pel camí dreturer.

Joies espirituals

(2 Cròniques 15:16) El rei Asà també va privar la seua àvia Maacà de la dignitat de reina mare, perquè havia fet construir un signe infame per a un bosquet sagrat. Asà el va tallar, el reduí a pols i el va fer cremar al torrent de Cedró.

w17.03 19 § 7

Servix a Jehovà amb un cor complet!

⁷ Hem d’examinar el nostre cor per a vore si està complet per a Déu. Preguntem-nos: Estic decidit a agradar a Jehovà, defendre l’adoració pura, i protegir el seu poble de tot el que puga contaminar-lo? Pensa en lo valent que va ser Asà per a enfrontar-se a Maacà, la «reina mare» del país! Segurament no coneixes a ningú que actue com ella, però tal volta et trobes en situacions on pugues imitar la valentia d’Asà. Per exemple, imagina que un familiar o un bon amic peca, no es penedix i és expulsat. Actuaràs amb decisió i deixaràs de relacionar-te amb eixa persona? Què t’impulsarà a fer el teu cor?

Lectura de la Bíblia

(2 Cròniques 13:23–14:14 [14:1-15 TNM]) Abies va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a la ciutat de David. El va succeir el seu fill Asà. En vida d’ell, el país va estar tranquil durant deu anys. 14 Asà va fer allò que agrada i plau al Senyor, el seu Déu. 2 Va suprimir els altars d’origen estranger i els recintes sagrats, va tallar i esmicolar els pilars i els bosquets sagrats. 3 Exhortava Judà a cercar el Senyor, el Déu dels seus pares, i a complir la Llei i els manaments. 4 Va suprimir de totes les poblacions de Judà els recintes sagrats i els emblemes del sol. El reialme no conegué la guerra mentre ell va viure. 5 Aprofitant aquest repòs que el Senyor li havia concedit i la calma que regnava al país, ja que durant aquells anys no hagué de fer front a cap guerra, va construir a Judà ciutats fortificades. 6 Asà digué als de Judà: «Podem disposar del país perquè hem buscat el Senyor, Déu nostre; l’hem buscat, i ell ens ha concedit el repòs per tot el voltant. Fortifiquem, doncs, aquestes ciutats i envoltem-les de murs amb torres, portes i forrellats.» Van iniciar el treball i el dugueren a bon terme. 7 Asà comptava amb un exèrcit de tres-cents mil hòmens de Judà, armats amb escuts i llances, i de dos-cents vuitanta mil benjaminites, armats amb broquers i arcs. Tots ells eren guerrers valents. 8 Zèrah, el cuixita, va marxar contra ells amb un exèrcit d’un milió d’hòmens i tres-cents carros de guerra i arribà fins a Mareixà. 9 Asà li va eixir al pas, i es van situar en orde de batalla a la vall de Sefata, tocant a Mareixà. 10 Llavors Asà va invocar el Senyor, el seu Déu, dient: «Senyor, ningú fora de tu no pot donar ajuda quan lluiten el poderós i el dèbil. Ajuda’ns, doncs, Senyor, Déu nostre, ja que esperem en tu; confiant en el teu nom, hem vingut contra aquesta multitud. Tu, Senyor, ets el nostre Déu. No et deixes véncer per un home.» 11 El Senyor va derrotar els cuixites enfront d’Asà i de Judà, i els cuixites van fugir. 12 Asà els va perseguir amb el seu exèrcit fins a Guerar. Desfets davant del Senyor i el seu exèrcit, van ser tants els cuixites que caigueren que no en quedà cap de supervivent. El botí va ser molt abundant. 13 Els de Judà van assaltar totes les ciutats entorn de Guerar, perquè el terror del Senyor s’havia apoderat de totes elles. Totes les ciutats foren saquejades: hi havia un gran botí. 14 També van atacar els campaments on hi havia els ramats i se n’endugueren una gran quantitat d’ovelles, cabres i camells. Després se’n tornaren a Jerusalem.

VISQUEM COM A CRISTIANS

«Decisions que mostren la nostra confiança en Jehovà»

(Èxode 23:2) No et poses de part de la majoria per fer el mal. Quan sigues testimoni en un procés, no et decantes per la majoria si aquesta falseja el dret.

(Proverbis 28:26) És un neci qui es refia d’ell mateix, se salvarà qui es comporta amb saviesa.

(Proverbis 3:5, 6) Confia en el Senyor de tot cor, però malfia’t del propi saber; si tens present el Senyor en tot el que emprens, ell et guiarà pel camí dreturer.

(Mateu 6:33) Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això vos ho donarà de més a més.

(Romans 12:18) Si és possible, i fins on depenga de vosaltres, estigueu en pau amb tot el món.

(1 Corintis 10:24) Que ningú no busque el propi interés, sinó el dels altres.

(Efesis 5:15, 16) Mireu, doncs, atentament, com vos heu de comportar: no sigueu insensats, sinó entenimentats. 16 Procureu de traure partit del moment present, perquè els temps que vivim són roïns.

(1 Timoteu 2:9, 10) Igualment, desitge que les dones es presenten amb decència, que s’arreglen amb dignitat i discreció, no amb pentinats complicats, ni amb joies d’or o perles o vestits luxosos, 10 sinó amb bones obres, com pertoca a dones que s’han compromés a donar culte a Déu.

(Hebreus 13:5) Que l’amor als diners no inspire la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t’abandonaré.

EXEMPLES DE CONVERSACIONS

(Mateu 16:16) Simó Pere li respongué: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.»

(Mateu 20:28) com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida com a rescat per tots els hòmens.