BIBLIOTECA EN LÍNIA Watchtower
BIBLIOTECA EN LÍNIA
Watchtower
valencià
Ç
  • À
  • à
  • É
  • é
  • È
  • è
  • Í
  • í
  • Ï
  • ï
  • Ó
  • ó
  • Ò
  • ò
  • Ú
  • ú
  • Ü
  • ü
  • L·L
  • l·l
  • Ç
  • ç
  • §
  • BÍBLIA
  • PUBLICACIONS
  • REUNIONS
  • sgd pàgs. 1-5
  • 1 El nom de Déu a les Escriptures Hebrees

El text seleccionat no té vídeo.

Ho lamentem, hi ha hagut un error al carregar el vídeo.

  • 1 El nom de Déu a les Escriptures Hebrees
  • Ajuda per a estudiar la Paraula de Déu
Ajuda per a estudiar la Paraula de Déu
sgd pàgs. 1-5

1

El nom de Déu a les Escriptures Hebrees

Tetragrama en hebreu antic

El nom de Déu en hebreu àntic tal com s’escrivia abans de l’exili a Babilònia

Tetragrama en hebreu

El nom de Déu en hebreu tal com s’escrivia després de l’exili a Babilònia

El nom de Déu apareix unes 7.000 vegades a les Escriptures Hebrees representat per quatre consonants hebrees (יהוה). Estes quatre lletres reben el nom de tetragrama i es traduïxen “Jehovà”, amb diferència el nom que més apareix a la Bíblia. Encara que els escriptors bíblics es referixen a Déu amb molts títols com Totpoderós, Altíssim i Senyor, sols gasten el tetragrama per referir-se al nom propi de Déu.

El mateix Jehovà va fer que els escriptors bíblics usaren el seu nom. Per exemple, va inspirar el profeta Joel a escriure: “Tots els qui invoquen el nom del Senyor [Jehovà]a se salvaran” (Joel 3:5 [2:32 en altres bíblies]). En una altra ocasió, Déu va inspirar un salmista a escriure: “Senyor, sobirà nostre, com és, de gloriós, el teu nom per tota la terra! En el cel tens posada la teua majestat” (Salm 8:2 [8:1 en altres bíblies]). En realitat, el nom de Déu apareix unes 700 voltes als Salms, escrits poètics que el poble de Déu cantava i recitava. Així doncs, per què no apareix el nom de Déu en moltes traduccions de la Bíblia? Per què no en sabem la pronunciació exacta? I quin significat té el nom “Jehovà”?

El tetragrama apareix moltes vegades als Salms

Fragment dels Salms dels Rotllos del mar Mort que data de la primera mitat del segle I. El text està escrit en hebreu tal com s’escrivia després de l’exili a Babilònia. Però el tetragrama apareix moltes vegades tal com s’escrivia abans de l’exili

Per què no apareix el nom de Déu en moltes traduccions de la Bíblia? Per diferents motius. 1) Alguns pensen que l’Altíssim no necessita un nom únic que l’identifique. 2) Alguns s’han deixat influir per la tradició jueva de no utilitzar-lo, probablement per no faltar el respecte a eixe nom. 3) Alguns creuen que, com no se sap la pronunciació exacta del nom de Déu, és millor usar un títol com ara Senyor o Déu. Tot i això, eixos arguments no son vàlids per les següents raons:

  • Els que argumenten que l’Altíssim no necessita un nom únic que l’identifique no tenen en compte que a les còpies més antigues de les Escriptures, inclús a les que es conserven abans de Crist, apareix el Seu nom propi. A més, va ser Déu qui va fer que el seu nom s’escriguera unes 7.000 voltes en la seua Paraula. En definitiva, ell vol que el coneguem i l’utilitzem.

  • Els que eliminen el nom per influència de la tradició jueva se’ls oblida un punt clau. És cert que alguns escribes jueus es negaven a pronunciar-lo, però no a eliminar-lo de les seues còpies de la Bíblia. Als rotllos antics que s’han trobat a Qumran, a prop del Mar Mort, apareix el nom en molts textos. Alguns traductors de la Bíblia indicaren amb el títol SENYOR en majúscules que havien substituït el nom de Déu quan apareixia al text original. Però si sabien que el nom de Déu apareix milers de vegades a la Bíblia, per què es van prendre la llibertat de substituir-lo o eliminar-lo? Qui els va donar el permís de fer eixos canvis? Només ells ho saben.

  • Els que diuen que no s’ha d’usar el nom diví perquè no se sap com es pronuncia exactament sí que utilitzen el nom de Jesús. De fet, els deixebles de Jesús del segle I el pronunciaven diferent a com el pronunciem els cristians de hui en dia. Per una banda, els cristians jueus pronunciaven el nom de Jesús probablement “Yeixua”, i el títol de Crist (o Messies) com “Māšiāḥ”. Per altra banda, els cristians que parlaven grec l’anomenaven “Iēsóus Khristós”, i els que parlaven llatí, “Iesus Christus”. Els escriptors de la Bíblia van escriure per inspiració divina el seu nom traduït al grec, mostrant que els cristians del segle I utilitzaven la forma del nom més comuna en la seua llengua. Per este motiu, els Testimonis de Jehovà han vist lògic usar Jehovà encara que no siga exactament com es pronunciava en hebreu antic.

Per què no sabem la pronunciació exacta del nom Jehovà? En valencià, les quatre lletres del tetragrama (יהוה) corresponen a les lletres JHVH. Si en hebreu antic no s’escrivien les vocals, com sabien els lectors quines pertocaven a l’hora de llegir el tetragrama? Com que utilitzaven diàriament l’hebreu antic, sabien perfectament quines vocals hi anaven.

Segles després d’acabar les Escriptures Hebrees, els erudits jueus desenrotllaren un sistema de puntets, o signes, per indicar quines vocals pronunciar. No obstant, molts jueus tenien la superstició que estava malament dir en veu alta el nom de Déu i, per tant, usaven expressions de substitució. Així doncs, sembla que a l’hora de copiar el tetragrama ajuntaren les vocals de les expressions de substitució amb les quatre consonants del nom diví. Eixa és la raó per la qual els manuscrits que contenen els punts vocàlics no ens ajuden a determinar quina era la pronunciació original en hebreu. Alguns creuen que el nom es pronunciava “Iavhé”, mentre que hi ha qui suggerix altres formes. Un rotllo del mar Mort conté un passatge de Levític en grec on està transliterat el nom de Déu per “Iao”. Els primers escriptors en grec també suggerixen les formes “Iaé”, “Iabé” i “Iaoué”. Però, no hi ha que ser dogmàtics, perquè no sabem exactament com els servents de Déu pronunciaven el Seu nom en hebreu (Gènesi 13:4; Èxode 3:15). El que sí que podem concloure és que Déu usava el seu nom quan parlava amb el seu poble i que la gent l’utilitzava tant per a dirigir-se a Déu com per a parlar entre ells (Èxode 6:2; 1 Reis 8:23; Salm 99:9).

Jehovà, el nom diví

El nom de Déu a Gènesi 15:2 (traducció del Pentateuc de William Tyndale, 1530)

Per què utilitzen els Testimonis la forma Jehovà? Pel que fa al nom de Déu en valencià, no s’ha trobat de moment cap menció ni a la Bíblia valenciana de 1478 ni als manuscrits que la van precedir ni als Psaltiris que abundaren a la València del s. XV. El llibre La Bíblia Valenciana de Jordi Ventura explica que “la Inquisició realitzà la seua tasca amb tota cura: a tot Espanya no sobrevisqué ni un sol exemplar de les Sagrades Escriptures en vernacle, i fins i tot a l’estranger només hi trobà refugi un sol exemplar del Psaltiri valencià” de Joan Roís de Corella. Tot i això, en La Bíblia valenciana, Traducció interconfessional explica que s’han traduït les quatre lletres del nom diví (JHVH) per Senyor o el Senyor. A més, les notes a peu de pàgina d’Èxode 3:14 i Càntic dels Càntics 8:6 expliquen, per un costat, que el nom de Déu “es pronunciava probablement Iavhé” i, per l’altre, que “Jah és la forma abreujada del nom del Senyor”.

En canvi, la forma Jehovà té una llarga tradició en llengües influents. Una de les referències en català més antigues es troba a la Biblioteca Pública de Tarragona en el manuscrit Pugio Fidei de Ramón Martí que data del 1438. Allí trobem el tetragrama (יהוה) amb la forma “Yohova”. La primera volta que apareix el nom de Déu en una bíblia anglesa és en la traducció del Pentateuc de William Tyndale al 1530. Ell va usar la forma “Iehouah”. I la primera vegada que apareix en castellà va ser a la traducció dels Salmos de Juan Valdés pel 1537. Ell va usar la forma “Iehova”. A mesura que passa el temps, els idiomes canvien i, per tant, la pronunciació del nom diví també canvia. Per exemple, al 1824, la versió castellana de Torres-Amat usa la forma “Jehová”.

Per tant, hauríem de ser dogmàtics sobre com es pronuncia? L’erudit A. F. Kirkpatrick comenta: “El punt important no és com pronunciar-lo exactament, sinó reconéixer que és un Nom Propi, no només un títol com pot ser ‘Senyor’”.

El tetragrama

El tetragrama, JHVH: “Ell causa que arribe a ser”

Lletres del verb hebreu “arribar a ser”

El verb HVH: “arribar a ser”

Quin significat té el nom Jehovà? El nom hebreu Jehovà té l’origen en un verb que significa “arribar a ser”. Molts erudits creuen que este nom indica la causa d’eixa acció. És per això que els Testimonis de Jehovà entenem que el nom de Déu significa “Ell causa que arribe a ser”. No podem afirmar rotundament el seu significat, ja que hi ha erudits que tenen diferents punts de vista. Amb tot, esta definició casa amb el fet que Jehovà va crear totes les coses i que acomplix el seu propòsit. No sols va ser la causa de l’existència de l’univers i de les criatures intel·ligents, sinó que, passe el que passe, sempre serà la causa que s’acomplisca el seu propòsit i la seua voluntat.

Ara bé, el significat del nom Jehovà no es limita al verb que llegim a Èxode 3:14: “Jo sóc el qui sóc” (o, com diu la nota, “Jo sóc el qui seré”). Estes paraules no definixen completament el nom diví. El que fan es revelar un aspecte de la personalitat de Déu, mostrant que ell arriba a ser el que faça falta en cada moment perquè el seu propòsit s’acomplisca. El seu nom no només inclou esta idea, sinó també que ell pot fer que la seua creació arribe a ser el necessari per a l’acompliment del Seu propòsit.

a Jehovà és el nom de Déu que apareix en tots els antics manuscrits hebreus de la Bíblia.

    Publicacions en valencià (1993-2025)
    Tancar sessió
    Iniciar sessió
    • valencià
    • Compartir
    • Configuració
    • Copyright © 2025 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
    • Condicions d'ús
    • Política de privacitat
    • Opcions de privacitat
    • JW.ORG
    • Iniciar sessió
    Compartir