Referències del Quadern d’activitats
© 2023 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
DEL 6 AL 12 DE NOVEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOB 13, 14
«“Pot un mort tornar a la vida?”»
(Job 14:1, 2) L’home naix de les entranyes de la mare, viu un instant i es farta d’ansietats. 2 Esclata com les flors i es mustia, passa com una ombra i no s’atura.
(Job 14:4) Qui trobaria res de pur en el qui naix impur? Ningú!
(Job 14:10) Però l’home mor i s’esvaeix. A on fa cap, doncs, quan expira?
w99 15/10 3 § 1-3
En busca d’una vida més llarga
INCLÚS hui en dia, poca gent s’atreviria a contradir esta reflexió que va fer Job ja fa uns 3500 anys sobre la brevetat de la vida «L’home naix de les entranyes de la mare, viu un instant i es farta d’ansietats. Esclata com les flors i es mustia, passa com una ombra i no s’atura» (Job 14:1, 2). La gent no troba satisfacció en disfrutar només uns pocs anys de la vida per a després fer-se major i morir. Per això, han proliferat tants mètodes per a allargar la vida al llarg de la història.
Per exemple, en l’època de Job, els egipcis es menjaven els testicles dels animals en un intent inútil de recuperar la joventut. Més avant, un dels principals objectius dels alquimistes medievals era fabricar un elixir que poguera allargar la vida. Molts alquimistes creien que produir or artificialment donava vida immortal, i que menjar de plats fets d’or allargava la vida. Inclús els taoistes de l’antiga Xina creien que podien alterar la química del cos gastant tècniques com la meditació, exercicis de respiració i dieta, i aixina obtindrien la immortalitat.
També, l’explorador espanyol Juan Ponce de León és conegut per la seua busca insaciable de la font de la joventut. Per últim, un metge del segle XVIII recomanava en el seu llibre Hermippus Redivivus, recol·lectar en botelletes la respiració de verges jóvens que estaven tancades en una habitació xicoteta en l’època de la primavera, per a després gastar-les com pocions per allargar la vida. No cal dir que cap d’estos mètodes va funcionar.
(Job 14:7-9) L’arbre conserva una esperança: si el tallen, torna a brotar, no para de traure llucs. 8 Fins si l’arrel envelleix a la terra i la soca queda morta a la pols, 9 l’arbre que absorbeix l’aigua rebrota, trau branques com un plançó.
Tornarà a brotar un arbre tallat?
COMPARAT amb un cedre majestuós del Líban, una olivera amb les rames entortillades podria no semblar massa impressionant. Però les oliveres tenen la increïble capacitat de sobreviure a les condicions més difícils. S’estima que algunes poden viure fins a mil anys. L’olivera té unes arrels que s’expandixen i que li permeten rejovenir inclús quan el tronc ha sigut tallat. Mentres les arrels estiguen vives, tornarà a brotar.
El patriarca Job estava convençut que inclús si moria, tornaria a viure (Jb 14:13-15). Va gastar un arbre, potser una olivera, per a il·lustrar la seua confiança en la capacitat de Déu de ressuscitar-lo. Va dir: «L’arbre conserva una esperança: si el tallen, torna a brotar». Quan torna a ploure després d’un període de sequera, una olivera seca i tallada pot tornar a viure produint «branques com un plançó» (Jb 14:7-9).
«Miraries amb afecte l’obra de les teues mans»
Les paraules de Job ens ensenyen una lliçó molt valuosa sobre Jehovà. Ell té un vincle molt especial amb els qui, com Job, s’han posat en les seues mans al deixar que els modele i que els convertisca en gent que siga desitjable als seus ulls (Isaïes 64:7 [v. 8 TNM]). Ell valora molt els seus servents lleials. Per això, anhela tornar a vore els qui ja han mort. Segons un erudit, la paraula hebrea d’on es traduïx «anhelar», és «indiscutiblement una de les paraules que transmet amb més força l’emoció de desig intens». Sí, Jehovà no només recorda els seus servents, sinó que té el desig intens de tornar-los la vida (Job 14:15 TNM).
Joies espirituals
(Job 13:12) Les vostres lliçons són proverbis de cendra, els vostres raonaments són de fang.
it-1 461
Cendres
En sentit figurat, la cendra pot servir per a referir-se a alguna cosa que no té valor o que és insignificant. Per exemple, Abraham va reconéixer davant de Jehovà que era «només pols i cendra» (Gn 18:27). Per això, Job va comparar les paraules dels seus falsos amics a «proverbis de cendra» (Jb 13:12).
Lectura de la Bíblia
(Job 13:1-28) Els meus ulls han vist tot això, ho han sentit les meues orelles i ho tinc ben entés. 2 Ho sé tan bé com vosaltres, no em considere més estúpid! 3 Però ara vull parlar amb el Totpoderós, és amb Déu que desitge discutir. 4 Vosaltres no sou més que uns quincallaires, uns metges de per riure. 5 ¿Qui vos farà callar d’una vegada? Potser així arribaríeu a ser savis! 6 Escolteu la meua defensa, pareu atenció als meus arguments. 7 Com goseu parlar en nom de Déu amb la mentida? ¿Voleu posar l’engany a favor d’ell? 8 ¿És així que penseu donar per ell la cara? ¿Així voleu ser advocats de Déu? 9 Què passaria si ell vos escorcollara? ¿El podríeu enganyar com s’enganya un home? 10 Sapieu que vos demanarà comptes, si d’amagat preneu partit! 11 ¿No vos espanta la seua majestat? ¿No vos cau al damunt el seu terror? 12 Les vostres lliçons són proverbis de cendra, els vostres raonaments són de fang. 13 Calleu! Deixeu-me! Parlaré, poc m’importa què em puga passar! 14 M’hi jugue la pell, arrisque la vida. 15 Sé que em pot matar, però no espere més. Vull defendre’m a la seua presència. 16 Això sol em salvaria, perquè ell no admet cap falsari. 17 Escolteu bé les meues paraules, pareu l’orella al meu al·legat. 18 He preparat la defensa i sé que sóc innocent. 19 ¿Hi ha algú capaç d’acusar-me? Si és així, callaria i moriria ara mateix. 20 Estalvia’m, només, dos coses i davant de tu no m’hauré d’amagar: 21 lleva la mà de damunt de mi i no m’espantes amb el teu terror. 22 Després parla, que respondré, o bé parlaré jo, i tu replica’m! 23 Quines són les meues culpes i els meus pecats? Fes-me conéixer les meues faltes! 24 Per què t’amagues de mi i em tens per enemic teu? 25 ¿Vols atrapar la fulla que cau, la palla seca que el vent s’emporta? 26 Dictes contra mi càstigs amargs, em retraus pecats de jove, 27 m’engrillones els peus, vigiles tots els meus passos, examines les meues petjades! 28 Jo em desfaig com fusta podrida, com un vestit que s’arna.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Aparta el que pugues»
(1 Corintis 16:2) Cada diumenge, que cadascú pose a part el que haja pogut estalviar, i així, quan jo vinga, les col·lectes ja estaran fetes.
DEL 13 AL 19 DE NOVEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOB 15–17
«No seguisques el mal exemple d’Elifaz a l’hora de donar consol»
(Job 15:14-16) Un home, ¿pot ser pur? ¿Pot creure’s just un nascut de dona? 15 Si Déu no es fia dels seus sants, si ni el cel no és pur als seus ulls, 16 encara menys ho serà un home, rebel i repugnant, que engoleix el mal com si fóra aigua.
w05 15/9 26 § 4, 5
Resistim els pensaments negatius
En les tres intervencions que Elifaz va fer, va presentar la idea que Déu és tan exigent que res del que fan els seus servents és prou per a ell. Li va dir a Job en to crític: «Adona-te’n: Déu no es fia dels seus propis servents, voldria més enteniment dels seus àngels» (Job 4:18). Després, Elifaz va dir: «Si Déu no es fia dels seus sants, si ni el cel no és pur als seus ulls» (Job 15:15). I li va preguntar: «El Totpoderós, ¿trau profit de la teua justícia?» (Job 22:3). Bildad estava d’acord amb este punt de vista perquè va afegir: «Si fins i tot la lluna no és prou clara i als ulls de Déu s’entelen els estels» (Job 25:5).
Hem de tindre precaució per a no deixar-nos influenciar per esta manera de raonar, perquè podria dur-nos a pensar que Déu demana massa de nosaltres. Este punt de vista seria una amenaça per a la nostra relació amb Jehovà. A més, si adoptem esta manera de pensar, com reaccionaríem quan se’ns dona la disciplina que necessitem? En comptes d’acceptar-la humilment, el nostre cor podria enfadar-se amb Jehovà. Inclús podríem guardar-li ressentiment (Proverbis 19:3). Això seria un desastre per a la nostra espiritualitat.
(Job 15:20) La vida del malvat és un turment continu: els seus anys estan tots comptats.
(Job 16:1, 2) Job va replicar: 2 De coses així, n’he sentides massa: no es pot aguantar el vostre consol.
(Salm 149:4) Perquè el Senyor estima el seu poble i corona de triomf els humils.
(Salm 34:20 [v. 19 TNM]) El just pateix molts mals, però el Senyor sempre l’allibera.
Imita la humiltat i la tendresa de Jesús
16 Amb les nostres paraules tendres. La tendresa que sentim per la gent ens motiva a consolar els desanimats (1 Tes. 5:14 TNM). Què podem dir per a animar-los? Segur que se sentiran millor si ens preocupem i ens interessem de tot cor per ells. Felicitar-los sincerament també els ajudarà a vore les bones qualitats i habilitats que tenen. Podem recordar-los que va ser Jehovà qui els va atraure al seu Fill, per tant són molt valuosos als Seus ulls (Jn. 6:44). També els podem assegurar que Jehovà es preocupa moltíssim pels seus servents «que tenen el cor trencat» i que estan tristos (Sal. 34:19 [v. 18 TNM]). Les nostres paraules tendres poden alleugerar el dolor de les persones que necessiten consol (Prov. 16:24).
Joies espirituals
(Job 16:22) És cert que tinc els anys comptats i me’n vaig pel camí que no té retorn.
Punts destacats del llibre de Job
Ací Job estava parlant del seu futur immediat. Llavors, què volia dir? Una possibilitat és que si ell moria, ningun dels seus contemporanis podria tornar a vore’l. Des del punt de vista d’ells, Job no tornaria a sa casa ni el tornarien a vore, fins que arribara el moment marcat per Jehovà. Una altra possibilitat és que Job volguera dir que ningú pot tornar del Xeol per ell mateix. L’esperança que Job tenia en una futura resurrecció es veu clarament en Job 14:13-15.
Lectura de la Bíblia
(Job 17:1-16) El meu alé s’esgota, els meus dies s’acaben, tinc un peu a la tomba. 2 Els burletes m’envolten, el seu menyspreu em lleva la son. 3 Accepta, Senyor, de ser el meu garant! Qui es comprometria, sinó tu, a favor meu? 4 Tu, que els has tancat l’enteniment, no deixaràs que triomfen. 5 ¿Ets com el qui convida els amics mentre els propis fills han de menjar amb els ulls? 6 M’has convertit en la mofa de la gent, en la claveguera de les seues injúries. 7 La pena apaga els meus ulls, no sóc més que l’ombra de mi mateix. 8 Els hòmens respectables n’estan tots sorpresos, la gent d’orde em retrau de ser un impiu. 9 Però el qui és just manté la seua ruta, el qui té les mans netes augmenta el coratge. 10 Veniu, doncs, veniu tots vosaltres! No en trobe cap que siga savi! 11 Els meus dies van passant, els meus plans i esperances s’esvaneixen. 12 ¿Preteneu que la nit siga dia? ¿Voleu fer creure que la llum s’acosta, quan de fet arriba la tenebra? 13 Espere viure al país dels morts, estendre el meu jaç a la fosca. 14 Dic al sepulcre: «Ets el meu pare!» I als cucs: «Sou per a mi mare i germanes!» 15 A on és, doncs, la meua esperança? Qui en pot veure una centella? 16 Ella baixa amb mi al país dels morts, caiem plegats a la pols.
DEL 20 AL 26 DE NOVEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOB 18, 19
«Mai abandones els teus germans»
(Job 19:13) Déu allunya de mi els meus germans, els coneguts em tracten com un foraster.
(Job 19:16) Cride el meu servent i no en fa cas, ni que el suplique amb veu dolça.
(Job 19:18) Fins els xiquets em menyspreen: quan prove d’alçar-me, es burlen de mi.
(Job 19:19) Em detesten els millors amics, els qui més m’estimaven em giren la cara.
w90 1/9 22 § 20
T’esforces per avançar?
20 Una junta d’ancians hauria de tindre en compte que quan un ancià o un servent ministerial deixa de ser-ho, és fàcil que es desanime, inclús si ha sigut per decisió pròpia. Si no ha sigut expulsat i els ancians veuen que el germà està deprimit, l’amor els impulsarà a donar-li ajuda espiritual (1 Tessalonicencs 5:14 TNM). Haurien de fer-li vore que és necessari en la congregació. Inclús si haguera necessitat consell, no hauria de passar molt de temps fins que un germà humil i agraït tornara a rebre alguna responsabilitat en la congregació.
Joies espirituals
(Job 19:1, 2) Job va replicar: 2 Fins quan em parlareu per afligir-me i humiliar-me?
w94 1/10 32
El poder d’una paraula amable
Quan més ànims necessitava Job, Elifaz i els seus companys no van tindre ni una bona paraula amb ell. Li van tirar la culpa de tot el que li estava passant, donant a entendre que Job tenia algun pecat ocult (Job 4:8). The Interpreter’s Bible comenta: «El que Job necessita és que alguna persona es compadisca d’ell. Però tot el que obté és una retafila de clixés religiosos i tòpics morals absolutament “verídics” i absolutament preciosos». Job es va quedar tan desconcertat de tot el que Elifaz i els seus amics deien que es va sentir impulsat a exclamar: «Fins quan em parlareu per afligir-me i humiliar-me?» (Job 19:2).
Hem d’anar amb compte de no utilitzar paraules sense pensar o desagradables per a no fer sentir a cap servent de Déu com es va sentir Job (compara-ho amb Deuteronomi 24:15). Un proverbi bíblic ens advertix: «Mort i vida estan en mans de la llengua» (Proverbis 18:21).
Lectura de la Bíblia
(Job 18:1-21) Llavors Bildad de Xúah va prendre la paraula i digué: 2 «Poseu fi a tantes paraules! Reflexioneu, i després parlarem clar! 3 Per què hem de permetre que ens tracten com a bèsties? ¿Penseu que som tan estúpids? 4 Tu amb la teua ràbia et trosseges. ¿Vols buidar d’hòmens la terra o fer esvarar les roques del lloc on reposen? 5 La llum de l’impiu s’apaga. No brilla la flama de la seua llar, 6 l’oli de la llàntia se li acaba, la seua vida queda a les fosques. 7 Els seus passos ferms, ara trontollen, caurà a la pròpia trampa: 8 ja té els peus al forat, camina sobre les branques, 9 un llaç li enganxa el taló, queda atrapat al parany. 10 La corda s’amagava davall de terra, el filat l’esperava al camí. 11 L’envaeixen els terrors per totes parts, el persegueixen pas a pas. 12 La seua força s’esgota per la fam, la misèria es planta al seu costat. 13 La pitjor malaltia, filla de la mort, li podreix la pell i els membres. 14 L’arranquen de la pau del seu recer i l’arrosseguen al reialme del terror. 15 S’apoderen de la seua mansió, escampen sofre damunt la seua heretat. 16 És un arbre d’arrels seques i de branques mortes i tallades. 17 El seu record desapareix del país, el seu nom ja no sona per cap lloc. 18 El llancen de la llum a les tenebres, l’expulsen de la terra habitada. 19 No deixa fills ni parents entre el seu poble, no sobreviu ningú de sa casa. 20 De llevant fins a ponent, tot el món queda horroritzat escoltant la seua fi: 21 “Això resta de l’estatge de l’injust, aquesta és la llar del qui no coneix Déu.”»
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Una disposició per a animar els betelites»
(Job 3:1-3) 1, 2A la fi, Job trencà el silenci i maleí el dia del seu naixement: 3 Que muira el dia que vaig nàixer i la nit que s’adonà que era concebut un home!
(Salm 34:20 [v. 19 TNM]) El just pateix molts mals, però el Senyor sempre l’allibera.
DEL 27 DE NOVEMBRE AL 3 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOB 20, 21
«La rectitud d’una persona no es definix per les seues riqueses»
(Job 20:5) és breu l’alegria dels malvats, i el goig de l’impiu dura un instant?
(Job 20:10) Els seus fills hauran de tornar als pobres les riqueses que ell els va furtar.
(Job 20:15) Vomita els béns que ha robat, Déu fa que els traga del ventre.
(Job 21:7-9) Per què els impius continuen vivint i envelleixen augmentant la força i el poder? 8 Veuen créixer segurs els seus fills i contemplen els seus néts. 9 Cap temença no desfà la pau de sa casa, la vara de Déu no els toca mai.
(Lluc 9:58) Jesús li respongué: «Les raboses tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.»
(Lluc 12:21) Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.
w07 1/8 29 § 12
Sigues «ric davant de Déu»
12 Jesús va fer un contrast entre ser ric davant de Déu i enriquir-se un mateix amb possessions materials. Ell estava dient que el nostre objectiu no havia de ser acumular tresors materials o disfrutar de totes les nostres possessions. Més bé, hauríem d’utilitzar els nostres recursos per a enriquir o millorar la nostra relació amb Jehovà. Si ho fem aixina, segur que serem rics davant de Déu perquè açò ens obrirà les portes a moltes benediccions de part d’Ell. La Bíblia ens diu: «La benedicció de Jehovà és la que dona riquesa, i ell no afig cap dolor amb ella» (Proverbis 10:22 TNM).
Joies espirituals
w95 1/1 9 § 19
Triomfem sobre Satanàs i les seues obres
19 Job va haver de lluitar contra pensaments negatius que Satanàs li transmetia per mitjà d’Elifaz i Sofar (Job 4:13-18; 20:2 [TNM], 3). Job se sentia tan angoixat per la seua desgràcia que parlava sense pensar sobre les coses que l’afligien (Job 6:2-4; 30:15, 16). Elihú va escoltar calmadament a Job i el va ajudar de cor a vore els assumpts des de la perspectiva de Jehovà. D’igual manera, hui en dia, els ancians mostren que es preocupen per aquells que estan afligits quan no els afegixen més «pressió» o quan no els demanen més del que poden donar. Més bé, igual que Elihú, escolten pacientment i els unten amb el reconfortant oli de la Paraula de Déu (Job 33:1-3, 7; Jaume 5:13-15). D’esta manera, aquells que patixen un trauma emocional, bé siga real o imaginari, o que estan aterrits per culpa de «somnis» o «visions» com les que tenia Job, poden trobar en la congregació pensaments bíblics que els donen calma (Job 7:14; Jaume 4:7).
Lectura de la Bíblia
(Job 20:1-22) Llavors Sofar de Naamà va prendre la paraula i digué a Job: 2 «Em poses nerviós i se m’acaba la paciència! 3 La teua reprensió m’insulta, però la meua raó m’inspira la resposta. 4 ¿No saps que des de sempre, d’ençà que hi ha hòmens a la terra, 5 és breu l’alegria dels malvats, i el goig de l’impiu dura un instant? 6 Ni que siga alt fins al cel i el seu cap arribe als núvols, 7 acabarà com els seus excrements. Els qui el coneixien diran: A on ha anat, aquest? 8 Vola com un somni, sense deixar rastre, s’esvaneix com una visió nocturna. 9 Els qui el veien, ja no el veuen, s’ha esfumat del lloc on era. 10 Els seus fills hauran de tornar als pobres les riqueses que ell els va furtar. 11 El vigor que omplia els seus ossos ara es gita amb ell a la pols. 12 La malícia endolceix la seua boca i ell l’amaga davall de la llengua: 13 l’assaboreix sense deixar-la, la degusta i paladeja lentament. 14 Però és un menjar que li regira l’estómac i se li torna verí de serp a les entranyes. 15 Vomita els béns que ha robat, Déu fa que els traga del ventre. 16 Ha xuclat un cap de serp i el mata la picada d’escurçó. 17 No disfrutarà de l’abundància, dels rius i torrents de mel i brull. 18 Els seus guanys reglotiran, no els engolirà, no li faran profit els seus negocis. 19 Com que oprimeix i menysté els pobres, roba cases en lloc de construir-ne 20 i mai no està content el seu desig, no salvarà cap dels seus tresors. 21 No escapa res de la seua ambició; per això el seu benestar no té durada. 22 Quan nada en l’abundor troba la misèria, li cau damunt tot el pes del desastre.
MILLORA EN LA PREDICACIÓ
Discurs
g 5/09 12, 13
Vol Déu que et faces ric?
«En este nou dia que m’ha donat Déu, estic a punt d’aconseguir un sou de sis xifres!»
«Tinc grans somnis perquè el cel vol que somie a lo gran.»
«Déu em dona les forces per a fer-me ric.»
«Estic prosperant gràcies a este Llibre [la Bíblia].»
ESTES afirmacions reflectixen el punt de vista de moltes religions que atribuïxen les riqueses a la benedicció de Déu. Fomenten la idea que si fas les coses que Déu vol, ell et donarà riqueses en esta vida i també et recompensarà en la vida següent. Esta doctrina és molt atraient i els llibres que la promouen són best-sellers, però està d’acord este punt de vista amb la Bíblia?
Déu, a qui la Bíblia anomena «el Déu feliç», vol que visquem vides felices i amb èxit (1 Timoteu 1:11 TNM, Salm 1:1-3 TNM). De fet, beneïx aquells que fan el que a ell li agrada, (Proverbis 10:22 TNM). Però, són estes benediccions sempre materials? Trobarem la resposta si entenem en quin moment del temps ens trobem en relació amb el propòsit de Déu.
És hora de fer-se ric?
En el passat, Déu va beneir alguns dels seus servents amb bens materials, com per exemple, el rei Salomó o el patriarca Job (1 Reis 10:23, Job 42:12). Però, altres servents seus tenien molt poquet, com per exemple Joan el Baptiste o Jesucrist (Marc 1:6, Lluc 9:58). Quina conclusió podem traure? Segons la Bíblia, que Déu, depenent del moment, actua amb els seus servents d’acord amb el Seu propòsit (Eclesiastés 3:1). Com ens afecta este principi hui en dia?
Les profecies bíbliques indiquen que estem vivint en «els últims dies» d’este sistema. Estos es caracteritzarien per guerres, malalties, terratrèmols, fam i una decadència general de la societat. Tot açò està passant a una escala sense precedents des de 1914 (Mateu 24:3; 2 Timoteu 3:1-5 TNM; Lluc 21:10, 11; Apocalipsi 6:3-8). En poques paraules, este món és com un barco que està a punt d’afonar-se! En vista de tot açò, tindria sentit que Déu beneïra els seus servents amb riqueses materials o tindrà altres objectius per a nosaltres?
Jesucrist va comparar els nostres dies amb els dies de Noé quan va dir: «Tal com van ser els dies de Noé, així serà la vinguda del Fill de l’home. Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noé va entrar a l’arca; no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l’home» (Mateu 24:37-39). Jesús també va comparar els nostres dies amb els dies de Lot. Els habitants de Sodoma i Gomorra «menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen, però el dia que Lot va eixir de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i tots van morir. Així passarà també el dia que el Fill de l’home es manifeste» (Lluc 17:28-30).
Està clar que no hi ha res de mal en menjar, beure, casar-se, comprar i vendre. El problema ve quan estem tan centrats en aconseguir estes coses que perdem el sentit d’urgència dels dies en què vivim. Estaria Déu fent-nos un favor si ens beneïra amb coses que ompliren la nostra vida de distraccions?* No, això no ens beneficiaria en absolut, i aixina no és com actua el nostre Déu d’amor (1 Timoteu 6:17; 1 Joan 4:8).
Nota: Igual que en el segle I, alguns cristians fidels de l’actualitat tenen una bona posició econòmica. Aixina i tot, Déu els advertix de no confiar en les seues riqueses ni deixar-se distraure per elles (Proverbis 11:28; Marc 10:25; Apocalipsi 3:17). Ja siguem rics o pobres, tots hem de centrar-nos en fer la voluntat de Déu (Lluc 12:31).
VISQUEM COM A CRISTIANS
«“Acontenteu-vos amb el que teniu”»
(Hebreus 13:5) Que l’amor als diners no inspire la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t’abandonaré.
g 9/15 6
Un punt de vista equilibrat sobre els diners
QUINA OPINIÓ TENS TU DELS DINERS?
Fer-nos un autoexamen podria revelar que necessitem ajustar el nostre punt de vista sobre els diners. Estes preguntes ens ajudaran a fer-ho:
• M’atrauen les propostes de guanyar diners de manera fàcil i ràpida?
• Em costa ser generós?
• M’agrada estar amb gent que només parla de diners i de tot el que tenen?
• Soc capaç de dir mentires o de participar en pràctiques enganyoses per a guanyar més diners?
• Em sent important quan tinc diners?
• Estic sempre pensant en els diners?
• Afecta de manera negativa a la meua salut i a la meua família l’actitud que tinc de cara als diners?
Si has contestat que sí a alguna d’estes preguntes, esforça’t per rebutjar els pensaments i les temptacions materialistes. Evita ajuntar-te amb persones que li donen molta importància als diners i a les possessions. Més bé, busca companyies que li donen més importància a altres valors.
No deixes que l’amor als diners arrele en el teu cor. No permetes que els diners estiguen per damunt de la família, els germans i els amics, ni tampoc de la teua salut física i mental. Si ho fem aixina, demostrarem que tenim un punt de vista equilibrat sobre els diners.
LA FAMÍLIA ÉS MÉS IMPORTANT QUE ELS DINERS
«Fa poc que mon pare va canviar el seu testament. Em va reduir una part prou important de l’herència mentres que als meus germans els la va incrementar. Després de parlar-ho amb ell, vaig entendre perfectament la seua postura i estic d’acord amb la seua decisió. Mai deixaré que una cosa tan trivial com els diners dividisca la meua família» (Josué, 55 anys).
w16.07 7 § 1, 2
Busquem el Regne, no les coses materials
1 ÉS BEN sabut que les necessitats de l’home són poques, però els seus desitjos són infinits. Pareix que a molts els costa vore la diferència que n’hi ha entre les necessitats materials i els desitjos. Quina és? Entenem per «necessitat» el que ens fa falta per a viure, com per exemple el menjar, la roba i un lloc on viure. Mentres que un «desig» és el que ens agradaria tindre, però no és precís per a viure.
2 Depenent d’on vivim, el que desitgem pot ser molt diferent. En els països subdesenvolupats, el que la gent desitja és tindre suficients diners per a comprar un telèfon mòbil, una moto o un terreny. I en els països més rics, el que les persones desitgen és tindre un vestidor ple de roba de marca, una casa més gran i un cotxe més car. En qualsevol cas, el perill és el mateix: ser entrampats pel materialisme, voler cada volta més coses, tant si les necessitem com si no i tant si ens les podem permetre com si no podem.
Ningú pot servir a dos amos
17 El nostre Pare Jehovà s’ha compromés a ajudar-nos a obtindre el que realment necessitem si posem el Regne i la justícia de Déu en primer lloc en la nostra vida (Mat. 6:33 TNM). Per tant, els cristians verdaders sempre tenim una alternativa. Sense importar els problemes que afrontem, Jehovà ens ha promés donar-nos una «eixida» que estiga en harmonia amb els principis bíblics (llig 1 Corintis 10:13 TNM). Qui espera en Jehovà «amb paciència» i «confia en ell», demanant-li guia i esforçant-se per seguir les seues normes, segur que veu com Jehovà «actuarà a favor» seu (Sal. 37:5, 7 nota TNM). Ja que Ell és l’Amo per excel·lència, beneirà els nostres esforços per servir-lo només a Ell. Si el posem en primer lloc, ell s’encarregarà que tinguem èxit (compara-ho amb Gènesi 39:3).
DEL 4 AL 10 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOB 22–24
«“Pot un home ser útil a Déu?”»
(Job 22:1, 2) Llavors Elifaz de Teman va prendre la paraula i digué a Job: 2 «Pot un home ser útil a Déu? Qui té enteniment és útil a si mateix!
w05 15/9 27 § 1-3
Com resistir els pensaments negatius
Pensar que per a Déu els humans no són útils està molt relacionat amb la idea que Jehovà és un Déu molt exigent. En la seua tercera intervenció, Elifaz va incloure esta pregunta: «¿Pot un home ser útil a Déu? Qui té enteniment és útil a si mateix!» (Job 22:2). Elifaz estava donant a entendre que els hòmens són inútils per a Déu. Seguint la mateixa línia de pensament, Bildad va dir: «Com pot ser just un home i anar contra Déu? Com pot ser pur un nascut de dona?» (Job 25:4). D’acord amb estos arguments, ¿com podia Job, un simple mortal, presumir de ser recte davant de Déu?
Algunes persones hui en dia patixen de sentiments d’inutilitat. Factors com la criança, les pressions de la vida o ser víctimes de l’odi racial o ètnic poden contribuir a estos sentiments. Però Satanàs i els seus dimonis també disfruten de fer patir a una persona. Sempre intentaran que la persona senta que res del que fa serà mai prou per al Déu Totpoderós. I això farà que la persona se senta malament. Amb el temps esta persona podria anar a la deriva, o inclús allunyar-se, de Déu (Hebreus 2:1; 3:12).
L’edat avançada i els problemes de salut poden limitar-nos. El temps que dediquem a treballar per a Jehovà pot paréixer molt poquet en comparació amb el temps que dedicàvem quan érem més jóvens, teníem bona salut o ens sentíem amb més energies. Que important és reconéixer que Satanàs i els seus dimonis volen fer-nos sentir que el que fem mai serà prou per a Déu! Hem de resistir estos pensaments negatius.
(Job 22:3) El Totpoderós, ¿trau profit de la teua justícia? Què guanya si et comportes rectament?
w95 15/2 27 § 6
Una lliçó sobre com fer front als problemes
Els tres amics de Job el desanimaren perquè les seues idees estaven basades en les seues opinions personals en comptes d’en la saviesa de Déu. Fins i tot Elifaz va arribar a dir que «Déu no es fia dels seus propis servents» i que a Jehovà no li importava si Job es comportava d’una manera justa o no (Job 4:18; 22:2, 3). No podia fer un comentari més desencertat o més fals! No és d’estranyar que Jehovà després rebutjara a Elifaz i als seus companys per estes blasfèmies. Els va dir: «No heu dit la veritat sobre mi» (Job 42:7).
Jóvens que alegren el cor de Jehovà
10 Com diu el relat bíblic, Satanàs va qüestionar no només la lleialtat de Job, sinó la de tots aquells que servixen a Déu, incloent-te a tu. De fet, parlant de tota la humanitat en general, Satanàs li va dir a Jehovà: «Per salvar la pell, l’home [no només Job, sinó tot el món] s’ho juga tot» (Job 2:4). Tu també tens un paper molt important en esta qüestió. Com indica Proverbis 27:11, Jehovà diu que n’hi ha una cosa que tu pots fer per ell: donar-li una bona raó per a contestar al seu acusador, Satanàs. Imagina’t, el Sobirà de l’Univers està donant-te l’oportunitat de participar en una de les qüestions més importants de la història. Quina responsabilitat més bonica i quin gran privilegi tens! Estaràs a l’altura del que Jehovà et demana? Job ho va estar (Job 2:9, 10). Jesús i una quantitat incomptable de persones també ho han estat, inclosos molts jóvens (Filipencs 2:8 TNM; Apocalipsi 6:9). Tu pots fer lo mateix! No t’enganyes, en este assumpt no n’hi ha zona grisa, has d’elegir un bàndol. Pels teus fets demostraràs a qui dones suport, a les acusacions de Satanàs o a la resposta de Jehovà. A favor de qui et posaràs?
Jehovà es preocupa per tu!
11 De veres li importa a Jehovà la decisió que prendrem? Amb tanta gent que s’ha mantingut fidel a Jehovà servint-lo per amor i no per interés, ¿no s’ha donat ja una resposta a l’acusació de Satanàs? Clar que sí! Aixina i tot, Jehovà vol que ens posem de la seua part en la qüestió de la Sobirania perquè es preocupa per nosaltres individualment. Jesús va dir: «Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perda ni un de sol d’aquests menuts» (Mateu 18:14).
12 Està clar que Jehovà s’interessa pel camí que triem. És més, les nostres decisions li afecten. La Bíblia deixa clar que Jehovà té sentiments profunds que depenen de les decisions que els humans prenem, siguen decisions bones o roïnes. Per exemple, quan els israelites es van rebel·lar en diverses ocasions, Jehovà es va entristir (Salm 78:40, 41). Abans del Diluvi dels dies de Noé, quan la «malícia dels hòmens» abundava, Jehovà se sentia ferit en el cor (Gènesi 6:5, 6). Pensa en el que açò significa. Si decidires anar pel mal camí, podries causar-li molt de dolor al teu Creador. Això no vol dir que Déu siga dèbil o que es guie per les emocions. Més bé, significa que t’estima i que es preocupa pel teu benestar. Per una altra banda, quan fas lo correcte, alegres el cor de Jehovà. S’alegra, no només perquè li pot donar una resposta a Satanàs, sinó perquè pot recompensar-te (Hebreus 11:6). Quin pare més amorós tenim!
Joies espirituals
(Job 23:13) Déu té una opinió: ¿qui el pot fer canviar? Ell sempre porta a terme els seus projectes.
Lectura de la Bíblia
(Job 22:1-22) Llavors Elifaz de Teman va prendre la paraula i digué a Job: 2 «¿Pot un home ser útil a Déu? Qui té enteniment és útil a si mateix! 3 El Totpoderós, ¿trau profit de la teua justícia? Què guanya si et comportes rectament? 4 ¿És per la teua pietat que et corregeix i et crida al seu juí? 5 ¿No deu ser pel teu grapat de maldats, pels teus delictes sense fi? 6 Has fet empenyorar il·legalment el teu germà, li has pres els vestits, l’has deixat nu; 7 no donaves aigua al qui tenia set, has negat el pa al qui tenia fam. 8 Tu, home fort, posseïes la terra; t’hi vas instal·lar de manera arrogant. 9 Despatxaves les viudes amb les mans buides i deixaves els orfes sense ajuda. 10 Per això t’encerclen per totes bandes, t’espanta un pànic improvís. 11 Tot és tenebra, no pots veure res, t’inunda un aiguat terrible. 12 Déu és al capdamunt del cel i veu davall d’ell les estrelles més altes. 13 I tu goses dir: “Què coneix Déu? Com pot jutjar a través de la tempesta? 14 El vel dels núvols no li deixa veure res quan, caminant, passeja pel cel.” 15 ¿Vols seguir l’antiga ruta que trepitjaren els malvats? 16 A ells se’ls endugueren abans d’hora, la riuada s’emportà els seus fonaments. 17 Van dir a Déu: “Fuig del nostre costat!” I, què els pot fer el Totpoderós? 18 Omplir-los la casa de benestar! Però jo no puc acceptar les raons dels impius! 19 Ho veuran els justos i se n’alegraran, l’innocent es burlarà d’ells: 20 “Com desapareixen els nostres adversaris! El foc crema tot el que els queda!” 21 Val més, per tant, que faces les paus amb Déu, i tornaràs a posseir la felicitat. 22 Acull l’ensenyament dels seus llavis, posa les seues paraules en el teu cor.
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Pares, ensenyeu els vostres xiquets a alegrar el cor de Jehovà»
(1 Samuel 2:26) Entretant, el xiquet Samuel s’anava fent gran i creixia en bondat, tant davant del Senyor com davant dels hòmens.
(Lluc 2:52) Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels hòmens.
DE L’11 AL 17 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOB 25–27
No cal ser perfecte per a ser íntegre
(Job 27:1, 2) Job continuà així el seu discurs: 2 «Pel Déu vivent, que em nega la justícia, pel Totpoderós, que m’ompli d’amargor,
it-1 1243 § 4
Integritat
Job. És evident que Job va viure en un període entre la mort de Josep i els temps de Moisés. En la Bíblia es descriu a Job com «un home íntegre i recte, que reverenciava Déu i s’apartava del mal» (Jb 1:1). La qüestió de la integritat humana forma part de la disputa entre Jehovà i Satanàs. Durant una assemblea angelical en les corts celestials, on Satanàs es va presentar, Jehovà va dirigir l’atenció del seu adversari a la integritat de Job. Però, Satanàs va afirmar que Job estava servint a Jehovà no per devoció, sinó per egoisme. Com Satanàs va posar en dubte la integritat de Job a Déu, se li va permetre llevar-li a Job tot el que tenia, inclosos els seus fills. Però Satanàs no va conseguir que Job deixara de ser íntegre (Jb 1:6–2:3). Després va declarar que Job, per egoisme, estava dispost a perdre les seues possessions, inclús els seus propis fills, mentres ell poguera salvar la seua pell (Jb 2:4, 5). A pesar de patir una dolorosa malaltia que el consumia, d’aguantar que la seua dona el dissuadira de servir a Jehovà i d’enfrontar-se a les dures crítiques dels seus falsos amics, la resposta de Job va ser que no deixaria mai de ser íntegre (Jb 2:6-13; 22:1, 5-11; 27:5, 6 TNM). La integritat de Job va demostrar que Satanàs era un mentirós.
(Mateu 22:37) Jesús li digué: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament.
Sigues integre!
3 Com a servents de Jehovà, la integritat implica estimar-lo amb tot el cor i tindre una devoció indestructible per ell com a persona, de manera que sempre tinguem en compte el seu propòsit a l’hora de prendre decisions. Ampliem un poc més el significat d’esta paraula. Un dels significats bàsics de la paraula que la Bíblia utilitza per a «integritat» és: complet, sense defecte o sencer. Per exemple, els israelites oferien animals com a sacrifici a Jehovà i la Llei deia que estos animals no podien tindre cap defecte (Lev. 22:21, 22). El poble de Déu tenia prohibit oferir animals als qui els faltara una cama, una orella o un ull; i tampoc podien oferir un animal malalt. Era molt important per a Jehovà que l’animal estiguera complet, sense defecte i sencer (Mal. 1:6-9). És comprensible que per a Jehovà siga tan important açò, ja que quan nosaltres comprem alguna cosa, siga una fruita, un llibre o una ferramenta, no volem que tinga forats o que li falten peces. Volem que estiga complet, sense defecte i sencer. Jehovà se sent igual amb el nostre amor per ell i la nostra lleialtat: vol que siguen complets, sense defecte i sencers.
4 Hauríem de concloure que per a ser íntegres hem de ser perfectes? Després de tot, podríem pensar que estem molt lluny de no tindre defectes, o inclús que tenim moltes debilitats. Pensem en dos raons per a no tindre esta por. En primer lloc, Jehovà no se centra en els nostres defectes. La seua Paraula diu: «Si tingueres en compte les culpes, Senyor, qui es podria sostenir?» (Sal. 130:3). Ell sap que som imperfectes, humans pecadors, i ens perdona amb generositat (Sal. 86:5 TNM). En segon lloc, Jehovà coneix les nostres limitacions i no espera de nosaltres més del que podem fer (llig Salm 103:12-14). Per tant, en quin sentit podem ser complets, sense defecte o sencers als seus ulls?
5 Per als servents de Jehovà la clau per a ser íntegres és l’amor. El nostre amor per Jehovà i la nostra devoció lleial a ell com al nostre Pare Celestial han de ser sempre complets, sense defecte i sencers. Si el nostre amor es manté aixina inclús durant les proves, podem dir que tenim integritat (1 Cròn. 28:9; Mat. 22:37). Per exemple, voldria una xiqueta passar-ho malament a l’escola? Voldria un jove que el tractaren malament en una porta? O voldria un cap de família perdre la seua faena? Clar que no. Però coneixen molt bé les normes de Jehovà i se centren en fer el que al seu Pare Celestial li agrada. El seu amor per Ell els motiva a posar-lo en primer lloc al prendre decisions. Aixina posen la seua integritat en acció.
Joies espirituals
(Job 26:14) Aquest és l’esbós de les seues obres, el dèbil ressò que nosaltres en percebem. Qui es farà càrrec de la seua omnipotència?
w16.11 9 § 3
Organitzats seguint la guia del llibre de Déu
3 La creació és una prova que no hi ha ningú que tinga la capacitat organitzativa de Déu. Jehovà «assentà la terra amb saviesa, amb enteniment refermà el cel» (Prov. 3:19). Com diu la Bíblia, només coneixem «l’esbós de les seues obres, el dèbil ressò que nosaltres en percebem» (Job 26:14). Aixina i tot, lo poquet que sabem sobre els planetes, les estreles i les galàxies ens motiva a reconéixer que estos cossos celestials estan magníficament organitzats (Sal. 8:4, 5 [vv. 3, 4 TNM]). Les galàxies estan compostes per milions d’estreles, i totes es mouen per l’espai d’una manera ordenada. Els planetes del nostre sistema solar seguixen la seua òrbita al voltant del Sol com si estigueren obeint d’una manera humil les lleis de trànsit. Qui va crear el cel i la terra amb tanta saviesa es mereix la nostra lloança, la nostra lleialtat i la nostra adoració (Sal. 136:1, 5-9).
Lectura de la Bíblia
(Job 25:1–26:14) Llavors Bildad de Xúah va prendre la paraula i digué a Job: 2 «Déu és poderós i temible i posa la pau dalt al cel. 3 Qui podria comptar el seu exèrcit? Sobre qui no brilla la seua llum? 4 Com pot ser just un home i anar contra Déu? Com pot ser pur un nascut de dona? 5 Si fins i tot la lluna no és prou clara i als ulls de Déu s’entelen els estels, 6 què direm de l’home, pobre cuc, d’un mortal, larva fugaç!» 26 Job va replicar: 2 «Com en saps, d’ajudar el dèbil, d’assistir el qui no té forces! 3 Sí que en saps, d’aconsellar un indecís! Ets molt llest, tens molta competència! 4 A qui es dirigeix el teu discurs? De qui ve la teua inspiració? 5 Davall de la mar i els qui l’habiten tremolen de por els qui són ombres. 6 El país dels morts està nu davant de Déu, cap vel no cobreix els abismes. 7 Déu estén el nord del cel damunt del buit, penja la terra sobre el no-res. 8 Tanca les aigües dins dels núvols i, amb tot el pes, els núvols no es rebenten. 9 Amaga el seu tron a les mirades: desplega el seu núvol davant d’ell. 10 Dibuixa l’horitzó damunt les aigües com a fita entre la llum i les tenebres. 11 Els suports del cel tremolen, s’espanten quan ell els amenaça. 12 Amb el seu poder ell parteix l’oceà, amb el seu enginy esclafa Rahab. 13 Amb el seu alé esboira el cel, la seua mà enferra la serp esmunyedissa. 14 Aquest és l’esbós de les seues obres, el dèbil ressò que nosaltres en percebem. Qui es farà càrrec de la seua omnipotència?»
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Pensaments que ens ajuden a ser íntegres»
(Salm 19:15 [v. 14 TNM]) Que et complaguen les paraules dels meus llavis i que et siguen agradables els pensaments del meu cor, Senyor, penyal meu, redemptor meu!
(Marc 7:21-23) Perquè de dins del cor de l’home ixen les intencions roïnes que el porten a relacions il·legítimes, furts, assassinats, 22 adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. 23 Tot això roí ix de dins i fa impur l’home.
(Romans 12:3) En virtut de la gràcia que he rebut, dic a tots i cada un: no vos tingueu per més del que sou; tingueu una idea justa de vosaltres mateixos, amb sensatesa, sense ambicions, cadascú segons la mesura de la fe que Déu li ha concedit.
(Lluc 12:15) Llavors digué a la gent: «Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, encara que nade en l’abundància, la vida d’un home no prové dels seus béns.»
(Filipencs 3:13) Germans, no em pense que ja me n’haja apoderat, però tinc un objectiu: oblidar-me d’allò que queda arrere i llançar-me cap allò que hi ha al davant.
DEL 18 AL 24 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOB 28, 29
«Tens una reputació com la de Job?»
(Job 29:7-11) Quan eixia a la porta de la ciutat, quan prenia seient a la plaça, 8 els jóvens m’obrien pas en veure’m i els ancians es posaven drets. 9 Els prohoms paraven d’enraonar, tenien la boca closa. 10 Els governants abaixaven la veu, la llengua se’ls enganxava al paladar. 11 La gent que em sentia em felicitava, tot home qui ho veia en donava testimoni
(Job 29:12, 13) jo salvava el pobre suplicant i l’orfe sense empar. 13 Els agonitzants em beneïen. Jo tornava el goig al cor de la viuda.
w02 15/5 22 § 19
Mostrem amor lleial als necessitats
19 Els relats bíblics emfatitzen que hem de mostrar amor lleial a aquells que tenen una necessitat que ells mateixos no poden satisfer. Per exemple, Abraham va necessitar la cooperació de Betuel per a continuar el llinatge de la seua família. Jacob va necessitar l’ajuda de Josep per a portar les seues restes mortals a Canaan. I Noemí va necessitar l’ajuda de Rut per a tindre un hereu. Ni Abraham ni Jacob ni Noemí podien satisfer aquelles necessitats sense ajuda. De la mateixa manera, hui en dia hem de mostrar amor lleial especialment a aquells que tenen alguna necessitat (Proverbis 19:17 TNM). Hem d’imitar el patriarca Job, qui va atendre «el pobre suplicant i l’orfe sense empar» aixina com «els agonitzants». Job també «tornava el goig al cor de la viuda» i «era els ulls del cec i els peus del coix» (Job 29:12-15).
(Job 29:14) Per vestit em posava la justícia, el dret em feia de mantell i diadema.
it-1 1225 § 10
Vestimenta
La Bíblia utilitza la roba simbòlicament en molts passatges. De la mateixa manera que un uniforme o una vestimenta especial ens identifica amb una organització o un moviment en particular, la Bíblia utilitza la vestimenta per a indicar com és una persona, la seua postura i el que fa al respecte. Jesús va fer això mateix en l’exemple que va posar de l’home que no duia vestit de bodes (Mt 22:11, 12). En Apocalipsi 16:14, 15, Jesús ens va advertir que no ens quedàrem adormits espiritualment ni que ens despullàrem de la nostra vestimenta simbòlica que ens identifica com a testimonis fidels del Déu verdader. Açò seria desastrós estant tan a prop de «la batalla del gran dia del Déu de l’univers».
w09 1/2 15 § 3, 4
Quin seria el teu nom?
No tenim cap control sobre el nom que ens fiquen al nàixer, però sí que podem elegir la reputació que ens farem (Proverbis 20:11). Per descomptat, sí que podem determinar la reputació que ens farem. Per què no preguntar-nos: Si Jesús i els seus apòstols tingueren l’oportunitat, ¿quin nom em ficarien? Quin seria un nom apropiat que descriguera alguna qualitat predominant en mi o a la meua reputació?
Per què hauríem de meditar en esta qüestió? Pel que va dir el rei Salomó: «És millor bona fama que grans riqueses» (Proverbis 22:1). Si aconseguim tindre un bon nom o una reputació en la nostra comunitat o veïnat, aconseguirem tindre un gran tresor. Més important encara, si ens fem un bon nom davant de Déu, obtindrem un tresor que no s’acaba. Com és això? Jehovà ha promés que anotarà en el seu «llibre per a recordar» aquells que el temen, i els garantix que tindran la perspectiva de viure per sempre (Malaquies 3:16 TNM; Apocalipsi 3:5; 20:12-15).
Joies espirituals
g00 8/7 11 § 3
Somriu, senta bé!
És important somriure? Potser recordem alguna ocasió quan algú ens va somriure i ens va fer sentir més relaxats; o al contrari, quan no ens va somriure i això ens va posar nerviosos o fins i tot ens va fer sentir rebutjats. Així que somriure sí que és important. Afecta tant a qui somriu com a la persona a qui estem somrient. La Bíblia parla de Job qui va dir dels seus adversaris: «Quan els somreia, no s’ho podien ni creure; la llum de la meua cara els reconfortava» (Job 29:24 TNM). «La llum» en la cara de Job segurament denotava l’alegria o l’entusiasme que sentia.
Lectura de la Bíblia
(Job 28:1-28) N’hi ha que excaven mines de plata i troben llocs on rentar l’or. 2 De la terra en trauen ferro; de les pedres foses, el coure. 3 L’home il·lumina la fosca i explora fins molt endins les pedres més amagades. 4 Obri pous lluny de les viles, treballa penjat al buit, oscil·lant, lluny dels altres humans. 5 La terra, pel damunt, fa eixir el blat i, per baix, sembla trasbalsada pel foc; 6 el safir ix de les pedres, també s’hi troba pols d’or. 7 El falcó desconeix aquests camins, no els albira ni l’ull del voltor; 8 no els han petjat les feres altives ni el lleó hi ha passat. 9 Però l’home treballa el sílex, capgira de soca-rel les muntanyes, 10 talla galeries a les roques i veu tot el que hi ha de preciós, 11 asseca les fonts d’aigua i trau a la llum els tresors amagats. 12 Però, on es troba la saviesa? On resideix la intel·ligència? 13 L’home ignora el preu que té, perquè no es troba en aquest món. 14 L’Abisme crida: «Jo no la tinc!» L’Oceà declara: «No és amb mi.» 15 No es pot comprar amb or massís ni es pot pagar a pes de plata. 16 No es canvia per l’or d’Ofir ni pel safir o per l’ònix. 17 Val més que l’or i el cristall, no l’hauries amb un vas d’or fi 18 ni amb el coral o el cristall de quars. La saviesa val molt més que les perles. 19 No la iguala el topazi de Cuix ni es canvia per l’or més refinat. 20 D’on ve, doncs, la saviesa? On resideix la intel·ligència? 21 Queda amagada als ulls de tot el món, no la veuen ni els ocells del cel. 22 L’Abisme i la Mort declaren: «N’hem sentit parlar només d’oïda.» 23 Però Déu coneix el camí que hi condueix, ell sap on podem trobar-la. 24 Ell contempla el món d’un cap a l’altre i veu tot el que hi ha davall del cel. 25 Quan fixava el pes del vent i mesurava el volum de l’aigua, 26 quan marcava els cicles de les pluges i el camí de les tempestes, 27 llavors mirava i sospesava la saviesa, ell la va fonamentar i va escrutar-la a fons. 28 I després va dir a l’home: «Venerar el Senyor és la saviesa; apartar-se del mal és la intel·ligència.»
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Com puc contribuir a la bona reputació del poble de Jehovà?»
(1 Corintis 4:9) Em pareix que a nosaltres, els apòstols, Déu ens ha col·locat els últims, com uns condemnats a mort: ens hem convertit en un espectacle per a tot l’univers, àngels i hòmens.
(1 Pere 2:12) Que la vostra manera de viure enmig dels pagans siga del tot correcta. Així, els qui ara vos calumnien acusant-vos de malfactors es fixaran en les vostres bones obres i glorificaran Déu el dia de la seua vinguda.
(Eclesiastés 10:1) Així com una mosca morta pot corrompre un perfum, un bri de neciesa pesa més que saviesa i honor.
DEL 25 AL 31 DE DESEMBRE
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU | JOB 30, 31
«El que Job va fer per a mantindre’s moralment net»
(Job 31:1) Havia fet pacte amb els meus ulls de no desitjar cap donzella.
Apartem la vista de coses que no servixen per a res
8 Els verdaders cristians no som immunes al desig dels ulls ni de la carn. Per això, la Bíblia ens anima a tindre autocontrol amb el que mirem i el que desitgem (1 Cor. 9:25 TNM, 27; llig 1 Jn. 2:15-17). Job va ser un home just que va reconéixer la forta relació que hi ha entre el que mirem i el que desitgem. De fet, va dir en Job 31:1 que havia fet un pacte amb els seus ulls «de no desitjar cap donzella». Però Job no només va rebutjar tocar a una dona d’una manera immoral, sinó que ni tan sols es va prendre la llicència de tindre eixe pensament. Més avant, Jesús va donar importància a la idea que havíem de mantindre la nostra ment neta de qualsevol pensament immoral quan va dir: «Tot aquell que continua mirant a una dona fins al punt de sentir passió per ella, ja ha comés adulteri amb ella en el seu cor» (Mat. 5:28 TNM).
(Job 31:2, 3) Quina és la part que Déu dóna des del cel, l’heretat que el Totpoderós fixa allà dalt? ¿No és el desastre per al malvat, l’adversitat per als malfactors?
w08 1/9 11 § 4
Pensem quin és el final del nostre camí
Abans d’emprendre qualsevol camí hem de preguntar-nos on ens portarà. Parar-nos a meditar en el final d’este camí pot ser suficient per a ajudar-nos a evitar prendre decisions que tinguen conseqüències desastroses com embarassos no desitjats, avorts, parelles trencades, una consciència culpable o malalties de transmissió sexual com el sida. El final del camí dels qui practiquen la immoralitat sexual està molt ben descrit per l’apòstol Pau en 1 Corintis 6:9, 10 on diu que «no posseiran en herència el Regne de Déu».
(Job 31:4) ¿No ho veu Déu, per on camine? ¿No compta tots els meus passos?
w10 15/11 5, 6 § 15,16
Jove, deixa que la Paraula de Déu et guie
15 Quan es posa més a prova la nostra lleialtat a Jehovà? Quan estem a soles o quan estem acompanyats? En el treball o en l’escola estem més pendents de qualsevol perill espiritual i les nostres defenses estan més alerta, però quan ens relaxem, les nostres defenses abaixen la guàrdia i som més vulnerables a qualsevol cosa que puga atacar els nostres principis morals.
16 Per què hauríem de voler servir a Jehovà inclús quan estem a soles? Perquè hem de recordar que amb el nostre comportament podem danyar els seus sentiments o alegrar el seu cor (Gèn. 6:5, 6; Prov. 27:11 TNM). A Jehovà li afecten les nostres accions «ja que ell mateix es preocupa» per nosaltres (1 Pe. 5:7). A més, ell vol que li fem cas perquè aixina ens anirà bé en la vida (Isa. 48:17, 18 TNM). En l’antic Israel, Jehovà patia quan alguns dels seus servents rebutjaven els seus consells (Sal. 78:40, 41). Per contra, Jehovà li tenia molt d’afecte al profeta Daniel. De fet, un àngel es va dirigir a ell dient-li «preferit de Déu» (Dan. 10:11). Per què? Perquè Daniel era lleial a Déu tant en públic com en privat (llig Daniel 6:11 [v. 10 TNM]).
Joies espirituals
(Job 31:35) Tant de bo que algú m’escoltara! Jo signe tot el que he dit! Que el Totpoderós responga! On és l’acta del meu acusador?
w05 15/11 11 § 3
L’art d’escoltar amb carinyo
Encara que els amics de Job van escoltar almenys deu dels seus discursos, Job va acabar dient: «Tant de bo que algú m’escoltara!» (Job 31:35). Per què? Perquè no el van fer sentir millor. Ni es van preocupar per Job ni van tractar d’entendre els seus sentiments, no van ser compassius ni empàtics a l’escoltar. En canvi, l’apòstol Pere ens aconsella: «Viviu tots units, tingueu els mateixos sentiments, estimeu els germans, sigueu afectuosos i humils» (1 Pere 3:8). Com podríem mostrar estos sentiments? Una manera seria preocupant-nos pels sentiments de l’altra persona i tractant d’entendre’ls. Per exemple, fent comentaris com: «què mal t’ho hauràs passat» o «t’hauràs degut sentir com si ningú t’entenguera». Una altra manera és expressar en les nostres paraules el que ens està dient l’altra persona, aixina mostrarem que hem comprés el que ens ha contat. Escoltar amb amor significa prestar atenció no només a les paraules, sinó també a les emocions que ens puga expressar.
Lectura de la Bíblia
(Job 31:15-40) ¿No ens ha fet Déu a tots iguals? ¿No ens ha teixit en les entranyes d’una mare? 16 ¿M’he tancat als precs dels pobres, he permés el plor de les viudes? 17 ¿He menjat sol el meu pa sense compartir-lo amb l’orfe? 18 Li he fet de pare des de la meua joventut. Des de les entranyes de la mare he estat el seu guia. 19 ¿He vist algú mort de fred sense vestit, un pobre sense roba per a cobrir-se, 20 i no han acabat beneint-me les seues espatles, calentes amb la llana dels meus corders? 21 Si he alçat la mà contra un orfe, quan veia a favor de mi el tribunal, 22 que se’m desconjunte l’espatla i el braç se’m trenque pel colze! 23 El flagell de Déu m’horroritza, no puc res davant la seua majestat. 24 ¿He posat en l’or la meua confiança, com si fóra allò que em donava seguretat? 25 ¿M’he alegrat per la meua gran fortuna, pel muntó de béns que he pogut guanyar? 26 Si, quan he vist el sol que resplendia i la lluna que avançava radiant, 27 el meu cor els ha adorat en secret i la meua mà els ha enviat un bes, 28 també això ho castigaria el meu jutge, perquè hauria renegat del Déu del cel. 29 ¿M’he alegrat quan el meu enemic queia, m’he congratulat quan l’ha ferit el mal? 30 La meua boca ni tan sols ha pecat desitjant-li la mort amb una maledicció. 31 Tots els meus hostes donen testimoni que s’han fartat de la carn que els repartia. 32 L’estranger no ha fet mai nit a la plaça, la meua porta ha estat oberta al qui passava. 33 ¿He encobert, com Adam, el meu pecat, he amagat dins del pit la meua culpa? 34 No em fa cap por l’opinió de la gent, ni m’espanta el rebuig dels familiars, ni estic callat sense gosar eixir a la porta. 35 Tant de bo que algú m’escoltara! Jo signe tot el que he dit! Que el Totpoderós responga! On és l’acta del meu acusador? 36 L’alçaré damunt de la meua espatla, me la posaré per corona. 37 Li donaré comptes dels meus passos, em presentaré com un príncep. 38 Si els meus camps m’acusen, si ploren els seus solcs 39 perquè he menjat debades els fruits amb la suor dels qui els cultiven, 40 que hi cresquen cards en lloc de blat, i l’herbassar en compte d’ordi! Ací s’acaben les paraules de Job.
MILLORA EN LA PREDICACIÓ
Discurs
g16.4 8, 9
Què diu la Bíblia sobre l’homosexualitat?
Què podem dir de les persones que tenen inclinacions homosexuals? Van nàixer aixina? No seria cruel dir que els seus actes i desitjos són incorrectes?
La Bíblia no explica la part biològica de l’homosexualitat, però sí que reconeix que algunes característiques poden estar molt arrelades en una persona. Aixina i tot, sí que parla de certes conductes, entre elles els actes homosexuals, que hauríem d’evitar si volem agradar a Déu (2 Corintis 10:4, 5).
Alguns diuen que la postura de la Bíblia és cruel. Però es basen en la premissa que hem d’actuar segons els nostres impulsos i que eixos impulsos sexuals són tan importants que no es deuen ni es poden controlar. No obstant, la Bíblia dignifica els humans a l’afirmar que sí que poden resistir eixos impulsos. A diferència dels animals, els humans podem elegir no deixar-nos portar per eixos impulsos (Colossencs 3:5 TNM).
Pensa en esta comparació: alguns experts afirmen que hi ha comportaments com l’agressivitat que poden tindre una causa biològica. La Bíblia no parla específicament de la part biològica de l’agressivitat, però sí que reconeix que algú pot ser «rabiüt» o tindre «mal geni» (Proverbis 22:24; 29:22). Aixina i tot, la Bíblia ens aconsella: «Deixa de costat la ira, renuncia a la fúria; no t’irrites, no siga cosa que faces el mal» (Salm. 37:8 TNM; Efesis 4:31).
Segur que tot el món coincidiria amb este consell i mai pensaria que és cruel demanar a les persones amb tendències agressives que es controlen. De fet, inclús els experts que creuen que la ira està arrelada en la genètica d’una persona s’esforcen molt per ajudar a estes persones a canviar.
Els testimonis de Jehovà tenen una postura similar cap a qualsevol conducta que entre en conflicte amb les normes de la Bíblia, el que inclou els actes sexuals entre dos persones del sexe oposat que no estiguen casades. En estos casos, este consell de la Bíblia també aplica: «Que cadascú sàpia dominar el seu propi cos amb santedat i amb respecte, sense deixar-se endur per la passió» (1 Tessalonicencs 4:4, 5).
VISQUEM COM A CRISTIANS
«Per què és perjudicial la pornografia?»
(1 Corintis 6:9, 10) ¿No sabeu que els injustos no posseiran en herència el Regne de Déu? No vos feu il·lusions! Ni els qui porten una vida immoral, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els pervertits, ni els qui tenen relacions sexuals amb altres hòmens, 10 ni els qui roben, ni els usurers, ni els embriacs, ni els calumniadors, ni els lladres no posseiran en herència el Regne de Déu.
(Mateu 5:28 EV) Doncs, jo us dic que tot aquell que mira una dona amb desig, ja comet adulteri amb ella en el seu cor.
EXEMPLES DE CONVERSACIONS
(Job 26:7) Déu estén el nord del cel damunt del buit, penja la terra sobre el no-res.