Els testimonis de Jehovà en Nova Zelanda: Cristians pacífics i devots?

El 21 d’octubre de 1940, Nova Zelanda va declarar que l’organització dels testimonis de Jehovà representava una amenaça per a la seguretat pública. A pesar de les dificultats que va causar la declaració del govern, els testimonis de Jehovà no es van desanimar. Per exemple, van continuar reunint-se amb el perill de ser atacats i detinguts per les autoritats.

Andy Clarke, que no és Testimoni, va notar la determinació de la seua dona, Mary, per continuar assistint a les reunions a pesar de l’amenaça. Ell tenia por que arrestaren a la seua dona quan anava a les reunions. Encara que normalment no ho feia, va començar a acompanyar-la i li va dir: «Si t’han d’arrestar, m’hauran d’arrestar a mi també!». A partir d’este moment, Andy va començar a assistir a totes les reunions i, amb el temps, es va batejar. Molts Testimonis de Nova Zelanda van demostrar la mateixa determinació de Mary durant la Segona Guerra Mundial.

Creixen espiritualment a pesar de la detenció

Un dia la policia va detindre a John Murray, de 78 anys, mentres estava predicant de casa en casa. El tribunal el va condemnar per participar en les activitats d’una organització subversiva. Molts Testimonis van haver d’acudir als tribunals; a alguns els van multar i a altres els van empresonar durant un màxim de tres mesos cada volta.

Els Testimonis s’oposaven a fer el servici militar d’acord amb la seua consciència entrenada per la Bíblia (Isaïes 2:4). Com a resultat, mentres va durar la guerra, experimentaren moltes dificultats quan els cridaven per a unir-se a l’exèrcit. De fet, van dur a uns 80 Testimonis a camps de detenció durant la guerra per no voler fer el servici militar. Tot i el maltractament i el fred tan extrem de l’hivern, estos germans van continuar adorant a Jehovà amb alegria.

En els camps de detenció, els Testimonis no van perdre el temps i de seguida van organitzar les activitats espirituals. Funcionaven com una congregació, tenien reunions de manera regular i predicaven als altres detinguts. Inclús se’ls permetia celebrar assemblees en alguns dels camps amb la presència d’un guàrdia. Alguns detinguts van aprendre les ensenyances de la Bíblia en els camps i es batejaren allí mateix.

Bruce, el fill més jove de Mary i Andy, que hem mencionat abans, va vore la seua detenció com una oportunitat per a aprendre més sobre la Bíblia. Ell recorda: «Per a mi era com anar a l’escola perquè podia tindre conversacions profundes amb germans d’experiència i absorbir tot eixe coneixement».

En l’any 1944, el govern es va plantejar alliberar alguns dels detinguts d’estos camps. No obstant, les autoritats militars es van oposar perquè estaven convençudes que si soltaven als Testimonis, continuarien parlant als altres de la seua fe. La declaració deia: «La detenció pot controlar en certa manera el fanatisme d’esta gent, però no podrà canviar-los mai».

No eren un perill per a la seguretat pública

Degut a la prohibició, es va parlar molt dels testimonis de Jehovà i algunes persones van sentir curiositat. Amb el temps, molts s’adonaren que els Testimonis no eren un perill per a la seguretat pública. Van aprendre que els Testimonis són cristians inofensius i pacífics. Com a resultat, el número de Testimonis en Nova Zelanda va créixer de 320 en 1939 a 536 en 1945.

En algunes ocasions, els oficials més raonables reconeixien que la prohibició dels testimonis de Jehovà era injusta. Després que un jutge escoltara la declaració en contra d’un germà que havia estat predicant, va desestimar el cas. Ell va dir: «D’acord amb les meues creences i l’enteniment que tinc de la llei, és impensable considerar que algú és un delinqüent per distribuir còpies de la Bíblia».

Quan va acabar la prohibició al final de la guerra, els Testimonis estaven més determinats que mai a ajudar als seus veïns a aprendre sobre el Regne de Déu. En 1945 la sucursal va enviar una carta a totes les congregacions de Nova Zelanda que deia: «Tingueu tacte, sigueu amigables i amables amb tots. Eviteu controvèrsies i temes polèmics. Recordeu que les persones que visitem ja tenen les seues creences i viuen d’acord amb elles. [...] Un gran nombre d’elles són les “ovelles” del Senyor que hem de guiar a Jehovà i al seu Regne».

Hui en dia, els testimonis de Jehovà en Nova Zelanda continuen compartint el missatge de la Bíblia amb els veïns i els turistes. Un dia, en un parell d’hores, un grup de quatre Testimonis en Turangi va parlar amb 67 visitants de 17 països.

La gent de Nova Zelanda reconeix clarament que els testimonis de Jehovà són cristians pacífics i devots que tenen en alta estima les veritats bíbliques. Cada any es bategen centenars de Testimonis. En 2019, més de 14.000 Testimonis servien a Jehovà amb alegria en esta terra del sud.