Referències del Quadern d’activitats
DEL 7 AL 13 DE JULIOL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 21
Principis que ens ajuden a tindre un matrimoni feliç
Com podeu prendre bones decisions?
És molt probable que si prens una decisió precipitada, t’isca malament. Proverbis 21:5 (TNM) diu: «Amb tota seguretat, els plans del qui és faener tindran bons resultats; en canvi, tot aquell que es precipita acabarà en la pobrea». Per exemple, si un adolescent s’enamora cegament, s’ho ha de pensar molt bé abans de formalitzar una relació que el duga al matrimoni. Si no, podria experimentar el que va dir William Congreve, un dramaturg anglés del segle XVIII: «Els que amb pressa es casen, temps tindran de penedir-se’n».
(Proverbis 21:2) L’home creu sempre que els seus camins són dreturers, però el Senyor és qui sospesa les intencions del cor.
(Proverbis 21:4) Mirada altiva i cor ambiciós: tot el que fan els malvats és roí.
g 7/08 7 § 2
Com tindre un matrimoni feliç
Sigues humil. «No feu res motivats per un esperit conflictiu o egocèntric. Més bé, amb humiltat, considereu que els altres són superiors a vosaltres» (Filipencs 2:3). Molts dels conflictes sorgixen perquè els cònjuges es culpen mútuament dels problemes, en comptes de ser humils i pensar en el bé de l’altre. Quan sorgix un desacord, la humiltat t’ajudarà a no encabotar-te en eixir-te’n amb la teua.
(Proverbis 21:19) Val més viure al desert que amb dona busca-raons i de mal geni.
w06 15/9 28 § 13
«Disfruta amb l’esposa de la teua joventut»
13 I si hi ha tensió en el vostre matrimoni per culpa de la manera com es tracteu? En eixe cas, buscar una solució requerirà esforç. Per exemple, pot ser que parlar-vos malament s’haja convertit en un hàbit (Proverbis 12:18). Esta manera de tractar-vos podria tindre efectes devastadors. Proverbis 21:19 diu: «Val més viure al desert que amb dona busca-raons i de mal geni». Esposes, podríeu preguntar-vos: «Se li fa difícil al meu marit conviure amb mi per culpa de la meua actitud?». Per una altra banda, la Bíblia diu als marits: «Continueu estimant les vostres esposes i no vos enfadeu amargament amb elles» (Colossencs 3:19). Marits, podríeu preguntar-vos: «Sóc tan gelat amb la meua dona que ella es veu temptada a buscar consol en un altre lloc?». Per descomptat, no hi ha excusa per a la immoralitat sexual. Però com lamentablement açò pot passar, és bo que parleu dels problemes amb sinceritat.
Joies espirituals
(Proverbis 21:13) Qui no escolta el clam del pobre no obtindrà resposta quan cride ell.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 21:1-18) El cor del rei, en mans del Senyor, és com l’aigua dels recs: el gira cap a on vol. 2 L’home creu sempre que els seus camins són dreturers, però el Senyor és qui sospesa les intencions del cor. 3 La pràctica del dret i la justícia, el Senyor la prefereix als sacrificis. 4 Mirada altiva i cor ambiciós: tot el que fan els malvats és roí. 5 Els projectes del diligent porten guanys; els de l’impacient, només pèrdues. 6 Fortuna guanyada amb engany: fum que es desfà, parany mortal. 7 La pròpia violència arrabassa els malvats, ja que es neguen a obrar rectament. 8 El camí del criminal és tortuós, la conducta de l’innocent és recta. 9 Val més viure en un racó de terrat que en casa espaiosa amb dona busca-raons. 10 El malvat cobeja, tot ell, la maldat; ni tan sols li fa goig un amic. 11 El càstig de l’insolent alliçona l’ignorant; quan el savi rep una lliçó, augmenta el seu saber. 12 El just mira la casa dels malvats: veu com els cau damunt la desgràcia. 13 Qui no escolta el clam del pobre no obtindrà resposta quan cride ell. 14 Un present fet amb discreció apaga la ira, un regal de sotamà calma el furor. 15 El just s’alegra que es faça justícia; però això, al malfactor, li causa terror. 16 El qui s’aparta del camí sensat acabarà en companyia dels morts. 17 Acabarà miserable el qui busca plaers, l’amic de vi i perfums no s’enriquirà. 18 El malvat servirà de rescat per al just; el pèrfid, per a l’home honrat.
DEL 14 AL 20 DE JULIOL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 22
Principis que ens ajuden a educar els nostres fills
w19.12 26 § 17-19
Pares, eduqueu els vostres fills per a que estimen a Jehovà
17 Comenceu a educar els vostres fills des de ben menuts. Pares, quant més prompte comenceu a educar-los millor (Prov. 22:6). Eunice i Loida, la mare i la iaia de Timoteu, ho van fer aixina a l’instruir-lo «des de ben xicotet» (2 Tim. 1:5; 3:15). Amb el temps, Timoteu va acompanyar a Pau en els seus viatges missionals.
18 Jean-Claude i Peace, una parella de la costa d’Ivori, van ensenyar als seus sis fills a estimar i a servir a Jehovà. Què els va ajudar a conseguir-ho? Van seguir l’exemple d’Eunice i Loida. Ells diuen: «Vam inculcar la paraula de Déu en els nostres fills pràcticament des que van nàixer» (Deut. 6:6, 7).
19 Què significa inculcar la paraula de Déu en els teus fills? Inculcar significa ‘introduir en el pensament una idea, un avís, un concepte a força d’insistència’. Per a fer-ho, els pares necessiten passar temps regularment amb els seus xiquets. Encara que a voltes pot ser frustrant haver de repetir tant les mateixes coses, els pares ho han de vore com una manera d’ajudar els seus fills a entendre la Paraula de Déu i aplicar-la.
(Proverbis 22:15) La neciesa s’agarra al cor dels jóvens: una correcció ben donada els la llevarà.
w06 1/4 9 § 4
Pares, doneu un bon exemple als vostres fills
Està clar que els xiquets són xiquets i que alguns tenen la tendència a portar la contrària i a ser desobedients (Gènesi 8:21). Què podeu fer els pares? Proverbis 22:15 diu: «La neciesa s’agarra al cor dels jóvens: una correcció ben donada els la llevarà». Alguns pensen que este consell és cruel i que està desfasat. Per descomptat, la Bíblia està en contra de qualsevol tipo de violència i abús. Però sí que reconeix que els pares tenen l’autoritat per a disciplinar de manera ferma i amorosa els seus fills. Esta disciplina demostra que es preocupen pel benestar present i futur dels fills (Hebreus 12:7-11).
Joies espirituals
(Proverbis 22:29) Fixa’t en l’home llest en la faena: al servici de reis el veuràs, no al servici d’un qualsevol.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 22:1-19) És millor bona fama que grans riqueses; caure en gràcia, que plata i or. 2 Ric i pobre coincideixen en això: a tots dos els ha fet el Senyor. 3 L’astut veu venir la malvestat i busca refugi, però l’incaut continua avant i ho paga car. 4 Venerar el Senyor és fruit de la humilitat: porta riquesa, honor i llarga vida. 5 El camí del fals és ple d’espines i paranys: qui vol guardar la seua vida se n’aparta. 6 Inicia el jove en el camí que ha de seguir: ni quan siga vell no se n’apartarà. 7 El ric domina els pobres, el qui ampra és esclau del creditor. 8 Qui sembra injustícia recull desgràcies: la vara de la seua fúria es trencarà. 9 Serà beneït el qui és generós, el qui dóna al pobre el seu pa. 10 Fes fora l’insolent i se n’aniran les baralles: s’hauran acabat disputes i ofenses. 11 El rei estima els nets de cor, és amic dels qui parlen amb gràcia. 12 El Senyor vetla per fer saber la veritat i descobreix l’engany del traïdor. 13 Diu el gandul: «A fora hi ha un lleó! A veure si em matarà al mig del carrer!» 14 La boca de la prostituta és un clot profund; hi caurà l’home amb qui el Senyor s’indigna. 15 La neciesa s’agarra al cor dels jóvens: una correcció ben donada els la llevarà. 16 Qui oprimeix el pobre, al final el veurà ric; qui dóna al ric, segur que s’empobrirà. 17 Para atenció i escolta les sentències dels savis, fes cas del meu saber; 18 t’agradarà guardar-les dins de tu, tin-les totes a punt en els teus llavis. 19 Hui te les faig saber també a tu, perquè poses en el Senyor la confiança.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Sigues pacient, però no permissiu
(Proverbis 20:5) Aigua profunda és la intenció de l’home: el qui és sagaç l’arriba a pouar.
(Proverbis 6:20) Fes cas, fill meu, del mestratge del pare, no rebutges la instrucció de la mare.
(Proverbis 23:13) No estalvies a un jove la correcció, perquè, si li pegues, no morirà;
DEL 21 AL 27 DE JULIOL
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 23
Principis que ens ajuden amb l’ús de l’alcohol
(Proverbis 23:20, 21) No vages amb els qui beuen vi ni amb els qui es farten de carn: 21 tant els bevedors com els farts s’arruïnen; no fan més que dormir i es vestiran de draps.
(Proverbis 23:29, 30) De qui són els ais? De qui els uis? De qui les baralles? De qui els gemecs? A qui van a parar les garrotades? Qui té la mirada enterbolida? 30 El qui s’avicia amb la beguda, que no para de fer el tastavins.
(Proverbis 23:33-35) Els teus ulls veuran quimeres i no t’eixiran més que incoherències. 34 Et sentiràs com bressolat en alta mar, com si t’engronsares en el pal major. 35 «M’han pegat, però no em fa mal! M’han estovat, però no me’n sent! Quan m’acabaré de desvetlar? Encara tornaré a demanar vi!»
(Proverbis 23:31, 32) No mires el vi quan vermelleja, quan fa l’ullet dins de la copa. Tan suau com és quan entra, 32 i acaba mossegant com una serp, picant com l’escurçó.
Joies espirituals
(Proverbis 23:21) tant els bevedors com els farts s’arruïnen; no fan més que dormir i es vestiran de draps.
w04 1/11 31 § 2
Preguntes dels lectors
L’obesitat podria ser un senyal de glotoneria, però no és aixina en tots els casos. Encara que una persona podria tindre sobrepés com a resultat de la seua alimentació, també és cert que els factors hereditaris poden contribuir a l’obesitat. El diccionari definix obesitat com ‘malaltia que consistix en l’augment patològic del greix del cos en una persona, que provoca un pes superior al normal’. Mentres que glotoneria la definix com ‘acció de menjar excessivament i amb ànsia’. Per això hem de tindre present que, mentres que l’obesitat és una condició física, la glotoneria és una actitud mental. Aixina que la glotoneria no està determinada pel pes de la persona, sinó per la seua actitud cap al menjar. Per exemple, algú podria tindre una talla normal, o inclús estar prim, i aixina i tot ser un glotó. A més, lo que es considera com el pes ideal varia molt d’un lloc a un altre.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 23:1-24) Convidat a la taula d’un senyor, pensa davant de qui et trobes; 2 refrena la teua fam, ni que sigues de molta vida; 3 no deleres els seus bons menjars, que et podrien comprometre. 4 No t’impacientes per ser ric, deixa de capficar-t’hi. 5 Mires la riquesa, i ja no hi és: sap fer-se eixir ales, vola com una àguila cel enllà. 6 No menges a la taula de l’avar, no deleres els seus bons menjars, 7 que són com un cabell a la gola. «Menja i beu», et diu, però no t’ho diu de cor. 8 Vomitaràs el mos que has engolit, hauràs malgastat les teues bones paraules. 9 No mires de fer-te escoltar pel neci: trobarà nècies les teues paraules. 10 No canvies les fites antigues, ni et fiques als terrenys dels orfes: 11 tenen un poderós defensor, que contra tu defendrà la seua causa. 12 Obri el cor a la correcció, para l’orella al que diu la gent amb enteniment. 13 No estalvies a un jove la correcció, perquè, si li pegues, no morirà; 14 si li dónes bastonades, li salvaràs la vida. 15 Fill meu, si el teu cor es fa savi, també el meu cor se n’alegra; 16 tot jo ho celebraré quan parlaràs honradament. 17 No tingues enveja dels pecadors, ans venera el Senyor tot el dia; 18 perquè certament hi ha un després, i la teua esperança no serà decebuda. 19 Tu, fill meu, escolta i posa enteniment, procura encaminar el teu cor. 20 No vages amb els qui beuen vi ni amb els qui es farten de carn: 21 tant els bevedors com els farts s’arruïnen; no fan més que dormir i es vestiran de draps. 22 Escolta el teu pare: ell t’ha engendrat. No menysprees la teua mare perquè s’ha fet vella. 23 Adquireix la veritat i no te’n desfaces, no abandones la saviesa, la instrucció i la intel·ligència. 24 El pare del just s’omplirà de goig; qui té un fill sensat se n’alegrarà.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Hauria de servir alcohol o no?
(Eclesiastés 7:16-18) No vulgues ser massa bo ni tornar-te massa savi: et podries destruir a tu mateix. 17 Tampoc no vulgues ser massa roí ni et vulgues tornar neci: podries morir abans d’hora. 18 Convé que agafes això, però sense deixar-te escapar allò: el qui reverencia Déu ho aconsegueix tot junt.
DEL 28 JULIOL AL 3 D’AGOST
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 24
Enfortix-te per a fer front a les adversitats
(Proverbis 24:5) L’home savi és realment fort, l’home expert consolida el seu poder.
w09 15/12 18 § 12, 13
Mantingam el goig a pesar dels problemes
12 Proverbis 24:10 (TNM) diu: «Si et desanimes en els moments difícils, et faltaran les forces». I un altre proverbi afig: «L’home content fa bona cara, l’home afligit està abatut» (Prov. 15:13). Alguns cristians estan tan desanimats que deixen de llegir i meditar en la Bíblia. Les seues oracions es tornen mecàniques i poden arribar a allunyar-se de la resta dels germans. Si esta situació s’allarga molt en el temps, pot ser molt perillós (Prov. 18:1, 14).
13 D’altra banda, ser positius ens ajudarà a centrar-nos en aspectes de la nostra vida que ens fan feliços. David va escriure: «Fer la teua voluntat, oh Déu meu, és un plaer per a mi» (Sal. 40:8 TNM). Quan les coses ens van malament, l’últim que hauríem de fer és abandonar la nostra rutina espiritual. De fet, centrar-nos en activitats que ens fan feliços és un antídot contra el desànim. I Jehovà ens diu que llegir i estudiar la seua Paraula regularment ens farà feliços (Sal. 1:1, 2; Jau. 1:25). Tant en la Bíblia com en les reunions escoltem «paraules afables» que ens poden alçar l’ànim (Prov. 12:25; 16:24).
(Proverbis 24:16) ni que caiguera set vegades, s’alçaria. Els malvats, en canvi, s’afonen en el mal.
Joies espirituals
(Proverbis 24:27) Assegura la faena de fora, acaba els treballs del camp, i després podràs construir-te la casa.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 24:1-20) No tingues enveja dels malvats ni desitges la seua companyia: 2 no maquinen més que violències, sols parlen de fer mal. 3 Cal saviesa per a construir una casa i prudència per a consolidar-la; 4 gràcies al saber quedaran plenes les cambres amb molts objectes preciosos i bonics. 5 L’home savi és realment fort, l’home expert consolida el seu poder. 6 Has de planejar ben bé la guerra: la victòria depén de molts consellers. 7 L’estúpid no té accés a la saviesa, en el tribunal no sap obrir la boca. 8 Al qui maquina maldats l’anomenen intrigant. 9 El neci intriga per pecar; la gent detesta l’insolent. 10 Si et desanimes en la desgràcia vol dir que el teu coratge és escarransit. 11 Allibera els condemnats a mort, mira de salvar els qui van al suplici. 12 Per més que digues que no en sabíeu res, prou que ho sap el qui sospesa els cors. Ho sap el qui vigila la teua vida: ell pagarà a cadascú segons les seues obres. 13 Menja mel, fill meu, que és bona, la bresca et serà dolça al paladar. 14 Sàpies què serà per a tu la saviesa: si la trobes, tindràs un després i la teua esperança no serà decebuda. 15 Malvat, no espies el recer del just, no destruïsques el seu jaç: 16 ni que caiguera set vegades, s’alçaria. Els malvats, en canvi, s’afonen en el mal. 17 No t’alegres quan cau el teu enemic; si entropessa, no ho celebres: 18 el Senyor, que ho veu, no s’hi complauria i retiraria el càstig contra ell. 19 No t’encengues contra els qui fan el mal, no t’exaltes contra els malvats: 20 no hi ha un després per al malèfic, el malvat serà llàntia que s’apaga.
VISQUEM COM A CRISTIANS
Ajudem-nos els uns als altres en les adversitats
(1 Reis 13:6) Llavors el rei va demanar a l’home de Déu: «Aplaca el Senyor, el teu Déu! Intercedeix per mi, que puga tornar la mà arrere!». L’home de Déu va aplacar el Senyor, i el rei pogué tornar arrere la mà, que va quedar com abans.
DEL 4 AL 10 D’AGOST
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 25
Principis que ens ajuden a parlar sàviament
(Proverbis 25:11) Una paraula dita a temps és poma d’or amb filigranes d’argent.
w15 15/12 19 § 6, 7
La llengua és poderosa: utilitza-la bé
6 Les paraules de Proverbis 25:11 demostren molt bé la importància de triar el moment adequat per a parlar: «Una paraula dita a temps és poma d’or amb filigranes d’argent». Una poma d’or ja seria molt bonica per si mateixa, però si l’emmarquem amb filigranes de plata, encara ressaltaria més la seua bellesa. De manera pareguda, el que diem serà molt més efectiu i atraient si triem bé el moment de parlar. Com?
7 Si no triem bé el moment per a dir les coses, no podrem ajudar a la persona encara que les nostres paraules siguen just lo que necessita escoltar (llig Proverbis 15:23). Per exemple, en març del 2011 un terratrèmol i un tsunami van devastar parts de l’est del Japó, van destruir ciutats senceres i més de 15.000 persones perderen la vida. Encara que els Testimonis locals també sofriren pèrdues, van aprofitar l’oportunitat per a consolar amb la Bíblia els seus veïns. Però els germans van vore que no era apropiat parlar-los de l’esperança de la resurrecció just en eixe moment, ja que les persones eren budistes i coneixien molt poc o gens les ensenyances bíbliques. Aixina que se centraren en donar-los suport emocional i explicar-los amb la Bíblia perquè els passen coses roïnes a les persones innocents.
(Proverbis 25:15) A força de paciència el jutge es calma, la llengua dolça pot trencar un os.
w15 15/12 21 § 15, 16
La llengua és poderosa: utilitza-la bé
15 La manera de dir les coses és igual d’important que el que diem. Quan Jesús va parlar en la sinagoga del seu poble, Natzaret, els qui l’escoltaven «es quedaven meravellats per les paraules tan boniques que eixien de la seua boca» (Lluc 4:22). Ser amable al parlar no li resta força a les nostres paraules. De fet, pot fer que el que diguem siga més persuasiu i arribe al cor (Proverbis 25:15). Podem imitar a Jesús si som amables al parlar i tenim en compte els sentiments dels altres. Per exemple, a Jesús se li va trencar el cor quan va vore l’esforç que feia la gent per escoltar-lo, i «va començar a ensenyar-los moltes coses» (Marc 6:34). Ni tan sols quan els seus enemics l’insultaren, els va parlar malament (1 Pere 2:23).
16 És més difícil parlar-li amb tacte a algú que coneixes molt bé ja que l’excés de confiança pot fer que es perden les formes. Això és el que ens podria passar amb familiars o amics íntims de la congregació. Encara que Jesús tenia molta amistat amb els seus deixebles, ¿li va donar això la llibertat per a parlar-los malament? Al contrari, quan els seus deixebles discutiren sobre qui era el més gran, Jesús els va corregir amb paraules carinyoses i els va posar a un xiquet com a exemple (Marc 9:33-37). Els ancians poden imitar a Jesús donant consell «amb un esperit dòcil» (Gàlates 6:1).
(Proverbis 25:25) Aigua fresca en gola resseca són bones notícies de terra llunyana.
w95 1/4 17 § 8
Com motivar-nos a mostrar amor i a fer bones obres
8 Tots podem animar els altres a servir a Jehovà amb el nostre exemple, i això és el que Jesús va fer. Ell estimava la predicació i l’enaltia; de fet, deia que era com el seu aliment (Joan 4:34; Romans 11:13). Eixe entusiasme pot ser contagiós. Per això, és important que els altres vegen que disfrutes de la predicació. Una cosa que pots fer és compartir les teues bones experiències amb els germans, però evita presumir. Quan convides a altres a predicar amb tu, ajuda’ls a disfrutar de parlar amb les persones del nostre Magnífic Creador, Jehovà (Proverbis 25:25).
Joies espirituals
(Proverbis 25:28) Ciutat oberta i sense muralles és l’home que no sap dominar-se.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 25:1-17) També aquests proverbis són de Salomó. Van ser recollits pels escribes d’Ezequies, rei de Judà. 2 Honora Déu el qui manté secretes les coses; escrutar-les és l’honor dels reis. 3 El cel, tan alt, la terra, tan profunda, i el pensament dels reis, són coses inescrutables. 4 Separa les escòries de la plata i l’argenter en farà una copa; 5 separa del rei el mal conseller i el tron s’afermarà en la justícia. 6 No et busques honors davant del rei ni et poses en el lloc dels importants. 7 Val més que et diguen: «Puja ací dalt», que no veure’t rebaixat davant d’un noble. Ni que tu mateix veges algú cometent un delicte, 8 no t’afanyes a dur-lo a juí: què faries al capdavall si l’altre demostrava que t’has equivocat? 9 Defén-te contra el qui t’acusa, però no divulgues confidències d’un altre: 10 t’increparà el qui ho senta i no et trauràs de damunt la mala fama. 11 Una paraula dita a temps és poma d’or amb filigranes d’argent. 12 Al qui l’escolta, la correcció del savi li és com anell d’or, com collaret d’or vell. 13 Frescor de neu al mig de la sega és el missatger fidel per al qui l’envia: reanima el seu senyor. 14 Nuvolades i ventades sense ni una gota és el qui promet i no dóna. 15 A força de paciència el jutge es calma, la llengua dolça pot trencar un os. 16 Si trobes mel, menja’n només per la fam que tingues, perquè si te’n fartes la vomitaràs. 17 Escatima les visites a la casa del veí; si se’n farta t’avorrirà.
DE L’11 AL 17 D’AGOST
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 26
Mantín-te llunt dels necis
(Proverbis 26:1) Com la neu a l’estiu i la pluja a la sega, també els honors donats al neci són fora de lloc.
it-2 249 § 1
Pluja
Estacions. En la terra promesa hi han dos estacions principals: l’estiu, que és l’estació seca, i l’hivern, que és l’estació plujosa (compara-ho amb Sl 32:4; Ct 2:11). Des de mitjans d’abril fins a mitjans d’octubre, que coincidix amb el període de la sega, plou molt poc. De fet, Proverbis 26:1 mostra que la pluja durant l’època de la sega no era normal (compara-ho amb 1Sa 12:17-19).
(Proverbis 26:3) Per al cavall, tralla; per a l’ase, brida; l’esquena dels necis necessita garrot.
w87 1/10 19 § 12
La disciplina dona fruit pacífic
12 Proverbis 26:3 diu: «Per al cavall, tralla; per a l’ase, brida; l’esquena dels necis necessita garrot». Per tant, amb algunes persones pot ser que s’hagen de prendre mesures de disciplina més dràstiques. De fet, a voltes Jehovà va deixar que el seu poble patira les conseqüències de les males accions que havien comés, tal com s’indica en el Salm 107:11-13: «S’havien rebel·lat contra els plans divins i havien menyspreat els designis de l’Altíssim. El seu cor defallia, afligit; queien, i ningú no els ajudava. En les seues penes cridaren al Senyor, i els salvà d’aquell perill». Aixina i tot, alguns són tan cabuts que no responen a cap tipo de disciplina: «L’home que va a la seua encara que el reprenguen, serà esclafat en un instant, sense remei» (Proverbis 29:1).
(Proverbis 26:6) Qui confia un missatge a un neci es talla els propis peus, s’atipa de violència.
it-1 502 § 4
Coixo, Coixera
Ús proverbial. El savi rei Salomó va dir: «Qui confia un missatge a un neci es talla els propis peus [és com si es quedara coixo], s’atipa de violència» (Pr 26:6). Per tant, aquell que li demana a un neci que l’ajude en els seus projectes està anant en contra dels seus propis interessos, com si els mutilara en certa forma. Pot estar segur que els seus plans no arribaran a bon port i es perjudicarà a si mateix.
Joies espirituals
(Proverbis 26:4) No respongues al neci amb neciesa, no fóra que t’igualares amb ell.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 26:1-20) Com la neu a l’estiu i la pluja a la sega, també els honors donats al neci són fora de lloc. 2 Com ocell que aleteja i oroneta que vola, una maledicció sense motiu no té cap efecte. 3 Per al cavall, tralla; per a l’ase, brida; l’esquena dels necis necessita garrot. 4 No respongues al neci amb neciesa, no fóra que t’igualares amb ell. 5 Respon al neci amb neciesa, no fóra que es creguera ser savi. 6 Qui confia un missatge a un neci es talla els propis peus, s’atipa de violència. 7 El proverbi en boca d’un neci s’aguanta tant com les cames d’un coix. 8 Qui honora un neci és com si lligara una pedra a la fona. 9 Card brandat per un embriac és el proverbi pronunciat pel neci. 10 Arquer que dispara contra tots és qui lloga un neci o un passavolant. 11 Com gos que retorna al seu vòmit, el neci repeteix la seua neciesa. 12 ¿Veus un home que es pensa ser savi? Més es pot esperar d’un neci que no d’ell. 13 Diu el gandul: «Al camí hi ha una fera, un lleó pels carrers!» 14 Com la porta gira per les frontisses, es gira el gandul dins del llit. 15 El gandul fica la mà al plat, però no té esme de portar-la a la boca. 16 El gandul es creu més savi que set hòmens experts. 17 Agafa un gos per les orelles, el qui es fica, tot passant, en baralles d’un altre. 18 Semblant al boig que dispara fletxes i tions mortals 19 és qui enganya els altres i els diu: «Era de per riure!» 20 Sense llenya, el foc s’apaga; sense instigador, s’acaba la disputa.
DEL 18 AL 24 D’AGOST
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 27
Com ens beneficia tindre amics verdaders
(Proverbis 27:5, 6) Val més correcció franca que un amic que calla els defectes. 6 Els retrets d’un amic són lleials; són traïdors els besos d’un enemic.
Jehovà valora que els seus servents siguen humils
12 La persona humil agraïx els consells. Posem un exemple: imagina que estàs en una reunió i, després de parlar amb diferents germans, algú et porta a un costat i et diu discretament que tens un tros de menjar entre les dents. Sense dubte et fa vergonya, però veritat que aprecies que t’ho haja dit? De fet, segur que desitjaries que t’ho hagueren dit abans. De la mateixa manera, hauríem d’apreciar humilment que el nostre germà tinga el valor per a aconsellar-nos quan ho necessitem i vore’l com el nostre amic, no com el nostre enemic (llig Proverbis 27:5, 6; Gàl. 4:16).
(Proverbis 27:10) No abandones el teu amic ni l’amic del teu pare. En la desgràcia no córregues a casa del teu germà: val més un veí prop que un germà lluny.
it-2 1185 § 6
Proïsme
Un amic verdader és aquell en qui es pot confiar perquè és fidel i podem acudir a ell quan el necessitem, com diu Proverbis 27:10: «No abandones el teu amic ni l’amic del teu pare. En la desgràcia no córregues a casa del teu germà: val més un veí prop que un germà lluny». Ací l’escriptor ens recorda que hem de valorar i apreciar l’ajuda dels nostres amics. Per exemple, en una situació en què necessitem ajuda, pot ser que un amic íntim estiga en una millor posició d’ajudar-nos que un familiar que està llunt i tal volta no puga o no estiga preparat per a fer-ho.
Joies espirituals
w06 15/9 19 § 12
Punts destacats del llibre de Proverbis
La manera com reaccionem quan ens alaben demostrarà la classe de persones que som. Si eixa alabança ens mou a reconéixer que li ho devem tot a Jehovà i ens motiva a continuar servint-lo, demostrarem que som humils. Per contra, l’orgull farà que ens cregam superiors quan ens alaben.
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 27:1-17) No cantes victòria per demà, que no saps què et porta el dia de hui. 2 Que t’alabe la boca d’un altre, la paraula d’un estrany, no la teua. 3 La pedra és pesant i feixuga l’arena, però penes més feixugues et durà el neci. 4 La ira és cruel, el furor devastador; però la gelosia, qui la podrà resistir? 5 Val més correcció franca que un amic que calla els defectes. 6 Els retrets d’un amic són lleials; són traïdors els besos d’un enemic. 7 Qui està fart, la mel i tot menysprea; l’afamat troba dolç el que és amarg. 8 Com ocell que deixa el niu, l’home que se’n va del seu país. 9 El perfum i l’encens alegren el cor; la tendresa de l’amic val més que la pròpia opinió. 10 No abandones el teu amic ni l’amic del teu pare. En la desgràcia no córregues a casa del teu germà: val més un veí prop que un germà lluny. 11 Sigues sensat, fill meu: el meu cor s’alegrarà i podré tapar la boca als qui m’ultratgen. 12 L’astut veu venir la maldat amagada, però l’incaut continua avant i ho paga car. 13 Accepta el mantell d’un foraster que el té empenyorat, i després empenyora’l a favor d’un desconegut. 14 Qui saluda el veí a grans crits quan s’alça és com si l’insultara. 15 Gotera incessant en dia de pluja i dona busca-raons s’assemblen: 16 aturar-la és voler aturar el vent o voler agafar oli amb la mà. 17 El ferro és igual al ferro, i un home és igual a un altre.
DEL 25 AL 31 D’AGOST
TRESORS DE LA PARAULA DE DÉU PROVERBIS 28
La diferència entre el malvat i el just
(Proverbis 28:1) Encara que no el perseguisquen, el malvat fuig; el just, en canvi, se sent segur com un lleó.
w93 15/5 26 § 2
Seguixes a Jehovà plenament?
«EL JUST [...] se sent segur com un lleó» (Proverbis 28:1). Les persones justes exercixen fe, confien plenament en la Paraula de Déu i mostren valentia al continuar servint a Jehovà davant de qualsevol perill.
(Proverbis 28:5) Els malvats no comprenen el dret, els qui busquen el Senyor ho comprenen tot.
it-1 820 § 3
Enteniment
Els que se separen de la Font. La persona que decidix desobeir comença a deixar de costat a Jehovà a l’hora de fer plans i prendre decisions (Jb 34:27). Estes persones permeten que el seu cor les cegue, no veuen el mal camí que han pres i perden l’enteniment (Sl 36:1-4). Encara que diuen servir a Déu, preferixen seguir les normes del món abans que les de Jehovà (Is 29:13, 14). Justifiquen i excusen la seua conducta com si només fora un joc (Pr 10:23). Els seus raonaments s’han pervertit tant que arriben a l’extrem de pensar que Déu no pot vore el seu mal comportament (Sl 94:4-10; Is 29:15, 16; Jr 10:21). Aixina que en realitat amb la seua manera d’actuar estan dient: «Déu no és res», i deixen a Déu fora de l’equació (Sl 14:1-3). Com no es deixen guiar pels principis divins, no poden jutjar els assumpts correctament ni vore els problemes amb claredat. Tampoc poden avaluar els factors involucrats ni arribar a prendre bones decisions (Pr 28:5).
(Proverbis 28:6) Val més el pobre que viu honradament que l’home tortuós, per ric que siga.
it-1 1244 § 4
Integritat
Mantindre’ns íntegres no depén de les nostres pròpies forces, sinó de la nostra fe i confiança en Jehovà i en el seu poder salvador (Sl 25:21). Jehovà promet que serà un «escut» i una «fortalesa» i que protegirà el camí d’aquells que li són fidels (Pr 2:6-8 TNM; 10:29; Sl 41:13 [Sl 41:12 TNM]). A més, l’esforç constant dels servents de Jehovà per guanyar-se la seua aprovació els dona estabilitat en les seues vides i els permet no desviar-se de la seua meta (Sl 26:1-3; Pr 11:5; 28:18). Job no donava crèdit quan veia que els innocents patien per culpa de la governació dels malvats i que inclús morien junt amb ells. Però Jehovà assegura que està pendent dels honrats i els promet que la seua herència serà eterna i que tindran un futur pacífic i feliç (Jb 9:20-22; Sl 37:18, 19, 37; 84:11; Pr 28:10). Com en el cas de Job, el verdader valor d’una persona no està en les seues riqueses, sinó en la seua integritat (Pr 19:1; 28:6). Si els fills tenen pares amb estes qualitats, poden estar molt contents perquè han rebut un excel·lent exemple i poden disfrutar de la bona reputació i respecte que s’han guanyat els seus pares (Pr 20:7).
Joies espirituals
(Proverbis 28:14) Feliç l’home que sempre està alerta!; però l’obstinat caurà en la desgràcia.
w01 1/12 11 § 2
Pots evitar un infart espiritual
L’excés de confiança. Abans de patir un infart, moltes persones pensaven que tenien una salut molt bona. Rebutjaven o inclús es burlaven de fer-se revisions mèdiques, afirmant que eren totalment innecessàries. De manera pareguda, molts germans que porten anys en la veritat potser pensen que està tot bé, aixina que no li donen importància a fer-se revisions o autoexàmens en sentit espiritual fins que ocorre el desastre. Per això, és molt important tindre present este consell que ens va donar l’apòstol Pau sobre l’excés de confiança: «Qui es pense que està dret, que mire de no caure». La prudència ens ajudarà a reconéixer que som imperfectes i que devem fer-nos autoexàmens en sentit espiritual regularment (1 Corintis 10:12; Proverbis 28:14).
Lectura de la Bíblia
(Proverbis 28:1-17) Encara que no el perseguisquen, el malvat fuig; el just, en canvi, se sent segur com un lleó. 2 En un país revoltat, els governants es multipliquen; amb un sol home sagaç i expert, el dret retorna. 3 Un home pobre que explota els dèbils és pluja torrencial que s’emporta la collita. 4 Els qui abandonen la Llei aplaudeixen el malvat, els qui la guarden combaten els qui l’abandonen. 5 Els malvats no comprenen el dret, els qui busquen el Senyor ho comprenen tot. 6 Val més el pobre que viu honradament que l’home tortuós, per ric que siga. 7 Qui guarda la Llei és un fill intel·ligent; avergonyeix el seu pare qui s’ajunta amb perduts. 8 Qui augmenta el cabal prestant a usura arreplega a favor del qui s’apiada dels pobres. 9 Qui fa el sord a la Llei, fins la seua pregària és detestable. 10 Qui extravia l’honrat pel mal camí caurà en el propi parany, però els íntegres tindran la felicitat en herència. 11 El ric es pensa ser savi, però un pobre que siga llest li veurà la cua. 12 Es fan grans festes quan triomfen els justos; si pugen els malvats, la gent s’esmuny. 13 Qui amaga les seues faltes no prosperarà; obtindrà misericòrdia qui les reconeix i s’esmena. 14 Feliç l’home que sempre està alerta!; però l’obstinat caurà en la desgràcia. 15 Un lleó que rugeix, un ós voraç, és el malvat que tiranitza un poble indigent. 16 Un sobirà insensat comet moltes injustícies; el qui detesta els suborns viurà molts anys. 17 L’home carregat pel pes d’un crim es precipita vers la tomba: no l’atureu!
VISQUEM COM A CRISTIANS
Odies la violència?
(Gènesi 6:11) La terra s’havia corromput davant de Déu i era plena de violències.
(Proverbis 22:24, 25) No et faces amic de l’home de mal geni, amb el rabiüt no hi vages: 25 et contagiaries del seu procedir, t’exposaries a un parany mortal.