És la religió una altra manera de fer diners?

T’has fixat que moltes religions se centren més en fer diners que en ajudar a les persones a adorar a Déu? La gran majoria de religions fan negocis i venen els seus servicis i els seus productes. Molts dels seus líders cobren bons jornals i viuen vides de luxe. Analitza només uns pocs exemples:

• Un informe va revelar que un bisbe catòlic es va gastar els fons de l’església en 150 viatges en jets privats i en uns 200 viatges en limusina durant un període de 13 anys. També es va gastar uns quatre milions de dòlars nord-americans (aprox. 3,3 milions d’euros) en renovar-se la vivenda de l’església en què vivia.

• Un predicador d’un país africà, que té regularment milers d’assistents als seus servicis religiosos, ven tota classe de productes, des d’olis miraculosos fins a tovalles i camisetes estampades amb la seua cara. Encara que molts dels que assistixen són pobres, ell és extremadament ric.

• Dos de les quatre muntanyes sagrades budistes de la Xina pertanyen a empreses que cotitzen en borsa. A més, el temple Shaolin està relacionat amb alguns projectes comercials, de fet, al superior del monestir el coneixen com «el monjo empresari».

• Algunes empreses d’Amèrica estan començant a contractar a persones com a consultors espirituals. D’acord amb un informe, estes persones agarren antigues tradicions religioses i, a partir d’elles, inventen rituals nous i oferixen altres servicis espirituals per tal de comercialitzar-los.

Què penses de les religions que estan involucrades en els negocis? T’has preguntat alguna volta què pensa Déu dels que volen traure profit econòmic de les activitats religioses?

Què pensa Déu sobre mesclar la religió amb els negocis?

Déu no aprova la mescla de la religió amb els negocis. De fet, la Bíblia mostra que en el passat, a ell no li va agradar gens que els sacerdots, que se suposava que havien de representar-lo, ensenyaren «per diners» (Miquees 3:11). Déu va condemnar les seues pràctiques comercials avaricioses per convertir el seu lloc d’adoració en «una cova de lladres» (Jeremies 7:11).

Jesús també va desaprovar, igual que son pare, que s’utilitzara la religió per a guanyar diners. En el seu temps, els líders religiosos treien profit permetent que els comerciants cobdiciosos feren negocis dins del temple de Jerusalem. Estos comerciants explotaven les persones sinceres que anaven allí per a adorar a Déu. Per això, Jesús amb valentia va despatxar-los fora del temple, dient-los: «No convertiu en mercat la casa del meu Pare!» (Joan 2:14-16).

Jesús va demostrar que tenia la mateixa manera de pensar que Déu per la manera com va dirigir el seu ministeri (Joan 8:28, 29). Ell mai cobrava a les persones quan ensenyava sobre Déu. Tampoc va demanar que se li pagarà quan va fer milacres, com donar de menjar els qui tenien fam, curar els malalts o ressuscitar els morts. Per tant, Jesús no va utilitzar el seu ministeri per a fer-se ric, de fet, no va tindre ni casa pròpia (Lluc 9:58).

Com van separar els primers cristians la religió dels negocis?

Jesús va dir als seus seguidors que no s’aprofitaren econòmicament per les activitats religioses que realitzaven. Per això, va dir: «Debades ho heu rebut, doneu-ho també debades» (Mateu 10:8). Estos primers seguidors, que amb el temps se’ls va conéixer com a cristians, obeïren les instruccions de Jesús. Analitzem els següents exemples:

• L’apòstol Pere va acompanyar a Jesús durant la seua predicació. En una ocasió, un home a qui li deien Simó va oferir diners a l’apòstol Pere, per tal d’aconseguir poder i autoritat. L’apòstol va rebutjar immediatament l’oferta de Simó i el va corregir amb fermesa, dient: «Que es condemnen els teus diners i tu amb ells, si et penses que compraràs el do de Déu a pes de plata!» (Fets 8:18-20).

• L’apòstol Pau va ser conegut per predicar en molts llocs. Encara que va treballar dur i durant molts anys en diferents congregacions cristianes, mai va voler traure profit econòmic per la seua labor. Tant ell com els seus companys cristians no van comerciar amb la Paraula de Déu (2 Corintis 2:17). Més bé, Pau va escriure: «Per no ser una càrrega a ningú, vam treballar nit i dia, mentre vos anunciàvem l’evangeli de Déu» (1 Tessalonicencs 2:9).

Està clar que estos primers cristians necessitaven recursos per a dur a terme la campanya de predicació i per tal d’ajudar els altres. Però ells mai van cobrar per les coses que feien per ajudar a altres a adorar a Déu. Les persones podrien decidir si volien fer alguna donació basant-se en els següents principis:

• 2 Corintis 8:12: «Al qui té bona voluntat, se li accepta allò que té; poc importa allò que no té».

  Significat: La motivació és més important que la quantitat que es done.

• 2 Corintis 9:7: «Que cadascú done allò que de cor ha decidit, no de mala gana ni per força, perquè Déu estima el qui dóna amb alegria».

  Significat: Déu no vol que ningú done de mala gana. Més bé, ell es complau quan algú dona de tot cor.

Què passarà prompte amb les religions avaricioses?

La Bíblia deixa ben clar que Déu no accepta totes les religions ni totes les formes d’adoració (Mateu 7:21-23). En una profecia impactant, la Bíblia compara a totes les organitzacions religioses falses a una prostituta, perquè fa tractes amb els governs per tal d’aconseguir diners o altres favors i aprofitar-se de les persones de tota la terra (Apocalipsi 17:1-3; 18:3). La profecia continua dient que Déu acabarà prompte amb tota la religió falsa (Apocalipsi 17:15-17; 18:7).

Mentrestant, Déu no vol que les males accions de la religió falsa decepcionen a la gent o la distancien d’ell (Mateu 24:11, 12). Més bé, ell anima a les persones a què puguen aprendre a servir-lo d’una manera que ell accepte i que s’allunyen de la religió falsa (2 Corintis 6:16, 17).